Un final inesperat, amb un llop que no és el que sembla

«Un final inesperat» comença amb la imatge d’un prat ple d’ovelles menjant herba, tranquil·les, el cel amb núvols blancs i tot molt bucòlic. A la portada hem vist la imatge d’un llop que ens mira directament als ulls darrera el teló d’un escenari i ja sabem que segurament ronda pels voltants atent a aparèixer d’un moment a l’altre per cruspir-se alguna ovelleta. Bé, sempre és així en els contes de llops.

En aquest cas, però, les ovelles tenen qui les defensi: La SUPEROVELLA! Una superheroïna que les organitza perquè el llop no hi pugui fer res contra elles. Quan ja estan preparades per fer front al llop, aquest no apareix.

Té una altra manera d’actuar ben curiosa. La Superovella va a buscar-lo i se’l troba estirat, dormint. Vaja, quin contratemps! A moltes històries —sobretot a les de llops—hi ha un contrari, algú que crea el conflicte. En aquest cas, sembla que el llop no està disposat a ser novament el dolent de la pel·lícula, o millor de l’obra de teatre, perquè el que estan fent és representar una obra, segons veiem pels detalls dels decorats amb rodes, per exemple.

De sobte apareix la Caputxeta Vermella que el reclama i, més tard, encara els Tres Porquets. Tots estan molt enfadats en veure el llop fent el dropo i negant-se a participar de les seves aventures.

Estem davant d’un relat que juga amb personatges coneguts i que ens fa creure que assistim a una història amb moralitat on el llop, finalment, serà diferent. Per moments, ens recorda aquelles històries que acaben amb el llop integrat a la societat, un llop bo i amable. Però només es un miratge? Alerta! Cal seguir llegint per veure com acaba…

Un àlbum amb format horitzontal amb indicadors que ens fan la sensació d’estar davant d’un escenari teatral. Una història enginyosa, divertida i original adreçada a infants a partir de quatre anys. Les il·lustracions, força explícites, permeten a l’infant que encara no sap llegir seguir la història.

LES DADES:
Títol: Un final inesperat
Autor: Jérome Camil
Traductora: Maria Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
Pàgines: 48
Sant Feliu de Guíxols, 2020

 

Els contes clàssics, sense embelliments ni censures

Passejant per La Setmana, vaig topar-me amb moltes novetats. Algunes precioses, d’altres curioses i, sobretot, les que ens fan reflexionar i pensar en l’educació dels nostres infants.

Em va passar amb la nova col·lecció que l’editorial Flamboyant —sempre atenta a l’esdevenir acadèmic— ha llençat aquest mes de setembre. L’han titulada «Clàssics Flamboyant» i té la pretensió d’anar publicant els contes populars, els de sempre, però mantenint, segons podem llegir a la contraportada, «el text original sencer, sense embelliments ni censures». Bravo!

Pot ser que, com que presenten la font original, trobeu que el conte no és com us l’han explicat.  Al primer, «Hänsel i Gretel» que recull la versió dels Germans Grimm, escrita el 1812, a la primera pàgina veureu com la dona que es desempallega dels infants és la mare i no la madrastra, per exemple.

El llibre està pensat per a que l’adult el llegeixi i també inclou unes il·lustracions acompanyades d’un text breu que pot ser llegit pels nois i noies de cicle inicial. A més, hi ha uns desplegables que ens aporten encara un tercer nivell de lectura.

M’ha agradat veure que el primer títol és aquest clàssic que, curiosament, està essent revisat en forma de sèrie a la plataforma Netflix, amb poca gràcia, tot s’ha de dir.

M’ha agradat perquè és oportú recordar com fa uns mesos els que criticaven els contes populars pensaven que si als contes adreçats als infants apareixien ogres, dimonis o bruixes (com és aquest cas) aquests havien de ser bona gent, com al poema de Goytisolo. Oblidaven que al monstre se l’ha de conèixer, sovint perquè viu en el nostre interior i sobretot perquè si se’l coneix, se’l pot vèncer. A «Hänsel i Gretel» la por a la bruixa es manifesta en forma d’angoixa però aquesta angoixa desapareix quan el nen o la nena sap que es pot vèncer a la bruixa cremant-la al forn.

