«Juguem a amagar-nos», un àlbum per mirar i jugar

«Una mona hi ha al terrat amb el cul arremangat», «Pito pito gorgorito», «Dalt del cotxe hi ha una nina», «La gallina ponicana pon un ou cada setmana», i altres cantarelles similars s’escolten encara als patis de les escoles. Formen part dels jocs de triar. Una que he escoltat als infants de cicle inicial i mitjà, en castellà i molt divertida, diu una cosa com «zapatito blanco, zapatito azul, dime cuantos años tienes tu…»

Segurament, n’hi moltes cantarelles que són locals i d’altres que han corregut pels patis de les escoles d’arreu. M’ho ha recordat una imatge d’aquest àlbum que explica un joc prou conegut amb unes normes senzilles i al que tots els infants han jugat. Es veu un rogle de sis peus i imaginem que algú està contant per anar eliminant-ne un a un fins a trobar qui pari. També hi ha un parell de sabates que no entren en el joc d’eliminar i quan passem pàgina descobrirem perquè.

«Juguem a amagar-nos» explica aquest joc i ho fa centrant-se en set infants de diferents edats que passen un dia al bosc. A mesura que anem passant pàgines anem descobrint on s’han amagat cadascun dels infants, en un recorregut per diferents espais, fent un camí d’anada i tornada. El final té gràcia.
Les il·lustracions estan fetes a llapis de colors i combinen diferents plans que ajuden a seguir perfectament la història.

És un bon llibre per llegir-lo durant aquestes vacances i anar trobant tots els animals que hi apareixen: llebres, esquirols, guineus pica-soques, cérvols, pit-roigs, ratolins, àligues, abelles, ànecs, granotes, serps d’aigua, sargantanes, senglars, bernats pescaires, guatlles, mussols, conills.

Akiara books és una editorial que es caracteritza per cuidar moltíssim l’aspecte del llibre i, en aquests cas, s’han lluït triant un llom de tela, unes cobertes de cartró dur gruixut i un paper de qualitat que fa de molt bon llegir.

Una lectura per a infants a partir de quatre anys (millor acompanyats)
LES DADES:
Títol: Juguem a amagar-nos
Autora: Verónica Fabregat
Il·lustradora: Verónica Fabregat
Editorial: Akiara
Col·lecció: Akimira, 1
Pàgines: 36
Barcelona, 2022

Algunes de les imatges estan extretes de la pàgina web d’Akiara Books

«Un ou és silenciós», un bon llibre per als petits naturalistes

«Un ou és silenciós» és un llibre de natura escrit per la Dianna Hutts Aston, autora dels Estats Units, especialitzada en llibres de coneixements. De moment, l’editorial EntreDos ha traduït “Una llavor dorm” i “Un ou és silenciós”. Imagino que, més endavant, aniran traduint la resta de llibres que formen part d’aquesta col·lecció, com “Un niu fa soroll”, “Una papallona és pacient”, “Un escarabat és tímid”, etc.

Dels dos que he llegit, crec que “Un ou és silenciós” enganxarà més als infants. Bé, al menys a l’infant que jo vaig ser fa uns quants anys li hagués agradat saber més coses dels ous. Recordo que, en arribar les vacances d’estiu, allà al poble, acompanyava a l’avi matern a feinejar pels camps i, de tant en tant, ens aturàvem i em mostrava meravelles com plantes, insectes i altres bestioles. Però quan trobàvem algun niu, l’avi s’esplaiava i m’explicava històries fascinants dels ocells que a un infant de ciutat com jo li semblaven extraordinàries.

Per això dic que la lectura d’«Un ou és silenciós» atraparà més als infants.

És un llibre ben editat, de format gran, entretingut i educatiu. Em recorda recorda un àlbum semblant que va editar Cruïlla fa uns anys i que tenia unes mides enormes, amb solapes, pestanyetes, siluetes i secrets a cada pàgina.

Què aprendran els infants amb aquest llibre?

Començant per les guardes, veuran que a les del davant hi ha una pila d’ous de totes les mides i colors. Quan vagin a les del darrera podran veure els animals que han sortit d’aquests ous i descobriran que la majoria són d’un color diferent. El plomatge dels ocell no correspon al color dels ous. Així, l’ou d’oriol és rosat i l’ocell és groc, per exemple.

