«Paraules de caramel» a L’ofici d’educar

Curiosament, aquesta setmana he llegit «Corre, Kuru, corre!» un relat curt, bonic i basat en fets més o menys reals. El va escriure en Patxi Zubizarreta i va guanyar el Premi Ala Delta fa quatre anys. El tenia pendent. He dit curiosament perquè un dels personatges principals és una camella formidable que cuida, alleta i protegeixi una petita girafa durant la travessa del desert. La camella, a més a més, la defensen els homes de la caravana perquè, ella no ho sap, el seu instint maternal els portarà al seu destí. Una gran història que comparteix protagonisme amb “Paraules de caramel”, un altre camell.

Hem triat “Paraules de caramel” per celebrar els 200 programes dels Llibres per somiar i ens feia una especial il·lusió que fos una de les obres de Gonzalo Moure, un gran escriptor de literatura juvenil a qui admirem, a més a més, pel seu compromís amb causes com la del poble sahrauí (algunes de les seves obres estan inspirades en les seves estades allà, com “El beso del Sáhara”, “Los gigantes de la luna” i aquest “Paraules de caramel”, un llibre que s’ha reeditat fa molt poc, ara en català. Fa vint anys ja e va publicar en castellà).

L’hem qualificat com un relat dels imprescindibles.

I com cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre. La d’aquesta lectura és la següent:

Quin és el nom del nen que narra la història?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 12 de febrer.

I la guanyadora de la recomanació anterior (En Charlie Brown i companyia) és la Rosa Soler. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/paraules-de-caramel-de-gonzalo-moure/audio/1160825/

Al mateix programa s’ha tractat de com un degoteig de casos d’abusos i violacions activa totes les alarmes. Les convidades al programa, la Laura Ferrer, educadora social especialista en educació sexual i emocional que treballa amb els Mossos per a la prevenció i detecció d’agressions sexuals; la Mireia Expósito, mossa d’esquadra que treballa fent formació a les escoles, i l’advocada Sílvia Soliguer, especialista en violència sexual masclista expliquen que els Mossos es troben amb nenes de 12-13 anys per a qui la primera relació sexual és una agressió sexual no consentida; les capten a través de les xarxes amb perfils falsos i acaben en una violació. Quines són les conseqüències psicològiques de patir una agressió sexual a aquesta edat? I les conseqüències penals de fer-la? Hi ha certa impunitat? Com podem erradicar la cultura de l’abús i les violacions?

Podeu llegir l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa clicant a https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/els-mossos-alerten-que-la-primera-relacio-sexual-per-a-moltes-noies-acaba-en-agressio/noticia/3210086/

També podeu sentir el programa entrant a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/

“En Charlie Brown i companyia”, a l’Ofici d’Educar

Ahir, diumenge, 15 de gener, vam presentar el llibre “En Charlie Brown i companyia“, de Charles M. Schulz, publicat per l’Editorial Meraki per commemorar els 100 anys del naixement de l’autor. De poc va anar que no féssim coincidir l’efemèrides amb el programa 200 dels “Llibres per somiar”, una secció que vam començar el 16 de juny del 2016. Haurem d’esperar al proper programa per recordar-ho i presentarem un títol d’un dels meus autor preferits, en Gonzalo Moure.

Les aventures d’en Charlie Brown són tires còmiques que ens parlen d’un nen al que li passen moltes coses i que és molt aficionat als esports (beisbol, hoquei gel i futbol americà) També hi apareixen els seus amics: en Linus, la Lucy, la Sally i sobretot l’Snoopy, el gos. Són històries senzilles i divertides plenes d’aventures i en Charlie sempre intenta que la vida sigui millor per a tothom, tot i que, de vegades, no ho aconsegueix.

Com a cada programa fent una pregunta fàcil per si voleu participar del concurs i guanyar-vos el llibre presentat. En aquesta ocasió, la pregunta és:

Com es diu l’amiga saberuda que sempre molesta en Charlie Brown?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 22 de gener.

A l’anterior concurs va resultar guanyadora la Montserrat Grau, que s’emporta el llibre “Al bosc”. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/en-charlie-brown-i-companyia-de-charles-m-schulz/audio/1158519/

I aprofito per recomanar-vos que escolteu el programa sencer perquè tracta d’un tema una mica tabú, el de les mares que s’en penedeixen de ser mares i abandonen els fills. M’he quedat força confús amb les explicacions i sobretot desconeixia les històries de dones com la Ingrid Bergman, la Doris Lessing, la Maria Montessori o la Mercè Rodoreda.

Podeu escolar el programa sencer o llegir un resum molt ben escrit per l’Elisabet Pedrosa a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/penedir-se-de-ser-mares-lultim-gran-tabua/noticia/3206090/

«Un Nadal de llibres: recomanacions de 2 a 16 anys», a l’Ofici d’Educar (Catalunya ràdio)

Diumenge passat vam presentar algunes bones històries per regalar, llegir, entretenir-se, gaudir, compartir, créixer, aprendre i descobrir la màgia dels llibres.  

