Un profitós i literari cap de setmana al Món Llibre

He estat gaudint de nombroses activitats al «Món llibre» i he pogut saludar a moltes persones implicades amb la literatura infantil i juvenil. Allò que m’ha sorprès és veure tantíssima canalla petita, de menys de vuit anys, i moltes famílies amb cotxets gaudint de les narracions de contes i dels espectacles gratuïts tan bonics i suggerents.
De les activitats que he viscut en ressenyo un parell que m’han fet especialment feliç: La presentació d’un poemari i una narració de contes on m’han convidat a participar.

Vull ser lliure

A ma casa no hi ha panys,
No hi ha portes ni parets.
Tot aquell que hi vulga entrar
Només cal que encenga un vers.

Las banderes a ma casa
Són draps xops de llibertat.
Són la nostra roba estesa
Onejant sobre el terrat…

Així comença un dels poemes de «Vull ser lliure», el darrer llibre de l’Andreu Galán que es va presentar dissabte 6 d’abril. L’Andreu, com sempre, va estar brillant: Cantant, recitant, dramatitzant i fent-nos riure i pensar.
«Vull ser lliure» conté dinou poemes de temàtica variada però que comparteixen l’estimació per les paraules, els sons i les rimes a que ens té acostumats l’autor.
Si l’anterior «Qui no sap riure no sap viure» va ser mereixedor d’elogis i de diversos premis (insòlit dins el món de la literatura infantil que es reconegui la vàlua d’un poemari) aquest crec que també serà un llibre celebrat a les escoles i entre els alumnes.
Hi ha un poema que m’ha agradat especialment («De franc») que acaba amb una frase molt bonica:

El que ens mou i ens porta a viure
és de franc, no costa res.
Sols allò que és fet de vida
no ho embruten els diners.

LES DADES
Títol: Vull ser lliure
Autor: Andreu Galán
Il·lustrador: Morad Abselam
Editorial: Andana
Col·lecció: Vagó de versos, 16
58 pàgines
ISBN: 9788417497279
València, 2019

 

Amb l’Andreu

La iaia no és la mateixa

Un conte de la María José Orobitg que finalment s’ha traduït al català. És un llibre que es va publicar en castellà, a Xile, fa quatre anys.
Narra les peripècies d’una nena que va a passar els estius a un poblet de platja on hi viu la seva àvia. El llibre té tres parts diferenciades. La primera, narra la joia dels dies compartits jugant, cantant i nedant a la platja. La segona, quan l’àvia comença a patir oblits, i la tercera quan decideixen portar-la a casa de la família, a ciutat. Un llibre per tractar l’envelliment i el pas del temps.

LES DADES:

Títol: La iaia no és la mateixa
Autora: Maria José Orobitg
Il·lustrador: Carles Ballesteros
Editorial: Tierra Trivium
42 pàgines
ISBN: 9788494937262
Madrid, 2018

Amb la Maria José

 

Una sessió rodariana amb la Kanalla Inexplicable

El passat dissabte 23 de març vam gaudir de la sisena sessió del club de lectura «Kanalla Inexplicable». En aquesta ocasió vam llegir «Endevinacontes» i ens va acompanyar en Dani Espresate, el traductor de la versió catalana que ens va explicar algunes anècdotes i canvis respecte a la versió original xilena.
El llibre combina poesia i narració tradicional i també ens fa partícips del joc d’endevinar de quin personatge es tracta. La proposta ens va servir per preparar un joc de taula que simulava el recorregut per un circuit a la manera de Joc de l’oca amb preguntes, proves i endevinalles diverses. Ens ho vam passar molt bé i segur que a en Rodari li hagués agradat la proposta.
Us adjuntem el joc per si us ve de gust reproduir-lo a casa o a l’escola. Recomanant per a infants a partir de sis anys.

Podeu descarregar el pdf del joc clicant AQUÍ
La propera trobada serà el 27 d’abril i llegirem «Més!» d’Emily Gravett.

