poesia

by

«La lletra que tot ho canvia», la màgia feta poema

Al mes d’octubre del 2022, a la tertúlia que vam compartir amb en Ramon Besora, ens va fer un regal en forma de primícia. Es tractava d’una idea que es trobava en procés d’il·lustració. Per exemplificar-ho ens va fer jugar amb unes lletres per composar paraules. Mireu aquest vídeo i ho entendreu perfectament:

Ara, cinc mesos després, el llibre ha vist la llum. Es tracta d’un poemari amb un títol prou explícit: La lletra que tot ho canvia.

Observem la coberta:
Al capdamunt un blauet que enfila directament cap al riu a la recerca del peixet que se’l mira esporuguit, però en el seu picat el que pesca és una lletra, la “T”, i això provoca que el títol canviï el seu significat i allà on deia “lletra” ara hi diu “llera” fent referència a la depressió de terreny que veiem per on corre el riu.

Girem full, intrigats pel que trobarem i les guardes ja ens alerten de què va la cosa, d’un joc de paraules nascudes de l’insòlit, de l’imprevist, de l’absurd, de tot allò que ens envolta. El color vermell —que és un símbol— també ens avisa que estem parlant de vida.

I comencen els jocs. Cada poema està estructurat de manera similar. Mirem el primer.

Una doble pàgina ens mostra, a l’esquerra una paraula de cos enorme on la primera lletra és de color vermell. Hi diu Tren.
a la pàgina senar el poema complet:

Passen coses ben estranyes!
Un tren, veloç, perdé la T:
Ara és un animal amb banyes.

I en aquestes tres línies trobem un avís del que vindrà (coses ben estranyes) i un joc en forma d’endevinalla que hem de resoldre. Aquesta és fàcil, oi?

A la part de sota hi ha un tren en marxa, a gran velocitat i per les finestres veiem quatre persones i un gat.

A la doble pàgina següent, la transformació!

Segueixen estan les persones, el gat i les vies però el tren ha desaparegut i en el seu lloc hi ha, ja us ho imagineu, un ren.

Si us fixeu en aquest i en tots el poemes hi ha les mateixes constants, com la presència del color vermell en detalls significatius. Cada quatre pàgines canvien el color del fons i en algunes de les poesies trobareu a peu de pàgina una explicació d’alguna paraula que pot resultar poc coneguda. S’agraeix.

Voldria remarcar la gran feina de l’Albert Asensio, l’il·lustrador, que ha entès perfectament el joc i, amb la seva perícia amb l’ús del llapis i la seva sensibilitat mesclant els colors, ha estat còmplice directe de l’espectacular resultat. Un breu vídeo perquè veieu com treballa:

M’ha agradat «La lletra que tot ho canvia», crec que és un llibre per regalar i, a l’escola o l’institut, us pot inspirar activitats similars partint del joc amb les paraules, la creació de nous llenguatges i potser amb els vostres alumnes us atreviu a inventar nous versos partint d’una premissa similar.

Per exemple, enlloc de treure lletres, se n’afegeixen d’altres i la paraula resultant té un altre significat. Imagineu que als vostres alumnes els dieu “sol”, segur que si n’afegeixen pel davant trobaran pèsol, mussol o bressol i si les afegeixen pel darrere soldat, solució o solter, entre d’altres. I au, a fabricar poemes.

Lectura recomanada a partir de cicle mitjà.

DADES:
Títol: La lletra que tot ho canvia
Autor: Ramon Besora
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial: Meraki
Pàgines: 48
La Seu d’Urgell, 2023

by

El certamen literari Francesc Candel ja està en marxa

Des de fa vint-i-nou anys se celebra un certamen literari que porta el nom d’en Francesc Candel i es convoca amb la finalitat d’incentivar la participació de la ciutadania en activitats culturals, promoure la creació literària i fomentar el plaer de la lectura. Hi participen joves i adults en diverses categories i tot i que la majoria d’originals arriben de Catalunya també hi ha una bona participació de la resta d’Espanya i de Sud-Amèrica.

He tingut l’honor de participar com a jurat en la categoria de relat Juvenil en moltes edicions i és una experiència genial perquè ens permet copsar el nivell i els temes que preocupen als joves. A més, la possibilitat de debatre, compartir punts de vista no sempre coincidents amb al resta del jurat és enriquidor i n’aprenem molt.

