El tercer «relat que el vent s’endugué» és un poema

Uso la poesia per esbravar-me,
per desfermar el que sé a ulls clucs.
Esmerço el poc lleure que tinc,
sempre atrafegada, a arrenglerar versos.

Aquest és l’inici d’un dels poemes de l’Helena Bonals, l’autora que aquest mes en acompanya en els «Relats que el vent s’endugué». El poema en qüestió és “paraules adients”, un títol que ens recorda a Goethe quan demanava que fóssim capaços, cada dia, de dir algunes paraules adients i raonables. Ja sabem que dir quelcom amb sentit i allunyar-nos de la barroeria que ens envolta no és fàcil però hi ha una bona manera d’aconseguir-ho: llegir poesia.

Sovint veig a l’Helena, darrera d’algun taulell de la biblioteca Tecla Sala, o recomanant lectures a la televisió local. Persona discreta i amable que sap el que no està escrit de literatura.

Si voleu conèixer més sobre l’Helena aneu a…

https://sites.google.com/site/autorslh/index-d-autors/helena-bonals-barbera

I per saber més dels “relats que els vent s’endugué” ho trobareu al web de lhdigital o clicant a

https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh

Com que ja és el tercer relat que es publica i potser heu tingut precaució de guardar els dos anteriors, podeu passar per qualsevol de les biblioteques de la ciutat, presentar els tres flyers i us donaran un preciós adhesiu que podeu lluir enganxat a alguna carpeta, a la porta de casa, o a la vostra biblioteca personal. A més a més —això encara no s’ha comentat—, el 20 de desembre, a l’espai Llamps i Centelles, davant de la bib. Tecla Sala, farem una trobada amb les tres autores d’aquest trimestre (la Vanessa Requena, la Lola Toledano i l’Helena Bonals) que ens parlaran de les seves obres.

En aquella trobada també us avançarem els autors que ens han enviat els relats per als quatre mesos següents (de gener a l’abril).

La idea és anar fen trobades amb els autors del trimestre i així anar-los coneixent i sabent el que han publicat.

I quan arribem a 50 (d’ací a cinc anys) farem una festa gran i publicarem tots els relats en format llibre (però això es un secret que ningú no sap…)

Paraules de Caramel, el camell poeta

Fa gairebé vint anys, a les escoles de l’Hospitalet, els alumnes de cinquè de primària que participaven de “la Lliga dels llibres” llegien “Palabras de caramelo”, una història sobre un nen sahrauí que era sord i la seva relació amb un camell acabat de néixer a qui va posar el nom de “Caramelo”.

Aquella lectura va tenir força èxit per diversos motius. El primer perquè està ben escrita, és lineal i és entenedora. El segon tenia a veure amb la proximitat que hi ha amb els infants sahrauí que cada estiu passen uns mesos amb famílies de la ciutat. I el tercer és perquè els fets que s’expliquen resulten versemblants.

Ara, s’acaba de publicar una edició especial per celebrar els vint anys d’aquesta novel·la i, a més, la podem llegir per primera vegada en català, gràcies a l’Editorial Kalandraka i la bona traducció d’en Joan Pau Hernández. Les noves il·lustracions fetes per la Maria Girón són molt boniques i sensibles.

Lectura recomanada per als nois i noies del cicle superior d’Educació Primària.

Podeu llegir les primeres pàgines entrant a l’enllaç següent:
https://issuu.com/kalandraka.com/docs/paraules-de-caramel-cat

LES DADES:
Títol: Paraules de caramel
Autor: Gonzalo Moure
Il·lustradora: Maria Girón
Traductor: Pau Joan Hernàndez
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 80
Pontevedra 2022

Poesia i tardor

He estat llegint la revista “In-fan-ci-a” núm. 248 del passat setembre i m’ha agradat comprovar la presència d’un parell d’articles sobre poesia. Un és d’en Ramon Besora i ens diu que “La poesia és el llenguatge de comunicació essencial per als infants: convida a la cançó, al ritme, al joc, desvetlla nous estímuls, causa plaer i potencia la capacitat de meravellar-se.”

