Roald Dahl i la fàbrica d’històries

20150420_144829

Totes les fotografies d’aquesta entrada corresponen a l’exposició sobre Roald Dahl que es va fer a l’escola Sant Josep-El Pi de l’Hospitalet

Recordo i conservo el primer llibre que vaig llegir d’en Roald Dahl: Danny, el campió del món, una historia situada a Anglaterra i protagonitzada per un nen de nou anys que viu en una caravana antiga, de les que anaven tirades per cavalls, amb el seu pare vidu.
La novel·la és fàcil de llegir i posa l’accent en el vincle afectiu entre pare i fill. El noi, un dia descobreix que el seu pare es dedica a la caça furtiva de faisans al boscos del senyor Hazell, un nou-ric molt desagradable. Hi ha altres personatges i aventures que condueixen al moment en que s’acosta la festa de la cacera del faisà que prepara en Hazell, una festassa a la que hi són convidats ducs, lords, barons, homes de negocis rics, etc. és llavors quan en Danny i el seu pare decideixen humiliar-lo capturant abans tots els faisans del bosc, amb un mètode insòlit, ideat pel noi: hi posen el contingut d’unes píndoles per dormir dins les panses que mengen els faisans. Amb aquest sistema poden capturar dos-cents faisans la nit abans de la gran cacera, però l’efecte de les píndoles s’acaba, els faisans es desperten i l’enrenou és considerable…
D’aquest llibre, em va impressionar la seva filosofia, les descripcions humorístiques de la vida al camp, els contes que el pare explica al seu fill —com el del gegant amic— i com de ben trenada està la narració. La frase final em va “tocar” i em va empènyer a llegir els altres llibres d’en Roald Dahl i a conèixer més sobre la seva vida. Des de llavors el tinc a la prestatgeria dels preferits.

Sovint es comenta que cal encomanar l’estimació per la lectura des de petits. Ben cert. Però, de vegades, la lectura costa d’empassar perquè als infants i joves els resulta poc atractiva, més o menys com quan es troben davant d’un plat de bledes. Per això convé que els llibres que posem a les seves mans siguin prou interessants, els serveixin per créixer i que no se’ls vegi el llautó pedagògic perquè llavors ho noten i els rebutgen. Alguns autors són una aposta segura per enfortir el desig de llegir com és el cas de J.K. Rowling o Astrid Lindgren. També en Roald Dahl ho és perquè ens fa riure, ens fa somiar, ens fa viure aventures extraordinàries i mai no deixa que ens avorrim.

L’any del centenari

p1220479Arreu del món es commemora el centenari del naixement d’en Dahl, nascut a Gal·les el 13 de setembre de 1916 —va morir el 1990 a Oxford—, un autor que va deixar escrites dues dotzenes de novel·les, contes i altres històries per a infants, joves i adults.
La millor manera de celebrar-ho és, sens dubte, llegint alguna de les seves històries. Aquest és l’ambiciós objectiu i per aconseguir-ho s’han fet adaptacions de les seves obres al cinema —la més sonada, El meu amic gegant dirigida per Steven Spielberg— obres de teatre, reedicions, tallers culinaris a partir de Charlie i la fàbrica de xocolata, exposicions, lectures en veu alta, etc. Fins i tot, el prestigiós diccionari Oxfort ha inclòs sis de les paraules que va inventar i que formen part de l’imaginari col·lectiu com “ticket daurat”, “Umpa Lumpa” o “dahlesc”, per exemple.

Particularment intensa és l’activitat al seu país d’origen on a la localitat de Missenden, un tranquil poble anglès on va viure i va treballar l’autor els darrers 36 anys de la seva vida, hi ha un museu molt didàctic (The Roald Dahl Museum and Story Centre) que aplega bona part del seu món real i imaginari.

A casa nostra, també s’està vivint l’efemèride: llibreries, biblioteques, esplais i escoles dediquen estones a conèixer i a difondre la seva obra, unes novel·les que els infants frueixen amb delit perquè perceben que ells en són protagonistes i que en Roald Dahl els defensa com ningú altre.

