El abuelo de Zulaimar

132.ELABUELODEZULAIMAResp

Han passat sis mesos des de les darreres publicacions de l’editorial OQO. Aquest mes de maig reprenen l’activitat amb dues novetats: El abuelo de Zulaimar i La mejor sopa del mundo.

El abuelo de Zulaimar, (escrit per Juan carlos Méndez i il·lustrat per Elsa Klever)  m’ha agradat molt perquè és un conte molt positiu que parteix d’una carència, una nena que no té avi i fa servir la imaginació per fabricar-ne un a la seva mida.
Pel que he conegut, en paraules de l’amiga Pilar Férriz que el va explicar amb nens de cicle infantil del Lycée Français de Barcelona, la història és molt potent i toca la fibra sensible dels infants. Després d’explicar el conte van recrear l’avi de Zuleimar en uns murals molt bonics i li van posar nom al personatge.

Zulaimar no tenía abuelo. 
Pero todas sus amigas tenían uno.
El de María era alto como una palmera.
El de Lucía, redondo como una O.
El de Susana, con los ojos oscuros como el café.
Por las tardes iban con ellos al parque.
Tomaban helados.
Hacían dibujos en la arena.

Però la Zulaimar no va aconseguir que cap de les seves amigues li deixés el seu avi. Llavors va decidir construir-ne un ella mateixa amb els objectes que tenia al seu voltant.

La Zulaimar no té avi i vol gaudir de la seva companyia i compartir jocs, abraçades, i experiències. És quan decideix fer ús del seu enginy i transformar l’absència.

ZULAIMAR_01L’escriptor veneçolà Juan Carlos Méndez Guédez destaca que el personatge de la seva història
“viu una experiència particular: és la pròpia Zulaimar qui ha de salvar el seu avi de l’hostilitat del món, i les seves eines per sobreviure són la capacitat de transformar en bellesa i tendresa els objectes corrents que l’envolten” .

Partint d’una mancança, Méndez ens submergeix en una emocionant i dolça història que ens recorda la importància de la capacitat creativa que permet generar idees noves, experimentar i buscar alternatives davant de situacions desfavorables.

La il·lustradora alemanya Elsa Klever recull aquesta idea de carència apuntada per l’autor. No en va veiem en la portada una butaca buit. Però de seguida ens introdueix en una acolorida proposta plàstica on una infinitat de personatges ens permeten seguir les peripècies de la petita protagonista que ens transmet el seu optimisme: “volia que es pogués seguir la història d’Zulaimar i, al mateix temps, descobrir nous detalls a cada pàgina. ”

Informació extreta, en part, del web dOQO,

zulaimar nens

L’avi de la Zuleimar segons els nens de P4 del Lycée Français de Barcelona

L’altra novetat, La major sopa del mundo és una preciositat que haureu de descobrir vosaltres mateixos.

131.LAMEJORSOPADELMUNDOesp

La cocinera del rey

L’últim títol de la col·lecció O de l’editorial OQO, aparegut el mes de juny, és La cocinera del rey, escrit per la Soledad Felloza i il·lustrat per la Sandra de la Prada.

129.LACOCINERADELREYespEl rey tenía una pena como una nube negra,
que no lo dejaba pensar.
Y, si uno no piensa, todo sale mal:
las carreteras se tuercen, los puentes se caen,
los barcos pierden sus mercancías…
Los secretarios llegaban a palacio,
un día sí y otro también,
con sus carteras llenas de problemas;
pero, de la cabeza del rey,
no salía nada de nada.

Al web d’OQO hi ha un resum prou exhaustiu, del que hem manllevat alguns paràgrafs. Diu, entre altres coses que…

A un rei ensopit li plouen els problemes per tot arreu i una comissió de savis resol que li convé canviar d’hàbits (passejar, fer exercici) però, sobretot,canviar de dieta, si vol recuperar l’alegria.

Com que al palua no hi ha un bon xef, opten per convocar la plaça de cuiner reial. Molts cuiners, vinguts de tot arreu s’hi presenten, amb les seves millors receptes. També hi acudeix la Mencía, una nena decidida que, tot i haver vist que en el ban hi posava clarament que buscaven a UN CUINER, amb el receptari de la seva àvia sota el bras i alguna cosa més, prepara un deliciós menú que arriba directe al cor del rei.

Quin serà el seu secret?- es pregunta tothom…

02_cocinera
El secret és ben senzill perquè tot allò que fem si, a més, ho amanim amb il·lusió, afecte i alegria, difícilment pot sortir malament. Aquest és el missatge optimista que ens transmet aquesta història.