Enguany hi ha temps fins al 15 d’abril per presentar els relats de la categoria Relat Curt Juvenil (joves entre 14 i 18 anys) amb una extensió màxima de 5 fulls.

Entre els participants triarem els dos relats més reeixits. La persona guanyadora serà premiada amb un trofeu i 400 € bruts i la persona finalista serà premiada amb un trofeu i 200 € bruts.

Hi ha altres categories per a adults: Relat curt adult, reportatge periodístic i poesia.

Si coneixeu joves o treballeu en un Institut i els feu arribar les bases del certamen o els faciliteu estones a que posin negre sobre blanc els seus pensaments, segur que us ho agrairan.

Animeu-vos!

Podeu llegir les bases a continuació:

by

«Xiclet. Enganxa’t al vers» un poemari ben dolç

La poesia és la millor de les llaminadures.

Obrim el llibre i a la presentació llegim:


Llaminadures a dojo
aquí s’hi ha entaforat.
Atipeu-vos-en canalla,
que no us han de fer cap mal
ni a la panxa ni al queixal!
Sense sucres ni midó,
sense gluten, sense olor,
no hi ha millor llepolia
que un farcell de poesia.


I després llegim una vintena de poemes que tenen en comú que presenten les llaminadures que, alguna vegada o altra, hem tastat o desitjat.

El poemari m’ha fet tornar a la infantesa i a la infantesa dels meus fills i m’ha recordat alguns noms de llamins que tenia oblidats. Trobareu poemes relacionats amb els xiclets, la pegadolça, el sidral, el Peta-zeta, els conguitos, els lacasitos, les pipes de girasol, els bombons, els Frigopié, els sugus, els Colajet, la regalèssia i altres.

Els versos estan ben rimats i amb un vocabulari prou entenedor per a infants que llegeixen sols a partir de vuit anys, o per a més menuts si fan lectura acompanyada d’un adult.

M’ha agradat i he hagut de fer una segona lectura amb un bol de crispetes al costat que és la millor manera de gaudir d’aquests versos, tot i que al final les pàgines han quedat una mica empastifades.

Cada vers va acompanyat d’una il·lustració feta amb retoladors (i crec que, també, amb “ecolines”) que resulta molt efectiva.

No coneixia aquesta editorial i m’ha fet gràcia veure que tenen la seu a Alboraia (València), on fan uns altres dolços que m’agraden, els fartons. Habitualment m’estic a un hotel d’Alboraia cada vegada que hi vaig a València. Hagués estat bé incloure un poema dedicar als fartons, oi? Potser a la segona edició…

Han fet una presentació que podeu veure al youtube següent:

LES DADES:
Títol: Xiclet. Enganxa’t al vers
Autora: Núria Freixa
Il·lustradora: M. Rosa Terradellas
Editorial: Neopàtria
Pàgines: 62
Alboraia, 2023

Podeu llegir una entrevista al diari de Tarragona, on viu l’autora:

by

El tercer «relat que el vent s’endugué» és un poema

Uso la poesia per esbravar-me,
per desfermar el que sé a ulls clucs.
Esmerço el poc lleure que tinc,
sempre atrafegada, a arrenglerar versos.

Aquest és l’inici d’un dels poemes de l’Helena Bonals, l’autora que aquest mes en acompanya en els «Relats que el vent s’endugué». El poema en qüestió és “paraules adients”, un títol que ens recorda a Goethe quan demanava que fóssim capaços, cada dia, de dir algunes paraules adients i raonables. Ja sabem que dir quelcom amb sentit i allunyar-nos de la barroeria que ens envolta no és fàcil però hi ha una bona manera d’aconseguir-ho: llegir poesia.

Sovint veig a l’Helena, darrera d’algun taulell de la biblioteca Tecla Sala, o recomanant lectures a la televisió local. Persona discreta i amable que sap el que no està escrit de literatura.

