«Bèsties, poemes i altres bitxos», un gran poemari

Acabo de llegir el poemari de l’escriptora Leire Bilbao que ha publicat Kalandraka-Catalunya sota el títol «Bèsties, poemes i altres bitxos» i no puc estar-me de recomanar-lo.

Crec que si volem explicar que és la poesia per als infants, només cal que obrim el llibre de la Leire i llegir qualsevol poema.

Va! Provem-ho amb el primer dels poemes voladors (pàgines 8-9) que es titula “La mosca enamorada”. Doble pàgina. A l’esquerra una mosca morta (o estabornida, no ho sé) potes enlaire. Al mig, al plec, una taca de tinta vermella (entenem que és sang) i a la dreta el text del poema. Mireu i disfruteu:


Passem pàgina i ens trobem amb un poema capgirat. Es clar, es la poesia del ratpenat i s’ha de girar el llibre per llegir-lo. Bé, també hi ha entremig un efecte mirall genial.


I més poemes que tenen com a nexe les ales dels ocells i dels insectes (dos ocells damunt d’un cable, I el corb li diu a la merla, L’amor sona com un grill, El llum del sostre, Lluerna, La vespa, etc.) Fins a divuit pomes voladors.

Després venen els poemes d’aigua, i més endavant els poemes que repten, els poemes bramadors i acaba amb el poema de postres.

Les il·lustracions de la Maite Mutuberria i la traducció d’en Jaume Subirana deixen el nivell molt amunt.

Entreteniu-vos a mirar els detalls dibuixats a cada poesia perquè són una delícia. Es tracta d’un poemari ple de música, d’onomatopeies, de jocs de paraules, de creativitat.

Ideal per a iniciar-se a la poesia. Recomanat per als alumnes de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Bèsties, poemes i altres bitxos
Autora: Leire Bilbao
Il·lustradora: Maite Mutuberria
Traductor: Jaume Subriana
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 72
Barcelona, 2021

«Un any de poesia» a l’Ofici d’educar

Ahir es va emetre a «L’Ofici d’educar» una entrevista al Conseller d’Educació, Josep González-Cambray, on es van respondre alguns dels dubtes que els pares i mares de grup de Telegram del programa havien plantejat. Val la pensa tornar-la a escoltar. Cliqueu a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/josep-gonzalez-cambray-les-ensenyances-de-la-covid-son-una-oportunitat-per-transformar-lescola/audio/1110004/

També vam tenir la secció de “Llibres per somiar” on vam parlar de poesia i, en concret, ens vam referir al llibre «Un any de poesia» de l’editorial Bindi Books, amb il·lustracions de l’Albert Arrayás.

Podeu escoltar el programa, clicant a l’enllaç següent:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/un-any-de-poesia-poemes-refranys-i-cancons-per-gaudir-tot-lany/audio/1110003/

Ah! I les guanyadores dels llibres del concurs del programa de fa dues setmanes han estat la Carmen («Un tributo a la tierra») i la Margarida («La mestra és un capità»). L’enhorabona a les dues.

La pregunta per al proper programa és:
Digueu el nom d’un dels poetes que apareixen en el llibre.

Si hi voleu participar al concurs, envieu les respostes al correu electrònic loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 26 de setembre i podeu guanyar un exemplar d’aquest llibre.

Una passejada poètica

A Peramola estimen molt a en Ramon Besora, fill d’aquella vila. Es nota perquè han organitzat un sarau gran i que val molt la pena de conèixer.

L’han anomenat “Passejada poètica musical en família pel Camí de les Fonts de Peramola

El proper dissabte 25 de setembre faran la inauguració d’aquest recorregut que quedarà fixe per a tots aquells que el vulguin fer. Es tracta d’una passejada per caminois del bosc i d’una zona idíl·lica que convida a estimar la vida. És un recorregut poètico-musical en família per l’univers fascinant de les primeres sensacions, dels primers descobriments, de les primeres paraules de la natura i del món que ens envolta.