Connexions de la seva vida amb les seves novel·les

En Dahl presenta els infants protagonistes força llestos i no dubta en oferir-los algun poder màgic si la relació amb els adults es complica, com en el cas de Matilda i, és clar, immediatament aconsegueix connectar amb uns lectors que veuen com a normal algunes situacions. A Matilda, per exemple, no estranya que la nena tingui poders telequinètics que usa contra la malvada directora, la senyoreta Trunchbull; a una altra obra, El Dit Màgic, una noia té l’estranya habilitat d’emetre un feix d’energia que s’activa quan s’enfada i transforma els seus veïns odiosos en persones minúscules amb ales d’ocell enlloc de braços, mentre que la seva casa l’ocupen quatre ànecs de mida humana amb braços en comptes d’ales.p1220474

El cas de la nena Matilda és realment extraordinari. Ella té tots els números per viure una vida trista i desgraciada, amb una mare que es passa el dia al bingo, un pare que ven cotxes usats i els trampeja per guanyar més diners i un germà enganxat a la televisió. Però la Matilda és tan intel·ligent, divertida i plena d’energia que és capaç de sortir-se’n amb èxit de la situació. Amb quatre anys aprèn a llegir amb els llibres de cuina de la seva mare i als cinc descobreix la biblioteca del seu poble on devora les obres de Dickens, Conrad, Austin, Hemingway, Kipling, Faulkner o Stevenson, entre d’altres, precisament els mateixos clàssics que el propi Dahl havia llegit quan era jove.

La Matilda també les passa magres a l’escola, una escola que recorda a les que el propi Roald Dahl va conèixer en la seva infantesa, unes escoles terribles, rígides i autoritàries. Ell mateix explica que primer, dels set als nou anys, va anar era l’Escola de la catedral de Llandaff i després, fins als tretze, al Saint Peter’s, un internat anglès: “Aquells van ser dies d’horror, de disciplina ferotge, de no parlar als dormitoris, de no córrer pels passadissos,… només regles i més regles que calia obeir. I la por a la palmeta planava constantment sobre nosaltres, com la por a la mort. (…) Ens pegaven per parlar al dormitori després d’apagar-se els llums, per parlar a classe, per no fer bé els treballs, per gravar les nostres inicials al pupitre, per saltar murs, per anar deixats, per llençar clips, per oblidar-nos de canviar-nos les sabates a la nit, per no penjar les peces que ens posàvem per fer esport i, sobretot, per causar la menor ofensa a qualsevol mestre. Dit d’una altra manera, ens pegaven per fer tot el que era natural que fessin uns nens com nosaltres.”

p1220458Moltes de les seves vivències apareixen novel·lades i en llegir-les en veu alta ens adonem que són genials —probablement el propi autor les contava als seus fills— i en aquell moment apareix el riure i la tendresa, apareix l’humor, la sorpresa, la por, en definitiva apareixen totes les emocions. Ho podem viure en els seus llibres per a infants i joves però també a les obres per a adults, als guions de pel·lícules —va col·laborar amb Hichcock, va fer guions para la sèrie de James Bond i va participar en el musical Chitty Chitty Bang Bang—i també a programes de televisió. La seva pròpia vida és de pel·lícula. Recomano especialment les seves autobiografies, sobretot El nen, per fer-nos idea de com va ser d’apassionant la seva vida: quan treballava a la Shell i va ser traslladat a Tanzània, quan es va allistar com a pilot d’avions a la RAF en esclatar la Segona Guerra Mundial, quan va estar hospitalitzat a Líbia degut a un accident d’aviació, quan va marxar a Washington i va publicar els seus primers relats, el seus casament, els seus cinc fills, la mort per xarampió d’una filla als set anys, etc. Una vida molt intensa que una leucèmia va truncar el 23 de novembre de 1990.

Per sort ens queden els seus llibres (Charlie i la fàbrica de xocolata, Versos perversos, Els Culdolla, El fantàstic senyor Guillot, Les bruixes, Agu Trot, etc.) la meravellosa pàgina web on hi ha fotografies, esbossos dels personatges, vídeos, i molt de material per aprofundir en el seu coneixement.

