L’escola a la literatura infantil

A l’escola els nens passen moltes hores, durant molts anys. És un espai amable on es canta, es riu, es juga i s’aprèn, un espai propici per a l’aventura on la literatura troba l’escenari ideal per recrear tot tipus de situacions.

En general, la visió de l’escola de primària que es dona és la d’un lloc acollidor on els infants creixen feliços, fan amistats, viuen històries divertides i, des de la seva mirada, qüestionen i avaluen el sistema educatiu. Altra cosa és quan els protagonistes van a l’institut. En aquest cas, apareixen situacions més complicades com el bulling, les bandes o els primers enamoraments; els mals socials afloren, es fan evidents en aquest microcosmos adolescent, on no hi falten els estereotips del professorat.

Les històries que passen a les escoles tenen un component d’atracció envers els infants lectors perquè es veuen reflectits en les peripècies o les poden comparar amb el que ells coneixen. Per això és tan habitual i proliferen les novel·les de formació situades als centres educatius, un bon escenari on els autors fan viure als protagonistes.

Normalment són nens o nenes que narren en primera persona tot allò que els preocupa o els passa i així veiem com interactuen amb altres infants i amb els adults que treballen a l’escola, ja siguin mestres, psicòlegs o directors.

El model d’escola que veiem a les obres per a infants i joves varia força segons les edats a les quals van adreçades i també si són còmiques, de fantasia o informatives. En algunes, el centre educatiu és un lloc acollidor i en d’altres és terrorífic. Veiem escoles on l’intercanvi, la col·laboració, el foment de la curiositat, regeixen la vida. I n’hi ha d’altres on es veu com un lloc discriminador, competitiu, allunyat de la realitat.

Merveilleuse êcole

La literatura infantil és un mirall dels canvis socials, de l’evolució de les normes de convivència i de les relacions que estableixen les criatures a casa i a l’escola i, per això, posar en mans de l’alumnat relats on pugui comparar les seves pròpies experiències amb les dels herois de paper és una bona manera d’incentivar la lectura.

A diferència del que ens recorda Tolstoi en el formidable inici d’Anna Karènina —Totes les famílies felices s’assemblen— cada escola és singular. Només cal entrar en diferents escoles, observar i flairar el que allà es viu, per adonar-nos si hi ha un ambient que convida a l’estudi, a l’aprenentatge significatiu. Només cal passejar-se i parar atenció per copsar si es parla a les aules, si es canta, si els infants són feliços en aquell espai o si, per contra, es nota certa tensió. Bé, de fet, dins d’un mateix centre hi ha mestres que estableixen lligams i complicitats meravelloses amb els seus alumnes, amb mètodes diferents.

Cadascú de nosaltres tenim records de la nostra escola i, òbviament, els autors també recorden com era el centre on van anar de petits, coneixen el dels seus fills i els que han vist si han pogut entrar a les aules a presentar les seves novel·les.

A més, tot i que l’escola no va al mateix ritme que la vida, també va canviant. A la literatura infantil queda reflectit, i llegir com era l’escola de fa trenta, cinquanta, cent anys és un exercici interessant perquè ens permet comparar-la amb la que coneixem.

Los distintos

A la revista Guix d’aquest mes de gener, he publicat un article on parlo d’algunes bones lectures que ajuden a entendre com ha evolucionat l’escola i presento exemples de les més repressives com a lloc aterridor — “La composición” o “Los distintos”, per exemple — fins a d’altres que s’aboquen a la vena còmica o la sàtira, com a “Poca broma amb l’escola!” o “Llegendes del pati: La mitja hora dels herois”.

Podeu llegir l’article a la revista GUIX del mes de setembre, núm. 481. També a AULA en castellà.

«La mestra és un capità» a l’Ofici d’educar

Ahir vam encetar la sisena temporada de «Llibres per somiar» a Catalunya ràdio i estic content i molt agraït a tot l’equip de l’Ofici d’educar per la confiança envers la meva persona i per l’aposta per difondre la literatura infantil i juvenil.