La passejada consta de 21 faristols distribuïts pel recorregut, en els quals es poden llegir poemes de Ramon Besora acompanyats d’unes extraordinàries il·lustracions dels poemes que es poden escoltar recitats o cantats a través de codis QR (adaptats per a persones invidents). Són poemes dels seus llibres “Zoo de paraules”, “No tinc por”, “Laberint roig” i “Les oques van descalces”.

El dia 25 de setembre es farà la presentació a les sis de la tarda i després, a les 18:30, s’iniciarà la Passejada pel Camí de les Fonts.

Aquell dia seré lluny de Catalunya però en tornar estaré content d’anar un cap de setmana a Peramola, fer el recorregut i gaudir dels versos d’en Ramon, sempre tan encertats i precisos que ens fan estimar la natura, com si fos quelcom proper.

Animeu-vos i acosteu-vos a l’Alt Urgell! Natura exuberant, menjar de festa major i gent acollidora.

Poemes, dites i cançons per tot l’any

Ha plogut molt des del mític “Recull de poemes per a petits i grans” (1978). Sortosament algunes editorials ens recorden, de tant en tant, que tenim un ventall de poetes extraordinaris als Països Catalans. Penso en Nandibú (Olor de maduixa) o en Eumo (Plouen poemes!) entre d’altres.

Recentment he llegit “Un any de poesia” i he gaudit amb la bona tria que s’ha fet. Hi trobareu 24 poetes clàssics, 24 autors que han obert el camí a nombrosos altres autors que podem gaudir actualment. En aquest llibre hi ha poemes de Joan Alcover, Víctor Balaguer, Joan Brossa, Josep Carner, Lola Casas, Miquel Costa i Llobera, Salvador Espriu, J. V. Foix, Ramon Folch i Camarasa, Àngel Guimerà, Ramon Llull, Joan Maragall, Ausiàs March, Maria-Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Apel·les Mestres, Dolors Monserdà, Joana Raspall, Joan Salvat-Papasseit, Josep Maria de Segarra, Maria-Antònia Salvà, Pere Talrich, Màrius Torres i Jacint Verdaguer.

També m’ha impressionat la feina de l’Albert Arrayás. A cada doble pàgina un poema o un fragment d’una cançó popular il·lustrada de manera elegant i precisa i deixant que el poema respiri i transmeti la seva bellesa.

El llibre està ordenat seguint el curs de l’any, mes a mes, setmana a setmana, de manera que és fàcil entendre que tenir-lo a l’aula o la biblioteca escolar és un bon suport a l’activitat lectora.

Imagineu que esteu amb un grup de primària. Només cal buscar la setmana en la que ens trobem i llegir i analitzar el poema corresponent. Per exemple, aquestes setmanes d’agost ens presenten un fragment de “la Nova fera malvada (romanço de cego)” d’Àngel Guimerà, un poema de la Dolors Monserdà (De bon matí), la cançó “la gallina Ponicana” o “Veles e vents” d’Ausiàs March, entre d’altres. Cada poema, ens obre la porta a un treball memorístic, plàstic, lingüístic, etc.

Recomanat per a educació primària.

LES DADES:
Títol: Un any de poesia (Poemes, refranys i cançons per gaudir tot l’any)
Autors: Alcover, Joan i altres.
Il·lustrador: Albert Arrayás
Editorial: Bindi Books
Pàgines: 144
Barcelona, 2020

De ruta pel Pirineu

He tingut la sort de compartir unes sessions presencials amb alumnes de cicle mitjà de les escoles del Pallars Jussà i del Pallars Subirà. He pogut visitar centres de tota mena: públics de dues línies com l’escola Valldeflors de Tremp, concertats, i escoletes de les zones ZER com La Vall Fosca. A totes elles m’han acollit amb molta amabilitat, potser perquè feia temps que no podíem entrar als centres educatius. La novetat ha estat més sentida.

