Els relats que el vent s’endugué

«Els relats que el vent s’endugué» són històries que s’escapen de les biblioteques de la ciutat i cada més es colen al «Diari de l’Hospitalet». Passen de mà, de boca a orella, de vegades descansen a la tauleta que hi ha al costat del sofà, circulen per la ciutat i ningú no sap on poden arribar perquè cada relat té el seu destinatari i segur que hi ha un lector que l’està esperant.

Abans d’ahir, 19 de setembre, vam iniciar una acció amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de l’Hospitalet i el Diari de l’Hospitalet. Cada mes, donarem a conèixer un relat breu d’un autor o autora de la ciutat que es podrà llegir en digital a lhdigital i també en format paper a les revistes que es bustien a totes les cases de la ciutat.

La idea és incloure un relat no gaire llarg, que formi part d’una sèrie d’escrits que es vagin guardant i col·leccionant. Aquest RELATS (poemes, cròniques urbanes, contes, notícies, etc.) escrits seran col·leccionables i als veïns que n’hagin llegit i guardat tres, se’ls oferirà la possibilitat d’anar-los a bescanviar per un adhesiu il·lustrat per la Màriam Ben Arab
(https://www.instagram.com/mariam_benarab/) amb la frase «Aquí hi viu una família lectora»

L’adhesiu és per a la porta de casa, la motxilla, etc., i, qui vulgui, podrà enviar una foto a l’adreça (espaillampsicentelles@gmail.com) que els facilitarem. El dia que vagin a la biblioteca amb els tres relats, la bibliotecària els segellarà i els retornarà amb l’adhesiu i un escrit explicatiu del seu significat. I alguna altra sorpresa, també.

Quin és l’objectiu? Què aconseguirem? D’entrada, allò més necessari, que vagin a la biblioteca és un primer pas (un gran pas) i després, que s’afeccionen a llegir i a esperar el conte del mes següent. I si aconseguim que passin una bona estona, ja ho tindrem.


En síntesi, és això, albirar un futur on algun dia puguem escriure una bonica història que comenci dient que “a l’Hospitalet, ciutat lectora…”

El primer relat «el amor es sordo» és obra de la Vanessa Requena Fernández https://sites.google.com/site/autorslh/index-d-autors/vanessa-requena-fernandez

Podeu trobar més informació de la campanya si entreu al web de lhdigital:
https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh

Inauguració de l’Espai Llamps i Centelles!!

Diumenge passat, 24 d’octubre, coincidint amb el «Dia de les biblioteques» vam aixecar la persiana a l’«Espai Llamps i Centelles», un observatori de la literatura infantil i juvenil que té com a objectiu acompanyar docents, bibliotecaris i altres mediadors de la lectura, compartint experiències i formació.

Es tracta d’un projecte obert i cooperatiu que col·labora amb les manifestacions culturals que tenen el llibre infantil i juvenil com a protagonista, especialment aquelles relacionades amb la ciutat de l’Hospitalet i, més enllà, amb els Països Catalans.

Una de les dèries que sempre hem tingut és imaginar que aquest país nostre és més culte i més lector. Malauradament, això ja ho sabeu, la cultura encara no està prou valorada. Prima la competitivitat, l’economia, i fa tristesa veure com ens estem allunyant dels valors de l’humanisme, d’aquella manera en que alguns autors com Stefan Sweig o Rilke, per exemple, entenien la vida.

En l’acte de presentació vam voler reunir a totes les persones que ho han fet possible i que no es coneixien entre sí. D’alguna manera venia a ser com l’escena final de la pel·lícula «Casablanca» quan Bogart li diu al policia: Louis, presiento que éste es el comienzo de una hermosa amistad.

I així va ser. Vam compartir riures, emocions, música, vermut i aquella “joie de vivre” que fa que valgui la pena estar envoltant de la bona gent. Vaig recordar una frase de Wiesenthal que en certa ocasió em va dir que seguís el meu somni si això és el que volia i també una altra d’en Ricardo Alcántara que afirmava que no ens podem jubilar de ser feliços.

Vaig intentar dir unes paraules raonables i explicar el perquè de tot plegat, com hem arribat a aquest punt i sobretot agrair les complicitats de (per ordre d’aparició):

En Ferran que ens va ajudar a trobar el local, sota la premissa que havia de ser a l’Hospitalet i més concretament al barri de Sant Josep.