La idea d’aquesta temporada seguirà sent la mateixa de l’anterior. Presentarem un llibre que ens ha agradat especialment i que transmeti bones sensacions. Molts d’aquests exemplars seran d’editorials que cuiden l’embolcall i el missatge i que, malgrat no ocupin els llocs preferents dels aparadors de les llibreries, creiem que valen molt la pena de fer-los-en difusió.

També, amb la complicitat de les editorials, de cada llibre que comenten, farem un sorteig i qui vulgui participar, d’una banda ens farà contents perquè voldrà dir que ens escolta i segueix, i de l’altra tindrà la possibilitat de guanyar el llibre en qüestió. Animeu-vos! Recordeu que el programa és setmanal però “Llibres per somiar” és quinzenal, alternant amb la magnífica secció de l’Eva Bach i les seves recomanacions per viure millor.

El primer llibre que vam presentar va ser «La mestra és un capità». La protagonista d’aquesta història és mestra a la feina, mestressa de casa a les tardes i les nits, mare les 24 hores, psicòloga durant els conflictes de l’escola, observadora, cridanera i també un sergent a ulls dels infants. Aquest llibre és com una mena de diari d’aquesta tutora que parla de les coses boniques que passen dins i fora de l’aula, i veus que darrere d’una mestra hi ha una persona. És una història tendra, emotiva i curteta. Ideal per llegir-la el primers dies de curs.

Si voleu participar al concurs, la pregunta que us fem és:

De quin curs és tutora la mestra?

Envieu les respostes al correu electrònic loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 12 de setembre i podeu guanyar un exemplar d’aquest llibre.

Podeu escoltar el podcast clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/la-mestra-es-un-capita-dantonio-ferrara/audio/1108903/

En aquest mateix primer programa d’ahir vam conèixer una realitat que no veiem als mitjans però que ens avergonyeix com a éssers humans: La realitat del poble inuit, o millor, la realitat de 130.000 infants indígenes que van ser separats de les famílies i enviats als internats canadencs per esborrar la seva identitat. És un programa que val molt la pena. Colpidor.

Si entreu a la pàgina de l’Ofici d’educar també podreu llegir l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa i escoltar tot el programa.

https://http://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/escoles-per-al-genocidi-al-canada-extirpar-lindigena-de-cada-infant/noticia/3116052/

Escola d’Estiu (virtual) de l’Associació de Mestres Rosa Sensat: Educar en temps de revoltes

Ep! Ja tenim la informació de l’EE virtual que, finalment es farà del dilluns 6 de juliol al divendres 10 de juliol de 2020.

Constarà de 14 propostes formatives de 15 hores cadascuna, repartides en dos torns de matí i de tarda. Totes elles han estat creades i dissenyades en equip i pensades per a totes les etapes educatives. Uns espais de reflexió i d’inspiració per millorar i (re)evolucionar la pràctica educativa.

La majoria de les propostes s’han teixit al voltant del que hem anomenat eixos transversals:
La força dels equips. Aprendre amb els altres per construir noves solidaritats;
Despatriarcalitzar l’educació
Escola i emergència climàtica

El programa s’emmarca amb 5 conferències matinals de la mà d’expertes com Yayo Herrero, Ingrid Guardiola, Begoña Román, Digna Couso o Carme Grimalt, i un cinefòrum pel divendres 10 que ens marcarà el final de l’escola, de la mà de Pack Màgic.

Podeu trobar tota la informació al web de l’Associació de mestres Rosa Sensat o clicant a:
https://www.rosasensat.org/55a-escola-destiu-educar-en-temps-de-revoltes/

Aprenem mentre ensenyem. VII Escola d’Estiu de l’Hospitalet

A l’Hospitalet del Llobregat, la bona gent del “El casalet” estan entestats en fer una Escola d’Estiu cada any més gran i per això han afegit una nova data i passarà a ocupar quatre jornades, del 2 al 5 de juliol, en horari matinal de 9 a 14, al mateix espai on es va fer la darrera, el Centre Cultural Bellvitge-Gornal.

Estic content perquè ens han tornat a convidar i enguany amb les companyes Maribel i Désirée hem preparat un scape room que hem anomenat «sense pastís no hi ha festa» i farem un recorregut pels llibres de la literatura infantil i juvenil clàssics que celebren una efemèride sonada aquest 2019, com l’Elmer, Harry Potter, Matilda, el Pollo Pepe, Manolito Gafotas o la Talpeta que volia saber qui li havia fer allò al cap. No puc explicar gaire més; es perd el factor sorpresa, ja m’enteneu.

