L’Anna i el Pep, ratolins detectius

Els infants de la República txeca han crescut amb les aventures d’un parell de ratolins (Anca i Pepik) que són unes historietes en forma de còmic clàssic.
Ara, Reservoir kids n’ha presentat la traducció al català (l’Anna i el Pep) i els podem disfrutar perquè, tot i tenir trenta anys (les primeres històries van aparèixer el 1989) encara conserven la seva frescor.
Les seves aventures estan plenes de misteris i tenen en comú alguns personatges dels contes clàssics que les fa atractius.
L’Anna i el Pep són dos ratolins, veïns, que es passen la vida resolent misteris de tota mena, amb enginy i la col·laboració del lector que ha de fer un esforç per relacionar, anticipar i, finalment, gaudir, de com es solucionen els casos. Com en els contes populars, tot acaba bé.
Les històries són curtes i en aquest cuidat primer volum n’hi ha nou casos amb tota mena de malfactors. L’humor també hi és present.
La part gràfica és força curiosa. Atemporal, diríem.
Un bon còmic per a cicle mitjà.

LES DADES
Títol: L’Anna i en Pep
Autora: Lucie Lomová
Il·lustradora: Lucie Lomová
Traductora: Núria Mirabet
Editorial: Penguin Random House
Col·lecció: Reservoir Kids. Núm. 1
108 pàgines
ISBN: 9788417511173
17X25 cm

Us enllaço un capítol de les pel·lícules originals en txec:

Un Robinson Crusoe de carnaval

Peter Sis va néixer i crèixer a l’antiga Txecoslovàquia, on va estudiar a l’escola d’art. Però l’atzar i un premi que va guanyar al Festival de Berlín el van portar als EEUU el 1982 on va treballar en un projecte de cinema d’animació i on es va quedar a viure.
Sempre explica que el seu mestre va ser el gran Maurice Sendak, qui el va empènyer a esdevenir il·lustrador de contes per a infants.
L’últim dels llibres que publicat en castellà és Robinson i té molt d’autobiografia perquè està basat en uns records de la seva infantesa.
Tot va començar quan es va disfressar de Robinson Crusoe per a una festa escolar on tots els seus amics van anar disfressats de pirates. En veure’l amb els parracs se li van riure i el van ridiculitzar.

Com que a en Peter li va fer vergonya, va marxar i es va refugiar en els llibres i en els somnis que el van portar a una illa deserta, un lloc ple
d’arbres estranys, belles flors i ocells multicolors, on es va sentir com si ell fos l’autèntic Robinson.
Les imatges d’aquest àlbum il·lustrat són plenes d’efectes enginyosos, com quan el seu llit es converteix en un vaixell en diverses fases, amb la del mig amb un llibre obert que fa de pal major. Genial.

 

Ara que s’acosten les setmanes prèvies al carnaval, és un bon moment per llegir aquesta aventura i disfrutar amb les imatges que ens presenta Peter Sis.

LES DADES:
Títol: Robinson
Autor/il·lustrador: Peter Sís
Traductora: Teresa Malawer
Editorial: Ekaré
48 pàgines
Barcelona, 2018

«Palabra de ratón», la aventura inciàtica d’un ratolí de laboratori

Resulta curiós comprovar com enganxen els llibres infantils o juvenils quan el protagonista és un ratolí. El llistat és interminable i, normalment, l’èxit està assegurat. El darrer fenomen «La casa dels ratolins» n’és un bon exemple com ho van ser en el seu dia les «Històries de ratolins» d’Arnold Lobel, el «Frederick» de Leo Lionni o «Els set ratolins cecs» d’Ed Young. Passa sovint, encara que el ratolí no sigui el protagonista com a «l’Àfrica d’en Zigomar» on l’autor volia fer una sèrie de llibres sobre una merla i va tenir l’ocurrència d’incloure un ratolí que es va menjar el pla, totalment.
Què tenen el ratolins? Potser és la seva mida, potser són els seus bigotis fins o potser són les llegendes que circulen arreu. Des del conegut Pérez, passant per La rateta que escombrava l’escaleta fins al popular Mickey, aquests rosegadors es fan estimar… Tal vegada no sigui casual quan diem de manera afalagadora d’algú que és un «ratolí de biblioteca».
Un dels llibres per a joves que acaba d’aparèixer (el segon de l’editorial Duomo, després d’Olga de papel) es diu «Palabra de ratón» i els autors són en James Patterson i en Chris Grabenstein.
L’edició està molt cuidada —tapa dura, cos de lletra generós, moltes il·lustracions, capítols breus (n’hi ha 59)— i fa venir ganes d’agafar-lo.
Quan l’obres, et trobes una primera frase contundent:

