Albert Asensio

by

«Un metre d’històries de metre» entre la poesia i la ciència.

Els qui vivim a Barcelona, ens agrada passejar pel carrers i descobrir detalls de la nostra història ho tenim fàcil perquè n’hi ha a cabassos.

A la Rambla de les Flors hi ha un lloc on anaven els barcelonins a posar en hora el seu rellotge perquè allà hi ha la unitat de mesura del temps, a l’edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, al número 115, i ens marca l’hora oficial. Bé, ara mirem l’hora al mòbil. Els temps canvien.

A prop de la catedral es conserva encara un vestigi de la Inquisició. Molt a prop, en una cantonada, també veiem una mena de canal que usaven els comerciants per prendre les mesures de longitud. Se’ns fa estrany però en temps reculats les mesures eren parts del cos (pams, peus, braços) i això provocava no poques discussions entre compradors i venedors.

Hi va haver un moment que es va fer evident que calia una unitat que servís per a tothom, tant si vivia a la Xina, com a Paraguai. I la comunitat científica es va posar mans a l’obra. La gràcia de tot plegat és que es va decidir que es fes a Barcelona. Era a finals del segle XIX i, prenent com a referències l’Observatori Fabra i el Castell de Montjuïc, es va anunciar la mesura universal del metre que emprem actualment a gairebé tot el món, amb excepcions perquè els anglesos van a la seva i mesuren amb iardes, per exemple, i a la navegació marina les distàncies són en milles.

Si aneu a Montjuïc, a prop del Fossar de Santa Eulàlia i el Passeig del Migdia, encara es conserva una mena de perxa de colors blanc i blau que ens recorda les mesures que es van fer.

Un metre dels que usaven els fusters és també un bon estri per explicar contes perquè amb ell pots fer aparèixer com per art de màgia una casa, una espasa, o altres elements que acompanyen el relat, permetent el joc simbòlic tan estimulant per a la ment dels infants.

Segurament a casa teniu, a la capsa de la costura, un altre metre plegable que useu per mesurar la distància del terra a la ratlleta que marqueu amb un llapis darrera la porta de l’habitació per seguir el creixement de les criatures i que quedarà allà, inesborrable, durant molts anys.

Un metre és també l’inici del títol de l’àlbum il·lustrat que en Ramon Besora i l’Albert Asensio presenten aquests dies a diferents llibreries del país. Es titula Un metre d’històries de metre i han tingut molta cura en que aquest llibre acordió tingui precisament un metre de llargària quan està obert. Són quatre fulls de 25 centímetres cadascun. Un metre.

Apareix en un moment que el seu anterior treball «La lletra que tot ho canvia» ha estat guardonat amb el premi Crítica “Serra d’or” 2024 i és un doble motiu de celebració festiva de la creativitat i l’originalitat.

Dolors Feixas, del Grup Cultura matemàtica de les persones, a la contracoberta, sintetitza molt bé de què va el relat. Diu:

Què és un metre?—Pregunten els cucs de seda quan se’ls encomana fer un vestit per a la Kira, una serp que fa un metre de llargada. I gràcies a les explicacions de l’esquirol, del mussol i del pit-roig, poden començar a filar. Faran un vestit de metre!

En Ramon Besora, com a bon poeta i amant de la natura, es val d’uns animalons prou coneguts a casa nostra per fer-nos imaginar una situació que acaba amb sorpresa i un somriure còmplice.

En un article publicar a la revista “Viure als Pirineus” ens parla de l’art de la desproporció referint-se a aquest llibre i ho relaciona de forma enginyosa amb la literatura infantil i juvenil de tots els temps. El podeu llegir a continuació:

Per la seva banda, l’il·lustrador, l’Albert Asensio, ha sabut adaptar, amb el seu estil reconeixible, cadascuna de les tres micro-històries de la part del davant del leporello i fer-nos admirar l’esclat de color que trobem en girar el llibre.

Un llibre que es pot gaudir a partir de quatre anys.

LES DADES:
Títol: Un metre d’històries de metre
Autor: Ramon Besora
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial: Meraki
Pàgines: 16
Barcelona, 2024

by

«En què somiava l’os», un àlbum intens, emotiu i poètic

Recordeu “El banc blau”? Segur que sí, perquè és un llibre que ens explica la vida vista des d’un banc situat en un parc (que s’assembla molt al Central Parc de NY). Doncs, acaba de publicar-se un altre llibre que podria ser la segona part d’aquell banc blau, però en aquest cas el protagonista és un os que s’ha escapat d’un circ i busca, afanyosament, algú que l’ajudi a ser poeta.