La il·lustradora, Sandra de la Prada, ha intentat plasmar tot aquest món de gustos i aromes, oferint una proposta plàstica plena de frescor i de color. A través d’unes imatges netes i lluminoses, podem seguir les aventures d’aquesta nena pèl-roja que aconsegueix convertir-se en cuinera del rei. Els dibuixos reforcen el caràcter desenfadat de la nena amb l’ús del color fúcsia de la roba.  Ella mateixa explica:

“La Mencía porta un vestit fúcsia perquè és un color molt alegre i alhora, apetitós. La barreja d’aquest color amb la seva cabellera pèl-roja i la seva curta estatura em va semblar que la feien més eixerida i decidida, que és com jo la veia. Les formes arrodonides del seu vestit em van ajudar a donar-li dinamisme i moviment “.
Per emfatitzar el to humorístic del conte, acompanyen a la nena dos gats que, en paraules de la il·lustradora, “encara que no surten en el text, aconsegueixen fer-se gairebé tan protagonistes com ella: l’ajuden, fan gamberrades, participen de la història… “

A la narració escrita i a la proposta plàstica, la naturalesa cobra un protagonisme especial: gerros amb flors, plantes aromàtiques… Una natura que, tanmateix,  ha servit com a font d’inspiració a les receptes tradicionals.

Amb aquesta història que desborda optimisme pels quatre costats i que ens ensenya a valorar la cuina,  com sempre, o gairebé sempre, els d’OQO l’encerten.

Darreres novetatats rebudes a l’escola

En els propers dies us presentarem en aquest mateix bloc les lectures recomanades per a Sant Jordi.  Però abans voldríem deixar constància d’algunes editorials que es preocupen de fer-nos arribar a l’escola algunes de les novetats, convençuts que les llegirem i en farem un bon ús.

Normalment és així i sempre procurem fer-los el retorn amb les nostres impressions. De vegades som els mestres els qui llegim les novetats però també hi ha ocasions que les passem directament als alumnes, destinataris principals, que són els qui fan la primera lectura. És ben curiós perquè sempre la “claven” i si ens diuen que “aquest llibre està molt bé” és així realment però si els seus comentaris són “home, l’he llegit però no sé si m’ha acabat de fer el pes” llavors ja sabem que alguna cosa trontolla i llavors el llegim amb més atenció.
Voldria agrair des d’aquestes línies a algunes de les editorials que ens tracten amb més carinyo i ens tenen en consideració.
En les darreres setmanes hem rebut els següents llibres:
utbolissims-1Cruilla edicions ens va fer arribar els tres exemplars de la col•lecció “els futbolíssims”
Els Futbolíssims és una col·lecció de futbol i misteri escrita en clau d’humor destinada a lectors de vuit anys en endavant. Les històries dels seus personatges mostren als lectors com un grup de nois i noies que formen part d’un equip de futbol, anomenat “Els Futbolíssims”, descobreixen valors com la companyonia, la solidaritat i l’amor, i decideixen estar units encara que, per les adversitats, aquest equip pugui desaparèixer al final de la temporada.
Els tres títols que han arribat són: El misteri dels àrbitres adormits, El misteri dels set gols en pròpia porta, El misteri del porter fantasma.

Podeu veure el booktrailer AQUÍ.

OQO Ediciones ens envia cada mes les dues novetats. Les darreres que ens han arribat són:

mariaMaria. El conte d’Eva Mejuto ens explica que la Maria, farta de fer tota la feina de cas, un dia decideix donar una lliçó al seu marit. Amb molta astúcia aconseguirà que en Benito prengui consciència que el treball de casa està mal repartit i aconsegueix que canviï d’actitud.
El relat es basa principalment en la disputa que inicien la Maria i el seu marit, en Benito, quan aquest li demana que li faci pa.
i la seva dona es nega repetidament, adduint que li falten, un a un, tots els ingredients: farina, aigua, sal i carn…
Relat amb to humorístic que ens serveix per, d’una banda, entendre com es fa el pa i, de l’altra, conscienciar que els feines de casa s’han de compartir.
125.HANSELYGRETELespHansel y Gretel. El relat clàssic, il·lustrat per Iratxe López de Munain, guanyadora del Premi Europeu “Cuina de contes” a la millor proposta d’il·lustració per a aquest àlbum, realitzat en el marc del projecte europeu Europa a la carta. Aquest llibre va acompanyat d’un CD de música gravat per l’Orquestra Filharmònica Cidade de Pontevedra, que recull una selecció instrumental de diferents fragments de l’òpera Hansel i Gretel.