Ha estat una experiència molt emotiva. Hem centrat la sessió en reflexionar sobre els perquès de la lectura, quins són els motius que ens empenyen a llegir, i què busquem en la paraula escrita. He aprofitat, també, per recordar l’aniversari del gran Anthony Brown i fer una acció plàstica a l’estil Komagata que ens ha fet riure, crear i imaginar.

Són escoles i infants que viuen la vida d’una manera diferent a com la coneixem els qui som de ciutat. Tenen una filosofia d’educació tranquil·la on he notat les mirades encuriosides dels infants i una manera de treballar molt cooperativa entre ells. M’ha agradat la vivència, molt.

Agraeixo a l’escola La Closa d’Esterri D’Àneu que hagi fet un petit reportatge gràfic i que em permetin compartir-lo aquí al blog, clicant AQUÍ.

A les set, dos conills amb un barret

Quan recomanem llibres per a infants més petits de cinc anys, estem atents a les característiques que han de tenir, especialment pel que fa al seu contingut. Ens fixem en si les il·lustracions són predominants, si són boniques i innovadores. És convenient que el decorat, el fons, no sigui distorsionador i així el nen o la nena que llegeix centra la seva mirada en els personatges.
Encara que aquest infant encara no sap llegir, té la seu costat el pare o la mare que sí en sap i li pot anar llegint les paraules, resseguint-les amb el dit. És convenient que el text sigui bonic, poètic, entenedor. La «lectura de falda» és una manera molt propera de transmetre sensacions i benestar.
També recomanem que es triï un moment del dia per mirar o llegir els llibres junts. Convé mostrar històries protagonitzades per animals, humanitzats o no. Amb repeticions i rimes senzilles.
Pel que fa a l’aspecte físic, l’aparença, van bé els libres que els hi càpiguen a les seves mans. També que tinguin les pàgines de cartró i els cantons arrodonits (això no és imprescindible).
Bé, el sentit comú també ajuda i allà on estem perduts sempre podem anar a la llibreria més propera, a la biblioteca del barri o a la mestra del vostre fill o filla i segur, segur, que us podrà aconsellar sobre si tal conte o tal altre és adequat.

Un dels darrers bonics libres per a infants de tres anys que he vist és «Què veus, eriçó?».

Es tracta d’un enfilall de rimes senzilles, consonàntiques, que van acumulant les hores del dia, de la una fins a les dotze. Sota la mirada curiosa d’un eriçó, acompanyem el que ell veu. A la banda esquerra, a les pàgines parells, sempre es situa l’eriçó en actitud observadora i a la dreta, la que primer veiem en passar pàgina, trobem el que està veien.
Per exemple, els primers versets fan:

A LA UNA,
MIRO EL CEL I VEIG LA LLUNA

I les imatges que acompanyen són aquestes:

I així fins arribar a les dotze.

Les imatges estan ben aconseguides, són divertides i amb força detalls.

Una bona lectura per intentar recordar els rodolins. És relativament fàcil de cantar i es pot acompanyar amb algun instrument casolà que marqui el ritme.

L’autor, en Ramon Besora, ens proposa algunes petites accions a fer, després de la lectura. Diu:

Si després d’observar atentament cada doble pàgina convidem l’infant a tancar els ulls i li demanem que intenti recordar el que ha vist, potenciarem les habilitats de memòria i la seva capacitat d’observació. I un infant observador és, per regla general, aquell que té interès d’aprendre, d’assimilar tot allò que l’envolta.

Podeu:
– Llegir el text i observar atentament què veu l’eriçó.
– Ampliar la mirada: I tu, què hi veus?
– Tancar el ulls i intentar recordar tot el que s’ha vist.
– Descriure l’escena compartint el que s’ha observat.