Després, quan vagin avançant trobaran una frase poètica que encapçala cada doble pàgina i ens mostra coneixements extraordinaris com els colors, els textures o el creixement de l’animal a l’interior de l’ou.
De tota manera, allò que el fa realment interessant no és només la informació. Cal deturar-se a admirar el bon treball de la il·lustradora, la Sylvia Long, que transforma el llibre en quelcom força especial i bonic.

El final és espectacular perquè ens mostra l’eclosió d’un ou de camallarga americà i a la pàgina següent veiem els pollets que han sortit. Preciós.

En aquest llibre trobareu més de seixanta tipus d’ous d’ocells, rèptils i insectes.

Seguirem amb interès aquesta col·lecció de llibres adreçat a infants a partir de 4 anys

LES DADES:
Títol: Un ou és sorollós
Autora: Dianna Hutts
Il·lustradora: Sylvia Long
Traductora: Susana Tornero
Editorial: EntreDos
Pàgines: 40
Blanes, 2022

«9 kilómetros», el llarg camí cap a l’escola

Arreu del món hi ha escoles rurals. A cada escola hi ha un mestre que espera que arribin els seus alumnes i sap que, de vegades, arriben amb fred i gana. Saben també, aquestes mestres, que alguns infants han de caminar moltes hores (cada dia) per arribar a escola, amb el desig d’aprendre de lletra i compartir experiències.

Ara, els de l’editorial Ekaré acaben de publicar un llibre preciós que ens parla d’un infant que ha de caminar nou quilòmetres per arribar a escola.

L’acció se situa a Xile, on hi ha més de dues mil escoles rurals a les que assisteixen uns 35000 infants.

El llibre ens mostra una coberta amb un infant que camina cap a nosaltres i quan obrim i veiem la primera guarda ens trobem amb un mapa i una línia vermella que ens indica un camí, el que ha de fer el noi, cada dia. Bé, d’entrada sabem que el llibre va d’un recorregut i sospitem que qui fa el recorregut és l’infant de la coberta, aquell que camina amb una motxilla un gorro, unes botes i un jersei groc. El que no sabem és on va. Potser va a treballar? D’excursió? Ha fugit de casa?

L’autor, en Claudio Aguilera, i la il·lustradora, la Gabriela Lyon, han fet un llibre bonic bonic, on ens mostren el recorregut, la vida d’aquests nois i noies d’arreu del mon que han de caminar moltes hores, creuant, rius i prats, amb fred i neu, per arribar a les seves escoles.

El nen amb la motxilla camina repetint una espècie de mantra (com quan anem pel carrer o pugem les escales de casa comptant els graons) i ho fa acompanyat d’ocells, insectes, vaques, cargols. El noi va repetint: “9 quilòmetres són 9.000 metres”, com si aquest recitar les passes que fa l’allunyés dels perills que anirà trobant pel camí. Res no l’atura perquè el que vol és anar a escola.

Els textos són curts i apareixen nombrosos ocells mirant el noi des dels arbres o des del cel.

Les il·lustracions de la Gabriela Lyon estan fetes amb acrílics sobre paper i son perfectes per entendre la força del relat.

Al final del llibre hi ha dos annexes. Un que ens explica totes les aus que hem anat veient i l’altre ens recorda altres indrets del món on els nens han de caminar moltes hores per anar a escola.

L’autor, en Claudio Aguilera, explica com va nèixer aquesta història amb aquestes paraules:

Así nació 9 kilómetros. Un grupo de imágenes rescatadas de la prensa que hablaban de niños y niñas, en distintas parte del mundo, obligados a caminar enormes distancias para llegar a sus escuelas. Al encontrarme con estos relatos me preguntaba cómo era posible que en pleno siglo XXI, en una época en la que la humanidad podía alcanzar estrellas distantes, pequeños tuvieran que andar varias horas en climas extremos para alcanzar uno de sus derechos elementales: la educación. Todo esto mientras hombres y mujeres poderosos sentados en sus cómodos escritorios les hablaban de igualdad, esfuerzo, deber y superación sin jamás haber sentido el agua colándose en los zapatos o el sol acribillando la espalda. Pero el tiempo pasaba y las noticias de casos similares seguían llegando desde todos los rincones del planeta.
Entonces recordé las largas caminatas que, más por gusto que por obligación, hacía cuando niño con mi hermano. También el ritmo que adquiere el cuerpo tras un largo rato de caminar y los pequeños descubrimientos, desvíos y sorpresas que alegran el sendero, aún cuando se ha recorrido una y otra vez. Y pensé en esa capacidad infinita de los niños de encontrar destellos de felicidad incluso en las experiencias más penosas. Fue en ese momento que desde las imágenes mudas y lejanas comenzó a escucharse un tamborileo, la música de unos pasos sobre un camino pedregoso. Y todas las voces de todos esos niños y niñas comenzaron a cantar una misma canción. La canción de los caminantes. La canción de los que no dejan de marchar. Los que llegan y los no pueden detenerse, los que no tienen donde detenerse, los que nunca llegan pese a sus esfuerzos, los que quedan tendidos a la orilla del camino. Y esa canción tuvo palabras. Palabras dichas para uno mismo que van al compás de cada paso y repiten una y otra vez: soy este camino, su principio, cada una de sus piedras y su final. Palabras para espantar la soledad y recordarnos que en algún lugar siempre hay alguien que espera nuestro regreso.

Este libro es esa canción.

lectura recomanada per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: 9 kilómetros
Autor: Claudio Aguilera
Il·lustradora: Gabriela Lyon
Editorial: Ekaré
Pàgines: 56
Barcelona, 2022

«Pequeño diccionario de ecofeminismo», un llibre coral

Aquest és un llibre de relats que comparteixen el mateix origen: Se’ls va demanar a un bon grapat d’infants que definissin algunes paraules que parlen de com cuidar a la gent i també a la natura.
És un procés creatiu diferent i amb un resultat desigual perquè hi ha relats molt potents i altres de més previsibles. Com a idea és molt aprofitable a l’escola o a casa perquè ens permet jugar a inventar-ne d’altres i a aprofundir en temes vitals.

A la introducció podem llegir:
Les preguntaron a las niñas y a los niños qué significaban algunes palabras.
Palabras que hablan de que somos naturaleza, que cuentan que dependemos de los ecosistemas porque nos proporcionan todo lo necesario para la vida: oxígeno, alimento, agua, cobijo, energía, minerales,
tierra fértil…

Palabras que hablan de que nuestra vida no sería posible sin que nos cuidaran, y que cuidar implica hacer un montón de tareas como lavar la ropa y emparejar los calcetines antes de meterlos en el cajón, limpiar la casa, cambiar las sábanas y hacer las camas, llevar y recoger del colegio a las niñas y niños que todavía no saben ir solas, hacer la comida suficiente para que nadie se quede con hambre, acariciar la frente para ver si hay fiebre, dar abrazos para calmar la tristeza, leer un uento o dos o tres… Cuidar es hacer muchos trabajos que, a menudo, son invisibles porque no se realizan a cambio de dinero. Trabajos que, mayoritariamente, hacen las mujeres. Vecinas, madres, abuelas, tías, sobrinas, amigas.
También mujeres migrantes que han tenido que dejar de cuidar en sus lugares de origen para ocuparse del cuidado de las personas que viven en los países que construyen las fronteras.

Estamos deteriorando la naturaleza pisoteando la tierra de la que dependemos y no valoramos a las personas que asumen esas tareas de cuidados imprescindibles para que podamos vivir.
¿Cómo es posible que destruyamos e infravaloremos aquello de lo que depende nuestra vida?
Las niñas y los niños comprenden la importancia de las palabras porque saben que es necesario entender la rugosidad de los troncos de los árboles para poder treparlos y conocen los mejores recovecos del bosque para jugar al escondite y sienten, en algún momento de cada
día, que los besos y las canciones son igual de importantes que poder comer cuando cruje el estómago.
Después, con las palabras de cada letra del abecedario, surgió una historia…


Al primer relat, el que correspon a la lletra A els infants d’entre 5 i 9 anys defineixen Abrazos alegria, amamantar, alternatives, amor i árbol. Amb aquestes sis paraules l’autora, la María González (de qui havíem ressenyat el seu magnífic “Viure”) composa una història de tres o quatre pàgines.
Després es passa a definir paraules que comencen per la lletra B i es repeteix el cicle.

