L’últim títol de la col·lecció O de l’editorial OQO, aparegut el mes de juny, és La cocinera del rey, escrit per la Soledad Felloza i il·lustrat per la Sandra de la Prada.

El rey tenía una pena como una nube negra,
que no lo dejaba pensar.
Y, si uno no piensa, todo sale mal:
las carreteras se tuercen, los puentes se caen,
los barcos pierden sus mercancías…
Los secretarios llegaban a palacio,
un día sí y otro también,
con sus carteras llenas de problemas;
pero, de la cabeza del rey,
no salía nada de nada.

Al web d’OQO hi ha un resum prou exhaustiu, del que hem manllevat alguns paràgrafs. Diu, entre altres coses que…

A un rei ensopit li plouen els problemes per tot arreu i una comissió de savis resol que li convé canviar d’hàbits (passejar, fer exercici) però, sobretot,canviar de dieta, si vol recuperar l’alegria.

Com que al palua no hi ha un bon xef, opten per convocar la plaça de cuiner reial. Molts cuiners, vinguts de tot arreu s’hi presenten, amb les seves millors receptes. També hi acudeix la Mencía, una nena decidida que, tot i haver vist que en el ban hi posava clarament que buscaven a UN CUINER, amb el receptari de la seva àvia sota el bras i alguna cosa més, prepara un deliciós menú que arriba directe al cor del rei.

Quin serà el seu secret?- es pregunta tothom…

El secret és ben senzill perquè tot allò que fem si, a més, ho amanim amb il·lusió, afecte i alegria, difícilment pot sortir malament. Aquest és el missatge optimista que ens transmet aquesta història.

La il·lustradora, Sandra de la Prada, ha intentat plasmar tot aquest món de gustos i aromes, oferint una proposta plàstica plena de frescor i de color. A través d’unes imatges netes i lluminoses, podem seguir les aventures d’aquesta nena pèl-roja que aconsegueix convertir-se en cuinera del rei. Els dibuixos reforcen el caràcter desenfadat de la nena amb l’ús del color fúcsia de la roba.  Ella mateixa explica:

“La Mencía porta un vestit fúcsia perquè és un color molt alegre i alhora, apetitós. La barreja d’aquest color amb la seva cabellera pèl-roja i la seva curta estatura em va semblar que la feien més eixerida i decidida, que és com jo la veia. Les formes arrodonides del seu vestit em van ajudar a donar-li dinamisme i moviment “.
Per emfatitzar el to humorístic del conte, acompanyen a la nena dos gats que, en paraules de la il·lustradora, “encara que no surten en el text, aconsegueixen fer-se gairebé tan protagonistes com ella: l’ajuden, fan gamberrades, participen de la història… “

A la narració escrita i a la proposta plàstica, la naturalesa cobra un protagonisme especial: gerros amb flors, plantes aromàtiques… Una natura que, tanmateix,  ha servit com a font d’inspiració a les receptes tradicionals.

Amb aquesta història que desborda optimisme pels quatre costats i que ens ensenya a valorar la cuina,  com sempre, o gairebé sempre, els d’OQO l’encerten.