LES DADES:
Títol: Què veus, eriçó?
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Natasha Domanova
Editorial: Nandibú
Col·lecció: Petit Nandibú, 13
Pàgines: 24
Lleida, 2021

Poesia a l’Anuari

A l’Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectures 2020 s’acaba de publicar un nou article sobre poesia. L’estudi l’ha fet la Margarida Prats amb el títol “Edició de llibres infantils i juvenils a Catalunya (2018-2019): la poesia”.

En aquest article l’autora destaca els trets més rellevants de l’edició de llibres infantils i juvenils de poesia durant el bienni 2018-2019 i observa un lleuger augment d’obres publicades, algunes de les quals contenen imatges poètiques que contribueixen a projectar una mirada estètica sobre el món; també comenta que es manté el nombre de creadors del període anterior i que s’afegeix alguna nova incorporació, sobretot en el camp de les versions d’altres cultures.

D’altra banda, destaca la recuperació de dues obres cabdals de la nostra tradició literària; la vitalitat de les col·leccions «Vagó de versos» i «Olívia» de les editorials Andana i El Cep i la Nansa, respectivament, i l’aparició de «Poesia», nova col·lecció de l’editorial Kalandraka. Amb relació a les publicacions per a diverses d’edats lectores, s’observa un augment de llibres adreçats als més petits, i un percentatge similar a anys anteriors en les obres per a la resta de lectors i d’obres interdisciplinàries.

Podeu llegir l’article sencer a https://revistes.ub.edu/index.php/Anuari-BLL/article/view/014

Felicitats, Andana!

Fa dotze anys naixia una nova editorial. Li van posar de nom «Andana». El març del 2018 ja en vam fer un elogi en aquest mateix blog. Ho podeu recordar AQUÍ.

Durant aquesta època han anat creixent i acompanyant-nos amb una pila de boníssimes lectures. Només cal que entreu al seu web per adonar-vos dels títols que ja formen part dels imprescindibles.

A la propera tria de Sant Jordi hem inclòs un parell de títols. Són els dos darrers que m’he firat. Un és de poesia i l’ha escrit la Fina Girbés. Es titula «El món al revés».



El segon és «Els invisibles», una història commovedora, en part basada en fets reals.

Està escrita i il·lustrada per Tom Percival i ens narra la història d’una nena que en un moment de la seva vida s’adona del que significa sentir-se “invisible”. Al web d’andana podem llegir:
Els invisibles ens narra la història d’una jove anomenada Isabel i la seva família. Hi havia moltes coses que la família d’Isabel no es podia permetre, però intentava no preocupar-se per les coses que no tenien. Però un dia, va passar que no hi havia prou diners per pagar el lloguer i totes les factures. Això els va obligar a deixar casa plena de records feliços i mudar-se a l’altre costat de la ciutat. Un lloc on eren invisibles.

M’ha semblat una història amable, commovedora, amb final feliç i un missatge potent. Un bon regal per a aquest proper Sant Jordi que pot donar motiu de conversa amb els nens i nenes a partir de sis anys. Conté una petita lliçó de vida que ens mostra com de freda es pot sentir una persona i com de fosc és sentir-se “invisible”. Bé, també és la història d’una nena que s’adona que tothom és digne i que alguna cosa es pot fer per canviar la dinàmica pròpia i la dels que t’envolten.

Les il·lustracions, fetes a ordinador, són expressives, recorden l’estil de Benji Davies, colors suaus, unes transparències ben aconseguides i que s’endinsen en el missatge directe i convincent del relat.

LES DADES:
Títol: Els Invisibles
Autor: Tom Percival
Il·lustrador: Tom Percival
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Andana
Pàgines: 32
Picassent (València), 2021

Ci vuole un fiore

Ahir vam començar la cinquena temporada de «Llibres per somiar», una secció que forma part del programa «L’ofici d’educar» i que condueix l’Elisabet Pedrosa.
Aquest any, com es fàcil d’imaginar, es dedicaran molts programes a seguir l’evolució de la pandèmia i com ens afecta a les famílies i a les escoles. Informar és una de les funcions de la ràdio.