Vaig tenir l’oportunitat de preparar una guia de lectura, conjuntament amb la mestra Laura Lagunas, sobre aquest “Pequeño diccionario de ecofeminismo” i ja es pot descarregar al web de l’editorial Milenio. Bé, també el podeu baixar clicant a continuació:

pequeno-diccionario-de-ecofeminismo-cat-guia-didactica

LES DADES:
Títol: Pequeño diccionario de ecofeminismo
Autora: María González Reyes
Il·lustradora: Celia Sacido Martín
Editorial: Milenio
Pàgines: 200
Lleida, 2021

«Si vens a la terra» a L’Ofici d’educar

Ahir a «Llibres per somiar» del programa «L’ofici d’educar» (Catalunya ràdio) vam parlar de Si vens a la terra, un àlbum de mides generoses que ens explica en 80 pàgines com és el nostre planeta. Ho fa de la mà d’un infant, que escriu una carta a uns imaginaris extraterrestres. Comença així:

Estimats visitants de l’espai exterior: Si veniu a la Terra, us caldrà saber unes quantes coses….
Vivim en tota mena de cases
Amb tota mena de famílies
Tots tenim un cos però cada cos és diferent

A la portada veiem el noi escrivint una carta que sembla no tenir final. Aquest mateix full anirà apareixent en diferents moments fins a l’acabament del relat.

És molt interessant l’explicació que en fa l’autora a la darrera pàgina on explica el com i el perquè d’aquest llibre. Comenta on va trobar la inspiració i ens parla dels milers d’infants que ha conegut en els seus viatges arreu del mon, en suport a l’UNICEF i a Save the Childrens.

Vam acabar amb el concurs. Si voleu participar, podreu guanyar un exemplar del llibre “Si vens a la terra” contestant la pregunta: Com és diu el nen que apareix a la portada del llibre?

Per concursar heu d’enviar via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat
Teniu temps fins al proper diumenge dia 27 de juny.

Vam dir també qui eren les persones que han guanyat un exemplar del darrer concurs sobre el llibre Clara Campoamor: en Dani i la seva filla Emma. Enhorabona!

El podcast de la secció, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/si-vens-a-la-terra-de-sophie-blackall/audio/1104577/

Al mateix programa es va parlar dels avantatges d’aprendre a la natura i l’aire lliure.

Aquest estiu, més que mai necessitem natura: colònies, casals i escoles de bosc són una bona manera de conèixer i experimentar l’entorn natural i, alhora, protegir-lo, entenent que som naturalesa. Un entorn com el bosc millora les defenses, desperta els sentits, ajuda a regular les emocions i relaxa, fomenta la creativitat, el joc, l’autonomia i la llibertat, i desenvolupa la creativitat, la motricitat i la resiliència d’infants i joves.

L’Elisabert Pedrosa va parlar amb Gloudina Greenacre, directora de Wild me; Katia Hueso, biòloga, autora d'”Educar en la naturaleza”; Anna Borràs, de l’Escola de bosc El Sauc, projecte educatiu a la natura; Júlia Garcia, cap d’Educació Ambiental de Fundesplai, i Pere Vives, cap d’Educació Ambiental i Colònies de la Fundació Pere Tarrés. De tot plegat en va fer un article que podeu llegir clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/els-avantatges-daprendre-a-la-natura-i-laire-lliure/noticia/3104926/

«Si vens a la Terra», un llibre-regal reconfortant

Aquest àlbum de mides generoses ens explica en 80 pàgines com és el nostre planeta i ho fa de la mà d’un infant, en Quinn, que escriu una carta a uns imaginaris extraterrestres.
En Quinn s’està al seu dormitori, a casa seva, i ens portarà a fer una volta al món. Comença així:

Estimats visitants de l’espai exterior: Si veniu a la Terra, us caldrà saber unes quantes coses….
Vivim en tota mena de cases
Amb tota mena de famílies
Tots tenim un cos però cada cos és diferent

A la portada veiem el noi escrivint una carta que sembla no tenir final. Aquest mateix full anirà apareixent en diferents moments fins a l’acabament del relat.