Si encara no veieu prou motius per obrir els llibres de Roald Dahl i donar-los l’oportunitat, uns n’apunto un parell més. D’una banda, les il·lustracions del gran , col·laborador en molts dels seus títols, que ajuden a entendre millor la lectura i afegeixen una dosi d’humor extra i d’irreverència, i de l’altra la sospita que hi ha quelcom transgressor i necessari que encara molesta a alguns adults, els quals, regularment, prohibeixen alguns dels seus llibres en algunes escoles.

Aquesta entrada s’ha publicat en format paper a la revista Viure en família, al número 66 corresponent als mesos de novembre i desembre de 2016.portada

Viure en família és una revista que tracta de tot allò que interessa a les famílies i a tothom qui viu amb nens i nenes de qualsevol edat, des de l’embaràs fins a la preadolescència. Temes permanentment actualitzats relatius a salut, alimentació, educació, psicologia, lleure, cultura… tant dels nens i les nenes, com de qui viu amb ells. Articles amb un punt de vista innovador, que busca fer compatible el respecte als propis ritmes dels nens i nenes, amb la realitat de la vida quotidiana. Fan propostes per redescobrir la vida saludable, natural i solidària, aprofitant l’experiència de viure amb nens i nenes.

En aquest número 66 podreu llegir articles molt interessants com:
Una pregunta: “No vol res triturat”
A mi també em passa: “Ser mare o pare sobre el paper és més fàcil que a la vida real”
Parir a casa. Una opció més. Una opció segura
“El meu fill també ho sap fer!” L’art abstracte i els nens
Un record d’en Xesco Boix
I altres.

 

 

 

Anuncis

La biblioteca d’aula

Sempre hem defensat el bon funcionament de la Biblioteca Escolar però això no treu que considerem que la Biblioteca d’Aula també és necessària. No hi ha oposició, ambdues són importants, són com baules d’una cadena.

Les biblioteques d’aula tenen alguns avantatges respecte a la biblioteca general d’escola. Ara, el Ministerio d’Educación de Xile, dins del seu Plan Nacional de Fomento de la Letura acaba de publicar un document prou interessant que han titulat BIBLIOTECAS DE AULA : COMO MANTENERLAS ACTIVAS (Guia para educadores de párvulos de los nivels de transición) que fa un repàs a diverses qüestions relacionades:

  • On es poden buscar recursos per comprar llibres nous?
  • Quins criteris utilitzar a l’hora de seleccionar llibres?
  • Com organitzar l’ambient perquè el treball a la biblioteca sigui cada vegada més interessant i productiu?
  • Com treure el màxim profit a un petit espai per disposar llibres?
  • Com comprometre els equips directius

I altres qüestions que poden resultar útils.

BIBLIOTECAS DE AULA : COMO MANTENERLAS ACTIVAS és un bon document que el podeu descarregar clicant AQUÍ

Per aquells que encara no teniu clar com posar en marxa la Biblioteca d’Aula us fem a mans, també, un altre document que us pot ajudar en fer les primeres actuacions. És un document de l’Escola Sant Josep – El Pi de l’Hospitalet que podeu descarregar AQUÍ

Book-iPad-wallpaper-The-Old-Library

Lectures recomanades. Nadal 2015

El Nobel de literatura George Bernard Shaw va dir una vegada: Si tu tens una poma i jo tinc una poma i les intercanviem, llavors tan tu com jo continuarem tenint una poma. Però si tu tens una idea i jo tinc una idea i les intercanviem, llavors ambdós tindrem dues idees”. Amb aquest pensament de compartir experiències i lectures ens vam trobar ahir un grup de mestres, pares i mares en la periòdica reunió de “berenar i llibres” que des de fa divuit anys venim realitzant a la biblioteca escolar.