Dia Mundial de la Poesia (21 de març de 2019)

La Institució de les Lletres Catalanes ha encarregat a la Rosa Fabregat, la creació d’un poema sobre la diada de la poesia. Aquest poema s’ha traduït a vint llengües del món i es presentarà en un acte central que tindrà lloc al Centre Arts Santa Mònica de Barcelona, el dia 21 de març.

Traduir el poema a l’amazic, l’eslovè, el filipí, el mandinga, el romanès o el xinès, entre d’altres és una bona iniciativa, però m’agradaria llegir-lo també en éuscar i en gallec. A veure si algú s’anima!

Arreu del món se celebraran actes organitzats pels ajuntaments, biblioteques, centres culturals i escoles. És la gran festa de la poesia i no és gaire complicat d’organitzar.


Si a la vostra escola o institut, esteu preparant la festa, recordeu que podeu enviar fotos, poemes escrits pels infants i altres activitats a l’ILC i us ajudaran a fer difusió i escampar-ho arreu. Ho podeu fer emplenant el formulari que trobareu en l’enllaç https://bit.ly/2SgHaaU

El poema d’enguany:

POESIA

Música de l’ànima, teixida amb paraules

Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins.
Música immortal que camina i vola
per la nostra terra i per tots els cels.

La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrants que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l’ànima

dels àngels de Rilke, closa en la natura.
La fan trontollar. Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera

que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.
I ell no pot volar. Poesia. Música
de l’ànima, teixida amb paraules.

Rosa Fabregat

Rosa Fabregat

Un telèfon sense fil o com les paraules es van modificant, inevitablement

El joc del telèfon és un joc que es fa en grup. Consisteix en que el primer jugador diu una frase a l’oïda del segon, aquest la repeteix al tercer i així successivament. Però sol passar que les paraules es van modificant mentre van d’un a l’altre i quan arriba a l’últim i diu la frase en veu alta, normalment no té gaire a veure amb el que ha dit qui ha començat la roda.
Es un joc clàssic de les colònies però també es juga a classe o al pati.
Ara, l’autora i il·lustradora brasilera Yara Kono, ha agafat la idea i recordant quan ella jugava de petita ha creat un àlbum que segueix fil per randa la peripècia. Es titula «Telefone sem fio» i encara no està traduït al català ni al castellà però el podeu trobar en portuguès, editat per Planeta Tangerina.

Comença dient que:
O Bernardo susurra algo a Madalena,
que fala baixinho à Joana,
que canta à Isabel,
que segreda ao Joao,
que murmura à Mariana,
Que fica na dúvida,
Que ainda assim diz à cristina
Que diz…

I a la pàgina següent apareix la frase que xiuxiueja el primer noi:
Avui hi ha festa a casa d’en Tiago! (Hoja há festa na casa do Tiago!)


A continuació veiem com el significat canvia i allà on s’ha dit «Tiago», el segon diu «lago», el tercer «largo», el quart «espargo», i així successivament fins al final sorprenent.
Les il·lustracions són curioses perquè estan fetes amb formes geomètriques i colors plans. Hi ha també col·lage i estampació. L’estil és força característic i sembla que a Portugal tenen predilecció per aquesta mena d’Il·lustracions atesa la quantitat d’autors que segueixen el mateix patró.


Un bon llibre que ens pot donar la pauta per fer-ne un de similar amb els nostres alumnes seguint les normes del joc del telèfon.
Poesia, rima i diversió assegurada.

LES DADES:
Títol: Telefone sem fio
Autora: Yara Kono
Il·lustradora: Yara Kono
Editorial: Planeta Tangerina
ISBN: 9789898145895
19 x 22 cm
32 pàgines
Carcavelos, 2018 (Portugal)

Premis Pissiganya i Sambori 2019

Ja han sortit les bases del Premi Pissiganya de poesia infantil 2019. Aquest premi té la intenció de difondre el gust per la creació poètica entre els alumnes de les escoles de primària dels territoris de parla catalana.
El premi, que es convoca des del 2012, contempla dues categories
-Poesia (acompanyada d’una il·lustració)
-Poesia visual (cal·ligrames, paraules en llibertat, collages, jeroglífics, etc.)
la data límit per lliurar els poemes és el 12 d’abril. Les bases les podeu consultar AQUÍ