Mi vida comienza el día que perdí a toda mi família.

I segueixes llegint per veure què li ha passat a aquest ratolí tan especial. Resulta que es diu Isaías i té 96 germans. Tots viuen en un Lloc Horrible que és un laboratori on fan mil i una proves i experiments als ratolins. Per això, cadascun és d’un color diferent i té unes capacitats i qualitats curioses. Per exemple, l’Isaías és de color blau i sap parlar, llegir i escriure.

Un dia, aconsegueixen escapar però els persegueixen i els capturen gairebé a tots. Només se salva l’Isaías i aquest és l’inici de les seves aventures a la Terra dels Gegants que és com anomenen als humans.
Al capítol segon, ens adonem que comença amb un aforisme —com el primer— i ràpidament fullegem el llibre per veure si aquesta serà una constant i sí!, així està estructurat. Cada capítol comença amb una sentència que resulta profètica pel que vindrà després. Llegiu, sinó, aquestes tres:

Capítol 3: «Por muy rápido que corra un ratón nunca escapará de su propia cola»
Capítol 4: «Cuando lo has perdido todo, ya no tienes nada más que perder»
Capítol 14: «La carga siempre es menos pesada cuando los amigos te ayudan a llevarla»

I així tots els aforismes. Qualsevol d’ells serveix per escriure’l a la pissarra i au! ja tenim el debat filosòfic a punt.
Els llibres de ratolins solen ser per a infants de cicle infantil però aquest va adreçat a nois i noies a partir de nou anys (304 pàgines) perquè el seu missatge és complex. El vocabulari del ratolí requereix en algunes parts d’uns coneixements previs per poder copsar el seu sentit. Fixeu-vos en aquestes dues frases, per exemple:
«Ahora sé que Gran Aventura solo es otra forma de decir que uno està perdido y solo»
«Todos somos diferentes. Es lo único que tenemos en común»

També trobarem referències a personatges com «El conde Rácula», «El mostruo de Ratonstein», la Medusa, Napoleó, la deessa Ganesha, el cavall de Troia, etc. Són un bon motiu per iniciar una cerca sobre la seva història.

La novel·la està plantejada a manera d’aventura iniciàtica en la que el ratolí Isaías anirà trobant diferents personatges, alguns de bons i d’altres dolents. El be i el mal. D’aquesta manera se les haurà de veure amb un gat de nom Lucifer o els membres de la família Brophy, bruts i descuidats, però també coneixerà la Hailey, una noia nouvinguda al barri amb problemes d’adaptació i que es comunicarà amb el ratolí mitjançant l’ordinador en una de les seqüències més brillants de la novel·la. La Hailey serà clau en la història per la seva defensa dels drets dels animals.
La recerca d’aliment i de refugi conduiran al ratolí a entrar en contacte amb una «ratonada» (així es diuen les famílies de ratolins) a la que s’uneix i de la que esdevindrà un dels herois que aconseguirà unir-los enfront dels enemics que aniran trobant pel camí.