DSC03795

Trobada a la biblioteca de l’escola Sant Josep – El Pi

A la trobada vam presentar algunes de les novetats que hem relacionat al tríptic que es repartirà a les famílies (AQUÍ) i que volem compartir, per si és de la vostra utilitat.
En aquesta tria hi han col·laborat les companyes del grup de treball, l’Amàlia Ramoneda i, també mestres que ens han fet arribar les seves recomanacions, com la Montse de l’escola de Sant Lluís, Menorca, entre d’altres.

CICLE INFANTIL

El abuelo de Zulaimar
Juan Carlos Méndez. OQOELABUELODEZULAIMAR

Potes enlaire!
Catharina Valckx. BiraBiro

Qui Què Qui
Olivier Tallec. BiraBiro

Mira, mira…
Édouard Manceau. Cruïlla

De cartró
Àngels Navarro. Cruïlla

Després de la plujapluja
Miguel Cerro. Kalandraka

De quin color és un petó?
Rocío Bonilla. Animallibres

El pastís és tan amunt
Susanne Straber. Joventut

El inventor de pájaros
Ximo Abadía. SM

El paraguas
Jae Soo Liu. Pastel de luna

 

CICLE INICIAL

Salvaje
Emily Hughes. Libros del zorro rojopetó

El buit
Anna Llenas. Bárbara Foire

El meravellós peludiu-renudiu-xiquitiu
Beatrice Alemagna. Combel

L’illa de l’avi
Benji Davies. Andana

El maravilloso sombrero de MaríaQUI
Satoshi Kitamura. Océano Travesía

Mr Tutti y las 100 gotas de agua
Noh In-Kyung. Bárbara Fiore

El mur
Javier Sobrino. Joventut

Yo, Jane
Patrick McDonell. Océano travesíaanimal salvatge

El cavaller impetuós
Gilles Bachelet. Joventut

En Pere i el bosc
Jaume cabré. Estrella Polar

 

CICLE MITJÀ

He arribat tard perquè…
Davide Cali. Andana

La màquina del temps
Meritxell Martí. Cruïlla

Hilda y el perro negro
Luke Pearson. Bárbara Fioremrtutti

L’últim animal salvatge
Piers Torday. Estrella Polar

Quantes arrels de gerd necessites per ser feliç?
Montse Junyent. Comanegra

En Bernat i el pirata Barba-rossa
Xavier Castanyer. P.A.M.

Faules de sempre y altres contes d’animalsel mur
Carme Bernal i Carme Rubio. Eumo

Paraules de menjar i beure
Joaquim Carbó. Barcanova

Lo que saben los erizos
Beatriz Osés. Faktoría K de libros

Moletown. La ciutat dels talps
Torben Kuhlmann. Joventut

 

CICLE SUPERIOR

El vol de l’oreneta
David Cirici. Cruïlla

Fèlix, ets un desastrecavaller
Jakob M. Leonhard. Animallibres

Res no és com diuen els contes
Anna Tortajada. Animallibres

El signe prohibit
Rodrigo Muñoz Avia. Edebé

Llibre de les bèsties
Ramon Llull (adaptació de Teresa Broseta) Bromera

47 trossets
Cristina Sánchez-Andrade. Edebé

50 oficis esbojarrats
Carles Sala. Cruïlla

La puerta pequeña
Carlo Frabetti. Narval

El oso que no estaba
Oren Lavie. Bárbara Fiore

Steve Jobs. La biografia il·lustrada
Jessie Harland. Fanbooks

moletown Hilda_Perro_negro47_trossets50oficis

 

 

 

 

 

BONA LECTURA!

Un parell de guies que també podeu consultar:

el_garbell_6 (Associació de mestres Rosa Sensat)

selección de lecturas para Navidad (editorial Lóguez)

El cistell de la Caputxeta – II

 

IMGP4092

Ja hem desmuntat l’exposició d’enguany sobre “literatura infantil i alimentació”.

Ara toca endreçar tot el material, fervaloracions i les memòries.

Aquesta ha estat la quinzena exposició i totes les fitxes, idees i materials que hem utilitzat estan a disposició de la comunitat educativa.

Avui us deixem tres document visuals. El primer és una selecció de fotos de l’exposició. El segon document també és l’exposició però feta amb una càmera de vídeo. La gravació és obra d’una mare de l’escola, la Sílvia Correa, que sempre està disposada a col·laborar.

