poesia

by

Murdo, un ieti que somia

M’agrada perdre’m per les lleixes de la biblioteca i descobrir autors i llibres que no coneixia. De vegades, poques, trobo llibres insòlits, diferents, o poètics. Això em va passar fa uns dies quan, remenant els adreçats als infants de 7 a 10 anys, els que ja saben llegir sols, vaig ensopegar amb aquest personatge curiós: Murdo. Per a mi és una novetat i em recorda que quan un llibre no l’has llegit és novetat encara que, com aquest cas, va ser escrit fa tres anys.

Comença així:
Tothom em diu que els ietis no existeixen. I doncs, ue hi faig jo aquí?. Em dic Murdo i soc un ieti.
Llavors em responen que els ietis només existeixen als contes. A les llegendes. Entre les pàgines dels llibres.
Per això, la primera cosa impossible que sempre he somiat fer és existir fora dels llibres.
Viure en una muntanya que no sigui de paper.

Vas llegint i te n’adones que, en Murdo, el petit ieti imaginari, és el narrador i, a cada pàgina va descrivint un somni. Alguns són impossibles per a ell però no per a nosaltres, com fer un castell de sorra a la platja. D’altres són del tot impossibles per a tothom com viatjar dalt d’un arbre, teixir un jersei amb les paraules d’un poema, amagar-se en una sabata, construir un pont entre el dia i la nit, etc.

Els infants que el llegeixin potser no ha sentit a parlar del ieti, aquell ésser imaginari que es descriu com “l’abominable home de les neus” i és bon moment per recordar on l’hem vist abans en altres contes o còmics. Tintín, per exemple).

Cada pàgina comença amb una mena d’anàfora perquè totes contenen les paraules “Sempre he somiat que…” i tot seguit s’expliquen diàlegs, anècdotes dels seus amics, i moltes imatges impossibles. Tal com les narra semblen quasi reals, o al límit del que podem considerar possible.

Són cinquanta-nou somnis impossibles que ens captiven per la seva bellesa, ens diverteixen per la gran imaginació, ens commouen i ens conviden a imaginar, nosaltres també, els nostres propis somnis impossibles.

Les il·lustracions de l’Eva Offredo tenen una mena d’estil retro, dels anys 60 o 70, i només usen el blau, el marró i el vermell.

Per a infants a partir de cicle mitjà

LES DADES:

Títol: Murdo, el llibre dels somnis impossibles
Autor: Alex Cousseau
Il·lustradora: Eva Offredo
Traductora: Ester Gómez
Editorial: Librooks
Pàgines: 88
Barcelona, 2023

by

«A casa», a L’ofici d’educar

Ahir, als Llibres per somiar vam presentar aquest llibre de poemes situats dins d’una casa, un lloc on acostumem a sentir-nos segurs i protegits. El fil conductor és una nena que fa d’exploradora i descobreix els misteris i les meravelles que s’amaguen en els diferents espais de casa seva.

En el primer poema: “A la boca” compara la porta amb una boca de fusta que s’obre com si badallés per donar-li pas a la nena que ens acompanya en tots els versos. Diu:

Poso un peu a dintre i la boca es tanca. Deixo escapar un sospir de tranquil·litat. Ja soc a casa.

Després va passant per totes les habitacions i va imaginant com són els objectes que hi ha, quins misteris guarden i ens fa descobrir detalls, idees extraordinàries que segur que tots hem tingut en alguna ocasió. Però ho fa amb ulleres de poeta.

Així, a la cuina imaginarà que la nevera és un iglú, quan trobi l’armari creurà que és el rebost d’una bruixa, a l’estenedor veurà fantasmes i la seva habitació serà el millor lloc per explicar secrets. I també recorrerà la cambra de bany i altres estances de la casa.

Les il·lustracions transmeten energia positiva. La il·lustradora, la Raquel Catalina, ha fet una interpretació extraordinària i ha afegit detalls que no es mencionen, objectes com un porquet de peluix que acompanya la nena durant tot el poemari, un os, un mussol o un cavallet de fusta de joguina.