La història està narrada pel propi Isaías i el text, ben traduït, ens mostra com n’és d’intel·ligent i com s’expressa. Per exemple, quan coneix la rateta Mikayla de la que s’enamora, explica:
«Sé que la belleza de piel chocolate dejará de cantar en el momento en que vea mi alucinante color azul. Después de todo, es algo muy sorprendente. Así que, por el momento, me quedaré agazapado entre los arbustos, oleré mi diente de león y la oiré cantar para sí misma y para las abejas que zumban en los rosales. A las abejas les gusta zumbar carca de cualquier ratón que cante.
Vaya, que dulce voz tiene, me atrevería a decir que melosa. Eso, por supuesto, significa “dulce”, pero suena mucho más suave y melodioso, así que…»
Un llibre divertit i que agradarà els nois i noies. Potser els final els farà estarrufar el nas perquè l’autor inclou unes escenes a les que no hi estem acostumats. Als EEUU són freqüents les al·lusions a la Comunitat, a la fe i a l’església però aquí ens resulta una mica xocant. Al meu entendre la novel·la hagués quedat millor acabar-la a la pàgina 274 amb les paraules «Cinco mil noventa y siete ratones salen corriendo por la puerta trasera, atraviesan el andén de carga, saltan por el borde y se cuelan por mi ruta de escape secreta del desagüe, camino de la libertad» estalviant la moralina dels tres darrers capítols.

 

LES DADES:
Títol: Palabra de ratón
Autors: James Patterson i Chris Grabenstein
Il·lustrador: Joe Sutphin
Traductor: Antonio-Prometeo Moya
Editorial: Duomo
Pàgines: 304
Milan, 2018

 

 

Lectures recomanades per al cicle superior. Nadal 2016

Amb aquesta quarta entrada acabem les recomanacions de Nadal. Al final trobareu el document que repartirem a les famílies de l’escola amb les quaranta referències.

els_meus_trucs_portadaEls meus trucs per sobreviure a la classe de natació
Gideon Samson. Takatuka
Els dijous són el pitjor dia de la setmana per a en Gied. Perquè els dijous té classe de natació a l’escola i no hi ha res més horrorós que això. Llançar-se de cap, fer la bicicleta, nedar vestit… A en Gied li toquen aquests turments una setmana sí i l’altra també. I per saltar-se la classe de natació, ha pensat fins a setanta trucs com, per exemple, tancar-se al lavabo quan arriba l’autocar que els porta a la piscina. El problema és que els trucs no es poden repetir, i n’hi ha alguns que són difícils de portar a la pràctica.
Per sort, en Gied també té l’ajut del senyor dels coloms…

regaloEl regalo de los Reyes Magos
O Henry. Los cuatro azules
a Della i en Jim són una parella d’enamorats que no volen deixar passar el Nadal sense fer-se un regal. Per a això hauran de vendre una cosa que per a ells té molt valor i així poder comprar l’obsequi.
És un goig tornar a llegir aquesta història breu que s’ha tornat a reeditar.
La primer edició és de 1905 i l’argument encara continua emocionant-me.

carlotaLa teranyina de la Carlota
E.B. White. Viena
Aquesta és la història d’una nena que rescata un porquet anomenat
Wilbur, que ha nascut molt escanyolit, i de la millor amiga d’en Wilbur, una aranya grisa i peluda que es diu Carlota. I d’uns grangers que tenen la intenció de preparar un esplèndid dinar que no pinta gaire bé si ets un porquet molt tendre. Per sort, la Carlota té un pla magnífic per salvar la vida d’en Wilbur.
Un altra reedició que per a mi va associada al record de la Montserrat Solana, amiga de l’Hospitalet, que el va traduir per a Noguer fa molts i molts anys.
rocEn Roc i l’Escala de les portes secretes
Eulàlia Canal. Nandibú
En Roc és un nen que viu en una escala de veïns força curiosos. Els pares d’en Roc viatgen a l’Índia i el deixen uns dies a casa el veí de la planta baixa, en Nicolau. Els veïns estan esvalotats. De fa uns dies se senten sorolls estranys i desapareixen coses d’alguns pisos. El Rogeli, el veí del primer, vol avisar la policia. La Rúcula, la del segon, creu que és cosa de fantasmes, mentre la Petúnia, que viu al pis de dalt, segueix immersa en el seu món de plantes. Mentrestant, a la platja, hi apareixen els cossos d’un naufragi. En Nicolau, amb l’ajuda d’en Roc, decideix pujar a les golfes a investigar quina una n’està passant.