Us comparteixo, a continuació, l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de “L’ofici d’educar” (Catalunya ràdio).

L’escriptor Emili Teixidor va escriure que llegir afegeix valor a la vida perquè els llibres són com conserves de vida que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar el cervell.

En un món replet de pantalles, el llibre enriqueix la vida d’un infant, ens posa en pausa i activa la imaginació i la curiositat. Llegir desperta l’empatia i obre la ment, acompanya i assaja les emocions, i ens obre a compartir: a llegir en veu alta o en bicicleta, ara un capítol jo i l’altre tu. Per ajudar-los a descobrir la màgia dels llibres, aquí teniu les propostes de Jaume Centelles, l’Hèctor, la Carla, l’Aina, la Paula i la Juna:

Recomanacions de 2 a 6 anys:

📚 “La casa del ratolí“, de Jonathan Stutzman. En Llorenç és un ratolí que, vagi on vagi, arrossega una caseta màgica a l’esquena on tothom hi cap i on tothom és benvingut: una granota cansada, una família d’eriçons i fins i tot animals temibles com l’os. I la casa cada vegada es va fent més gran. Una faula d’hospitalitat, generositat i comunitat fet amb collage, finestretes i pestanyes.  

 📚 “Toc-toc!”,de Kaori Takashi. Un llibre que va dins una caixa, enginyós i desplegable, amb un format sorprenent: una petita funda de la qual hem de treure el llibre. Una història senzilla però amb certa intriga: una nena arriba a casa i s’adona que ha perdut el seu os de peluix, i no pararà fins a trobar-lo i anirà trucant a totes les portes de l’edifici i així coneixerem uns veïns molt particulars. Un llibre per regalar i per gaudir.

 📚 “La sopa del senyor Lepron”,de Giovanna Zobili. Un àlbum molt ben il·lustrat que ens parla d’una llebre de pèl esponjós i orelles llargues que fa la millor sopa del món, i cap animal del bosc sap quin és el secret d’aquesta sopa tan bona. Fa la sopa amb l’ajuda de la família el primer dia de la tardor i és tot un èxit, tant que al bosc es construeix una fàbrica, la fàbrica Lepron, que farà la sopa i l’exportarà a tot el món. Però alguna cosa ha canviat i la sopa ja no és “la famosa sopa”.

Recomanacions de 6 a 9 anys:

 📚  “Ot el bruixot 1”de Picanyol. Recopilatori de les millors tires còmiques d’aquest bruixot inigualable d’ocurrències brillants i desbaratades, amb un humor dolç i intel·ligent. L’Ot, el seu mussol i la Berta formen part de la vida de molts lectors que han crescut amb la revista Cavall Fort. Un llibre per riure, amb trucs de màgia i manualitats.

 📚 “El retrato del conejo”, d’Emmanuel Trédez. Un conill molt ric que no té coneixements d’art demana ajuda al seu amic Porc perquè li recomani un pintor famós que li faci un retrat per a la seva estimada mostela. El porc demana a un gran artista, la guineu, que el retrati, però el resultat el decep molt perquè no veu res al quadre, i tot i així paga la factura. És interessant que en cada pàgina surtin referencies d’obres d’art molt conegudes que permeten introduir les criatures en el món de l’art.

 📚 “Ei, ei, ei, Taxi!”, de Sasa Stanisic. És un recull d’històries breus que es poden llegir una cada nit, en les quals algú puja a un taxi i es veu immers en un món d’aventures salvatges, boges i brillants que ens recorden el gran Rodari i que són genials per llegir-les abans d’anar a dormir. I en cada història el taxi acaba arribant al seu destí, a casa.

 📚 Recomanat per la Carla, de 8 anys: Un talp a l’antic Egipte“, de Martí Gironell. Explica les aventures d’un talp que es diu Felip, que amb els seus amics fa un viatge en el temps fins a l’antic Egipte i descobreixen com vivien els egipcis: les piràmides, el jeroglífics i com enterraven els Faraons.

Recomanacions de 9 a 12 anys

 📚 “L’illa”d‘Anna Casals. Enmig de l’oceà apareix de sobte una illa remota, misteriosa i exuberant, habitada per un grup de nens exploradors, valents i curiosos, connectats amb la natura. Però un seguit de grans descobriments que, al principi, porten alegria i benestar, acaben provocant disputes i degradació de la natura. Si fa no fa com el que estem fent amb el nostre planeta, però al final hi ha un gir esperançador. Un llibre amb il·lustracions maques i molta informació al final, que és una metàfora sobre la història de la humanitat i per conscienciar-nos sobre els problemes mediambientals.

 📚 “Einstein, el fantàstic viatge d’un ratolí a través de l’espai i el temps”de Torben Kuhlmann. Un ratolí aconsegueix viatjar enrere en el temps motivat per participar en una fira de formatges que ja ha passat. Però erra en els càlculs i l’ajudarà un empleat de l’oficina de patents de Suïssa, un tal Einstein, que trastoca el nostre concepte d’espai-temps. Unes il·lustracions formidables, una aventura que barreja història i fantasia, i que inclou una biografia d’Einstein i una exposició dels seus descobriments en el camp de la física.