«Hänsel i Gretel» és un conte molt enriquidor i recomano llegir el capítol que li dedica Bruno Bettelheim al seu “Psicoanálisis de los cuentos de hadas”. Aclaridor.

També s’ha publicat el número dos de la col·lecció: El gat amb botes, igualment amb una presentació força curosa. Malgrat que hi ha pàgines desplegables, semblen prou fortes per aguantar molt de temps a la biblioteca escolar o personal.

LES DADES:
Títol: Hänsel i Gretel
Autors: Jacob i Wilhelm Grimm
Il·lustrador: Luciano Lozano
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Flamboyant
Barcelona, setembre de 2020

 

Endevinacontes: Poemari? Àlbum il·lustrat? Llibre-joc?

La forma apaïsada d’aquest llibre convida a passar les pàgines lentament, a llegir els poemes (en principi, enigmes) i mirar d’endevinar de quin conte es tracta. Si no ho encertem, llavors podem mirar la part de sota i allà una il·lustració ens mostra mesclades dues històries, una de les quals és la que busquem.
És força enginyós i els poemes estan ben rimats (la traducció al català d’en Dani Espresate està molt aconseguida, gens forçada) oferint-nos pistes que ens ajuden a recordar els contes.
Per exemple, si llegim:

L’àvia avui està peluda
Té una fam que és atroç,
Les orelles punxegudes
I una mirada feroç…

Ja sabem quin conte és, oi? Si encara dubtem, mirem la imatge i segur que ho sabrem.

Són trenta-dos contes coneguts, repartits en setze làmines. Al final hi ha vuit propostes de treball per continuar jugant, llegint i escrivint.

Un bon llibre per a cicle inicial.

Al web de l’editorial podem llegir:
Els contes són com les persones: et diuen algunes coses en veu alta i altres te les ensenyen sense paraules, perquè et conviden a descobrir-les o a imaginar-les. Si coneixes bé els contes, pots permetre’t el luxe de jugar amb ells mitjançant les paraules i les imatges: els pots desmuntar, desendreçar, barrejar de manera divertida; pots convertir-los en endevinalles, disfressar-los de poesia i, finalment, tornar-los a endreçar dins el teu cap. Veuràs que, quan hi hagis jugat, entendràs millor cada conte, et sorprendran amb les seves diferències i semblances, riuràs i aprendràs que, quan comprens allò que llegeixes i ho observes bé, el món és molt més entretingut.

LES DADES
Títol: Endevinacontes
Autora: Berta Inés
Il·lustradora: Virginia Donoso
Traductor: Dani Espresate
Editorial: Bellaterra
Pàgines: 42
Barcelona, 2019

El dissabte 2 de febrer, el vam presentar dins del marc de la Jornada “El plaer en l’educació. L’alegria de viure, l’alegria d’aprendre” i crec que el vam disfrutar.

Eric Puybaret, l’il·lustrador del mes (gener 2019)

En temps d’ordinadors, escàners i altres enginys que faciliten molt la vida als il·lustradors, sobta trobar artistes que pinten sobre tela i es prenen el seu temps en oferir-nos imatges meravelloses que són més a prop de la màgia que de l’art.
Un d’aquests artistes és el francès Eric Puybaret.
En Puybaret va néixer el 1976 a Vichy i va estudiar a l’Escola Nacional d’Arts Decoratives de París, on s’especialitzà en il·lustració.
El 1999, va guanyar el Festival del Llibre Infantil de Bolonya.
El primer llibre que vaig veure il·lustrat per ell va ser “Paf, el drac màgic” del que s’han venut més d’un milió de còpies arreu del món, i em va sorprendre la seva línia clara i definida. També com tractava els enquadraments i la paleta de colors pastels suaus.

No hi ha gaires llibres d’ell traduïts al català però si podeu fer-li una ullada als següents, segur que us agraden i podreu veure tota la poètica que desprenen els seus dibuixos.