I el tercer vídeo que us passem és l’actuació que el cantant Tremendament Solo ens va oferir amb motiu de la Diada de sant Jordi. Són algunes de les cançons relacionades amb el menjar que podeu trobar al seu àlbum “tremendamente al punto”. L’acompanya l’Edgar, mestre de música de l’escola.

A aneu a l’apartat “propostes didàctiques” i entreu a “El cistell de la Caputxeta” podreu veure les propostes que anem penjant sobre els llibres treballats aquest curs.

IMATGES DE L’EXPOSICIÓ

VIDEO DE L’EXPOSICIÓ

ACTUACIÓ DE Tremendamente solo

 

Exposició creativa: El cistell de la Caputxeta

DSC07914El cistell de la Caputxeta és el títol que hem triat per aquesta quinzena exposició creativa a la biblioteca de l’escola. Va ser l’any 1999 quan vam iniciar aquesta aventura amb “El museu dels contes”, allà a l’antic edifici del carrer Ventura i Gassol. Després vingueren moltes més, algunes senzilletes com la dels “Llibres imaginaris”, altres més complexes com “La mediterrània” que ens va obligar a habilitar el gimnàs. I entremig el records de les llunyanes “De ratetes i ratolins”, “El rei dels ocells” o “Les aromes de l’Àfrica”, així com les més recents sobre “Babar, Elmer i Pomelo”, “Els arbres” o la darrera “Cançons, contes i cacauets”. De totes elles en guardem un bon record.

DSC07917El cistell de la Caputxeta és el títol triat perquè hem pensat que els temps de mediocritat cultural en que estem immersos potser ens portaran a moments encara pitjors i no voldríem que tornés el “pensament únic”, aquell pensament que negava, als països de la Unió Soviètica, l’existència dels elefants perquè en Marx no en parlava o de les dictadures sudamericanes que censuraven els llibres d’art sobre el cubisme perquè “cubisme” s’associava amb Cuba.

DSC07992El cistell de la Caputxeta té a veure amb la campanya de les mares de l’associació Mom Demand Action, que als EEUU intenten abolir l’ús de les armes entre la societat civil i que ja havíem comentat en aquest mateix bloc.

En aquesta exposició s’hi poden veure alguns dels treballs que els alumnes de l’escola han anat creant i que relatem, succintament, a continuació:

DSC07918Els més petits, els de P3 han presentat un llibre col·lectiu que han anomenat “Elmer i els aliments”. Com que són la classe dels elefants i un gran dibuix de l’Elmer presideix la seva aula, van idear aquesta precuela de les aventures de l’Elmer, l’elefant de colors, un animal diferent, símbol de la diversitat i de les diferències que ens fan únics a cadascú de nosaltres. En David McKee mai ha explicat el perquè dels colors de la pell de l’elefant i aquest ha estat el motiu i l’excusa per idear aquest conte. L’Elmer, en néixer tenia la pell molt fina i sensible i com que només s’alimentava de la llet de la seva mare, la pell se li va tornar blanca. Després la seva mare el va anar habituant a menjar verdures, fruites i fulles dels arbres, tot de color verd. Aquest fet va suposar que la seva pell es tornes tota verda. Més tard, va tastar els aliments de color carbassa (pastanagues, taronges) i la seva pell es va tronar carbassa. I així successivament. Les il·lustracions de cada pàgina han estat treballades amb diverses tècniques (ceres, plastilina, collage, estampacions, etc).

DSC07919

DSC07920

DSC07923Els alumnes de P4 han presentat un llibre col·lectiu que han titulat “El Pelnàpia”, la història d’un animal que neix amb molt de pèl i una nàpia considerable. Els dos nens que el cuiden, desconeixedors del que mengen els pelnàpies, fan un recorregut per les botigues del barri on es poden trobar els aliments per saber què li agrada a la seva mascota. Així, visitaran el forn, la fruiteria, la carnisseria, etc. i sabran què es pot comprar en cadascun d’aquests establiments.