patentalo¡Paténtalo! El libro de los inventos útiles y disparatados
A. Mycielska. Ekaré
Quan Leonardo da Vinci va inventar un tanc, un automòbil, un parapent, un paracaigudes, un helicòpter, un submarí i un ascensor, tothom deia que era un somiador, o fins i tot un boig. Avui és reconegut com l’immens geni avançat al seu temps que va ser. Aquest llibre narra, de manera enginyosa i entretinguda, la història d’invencions antigues i modernes: invents divertits, innovadors, fallits i fins i tot desastrosos …

La pel·lícula de la vida173556_CUBIERTA.indd
Maite Carranza. Cruïlla
L’Olívia és una noia normal, com qualsevol altra. Té una mare actriu, un pare desaparegut, un germà poruc, uns veïns perepunyetes, unes amigues llepafils, una tele espatllada i un pis a l’eixample petit i bufó amb orientació sud. Però, impensadament, la crisi truca a la porta i el seu petit món s’ensorra.
Una novel·la dura però necessària.

cob_iaia_400La iaia no hi toca
José Ignacio Valenzuela. Birabiro
Com diries estel sense fer servir paraules com rombe o paper? Mmm… Jo, l’únic que sé, és que la meva iaia no hi toca. Ah, i que té la culpa de tot. Sí, de tot! Sempre hi ha algú que té la culpa que ens agradi allò que tant ens agrada, o que no ens agradi allò que mai no ens ha agradat. El cas és que entre el seu pentinat de Darth Vader, la seva obsessió per guanyar premis pels poemes que escriu i aquesta mania ridícula de recitar versos a ple pulmó quan baixo de l’autobús escolar, entre riallades i amb cara de voler desaparèixer (només per obligar-me a entrar ràpid a casa seva), jo també m’estic tornant boig.
Els meus pares tenen feina, i no em queda més remei que passar-me les tardes a casa de la iaia Petúnia. Però sospito que en porta alguna de cap, i no m’ho penso perdre…

yetiEl yeti
Taï-Marc Le Thanh. Edelvives
La misteriosa figura del Ieti sempre havia fascinat la protagonista d’aquesta història. Per això, un dia, decideix embarcar-se en l’aventura de la seva recerca i marxar, en un viatge molt especial, cap a l’Himàlaia.
El text és breu i està escrit amb frases curtes, similar a una poesia amb un ritme que el fa molt interessant. Les il·lustracions són, com en totes les seves obres, impressionants, amb molts de detalls.

monoEl mono del asesino
Jakob Wegelius. Sushi books
És de nit al port de Lisboa. Sota la brillantor dels fanals, un home corre per salvar la vida. Es diu Afonso Morro i guarda un secret cal protegir a qualsevol preu. El perseguidor s’acosta i li pren el secret. La lluita s’acaba en un tres i no-res. L’Afonso cau i desapareix en les fosques corrents del riu Tajo.
Aquella mateixa nit s’escampa la notícia que s’ha comès un assassinat. Però també es difon un altre rumor més espantós; en algun lloc entre els carrerons i cantonades del barri portuari s’amaga un simi boig i sanguinari. És la mona de l’assassí.

starStar
Salah Naoura. Lóguez
En Marko no s’ho pot creure: Ha apostat pels cavalls guanyadors a l’hipòdrom de Hoppegarten. Tot d’una, és capaç d’endevinar esdeveniments, almenys tothom està convençuts d’això, fins i tot el mateix Marko s’ho creu. De la nit al dia, es fa famós i participa al programa de televisió “Little Star”, convertint-se aviat en un superstar. No obstant això, les coses comencen a anar malament…

El tríptic de recomanats per al Nadal el podeu veure clicant AQUÍ

Lectures recomanades per al cicle mitjà. Nadal 2106

lapicesprimosLápices primos
José A. Ramírez Lozano. OQO
Per escriure utilitzem llapis, bolígrafs, plomes, retoladors, guixos… però, què passaria si provèssim a fer-ho amb els cosins dels llapis? Quins són? Això és el que ens presenta Lápices primos, amb una gran dosi d’imaginació i fantasia.
Perquè es pot escriure i dibuixar amb altres estris i elements de la vida quotidiana. Es pot dibuixar amb una canya de pescar? Es poden escriure històries amb una agulla de fer mitja? I tant! Les possibilitats són infinites i les anem descobrint pàgina rere pàgina acompanyades d’unes imatges que conviden a la seva contemplació perquè la proposta plàstica de la Natalie Pudalov no ens deixa indiferents amb la quantitat de detalls que s’amaguen a totes les pàgines.