No li serà fàcil perquè la poesia costa de definir, és misteriosa, difícil de penetrar, presenta incògnites i no sabem ben bé a què respon. La poesia és subjectivitat i no ens importa què ens vol transmetre sinó què provoca en nosaltres (emocions, sensacions, intensitats, interaccions amb la paraula) i sobretot, la poesia és intuïció, una eina poderosa que ens obre camins. A més, la poesia no és racional, no s’acaba d’entendre però no ens importa perquè a la vida hi ha moltes coses que no entenem. Allò que compta és que ens aporta una visió del món diferent. És com si estiguéssim a la teulada d’un edifici molt alt i veiéssim la ciutat. És molt millor que anar pel carrer on només podem veure els edificis des de baix i poca cosa més.

Per sort, l’os troba una nena, l’Ona, que l’ajudarà a esdevenir poeta perquè els infants tenen imaginació per crear imatges i jugar amb les paraules, tenen memòria per conservar-les, relacionar-les i poden il·luminar la nit quan somien desperts.

L’os i l’Ona buscaran la manera de fer un poema i en el seu viatge recorreran llibreries, biblioteques meravelloses, coneixeran poetes, passejaran per camps i muntanyes fins que un dia arribaran al mar…

L’àlbum que ha escrit i il·lustrat l’Albert Asensio és, tot ell, un cant a la vida, una oda a viure i veure la bellesa del mon. Ens recorda al gran Goethe quan deia que hauríem de fer cada dia quatre coses: mirar un quadre bonic, escoltar una música que ens emocioni, llegir un poema i ser capaços de dir unes paraules raonables. Aquest “En que somiava l’ós?” és tot ell un quadre bonic, ens emociona, ens fa llegir poemes i les paraules que hi trobem escrites són més que raonables.

És un àlbum recomanat per a infants a partir dels vuit anys.

Si teniu oportunitat, aneu a la llibreria “Lectors al tren!” a Rubí perquè hi trobareu els originals d’aquesta obra i la Montse Marcet, la llibretera, us podrà explicar un munt de detalls del relat. I si busqueu un regal bonic, els originals estan a la venda. Les il·lustracions estan exposades fins al dia 8 de desembre.

LES DADES:
Títol: En què somiava l’os?
Autor: Albert Asensio
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial: Joventut
Pàgines: 44

Barcelona, 2023

by

«La lletra que tot ho canvia», la màgia feta poema

Al mes d’octubre del 2022, a la tertúlia que vam compartir amb en Ramon Besora, ens va fer un regal en forma de primícia. Es tractava d’una idea que es trobava en procés d’il·lustració. Per exemplificar-ho ens va fer jugar amb unes lletres per composar paraules. Mireu aquest vídeo i ho entendreu perfectament:

Ara, cinc mesos després, el llibre ha vist la llum. Es tracta d’un poemari amb un títol prou explícit: La lletra que tot ho canvia.

Observem la coberta:
Al capdamunt un blauet que enfila directament cap al riu a la recerca del peixet que se’l mira esporuguit, però en el seu picat el que pesca és una lletra, la “T”, i això provoca que el títol canviï el seu significat i allà on deia “lletra” ara hi diu “llera” fent referència a la depressió de terreny que veiem per on corre el riu.

Girem full, intrigats pel que trobarem i les guardes ja ens alerten de què va la cosa, d’un joc de paraules nascudes de l’insòlit, de l’imprevist, de l’absurd, de tot allò que ens envolta. El color vermell —que és un símbol— també ens avisa que estem parlant de vida.

I comencen els jocs. Cada poema està estructurat de manera similar. Mirem el primer.

Una doble pàgina ens mostra, a l’esquerra una paraula de cos enorme on la primera lletra és de color vermell. Hi diu Tren.
a la pàgina senar el poema complet:

Passen coses ben estranyes!
Un tren, veloç, perdé la T:
Ara és un animal amb banyes.

I en aquestes tres línies trobem un avís del que vindrà (coses ben estranyes) i un joc en forma d’endevinalla que hem de resoldre. Aquesta és fàcil, oi?

A la part de sota hi ha un tren en marxa, a gran velocitat i per les finestres veiem quatre persones i un gat.

A la doble pàgina següent, la transformació!

Segueixen estan les persones, el gat i les vies però el tren ha desaparegut i en el seu lloc hi ha, ja us ho imagineu, un ren.

Si us fixeu en aquest i en tots el poemes hi ha les mateixes constants, com la presència del color vermell en detalls significatius. Cada quatre pàgines canvien el color del fons i en algunes de les poesies trobareu a peu de pàgina una explicació d’alguna paraula que pot resultar poc coneguda. S’agraeix.