L’Albert, el nostre API de capçalera, que va dir que endavant amb la compra i que s’encarregava del parquet, del trasllat i del que calgués.

La Montse i en Carles, llibreters meravellosos que ens van regalar el nom de “Llamps i centelles”, ens van assessorar en temes de decoració i ens van fer propostes de millora.

En Raül Castillo que va entendre perfectament la idea i va dissenyar el logo corporatiu tan preciós que llueix a l’entrada.

En Luciano que va trobar temps per fer les reformes durant el mes de juliol. Va pintar, va instal·lar els focus, el parquet, va sanejar els lavabos, va penjar els miralls, etc.

La Laura que ens va ajudar a muntar els mobles d’una coneguda empresa sueca que també està a l’Hospitalet.

La Rafaela, ex-mare de l’escola, que ens ha ajudat a ordenar els llibres, ens ha instal·lat les cortines i ens ha fet mil-i-una indicacions encertades de decoració.

La Carmencita, la millor germana que un pugui tenir i que ens va llençar un repte: Aquí quedaria bé la «alacena bajo la escalera de la família Dursley, la que surt a les pel·lícules de Harry Potter».

En Ricardo amb qui col·laborem en un projecte solidari amb les biblioteques de Colòmbia, gestionant la donació de llibres nous i usats per a biblioteques de Llatinoamèrica. Ho podeu llegir aquí.

La Família Guilera Guerra, més coneguts com la família Potter, que van fer realitat la frase de la Carmencita i d’ells hem aprés que «Las coses fáciles son para cobardes y nosotros no somos cobardes».

El José (Cirol) que va entendre el concepte del lloc i ens va grafitejar les persianes atenent a la consigna «per volar, els ocells tenen ales i els infants tenen llibres».

La Maria Antònia, la Rosa Mari i en Miquel amb qui hem dissenyat un racó dins l’Espai dedicat a la memòria d’un gran lector, l’Àngel García. Agraïm que haguin vingut a la presentació expressament des de Castelló, amb en Foc, el simpàtic gos que sempre està al seu costat.

L’Eric, un ex-alumne de l’escola, i la seva família. Juntament amb el seu pare ens van tocar un parell de peces musicals precioses.

Va ser un matí emotiu i inoblidable. Podeu veure algunes imatges en el següent vídeo:

Llavors, una nova llibreria a l’Hospitalet

En Carles Ferrer és una de les persones que millor coneix el món de les llibreries i si ens atenem a la ciutat on viu, l’Hospitalet, de llarg és qui més sap de projectes llibreters encetats o projectats. De fet, l’any 2017 va escriure un magnífic article al número 31 dels Quaderns d’estudi que promou el CEL’H titulat «De quan els llibres eren la clau. Llibreries de l’Hospitalet als anys 70» —el podeu llegir, clicant AQUÍ— on fa un recorregut exhaustiu a la presència dels espais considerats com a “llibreries de llibres” al llarg de la història del segle XX. En Carles és filòleg per la Universitat de Barcelona, documentalista per la UOC i cofundador de la llibreria Perutxo, però sobretot és un ésser inquiet i amant de la seva ciutat.

Diu coses com aquesta:

Segurament estarà content de veure com a l’Hospitalet ha obert les portes una nova llibreria. Concretament al populós barri de Collblanc, al carrer Llobregat, número 66. L’ha batejat com a Llibreria cooperativa Espai Llavors.

L’espai té dues sales i un pati i tenen la intenció d’organitzar, més endavant, tallers d’escriptura creativa, clubs de lectura i d’altres propostes d’activitats culturals i socials.
En el seu fons, hereu de la desapareguda Contrabandos (del barri de Rabal de Barcelona), trobem llibres de ficció i un fons especialitzat en pensament crític, història, moviments socials, feminismes, moviments LGTBI. També han habilitat una zona per a la literatura infantil i la juvenil. Bé.

Hi vaig anar divendres passat a fer-los una visita i vaig trobar el “Gus” de Tyto Alba i un parell de “Naufraguitos” que ja són a casa.

L’endemà, la sorpresa va ser gran perquè, en passar pel quiosc, vaig veure’ls a la portada de “elPeriódico”.