 

labecedari-dels-oficisEumo editorial ens ha fet arribar L’abecedari dels oficis. Aquest llibre revisa les lletres d’un alfabet que ens parla d’oficis i professions. Tu què vols ser quan siguis gran? Vols ser pallasso amb nas de cirera i vestit de colors? O dibuixant que, amb llapis i paper, tot un món va creant? O zoòloga, jutge, oculista, karateka…?

 

 

papa perquè som independentsTambé ens han enviat Papà, perquè som independents?, situat en una Catalunya, de l’any 2026. Diu que tot va començar quan ahir en Rashid, el millor amic de la Mariona, li va explicar que fa deu anys el nostre país no n’era, d’independent. La Mariona no s’ho va creure i va pensar que ho preguntaria als pares.

Avui, com qui no vol la cosa, la Mariona llança la pregunta:
–Papa, en Rashid m’ha dit que abans estàvem enganxats a un país més gran. És veritat?
El pare, que no sap gaire com explicar-ho, s’ha empescat aquesta història, divertida i enginyosa, que repassa el procés cap a la independència.

Edicions del Roure de can Roca ens ha enviat un parell de novetats:
t.concertista“El concertista de pájaros” de Josep-Francesc Delgado es situa a la ciutat de Singapur durant la Segona Guerra Mundial. Lin Zin i Changlao, dos mestres de la tradició xinesa dels concerts d’ocells, veuen truncades les seves vides per la guerra. Però els ocells de Changlao no són com els altres. Un llibre que ens parla de la perseverança, la gratitud i la fidelitat als propis valors com a camí per trobar la felicitat fins i tot en les més atroces circumstàncies.

 

 

 

quim i el grillEn Quim i el grill”, de Pere Martí Bertran, Una història sobre el respecte a tots els éssers de la natura i també sobre els valors que ens poden transmetre els més grans de la família. Les il•lustracions de Marta Ponce copsen, amb la sensibilitat que la caracteritza, els subtils sentiments dels personatges.

 

 

 

 

En Miquelet i les formiguesBaula ens ha fet arribar el darrer llibre d’en Joaquim Carbó (amb dedicatòria inclosa): En Miquelet i les formigues.
En Miquelet, un dia que camina pel bosc, descobreix una petita pila de terra que sembla un volcà en miniatura. Pel forat, el cràter, entren i surten unes formigues. L’observació continuada dels moviments i costums d’aquests petits insectes li fa l’efecte d’una gran representació.
En aquest conte, Joaquim Carbó, que es declara molt tafaner, recorda que quan era petit s’embadalia amb els senzills espectacles que la natura ens ofereix de franc.

A tots ells, moltes gràcies per fer-nos còmplices de l’educació dels infants del nostre país.

Berenar i llibres amb “cocina de cuentos”

CARTELEl darrer Berenar i llibres que vam celebrar a l’escola el 23 de gener va estar dedicat a aprofundir en la relació entre la literatura infantil i la gastronomia. 

Vam convidar a la Pilar Férriz d’Ediciones OQO que ens presentés un programa fantàstic que s’està realitzant a Polònia, Portugal i Galícia i que es basa en establir ponts de trobada entre cultures, prenent com a base l’alimentació.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAVam començar la sessió tastant tres postres dels tres països, una tarta de Santiago, un Piernik polonès (galetes amb espècies) i un salami de xocolata portugués, acompanyat d’un cafè i una primera tertúlia dempeus al voltant de la taula. Vam ser una vintena de persones que vam gaudir de les explicacions de la Pilar.

OLYMPUS DIGITAL CAMERADesprés la Pilar ens va explicar el projecte, vam estar veient imatges d’artistes que treballen amb menjar, com Pes o Jean Svanmayer, vam recordar oficis, contes populars i pel·lícules sobre el tema.

Tot el que es va parlar ens servirà per ampliar el projecte d’exposició creativa del present curs al voltant de l’alimentació, aprofitant que és l’any internacional de la dieta mediterrània.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAA més a més dels llibres que podem trobar a OQO (Sopa verde, Petitusos, Sopa de nada, etc) també hi ha altres llibres que tenen relació amb la gastronomia i que seran objecte de lectura i treball. Per exemple, els poemes dels llibres Bon Profit (Martí i Pol) i Nyam, nyam (Lola Casas), els contes populars com La caseta de xocolata, llibres de coneixements com ¿Quién come a quién?, El pirata Jack llenties (i tota la sèrie de contes per menjar), clàssics com El ogro de Zeralda, i narracions com El dia que es van menjar en Lluís, Monstruo no me comas, El ratolí del senyor maxwell, Me comería un niño, Charlie i la fàbrica de xocolata i molts més.