📚 Recomanat per l’Hector, d’11 anys: Bola de dracd’Akira Toriyama. Parla de les aventures d’en Goku i dels seus amics des que és petit fins que es fa gran. Té moltes aventures i molt divertides.

📚 Recomanat per la Carla, de 12 anys“L’Ickabog”de J.K. Rowling. Tracta sobre un monstre que ataca una ciutat molt important. És un llibre entretingut i divertit.

Recomanacions de 12 a 16 anys:

📚  “Ghost”, de Jason Reynolds. És la història molt potent d’un nen, conegut com a Ghost (fantasma), que es passa la vida corrent perquè fuig del trauma d’haver crescut amb un pare violent, ara a la presó. Un dia l’entrenador d’un equip d’atletisme, els Defenders, es fixa en ell i el convida a formar part de l’equip. El llibre se centra en la relació del noi amb els altres tres companys d’equip: en Lu, la Patina i en Sunny, amb personalitats explosives, que hauran d’aprendre a compartir secrets i dèries per classificar-se per als Jocs Olímpics júniors.

 📚 “La casa a la mar més blava”de T.J. Klune. Explica la vida de Linus Baker, que porta una vida senzilla, tranquil·la i solitària, sempre seguint les normes i fent el que ordena el Govern. Un dia li encarreguen que vagi a l’illa de Marysas i es faci càrrec d’un orfenat on hi ha sis nens amb habilitats sobrenaturals. La seva vida canviarà per sempre més quan s’adona que aquests nens són poderosos, peculiars i diferents, tot i que encara són nens i busquen amor i compassió. Un llibre llarg que fa pensar molt i emociona.

📚 Recomanat per l’Aina, de 13 anys: La pell de la memòria, de Jordi Sierra i Fabra. Va de gent que esclavitza nens petits d’Àfrica i els fan fer feines dures. És interessant perquè és una realitat i també per poder canviar el món.

 📚 Recomanat per la Paula, de 14 anys: “Hamnet”, de Maggie O’Farrell. Parla sobre la família de Shakespeare. Un llibre molt bonic i interessant.

 📚 Recomanat per la Juna, de 15 anys: Els dies bonsd’Aina Fullana Llull (Bromera). Un llibre que explica la vida del Xavi i les seves addiccions. És molt interessant.

Podeu sentir el podcast del programa clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/un-nadal-de-llibres-recomanacions-de-2-a-16-anys/audio/1155809/

Ens retrobem al gener. Bones festes!

«Al bosc», a l’Ofici d’Educar

Ahir, a “L’ofici d’educar vam presentar “Al bosc“, d’Ainara Azpiazu, un llibre especial perquè, dins la seva aparent simplicitat, amaga pensaments de vida per compartir amb infants de 5 a 7 anys, amb diferents mirades. La primera és una mirada ecologista, hi ha una passejada per un bosc on es respira tranquil·litat, convivència, respecte i netedat. La segona és una mirada amorosa d’una noia i del seu avi. La tercera és una mirada artística. La quarta mirada ens passeja per les paraules que hi apareixen i les que no s’esmenten. I la cinquena mirada va cap a La Topera, una editorial “de garatge”, petita, amb un equip humà entusiasta de la literatura infantil.

Com a cada programa plantegem una pregunta (fàcil) perquè hi pugueu participar i entre els qui us animeu fem un sorteig i regalem el llibre, gentilesa de l’editorial.

La pregunta del concurs d’aquesta setmana és la següent:

Mentre la nena passeja pel bosc, què fa l’avi?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 18 de desembre.

I ja tenim el guanyador del darrer concurs: La família del Kewal, que s’emporta el llibre “Un lleó sobre la porta” L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-bosc-dainara-azpiazu/audio/1154365/

LES REBEQUERIES I LES EMOCIONS MÉS INGRATES

En el mateix programa de l’Ofici d’educar es va parlar de Pautes per afrontar les rebequeries i les emocions més ingrates.

Com es pot encarar una rebequeria? Quina informació ens donen emocions ingrates com la ràbia, la por, la tristesa o l’ansietat? Com les podem entrenar i expressar? I no negar-les, reprimir-les ni deixar que s’apoderin de nosaltres? En parlem amb l’Eva Bach, mestra, pedagoga, pionera de l’educació emocional a les escoles i a les famílies, que ens presenta el llibre “Com cuidar la salut emocional”: eines per atendre, expressar, calmar, reconduir, transformar i integrar de manera saludable emocions intenses que ens superen a nosaltres, els fills o l’alumnat. I també sentirem la Mar Romera, psicopedagoga i autora d'”Educar sin recetas”; el sentit de l’humor del Sergi Vives i el Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar, amb la terapeuta Gestalt Marta Butjosa.

Tot el programa queda gravat i el podeu sentir a l’enllaç següent:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/pautes-per-afrontar-les-rebequeries-i-les-emocions-mes-ingrates/audio/1155199/

«El lleó sobre la porta» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam recomanar aquesta novelassa d’Onjali Q. Rauf, publicada per laGalera i recomanada a partir dels 12 anys.