 

«Cthulhu Kids», una novel·la de quan Lovecraft era jove

Els mestres som agraïts de mena. Sempre diem que aprenem molt dels infants, però també aprenem veient com treballen els companyes i companyes de cicle i d’escola, de les lectures que fem i de les persones que ens envolten.

He tingut la sort de relacionar-me amb famílies de tot tipus. De les compromeses i de les que amb prou feines arribes a conèixer, pares i mares que treballen en àmbits molt diferents al nostre i que tenen una visió del món i de la realitat que ens aporta una mirada més global, polièdrica, de la vida. Acabes estimant-los i els guardes en un racó molt especial del teu cor.

Un d’aquests pares és l’Eusebio Martínez. Un dels seus fills ha acabat l’escolaritat i estem contents perquè començarà una nova aventura a l’institut i tristos perquè encara que el contacte no l’acabarem de perdre, sí que viurem una mica més allunyats. És normal.

Recordo que l’Eusebio va participar en un dels “cafè i llibres” presentant un joc de rol molt interessant i ben documentat sobre l’Hospitalet medieval. El vam animar a seguir investigant i a buscar algú que li pogués publicar.

Ara he rebut la notificació que està a punt de publicar la seva primera novel·la i m’he alegrat molt. Ho gestiona via Verkami, una plataforma que coneixeu bé. M’ha demanat si en puc fer difusió i no m’he pogut negar.

Diu l’Eusebio que és un fan de les novel·les de H. P. Lovecraf i s’ha inspirat en un episodi real de quan l’autor era jove:
¿Te imaginas que Howard Phillips Lovecraft hubiese vivido una aventura de adolescente que le hubiese marcado toda la vida? ¿Podría ser que toda su obra escrita naciese de lo que le ocurrió en su juventud?
En esta novela conocemos al joven Lovecraft que junto a unos amigos van a descubrir que el mundo no es tal como lo imaginamos. ¿Estás preparado para vivir la aventura?
“La vida de Lovecraft cambiará cuando descubra a un policía y dos extraños individuos cargando una caja en un camión cuyo destino le es desconocido, al mismo tiempo que conocerá a amigos que se harán inseparables como Sonia Greene, los mellizos Alice y John Derrick, el joven Vicenzo Valtieri o a Wilbur Kovacs. Junto a ellos descubrirán aquello que nunca hubiesen imaginado”

De les seves motivacions ens recorda l’Eusebio que li va passar com a Michel Houellebecq quan va llegir a Lovecraft: “Como impacto fue de los fuertes, yo no sabía que la literatura podía hacer eso”.

El llibre “Cthulhu Kids” té unes 250 pàgines, tapa rústica i portada a color.

Podeu seguir tota la peripècia de la publicació a Verkami. Allà hi trobareu opinions, entrevistes, il·lustracions, les primers pàgines, etc. I si us feu “mecenas”, l’Eusebio estarà content.
https://www.verkami.com/projects/26970-cthulhu-kids-una-historia-de-lovecraft-adolescente?utm_medium=email&utm_source=transactional&utm_campaign=info%40verkami.com

Aprenem mentre ensenyem. VII Escola d’Estiu de l’Hospitalet

A l’Hospitalet del Llobregat, la bona gent del “El casalet” estan entestats en fer una Escola d’Estiu cada any més gran i per això han afegit una nova data i passarà a ocupar quatre jornades, del 2 al 5 de juliol, en horari matinal de 9 a 14, al mateix espai on es va fer la darrera, el Centre Cultural Bellvitge-Gornal.

Estic content perquè ens han tornat a convidar i enguany amb les companyes Maribel i Désirée hem preparat un scape room que hem anomenat «sense pastís no hi ha festa» i farem un recorregut pels llibres de la literatura infantil i juvenil clàssics que celebren una efemèride sonada aquest 2019, com l’Elmer, Harry Potter, Matilda, el Pollo Pepe, Manolito Gafotas o la Talpeta que volia saber qui li havia fer allò al cap. No puc explicar gaire més; es perd el factor sorpresa, ja m’enteneu.