El programa:

2 de juliol:
Conferència Inaugural: “Neurociència i educació: Evidències i limitacions” a càrrec de Marta Portero, Professora de la UAB
Presentació de Bones Pràctiques Educatives a l’Hospitalet
Experimentant amb les capses d’Aprenentatge. A càrrec de l’Escola Paco Candel

3 de juliol
Sense pastís no hi ha festa. (Scape room literari)”. A càrrec de Maribel Alarcón, Jaume Centelles i Desirèe Grifé
Espais per l’Educació Ambiental a la nostra ciutat. Objectius de les escoles per al 2030? “. A càrrec de Idria Muscolino i Carmen Bastida
“El Teatre com una eina creativa i lúdica” . A càrrec de Plàudite Teatre-Espai d’Arts Escèniques

4 de juliol
Taller d’Ioga a l’Escola” A càrrec de Sandra Sastre
La Ràdio eina pedagògica“. A càrrec de Dani Maneja del CRP de l’Hospitalet
Materials manipulatius per activitats matemàtiques (maletins del MMACA)“. A càrrec de Gabi Múrcia i Robert Escribano del Museu de Matemàtiques.

5 de juliol
El conflicte: elements per un enfocament positiu i restauratiu”. A càrrec del Servei de Mediació Comunitària de l’Ajuntament de l’Hospitalet
La Robòtica a les Aules“. A càrrec de Dani Martínez del CRP de l’Hospitalet de Llobregat
La família”. A càrrec d’Ariadna Camps i Loles Seguer

Trobareu tota la informació (inscripcions,pagaments, dades, Certificació Departament d’Educació, etc) al web del Moviment d’Ensenyants “El Casalet” de l’Hospitalet:

http://el-casalet.blogspot.com/2019/05/vii-escola-destiu-de-lhospitalet-de.html

 

 

 

Des del carrer Hurtado fins a Xanghai. El plaer de llegir la revista GUIX

Celebrem 40 anys de la revista GUIX i ho fem amb un número especial, el de desembre de 2017 que acaba d’arribar a les nostres mans. Un número, el 440, que és especial i que convé llegir i conservar amb els imprescindibles.

La nostra petita col·laboració recorda el que dèiem al número d’octubre de 2011 valorant la lectura dels diaris i revistes adreçades als infants. Dèiem: «I, tanmateix, la lectura dels diaris pot ser una oportunitat magnífica per estimular la sensibilitat dels alumnes, per fer-los veure que hi ha altres realitats i per motivar-los a conèixer, a saber, perquè també volem que siguin crítics i curiosos.»
El pensament és aplicable als adults, als mestres que volen conèixer altres experiències i contrastar la seva pràctica diària.
Una de les millors maneres és subscrivint-s’hi a una revista com la Guix. Obrir la bústia i trobar-se la fotografia de la portada és un regal per als ulls, fullejar l’índex convida a mantenir un lligam amb els companys i companyes que tenen els mateixos interessos, i llegir els articles ens fa còmplices dels que comparteixen les inquietuds del món que ens envolta.
La revista Guix també arriba a l’escola, circula —secretament de mà en mà, diria el poema d’Estellés— i es llegeix constatant la pluralitat d’idees i opinions que busquen construir un bon model educatiu, sentint que estem fent el millor que sabem. La Guix sol trobar-se a l’expositor de revistes, generalment a la sala de reunions, on tothom hi té accés. És freqüent, també, que es fotocopiï l’índex i es reparteixi. També es una pràctica normal recomanar algun article abans de començar els claustres. A la biblioteca de l’escola es conserven els exemplars dels darrers dos anys i algun número excepcional.
Una de les accions que es poden fer en grup és «La pàgina tallada» i consisteix en imaginar la part que falta. L’editorial, un text potent i lligat a l’actualitat, és ideal per a aquesta activitat. Es fotocopia la pàgina però una part, normalment la meitat del final, es tapa amb un full blanc perquè no surti a la còpia. Després es reparteix a tothom i cadascú opina sobre el plantejament i exposa els seus pensaments al respecte. Solen ser idees interessants, de vegades divergents. S’acaba llegint el plantejament de la revista i es compara.

