Un més. L’arribada d’un germà a la família.

L’il·lustrador Marc Taeger ens va regalar fa molts anys les il·lustracions d’un dels contes més explicats i que han generat més activitats amb els infants de cicle infantil. Parlo d’Aquil·les el puntet. Recordo haver-lo explicat «a la manera» d’en Marc, sobre un paper continu i amb les parts del cos prèviament retallades amb papers de colors que els infants anaven enganxant amb cola fins a completar la figura del personatge i que després es quedava a l’aula durant tot el curs. Des d’Aquil·les, he anat seguint el periple d’aquest il·lustrador (el Patufet, l’Artur, l’elefant golafre, etc.) que sempre ens ofereix quelcom diferent.

en Marc i l’Olalla

Ara, juntament amb l’Olalla González acaben de publicar «Un més», un àlbum il·lustrat que ens explica l’arribada del segon fill a la família i com el veu qui fins llavors ocupa tot l’espai. Segons expliquen els autors, el llibre narra un fet familiar viscut per ells i apunta com la preocupació d’explicar que algú altre arribarà a casa es pot encarar de manera entranyable, tendra i positiva.

El llibre comença amb aquest diàleg:
Un dia el conillet va mirar la seva mare.
–Mama, què tens a la panxa? Em sembla que tindràs un bebè!
–Doncs sí, aviat serem un més.
–I quan naixerà?
–Quan ja no em pugui veure els peus…

Els personatges són conills i a mesura que la pregunta es va repetint (seguint l’estructura repetitiva dels contes acumulatius) el conill fill va anunciant als altres habitants del bosc —que representen el avis, els veïns, els amics i coneguts— la bona nova.

Al web de Kalandraka podem llegir:
Tendresa, solidaritat, alegria, emoció —i una sorpresa final— són els sentiments que planegen sobre la història, plasmada en il·lustracions de traçades definides, línies irregulars, esquemàtiques, i aquarel·les de tons suaus sobre fons blanc.
Destaca la dicotomia entre les escenes a tot color i altres monocromes a on s’evidencien els somnis i els desitjos de qui es prepara per a ser el germà major.

És un llibre recomanat per a infants a partir de quatre anys.
Molt bonic, pot esdevenir un referent de l’alçada del mític «Endevina com t’estimo»!

LES DADES:
Títol: Un més
Autora: Olalla González
Il·lustrador: Marc Taeger
Traducció: Tina Vallès
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 40
Barcelona, 2017

Podeu fullejar les primeres pàgines, a continuació:

 

Educació Infantil. Bones pràctiques a l’Hospitalet de Llobregat

img187

El Centre d’Estudis de l’Hospitalet (cel’h) acaba de publicar un recull que mostra com la primera persona del plural del verb educar es concreta quan una ciutat es compromet amb la primera infància.
La implicació de la «tribu» es percep des de la primera línia. Els coordinadors de l’obra, l’Enric Roldán i en Pep Vallecillos, com a bons coneixedors del que es cou a l’Hospitalet, han sabut connectar amb un bon grapat de persones que han aportat reflexions i experiències diverses relacionades amb l’etapa 0-6, començant per una magnífica introducció d’en Francesco Tonucci que fa de molt bon llegir.
El llibre —molt recomanable— està estructurat en tres parts ben diferenciades:
• La primera presenta el mapa de recursos (escoles bressol, espais familiars, serveis socials, ludoteques, etc.)
• La segona mostra onze bones pràctiques educatives que es fan a diversos centres. Només és la punta de l’iceberg perquè ja intuïm que al darrera hi ha molt bona feina d’una ciutat educadora que compta amb bons professionals.
• La tercera conté trenta aportacions, opinions personals que recullen l’ampli ventall de mirades enfocades cap al veritable protagonista, l’infant que creix, que viu i que espera el millor de nosaltres. En paraules dels coordinadors: «Les criatures no ens perdonarien que no fos així».
M’agrada (molt) que dins d’aquests 256 pàgines, hi hagi referències a la biblioteca i la lectura. Per exemple, al projecte de l’Escola Bressol Municipal La Casa Dels Contes on expliquen les visites periòdiques a la biblioteca de la Plaça Europa, el servei de préstec i altres tallers o activitats extraescolars.
He tingut el goig, com a mestre de l’Hospitalet, de participar aportant algunes reflexions sobre la relació dels contes amb l’afectivitat. Al capitolet que m’han deixat escriure parlo de la màgia que es produeix quan el mestre o la mestra d’infantil comença a narrar, de viva veu, com si sonés la flauta màgica del flautista d’Hamelin; explico com de cop i volta es fa el silenci i els infants obren els ulls, estan molt atents i es deixen portar a un sense-temps meravellós on reben models i pautes que els ajuden a imaginar —que és diferent de fantasiejar— es vacunen contra els perills —creen defenses per si mai es troben en una situació similar a la del protagonista—, coneixen el món, desenvolupen la creativitat, es diverteixen, es reconeixen a ell mateixos en alguns dels personatges, en les seves peripècies i en la solució de les seves dificultats, viuen tota mena de sentiments, aprenen a resoldre els conflictes que sorgeixen diàriament, entenen que vol dir compartir, respectar i ser respectats, etc.
M’ha agradat recordar com els contes narrats pel mestre o la mestra  envien als infants missatges a la seva dimensió cognitiva (de coneixement) i també a l’emotiva. La paraula sentida els porta a viure l’aventura —que és una mirada exterior— i a trobar imatges on emmirallar-se —no per ser com els herois sinó per ser ells mateixos millors— i també els porta una mirada interior que té a veure amb el fet d’estar a prop de l’adult. El conte va lligar a l’afecte.
Com que la tirada del llibre és curta, potser una bona idea seria que es pogués aconseguir en format pdf. Els hi ho proposaré.

web del Centre d’Estudis de l’Hospitalet: http://www.celh.cat

 

 

Projecte RIALLES

rialles1 Fa un any i mig vam començar a treballar en el nou projecte “Rialles” de l’editorial Cruïlla, adreçat als alumnes de cicle infantil. Han estat uns mesos intensos i plens de bons moments. Avui, satisfets, però també amb una mica de pena, hem tancat la barraca.
N’estic content del resultat i d’haver pogut compartir estones de treball amb l’Andrea Pozo, la Màriam Ben-Arab, la Núria Hervada i la Mireia Pedrol però també per les atencions rebudes de tota la gent de Cruïlla, especialment d’en Lluís, la Carme, la Margarida, la Carol, la Paca, la Maria Antònia i l’Enric… i segur que m’oblido d’algú.

una casa per a dos 1
Ara els contes i les propostes didàctiques queden en mans de les mestres que les vulguin aprofitar. Tant de bo els sigui útil!
Podeu consultar una part del projecte entrant al web
http://www.rialles.cruilla.cat/

També podeu obrir el dossier clicant AQUÍ

DSC05072 (2)

Amb la Núria i l’Andrea, avui 13 de juny de 2016

 

“Lecciones CRA” de les biblioteques escolars de Xile

cra1A Xile, les escoles públiques tenen un espai que anomenen BiblioCRA i que es la seva biblioteca escolar, on es tracta de facilitar l’autonomia en els aprenentatges i crear vincles d’estimació envers la lectura.
El seu programa consta de 360 lliçons pensades per desenvolupar les habilitats lectores i d’informació, a partir dels continguts mínims curriculars de cada nivell, similars als esglaons d’una escala, que condueix progressivament cap al coneixement.
Les lliçons es divideixen en els nou nivells de l’educació primària (des dels 6 als 14 anys d’edat), i també n’hi ha un parell de quaderns per a l’educació infantil (kinder, en diuen). Les lliçons generant activitats de treball en forma individual i grupal, considerant una hora setmanal per curs de treball a l’espai CRA. Cadascuna d’elles té incorporades implícitament o explícitament els continguts curriculars dels programes educatius. En aquest mètode estructurat s’objetivitzen els aprenentatges esperats i es lliuren orientacions clares en relació a l’ús dels recursos d’aprenentatge, per aconseguir una integració i articulació d’aquests objectius pedagògics amb activitats entretingudes per als alumnes.
cra3Les habilitats lectores i d’informació es treballen a partir d’activitats que van des de les més simples, com ara aprendre a donar volta a les pàgines d’un llibre i saber tornar-lo a la seva prestatgeria, fins a conèixer els sistemes de recerca d’informació i concloure el procés d’aprenentatge, realitzant un treball de recerca a l’etapa final.
Alguns companyes mestres, en ocasions m’han demanat si hi ha algun material que ens pugui servir de guia i/o orientació. És arriscat recomanar sense conèixer el tarannà de l’escola i el nivells dels infants però els materials CRA de les escoles xilenes adaptats a la nostra realitat poden ser un bon inici.  Vull dir que allà on s’investiga el mapa de Xile, només cal canviar-lo pel nostre, per exemple.
El material -i molta més informació- el podeu trobar al web de les Bibliotecas escolares CRA:
http://www.bibliotecas-cra.cl/
També el podeu descarregar a continuació clicant als diferents arxius.

PreKinder

Kinder

1º BASICO

2º BÁSICO

cra43º BASICO

4º BASICO

 5º BASICO

6º BASICO

7º BASICO

8º BASICO

També tenen quatre quaderns per a l’educació secundària i batxillerat. Són els següents:

CuartoMedio

PrimeroMedio

SegundoMedio

TerceroMedio

El abuelo de Zulaimar

132.ELABUELODEZULAIMAResp

Han passat sis mesos des de les darreres publicacions de l’editorial OQO. Aquest mes de maig reprenen l’activitat amb dues novetats: El abuelo de Zulaimar i La mejor sopa del mundo.

El abuelo de Zulaimar, (escrit per Juan carlos Méndez i il·lustrat per Elsa Klever)  m’ha agradat molt perquè és un conte molt positiu que parteix d’una carència, una nena que no té avi i fa servir la imaginació per fabricar-ne un a la seva mida.
Pel que he conegut, en paraules de l’amiga Pilar Férriz que el va explicar amb nens de cicle infantil del Lycée Français de Barcelona, la història és molt potent i toca la fibra sensible dels infants. Després d’explicar el conte van recrear l’avi de Zuleimar en uns murals molt bonics i li van posar nom al personatge.

Zulaimar no tenía abuelo. 
Pero todas sus amigas tenían uno.
El de María era alto como una palmera.
El de Lucía, redondo como una O.
El de Susana, con los ojos oscuros como el café.
Por las tardes iban con ellos al parque.
Tomaban helados.
Hacían dibujos en la arena.

Però la Zulaimar no va aconseguir que cap de les seves amigues li deixés el seu avi. Llavors va decidir construir-ne un ella mateixa amb els objectes que tenia al seu voltant.

La Zulaimar no té avi i vol gaudir de la seva companyia i compartir jocs, abraçades, i experiències. És quan decideix fer ús del seu enginy i transformar l’absència.

ZULAIMAR_01L’escriptor veneçolà Juan Carlos Méndez Guédez destaca que el personatge de la seva història
“viu una experiència particular: és la pròpia Zulaimar qui ha de salvar el seu avi de l’hostilitat del món, i les seves eines per sobreviure són la capacitat de transformar en bellesa i tendresa els objectes corrents que l’envolten” .

Partint d’una mancança, Méndez ens submergeix en una emocionant i dolça història que ens recorda la importància de la capacitat creativa que permet generar idees noves, experimentar i buscar alternatives davant de situacions desfavorables.

La il·lustradora alemanya Elsa Klever recull aquesta idea de carència apuntada per l’autor. No en va veiem en la portada una butaca buit. Però de seguida ens introdueix en una acolorida proposta plàstica on una infinitat de personatges ens permeten seguir les peripècies de la petita protagonista que ens transmet el seu optimisme: “volia que es pogués seguir la història d’Zulaimar i, al mateix temps, descobrir nous detalls a cada pàgina. ”

Informació extreta, en part, del web dOQO,

zulaimar nens

L’avi de la Zuleimar segons els nens de P4 del Lycée Français de Barcelona

L’altra novetat, La major sopa del mundo és una preciositat que haureu de descobrir vosaltres mateixos.

131.LAMEJORSOPADELMUNDOesp

¡Este álbum se ha comido a mi perro!

Este_album_se_ha_comido_Cubierta.inddFa un parell de mesos vaig comprar aquest llibre en la seva versió francesa (ce livre a mangé mon chien!) i des del primer moment em va enganxar. Passa poques vegades però alguns llibres tenen aquesta capacitat de seducció instantània.
I cada cop que el llegeixo somric i cada cop que el comparteixo amb un infant les rialles són inevitables.
La història ens explica una passejada que fa una nena amb el seu gos que és engolit pel llibre (per la costura que hi ha al centre de les dues planes) i aquí comencen els intents de recuperar-lo. La nena demana ajuda a diversos personatges que també acaben engolits pel llibre.

perro 3perro 4
A mesura que el llibre salvatge avança, la situació es torna més i més increïble i caldrà una mica d’imaginació i la col·laboració de lector per fer que tornin a aparèixer els personatges perduts.  Pura diversió, imaginació, enginy, metalectura si voleu.perro 5
No desvelem el final…

Ara, l’editorial Bruño l’ha editat en castellà. No l’he pogut veure físicament però confio que estarà ben traduït.
Molt recomanable per als infants de tres (i quatre) anys.
Al web de Bruño trobem les dades tècniques:
¡Este álbum se ha comido a mi perro!
Richard Byrne
Formato: Papel
Tamaño: 25 x 25,5
Páginas: 32
Octubre 2014
Precio: 12,00€

El web d’en Richar Byrne, l’autor-il·lustrador és http://www.richardbyrne.co.uk/

Us deixo amb un video de l’empresa TTPM on la Kaylie Nelson ens presenta aquest This Book Just Ate My Dog!

Lectures recomanades SANT JORDI 2104

Amb el suport del grup “Quins llibres…”, les companyes del grup de treball “Passió per la lectura” de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i amb la col·laboració del equip de coordinació del servei de biblioteca de l’escola Sant Josep – El Pi hem elaborat el tríptic de lectures recomanades que lliurarem a les famílies de l’escola amb motiu de la Diada de sant Jordi.

La proposta que fem és la següent:
bobCICLE INFANTIL

El canvi
Jan Ormerod. Ekaré

Shhh! Tenim un pla
Chris Haughton. Milrazones

¡Voy!
Mathieu Maudet. Océano travesía

María
Eva Mejuto. OQO

Amigos
Eric Carle. Kókinos

¡Un huevo con sorpresa!
Emily Gravett

El meu gran amic
Eric Battut. Tramuntana

Oh! Quin dia més divertit!
Gyo Fujikawa. Joventut

El teu petó és el millor
Mary Murphy. Macmillan

L’Angelina surt a fer un tomb
Pat Hutchins. kalandraka
CICLE INICIALflauta demba

La flauta de Demba
Laura Gómez. Comanegra

L’Olivia i les princeses
Ian Falconer. FCE

Nocturno: Recetario de sueños
Isol. FCE

La meva boa Bob
Randy Siegel. Joventut

Aquest barret no és meu
Jon Klassen. Milrazones

Odio la escuela
Jeanne Willis. Océano Travesía

Sóc un artista
Marta Altés. Blackie Books

Canalla
Lluís Farré. Edebé

Tumbili
Pep Molist. Cruïlla

L’abecedari dels oficis
Vanessa Amat. Eumo
CICLE MITJÀ38 MUCHOCUENTOesp

Mucho cuento
Enrique Páez. OQO

La zapatilla roja
Karen Gruss. Lóguez

Això és meu!
Elisenda Roca. Bambú

Hansel y Gretel
Tina Meroto. OQO

El veí llegeix un llibre
Koen Biesen. Tramuntana

A la cuina, de nit
Maurice Sendak. Kalandraka

L’últim violí
Anna Manso. Arcàdia.

Els Llibres d’A.
Josep L. Badal. La Galera.

Noviembre y febrerito
Jordi Soler. Malpaso

Una cocina toda de chocolate
Alain Serres. Kókinos

CICLE SUPERIORmandela

Mishiyu
Ricardo Alcántara. Combel

El único y verdadero rey del bosque
Iban Barrenetxea. A buen paso

El secreto de la flor que volaba
Demian Bucay. Océano.

La nena de l’arbre
Ruben Montañá. La Galera

Nelson Mandela
Kadir Nelson. Joventut

Un món de mares fantástiques
Marta Gómez. Comanegra

El misteri dels àrbitres adormits
Roberto Santiago. Cruïlla

La muntanya invisible
Francesc Gisbert. Bromera

L’esfera imperfecta
Jordi Lopesino. Barcanova

Que bo!
Anke Khul. Takatuka
Podeu descarregar el trític LECTURES RECOMANADES SANT JORDI 14 o anant a Recomanacions.