El programa:

2 de juliol:
Conferència Inaugural: “Neurociència i educació: Evidències i limitacions” a càrrec de Marta Portero, Professora de la UAB
Presentació de Bones Pràctiques Educatives a l’Hospitalet
Experimentant amb les capses d’Aprenentatge. A càrrec de l’Escola Paco Candel

3 de juliol
Sense pastís no hi ha festa. (Scape room literari)”. A càrrec de Maribel Alarcón, Jaume Centelles i Desirèe Grifé
Espais per l’Educació Ambiental a la nostra ciutat. Objectius de les escoles per al 2030? “. A càrrec de Idria Muscolino i Carmen Bastida
“El Teatre com una eina creativa i lúdica” . A càrrec de Plàudite Teatre-Espai d’Arts Escèniques

4 de juliol
Taller d’Ioga a l’Escola” A càrrec de Sandra Sastre
La Ràdio eina pedagògica“. A càrrec de Dani Maneja del CRP de l’Hospitalet
Materials manipulatius per activitats matemàtiques (maletins del MMACA)“. A càrrec de Gabi Múrcia i Robert Escribano del Museu de Matemàtiques.

5 de juliol
El conflicte: elements per un enfocament positiu i restauratiu”. A càrrec del Servei de Mediació Comunitària de l’Ajuntament de l’Hospitalet
La Robòtica a les Aules“. A càrrec de Dani Martínez del CRP de l’Hospitalet de Llobregat
La família”. A càrrec d’Ariadna Camps i Loles Seguer

Trobareu tota la informació (inscripcions,pagaments, dades, Certificació Departament d’Educació, etc) al web del Moviment d’Ensenyants “El Casalet” de l’Hospitalet:

http://el-casalet.blogspot.com/2019/05/vii-escola-destiu-de-lhospitalet-de.html

 

 

 

Trobada amb l’escriptor Francesc Puigpelat

La vida a l’Àfrica ja no és com abans. Els poblets han canviat molt i comencen a assemblar-se als pobles de qualsevol altre indret del món. Per exemple: on creieu que vaig veure per primera vegada un lleó? Penseu que em vaig creuar amb un lleó tornant del riu? O passejant per la sabana? O caçant amb llances i fletxes? No: el vaig veure per primera vegada a la tele, com qualsevol nena normal i corrent…

A la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet hem viscut una jornada força educativa amb un dels autors dels llibres que formen part de “la lliga dels llibres“ d’enguany.

En Francesc Puigpelat, l’home que guanya tots els premis literaris, és l’autor de La nena que es va convertir en mòbil i ens ha explicat algunes anècdotes relacionades amb la gestació i procés d’aquest obra. Ha estat interessant perquè després s’ha sotmès a les preguntes força encertades dels alumnes de les escoles Pau Sans, Ernest Lluch i Ramon Muntaner que li han demanat si havia estat als països on passa l’acció, el perquè de la portada i del títol, si era bon lector de petit, quin va ser el primer llibre que va escriure, i altres preguntes interessants que ha anat contestant encertadament.

És una bona experiència per a l’autor però també per als infants perquè no sempre hi ha l’oportunitat de conversar amb la persona que ha posat negre sobre blanc els seus pensament i idees. En Francesc ens ha fet viure les aventures imaginades fins al punt de sentir-les ben reals.

El llibre explica un any en la vida d’una nena, la Mukele, que viu en un poblat a l’Àfrica, a prop del Kilimanjaro, amb la seva nombrosa família. A aquest poblat hi arriben turistes i cooperants que provenen d’altres cultures i d’altres països. Un dia, la Mukele es troba un mòbil perdut. Aquest mòbil serà el culpable que el bruixot de la tribu li faci un malefici i la tanqui dins d’ell.
El llibre segueix el recorregut que fa el mòbil des del poblat africà fins a Nova York i totes les seves peripècies amb diferents personatges, uns nens del món civilitzat amb els quals la Mukele es comunica mitjançant els SMS i les alarmes del mòbil amb un únic propòsit: que la tornin al poblat, que li desfacin l’encanteri i que pugui tornar a ser una nena de carn i ossos.
La novel·la combina les tradicions dels habitants dels pobles africans amb la modernitat dels qui viuen al primer món. El contrast reflecteix ben bé la realitat actual.
Els quatre infants protagonistes estan ben trobats i tenen valors positius. El bruixot dolent és poderós i llest i això dóna més valor als esforços dels nois per alliberar la Mukele i fer-la sortir del mòbil.