L’altre és de la Roser Ros, l’Elisenda Llansana i l‘Equip Tantàgora que canvien la secció dedicada als contes per la poesia. Diuen que “Posem la mel a la boca, com a incentiu perquè la poesia ressoni per les escoles, aprofitant que els infants ja l’han tastada, que en porten molta de casa, en forma de cançons de bressol, moixaines, jocs de falda…”

Les editorials també han entès que la poesia és una bona eina de comunicació i publiquen llibres únics o en col·leccions que abasten totes les edats lectores. Us en presento quatre que han aparegut en els darrers mesos i que tenen com a eix temàtic la tardor.

Temps de haikus. Un poemari que, com el seu títol indica, ens presenta haikus, poemes breus, de només tres versos curts.

Vents de tardor.
Tots els camins van plens
de fulles mortes.

Es tracta d’un llibre ben editat per Akiara books, en format vertical, paper bo i amb la curiositat que el llom va amb fil vist. Serà l’inici d’una col·lecció que tindrà força recorregut.

Les il·lustracions d’en Luciano Lozano són boniques i molt ben casades amb els poemes d’en J. N. Santaeulàlia.

Les veus del bosc. Tot el que trobem aquests dies si vagareu pels boscos ho podeu reconèixer en aquests versos que expliquen el viatge que fa la Martina cada matí a la recerca dels secrets i les veus que s’amaguen a prop de la clariana on ella s’estira damunt l’herba, abans d’anar a escola, i escolta, veu, olora, sent tot el que l’envolta.

Són poemes que relacionen animals amb arbres i aporten molts coneixements naturalistes.

L’autora és la María José Domènech, companya mestra que participa enguany, també, de l’activitat “autors a les aules”. El llibre, de mida gran, està il·lustrat per la Isabel Fabregat. Editat per Lletra Impresa Edicions.

Versos de calendario. Poemes sobre el pas del temps a través de les estacions, la memòria, els llibres i la literatura. L’editorial Kalandraka ja fa uns quants anys que va començar una col·lecció sobre poesia que val molt la pena. Hi ha alguns en català i altres en castellà. A

quest poemari, escrit pèr Juan Carlos Martín, està il·lustrat per la Teresa Novoa. Val molt la pena.

Poemes de vent i fulles. Editat per El cep i la Nansa. Són sis poemes de la Núria Albertí i il·lustrats per la Mercè Galí que fan un recorregut per les sensacions que ens envolten aquests dies de tardor. En format de pàgines de cartró i cantons arrodonits.

Quan la poesia entra a l’aula

Quan la poesia entra a l’aula sempre genera emocions. De vegades, ho fa a través de la paraula dita, recitada, i té a veure amb l’oralitat i la musicalitat. En altres ocasions, arriba amb la lectura d’un poema que no necessàriament ha de ser comprés de la mateixa manera per tots els infants, perquè la poesia té aquesta capacitat de generar interpretacions divergents segons el bagatge de cadascú. També entra a través de la mirada d’un poema il·lustrat, d’unes imatges que comporten una forma particular de lectura on tenen importància l’estètica o els paral·lelismes amb el text.

Avui és el dia mundial de la poesia i està bé que ho recordem perquè a l’escola pot ser un mitjà estimulant si es donen un parell de condicions:

En primer lloc, cal que el contacte amb la poesia no sigui esporàdic, cal que hi hagi una continuïtat, que sigui habitual. Segons el moment evolutiu dels infants, hi ha poemes adients per a tots ells.

Primer hi ha la poesia que senten els nadons. Són les cançonetes de falda, les moixaines que li fa la mare, els rodolins, els batecs del cor. (Aquest és el pare, aquesta és la mare, aquest fa les sopes,…) cançonetes per anar a dormir (Son, soneta, vine aquí, a la vora del coixí, quan la soneta vindrà, el (nom) s’adormirà), per conèixer el propi cos (Ball manetes, toca galtetes, toca-les tu, que les tens boniquetes…)
Després hi ha la poesia que coneixen al pati de l’escola, quan salten a la corda, quan han de triar els equips, etc.:
Una plata d’enciam, ben amanida…
Una mona hi ha al terrat amb el cul arremangat…
La gallina ponicana poni un ou cada setmana…