Si voleu conèixer més sobre l’Helena aneu a…

https://sites.google.com/site/autorslh/index-d-autors/helena-bonals-barbera

I per saber més dels “relats que els vent s’endugué” ho trobareu al web de lhdigital o clicant a

https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh

Com que ja és el tercer relat que es publica i potser heu tingut precaució de guardar els dos anteriors, podeu passar per qualsevol de les biblioteques de la ciutat, presentar els tres flyers i us donaran un preciós adhesiu que podeu lluir enganxat a alguna carpeta, a la porta de casa, o a la vostra biblioteca personal. A més a més —això encara no s’ha comentat—, el 20 de desembre, a l’espai Llamps i Centelles, davant de la bib. Tecla Sala, farem una trobada amb les tres autores d’aquest trimestre (la Vanessa Requena, la Lola Toledano i l’Helena Bonals) que ens parlaran de les seves obres.

En aquella trobada també us avançarem els autors que ens han enviat els relats per als quatre mesos següents (de gener a l’abril).

La idea és anar fen trobades amb els autors del trimestre i així anar-los coneixent i sabent el que han publicat.

I quan arribem a 50 (d’ací a cinc anys) farem una festa gran i publicarem tots els relats en format llibre (però això es un secret que ningú no sap…)

by

Paraules de Caramel, el camell poeta

Fa gairebé vint anys, a les escoles de l’Hospitalet, els alumnes de cinquè de primària que participaven de “la Lliga dels llibres” llegien “Palabras de caramelo”, una història sobre un nen sahrauí que era sord i la seva relació amb un camell acabat de néixer a qui va posar el nom de “Caramelo”.

Aquella lectura va tenir força èxit per diversos motius. El primer perquè està ben escrita, és lineal i és entenedora. El segon tenia a veure amb la proximitat que hi ha amb els infants sahrauí que cada estiu passen uns mesos amb famílies de la ciutat. I el tercer és perquè els fets que s’expliquen resulten versemblants.

Ara, s’acaba de publicar una edició especial per celebrar els vint anys d’aquesta novel·la i, a més, la podem llegir per primera vegada en català, gràcies a l’Editorial Kalandraka i la bona traducció d’en Joan Pau Hernández. Les noves il·lustracions fetes per la Maria Girón són molt boniques i sensibles.

Lectura recomanada per als nois i noies del cicle superior d’Educació Primària.

Podeu llegir les primeres pàgines entrant a l’enllaç següent:
https://issuu.com/kalandraka.com/docs/paraules-de-caramel-cat

LES DADES:
Títol: Paraules de caramel
Autor: Gonzalo Moure
Il·lustradora: Maria Girón
Traductor: Pau Joan Hernàndez
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 80
Pontevedra 2022

by

Poesia i tardor

He estat llegint la revista “In-fan-ci-a” núm. 248 del passat setembre i m’ha agradat comprovar la presència d’un parell d’articles sobre poesia. Un és d’en Ramon Besora i ens diu que “La poesia és el llenguatge de comunicació essencial per als infants: convida a la cançó, al ritme, al joc, desvetlla nous estímuls, causa plaer i potencia la capacitat de meravellar-se.”

L’altre és de la Roser Ros, l’Elisenda Llansana i l‘Equip Tantàgora que canvien la secció dedicada als contes per la poesia. Diuen que “Posem la mel a la boca, com a incentiu perquè la poesia ressoni per les escoles, aprofitant que els infants ja l’han tastada, que en porten molta de casa, en forma de cançons de bressol, moixaines, jocs de falda…”

Les editorials també han entès que la poesia és una bona eina de comunicació i publiquen llibres únics o en col·leccions que abasten totes les edats lectores. Us en presento quatre que han aparegut en els darrers mesos i que tenen com a eix temàtic la tardor.

Temps de haikus. Un poemari que, com el seu títol indica, ens presenta haikus, poemes breus, de només tres versos curts.

Vents de tardor.
Tots els camins van plens
de fulles mortes.

Es tracta d’un llibre ben editat per Akiara books, en format vertical, paper bo i amb la curiositat que el llom va amb fil vist. Serà l’inici d’una col·lecció que tindrà força recorregut.

Les il·lustracions d’en Luciano Lozano són boniques i molt ben casades amb els poemes d’en J. N. Santaeulàlia.

