S’acosta el temps de les Escoles d’Estiu

S’acaba el curs amb les aigües remogudes al mon educatiu però encara queden forces per compartir estones per aprendre i reflexionar sobre pedagogia i pràctiques docents. Són les Escoles d’Estiu.

Podeu veure què es cou a totes les que es faran arreu de Catalunya perquè  tenen el seu programa enllaçat als centres de recursos pedagògics de cada zona. També les podeu trobar a:

https://xtec.gencat.cat/ca/formacio/formacio-estiu/escoles-estiu

Us en comparteixo un parell que m’han semblat interessants. Un és la que es farà a l’Hospitalet i l’altra la que organitzen al Penedès sobre Intel·ligència Artificial.

A l’Hospitalet, organitzada pel Casalet, es celebrarà L’Escola d’Estiu Matemàtica, amb l’objectiu de repensar l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques des d’una perspectiva activa, competencial i significativa.

Programa

Dimecres 1 de juliol 2026

 9:30 Conversa i debat sobre l’ús de materials manipulatius en l’ensenyament de les matemàtiques a l’aula (Manel Martínez i Lluís Segarra).

10:45 Esmorzar i  exposició de materials per l’ensenyament de  les matemàtiques

11:15 Tallers 1

  • Quan el plat conté un bon producte. Cartes de factorització (Manel Martínez).
    En el taller s’ofereixen activitats de llindar baix i sostre alt, amb un enfocament clarament orientat a connectar sabers, fomentar la conversa i promoure una comprensió profunda de conceptes matemàtics.
  • Jocs matemàtics (Sebastià Capella)
    Quan utilitzem materials manipulatius, divertits i engrescadors, aconseguim millors resultats d’aprenentatge. Els jocs reuneixen totes aquestes característiques.

12:30 Tallers 2

  • ·Origami per explicar matemàtiques a les nostres aules. (Eulàlia Tramuns)
    Les matemàtiques són a tot arreu. Són una manera de veure i interpretar el món. Amb l’origami podem descobrir les matemàtiques que s’amaguen darrere les figures: les relacions, les formes i els patrons que sovint passen desapercebuts.
  • ·Resolució de problemes amb l’ajut de materials didàctics (Lluís Segarra).
    Recursos pedagògics centrats en la manipulació, el raonament i la resolució de problemes per a primària

13:45 Contes matemàtics (Jaume Centelles). Unir els contes i les matemàtiques és una manera engrescadora d’ajudar els infants a aprendre conceptes matemàtics mentre gaudeixen de la lectura.

14:30 Dinar-fòrum: Alimentant les matemàtiques.
Un àpat per compartir i estructurar les idees. En una taula plena de sabors, explorarem la diversitat d’enfocaments i metodologies que enriqueixen l’ensenyament de les matemàtiques.

Djous 2 de juliol 2026

9:30 Xerrada demostració Màgia matemàtica  Jaume Andrés
Xerrada demostració de Màgia matemàtica. Com alguns conceptes matemàtics senzills poden aplicar-se a jocs de màgia obtenint resultats sorprenents, sense habilitats especials..

10:30 Esmorzar i  exposició de materials per l’ensenyament de  les matemàtiques

11:00 Tallers 3

  • Taules binàries. Al·lucinem els alumnes (Robert Escribano).
    Les targetes numèriques endevinatòries basades en taules binàries sorprenen tant grans com petits i constitueixen una eina per treballar les matemàtiques de manera lúdica.
  • Programa Florence (Aurora Zafra).
    El programa Florence té com a objectiu millorar la competència matemàtica dels nostres alumnes.
  • 12:00 Tallers 4
  • ·Maletes pedagògiques de matemàtiques (ACTE CRP de l’Hospitalet de Llobregat).
    Contenen recursos per treballar les matemàtiques de manera vivencial i manipulativa. Permeten descobrir els materials des de la pràctica a l’aula.
  • Situacions d’aprenentatge matemàtiques en el nostre dia a dia (Xavier Ruiz)
    Les matemàtiques no es troben només a l’aula: formen part del nostre dia a dia. En aquest taller presentarem exemples de situacions quotidianes que es poden transformar en oportunitats d’aprenentatge
  • 13:00 Construcció d’una cúpula de Leonardo ( MMACA)
  • Construir la cúpula de Leonardo permet treballar en equip, desenvolupar la visió espacial i el raonament matemàtic, comprendre la distribució de forces en les estructures i connectar amb la creativitat de Leonardo da Vinci.
  • 14:00  Entrepans matemàtics. Intercanvi d’enigmes Cloenda de la jornada

Al Penedès celebraran la 47a Escola d’Estiu!