I per a cicle superior hi ha la música. Els infants coneixen una pila de cançons, les canten, i sovint són poemes. Només cal escoltar amb ells als seus cantautors preferits i posar sobre la taula les lletres per comentar-les. També podeu presentar alguns rapers que fan poemes combatius, feministes, de denúncia social i, depenent de la zona on esteu, teniu al vostre abast una mina en el folklore local. Per exemple, el projecte «Corranda» a les terres gironines, les «Albades» a València, «Ses Patacades» a Cadaqués, les «Jotes» de l’Ebre, etc.

En segon lloc, que el mestre tingui sensibilitat i sigui capaç de transmetre passió als seus alumnes. Que estigui al dia dels nous corrents poètics i conegui les novetats editorials. Si aconsegueix que a l’aula hi hagi un bon clima basat en la confiança i en la qualitat de les relacions, serà més fàcil. És funció seva posar-los en situació. Si ha previst tenir alguns poemes penjats a les parets i si el clima és favorable, estarà en disposició d’extreure dels alumnes la seva capacitat poètica, de permetre’ls expressar les seves sensibilitats a través d’un codi diferent, disposats i estimulats per practicar jocs amb paraules, sonoritats, metàfores i associacions inversemblants. Es tracta d’incloure la poesia a l’aula de manera vivencial, vital, entrant al fascinant món de la poesia, però per la porta gran, com qui va al teatre, ben mudats, disposats a gaudir d’un temps que ens canviarà la mirada de tot allò que ens envolta, però també la mirada que tenim de nosaltres mateixos. Poden entrar a través del joc, exercitant la lectura dels bells poemes que trobareu als poemaris, escrivint de manera individual o col·lectiva, emprant els sentits. Val la pena.

Avui és el dia mundial de la poesia i coincidències de la vida (o no) a la revista GUIX acaba de publicar-se un article on parlo de tot plegat i de com “jugar amb la poesia”, i també “sentir”, “escriure” i “llegir la poesia”. Si el voleu llegir sencer, el trobareu a la GUIX de març (número 486).

Si puc
Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s’avindrà a dir. Si puc
te’l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l’escata de sol
que et tremola a aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d’una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d’aquest moment?

Gabriel Ferrater

«Bèsties, poemes i altres bitxos» a l’Ofici d’Educar.

Ahir, a “L’ofici d’educar”, vam presentar el poemari de Leire Bilbao, publicat per Kalandraka, del que n’havíem parlat en aquest blog https://jaumecentelles.cat/2021/10/15/besties-poemes-i-altres-bitxos-poesia-que-enganxa/

No podíem estar-nos de recomanar-lo novament. Es tracta d’un llibre amb unes il·lustracions precioses i uns textos poètics que funcionen molt bé llegits en veu alta.

Dels poemes que tracten del animals que s’arrosseguen és d’on ens vam inspirar per fer la pregunta del concurs dels llibres per somiar:

Ens heu de dir un adjectiu que completi la rima de la coneguda cançó d’en Xesco Boix “Vaig conèixer un gripau blau, un gripau blau babau, que es creia ser, però de veritat, res més que un príncep…”

És relativament fàcil. Només hem de buscar un adjectiu que rimi amb «veritat» i no cal que sigui necessàriament el de la cançó! Segur que sou molt imaginatius.

Les respostes, com sempre, les podeu enviar via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat Teniu de temps fins diumenge dia 20 de febrer.

I els guanyadors del darrer concurs són el Marc i els seus fills Lluc i Robin. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/besties-poemes-i-altres-bitxos-de-leire-bilbao/audio/1124981/

En el mateix programa, l’Elisabet Pedrosa va mantenir una conversa molt emotiva i positiva amb l’escriptor Albert Espinosa, autor d’històries al·lucinants nascudes de la vivència personal amb el càncer que combinen patiment, alegria i coratge, com l’elogiada “Polseres vermelles”, de la que se n’ha fet 16 versions, també la de Steven Spielberg, i que ha triomfat a tot el món. Escriptor, actor, director i guionista de sèries i pel·lícules d’èxit com “Planta quarta” o “Los espabilados”, després d’un silenci a l’exposició pública, va explicar de què va el seus 11è llibre, que ha titulat “Estava preparat per a tot menys per a tu“, un llibre “salvaferides” que l’ajudarà a sobreviure al dolor el dia que mori la mare, i que se suma als ja publicats en 40 països, amb més de 2.500.0000 llibres venuts.