És un poemari per mirar, remirar i memoritzar els poemes, recitar-los i gaudir-los. Aprendrem a veure les coses que ens envolten amb uns altres ulls, imaginant formes, situacions, com fa la protagonista d’aquests poemes.

Com a cada rpgrma plantegen una pregunta (fàcil) per al concurs. En aquest cas és:

Quin peluix acompanya la nena per cada racó de la casa?

Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial Akiara. Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 4 d’octubre.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent: https://www.3cat.cat/3cat/a-casa-de-mar-carmen-aznar/audio/1291541

La guanyadora del anterior concurs del llibre «En Vingavà. La història d’un robot valent» és la Margarita Nogués. L’enhorabona!

………………………………..

Al mateix programa es va parlar de com encaren els fills el ritme després de l’estiu: Canvi de classe, d’etapa o d’amistats; començar l’institut; tornar a les rutines; sortir sol de l’escola; assumir nous reptes…

Els fills creixen i guanyen autonomia, però sovint som els adults els que vivim els canvis amb més angoixa que ells. Com podem acompanyar-los sense projectar-hi les nostres pors? Com sabem quan hem de protegir i quan toca confiar i deixar anar? I com recuperem rutines sense convertir la vida familiar en una cursa? Al programa hem convidat per parlar-ne a l’Anna Ramis, pedagoga i mestra, autora de “De 0 a 3, res de pantalles?”, i Sílvia Palou, psicòloga de 3Sentits mestra i autora de “Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infància”, a partir de les urgències reals que ens han fet arribar pares i mares.

Podeu escolar tot el programa a: https://www.3cat.cat/3cat/claus-per-confiar-i-deixar-creixer-els-fills-sense-encomanar-los-les-nostres-pors/audio/1291544/

by

Presentació d’«Una formiga hi neda»


Amb un títol tan misteriós com poètic, en Ramon Besora ens anticipa de què va la cosa. A més, podeu llegir també a la portada la paraula Antologia, i això ja és prou definitori: ens avisa que, en obrir el llibre, trobarem una tria de les peces que ha anat escrivint al llarg dels anys. Hi ha sobretot poesia, molta poesia, però també endevinalles, contes, fotografies, etc., en una selecció que segueix una temàtica similar.

En Ramon va néixer a Peramola (Alt Urgell) el 28 de setembre de 1946, el mateix dia que Sinatra estrenava una cançó molt elegant que va titular Five Minutes More. Aviat farà vuitanta anys i, per aquest motiu, ho celebrarem presentant l’Antologia a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el mateix dilluns 28 de setembre.

Estic agraït perquè tindré l’honor i el plaer de fer la presentació i de recordar alguns moments de la seva trajectòria com a mestre, editor, poeta, llibreter i amic.

Recordaré que l’any del seu naixement, el Premi Nobel de Literatura va ser per a un autor alemany, Hermann Hesse, de qui als anys setanta vaig llegir les obres en una mítica col·lecció de butxaca d’Alianza Editorial. Em va impressionar la novel·la El lobo estepario, amb una coberta en què un llop ens mira de cara. La novel·la té un to místic i existencialista que, llavors, no vaig acabar d’entendre.

Recordaré altres fets curiosos de l’any que va néixer en Besora, com ara que la lliga de futbol la va guanyar el València CF. En Besora ha estat lligat al Barça durant una època de la seva vida i em consta que encara segueix l’equip i està al cas de les peripècies sociològiques que envolten aquest esport.