El lleó sobre la porta explica una història força curiosa. Se centra en un noi, en Leo, fill d’una família originària de Singapur i que viuen a Anglaterra. En una visita al museu dels aviadors, a Rochester, descobreix un nom en un memorial dedicar als herois oblidats de la guerra. El nom és idèntic al seu i comença a fer-se preguntes sobre qui va ser aquest Leo Kai Lim, amb qui compateix nom i cognoms.

En Leo vol saber què va fer aquests heroi, comença a investigar i descobreix que els llibres d’història no esmenten els herois anònims, sodats d’Àsia i Àfrica que van lluitar i ajudar a guanyar la guerra. Soldats de més de quaranta països.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb la història del llibre i entre els participants fem una rifa i l’afortunat guanya el llibre en qüestió, gentilesa de les editorials que col·laboren. La pregunta del concurs actual és:

Els herois anònims del llibre, a quina guerra van lluitar?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 4 de desembre.

La persona que va guanyar el darrer concurs i s’emporta el llibre «nosaltres, les persones» és la Raquel Pérez (i família).

El podcast del programa, clicant a :

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-lleo-sobre-la-porta-donjali-q-rauf/audio/1153577/

En el mateix programa es va parlar de la Generació Alfa.

L’Elisabet Pedrosa, ha fet un extens resum que podeu llegir a continuació. També us passem l’enllaç al podcast, al final.

Sentir-se escoltats i cuidats: el clam de la generació alfa. Ni les famílies, sovint enfeinades o pendents del mòbil, ni els polítics, senten que els escolten i els dediquen prou temps, com si fossin fantasmes:

“Com que som nens, penseu que els adults penseu més i millor, però els nens també tenim una opinió vàlida, i sabem molt més que els adults dels infants.”

Quines són les prioritats de la generació alfa per estar contents? Tenir la família al costat, una casa on viure, menjar i roba, una escola on anar i aprenentatges, però també amics, extraescolars, natura, diners i joguines:

“Uns pares que et tractin bé, que no et peguin, no quedar-se sol a casa en un racó, no patir bullying: tots contra un, i que a casa no es pugui explicar i el mestre no se n’adoni, i sentir-se bé amb el propi cos.”

La seguretat, la protecció de la família i la satisfacció amb el propi cos, són bàsics per al benestar de l’Aina, l’Arlet, la Mònica, l’Alex, els Miquels, l’Iu, la Irene, la Ivet, el Marcel, l’Emma, l’Arnau i la Valentina, alumnes de les escoles Heura i Congrés Indians, que han participat en el programa “Parlen els nens i nenes” de l’Institut Infància i Adolescència impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.

Alumnes de l’escola Congrés Indians fan propostes per millorar el benestar dels infants (programa “Parlen els nens i nenes”)(Institut Infància i Adolescència)

Els infants tenen les millors respostes

Més de 5.000 infants de 3r a 6è de primària de 65 escoles diferents de Barcelona han respost a la 2a enquesta sobre com se senten i què els fa feliços. La pandèmia ha impactat de ple en el benestar de la infància, apunta la sociòloga i directora de l’Institut Infància i Adolescència Laia Pineda: de 9 sobre 10 de l’enquesta del 2017 s’ha passat a 8,7 el 2021:

“La primera de les preocupacions era la mort d’un familiar, i la segona, els diners a casa. Per les múltiples restriccions que han patit els 2 darrers anys i l’estrès de les famílies, un 10% dels infants estan poc o gens satisfets amb la seva vida.”

Com més grans, menys satisfets estan amb la seva vida. Hi ha més insatisfacció entre les nenes que entre els nens, que ells mateixos expliquen per l’exigència a ser perfectes i la tirania del cos, que fa que algunes noies deixin de menjar i posin en risc la seva vida, i perquè senten que tenen menys drets. Per Laia Pineda:

“Sorprèn i ens ha de fer reflexionar la consciència de la generació alfa sobre les desigualtats entre homes i dones i que les nenes són més vulnerables a patir abusos i violència.”

I això que els infants responen amb el biaix de l’optimisme vital, aclareix la sociòloga:

“Un infant, a la mateixa pregunta respon de manera més positiva que un adult, per tant el que diu, que està poc o gens satisfet amb la seva vida, és una alarma que ens ha de preocupar.”

Un dels objectius del programa és el retorn de l’enquesta amb els mateixos infants perquè coneguin les diferents vivències de la infància i fomentar l’empatia i la solidaritat amb els que no ho passen bé.

Nens i nenes de l’escola Heura reinvidiquen sentir-se escoltats i cuidats (programa “Parlen els nens i nenes”) (Institut Infància i Adolescència)

Quin futur espera a la generació alfa?

Reivindiquen temps de qualitat i entorns cuidadors, i si tenen un problema, que els ajudi la família i l’escola, i treballar l’autoestima i la satisfacció amb el propi cos.