L’entrevista la podeu llegir al web de l’Ofici d’Educar o seguir-la al podcast:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/albert-espinosa-crear-en-catala-no-es-cap-impediment-per-arribar-a-tot-el-mon/noticia/3144860/

Poesia amb els cinc sentits

El passat dissabte 27 d’octubre, a Peramola (Alt Urgell), vam tenir l’oportunitat de gaudir de la «Passejada poètica i musical pel Camí de les Fonts», en companyia d’un grup de mestres de la comarca.
Ho vam poder viure guiats per en Ramon Besora, promotor, activista, amant de la natura i creador de les poesies que es troben pel camí.
El matí era fred i alguns núvols apuntaven pluja però vam tenir sort i el sol ens va acompanyar. Podeu imaginar quina bellesa caminar amb el terra encatifat de fulles dels colors de la tardor, alguna piuladissa dels ocells que volten per la zona i sentir la remor del rierol que va en paral·lel al camí. L’expressió «viure la poesia» prenia el seu veritable sentit.

En Ramon ens va anar explicant cadascun dels vint-i-un plafons que contenen els versos dels seus quatre llibres de poesia per a infants. Vam escoltar i gaudir de 33 poemes extrets de «Zoo de paraules», «Les oques van descalces», «Laberint roig» i «No tinc por!» i a cada plafó que ens explicava i que podíem llegir, s’associava un codi QR amb el poema cantat per diferents artistes. Una passejada molt recomanable per fer en família o amb el grup classe.
Segons vam saber, l’alumnat de quart de primària de les escoles de la comarca faran aquest recorregut durant aquest curs. Una bona iniciativa.

En acabar el recorregut vam fer una sessió de treball on es van oferir diverses idees per aprendre a escriure, a llegir i a estimar la poesia. En Ramon, com persona generosa que és, no va estalviar esforços per fer entendre com és de misteriosa i alhora transparent la poesia i com ens ajuda a comprendre el mon en que vivim. Vam gaudir moltíssim veient algunes de les experiències que durant la seva trajectòria com a mestre, editor, conferenciant i escriptor li han permès tenir una mirada elevada d’aquesta eina poderosa que és la poesia. Ens va passar un dossier amb idees per treballar l’itinerari a través del joc i emprant els cinc sentits.


També va fer esment a un magnífic treball elaborat per na Margarida Prats sobre el llibre “Zoo de paraules” i que es pot descarregar al web del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Forma part del programa “Gust per la lectura 2021-2022”. Conté una extensa guia didàctica i el quadern per a l’alumnat. Els podeu trobar als següents enllaços:
Dosssier per al mestre:
https://aplicacions.ensenyament.gencat.cat/epergam/web/fitxa.jsp?id=18538165
quadern de l’alumnat:
https://aplicacions.ensenyament.gencat.cat/epergam/web/fitxa.jsp?id=18538299

Una recreació de l’Abcedari solidari de Martí i Pol

Com a inici del Festival Acròbates, divendres passat es va inaugurar l’exposició ABECEDARI SOLIDARI. Homenatge a Miquel Martí i Pol.

Es tracta d’una exposició col·lectiva d’artistes visuals en la que cadascú, amb el seu estil personal, recrea un haikú del llibre que va escriure Miquel Martí i Pol «ABCEDARI. Una joia solidària»

A més a més dels artistes, a cadascuna de les lletres hi ha un text d’un escriptor o poeta que realitza la seva pròpia interpretació.
L’exposició estarà al hall de l’Auditori Barradas (a la rambla Just Oliveres de l’Hospitalet) del 5 al 28 de novembre.