Les veus del bosc. Tot el que trobem aquests dies si vagareu pels boscos ho podeu reconèixer en aquests versos que expliquen el viatge que fa la Martina cada matí a la recerca dels secrets i les veus que s’amaguen a prop de la clariana on ella s’estira damunt l’herba, abans d’anar a escola, i escolta, veu, olora, sent tot el que l’envolta.

Són poemes que relacionen animals amb arbres i aporten molts coneixements naturalistes.

L’autora és la María José Domènech, companya mestra que participa enguany, també, de l’activitat “autors a les aules”. El llibre, de mida gran, està il·lustrat per la Isabel Fabregat. Editat per Lletra Impresa Edicions.

Versos de calendario. Poemes sobre el pas del temps a través de les estacions, la memòria, els llibres i la literatura. L’editorial Kalandraka ja fa uns quants anys que va començar una col·lecció sobre poesia que val molt la pena. Hi ha alguns en català i altres en castellà. A

quest poemari, escrit pèr Juan Carlos Martín, està il·lustrat per la Teresa Novoa. Val molt la pena.

Poemes de vent i fulles. Editat per El cep i la Nansa. Són sis poemes de la Núria Albertí i il·lustrats per la Mercè Galí que fan un recorregut per les sensacions que ens envolten aquests dies de tardor. En format de pàgines de cartró i cantons arrodonits.

by

Quan la poesia entra a l’aula

Quan la poesia entra a l’aula sempre genera emocions. De vegades, ho fa a través de la paraula dita, recitada, i té a veure amb l’oralitat i la musicalitat. En altres ocasions, arriba amb la lectura d’un poema que no necessàriament ha de ser comprés de la mateixa manera per tots els infants, perquè la poesia té aquesta capacitat de generar interpretacions divergents segons el bagatge de cadascú. També entra a través de la mirada d’un poema il·lustrat, d’unes imatges que comporten una forma particular de lectura on tenen importància l’estètica o els paral·lelismes amb el text.

Avui és el dia mundial de la poesia i està bé que ho recordem perquè a l’escola pot ser un mitjà estimulant si es donen un parell de condicions:

En primer lloc, cal que el contacte amb la poesia no sigui esporàdic, cal que hi hagi una continuïtat, que sigui habitual. Segons el moment evolutiu dels infants, hi ha poemes adients per a tots ells.

Primer hi ha la poesia que senten els nadons. Són les cançonetes de falda, les moixaines que li fa la mare, els rodolins, els batecs del cor. (Aquest és el pare, aquesta és la mare, aquest fa les sopes,…) cançonetes per anar a dormir (Son, soneta, vine aquí, a la vora del coixí, quan la soneta vindrà, el (nom) s’adormirà), per conèixer el propi cos (Ball manetes, toca galtetes, toca-les tu, que les tens boniquetes…)
Després hi ha la poesia que coneixen al pati de l’escola, quan salten a la corda, quan han de triar els equips, etc.:
Una plata d’enciam, ben amanida…
Una mona hi ha al terrat amb el cul arremangat…
La gallina ponicana poni un ou cada setmana…

I per a cicle superior hi ha la música. Els infants coneixen una pila de cançons, les canten, i sovint són poemes. Només cal escoltar amb ells als seus cantautors preferits i posar sobre la taula les lletres per comentar-les. També podeu presentar alguns rapers que fan poemes combatius, feministes, de denúncia social i, depenent de la zona on esteu, teniu al vostre abast una mina en el folklore local. Per exemple, el projecte «Corranda» a les terres gironines, les «Albades» a València, «Ses Patacades» a Cadaqués, les «Jotes» de l’Ebre, etc.

En segon lloc, que el mestre tingui sensibilitat i sigui capaç de transmetre passió als seus alumnes. Que estigui al dia dels nous corrents poètics i conegui les novetats editorials. Si aconsegueix que a l’aula hi hagi un bon clima basat en la confiança i en la qualitat de les relacions, serà més fàcil. És funció seva posar-los en situació. Si ha previst tenir alguns poemes penjats a les parets i si el clima és favorable, estarà en disposició d’extreure dels alumnes la seva capacitat poètica, de permetre’ls expressar les seves sensibilitats a través d’un codi diferent, disposats i estimulats per practicar jocs amb paraules, sonoritats, metàfores i associacions inversemblants. Es tracta d’incloure la poesia a l’aula de manera vivencial, vital, entrant al fascinant món de la poesia, però per la porta gran, com qui va al teatre, ben mudats, disposats a gaudir d’un temps que ens canviarà la mirada de tot allò que ens envolta, però també la mirada que tenim de nosaltres mateixos. Poden entrar a través del joc, exercitant la lectura dels bells poemes que trobareu als poemaris, escrivint de manera individual o col·lectiva, emprant els sentits. Val la pena.