Mostren una gran clarividència sobre els problemes pel futur del món: el 53% estan molt preocupats per la contaminació i el canvi climàtic, i el 49% per la falta d’aigua, aliments i energia. I tenen raó d’estar enfadats amb els adults, argumenta la Laia Pineda:

“No pot ser que els diguem que aquest problema l’hauran de solucionar ells, és un problema urgent de tots que no podem carregar a les seves espatlles; és imprescindible que puguin imaginar el seu futur des de l’esperança.”

Pel que fa a la tecnologia, explica la Laia Pineda:

“Sis de cada deu nens i nenes, a l’hora d’anar a dormir al llit miren el mòbil, i 4 de cada 10 no tenen un límit en el seu ús, segons l’enquesta, per tant els adults suspenem en l’acompanyament.”

I a la vegada, nens i nenes senten que les xarxes socials, amb fenòmens com el ciberbullying o la viralització de continguts, els fan la vida més difícil, i demanen més vigilància adulta.

L’agenda política dels infants

La generació alfa estan farts que els adults decidim per ells, i volen més espais on ser preguntats, com el programa “Parlen els nens i nenes”, i que el que diuen serveixi per millorar el benestar dels infants, l’escola i el món. No n’hi ha prou d’escoltar els infants, s’ha de fer un pas més endavant i a partir de les propostes dels nens i nenes, passar a l’acció, defensa Laia Pineda:

“Escoltar-los no és una anècdota, són capaços de connectar amb el que els passa i de proposar millores, que en mans dels adults s’han de convertir en canvis a l’escola, la família i les polítiques públiques.”

El resultat és l’Agenda Política dels Infants, que recull i sintetitza unes 5.000 propostes, i s’allunya de l’adultocentrisme, argumenta la sociòloga:

“El que diuen els infants no és cosa de nens, ni són ciutadans en construcció, sinó ciutadans de primera que tenen dret a ser escoltats i a intervenir en les decisions públiques i en l’organització social.”

Per Laia Pineda, és molt saludable escoltar els infants, perquè ens posen sobre la taula el que és més essencial per a la vida. I acabem amb una petició de la generació alfa als adults: que no oblidem que també vam ser nens i nenes.

Podeu sentit tot el programa, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/generacio-alfa-qui-son-i-que-demanen/audio/1153578/

«Nosaltres, les persones» a l’Ofici d’Educar

Diumenge passat vam presentar el llibre de Dieter Böge a “L’ofici d’educar”. És un llibre preciós il·lustrat per Bernd Mölck-Tassel i publicat per Libros del Zorro Rojo. És una mena de catàleg ple de persones i amb il·lustracions agradables de veure.

“Nosaltres, les persones” parteix d’una premissa: tots som diferents, però també tenim molt més en comú del que ens pensem. Un llibre per pensar-nos i dialogar sobre el que ens uneix amb els nostres fills i alumnes i el que ens en separa.

Com habitualment, fem una pregunta relacionada amb el llibre. En aquest cas és la següent:

A quin esport juguen les monges d’una de les il·lustracions del llibre?

Si voleu participar al concurs, envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat, teniu temps fins diumenge vinent dia 20 de novembre.

A l’anterior concurs va resultar guanyadora deI llibre “Els iris”, la família del Lluc, el Robin i el Marc, l’enhorabona!

Podeu sentir el podcast, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/nosaltres-les-persones-de-dieter-boge/audio/1152062/

En el mateix programa, la filòsofa Marina Garcès va presentar i va parlar del seu darrer llibre que ha titulat “Males companyies” i opina que les males companyies acostumen a portar-nos pel bon camí. És una invitació a no defugir l’estranyesa ni la incomoditat, i a viure’ns des del compromís i la llibertat impertinent. I durant el programa la van sentir reflexionant sobre algunes preguntes com:

• Per què diu Marina Garcés que l’escola és un invent preciós i perillós?
• Quin és el llegat de Carles Capdevila en la filòsofa?
• Quines són les lliçons per a la Marina de l’àvia Ció, que, gràcies a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella, va esdevenir invencible?
• Com creu la filòsofa que ens ajuda la filosofia a lluitar per un món millor?

El podcast de l’entrevista, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/marina-garces-lescola-es-un-espai-de-dignificacio-de-la-vida-pero-tambe-pot-ser-de-dominacio/audio/1152064/

«Els Iris» a l’Ofici d’Educar

El passat diumenge, 30 d’octubre es va emetre un nou programa de “L’ofici d’educar”. A la secció “Llibres per somiar” vam presentar “Els iris” de Ramon Besora, amb il·lustracions de Zuzanna Celej publicat per editorial Juventud. És una història que ens parla d’uns éssers diminuts i fantàstics que surten a la nit, sociables, depenent de l’època de l’any i que es regeixen per la lluna. Es pot entrar en contacte amb ells a través del codi morse d’una llanterna. Ideal per llegir a la tardor i per a nens de 6 a 10 anys, per treballar la imaginació.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada. En aquest cas és:

En quines zones de Catalunya podríem trobar els Iris?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 6 de novembre.