Aquest any proposen un espai de trobada, reflexió i aprenentatge compartit al voltant d’una pregunta que ja forma part del nostre dia a dia educatiu: intel·ligència emocional o artificial?

Durant quatre dies, Cal Mata es convertirà en un espai viu per compartir experiències, inquietuds i eines pràctiques entre mestres i professionals de l’educació infantil, primària i secundària. Xerrades, tallers i converses ens ajudaran a explorar els reptes i les oportunitats de la intel·ligència artificial a l’aula, sempre des d’una perspectiva crítica, ètica i transformadora.

«En Vingavà», la història d’un robot valent

Aquest àlbum il·lustrat explica la història d’un robot alegre, fet per ajudar els humans.

A les primeres pàgienes veiem com el fabriquen i veu la llum del dia per primer cop. En Vingavà, així es diu, comença a treballar en una empresa de paqueteria. L’empresari n’està més que satisfet perquè fa més feina que tots els altres treballadors junts. A més, no necessita menjar perquè s’alimenta amb energia solar, ni tampoc li cal fer pauses per descansar ni cobrar cap sou. És perfecte. Però com que amb ell ja n’hi ha prou, els altres empleats són acomiadats.

Un dia arriba un altre robot més modern, més eficient, més nou i millor que fa fora en Vingavà. A partir d’aquí veiem unes pàgines on el robot va fent diversos treballs, però cap acaba bé. Fa de repartidor, cuidant gossos, en una llar d’infants, d’escriptor de contes, etc.

Un dia, el recluten per fer una feina que cap humà vol fer: trobar mines en una zona de guerra, però, una bomba terrible, la més gran que es pugui imaginar arrasa tota la vida a la Terra.

La devastació dura moltíssims anys fins que gradualment les plantes tornen a créixer i en Vingavà i els altres robots que funcionen amb energia solar es desperten i comença una nova vida. Bé, falta una cosa. No hi ha persones.

A la segona part, en Vingavà se les farà per crear vida i una nova generació de terrícoles feliços començarà a habitar el planeta.

El relat té un final esperançador i me l’imagino llegit en veu alta i en companyia perquè també té un punt “fosc”. Convida a la reflexió, a parlar de la IA i de les preguntes que ara mateix se’ns plantegen (és bona? És dolenta?). No sé si “fosc” és l’adjectiu correcte —potser “trist” s’escau més—perquè la gràcia del llibre també està en l’humor que emana i les ironies que, com a adults, podem captar immediatament.

Pel que fa a les il·lustracions, m’agrada l’aspecte amable del robot, amb uns ulls exageradament grans i, a diferencia dels altres robots que apareixen, no té forma semblant als humans però sí que té braços, ulls, boca, cos i rodes que substitueixen a les cames.

Lectura recomanada a partir de set anys.

LES DADES:
Títol: En Vingavà. La història d’un robot valent.
Autora: Linda Bondestam
Traductora: Meritxell Salvany
Editorial: Takatuka
Pàgines: 88
Barcelona, 2026

Donant vida als personatges implicats amb la Carta de la Terra i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Fa quinze anys, un grup de mestres implicats en aconseguir que “La Carta de la Terra” i els ODS entrin a formar part del currículum educatiu, participem de manera activa en la defensa d’un codi de convivència basat en la cultura de Pau i Sostenibilitat, en l’entesa entre les persones i la relació amb la natura. Una de les accions que promovem és la publicació de relats adreçats a infants i joves que els facin reflexionar sobre el món, les persones, la lluita contra el canvi climàtic, la pau, l’erradicació de la pobresa, l’educació de qualitat, la igualtat de gènere, les energies renovables, el treball digne, el consum responsable, la defensa de la flora i la fauna, i la justícia social.