Voldria remarcar la gran feina de l’Albert Asensio, l’il·lustrador, que ha entès perfectament el joc i, amb la seva perícia amb l’ús del llapis i la seva sensibilitat mesclant els colors, ha estat còmplice directe de l’espectacular resultat. Un breu vídeo perquè veieu com treballa:

M’ha agradat «La lletra que tot ho canvia», crec que és un llibre per regalar i, a l’escola o l’institut, us pot inspirar activitats similars partint del joc amb les paraules, la creació de nous llenguatges i potser amb els vostres alumnes us atreviu a inventar nous versos partint d’una premissa similar.

Per exemple, enlloc de treure lletres, se n’afegeixen d’altres i la paraula resultant té un altre significat. Imagineu que als vostres alumnes els dieu “sol”, segur que si n’afegeixen pel davant trobaran pèsol, mussol o bressol i si les afegeixen pel darrere soldat, solució o solter, entre d’altres. I au, a fabricar poemes.

Lectura recomanada a partir de cicle mitjà.

DADES:
Títol: La lletra que tot ho canvia
Autor: Ramon Besora
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial: Meraki
Pàgines: 48
La Seu d’Urgell, 2023

by

«Un nen molt estrany» i un pare que fa màgia

Al pati de l’escola o al parc, lluny de la presència de la mestra o de la mare, els infants juguen, es relacionen, es barallen i, sobretot, aprenen dels iguals. Bé, també aprenen com som les persones perquè de vegades apareixen maneres de ser i d’actuar que sorprenen. Recordo, gairebé com si fos ahir, algun episodi traumàtic de la meva infantesa i també d’altres d’agradables, esclar. Recordo el dia que uns gamarussos amb els qui sovint ens les teníem, ens van acorralar, al meu amic Josep Maria i a mi, i ens van prendre tot el que hi dúiem.
Em va doldre perdre les bales (eren de fang) i els cromos de l’àlbum “Vida i color” (encara el conservo) però sobretot vaig aprendre una lliçó de vida. És així de senzill. Quan estàs sol, sense la mestra o els pares que et protegeixen i t’aixequen si caus, és quan passen les coses que et fan espavilar.

Ho sap molt bé en Ricardo Alcántara i, per això, imagino que ha situat els conflictes d’aquesta història al pati de l’escola, lluny de la presència de la mestra. En Ricardo és mot observador i sap treure punta a les situacions conflictives quotidianes i ens ofereix possibles solucions.

En aquest àlbum, a més, compta amb les il·lustracions de l’Albert Asensio. Ja està tot dit, oi?

Desconec si ha estat un treball en el qual han anat conversant i compartint observacions, consells i maneres d’interpretar la narració, però no m’estranyaria.

Mirem la coberta: Aquí ja apareixen alguns elements que expliquen el relat. Un noi mira per la finestra, se’l veu feliç. També hi ha un esquirol i podem intuir certa relació entre ells (després veurem que compateix el mateix conflicte, el noi amb un company d’escola i l’esquirol amb un gat). El dibuix està fet a llapis, en blanc i negre, i amb dos tocs de color: el groc i el vermell, símbols també dels dos personatges, en Pol (groc) és el noi estrany, i en Roger (vermell) el líder negatiu de la colla d’alumnes (que també té els seus conflictes interns). Com l’esquirol i el gat.

Obrim i veiem les primeres guardes que ens expliquen gràficament què passarà: Un grup de nois jugant, dibuixant junts al terra del pati una escena de combat amb canons i marcians. Estan a l’esquerra. A la dreta apareixen les puntes d’unes sabates i entremig “la nada”, com diria en Bastian, el de la Història interminable. Aquest espai en blanc (gris, en aquest cas) marca la distància física i emocional entre el noi estany i la resta del grup. En acabar de llegir l’àlbum compareu les guardes, val pena.

Avancem una pàgina més i veiem el títol i el dibuix de dos peluixos, d’esquena, abraçats. Imatge tendra, positiva, que veurem repetida al final i que ens apunta que la cosa acabarà bé. Detall de color groc significatiu.

I comencem a llegir el text i a observar les il·lustracions. Tot plegat és un goig. Es tracta d’una història que pot anar molt bé per ser llegida a casa o a l’aula i ens ofereix, en acabar, moments de conversa i d’aprenentatges diversos.