És molt interessant l’explicació que en fa l’autora a la darrera pàgina on explica el com i el perquè d’aquest llibre. Recomano començar per aquí. Explica on va trobar la inspiració i ens parla dels milers d’infants que ha conegut en els seus viatges arreu del mon, en suport a l’UNICEF i a Save the Childrens.

En Quinn, el noi que narra, fa una crida als lectors a mantenir-nos units, a estimar el nostre bonic planeta, a tenir-ne cura els uns dels altres, a valorar les nostres semblances i les nostres diferències. El missatge filosòfic, ecologista, humanista, que apareix és força evident i s’agraeix perquè el llibre és una mena de compendi de tota mena d’essers vius i de la nostra forma d’habitar el món.
Hi ha unes pàgines centrals que són una meravella plàstica. A doble plana veiem, entre d’altres, aquestes dues:

Les il·lustracions estan fetes amb tinta xinesa i aquarel·la, i l’autora afegeix detalls delicats com els puntets daurats que podem veure repartits pel cel de la portada simulant estrelles brillants. Preciós.
Els diferents tons del color de la pell de les persones està ben aconseguits i acabareu enamorats de les galtes, ah! Quina cosa tan delicada.
M’ha encantat la imatge de gent reunida al voltant de la taula. Com es troba a faltar en temps de covid, oi?

Només de pensar com de divertit port ser llegir aquest llibre amb els nois i noies de cicle inicial i demanar-los després que dibuixin com imaginen els extraterrestres, ja ens fa somriure.

Convé estar alerta als petits detalls, els elements visuals que l’autora ha escampat per les pàgines. Per exemple, si torneu a mirar les il·lustracions segur que trobareu a en Quinn a moltes pàgines. Serà com el conegut joc On és en Wally?

I també hi ha picades d’ullet als adults perquè iniciem converses, com per exemple, a partir de la frase que escriu en Quinn «Vivim en tota mena de llars», però si us hi fixeu a la part inferior de la pàgina hi ha persones que han perdut la llar: «En un foc. En un aiguat. En una guerra».

Només fullejar-lo em van venir al cap dos nom: L’Oliver Jeffers pel seu memorable “On som” i la Rocío Bonilla per l’estil de les il·lustracions. Connexions que cadascú fa, no?
Llibre recomanat per a infants a partir de 6 anys

LES DADES.
TÍTOL: Si vens a la terra
Autora: Sophie Blackall
Il·lustradora: Sophie Blackall
Traductora: Muntsa Fernàndez
Editorial: Barcanova
Pàgines: 80
Barcelona, 2021

Si voleu sentir a la Sophie Blackall explicant els perquès d’aquesta obra, us passo un vídeo curtet però interessant on ho podreu entendre millor:

La natura es rebel·la a “l’arquitecte i l’arbre”

«L’arquitecte i l’arbre» és un àlbum en format alt com un edifici que ens parla de la natura que habita a les ciutats, i de com aquesta natura, de vegades —ho hem vist molt en aquests mesos de confinament— s’entesta en recordar-nos que també forma part del paisatge i que té les mateixes necessitats de viure que nosaltres.

Llibres que parlin d’arquitectura no n’hi ha gaires. Alguns són magnífics com «Los rascacielos», «Popville» o «Un mon propi», per exemple. Ara acaba de publicar-se aquesta aventura que té com a protagonista un arquitecte anomenat Òscar que viu al carrer Pitàgores, número 45, en una casa molt ordenada, quadriculada, on tot té el seu lloc i la seva funció.

L’Òscar té una dèria gairebé malaltissa amb l’ordre i una obsessió amb les línies rectes i els quadrats. Es mira amb cert neguit la ciutat des de la finestra de casa seva:

«Aquesta ciutat és un caos!»