En arribar, abans d’entrar, ja et feien feliç projectant sobre el teu cos i recitant-te un poema d’algun poeta català. Jo vaig triar un d’en Vinyoli.


A dins de la Sala Barradas hi ha l’exposició i val la pena fer-li una visita i deixar-se seduir pels haikus del poeta i per la magnífica posada en escena dels quadres i altres instal·lacions plàstiques.

Hi van haver uns parlaments dels professionals que ho pensat i dissenyat i també em va agradar veure a en Ramon Besora, instigador del llibre original, que va explicar algunes de les anècdotes que van originar aquest “Abecedari”.


Si teniu oportunitat passeu a fer un tomb i si, esteu a prop de l’Hospitalet i us acosteu amb els vostres alumnes, segur que serà una visita emotiva i profitosa.

Què és el festival Acròbates?
Una xarxa de les propostes pensades perquè arribin a tot tipus de públic: recitals poètics, espectacles inèdits pensats per presentar-se en centres culturals i teatres, espectacles de petit i gran format que tenen acollida al Teatre Joventut i a l’Auditori Barradas, concerts de proximitat a l’Oncle Jack i presentacions de llibres a la Llibreria Llavors, a més d’algunes activitats que es presentaran de manera virtual des de les xarxes socials del festival. Els vermuts poètics i les activitats de l’Acròbates Kids tindran seu a les diferents biblioteques de la ciutat.

Veieu tota la programació clicant a:
http://facrobates.com/programacio-2020/

En Ramon Besora visita l’Espai

Una de les primeres visites a l’«Espai Llamps i Centelles» ha estat la d’en Ramon Besora, escriptor i poeta, encara que ell no s’està mai de recordar que, sobretot, es considera mestre.

En Ramon arriba puntual i carregat d’una bossa de llibres, d’aquells que són els tresors que va editar a l’època en que va dirigir Barcanova, Aura Comunicacions i Aliorna.

Ens asseiem i comencem a parlar com ho fan els amics, en conversa distesa i anant d’un tema a un altre. En Ramon és home cultivat, viatjat, amb una memòria increïble per recordar llocs, noms i anècdotes personals. Els que estem escoltant les seves vivències i, sobretot, els seus projectes futurs, ens sorprèn i ens meravella com ha anat ideant, gestionant i duent a terme les propostes més inversemblants, des de les exposicions —com la dels objectes impossibles— fins al darrer itinerari poètic que segueix el camí de les Fonts a Peramola.

Estic molt content perquè ha comptat amb mi per acompanyar-lo en un parell de projectes (encara secrets) que em farà il·lusió compartir en aquest blog més endavant.

Ara, perquè us en feu una idea de les coses que fa, només tres exemples de les accions properes durant el mes de novembre.    

El dia 5 de novembre a les 19:00 hores, a l’Hospitalet, a l’Auditori Barradas, inaugura l’exposició, inclosa en el Festival Acròbates, ABECEDARI Solidari, un homenatge a Miquel Martí i Pol per part de diferents artistes i escriptors que s’han inspirat en els haikus escrits pel poeta en un llibre ideat, maquetat i editat per en Ramon. Allà hi serem, per fer-li costat. Podeu veure la informació a:

http://www.auditoribarradas.cat/detallAgenda.aspx?101ly2qazAfSavi6vUMcDOwZCVDMhQJFodXUTnrLs1ppzQ0yPxwEMkwv2AjBFimpR3Qx

El 20, a les 11 del matí, a Roda de Ter, amb motiu de les Jornades Miquel Martí Pol, al teatre Eliseu, la companyia Cacauet Teatre presenta un espectacle de petit format amb titelles i música en directe sobre el conte «El conillet que volia pa de pessic» i altres textos d’en Ramon Besora. Per a públic familiar. Ho podeu veure a

Espectacle «El conillet que volia pa de pessic». Amb la presència de l’autor Ramon Besora

I encara el dissabte 27 a Peramola, una visita guiada pel mateix Ramon a la Passejada literària pel camí de les Fonts. Es tracta d’una activitat adreçada als mestres de l’Alt Urgell. N’informarem en el seu moment perquè és molt probable que també estiguem allà.