De què va la narració? Al web de l’editorial Joventut ho expliquen molt bé:
Els seus companys de classe no jugaven amb ell. El deixaven de banda i deien que era un nen molt estrany. Intentaven provocar-lo, però en Pol mai s’empipava. “El meu pare és mag”, els deia. Fins que van decidir seguir-lo, disposats a descobrir el secret d’aquest nen tan estrany…
En Pol és un nen “molt estrany”. O això opina d’ell el seu company de classe, en Roger. Sempre intenta provocar-lo, però en Pol sempre es mostra molt tranquil. “El meu pare és mag”, diu. Un dia, amb un dels seus comentaris malintencionats cap en Pol, el Roger aconsegueix ferir els seus sentiments, i en Pol marxa a casa plorant. Serà llavors quan el Roger i els seus amics el segueixin a casa seva per a descobrir quina mena de mag és el seu pare…

Un preciós àlbum sobre com els pares i les mares són el pilar de l’autoestima dels seus fills. Els poden ensenyar a respectar els altres, a ser assertius i a agradar-se. Aquesta és la màgia del pare d’en Pol, saber entendre el seu fill i donar-li el reforç positiu que necessita. Les il·lustracions li aporten una gran sensibilitat i una mirada més profunda a la història.

Un agraïment a l’editorial per la generositat d’aquest àlbum de mida gran, ben maquetat, amb tapes dures i paper del bo.

Recomanat a partir de cinc anys.

LES DADES:
Títol: Un nen molt estrany
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial: Joventut
Pàgines: 36
Barcelona, 2021

by

El Príncep Feliç a “Lectors al tren!”

Fa més de vint anys que es va estrenar «Tienes un e-mail», una pel·li que ho va petar als cinemes. Estava dirigida per Nora Ephron i és una comèdia romàntica que va ser un èxit de taquilla. Algunes escenes han quedat en el nostre imaginari col·lectiu, sobretot les que passen a l’interior de la llibreria «The Shop Around The Corner» (a la pel·li, La tienda de la vuelta de la esquina), un espai situat a la zona benestant de Nova York on hi treballa la Katheleen Kelly, protagonitzada per la Meg Ryan, que fa de llibretera.


De les llibreries boniques que hi ha pel món, a Rubí en tenim una que transmet la mateixa sensació de placidesa i acolliment. És “Lectors al tren”, un espai regentat amb delicadesa i amorosiment per la Montse Marcet. Hi vaig de tant en tant i sempre, sempre, torno amb alguna joia entre les mans, recomanacions encertades de la companya Montse.
Ara acaba d’enllestir el nou web i serà un lloc a visitar amb assiduïtat perquè també està fet de manera senzilla i entenedora.

Tot això ve per explicar que cada dos mesos faran una exposició de les il·lustracions originals d’algun àlbum il·lustrat. Per aquest curts n’han programat cinc. La primera és de les il·lustracions de l’Albert Asensio per al llibre d’Oscar Wilde “El Princep Feliç i altres contes”, amb traducció magnífica de Jordi Martín. La segona serà de les il·lustracions de l’Albert Arrayàs per al llibre “Un any de poemes”. Les dues seran aquest primer trimestre.

M’han convidat a preparar una acció per a cada exposició i estaré encantat de proposar maneres de promoure la lectura d’aquests llibres a les escoles i de com podem estirar del fil per aprofundir en temes relacionats. Tot plegat ho podeu seguir a les xarxes socials de “Lectors al tren” (web, facebook, instagram).

La primera intervenció la farem el 16 de setembre i comentarem les il·lustracions, parlarem de la vida atribolada d’Oscar Wilde i farem una acció al voltant d’un dels relats (shhh, de moment, secret).

Si us animeu, ja ho sabeu, cap a Rubí falta gent.

by

La sopa de l’avi, a Catalunya ràdio

Ahir, 13 d’octubre, a l’Ofici d’educar es va parlar d’un tema complicat: SUÏCIDI JUVENIL. Tot i que el suïcidi és la primera causa de mort entre els joves a Catalunya, continua sent un tabú. Com ens podem adonar que un jove es vol suïcidar? Es pot evitar? I com es pot gestionar la culpa després del suïcidi d’un fill?
Amb les veus autoritzades del psicòleg Andrés Cuartero, la Marta Albaladejo (autora de “Cartes a la mare”) i la Gloria Iniesta, formada en pedagogia de la vida i de la mort i membre APSAS (Associació per a la Prevenció del Suïcidi i Atenció al Supervivent), vam poder entendre una mica les causes d’aquesta situació i sentir, a més, diversos testimonis, gràcies a les entitats Obertament i la Unitat de Crisi i Prevenció del Suïcidi del Centre de Psicoteràpia de Barcelona Serveis Salut Mental.