Una història rodona que va ser mereixedora del Premi Josep M. Folch i Torres 2015.

Les fotos d’aquest entrada corresponen a la trobada amb en Francesc Puigpelat.

Literatura infantil a l’Aula TV de l’Hospitalet

Aula L’H és el programa d’Educació de Televisió de l’Hospitalet que s’emet els dimecres a les 20 hores. Està estructurat en una secció d’entrevistes, un espai per a notícies d’actualitat, reportatges en profunditat i seccions de participació directa d’alumnes i professors de la ciutat. Fan bona feina visitant les escoles i parlant amb alumnes, mestres i pares i mares per tal de compartir l’experiència d’aprendre.
El passat dimecres 31 de gener em van convidar a parlar de literatura infantil. Quan em va trucar la Núria Toril, presentadora i conductora del programa, vaig acceptar immediatament perquè si ha una oportunitat als mitjans (ràdio, premsa o tele) de recordar que la literatura és part vital de la nostra quotidianitat, l’hem d’aprofitar.
Si voleu veure el programa ho podeu fer anant al web de TV L’H o també clicant a l’enllaç següent:
http://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/12452113

una selfie post gravació

La lliga dels llibres 2017-18

Ja està en marxa la nova edició de La lliga dels llibres de les escoles de l’Hospitalet, una activitat de dinamització de la lectura que s’ofereix als alumnes de 5è de primària de totes les escoles de la ciutat.
El funcionament és senzill. L’Ajuntament de la ciutat a través del servei de Biblioteques dota a cada grup (enguany són 36 grups classe) amb un lot de 15 llibres de temes i d’estils variats, escrits en català, castellà i anglès, els mateixos llibres per a tots els grups participants.
A partir d’ara i fins al mes de maig, cada grup classe llegeix els llibres proposats. Cada nen pot llegir tants llibres com vulgui però quants més llibres llegeixin més fàcil ho tindran per anar avançant en els eliminatòries.
Com cada any, totes les partides del joc es faran a les biblioteques de la ciutat durant tot el mes de maig. La final serà a la Biblioteca Central Tecla Sala.
Es conclourà l’activitat amb la celebració d’una festa on es reuniran tots els alumnes i mestres participants, als jardins de la Biblioteca Can Sumarro.
Entremig hi ha haurà xerrades per als pares i mares dels alumnes sobre aquesta activitat, a càrrec de la dinamitzadora de la Lliga (dues sessions: dimecres, 15 de novembre, a la Biblioteca Central Tecla Sala, a les 15,30 hores i a les 18 hores).
El primer trimestre de l’any, un autor o autora dels llibres proposats a La lliga dels llibres també participarà d’una trobada amb els infants.
Agraeixo a la gent d e la llibreria Al·lots per la bona tria que han fet. Segur que ho xalaran molt els nois i noies.
Si necessiteu informació, podeu trucar a la Xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet (telèfon 93 403 68 61) o mitjançant el correu electrònic: biblioteques@l-h.cat
Podeu descarregar el dossier informatiu de les lectures clicant AQUÍ

I unes propostes de treball sobre els llibres que han preparat des del CRP de l’Hospitalet clicant aquí