Una de les meves aportacions és escriure alguns textos que convidin a reflexionar i obrir la mirada a una manera d’entendre la nostra vida que té a veure, sobretot, amb la idea de fer un món millor, convençuts que una desacceleració és necessària i beneficiosa per a tothom.

Al darrer llibre —Sota la pluja— vaig presentar deu relats breus adreçats als joves de 10 a 16 anys.

Els dies previs a Sant Jordi, a l’Institut Caparrella de Lleida han fet una activitat que m’ha semblat innovadora. Donen vida als personatges dels relats, emprant eines d’intel·ligència artificial (IA). El resultat és ben curiós.

Primer, amb assessorament de la Maria del Mar Lluelles, companya del Projecte “Implica’t”, i l’alumnat de 2n curs del cicle de Sistemes Microinformàtics i Xarxes van llegir tots els contes publicats aquests anys i cada alumne va triar un conte i un personatge.

Després van relacionar cada relat amb els valors dels Principis de la Carta de la Terra i els ODS i van escriure un breu guió. D’aquest guió es va generar un vídeo amb IA on el personatge pren vida.

Va ser una activitat que fomenta la creativitat, el pensament crític i el compromís amb els valors globals. Estava emmarcada amb les accions literàries de la Diada de Sant Jordi.

Us poso un exemple i després us passaré l’enllaç a tots els treballs, per si us ve de gust veure’ls.

El primer relat de Sota la pluja es titula L’enllustrador de sabates. Està acompanyat d’una il·lustració de la Sara Masià.

A partir d’aquest text, l’alumne Iker Peña, va crear amb la eina padlet un petit vídeo que el podeu trobar a:

https://blocs.xtec.cat/implicatspersantjordi/2026/04/13/implicat-amb-els-personatges/ i anant allà on diu Vídeos dels personatges.





Lectura de textos en diferents contextos.

He llegit el número 6 de la revista Graó 6-12.

Està dedicada a l’alfabetització i les literacitats. Hi ha molts articles que valen la pena de llegir i reflexionar sobre cap on va el futur de la lectura als centres educatius i a la vida en general.

L’editorial va signada pel Raül Manzano que fa unes reflexions molt encertades i ens convida a endinsar-nos en les pàgines del monogràfic per donar resposta al gran repte que ens planteja la literacitat: quin lloc ocupen els textos, siguin del tipus que siguin, en les nostres vides?

Segueixen tres articles potents en el que es plantegen moltes preguntes i s’aporten moltes idees que convé considerar. Coordinat pel Juli Palou i la Montserrat Fons hi ha un parell d’articles més, un d’en Daniel Cassany sobre la IA i un altre escrit per l’Alba Ambrós que ens parla de com aprendre i educar al segle XXI comporta adaptar-se als canvis de l’era digital, amb la qual cosa l’aprenentatge esdevé una experiència vital, social i híbrida. I ho acompanya d’experiències concretes amb l’alumnat de tots els cicles.

M’ha fet pensar molt l’article d’en Cassany titulat Educar amb la IA per llegir i escriure on ens recorda que cal revisar els canvis que provoca la incorporació de la intel·ligència artificial (IA) en l’ensenyament de la lectura i l’escriptura en tot el currículum escolar i aposta per analitzar com escrivim i llegim amb IA, les possibilitats didàctiques que ofereix aquesta tecnologia i els reptes que se’ns plantegen amb una mirada crítica, ètica i humanista.

Diu: És més fàcil i agradable abordar el problema de com la fem servir a l’aula que no pas convertir-nos en policies paranoics que persegueixen textos artificials.

I més endavant, afegeix: Són fascinants –i inquietants– els camins que obre la IA per ensenyar i aprendre a llegir i escriure en totes les assignatures del currículum que fan servir escrits. L’alumnat té ara més possibilitats d’aprendre pel seu compte, però el docent guanya recursos per diagnosticar i oferir ajudes més personalitzades. No perdem protagonisme amb la IA, al contrari, l’alumnat ens necessita més que mai per apropiar-se d’aquest nou superpoder que formarà la ciutadania analítica, crítica i creativa del futur.

Hi ha després, a la revista, sis articles pràctics que ens mostren com es pot treball a les escoles i després les seccions habituals.

Si teniu interès en albirar el camí que ens espera pel que fa a les competències lectores, aquesta revista us ajudarà, crec.