Avui és el dia mundial de la poesia i coincidències de la vida (o no) a la revista GUIX acaba de publicar-se un article on parlo de tot plegat i de com “jugar amb la poesia”, i també “sentir”, “escriure” i “llegir la poesia”. Si el voleu llegir sencer, el trobareu a la GUIX de març (número 486).

Si puc
Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s’avindrà a dir. Si puc
te’l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l’escata de sol
que et tremola a aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d’una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d’aquest moment?

Gabriel Ferrater

by

«Bèsties, poemes i altres bitxos» a l’Ofici d’Educar.

Ahir, a “L’ofici d’educar”, vam presentar el poemari de Leire Bilbao, publicat per Kalandraka, del que n’havíem parlat en aquest blog https://jaumecentelles.cat/2021/10/15/besties-poemes-i-altres-bitxos-poesia-que-enganxa/

No podíem estar-nos de recomanar-lo novament. Es tracta d’un llibre amb unes il·lustracions precioses i uns textos poètics que funcionen molt bé llegits en veu alta.

Dels poemes que tracten del animals que s’arrosseguen és d’on ens vam inspirar per fer la pregunta del concurs dels llibres per somiar:

Ens heu de dir un adjectiu que completi la rima de la coneguda cançó d’en Xesco Boix “Vaig conèixer un gripau blau, un gripau blau babau, que es creia ser, però de veritat, res més que un príncep…”

És relativament fàcil. Només hem de buscar un adjectiu que rimi amb «veritat» i no cal que sigui necessàriament el de la cançó! Segur que sou molt imaginatius.

Les respostes, com sempre, les podeu enviar via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat Teniu de temps fins diumenge dia 20 de febrer.

I els guanyadors del darrer concurs són el Marc i els seus fills Lluc i Robin. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/besties-poemes-i-altres-bitxos-de-leire-bilbao/audio/1124981/

En el mateix programa, l’Elisabet Pedrosa va mantenir una conversa molt emotiva i positiva amb l’escriptor Albert Espinosa, autor d’històries al·lucinants nascudes de la vivència personal amb el càncer que combinen patiment, alegria i coratge, com l’elogiada “Polseres vermelles”, de la que se n’ha fet 16 versions, també la de Steven Spielberg, i que ha triomfat a tot el món. Escriptor, actor, director i guionista de sèries i pel·lícules d’èxit com “Planta quarta” o “Los espabilados”, després d’un silenci a l’exposició pública, va explicar de què va el seus 11è llibre, que ha titulat “Estava preparat per a tot menys per a tu“, un llibre “salvaferides” que l’ajudarà a sobreviure al dolor el dia que mori la mare, i que se suma als ja publicats en 40 països, amb més de 2.500.0000 llibres venuts.

L’entrevista la podeu llegir al web de l’Ofici d’Educar o seguir-la al podcast:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/albert-espinosa-crear-en-catala-no-es-cap-impediment-per-arribar-a-tot-el-mon/noticia/3144860/

by

Poesia amb els cinc sentits

El passat dissabte 27 d’octubre, a Peramola (Alt Urgell), vam tenir l’oportunitat de gaudir de la «Passejada poètica i musical pel Camí de les Fonts», en companyia d’un grup de mestres de la comarca.
Ho vam poder viure guiats per en Ramon Besora, promotor, activista, amant de la natura i creador de les poesies que es troben pel camí.
El matí era fred i alguns núvols apuntaven pluja però vam tenir sort i el sol ens va acompanyar. Podeu imaginar quina bellesa caminar amb el terra encatifat de fulles dels colors de la tardor, alguna piuladissa dels ocells que volten per la zona i sentir la remor del rierol que va en paral·lel al camí. L’expressió «viure la poesia» prenia el seu veritable sentit.