Explicaré alguns aspectes de la vida d’en Ramon que podeu trobar en diferents articles i escrits, com el que hi ha al web de la Fundació Miquel Martí i Pol, amb qui està vinculat per l’amistat amb el poeta de Roda de Ter i perquè és, per voluntat de la junta, el president de l’Associació d’Amics de la Fundació Miquel Martí i Pol. Podeu llegir una extensa biobibliografia escrita per Montse Caralt (FMMP, UVic) i Mercè Franquesa (FMMP) clicant aquí:

https://miquelmartiipol.cat/ramon-besora-oliva/

M’agradarà fer alguns comentaris sobre com podem definir la poesia d’en Besora, a qui va adreçada, què hi ha de singular en la seva obra i per què enganxa tant els infants i els joves. Serà inevitable mencionar els autors de la generació dels setanta que van renovar el llenguatge poètic, com Maria-Mercè Marçal, Joan Margarit, Marc Granell, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol i altres.

M’ajudaran en aquest sentit alguns convidats que ens aportaran paraules sàvies, i trobadors que ens recitaran poemes i ens faran emocionar. Serà la manera d’entendre per què la poesia i els seus pensaments ens arriben al cor i ens fan pensar.

Al cartell que anuncia l’acte hi trobareu tota la informació i també hi podreu confirmar l’assistència. És aquest:

01 Invitació 80èBaixa


Aquesta és la idea, però, com podeu imaginar, hi haurà altres sorpreses que, si us les expliquem, ja no serien sorpreses.

En acabar les presentacions, podreu comprar el llibre i en Ramon us el dedicarà. Són dues-centes cinquanta-dues pàgines amb unes il·lustracions delicades de Zuzanna Celej.

Estic content de formar part d’aquest esdeveniment i també d’haver pogut deixar la meva lloança de l’Antologia a la contracoberta, amb aquestes paraules:

Obriu els ulls de bat a bat i en cada una de les pàgines d’aquesta obra hi descobrireu una meravella.
Sabeu qui balla al compàs del vent? Heu escoltat mai la història de l’homenet de cotó que s’amaga entre les boirines? Coneixeu el conte del ratolí elegant? Qui s’amaga dins d’una closca de nou plena de pluja? Qui és capaç de volar sense ales? On es troba aquell polsim valuós que desprèn una aroma irresistible que atreu els insectes?
Aquesta antologia és un refugi de tendresa, de màgia i de creativitat, un espai en què les paraules, amb els seus múltiples matisos, celebren la bellesa de la natura, dels petits misteris quotidians i dels mons fantàstics.
Deixeu-vos seduir per uns poemes plens de musicalitat, de ritme, d’ironia i d’humor, i per uns relats que emocionen, que desperten la imaginació i que fan créixer el gust per les paraules. Aquesta obra, doncs, és un autèntic tresor literari, en què la delicadesa de la poesia es fon amb la saviesa i amb la màgia d’uns contes que són pura fantasia.
Llegir-la i compartir-ne la lectura és una aventura que ens transforma, perquè Ramon Besora ha fet de la paraula un espai de joc, d’emoció i de descoberta.

Les dades:
Títol: Una formiga hi neda. Antologia
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Editorial: Meraki
Pàgines: 252
La Seu d’Urgell, 2026

by

«L’estralaga», amistat, pintura i poesia

He tornat a llegir “L’estralaga” i m’he tornat a emocionar. La va publicar fa catorze anys Estrella Polar i ara Animallibres l’ha recuperat. Aquesta novel·la la va escriure Roberto Piumini, un dels grans autors de llibres per a infants i joves, com ho són César Mallorquí, Joan Manuel Gisbert, Mónica Rodríguez o Gonzalo Moure, entre d’altres. Les seves històries mai fallen.

He tornat a dsifrutar llegint “L’estralaga” amb aquell regust de qui està assaborint cada paraula, cada metàfora, cada frase.

“L’estralaga” ens narra una història a mig camí entre un conte de fades i Les mil i una nits. El tema central és com afrontar el misteri de la mort.

El relat ens presenta a Sakumat, un pintor molt reconegut, quan es cridat a un país llunyà per un senyor ric que vol crear una obra única.

Resulta que aquest home poderòs té un fill, en Madurer, que no pot viure a l’aire lliure i no pot sortir mai de les seves habitacions a causa d’una malaltia greu i inexplicable que el fa al·lèrgic a l’aire i a la llum.