El El follet dels somnis – 7 contes per anar a dormir
Autor: Andersen
Edicions Baula
No hi ha ningú al món capaç d’explicar els contes com ho fa el follet Tancaülls. A la nit, quan els infants dormen, l’Ole Tancaülls els duu al país dels somnis, allà on els ratolins es casen i on cada dissabte s’enllustren els estels.
Set contes breus de H. C. Andersen il·lustrats a bolígraf.

Alicia al Pais de les Meravelles.
Autor: Carroll, Lewis
Ediciones Jaguar
El clàssic de Carroll que ens explica què li succeix a la nena quan creua el cau del conill.

La Bella Dorment del Bosc
Autor: Fondacci, Élodie
Edicions Baula
Hi havia una vegada un regne que es deia el regne de les Mil Torres. Precisament perquè el rei i la reina que hi regnaven vivien en un castell que tenia mil torres. Era un castell magnífic, però el rei i la reina estaven molt tristos…

El Trencanous
Autor: Hoffman, Ernst Theodor Wilhelm
Edicions Baula
La Marie ha rebut un regal que supera els límits de la imaginació : un trencanous de fusta que pren vida de nit i s’enfronta a un inquietant exèrcit de ratolins. Deu ser un somni o realment les joguines es desperten quan dorm?

Semillas de cabañas
Lechermeier, Philippe
Editorial Luis Vives
A través d’aquest original quadern de viatge, acompanyarem l’explorador en un meravellós recorregut per tot el món. Descobrirem l’existència de les sorprenents i variades cabanes que neixen de llavors. Els textos són plens d’enginy i divertits.

Los islotes de pedestal
Autor: Puybaret, Eric
Editorial Luis Vives (Edelvives)
En els confins dels oceans ha un arxipèlag fabulós: el país dels mags. Uns científics, el mestre Azarias, Turpino i Pablo, exploren sense descans terres desconegudes. La seva missió és escriure el gran catàleg de mags. En aquest primer viatge descobriran els illots de Pedestal, assolats per una guerra incessant.

El gran mago de Plantagás
Puybaret, Eric
Editorial Luis Vives (Edelvives)
Segon viatge que continua les periècies de “los islotes de pedestal”. En aquestes terres trobaran el gran mag que pateix una rara malaltia.

Los zancos rojos
Puybaret, Eric
Editorial Luis Vives (Edelvives)
Hi ha una ciutat construïda en l’aigua on els habitants es mouen amb xanques. El seu nom és Marespuma.
En Leopoldo, que té les xanques més llargues, camina per sobre de tots els habitants, amb el cap sempre als núvols. Però la Gran Festa de l’hivern és a prop i només l’ajuda d’en Leopoldo farà possible la celebració.

I si el voleu veure pintant, cliqueu a l’enllaç següent…

https://www.francetvinfo.fr/culture/video-livre-pour-enfant-a-la-rencontre-d-un-illustrateur-a-l-ancienne_755249.html

 

Bufaré, bufaré i la casa ensorraré

portada cerdos.indd

portada del conte

L’editorial Kalandraka té una especial cura amb les reedicions dels clàssics. A la seva col·lecció de contes tradicionals els trobem gairebé tots. Ara han incorporat una versió d’Els tres porquets, un dels contes més explicats als infants de cicle infantil, tant de viva veu com amb les nombroses versions que circulen.
Aquesta adaptació d’en Xosé Ballesteros  explica que hi havia una vegada una truja que tenia tres fillets. Se’ls estimava molt, però com que ja eren prou grans, els va animar perquè marxessin a córrer món i fer fortuna.
Els tres germans se’n van anar a viure al bosc. Un dia van sentir que rondava per allí un llop molt ferotge… Casa de palla, casa de fusta, casa de pedra i maons… Materials diversos per a tres porquets ben diferents -un mandrós, un poc treballador i un altre molt treballador que malgrat tot tenen una cosa en comú: la por al llop.

img179

detall del conte

Aquesta adaptació del conte popular anglès destaca també per la seva proposta plàstica, de tonalitats suaus i plena de detalls, tant a l’arquitectura i decoració dels espais domèstics, com en l’expressivitat dels personatges. L’il·lustrador és en Marco Somà, un jove italià que val la pena conèixer (http://marcosoma.blogspot.com.es/)

img178

detall

Els tres porquets és un conte molt conegut arreu del món. Simbolitza el procés de creixement i desenvolupament de la personalitat. El nen que escolta el conte aprèn, per mitjà de la identificació amb cadascun dels porquets, que les persones evolucionen i que créixer té avantatges. És per aquest motiu que el porquet gran és qui aconsegueix vèncer al llop gràcies al seu esforç en construir una casa de maons i a la seva intel·ligència preparant l’olla on li cremarà el cul.