En Ramon ens va anar explicant cadascun dels vint-i-un plafons que contenen els versos dels seus quatre llibres de poesia per a infants. Vam escoltar i gaudir de 33 poemes extrets de «Zoo de paraules», «Les oques van descalces», «Laberint roig» i «No tinc por!» i a cada plafó que ens explicava i que podíem llegir, s’associava un codi QR amb el poema cantat per diferents artistes. Una passejada molt recomanable per fer en família o amb el grup classe.
Segons vam saber, l’alumnat de quart de primària de les escoles de la comarca faran aquest recorregut durant aquest curs. Una bona iniciativa.

En acabar el recorregut vam fer una sessió de treball on es van oferir diverses idees per aprendre a escriure, a llegir i a estimar la poesia. En Ramon, com persona generosa que és, no va estalviar esforços per fer entendre com és de misteriosa i alhora transparent la poesia i com ens ajuda a comprendre el mon en que vivim. Vam gaudir moltíssim veient algunes de les experiències que durant la seva trajectòria com a mestre, editor, conferenciant i escriptor li han permès tenir una mirada elevada d’aquesta eina poderosa que és la poesia. Ens va passar un dossier amb idees per treballar l’itinerari a través del joc i emprant els cinc sentits.


També va fer esment a un magnífic treball elaborat per na Margarida Prats sobre el llibre “Zoo de paraules” i que es pot descarregar al web del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Forma part del programa “Gust per la lectura 2021-2022”. Conté una extensa guia didàctica i el quadern per a l’alumnat. Els podeu trobar als següents enllaços:
Dosssier per al mestre:
https://aplicacions.ensenyament.gencat.cat/epergam/web/fitxa.jsp?id=18538165
quadern de l’alumnat:
https://aplicacions.ensenyament.gencat.cat/epergam/web/fitxa.jsp?id=18538299

by

Una recreació de l’Abcedari solidari de Martí i Pol

Com a inici del Festival Acròbates, divendres passat es va inaugurar l’exposició ABECEDARI SOLIDARI. Homenatge a Miquel Martí i Pol.

Es tracta d’una exposició col·lectiva d’artistes visuals en la que cadascú, amb el seu estil personal, recrea un haikú del llibre que va escriure Miquel Martí i Pol «ABCEDARI. Una joia solidària»

A més a més dels artistes, a cadascuna de les lletres hi ha un text d’un escriptor o poeta que realitza la seva pròpia interpretació.
L’exposició estarà al hall de l’Auditori Barradas (a la rambla Just Oliveres de l’Hospitalet) del 5 al 28 de novembre.

En arribar, abans d’entrar, ja et feien feliç projectant sobre el teu cos i recitant-te un poema d’algun poeta català. Jo vaig triar un d’en Vinyoli.


A dins de la Sala Barradas hi ha l’exposició i val la pena fer-li una visita i deixar-se seduir pels haikus del poeta i per la magnífica posada en escena dels quadres i altres instal·lacions plàstiques.

Hi van haver uns parlaments dels professionals que ho pensat i dissenyat i també em va agradar veure a en Ramon Besora, instigador del llibre original, que va explicar algunes de les anècdotes que van originar aquest “Abecedari”.


Si teniu oportunitat passeu a fer un tomb i si, esteu a prop de l’Hospitalet i us acosteu amb els vostres alumnes, segur que serà una visita emotiva i profitosa.

Què és el festival Acròbates?
Una xarxa de les propostes pensades perquè arribin a tot tipus de públic: recitals poètics, espectacles inèdits pensats per presentar-se en centres culturals i teatres, espectacles de petit i gran format que tenen acollida al Teatre Joventut i a l’Auditori Barradas, concerts de proximitat a l’Oncle Jack i presentacions de llibres a la Llibreria Llavors, a més d’algunes activitats que es presentaran de manera virtual des de les xarxes socials del festival. Els vermuts poètics i les activitats de l’Acròbates Kids tindran seu a les diferents biblioteques de la ciutat.

Veieu tota la programació clicant a:
http://facrobates.com/programacio-2020/