Educació Infantil. Bones pràctiques a l’Hospitalet de Llobregat

img187

El Centre d’Estudis de l’Hospitalet (cel’h) acaba de publicar un recull que mostra com la primera persona del plural del verb educar es concreta quan una ciutat es compromet amb la primera infància.
La implicació de la «tribu» es percep des de la primera línia. Els coordinadors de l’obra, l’Enric Roldán i en Pep Vallecillos, com a bons coneixedors del que es cou a l’Hospitalet, han sabut connectar amb un bon grapat de persones que han aportat reflexions i experiències diverses relacionades amb l’etapa 0-6, començant per una magnífica introducció d’en Francesco Tonucci que fa de molt bon llegir.
El llibre —molt recomanable— està estructurat en tres parts ben diferenciades:
• La primera presenta el mapa de recursos (escoles bressol, espais familiars, serveis socials, ludoteques, etc.)
• La segona mostra onze bones pràctiques educatives que es fan a diversos centres. Només és la punta de l’iceberg perquè ja intuïm que al darrera hi ha molt bona feina d’una ciutat educadora que compta amb bons professionals.
• La tercera conté trenta aportacions, opinions personals que recullen l’ampli ventall de mirades enfocades cap al veritable protagonista, l’infant que creix, que viu i que espera el millor de nosaltres. En paraules dels coordinadors: «Les criatures no ens perdonarien que no fos així».
M’agrada (molt) que dins d’aquests 256 pàgines, hi hagi referències a la biblioteca i la lectura. Per exemple, al projecte de l’Escola Bressol Municipal La Casa Dels Contes on expliquen les visites periòdiques a la biblioteca de la Plaça Europa, el servei de préstec i altres tallers o activitats extraescolars.
He tingut el goig, com a mestre de l’Hospitalet, de participar aportant algunes reflexions sobre la relació dels contes amb l’afectivitat. Al capitolet que m’han deixat escriure parlo de la màgia que es produeix quan el mestre o la mestra d’infantil comença a narrar, de viva veu, com si sonés la flauta màgica del flautista d’Hamelin; explico com de cop i volta es fa el silenci i els infants obren els ulls, estan molt atents i es deixen portar a un sense-temps meravellós on reben models i pautes que els ajuden a imaginar —que és diferent de fantasiejar— es vacunen contra els perills —creen defenses per si mai es troben en una situació similar a la del protagonista—, coneixen el món, desenvolupen la creativitat, es diverteixen, es reconeixen a ell mateixos en alguns dels personatges, en les seves peripècies i en la solució de les seves dificultats, viuen tota mena de sentiments, aprenen a resoldre els conflictes que sorgeixen diàriament, entenen que vol dir compartir, respectar i ser respectats, etc.
M’ha agradat recordar com els contes narrats pel mestre o la mestra  envien als infants missatges a la seva dimensió cognitiva (de coneixement) i també a l’emotiva. La paraula sentida els porta a viure l’aventura —que és una mirada exterior— i a trobar imatges on emmirallar-se —no per ser com els herois sinó per ser ells mateixos millors— i també els porta una mirada interior que té a veure amb el fet d’estar a prop de l’adult. El conte va lligar a l’afecte.
Com que la tirada del llibre és curta, potser una bona idea seria que es pogués aconseguir en format pdf. Els hi ho proposaré.

web del Centre d’Estudis de l’Hospitalet: http://www.celh.cat

 

 

Club de lectura en veu alta

A la biblioteca central Tecla Sala de l’Hospitalet fa més de deu anys que funciona un club de lectura en veu alta. Normalment llegeixen obres potents com Cien años de soledad o Guerra i pau i ho combinen amb d’altres més curtes com Pedra de tartera, per exemple. Durant una hora, els dimarts a les dotze del migdia, i amb la coordinació dels bibliotecaris, l’Olga i en Carles, van fent via, tranquil·lament, que és com es fan bé les coses. De tant en tant, en acabar el trimestre, els hi queden algunes sessions que aprofiten per llegir altres literatures més breus que es poden acabar en una o dues sessions. Aquestes dues setmanes han llegit Les galetes del Saló del Te Continental i van tenir l’amabilitat de convidar-me a la darrera trobada.
dsc06092 dsc06091

No cal ni dir-ho que va ser un plaer conversar amb persones que tenen uns records molt presents del que va ser la seva infantesa, una infantesa que, com la del protagonista del llibre, va viure i patir la Guerra Civil. Em va agradar sentir opinions sobre com, en realitat no es tracta de la Guerra Civil, o de la Segona Guerra Mundial, o de altres conflictes, del que es tracta és de la condició humana.
dsc06089Per acabar-ho d’amanir l’Olga havia preparat unes galetes que, com en el llibre, estaven decorades en forma de lletres. Bé, i també un vinet dolç que ens va alegrar el dia.
Va ser un matí memorable perquè vaig veure persones amb ganes d’aprendre, de saber, de relacionar-se, de compartir, de divertir-se. Va ser un plaer i un honor que m’haguessin deixar entrar en el seu cercle virtuós i que em deixessin fer fotografies, algunes de les quals les he compartit en aquesta entrada.

dsc06097

dsc06088 dsc06087