El conte ens mostra el simbolisme de les cases que es construeixen que va paral·lel a l’evolució de la humanitat i passa d’una casa sense estabilitat, la de palla, seguint per la de fusta, fins a una de més sòlida i duradora, la de maons.

img180

detall de la contraportada

Si, habitualment, en els contes, el germà petit és el més llest i eixerit, el qui troba la solució, Els tres porquets se’ns surt de la norma i ens mostra que el germà gran (la representació d’un estadi més avançat de la personalitat) és el més madur, el més racional, el més realista, capaç de vèncer el llop.

El conte va ser publicat per primera vegada a Londres, l’any 1843, i en aquella versió el llop es menjava els dos porquets petits. Amb el temps la versió més coneguda és la que presentem, on els dos germans petits van a buscar aixopluc a casa del germà gran i sobreviuen.

Dades del llibre:

ELS TRES PORQUETS

Xosé Ballesteros (text)
Marco Somà (il·lustració)
María Luchetti (traducció)
40 Pàg. 22 x 22 cm.
ISBN: 978-84-8464-279-4
Preu: 13,00 €

 

El conte del llop carregat de mocs

coberta llopHe llegit aquest conte escrit per l’Eva Mor amb il·lustracions de la Violeta Crespo “Viuleta”.
M’ha vingut al cap una reflexió que em faig sovint quan remeno els llibres infantils que es publiquen a França i on la figura del llop és molt apreciada (estimada o temuda, vés a saber!) pel infants i on podem trobar centenars de versions dels clàssics i recreacions amb aquests personatges. Recordeu per exemple la sèrie d’en Mario Ramos, la d’en Geoffroy de Pennart o la d’Orianne Lallemand, per citar-ne tres de les més conegudes.

Le_loup_de_Mario_Ramos

Mario Ramos

Geoffroy de Pennart

Aquest “llop carregat de mocs” segueix amb la mateixa idea de presentar-nos el llop d’es d’una altra perspectiva. Aquí fa molta gràcia perquè tal com podem llegir a la contraportada:

El llop més temut de la contrada s’ha posat malalt i no pot sortir de casa per terroritzar les criatures i els animalons del bosc. Els seus intents per a treballar des del llit no fan cap efecte així que, per fi, la caputxeta, les set cabretes i els tres porquets poden viure tranquils i sense por de res. Sembla que aquesta vegada el llop s’ha de donar per vençut i demanar una baixa indefinida…

La tipologia del text està pensada per ser llegida en parella i per això recomanen aquesta lectura per als infants de cicle inicial que poden llegir amb els seus padrins de lectura o amb els seus pares. Una part està en lletra d’impremta i una part en lletra lligada (fàcil!).

llop2Es tracta d’una història amb moltes picades d’ullet a la nostra realitat com quan el llop crea un grup de Whatsapp o quan dissenya el primer llop-robot amb comandament a distància, per exemple.

dracAquest és el segon llibre de la col·lecció. El primer va ser La llegenda del drac que dormia i roncava.