Per això l’edifici que està construint està calculat amb línies estrictament rectes i les finestres perfectament quadrades.

«Si tos els edificis de la ciutat fossin així, jo m’hi trobaria molt millor», pensava ell.

Però, ai! La natura és capriciosa i, després d’una forta ventada, l’arbre que hi ha al parc del costat del seu nou edifici, es desploma justament on havia d’anar la sala d’estar del pis de la tercera planta.

Aquest serà el fet que li trencarà els esquemes, el farà replantejar-se el seu projecte i la manera d’entendre la vida, adaptant-se a les situacions imprevistes i pensant més en les persones i construint un edifici on els nens poden jugar, lliscar, amagar-se i on les persones grans trobaran llocs pel gaudi i fins i tot les formigues i altres bèsties seran ben rebudes.

A la darrera pàgina del llibre, l’autor, el canadenc Thibaut Rassat, comenta que l’edicifi que ha pensat està inspirat en l’obra de l’arquitecte americà Gordon Matta-Clark i en la seva obra Conical Intersect , 1975. Aquesta:

Recomanat a partir de cicle mitjà

A la contraportada llegim:
L’Òscar és arquitecte. Té devoció per la bellesa de les línies rectes, tot ha d’estar quadrat, classificat, ordenat i organitzat. Fins al punt que hi ha qui pensa que potser està una mica
tocat del bolet: tot ha d’estar sota control!

Però. un bon dia, arriba a la feina i es troba que ha passat un desastre! Un arbre ha caigut al mig de la sala d’estar de la tercera planta de l’edifici en construcció. L’Òscar perd el món de vista davant d’un dilema tan inesperat: haurà de tallar aquest arbre immens i problema resolt?, o bé haurà de refer tots els plànols i càlculs originals per incorporar dins de l’edifici un arbre tort?

Un llibre entranyable que ens mostra la convivència entre la ciutat i la natura. Com els humans arribem a exigir-nos per adaptar-nos a l’imprevist, com descobrim que a partir del caos, neix la nostra creativitat i com podem entendre, respectar i estimar la natura, malgrat que se’ns presenti inesperadament.

LES DADES:
Títol: L’arquitecte i l’arbre
Autor: Thibaut Rassat
Il·lustrador: Thibaut Rassat
Traductora: Mireia Alegre
Editorial: Coco Books
Pàgines: 40
Format: 31,50 x 20,00 cm
Barcelona, 2020

Elogi de la lentitud

Ara que ens estem acostumant a viure amb més tranquil·litat i a gaudir de les coses senzilles, s’agraeixen iniciatives lectores que van en la línia de convidar-nos a observar la natura.
Us presento dues lectures de coneixements («Amb calma. 50 històries naturals» i «Els colors de la natura») i un àlbum de ficció («De pressa, de pressa!»)

Amb calma. 50 històries naturals
Un llibre ben il·lustrat que explica les petites meravelles de la natura que podem observar pels carrers, places i jardins de la ciutat, o pel camp. Són transformacions que, fins i tot, algunes les podem veure des de la finestra de casa. A tothora i cada dia es succeeixen fenòmens formidables que només podem copsar si ens deturem un moment i no tenim pressa.
Alguns dels fets que s’expliquen al llibre tenen a veure amb fenòmens naturals (es forma un arc de Sant Martí, una onada creix, es forma un núvol, etc.), d’altres fan menció a la flora (una catifa de campanetes, les fulles del cirerer cauen a terra, els nenúfars s’obren en un estany, etc.) i els fets més increïbles es refereixen als animalons (un talp s’avitualla de cucs de terra, el gat i la rata, un mosquit fa una petita excursió, etc.)


«Amb calma» és un llibre que convé anar-lo assaborint de mica en mica. Les il·lustracions fetes a tinta i acabades a l’ordinador tenen un punt que m’ha recordat una col·lecció de cromos que fèiem els infants, allà pels anys seixanta del segle XX. Encara la conservo, la mítica “Vida y color”.