dues-alesDues ales
Cristina Bellemo. Combel
Un matí, el senyor Guillem es troba unes ales al seu jardí. «De qui deuen ser?», es pregunta. Però ningú no les reclama, ningú no en sap res. Fins que un dia s’atreveix a tocar-les i es desperten els seus records. Una història filosòfica i poètica sobre el final de la vida, sobre la mort.

174922 el Club dels Estranys.inddEl Club dels Estranys
Jordi Sierra i Fabra. Cruïlla
L’Hug és tartamut i en Bernat, dislèxic. El perdonavides de la classe els fa la vida impossible perquè els veu diferents dels altres. Per això, els dos amics decideixen fundar un club, per sentir-se menys sols i més segurs. Quina sorpresa tindran quan descobreixin que no són els únics que volen formar part d’aquest club!
Ser diferent dels altres, ser estrany, és normal. Per això, el més important és aprendre a riure’s d’un mateix. En realitat tots som estranys, perquè tots som diferents. Cadascú és com és.

briscaBrisca
Andreu Martín. Cruïlla
La Paula va a passar el dia a la granja dels oncles. Mentre passeja pel bosc amb els pares esclata una tempesta, i la Brisca, la seva gosseta, es perd. Passen les hores i els dies, i la Brisca no torna a la granja, cosa que desespera la Paula. Alhora, per aquella zona es comença a parlar d’una colla de gossos salvatges que ataquen els animals de les masies i també les persones. Pot ser que la Brisca s’hagi ajuntat amb aquesta gossada? Això voldria dir que està viva… Però, si corre amb aquests gossos salvatges, és que ella també és capaç de fer mal a les persones?

miyukiEspera’t, Miyuki
Roxane Marie Galliez. Joventut
És el primer dia de la primavera i la Miyuki vol veure com floreix el jardí del seu avi. Però una de les flors triga massa a obrir-se, segons la Miyuki… Llavors decideix sortir a buscar l’aigua més pura per ajudar-la a obrir-se. La Miyuki es passa el dia corrent impacient, en una recerca desesperada, i es perd l’espectacle de la primavera…
Un bell conte per aprendre l’art de la paciència i de la contemplació.

la-pajarera-de-oroLa pajarera de oro
Anna Castagnoli. BFE
La Valentina és la filla de l’Emperador, que viu envoltada de criats espantats dels seus impossibles desitjos. Cada desig es converteix en una ordre, perquè Valentina és una nena prepotent i terrible, una princesa d’odi i de sang.
La princesa col·lecciona objectes però sobretot ocells. Centenars de meravellosos i exuberants ocells engabiats, que es converteixen en el seu luxós caprici, exòtics exemplars alats, símbols de la seva solitud. Els criats viatgen per tot arreu per trobar els ocells més esplèndids i per acontentar els desitjos de la Valentina. Durant els viatges alguns perden la vida i altres, en tornar, són decapitats. Fins que un servent, intel·ligent i astut, li regala l’ou d’un ocell que parla. La felicitat i l’esperança il·luminen la vida de la princesa. Haurà de tenir cura de l’ou…

mitjonsEls mitjons de l’ogre
Maria Carme Roca. Jollibre
En Maties és un ogre que s’adona que, des de fa un temps, a cada bugada perd un mitjó. El fet l’inquieta i decideix buscar algú que l’ajudi a resoldre el misteri.

el-viatgeEl viaje
Francesca Sanna. Impedimenta
El relat en primera persona del tortuós periple que emprendrà una família per escapar dels horrors de la guerra i poder formar una nova llar. El viatge d’una mare i les seves dues filles ens commou d’allò més amb les seves peripècies, malauradament tan properes.