DSC07926

DSC07928

 

 

 

 

 

 

DSC07935

El grup de P5 han experimentat amb pintures fetes a partir de liquar diversos aliments (remolatxa, mandarina, julivert, etc.) amb els que han pogut pintar i estampar unes produccions plàstiques molt boniques. També han fet un petit llibret amb fotografies que recreen el poema “L’amanida” que van aprendre i recitar el dia de Sant Jordi. I ens han deixat un treball d’unes mandonguilles de fang molt originals.

DSC07936

DSC07957Els de primer de primària han abocat els seus esforços en relacionar els aliments amb els colors. Ho han fet basant-se en el llibre “La sopa verde”, un excel·lent àlbum il·lustrat, editat per OQO. Han presentat llistes d’aliments classificat per colors, imatges dels mateixos aliments i la rèplica del conte feta per ells.

 

DSC07955

Els de segon A, han treballat sobre el llibre “Recetas de lluvia i azúcar” i la seva producció plàstica segueix la idea de relacionar emocions i sentiments amb els aliments. Han ideat uns plats imaginaris molt suggestius i han escrit la seva recepta.

DSC07949

El grup de segon B ha llegit el llibre de “El lladre de menjar” i, a partir del que han après dels estris que hi ha a la cuina d’un restaurant han imaginat altres possibles utilitats d’aquests mateixos estris. El seu llibre col•lectiu es diu “Res és el que sembla”.

DSC07960

L’alumnat de tercer de primària ha presentat una miscel·lània de plats divertits, fets per ells mateixos amb el suport dels seus pares i familiars. El resultat és espatarrant. El seu llibre “Receptes divertides” és una delícia.

DSC07971

El grup de quart va investigar sobre la piràmide dels aliments i han fet unes maquetes. Una és el gegants dels bons costums i dels hàbits saludables i les altres són “La colla dels de tant en tant”, aquells aliments que es poden menjar de tant en tant i estan a la part alta de la piràmide.DSC07975

Els grups de cinquè i sisè van fer unes jornades gastronòmiques i unes investigacions dels aliments que s’elaboren a diverses parts del món. Acompanyen el llibre col•lectiu amb un gran mapa del món on es poden veure les diferències de costums segons els països.

DSC07947

Com sempre, només ens queda agrair la col·laboració de tota la comunitat escolar en fer possible, un any més, aquesta acció que ens fa molt feliços i ens marca una línia de treball en la que la participació i el sentiment de pertinença a un petit col·lectiu es fa palès de manera esplendorosa.

I per als que us interessi el material que hem elaborat, en els propers dies anirem deixant a l’apartat Exposicions, sota la pestanya “el cistell de la caputxeta” totes les propostes didàctiques que hem anat elaborant amb la col·laboració de els companyes del grup de treball “passió per la lectura” de l’Associació de mestres Rosa Sensat.

DSC07987 DSC07988 DSC07989DSC07998 DSC08003 DSC08007 DSC08028

Berenar i llibres amb “cocina de cuentos”

CARTELEl darrer Berenar i llibres que vam celebrar a l’escola el 23 de gener va estar dedicat a aprofundir en la relació entre la literatura infantil i la gastronomia. 

Vam convidar a la Pilar Férriz d’Ediciones OQO que ens presentés un programa fantàstic que s’està realitzant a Polònia, Portugal i Galícia i que es basa en establir ponts de trobada entre cultures, prenent com a base l’alimentació.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAVam començar la sessió tastant tres postres dels tres països, una tarta de Santiago, un Piernik polonès (galetes amb espècies) i un salami de xocolata portugués, acompanyat d’un cafè i una primera tertúlia dempeus al voltant de la taula. Vam ser una vintena de persones que vam gaudir de les explicacions de la Pilar.

OLYMPUS DIGITAL CAMERADesprés la Pilar ens va explicar el projecte, vam estar veient imatges d’artistes que treballen amb menjar, com Pes o Jean Svanmayer, vam recordar oficis, contes populars i pel·lícules sobre el tema.