Les dades:
El conte del llop carregat de mocs
Autora: Eva Mor
Il·lustracions de “Viuleta”.
Editorial Cruïlla
Col·lecció: Contes per fer la mona, núm. 2
Març 2016
32 pàgines.
7,50 €

 

Mario Ramos, l’il·lustrador del mes (gener 2015)

foto mario ramosL’il·lustrador d’aquest mes és en Mario Ramos, un autor que va néixer a Brussel·les el 1958, de mare belga i pare portuguès.
Com tots els nens, en Mario solia dibuixar, només que en el seu cas, simplement no va parar de fer-ho durant tota la seva vida.
Segons ell mateix explicava, dibuix sempre el va ajudar a viure. A casa seva no tenien televisor i les seves fonts d’inspiració artística van ser els còmics de Tintín i les pel·lícules de Charles Chaplin.
Va estudiar comunicació gràfica i els seus mestres van ser els dibuixos fabulosos de l’americà Saul Steinberg (el pare de tots els il·lustradors) i els de Tomi Ungerer.
El 1983 va començar a guanyar-se la vida com a il·lustrador. Primer va fer de cartellista i els seus dibuixos aviat es van veure publicats a la premsa: portades, dibuixos per anuncis, etc.
Cap al 1991 va començar a abandonar la publicitat perquè començava a avorrir-se i les seves millors idees mai no van ser utilitzades.
Va ser per aquella època que va fitxar per “L’école des Loisirs”, una editorial que va creure en els seus somnis i li va permetre desenvolupar el seu món personal.
Primer va il·lustrar alguns textos d’altres autors però el que realment volia era dedicar-se a les seves pròpies històries.
El 1995 va publicar el seu primer llibre(text i dibuixos): “El món al revés”.
En Mario tenia la idea que allò que interessa no són les il·lustracions, allò que aguanta un bon àlbum il·lustrat és la història que s’explica.
Els seus dibuixos busquen la senzillesa (que sovint exigeix molta feina).
Per conèixer-lo una mica més us transcric algunes frases que ens va deixar en una excel·lent entrevista que li van fer des de l’editorial francesa Ricochet.
Jo era un nen molt rebel i l’únic que em tranquil·litzava eren els llibres. Realment tinc passió pels llibres. En compro molts i de tota mena.
En un llibre, el que m’interessa és el que vull a compartir amb altres. Després ja em preocupo dels colors, la mida, el disseny, tot el podríem dir-ne la “decoració”. L’important és el missatge. un llibre és com una pel•lícula. Som narradors i no pintors. Això és l’essencial! Quan faig un llibre, m’importa que les històries siguin potents.
caputxetaCada llibre m’ocupa uns cinc o sis mesos de creació. A “El petit soldat” volia parlar de la guerra, vaig començar amb el text i després ja vaig començar amb els dibuixos. No és una cosa que vagi abans que l’altre… Tots dos expliquen la història.
La major part dels seus llibres es representen amb animals:
A la major part dels meus llibres uso els animals, són animals amb actituds humanes, com si fossin les faules de Lafontaine.
Treballo temes que m’encanten, com jugar amb el llop i els tres porquets. És una història que tots tenim al cap, és coneguda per tots nosaltres. Em serveixo d’aquestes històries per relacionar-les amb la nostra vida actual.
Parlar del costat “menys positiu” o de les petites dificultats de la vida també m’obsessiona. Crec que els nens entenen i saben molt més del que pensem. Sovint confio en ells i sovint em sorprenen. Per exemple, si anem a un parc infantil, no hi ha res més cruel que els nens… M’encanta aquesta època de la vida de les persones ja que té una gran sinceritat. Una sinceritat que perdem una mica després.
L’humor és una cosa molt important per a mi, primer perquè així és com m’agrada parlar. És part de la meva vida. En els moments més difícils, sempre m’he alliberat a través de l’humor. Crec que l’humor és la cortesia de la desesperació.
Amb bon humor, podem fer front a les pitjors situacions i els pitjors personatges poden ser abatuts amb un humor ben escrit, ben triat. Jo no faig llibres per divertir, però jo faig servir l’humor per explicar històries que em toquen molt, com parlar de la diferència, la guerra, etc. Per exemple, a “el petit soldat” era important per a mi que el soldadet es trobi en roba interior en un moment de la història. Això fa riure a tots els nens, és clar. I no és un fet trivial. La guerra és l’orgull de l’uniforme i si els exèrcits estan en pantalons curts…
A “El Rei està ocupat”, un llibre que aborda el poder, la història acaba amb el rei al lavabo. Això només pot fer riure, i, a més, es desmitifica la imatge del poder. El rei també va al bany. Que els ho diguem als nens és important. llop2
Una part de la meva feina és anar per les escoles. M’encanta conèixer al meva públic, perquè és qui em dóna de menjar i cal mantenir el contacte amb els nens, perquè no són els mateixos nens que jo coneixia quan jo era petit. No tenen les mateixes preocupacions.