També us recordem que hi ha un altre Premi, molt prestigiós, el Sambori, l’únic premi de narrativa en català dirigit als centres educatius dels Països Catalans i que té com a objectius promoure la participació en un projecte comú i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar, tot incentivant la imaginació, la creativitat i aquells valors pedagògics que es treballen en cadascun dels centres.
Òmnium Cultural organitza i impulsa el Premi Sambori Òmnium a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord, tot coordinant-se amb la Fundació Sambori, que organitza aquest concurs des del 1998 al País Valencià.
La participació, en aquest premi, ha anat en augment any rere any i en l’edició passada es va arribar a la participació total de 160.000 alumnes, una xifra que el converteix en el premi literari escolar amb més participació d’Europa.
Espavileu que la data límit de lliurament dels textos és l’1 de febrer.
Si voleu consultar les bases del Sambori, cliqueu AQUÍ

Bon curs!

Companyes i companys! Us desitjo un curs extraordinari, ple de moments formidables.

M’ensumo que serà un bon any per a les biblioteques escolars…

Va! Un poema de Morita Carrillo, la poeta veneçolana, per començar amb l’alegria que ens caracteritza:

MI LÁPIZ

Mi lápiz
Usa ropa
de madera,
Cuello fuerte
de latón,
Y sombrerito
de goma,
Mi lápiz
con borrador.

Lleva bajo
su vestido
la punta negra
de un pie.
Cuando yo
dibujo rápido,
mi lápiz
baila ballet.

Si hago
las letras
muy feas,
invierte
su posición.
Baila entonces
de cabeza
mi lápiz
con borrador.

BON CURS A TOTHOM!

«Bon dia: poemes de bon matí», un llibre de poesia amb rimes senzilles i boniques

Bon dia: poemes de bon matí és un poemari escrit per en Salvador Comelles i il·lustrat per Mercè Galí, continuació de l’exitós Bona nit: poemes per a l’hora d’anar a dormir que van publicar fa un parell d’anys.

En aquest volum es centren en els actes que fem a primera hora del dia des que ens despertem, obrim els ulls, diem bon dia, mirem el calendari, observem qui temps fa, ens rentem, ens vestim, esmorzem, preparem la motxilla i anem cap a l’escola.

Acompanyen els poemes quatre personatges que expliquen com viuen ells aquestes primeres hores de la jornada. Són l’astronauta, el músic, el pirata i el mag.

Així, per exemple, mentre es dutxa, el músic diu:
Es dutxa bé, amb aigua, i sabó,
en el temps que li dura una cançó

O, aquest altre del mag quan es vesteix:
Ben solemne es posa
La capa d’estrelletes
I de cop se n’adona
Que encara duu xancletes.

Són poemes frescos, breus, fàcils de recordar i aprendre, ben rimats, ideals per als infants de cicle inicial.
Les il·lustracions són expressives i divertides, amb un fons blanc que ajuda a oxigenar les pàgines, de per sí prou generoses.

La imatge de la portada és preciosa: un infant i el seu gos mirant cap al cel on hi ha un botó gran que fa de sol.
Al poema Bon dia, Sol! comparen l’astre amb un fruit roig, amb un ou ferrat, amb un gomet, amb un dineret, etc.

Un dels poemes que més m’agraden és Què hi porto, a la motxilla, un enfilall d’objectes comuns, divertits i emotius. Comença així:
Un acudit per explicar
Una llibreta amb gairebé tots els deures fets
Una aranya de mentida
Una lupa
L’entrepà d’avui
Mig entrepà que va sobrar d’ahir
Una goma nova, perquè l’altra me la van tirar perla finestra
Un petó dels pares
Cromos
Etc…

LES DADES:
Títol: . Bon dia: poemes de bon matí
Autor: Salvador Comelles
Dibuixos: Mercè Galí
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
32 pàgines
Barcelona: 2018