I la guanyadora del darrer concurs és la Jordina Costa que s’emporta el llibre “Salti qui pugui”.

El podcast de la secció el podeu sentir, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/els-iris-de-ramon-besora/audio/1150612/

Escola Inclusiva?

En el mateix programa es va parlar d’escola inclusiva, un tema que aquestes setmanes està essent molt comentat. Van parlar en Jordi Sunyol, director del Centre d’Educació Especial Joan XXIII (d’Olot), organitzador de la Setmana de l’Educació Inclusiva de la Garrotxa; la Maria Bonich, membre de l’AFA de l’Escola Sant Climent; la Noemí Santiveri, portaveu de Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva, i vam tenir el testimoni del Marcos, pare de l’Abril; la Vilma, mare de l’Estefano, i la Pilar, mare del Matios.

L’Elisabet Pedrosa ha fet un extens article on es recullen les diferents sensibilitats i opinions. Val la pena llegir-lo per situar-nos i entendre com està la cosa. El transcrivim a continuació:

Escola inclusiva, impossible o imparable?

Un degoteig de casos assenyala que el decret de l’escola inclusiva s’està incomplint mentre Educació aposta pel curs de la inclusió

L’Abril, una nena amb autisme, es va quedar sense classes de piscina perquè el dia abans l’administració li va notificar que no tenia monitor, i que s’havia de quedar sola a l’aula amb la vetlladora mentre els companys anaven a la piscina. La notícia va indignar lescola Teixidores de Gràcia, les famílies dels companys d’aula i l’AFA, que va fer un comunicat de protesta. Ho denuncia el pare de l’Abril, el Marcos:

“Ens va sorprendre la reacció dels seus companys d’aula, que, en saber que l’Abril no hi podia anar, van dir que si ella no es banyava ells tampoc, i en solidaritat es van quedar fent cartells i polseres amb el lema ‘Si l’Abril no es banya, jo tampoc’.”

El Marcos va fer un tuit que es va viralitzar explicant la reacció dels nens, i l’administració els va concedir el monitor la setmana següent:

“L’administració i els polítics s’omplen la boca amb la inclusió, però a l’hora de la veritat les famílies de nens amb discapacitat hem d’estar contínuament picant pedra per aconseguir el que ens pertoca.”

El seu cas no és únic. Almenys 17 infants esperen a Barcelona un monitor de suport a la piscina, com l’Estefano, de 12 anys i amb trastorn de l’espectre autista. La seva sol·licitud de monitor de suport de piscina es va traspaperar, es va tramitar tard, i s’ha quedat sense piscina, segonsrelata la mare, la Vilma.

La família de l’Estefano, amb tratorn de l’espectre autista, denuncia que s’ha quedat sense piscina per un error de l’administració (Vilma Aquino)

El Matios, de 12 anys i amb un 86% de discapacitat motriu, que necessita assistència per a tot, es va quedar sense vetlladora en el pas de la primària a la secundària, malgrat la petició feta correctament per la família, denuncia la Pilar, la seva mare:

“Vam passar cinc setmanes molt dures, fins que vam sortir al TN de TV3 i en un matí ens ho van arreglar, i et queda el gust agredolç que ho has aconseguit gràcies a sortir als mitjans. S’han de revisar els protocols i veure què falla en la inclusió.”

La família del Matios, amb un 86% de discapacitat motriu, ha aconseguit vetlladora només després de sortir als mitjans (Pilar Aguilar)

Què està fallant en l’escola inclusiva?

El decret d’escola inclusiva es va aprovar fa 5 anys, el 2017, i tenia un termini de 4 anys per desplegar-se. Però segons l’Affac, la principal federació de famílies de Catalunya, s’està incomplint i aquesta problemàtica afecta 200.000 infants, d’aquí la campanya Jo també hi vull anar”.

I tot això quan el Departament d’Educació assegura que aquest serà el curs de l’escola inclusiva. Falta cultura inclusiva, assegura Jordi Sunyol, director del centre d’educació especial Joan XXIII i organitzador de la Setmana Inclusiva de la Garrotxa:

“Cal un ús inclusiu dels recursos humans, organitzatius i metodològics, i més formació docent. Mentre no arriba, s’ha d’apel·lar al compromís de tothom i emmirallar-nos en les pràctiques positives d’inclusió educativa, que n’hi ha, i adaptar-les a l’entorn.”

Jordi Sunyol reconeix el desgast dels docents amb la pràctica de la inclusió a l’aula: se senten col·lapsats per un excés de feina, i perquè pel Departament d’Educació, diu, la inclusió no és una prioritat transversal per treballar des del minut zero quan la família i l’alumne entren a l’aula.

El Departament d’Educació ha retallat les hores de vetlladora de 50 a 10 de l’escola Sant Climent, sense tenir en compte l’arribada al setembre d’un infant que necessita atenció totes les hores, explica la Maria Bonich, de la comissió d’inclusió de l’escola:

“Estem en xoc: hi ha mig mestre postpandèmia que no fa de vetlladora perquè no té la formació específica i perquè deixaria d’atendre la resta d’infants. Hi ha només 10 hores de vetlladora per a l’horari lectiu, mentre que n’hi ha 12,5 per al temps de migdia.”