“Amic meu, estic perdent l’esperança. Forçats a sincerar-se, els metges han dit que el meu fill no viurà gaire. El seu cos, des de sempre un hoste incert del món, està a punt d’apagar-se. La força poderosa i cega de la vida, la que no m’ha permès tornar-me sord mentre pronunciaven aquelles paraules i que ara no em deixa embogir pel turment, va abandonant la seva carn tendra. Amic meu, no havia conegut mai un dolor tan gran, ni tan sols quan va morir Aviget, l’esposa del meu cor.”

Aquest pare vol pintar una obra imponent, colossal, que porti el món sencer a les parets de les habitacions silencioses. El pintor accepta i aquí comença una història d’amistat i de coneixement mutu entre ell i l’infant.

Units pel projecte de pintar completament totes les parets de les habitacions on viu Madurer, el temps va passant, esgarrapant minuts, dies, setmanes, a la mort inevitable.

Les històries, els desitjos i els somnis que el nen i el pintor comparteixen es fan presents en una sèrie d’imatges que canvien dia rere dia, entrellaçant-se.

—No és blat? Però sembla blat, un blat fi…
—Sí, s’assembla al blat. Però són espigues d’estralaga.
—Estralaga? És una planta que no conec —va dir en Sakumat, acostant-se amb curiositat una de les espigues pintades per estudiar-la més bé.
—No la coneix ningú —va dir en Madurer-, és una espècie de planta lluminosa.
—Lluminosa?
—Sí. Brilla a les nits serenes. És una mena de planta-cuca de llum, m’entens?

«L’estralaga» és una novel·la plena de poesia, molt recomanable per a joves a partir de tretze anys.

Potser recordareu “Notxa”, un àlbum que es va publicar l’any 1977 en la col·lecció Vela Major, d’edicions La Galera. “Notxa”, es va inspirar en un conte japonès. S’ha recuperat dins la col·lecció MARS de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Tracta un tema semblant i igual de poètic.

LES DADES:
Títol: L’estralaga
Autor: Roberto Piumini
Il·lustrador: Pau Gasol
Traductora: Laia Font
Editorial: Animallibres
Pàgines 128
Barcelona, 2026

by

Records de l’estada a Valdepeñas de Jaen

Juan Infante escribia al Diario de Jaen, a propòsit del Festival de las Palabras que es va celebrar del 16 al 19 de juliol a Valdepeñas de Jaen:

Recuerdo en mi infancia, en las calurosas noches de verano, aquella frase, tras la cena, de vamos a “tomar el fresco”. Esta expresión, de la costumbre tan arraigada en muchos pueblos de Jaén y Andalucía, de sacar las sillas a la calle, no solo era un remedio doméstico para aliviar el calor del verano, era una forma de buena vecindad y de convivencia.

Aquest “sortir a la fresca” a conversar ho recordo de quan la meva mare i les seves cosines es trobaven, cada vespre dels estius que passàvem al poble, al carrer, sempre al mateix lloc. Eren les seves xarxes socials, on es parlava de tot.

El 8 de juliol vaig fer una entrada en aquest blog on presentava el programa del Festival de las Palabras (https://jaumecentelles.cat/2026/07/08/a%c2%b7rrimando-las-sillas-bajo-las-estrellas/). Allà hi ha molta informació.

Amb dues companyes de l’Espai Llamps i Centelles —la Maria Bote i la Laura Lagunas— vam enfilar en un viatge de deu hores (Marededeu!) fins a Valdepeñas de Jaen que d’haver-lo fet jo sol no hagués arribat ni al Delta de l’Ebre, però com que ens anàvem canviant per conduir, es va fer prou agradable.

Les jornades van ser molt profitoses. Vam poder conversar amb l’Alejandro Pedregosa del seu treball sobre Maria Goyri, amb en Raúl Vacas del seu poemari “27 casas” amb la gran Victoria Gullón i la seva capacitat extraordinària per contar i cantar els “Romances”, amb la Nieves García i els Trobaversos que ens van presentar i dramatitzar les cançons creades per als més menuts, amb la Sara de la Fuente, la Bianca y Genio, la Isabel Bermejo, i altres companyes d’aquest mon de l’educació i la literatura.