El número commemoratiu dels 40 anys està dividit en tres parts:

Una primera, molt potent, amb l’opinió de deu savis on es plantegen 10 idees clau, 10 idees de futur i podem trobar els articles de l’Antoni Zabala (Després de quaranta anys, quins són els reptes de l’escola actual?) la Marina Subirats (Educar amb el compromís social i la perspectiva de gènere) en Jordi Canelles i la Laura Lladós (L’escola tradicional i l’escola transformadora), en Rafael Bisquerra (Al capdavall, ens mou l’emoció), en David Bueno (Què ens diu la neurociència sobre com s’aprèn?), en César Coll (De l’atenció a la diversitat a la personalització de l’aprenentatge), la Xus Martín (Dels projectes de treball als projectes amb servei a la comunitat), en Fernando Trujillo (Del joc a la ludificació. Mites i llegendes de les TIC), l’Anna Mano (Família, voler-la a prop sense fer nosa), en Francesco Tonucci (Per educar una criatura cal tota una tribu) i en Paco Imbernón (A voltes (de cargol fa temps) amb la formació del professorat)
Una segona part molt interessant que han anomenat TAULA RODONA i on trobem els pensaments de sis dels impulsors de la revista i
una tercera que és un variat (GUIX, AVUI) amb moltes opinions de col·laboradors habituals i mestres compromesos amb l’educació.

Molts d’aquests articles els podeu llegir en digital entrant al web de graó http://www.grao.com/ i de passada aprofiteu per fer una visita al nou i espectacular web que han dissenyat. Molt més intuïtiu i fàcil de navegar.

Si possèssim totes les línies que s’ha publicat en aquests quaranta anys, una al costat de l’altra, arribaríem a Xanghai o més enllà…

 

La lectura a Europa

05_Lesefest feiernAcaba de sortir la revista GUIX del mes de juny amb un monogràfic “A fons” que recull algunes opinions de quatre mestres d’aula que ens expliquen la seva quotidianitat. Són mestres de diferents països europeus que veuen i viuen l’educació de maneres ben diverses, amb il·lusió i sensació de sentir-se recolzades i valorades. És útil conèixer com funcionen en altres indrets per comparar i entendre el perquè de la tenalla que ens angoixa en veure com els projectes, la gestió dels recursos i les polítiques educatives aboquen els nostres alumnes a un futur poc estimulant i massa incert.

És un monogràfic que ens ha costat molts esforços però han valgut la pena. Estic contentíssim. Cap al mes de setembre vam començar els contactes amb diverses mestres de zones que estan per damunt nostre en el rànquing dels resultats de les proves PIRLS  i PISA. Volíem conèixer els pensaments de mestres de trinxera, els recursos de què disposaven i les seves idees i el resultat és aquest A FONS que us recomano directament.

També voldria donar les gràcies a les quatre mestres que han col·laborat: l’Ulrica Brunberg, mestra en una escola municipal finlandesa, l’Ilse Reyskens, que treballa a Flandes, l’Edith Schwarze, mestra a Àustria i la Marie-Françoise Camps, companya a Montpeller (França) per la seva capacitat de síntesi i per fer-nos descobrir altres realitats. Totes quatre són persones que estan contentes i satisfetes de la seva feina i que tenen la sort d’estar en escoles, ciutats i països que han abocat esforços econòmics importants per aconseguir millorar els nivells de comprensió lectora dels seus infants i ho han aconseguit.

L’article que emmarca el monogràfic l’he intitulat La lectura a Europa
L’impacte de les polítiques educatives en els resultats de les proves PIRLS i PISA i el pots llegir clicant a La lectura a Europa o entrant a l’apartat Publicacions.

Voldria fer un agraïment especial, també, a les persones que han fet possible el contacte amb les quatre mestres: Àlex Cossials, Ignasi Centelles, Günther Lischka, Anna Lischka, Karin Köbrunner, Johan Häggman, Catharina von Schoultz, Josep Maria Ribot, Ludo de Vleesschauwer, Kolja Bienert, Melanie Loos i Pia Buller.