L’escola té un potent projecte d’inclusió que acull infants amb necessitats especials dels pobles veïns. La Maria té 3 fills, un amb necessitats educatives especials:

“Si tens un fill amb NEE, és dur perquè has de fer un dol del que havies projectat, i et trobes que les institucions que t’haurien d’acompanyar no ho fan, i els docents, tot i les ganes, es frustren.”

Famílies de l’escola Sant Climent, amb un potent projecte inclusiu, es manifesten per recuperar les hores de vetlladora (Maria Bonich (AFA escola Sant Climent))

Han presentat 565 requeriments als serveis territorials perreclamar més temps de vetlladora, i encara ara no tenen cap respostaLa Maria convida docents, famílies i associacions a unir-se i a participar a la caminada del 15 de novembre per la inclusió real.

Infants amb NEE convidats a no quedar-se a dinar, a no fer extraescolars o unes colònies perquè no hi ha monitor de suport o a canviar a una escola d’educació especial: això encara passa perquè no tenim una escola inclusiva, afirma la Noemí Santiveri, portaveu de Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva:

Lluitem per una escola inclusiva que ara no existeix. Sí que hi ha bones pràctiques inclusives, entorns que han estat més afavoridors, mestres, claustres, direccions que han fet tot el que han pogut, però el nostre sistema no és inclusiu.”

Falta un lideratge polític, assegura Santiveri, que reclama un govern amb visió interdepartamental –justícia, benestar, salut i educació–, que permeti que la societat avanci cap a la inclusivitat.

“Hi ha un degoteig de casos perquè estem enganyant les famílies, diem que tenim escoles inclusives i que tots els nens tenen els mateixos drets, i quan les famílies van als centres la realitat no és inclusiva.

Per la Noemí Santiveri no es tracta tant de tenir recursos, que són insuficients, com de fer un canvi total del sistema i deixar de posar pedaços.

L’escola inclusiva que volem

Per aquesta raó, el Departament d’Educació ha activat una taula de participació, TAPSEI, amb tots els agents implicats per poder avançar en la inclusió. La Noemí Santiveri hi participa:

“És una oportunitat a tot el territori que s’ha d’acabar al febrer i que implicarà accions. Hi treballem com formiguetes, però no som al comitè, tot i que fa 20 anys que hi som. Manen des de dalt, no estic esperançada, falta poc per a les eleccions i són vots.”

L’escola inclusiva és imparable perquè és un dret,afirma Jordi Sunyol, que recorda que falta un canvi de mirada de les famílies, dels equips directius i dels docents per reclamar com ha de ser l’escola inclusiva:

“S’han de sumar esforços a partir de les experiències positives, amb les famílies implicades en l’educació inclusiva que lluiten per totes les famílies, i amb l’acompanyament dels CEEPSIR: centres d’educació especial proveïdors de recursos i expertesa en la inclusió.”

Falta cultura inclusiva de famílies, equips directius i docents per reclamar un escola inclusiva real (Xapeicat)

L’objectiu és que tots els infants puguin entendre que el món el fem tots, és divers, i tots necessitem coses diferents per avançar, assegura el docent. Per fer realitat la inclusió de veritat, necessitem no només unes hores de vetlladora, tot i que també, sinó professionals que sàpiguen ensenyar als nostres fills, apunta el Marcos, el pare de l’Abril.

“Perquè l’escola no és només un lloc per deixar-los unes hores, sinó un lloc on aprendre amb majúscules i on tinguin professionals que els sàpiguen ensenyar. És car, però no impossible, és a les seves mans.”

Les famílies estan alçant la veu com mai en una autèntica revolta, afirma Noemí Santiveri, que convida a denunciar als mitjans de comunicació cada cas i sobretot demana unitat:

“La unió s’ha de fer amb les famílies amb fills i sense, les famílies amb fills amb NEE i sense. Hem de tenir una societat més plena de valors, que cregui en les vides autònomes dels seus ciutadans.”

Tots tenim dret a les mateixes oportunitats, defensa Noemí Santiveri, i per tant està convençuda que l’escola inclusiva no és impossible, és imparable, perquè, com un far, ens indica el camí a seguir.

«El brou de llumins», a l’Ofici d’educar

A “L’ofici d’educar”, ahir vam presentar “El brou de llumins” de Patrice Michaud. Un àlbum il·lustrat per a nenes de 5 a 10 anys que explica la història del Lolo, un nen amb el superpoder de ser molt amable amb tothom. Un dia, el noi es troba un drac que té un problema, i amb el suport de la seva germana, ajudarà el drac a trobar la solució al seu problema. En vam parlar en aquest blog (https://jaumecentelles.cat/2022/08/24/el-brou-de-llumins-les-aventures-dun-nen-i-un-drac-a-la-recerca-del-foc-perdut/)
I, com sempre fem una pregunta per al concurs dels llibres per somiar. És aquesta:

Quin és el problema que té el drac del llibre?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 25 de setembre.