Es va fer un Especial Escoles Bressol i es va convidar a la Rosa Gimeno Ventura, mestra a la llar d’infants Agora, cooperativa de mestres sense ànim de lucre de l’Eixample de Barcelona, la Sandra Ruiz Juvé, mestra, psicopedagoga i directora de l’EBM El Rial, de Sant Cebrià de Vallalta, la Lara Terradas, psicòloga i mestra d’educació viva, i la Meritxell Poch, mare de la Gaia, que està en edat d’anar a l’escola bressol. També va participar l’Eva Bach amb la secció “Les lliçons de la pandèmia”.

Estic content i agraeixo que em tornin a convidar a parlar de llibres infantil i juvenils. Enguany, incorporem una nova activitat relacionada amb el llibre que presentarem a cada programa. Com sempre, recomanarem una lectura adreçada als infants —les edats i les temàtiques aniran variant per abastar totes les franges— i plantejarem una activitat relacionada que impliqui la participació dels oients. Qui escolti el programa i vulgui participar podrà —segons el que es demani— contestar una pregunta, cantar una cançó, fer un rodolí, enviar un dibuix, etc. que serà valorada per l’equip de «l’Ofici d’educar». Si us ve de gust participar, estarem encantats i ja veureu com les preguntes no seran difícils. Al final d’aquesta entrada us expliquem com ho podeu fer.

Com que la secció anirà quinzenalment, teniu temps per sentir el podcast d’ahir clicant a

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/gianni-rodari-que-ens-cal/audio/1078235/

i enviar la resposta. Al primer programa, vam parlar de Gianni Rodari i de la seva filastroca “ci vuole un fiore”.

Vam presentar el llibre titulat «Què ens cal?». Comença amb una afirmació: “Per fer una taula ens cal la fusta”. I després va explicant el que cal per fer la fusta, el que cal per fer un arbre i així successivament… una llavor, etc.  fins a un final que ens retorna, a manera de sil·logisme, a la situació inicial.

Al web de l’editorial llegim que El relat segueix una successió lògica i esglaonada sobre l’origen d’un objecte quotidià, que culmina en una de les coses més profundes i, a la vegada, més belles de la naturalesa: per aconseguir quelcom ben gran, a vegades n’hi ha prou amb el mínim. Un llibre que uneix l’elegància de la geometria, tot seguint una estructura literària circular, amb la fragància de la poesia i l’originalitat de la proposta estètica.

El recomanem a partir de quatre anys

LES DADES:
Títol: Què ens cal?
Autor: Gianni Rodari
Il·lustradora: Silvia Bonanni
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 32

El concurs: Qui vulgui participar ha d’enviar un tall de veu amb un trosset o breu fragment de la cançó que reprodueix el conte.

Podeu enviar les notes de veu a través del grup de Telegram de l’ofici d’educar o bé al correu loficideducar@ccma.cat . Entre tots i totes els que l’encerteu farem un sorteig, i qui guanyi s’emportarà el llibre de Gianni Rodari “Què ens cal”, gentilesa de Kalandraka Catalunya.

Aquí teniu el text de la cançó:

Le cose di ogni giorno raccontano segreti
a chi le sa guardare ed ascoltare.

Per fare un tavolo ci vuole il legno
per fare il legno ci vuole l’albero
per fare l’albero ci vuole il seme
per fare il seme ci vuole il frutto
per fare il frutto ci vuole un fiore
ci vuole un fiore, ci vuole un fiore,
per fare un tavolo ci vuole un fio-o-re.

Per fare un fiore ci vuole un ramo
per fare il ramo ci vuole l’albero
per fare l’albero ci vuole il bosco
per fare il bosco ci vuole il monte
per fare il monte ci vuol la terra
per far la terra vi Vuole un fiore
per fare tutto ci vuole un fio-r-e

Per fare un tavolo ci vuole il legno
per fare il legno ci vuole l’albero
per fare l’albero ci vuole il seme
per fare il seme ci vuole il frutto
per fare il frutto ci vuole il fiore
ci vuole il fiore, ci vuole il fiore,
per fare tutto ci vuole un fio-o-re.