De les Jornades ens queda un record inesborrable i unes amistats amb les que hem establert noves aliances amb la intenció d’anar creant vincles entre la bona gent que hi ha escampada per la península amb la intenció de deixar de ser com una mena d’arxipèlag en que cadascú va a la seva i així poder compartir i aprendre els uns dels altres.

Nosaltres vam poder participar en tres moments.

Un, al Museu del Molino on vam llegir un relat fet exprés per a l’ocasió —Donde viven las palabras, el van titular. No vam ser prou agosarats com per fer un “romance”.

També vam participar amb la lectura de poemes quan vam fer el recorregut poètic pel “pasaje de las Chorreras”, un entorn idíl·lic seguint el camí que fa el riu fins arribar al final del camí

I, el darrer dia vam presentar de les activitats que fem a l’Hospitalet.

Vaig tornar content i vaig pensar que ma mare s’equivocava quan em deia “Deixa’t estar de romanços” perquè els romances que vaig sentir formen part de la tradició d’un poble que explica com veu els lloc on viu i les persones que l’habiten.

Com escribia Juan Infante:

[…] un amplio abanico de actividades culturales, en las que tendrán especial protagonismo: presentaciones de libros, recitales, cuentos, música, teatro, y sobre todo romances. La presencia de poetas, escritores, músicos, trovadores, narradoras… convertirá, a la “Ciudad de los Jilgueros”, en el “Pueblo de los Romances”; y los vecinos volverán a sacar sus sillas bajo las estrellas.

Vam tornar amb l’esperança de repetir un altre any!

by

A·RRIMANDO LAS SILLAS BAJO LAS ESTRELLAS

D’aci uns dies, una delegació de l’Espai Llamps i Centelles marxem cap a Valdepeñas de Jaen. Participarem al Festival de las Palabras “A·rrimando las sillas bajo las estrellas” que se celebra els dies 16, 17, 18 i 19 de juliol de 2026.

Aquesta any, l’edició ve emmarcada dins de la celebració del 40è aniversari de la Biblioteca Municipal i està plenament dedicada a “Los Romances” i a la tradició oral.

El festival omplirà de versos, narració i música els racons més màgics del poble i podrem compartir narracions orals i del folklore amb la Nieves García García i Los Trobaversos, la Sara Fuente Domínguez amb Antonio Capote, els narradors, poetes i autors Raúl Vacas Polo, Victòria Gullón, Isabel Bermejo, Alejandro Pedregosa, i altres autors i artistes.

L’encant del festival resideix en el caràcter itinerant i nocturn per la localitat. Es fan tallers i sessions creatives i formatives sobre romanços adreçades a totes les edats, presentacions literàries per conèixer les novetats dels autors i compartir signatures de llibres, passejades poètiques, etc.

Especialment boniques seran les vetllades sota les estrelles, uns espectacles que es fan en caure la nit aprofitant l’acústica de lloc emblemàtics del poble com la Plaça de Sant Joan, el Molí municipal i l’idíl·lic Río de las Chorreras.

Totes les activitats dels quatre dies són completament gratuïtes i no cal fer reserva ni inscripció prèvia. Els assistents només han d’arribar i “arrimar la cadira” fins a completar l’aforament de les places.

Nosaltres hi anem per presentar les activitats que fem a l’Hospitalet, per llegir el text que hem escrit per a l’ocasió i, sobretot, per establir connexions amb altres indrets, persones i grups que fan una aposta ferma per la literatura infantil i juvenil.

Podeu consultar el programa de les jornades a:

PROGRAMABaixaBaixa

by

«Dilluns Poètics» ens recorda que Hui pot ser un gran dia

Aquesta setmana ha arribat el darrer poema dels Dilluns Poètics. Ha estat el colofó de la celebració dels 20 anys de Dilluns Poètics.