Ja ho veieu: Amb llapis i paper, tot és possible. És màgia!
En Mario ens va deixar fa dos anys,  el 16 de desembre de 2012, però segueix vivint en les nostres ments i els nostres cors, gràcies als seus magnífics àlbums il•lustrats.

Us deixo amb una tria dels millors llibres d’en Mario Ramos, traduïts al català per l’editorial Corimbo.

soc el mes fortSóc el més fort!
Quan un llop vol estar tranquil, què fa? Preguntar als habitants del bosc: “Digueu-me, qui és el més fort?”. I tothom, des de la Caputxeta fins als tres porquets, passant pels set nans, li responen el mateix: “El més fort ets tu, senyor llop”. Fins que un dia, una espècie de gripau li contesta una altra cosa. El llop s’enfada…

Mentre observava els nens jugant al pati de l’escola, en Mario va trobar la idea d’aquest llibre. Ho explica així:
És una pregunta que ens fem sovint ( i no només els nens…) simplement hem de fer una ullada al nostre voltant o escoltar les notícies.
Jo vaig construir la història amb humor: les trobades amb els personatges són divertides, però només el final li dóna a la història la seva veritable dimensió.
Observeu com tot va bé sempre que el llop (símbol de poder) obté la resposta que està buscant. Sembla agradable, gairebé entranyable, però tan aviat com el contradiuen, apareix la seva veritable naturalesa.
En aquest món basat en la competència, molts de nosaltres pensem que una mica de modèstia aniria bé a certes persones. De tota manera, tot és relatiu: depèn de amb qui et comparis.
La reunió amb els set nans era inevitable ¿Havíeu pensat alguna vegada que els set nans treballen tot el dia, sota terra, en condicions terribles, i cantant tot el temps? És una bogeria, no és així?
El que el llop no sap és que la mare ja està a la portada… ah, sí, mireu correctament, just al seu darrere.

romeuijulietaRomeu i Julieta
Hi havia una vegada un enorme elefant, gran com una muntanya. El seu nom era Romeu i era feliç. Bé, gairebé … Només tenia un petit problema. Un petit problema de res, però que li molestava molt. Era tímid. Molt, molt tímid. Per res es posava vermell, es ruboritzava de cap a peus.
Un llibre sobre les dificultats de viure amb els qui són diferents. La trobada amb la Julieta és fonamental per a en Romeu, perquè és la primera vegada que algú no li pren el pèl.
Volia explicar la història d’una parella inusual: que ens preguntéssim què estan fent junts…
D’altra banda, el més fort dels dos no és el qui estem pensant.
Els elefants que li prenen el pèl, agrupats, són la imatge de la multitud monstruosa i idiota.
El llibre acaba amb la següent frase: “Mai es van separar perquè eren, senzillament, feliços junts”. Un final feliç que implica que quan ja no siguin feliços, seran prou valents com per a separar-se.

soc-el-mes-ben-plantatSóc el més ben plantat!
Després d’un bon esmorzar, el llop incorregible es posa les seves millors gales i se’n va a fer una passejada, per tal que tothom el pugui admirar.
De camí, es troba amb la Caputxeta Vermella, els tres porquets, els set nans, la Blancaneus, etc.
És un llibre que ens parla sobre l’aparença, que ocupa cada vegada més espai en la nostra societat. Nomé cal mirar els anuncis o campanyes electorals, per exemple. I a més, qui no es reconeix una mica en el personatge del llop?
La idea del llibre va sorgir a partir d’una trucada telefònica: la persona amb qui estava parlant em va dir: “Estic tan guapo!”. Em vaig posar a riure i li vaig dir que seria un molt bon títol.
El llop estava tan feliç en el seu nou abillament que jo no ho podia deixar de passar l’oportunitat de fer-li fer una altra passejada pel bosc. Aquest llibre d’imatges recorda a ”Sóc el més fort!”
Com que el tema és la bellesa, la trobada amb la Blancaneus era inevitable. Jo sé que ella no fa servir el mateix vestit que en la pel·lícula de Disney (que es va fer el 1937), però això és el normal: ella també disfruta canviant de roba de tant en tant.
A la portada, fixeu-vos bé en el marc del mirall del llop: Hi podreu veure els tres porquets.