oca-locaPoemas de la oca loca
Gloria Fuertes. Kalandraka
El proper any reviurem la poesia d’una de les autores més estimada entre els infants, coincidint amb el centenari del seu naixement. En aquesta reedició podrem gaudir d’un grapat de poemes que comencen amb un “para dibujar…”

portadaGran i petit-1
Chanti. Nandibú
El llibre és un recull de les tires còmiques que expliquen la vida d’en Nacho, el centre de l’univers familiar fins que arriba el seu germà. Des d’aquest moment l’autor ens va narrant les aventures familiars però amb la mirada de l’infant. Hi surten els pares, els avis, els amics dels pares, la tieta, etc.
És realment brillant la manera com l’autor ens presenta les situacions quotidianes i els raonaments dels nens que tantes vegades sorprenen a casa i a l’escola.

Flora y Ulises: Las aventuras iluminadas

flora-y-ulises-ardilla-niña-libroFlora y Ulises: las aventuras iluminadas 
Autoria: Kate di Camillo
Il·lustrador: K.G. Campbell
Editorial Océano Gran travesía

Flora y Ulises és una lectura que recomano als infants de cicle superior de primària per a les properes tardes d’estiu.
La narració comença a la cuina de la senyora Tickham el dia que li regalen un superaspirador, el més modern i avançat del mercat. Quan el posen en marxa, l’aspirador embogeix i comença a xuclar-ho tot… fins i tot un pobre esquirol que passava per allà. Sortosament la Flora, la filla de la senyora Tickham, una adolescent que està enganxada als còmics de l’increïble superheroi “Incandesto!” aconsegueix salvar l’esquirol,… però l’incident li provocarà a l’animal uns canvis ben estranys.
“Flora y Ulises” és una bona novel·la que combina l’humor, amb filosofia “zen” i dosis de misteri i aventura. Els capítols són curts i en acabar et queda la sensació que ha valgut la pena conèixer aquesta Flora i aquest Ulises que probablement recordaràs durant molt de temps.
M’ha agradat especialment el tractament gràfic que l’il·lustrador K.G.Cambell ha trobat per acompanyar el text amb unes imatges comiqueres en blanc i negre, molt aconseguides.

flora 1
Si com a mestre tens ganes de treballar aquest llibre a l’escola pots mirar la pàgina de recursos (en anglès) entrant a: http://www.floraandulysses.com/home.html

El book-tràiler del llibre:

El misteri de la tifa de gos. Conversa amb Anna Cabeza

el-misteri-de-la-tifa-de-gos-abandonada-9788483432020

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

 

 

 

 

 

Aquest matí hem anat a la biblioteca de Bellvitge amb els alumnes de cinquè. Teníem una trobada especial, una conversa amb l’Anna Cabeza, autora de “El misteri de la tifa de gos abandonada”, una de les lectures del present curs, inclosa en l’activitat “la lliga dels llibres”.

La trobada amb la persona que sempre és motiu de festa. Es crea una expectació enorme. Els nois i noies estaven encuriosits i atrets per la possibilitat de conèixer algú que ha escrit un llibre que ells han llegit.

En sortir de l’escola i mentre baixàvem pel carrer Miquel Romeu, anàvem conversant i els he vist impacients per conèixer, per preguntar, per compartir. Un cop a la sala (magnífica) he pogut presentar l’autora i he recordat altres llibres que ella ha escrit. Després li he demanat que expliqués quins són els motius que la porten a inventar històries. Ens ha explicat un munt d’anècdotes curioses sobre la gestació d’aquesta novel·la de títol xocant i després els alumnes de la nostra escola i d’altres centres que també hi participaven de l’esdeveniment li han fet mil-i-una preguntes relacionades amb el llibre o amb el fet personal de l’escriptura. Eren les qüestions que els interessen, que els preocupen. Una allau inacabable de preguntes, de dubtes, ha fet que l’estona passés sense que ni ens adonéssim.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els propers dies serviran anar incorporant les impressions viscudes, alguna fotografia de la visita, les frases que ens han semblar importants.
Un gran matí que inicia les accions de cara al proper Sant Jordi, que serà espaterrant, com sempre.OLYMPUS DIGITAL CAMERA