Les persones que ho coordinen son mestres i professors de la zona d’Alacant i pobles del voltant (Mutxamel, Elx, etc.) i vaig tenir el privilegi de compartir amb ells la festa en una xerrada sobre la necessitat de mirar el mon amb uns altres ulls.

Ara, amb certa tristor per com estant anant les coses en l’àmbit educatiu ens han enviat aquestes paraules que comparteixo. Diuen:

Quan us arribe aquest email, en la Comunitat Valenciana estarem entrant en l’onzé dia de vaga indefinida en defensa de l’educació pública. Dilluns Poètics va sorgir fa 20 anys del fervent desig d’una mestra perquè un feix d’alegria es colara en els dilluns escolars de les seues companyes i companys de professió. Ara, dues dècades després, i estesos a altres àmbits fora de l’escolar, no ens oblidem d’on venim.

La majoria de les persones que formem Dilluns Poètics som docents i aquesta lluita és molt nostra, molt personal. Per això aquest final de trimestre havíem paralitzat els nostres enviaments habituals de manera simbòlica: volíem donar visibilitat a les reivindicacions del col·lectiu docent. Estem en vaga perquè volem un ensenyament públic, de qualitat i en valencià, una educació digna per als qui l’exerceixen i la reben. Tal com estan les coses hui dia, i per molt que donem de nosaltres, no sempre s’aconsegueix, ja siga per culpa de la massificació a les aules, les infraestructures inadequades, la falta de personal, la censura al valencià, l’excés de burocràcia que ens lleva el temps per al que vertaderament importa… i moltes més reivindicacions que, si ens posem a enumerar, allargarien indefinidament aquest text.

Però hui ens tocava compartir l’últim poema de l’any, un poema de Joan M. Serrat que pensem que és molt necessari en els temps que corren i en aquesta lluita en particular que tenim entre mans. Hui pot ser un gran dia, i demà també. Seguim en peus, continuem lluitant.

FELIÇ ESTIU!! QUE LA POESIA US ACOMPANYE SEMPRE.

ENS VEIEM EN EL NOU CURS 2026-27 el 5 d’OCTUBRE

by

«Zoo literari», poemes en llibertat

El mercat de la literatura infantil i juvenil és ben curiós. No sé ben bé com funciona una editorial, però crec es publica molt i els llibreters comenten que hi ha un bon percentatge d’obres que no es venen i es podrien haver estalviat perquè queden a les prestatgeries i ningú no els compra. D’altra banda, en canvi, hi ha llibres que es venen, es llegeixen i passen de mà en mà, any rere any. Malgrat tot, alguns es descataloguen.

Fa uns mesos buscava un llibre que es va publicar fa vuit anys, va ser premi Atrapallibres i del que s’han venut més de cinc-mil exemplars. És «Zoo de paraules», ara descatalogat. No ho vaig entendre.

Per sort, el seu autor, en Ramon Besora, segueix actiu i manté l’esperit i la il·lusió de fer que els infants llegeixin i estimin la poesia. Aquest dies ha publicat «Zoo literari» que presenta onze poemes, relacionats amb un animal, cadascun dels quals comença per una de les lletres del títol. Ho podeu descobrir anant a la contracoberta.

Els poemes ens parlen de la natura, d’animals coneguts i no tan coneguts. En Besora ho fa amb aquella mirada seva, entrenada a extreure de cada poema el detall oportú i la metàfora que ens fa somriure, amb aquell transitar per les paraules de manera agradosa.

Destaca, també, la manera de presentar-los amb una maquetació molt atractiva, amb encunyats, i que respira molt bé.

Cada poema ocupa quatre pàgines. Ho exemplifiquem, per exemple, amb el poema dedicat a l’eriçó:

A la primera pàgina, un dibuix de l’eriçó i el títol del poema. La segona, amb un altre color, l’inici del poema: Al capvespre, a la nit…

A la tercera, el poema sencer i, a la quarta pàgina, una il·lustració de l’Anna Font que interpreta el poema i li confereix un toc de delicada poètica visual.