Ah! I entretant va publicant llibres de poesia per a infants. El darrer es diu «Les oques van descalces» i va acompanyat d’unes boniques il·lustracions de la Natasha Domanova. La gracia d’aquest poemari, a banda dels textos, és que al final hi ha uns codis QR amb els poemes cantats per diverses veus i també hi ha les partitures per si us animeu a cantar amb els vostres fills o alumnes. El llibre conté 13 poemes i 9 endevinalles.

Un poema, per exemple, és aquest:

I una endevinalla:

LES DADES:

Títol: Les oques van descalces

Autor: Ramon Besora

Il·lustadora: Natasha Domanova

Editorial: Edebé

Pàgines 48

Recomanat per a cicle infantil

«Bèsties, poemes i altres bitxos», un gran poemari

Acabo de llegir el poemari de l’escriptora Leire Bilbao que ha publicat Kalandraka-Catalunya sota el títol «Bèsties, poemes i altres bitxos» i no puc estar-me de recomanar-lo.

Crec que si volem explicar que és la poesia per als infants, només cal que obrim el llibre de la Leire i llegir qualsevol poema.

Va! Provem-ho amb el primer dels poemes voladors (pàgines 8-9) que es titula “La mosca enamorada”. Doble pàgina. A l’esquerra una mosca morta (o estabornida, no ho sé) potes enlaire. Al mig, al plec, una taca de tinta vermella (entenem que és sang) i a la dreta el text del poema. Mireu i disfruteu:


Passem pàgina i ens trobem amb un poema capgirat. Es clar, es la poesia del ratpenat i s’ha de girar el llibre per llegir-lo. Bé, també hi ha entremig un efecte mirall genial.


I més poemes que tenen com a nexe les ales dels ocells i dels insectes (dos ocells damunt d’un cable, I el corb li diu a la merla, L’amor sona com un grill, El llum del sostre, Lluerna, La vespa, etc.) Fins a divuit pomes voladors.

Després venen els poemes d’aigua, i més endavant els poemes que repten, els poemes bramadors i acaba amb el poema de postres.

Les il·lustracions de la Maite Mutuberria i la traducció d’en Jaume Subirana deixen el nivell molt amunt.

Entreteniu-vos a mirar els detalls dibuixats a cada poesia perquè són una delícia. Es tracta d’un poemari ple de música, d’onomatopeies, de jocs de paraules, de creativitat.

Ideal per a iniciar-se a la poesia. Recomanat per als alumnes de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Bèsties, poemes i altres bitxos
Autora: Leire Bilbao
Il·lustradora: Maite Mutuberria
Traductor: Jaume Subriana
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 72
Barcelona, 2021

«Un any de poesia» a l’Ofici d’educar

Ahir es va emetre a «L’Ofici d’educar» una entrevista al Conseller d’Educació, Josep González-Cambray, on es van respondre alguns dels dubtes que els pares i mares de grup de Telegram del programa havien plantejat. Val la pensa tornar-la a escoltar. Cliqueu a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/josep-gonzalez-cambray-les-ensenyances-de-la-covid-son-una-oportunitat-per-transformar-lescola/audio/1110004/

També vam tenir la secció de “Llibres per somiar” on vam parlar de poesia i, en concret, ens vam referir al llibre «Un any de poesia» de l’editorial Bindi Books, amb il·lustracions de l’Albert Arrayás.

Podeu escoltar el programa, clicant a l’enllaç següent:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/un-any-de-poesia-poemes-refranys-i-cancons-per-gaudir-tot-lany/audio/1110003/

Ah! I les guanyadores dels llibres del concurs del programa de fa dues setmanes han estat la Carmen («Un tributo a la tierra») i la Margarida («La mestra és un capità»). L’enhorabona a les dues.

La pregunta per al proper programa és:
Digueu el nom d’un dels poetes que apareixen en el llibre.

Si hi voleu participar al concurs, envieu les respostes al correu electrònic loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 26 de setembre i podeu guanyar un exemplar d’aquest llibre.