A la secció “Llibres per somiar” vaig presentar «la sopa de l’avi» que ens explica la situació d’una adolescent anorèxica i de com és salvada in extremis pel seu avi jubilat que la cura amb un “senzill” plat de sopa.

Al web de l’editorial Babulinka llegim:
Una bella història que ens ensenya que no hi ha vis medica que superi l’amor i que ens mostra una relació entre un avi i una néta que pot inspirar molta gent. Una joia de gran valor literari que emociona des de la primera pàgina i que ens il·lumina amb petites perles de saviesa. Ideal per transmetre als adolescents la importància de l’amor cap a un mateix i cap als altres i per gaudir d’ una lectura serena i inspiradora els adults. Les delicades il·lustracions d’Albert Asensio acaben d’arrodonir el valor artístic d’aquesta Petita Joia per a Grans Lectors.

Un llibre preciós i molt emotiu.

LES DADES:
Títol: La sopa de l’avi
Autor: Mario Satz
Il·lustracions: Albert Asensio
Traducció: Iñaki Tofiño
Editorial: Babulinka
Pàgines 66
Barcelona 2016

Podeu sentir el potcast clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar-el-suplement/la-sopa-de-lavi-de-mario-satz/audio/1051691/

by

Albert Asensio, l’il·lustrador del mes (novembre 2018)

L’il·lustrador d’aquest mes és l’Albert Asensio, un autor que té una pila de bons libres il·lustrats però que no he descobert fins fa poc gràcies a que li van lliurar el premi Llibreter pel seu magnífic El banc blau.
Al seu web podem llegir que l’Albert (Horta de Sant Joan, 1974) va estudiar disseny gràfic, va realitzar un postgrau d’il·lustració i també dos cursos de dibuix i pintura a Londres.
Ara acaba de veure la llum el darrer llibre il·lustrat per ell i que curiosament també té la paraula «blau» al títol. Es tracta de la “Història d’un jersei blau” escrita per Florencia
Gattari i recomanat per als infants a partir de sis anys. Editat per Pagès dins la col·lecció carbassa de Nandibú.

Potser és un llibre que us costarà de trobar perquè no té el format àlbum il·lustrat habitual però l’esforç de remirar i buscar entre les prestatgeries de la llibreria valdrà la pena perquè la història és bonica i emotiva i les il·lustracions a llapis de l’Albert són espectaculars.
Història d’un jersei blau planteja l’arribada d’un nadó a la família i com l’àvia comença a fer-li un jersei molt especial perquè està teixit amb tres dels elements que ella considera imprescindibles per anar pel món: l’escalfor que dona l’estimació, la voluntat de tornar a provar les coses quan no surten a la primera i la paciència necessària per esperar els moments oportuns.
Les primeres pàgines aquí.

Conec una persona molt sàvia que es capaç de sintetitzar en una frase (de vegades amb una sola paraula) allò que als demès ens costa suors i hores d’escriure i pensar com es diu tal concepte o com explicar tal cosa. Estic convençut que si hagués de recomanar perquè convé seguir a l’Albert Asensio i què ens aporta el seu saber, faria una cosa tan simple com enllaçar el vídeo on explica el procés creatiu de “El banc blau” i així entendríem què és això de les impressions, com s’elabora un enquadrament, quin és el camí per aconseguir un resultat bonic i emotiu, etc. Senzillament em diria:
-Mira això!
I enllaçaria el vídeo següent:

Però si voleu saber més del fascinant món de l’Albert Asensio, no deixeu de fer una visita al seu web, val la pena.

http://www.albertasensio.com/

by

Les estacions, quatre delícies d’Albert Asensio

L’editorial Joventut ha tingut l’encert de fer una col·lecció de quatre llibres de cartró perquè els infants descobreixin els canvis que comporta cada estació tot observant els detalls de les il·lustracions. Els quatre llibres es titulen:
La primavera ja és aquí!
L’estiu ja és aquí!
La tardor ja és aquí!
L’hivern ja és aquí!
Els ha escrit i il·lustrat l’Albert Asensio.
El protagonista és un esquirol que se n’adona dels canvis del bosc on viu i a cada pàgina dels quatre llibres es veu la mateixa escena però segons l’època de l’any. Així veiem que els hi passa als cirerers, a les orenetes, a les flors, als óssos, als eriçons, etc.
Si tens els quatre llibres oberts per la mateixa plana és una meravella perquè pots veure i llegir, de manera poètica, els canvis a la natura.
Molt recomanable per a infants a partir de dos anys.
Format: 18 x 18 cm
14 pàgines de cartró plastificat

El booktrailer us agradarà: