Xile

Arreu del món hi ha escoles rurals. A cada escola hi ha un mestre que espera que arribin els seus alumnes i sap que, de vegades, arriben amb fred i gana. Saben també, aquestes mestres, que alguns infants han de caminar moltes hores (cada dia) per arribar a escola, amb el desig d’aprendre de lletra i compartir experiències.

Ara, els de l’editorial Ekaré acaben de publicar un llibre preciós que ens parla d’un infant que ha de caminar nou quilòmetres per arribar a escola.

L’acció se situa a Xile, on hi ha més de dues mil escoles rurals a les que assisteixen uns 35000 infants.

El llibre ens mostra una coberta amb un infant que camina cap a nosaltres i quan obrim i veiem la primera guarda ens trobem amb un mapa i una línia vermella que ens indica un camí, el que ha de fer el noi, cada dia. Bé, d’entrada sabem que el llibre va d’un recorregut i sospitem que qui fa el recorregut és l’infant de la coberta, aquell que camina amb una motxilla un gorro, unes botes i un jersei groc. El que no sabem és on va. Potser va a treballar? D’excursió? Ha fugit de casa?

L’autor, en Claudio Aguilera, i la il·lustradora, la Gabriela Lyon, han fet un llibre bonic bonic, on ens mostren el recorregut, la vida d’aquests nois i noies d’arreu del mon que han de caminar moltes hores, creuant, rius i prats, amb fred i neu, per arribar a les seves escoles.

El nen amb la motxilla camina repetint una espècie de mantra (com quan anem pel carrer o pugem les escales de casa comptant els graons) i ho fa acompanyat d’ocells, insectes, vaques, cargols. El noi va repetint: “9 quilòmetres són 9.000 metres”, com si aquest recitar les passes que fa l’allunyés dels perills que anirà trobant pel camí. Res no l’atura perquè el que vol és anar a escola.

Els textos són curts i apareixen nombrosos ocells mirant el noi des dels arbres o des del cel.

Les il·lustracions de la Gabriela Lyon estan fetes amb acrílics sobre paper i son perfectes per entendre la força del relat.

Al final del llibre hi ha dos annexes. Un que ens explica totes les aus que hem anat veient i l’altre ens recorda altres indrets del món on els nens han de caminar moltes hores per anar a escola.

L’autor, en Claudio Aguilera, explica com va nèixer aquesta història amb aquestes paraules:

Así nació 9 kilómetros. Un grupo de imágenes rescatadas de la prensa que hablaban de niños y niñas, en distintas parte del mundo, obligados a caminar enormes distancias para llegar a sus escuelas. Al encontrarme con estos relatos me preguntaba cómo era posible que en pleno siglo XXI, en una época en la que la humanidad podía alcanzar estrellas distantes, pequeños tuvieran que andar varias horas en climas extremos para alcanzar uno de sus derechos elementales: la educación. Todo esto mientras hombres y mujeres poderosos sentados en sus cómodos escritorios les hablaban de igualdad, esfuerzo, deber y superación sin jamás haber sentido el agua colándose en los zapatos o el sol acribillando la espalda. Pero el tiempo pasaba y las noticias de casos similares seguían llegando desde todos los rincones del planeta.
Entonces recordé las largas caminatas que, más por gusto que por obligación, hacía cuando niño con mi hermano. También el ritmo que adquiere el cuerpo tras un largo rato de caminar y los pequeños descubrimientos, desvíos y sorpresas que alegran el sendero, aún cuando se ha recorrido una y otra vez. Y pensé en esa capacidad infinita de los niños de encontrar destellos de felicidad incluso en las experiencias más penosas. Fue en ese momento que desde las imágenes mudas y lejanas comenzó a escucharse un tamborileo, la música de unos pasos sobre un camino pedregoso. Y todas las voces de todos esos niños y niñas comenzaron a cantar una misma canción. La canción de los caminantes. La canción de los que no dejan de marchar. Los que llegan y los no pueden detenerse, los que no tienen donde detenerse, los que nunca llegan pese a sus esfuerzos, los que quedan tendidos a la orilla del camino. Y esa canción tuvo palabras. Palabras dichas para uno mismo que van al compás de cada paso y repiten una y otra vez: soy este camino, su principio, cada una de sus piedras y su final. Palabras para espantar la soledad y recordarnos que en algún lugar siempre hay alguien que espera nuestro regreso.

Este libro es esa canción.

lectura recomanada per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: 9 kilómetros
Autor: Claudio Aguilera
Il·lustradora: Gabriela Lyon
Editorial: Ekaré
Pàgines: 56
Barcelona, 2022

A Xile, les escoles públiques tenen un espai que anomenen BiblioCRA i que es la seva biblioteca escolar, on es tracta de facilitar l’autonomia en els aprenentatges i crear vincles d’estimació envers la lectura.
El seu programa consta de 360 lliçons pensades per desenvolupar les habilitats lectores i d’informació, a partir dels continguts mínims curriculars de cada nivell, similars als esglaons d’una escala, que condueix progressivament cap al coneixement.
Les lliçons es divideixen en els nou nivells de l’educació primària (des dels 6 als 14 anys d’edat), i també n’hi ha un parell de quaderns per a l’educació infantil (kinder, en diuen). Les lliçons generant activitats de treball en forma individual i grupal, considerant una hora setmanal per curs de treball a l’espai CRA. Cadascuna d’elles té incorporades implícitament o explícitament els continguts curriculars dels programes educatius. En aquest mètode estructurat s’objetivitzen els aprenentatges esperats i es lliuren orientacions clares en relació a l’ús dels recursos d’aprenentatge, per aconseguir una integració i articulació d’aquests objectius pedagògics amb activitats entretingudes per als alumnes.
Les habilitats lectores i d’informació es treballen a partir d’activitats que van des de les més simples, com ara aprendre a donar volta a les pàgines d’un llibre i saber tornar-lo a la seva prestatgeria, fins a conèixer els sistemes de recerca d’informació i concloure el procés d’aprenentatge, realitzant un treball de recerca a l’etapa final.
Alguns companyes mestres, en ocasions m’han demanat si hi ha algun material que ens pugui servir de guia i/o orientació. És arriscat recomanar sense conèixer el tarannà de l’escola i el nivells dels infants però els materials CRA de les escoles xilenes adaptats a la nostra realitat poden ser un bon inici. Vull dir que allà on s’investiga el mapa de Xile, només cal canviar-lo pel nostre, per exemple.
El material -i molta més informació- el podeu trobar al web de les Bibliotecas escolares CRA:
http://www.bibliotecas-cra.cl/
També el podeu descarregar a continuació clicant als diferents arxius.