Pel qui no coneixeu el programa COCINA DE CUENTOS. EUROPA AL A CARTA us fem un breu resumet i us recomanem que entreu al facebook (https://www.facebook.com/Europaalacarte) on podreu anar seguint el dia de les escoles que hi participen.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAEl projecte Cocina de cuentos va ser seleccionat per al Programa Cultura 2007-2013 de la UE i durant tot el curs els infants d’aquest lloc podran gaudir de tallers literaris, gastronòmics i artístics.
El comitè d’avaluació del Programa Cultura de la UE va seleccionar Cocina de cuentos entre més de 476 iniciatives i valorar el seu enfocament “especial i innovador ” en el coneixement de la diversitat cultural d’Europa, “sobretot entre els més joves “. Dels 114 aprovats, és l’únic vinculat a la literatura infantil.
Les activitats de Cocina de cuentos es duran a terme en 18 ciutats, principalment en escoles, i s’involucrarà a uns 20.000 nens i nenes d’Espanya (Pontevedra, Lugo, Vigo i Madrid); Polònia, i Portugal .

OLYMPUS DIGITAL CAMERAELS TALLERS INFANTILS que proposen són:
Cuentos a pedir de boca. S’acostarà als nens un repertori de contes ( tant a través de narració, com en la seva variant audiovisual) on el tema comú serà el menjar .
Europa a la carta. Es tracta d’un viatge per la gastronomia d’Europa, partint d’un conte i finalitzant amb un taller de cuina.
Menjar en moviment. L’objectiu d’aquest taller és crear un film d’animació, en què cobraran vida els propis aliments.
Del quadre al plat. Recorregut visual per la història de l’art a través de la gastronomia . A més , hi haurà un workshop plàstic, en què els nens seran els artistes.
¡Dolça Europa! Taller de rebosteria per a nens, on es cuinaran dolços de diferents països.
Viatges amb els sentits. Activitat experimental per viatjar a través dels diferents sentits a altres cultures. Els participants jugaran amb les textures, formes, olors dels aliments, sabors, colors…
Música a la cuina. Es tracta de fer música d’una forma diferent, a través d’estris de cuina.
Els oficis. Aproximació a diferents oficis relacionats amb l’alimentació amb visites a un forn, una formatgeria, trobades amb cuiners…
El projecte aviat serà visible a la pàgina web http://www.europaalacarte.eu

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

¡Maldito diente!

MALDITODIENTE!

Una dent es mou
i ens molesta quan mengem, quan parlem…,
però no hi ha manera que caigui:
Aquí segueix com si res!

A vegades, tot resulta molt senzill:
fas una mossegada a una poma i, de sobte, zas!,
aquesta dent que es movia, cau.
Estàs a classe de matemàtiques
i, en fer una multiplicació, zas!,
aquesta dent que es movia, cau.

Però altres vegades, com passa en aquest llibre, no és fàcil, ni de bon tros. Per a aquests casos difícils, l’escriptor Pep Bruno i la il·lustradora Amrei Fiedler presenten un seguit de propostes divertides, imaginatives i un tant surrealistes, que no garanteixen al cent per cent que la dent acabi caient, però sí que garanteixen riallades.
bruno1Segons conta el mateix Pep Bruno al seu bloc (www.pepbruno.com)

Un dia d’agost (de 2011) a Juan, el meu fill gran, se li movia una dent. Era una d’aquelles dents que es mouen prou perquè siguis conscient que hi és, ballaruga, però no prou com per caure amb una petita ajuda. Recordo que llavors li vaig explicar que una vegada, quan jo tenia la seva edat, vaig intentar treure’m una dent lligant un fil a una porta i, després d’esperar pacientment, quan la meva mare va obrir la porta, aquesta ho va fer cap a dins (cap a mi), i tot va ser en va.
Després d’aquella història (real) vaig començar a imaginar diferents maneres per treure una dent i així facilitar aquesta tasca als nens i nenes que es troben en aquesta tessitura.