al llit petit monstreAl llit, petit monstre!
Què fa un monstruet abans de dormir? Fa ximpleries amb la pasta de dents, demana que li expliquin un conte o un got d’aigua i balla una samba a sobre del llit.
L’únic moment en el petit monstre està en calma és quan escolta el seu llibre preferit: “Allà on viuen els monstres”, de Maurice Sendak, un gran clàssic.
El llibre s’ha convertit en un gran èxit. Els pares vénen a dir-me que reconeixen la situació que experimenten totes les nits amb el seu fill. És sempre al voltant de l’edat de tres anys que el nen fa tot el possible per allargar l’hora d’anar a dormir.
Quan vaig rebre el llibre imprès, em vaig adonar que hi havia un error en el dibuix dels lavabos però, sorprenentment, ningú no se n’ha adonat mai. Tots vosaltres heu estat en un bany, així que si busqueu com cal… detectareu l’error (i no és a les canonades!).

Mama-LMare!
Un nen crida a la seva mare a cada pàgina. La seva casa està plena d’animals inusuals en situacions còmiques. Al final, es descobreix per què està tan espantat…
Em va semblar divertit per explicar la història d’un nen obsessionat per un petit detall mentre, al seu voltant, tot s’ha tornat boig. Una mica com a la nostra societat.
Un llibre que parla de diferents maneres de veure: els nens tenen una visió fragmentada de la realitat i els adults tenen una visió global.
Els nens sovint veuen els petits detalls que els pares passen per alt.
A cada pàgina, es representa el nombre. Per exemple, a la pàgina dels lleons, el 2 és el Gazelle Magazine, que és la seva revista favorita. A la dels cocodrils, el 4 és de Chanel 4, una colònia que no existeix: més barata que Chanel 5, però fa pudor, així que no us amoïneu a comercialitzar-la. A la pàgina dels porcs, el 8 és el trencaclosques de la Caputxeta Vermella.
A les guardes, trobareu els números de 1-2970 (es podria haver continuat). Ho vaig fer per demostrar que els nombres són infinits (que sempre m’ha fascinat).
Una vegada, quan estava signant llibres, una senyora em va dir que 2970 representa el nombre de vegades que diem “mama” a la vida. Em va semblar molt poètic.

ocupatEl rei està ocupat
Tu és el personatge principal del llibre. Vas a veure al rei però els guàrdies t’ impedeixen entrar al castell: “El rei està ocupat! Torni un altre dia! ” Però no et conformes i trobes un passadís secret, que et permet entrar al castell. A traves dels passadissos, finalment arribes a la sala real. Però, on és el rei?
Aquest llibre respon a una pregunta fonamental: ¿què fan totes aquestes persones importants (rei, president o primer ministre), per estar sempre tan ocupats?
És un llibre que els nens els encanta. Un llibre per jugar, però no només per jugar. Hi ha molts altres camins per explorar.
El principi és molt important: “Un va a veure al rei per dir-li tot el que està malament”. A partir d’aquí, podem demanar als nen què creuen que està malament al món, parlar-ne…

el-llop-que-volia-ser-un-xaiEl llop que volia ser un xai
Són els petits somnis d’un llop que vol deixar el bosc i volar pel cel.
El llop ha vist que fan les ovelles: no tenen ales, però no obstant això, de vegades s’enlairen.

el-mes-astutEl mes astut
El llop, és clar, vol engolir a la Caputxeta Vermella.
Tot va bé fins que es posa la camisa de dormir de l’àvia…
La història de la Caputxeta Vermella és el punt de partida per ridiculitzar el llop. És tan agradable burlar-se del Llop Ferotge.