La guanyadora del darrer concurs és la Sara, que s’emporta “Un estiu de luxe”. L’enhorabona!

Combatre el neofeixisme i l’extrema dreta des de l’escola

En el mateix programa vam poder sentir la veu del professor Enrique Javier Díez Gutiérrez, autor del llibre “Pedagogia antifascista” La seva conversa i les seves explicacions van ser molt alliçonadores d’un fenomen que s’està produint entre els joves i l’augment d’idees i comportaments d’extrema dreta entre ells.

Comença explicant que l’alarma va saltar en un taller de secundària amb joves de famílies tradicionalment d’esquerres lligades a la lluita sindical de la mineria de Lleó que es van declarar obertament seguidors de Vox:

“Repetien els mantres de Vox i feien gala d’una agressivitat extrema contra el qüestionament del masclisme, amb al·lusions a les «feminazis». I no és puntual, és un patró que es repeteix en altres centres”.

Un programa excel·lent, molt aclaridor i que ens fa pensar molt. Podeu seguir-lo sencer, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/combatre-el-neofeixisme-i-lextrema-dreta-des-de-lescola/noticia/3184487/

«Juguem a amagar-nos» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam fer el darrer programa del curs actual i ens acomiadem fins al 4 de setembre. Fa sis temporades vam començar a presentar llibres que ens semblen de qualitat. Estic content de la confiança que ens fan des de Catalunya Ràdio i agraït a l’Elisabet Pedrosa i a la resta de l’equip pel tracte que em dispensen.

L’Ofici d’Educar és un molt bon programa sobre ‘educació i la criança i formar-ne part em fa molt feliç.

Vam comentar el llibre “Juguem a amagar-nos” de Verónica Fabregat publicat per Akiara Books. Un llibre d’estiu per a nens petits, basat en el joc de “fet i amagar”. Un llibre sense text, en el qual descobrim a través del joc dels infants tots els animalons que habiten la natura. Un llibre molt bonic per iniciar els més petits en la lectura de les imatges.

I la pregunta del concurs és:
Quants amics juguen al bosc a “fet i amagar”?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 24 de juliol. El nom del guanyador o guanyadora el donarem el 4 de setembre.

El podcast de la secció:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/juguem-a-amagar-nos-de-veronica-fabregat/audio/1141524/

En el mateix programa es va aprofundir en les claus per entendre les massacres a les escoles dels Estats Units.

El fàcil accés a les armes ha convertit els Estats Units en l’únic país desenvolupat amb reiterats tirotejos escolars: 27 aquest any i 34 l’any passat; s’han multiplicat per 4 en 20 anys. Els atacs armats a les escoles són la cara més visible que els més petits són les víctimes del descontrol de les armes als Estats Units: cada dia moren 12 criatures per arma de foc i 32 resulten ferides. Sentim a “L’ofici d’educar” el testimoni de l’Edelin, de 10 anys, supervivent del tiroteig d’Ubalde, a Texas, i de dos docents, i del Francesc Garriga, corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units. I en parlem amb José Ramon Ubieto, psicòleg clínic, psicoanalista i autor del llibre “El mundo pos-Covid”, i la Roser Batalla, psicòloga especialista en trauma.

El podeu sentir sencer clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/les-claus-per-entendre-les-massacres-a-les-escoles-dels-estats-units/audio/1141525/

«Cuando brillan las estrellas» a l’Ofici d’Educar

Diumenge, 22 de maig, vam parlar d’aquesta novel·la gràfica, de Victoria Jamieson i Omar Mohamed, publicat per Ediciones Maeva. Explica la història real de l’Omar Mohamed, que vivia a Somàlia i, per culpa de la guerra, va haver de fugir amb el seu germà a un camp de refugiats d’un altre país africà.
Ens relata el dia a dia al camp de refugiats de l’Omar durant 15 anys i com finalment va poder sortir-ne i anar als Estats Units, on va estudiar.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants sortegem el llibre en qüestió:
La pregunta del concurs dels Llibres per Somiar d’aquesta setmana és:

A quin país es troba aquest camp de refugiats?

Envieu les respostes via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 29 de maig.

El podcast, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/cuando-brillan-las-estrellas-de-victoria-jamieson-i-omar-mohamed/audio/1135555/

Al mateix programa es va parlar de la relació entre germans i de com es pot gestionar la competència, l’amistat, la gelosia, la col·laboració, el joc i el conflicte.
Quina és la base d’una relació sana entre germans? Hem d’intervenir en els seus conflictes? Les seves baralles ens han de fer pensar que ho fem malament com a pares/mares? I els conflictes
Vam escolar les opinions expertes de la Milos Salgueda, psicoterapeuta sistèmica i constructivista, la Sílvia Palou, psicòloga des d’una perspectiva sistèmica, l’editora Pema Maymó, autora de “Supergermans”, en Joan Garriga, psicòleg, i l’experiència de Servi Vives, pare primerenc de bessones.

Tota la conversa a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/mai-es-tard-per-sanar-la-relacio-entre-germans/noticia/3164816/