El llibre presenta quinze maneres d’arrencar la dent. Així, hi ha mètodes clàssics com lligar un fil a la dent i, per l’altre extrem, al pom d’una porta, a l’espera que algú obri la porta i, ¡ tatxan! , s’emporti la dent, o més romàntics, com fer-li un petó a algú, o científics, en els quals s’aplica el principi d’Arquímedes.
1075283_603907876315677_1319196221_nLa gràcia de cadascuna de les pàgines està, a més a més en gaudir de les il·lustracions
i del requadre que hi apareix a cadascuna d’ells amb tres indicacions precises: Avantatge, inconvenient i consell.

MALDITODIENTE_02_0Per exemple, al Mètode esportiu (també anomenat ¡Mira, mamà: sense mans!) que consisteix en pujar a la bici i circular primer sense una mà, després sense l’altra, i sense un peu i, finalment, sense l’altre peu. (aquest mètode també es conegut com: ¡Mira, mamà: sense dents!

El requadre ens diu:
Avantatge: Es pot gaudir del paisatge metre es va en bicicleta
Inconvenient: es possible que siguin més d’una les peces dentals que, a l’hora, deixin el seu allotjament.
Consell: És recomanable saber anar amb bicicleta, tot i que, tal vegada, tampoc sigui gaire important.

¡Maldito diente! no és només un ventall d’estratègies, totes divertides, per acabar amb el molest bellugueig d’una dent. Aquest manual es converteix també en font d’inspiració per a altres enginyosos usos, com apunta la mateixa il·lustradora, a qui li agradaria construir “una màquina com la del Mètode Entretingut però amb una funció diferent, com un rellotge despertador o una màquina per alimentar gats” .
amrei fiedlerLes il·lustracions, realitzades amb petits pinzells i acrílics, plenes de curiosos detalls que conviden a noves i divertides lectures, sobretot si ens aturem a observar els quadres que apareixen recurrentment en les seves pàgines.

A l’escola ens ha agradat molt i l’hem anomenat “el llibre estimadíssim del mes de novembre”. El recomanem especialment per als alumnes de cicle mitjà perquè segur que entendran les picades d’ullet que ens fan els autors i de ben segur podran fer quelcom de semblant a partir d’algun enunciat del tipus “mètodes per aconseguir la
mascota que vull i que, probablement, mai no tindré”, “”mètodes per fer desaparèixer el menjar que no m’agrada sense que ho vegin els pares” o el clàssic “ mètodes per aprovar els exàmens sense estudiar”

MALDITODIENTE_01_2Un cop més, i van la tira, reivindiquem aquestes editorials que arrisquen i busquen noves fórmules de plantejar el futur de l’àlbum il·lustrat. No sé perquè però ensumo que el boom dels anys vuitanta està a punt de fer un segon esclat i una nova revolució d’aquesta “lectura de la imatge” ben aviat ens mostrarà nous camins. Gràcies OQO.

(algunes informacions d’aquest escrit les he tret del web d’OQO. La cita d’en Pep Bruno l’he trobada al seu propi web)

Tonino

117 TONINOespAcaba de publicar-se un altre àlbum d’OQO. Es titula TONINO i narra l’aventura d’un petit pingüí, en Tonino, que somia en ser un beduí del desert i fa un viatge des de casa seva fins a l’Alger.

Un cop allà, per travessar el desert, es comprar un camell, però és una mica especial perquè quan camina, coixeja i ensopega.

Estem davant d’una aventura iniciàtica, d’un viatge que canviarà la manera de veure el món del pingüí i el farà madura.

Segons l’autor del text, Miguel Sales Díaz, Tonino és un conte sobre el “difícil equilibri entre el desig de viure emocionants aventures i la necessitat de la calor familiar“.

L’il·lustrador, Paolo Domeniconi, també va tenir clar que aquest era el principal missatge del conte i el va plasmar, jugant sobretot amb el color, representant les nits al desert il·luminades i amb tons apagats.

living_at_the_pole_by_aguaplano-d6cnmbyPaolo Domeniconi explica que, en les seves il·lustracions, buscava transmetre que l’origen de la marxa de Tonino està en la seva curiositat insaciable i en les ganes de conèixer altres llocs i d’aquí els seus ulls “grans i expressius”. Aquesta és el primer llibre que il·lustra per a OQO.

Com que acaba de sortir aquest mes de juny, encara no l’hem pogut posar en mans dels nens, però ja imagino que serà un dels llibres estrella del proper curs.tonino_is_leaving_again_by_aguaplano-d6cnlk2

Us passo un vídeo promocional, el making of de Tonino, que m’ha fet arribar la meva amiga Pilar Férriz.

TONINO

Miguel Salas & Paolo Domeniconi
40 pàg. | cartoné | 25×23 cm |
juny 2013