Tot el que es va parlar ens servirà per ampliar el projecte d’exposició creativa del present curs al voltant de l’alimentació, aprofitant que és l’any internacional de la dieta mediterrània.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAA més a més dels llibres que podem trobar a OQO (Sopa verde, Petitusos, Sopa de nada, etc) també hi ha altres llibres que tenen relació amb la gastronomia i que seran objecte de lectura i treball. Per exemple, els poemes dels llibres Bon Profit (Martí i Pol) i Nyam, nyam (Lola Casas), els contes populars com La caseta de xocolata, llibres de coneixements com ¿Quién come a quién?, El pirata Jack llenties (i tota la sèrie de contes per menjar), clàssics com El ogro de Zeralda, i narracions com El dia que es van menjar en Lluís, Monstruo no me comas, El ratolí del senyor maxwell, Me comería un niño, Charlie i la fàbrica de xocolata i molts més.

Pel qui no coneixeu el programa COCINA DE CUENTOS. EUROPA AL A CARTA us fem un breu resumet i us recomanem que entreu al facebook (https://www.facebook.com/Europaalacarte) on podreu anar seguint el dia de les escoles que hi participen.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAEl projecte Cocina de cuentos va ser seleccionat per al Programa Cultura 2007-2013 de la UE i durant tot el curs els infants d’aquest lloc podran gaudir de tallers literaris, gastronòmics i artístics.
El comitè d’avaluació del Programa Cultura de la UE va seleccionar Cocina de cuentos entre més de 476 iniciatives i valorar el seu enfocament “especial i innovador ” en el coneixement de la diversitat cultural d’Europa, “sobretot entre els més joves “. Dels 114 aprovats, és l’únic vinculat a la literatura infantil.
Les activitats de Cocina de cuentos es duran a terme en 18 ciutats, principalment en escoles, i s’involucrarà a uns 20.000 nens i nenes d’Espanya (Pontevedra, Lugo, Vigo i Madrid); Polònia, i Portugal .

OLYMPUS DIGITAL CAMERAELS TALLERS INFANTILS que proposen són:
Cuentos a pedir de boca. S’acostarà als nens un repertori de contes ( tant a través de narració, com en la seva variant audiovisual) on el tema comú serà el menjar .
Europa a la carta. Es tracta d’un viatge per la gastronomia d’Europa, partint d’un conte i finalitzant amb un taller de cuina.
Menjar en moviment. L’objectiu d’aquest taller és crear un film d’animació, en què cobraran vida els propis aliments.
Del quadre al plat. Recorregut visual per la història de l’art a través de la gastronomia . A més , hi haurà un workshop plàstic, en què els nens seran els artistes.
¡Dolça Europa! Taller de rebosteria per a nens, on es cuinaran dolços de diferents països.
Viatges amb els sentits. Activitat experimental per viatjar a través dels diferents sentits a altres cultures. Els participants jugaran amb les textures, formes, olors dels aliments, sabors, colors…
Música a la cuina. Es tracta de fer música d’una forma diferent, a través d’estris de cuina.
Els oficis. Aproximació a diferents oficis relacionats amb l’alimentació amb visites a un forn, una formatgeria, trobades amb cuiners…
El projecte aviat serà visible a la pàgina web http://www.europaalacarte.eu

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Página 2

El programa Página 2 s’emet els diumenges al vespre per La2 de TVE. És un dels pocs programes que es dediquen a la literatura. Tenen una secció on els propis infants recomanen les seves lectures preferides.

Fa uns dies van venir a l’escola a gravar un parell de programes que s’emetran aviat. Dos alumnes de sisè van recomanar el Minimalario i dos de cinquè La vela que no se apagaba y otros misterios con solución. Van passar una tarda d’experiències noves i d’emocions compartides.

Podreu veure els programes el mes de gener de 2014.

Us deixo unes fotos del moment.

DSC07105

Pels que no conegueu página dos, us deixo l’enllaç al seu web on, si voleu, podeu veure el programa que es va emetre el darrer diumenge aquí

DSC07109DSC07128DSC07134DSC07132