Tant de bo l’editorial Meraki el conservi al seu fons i no s’acabi descatalogant.

Lectura recomanada a partir de sis anys.

LES DADES:
Títol: Zoo literari
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Anna Font
Editorial: Meraki
Pàgines: 56
Barcelona, 2026

by

«A casa», un poemari bellíssim

La col·lecció “Akipoeta” arriba a la dotzena de bons títols. Aquest “A casa” és del tàndem M. Carmen Aznar i Raquel Catalina, que ja ens havien mostrat el seu talent amb “El jardí que habites”, dins d’aquesta mateixa col·lecció.

De què va?

Són poemes situats dins d’una casa, un lloc on acostumem a sentir-nos segurs i protegits. En aquesta ocasió, una nena fa d’exploradora i descobreix els misteris i les meravelles que s’amaguen en els diferents espais de casa seva. Així, a la cuina imaginarà que la nevera és un iglú, quan trobi l’armari creurà que és el rebost d’una bruixa, a l’estenedor veurà fantasmes i la seva habitació serà el millor lloc per explicar secrets. I també recorrerà la cambra de bany i altres estances de la casa.

El llibre està feta amb paper de gran qualitat i els exemplars van cosits a fil vista per facilitar que s’obrin perfectament.

Les il·lustracions són magnífiques i tenen un halo màgic que transmet una energia positiva increïble.

És un poemari per mirar, remirar i memoritzar els poemes per recitar-los i gaudir-los.

El meu llit
El meu llit
és un llit per saltar
i fer tombarelles,
un ring de lluites
de coixins i pessigolles.
Un llit per escoltar contes i per inventar-ne…
els finals.
És un llit per abraçar peluixos i somnis,
per explicar secrets,
per beure poemes.
Un llit per tenir-hi sempre,
els ulls oberts.
Zzzzz.

El recomanem a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: A casa
Autora: M. Carmen Aznar
Il·lustradora: Raquel Catalina
Traductor: Josep Santaeulàlia
Editorial: Akiara books
Pàgines: 48
Barcelona, 2026

by

«Poesia tot l’any» a l’Ofici d’Educar

Ahir, a la secció “llibres per somiar” vam presentar aquest poemari que té un títol que és una declaració d’intencions perquè ens recorda que la poesia no és només qüestió dels dies previs a la celebració de Sant Jordi, sinó que és motiu de lectura al llarg de l’any.

En Ramon Besora, l’autor, té una mirada complementària, que és la d’una persona que ha fet d’editor i que s’arrisca a fer un leporello, un llibre que es desplega com un acordió de 3,80 metres, el text escrit a mà amb molta traça per la Sara Masià, autora també de les il·lustracions i tot plegat sobre un fons de color blau que és el color més difícil per a l’impressor.

El llibre conté dotze poemes, un per a cada mes i trobem els elements habituals que empra en Besora: els animals del bosc, la musicalitat dels sons de la natura, els arbres, el cel, el dia i la nit, etc. I tot això ben amanit amb imatges d’una gran bellesa formal i semàntica. També hi abunden les personificacions, que humanitzen encara més aquesta natura, com els pops i les estrelles de mar, que es gronxen, a l’estiu, a les ones del mar. O l’avellaner, que al mes de febrer és un pacient artesà que discretament fabrica les primeres flors, que, més tard, seran capsetes de fusta.

Destaquen les metàfores que ens ofereix la natura, metàfores com les papallones blanques del poema de gener, la flauta dolça del cant de la merla que canta cançons de bressol del poema de març etc.

Com a cada programa, formulem una pregunta relacionada amb el relat. Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial Meraki.

La pregunta per al concurs sobre el llibre ««Poesia tot l’any» és:

Digueu una paraula que rimi amb mussol

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 12 d’abril.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/poesia-tot-lany-de-ramon-besora/audio/1276408/

Al darrer programa, la guanyadora del llibre «On és el Nuc?» va ser l’Assun Ballo. L’enhorabona!