Si feu una cerca per internet trobareu moltes versions perquè a Itàlia és una cançó que canten tots els infants a l’escola, més o menys com el “sol solet”, “plou i fa sol” o “cargol treu banya” que cantem aquí.

És una cançó molt alegre, amb missatge ecologista. M’agrada.

La podeu cantar emprant la base musical, com si fos karaoke. Aquesta:

https://www.filastrocche.it/contenuti/wp-content/audio/karaoke/k0342.mid

I si voleu sentir la versió d’en Sergio Endrigo, cliqueu a l’enllaç següent:
https://www.canzoncine.it/testi/sergio-endrigo/ci-vuole-un-fiore

Ah, i la partitura per als mestres de música…

 

«Bella confusió», una novel·la sobre la depressió, l’amistat i l’amor

—Saps què diuen els japonesos de les coses trencades? En diuen Kintsukuroi. Agafen peces de porcellana i enganxen les esquerdes amb or. Creuen que les esquerdes poden fer més belles les coses, més valuoses.

Aquesta frase la pots llegir quan arribes més enllà de la meitat de la novel·la i és llavors que t’atures i tornes a mirar la portada que no havies acabat d’entendre. En aquest punt tot pren sentit: L’ombra dels dos joves que estan d’esquena i les esquerdes que recorren la portada.

«Bella confusió» és una novel·la que vaig llegir fa unes setmanes. La tenia aparcada —a la pila de lectures pendents— i quan la vaig començar, ja no vaig poder parar fins que la vaig acabar… amb el cor encongit i alguna que altra llagrimeta.

La novel·la narra la història de dos joves que tenen ferides profundes. Són l’Ava i en Gideon i quan les seves vides coincideixen, d’aquest encontre surt el millor (i el pitjor) de cadascun d’ells.

La noia està passant un procés de dol per la pèrdua de la seva millor amiga i el noi es troba en un moment d’ansietat i depressió. Els caps de setmana treballen junts unes hores en un establiment de menjar, un kebab. A partir d’aquesta coincidència, durant la setmana comencen una relació epistolar (en Gideon no té mòbil) ben curiosa.

La història va alternant les dues veus, capítol a capítol, i es fa prou entenedora. Crec que als joves els pot interessar perquè planteja situacions i pensament que són comuns. A més, els personatges estan molt ben definits i les situacions que s’expliquen passen per moments de gran dramatisme i d’altres de més còmics, fent que la lectura sigui prou engrescadora.

La relació que es desenvolupa entre l’Ava i en Gideon és complexa, plena d’esperança però també de moments dolorosos i que cal guarir, com la porcellana reparada de la tradició japonesa. L’or, per als joves, simbolitza el llenguatge de la poesia que plana per les pàgines, una poesia que manté el poder transformador de convertir els problemes en quelcom bell, una poesia que ajuda a cosir les ferides.

Podeu llegir les primeres pàgines, clicant AQUÍ

Al web de Pagès edicions opinen:
Tendra i absorbent, aquesta novel·la australiana de debut afronta temes importants, que inclouen el suicidi, l’autoestima, la gestió de la ira, les autolesions i la depressió, amb una mà oberta i afectuosa. Tracta d’un ventall d’emocions i planteja un procés de guariment harmoniós.

Lectura recomanada per al segon cicle de l’ESO i Batxillerat.

Si esteu en un Institut i voleu fer un favor als vostres alumnes, mostreu—los aquest llibre. Us ho agrairan.

Bella confusió va guanyar el premi de literatura infantil i juvenil TEXT 2016

LES DADES:
Títol: Bella confusió
Autora: Claire Christian
Editorial: Pagès
Col·lecció: Nandibú Horitzons, núm. 5
Traductora: Esther Roig
Pàgines: 296
Lleida, 2019