A cada doble pàgina se’ns presenta un nou animal o un nou acte de la natura que convida a fixar l’atenció en els detalls i pensar en el món meravellós que ens envolta.
Llibre adequat a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: Amb calma. 50 històries naturals
Autora: Rachel Williams
Il·lustradora: Freya Hartas
Traductora. Maria Cabrera Callís
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 128
Barcelona, 2020

Els colors de la natura
Agafeu la motxilla i endinseu-vos al bosc més proper, atents al que us envolta. Fixeu-vos en la varietat de colors que hi ha. És magnífic. Podeu jugar a buscar un color determinat. Per exemple, si trieu el vermell tal vegada us topareu amb un pinsà, una rosella o un gerd.
El llibre està estructurat partint dels colors. Cada doble pàgina està dedicada a un color concret i tot allò de la natura que té aquesta tonalitat. És bonic de veres.
Per exemple, a la pàgina dedicada al groc, trobem un petit text poètic i una pila d’animals i plantes i fruites grogues: El panís, el plàtan, el canari, l’oriol, el gira-sol, el borinot, etc.

Al llibre hi trobareu els dotze colors més coneguts i les seves tonalitats.
A les últimes pàgines hi ha informació sobre la barreja de colors.

A la contraportada podem llegir:
A la natura abunden colors increïbles. Però t’has preguntat mai quin gust o olor podrien fer els colors verd, groc, rosa o blau? O com sonarien? O quin tacte tindrien si els toquessis? Els colors de la natura són tan meravellosos i diversos que inspiren la gent a l’hora de posar nom a tots els matisos mitjançant plantes, animals i minerals. Acompanya’ns en un viatge de descoberta dels dotze colors i tonalitats més coneguts. Aprendràs que els colors i els elements que es troben a la natura sovint estan estretament relacionats. Sabràs trobar totes les relacions a cada capítol? I finalment, si tens aspiracions artístiques, segueix les indicacions que t’oferim al final del llibre i podràs pintar amb la mateixa exquisidesa que la natura!
Lectura recomanada a partir de 5 anys.

LES DADES:
Títol: Els colors de la natura
Autores: Jana Sedlackova i Stepanka Sekaninova
Il·lustradora: Magdalena Konecná
Traductor: Àlex Gombau Arnau
Editorial: Cossetània
Pàgines: 32
Valls, 2020

De pressa, de pressa!
Un àlbum apaïsat, ideal per recordar la noció de temps —tic-tac— amb dos ritmes ben marcats. La primera part és vertiginosa i comença quan es fa de dia i un nen (podria ser una nena) salta del llit, es vesteix, i comença el dia a un ritme trepidant perquè convé ser dels primers, ell i els seus amics, en agafar el bus i després el vaixell per arribar a l’avió supersònic que els està esperant. Corrent com a bojos aconsegueixen arribar al seu destí. Bé, tots no, perquè el noi protagonista de la història veu com els companys marxen i ell no.
Aquí es crea un punt d’inflexió i el ritme ràpid canvia per esdevenir més calmat. El nen que corria com una llebre esdevé un nen caragol i, en aquest moment, veu una marieta, una flor, un forat, etc. tot allò que fa que el món sigui ben bonic.

Al web de l’editorial Joventut podem llegir:
Som-hi! Llevar-se d’un salt, vestir-se a correcuita, sortir de casa a tota velocitat i, cuitacorrents, atrapar primer l’autobús, després la llanxa i no perdre l’avió ultrasònic!
Però és tan agradable prendre’s el dia amb calma, mirar com cauen les fulles, escoltar el xipolleig de l’aigua o assaborir tranquil·lament una bona torrada…
Aquesta és la història d’un nen que comença el dia amb una cursa frenètica amb els seus amics per mirar d’agafar un avió ultrasònic sense poder-se aturar ni per fer un pipí. Finalment, tots aconsegueixen arribar a l’avió abans no s’envoli excepte ell. Però gràcies a això es pot aturar i gaudir de totes les petites coses que no havia pogut veure en la seva cursa frenètica.
Aquest llibre ens relata en la seva primera part l’estressant carrera del nen i en la segona com torna a recobrar la calma i a gaudir de tot el que troba en el camí. El format apaïsat del llibre permet que la història es desenvolupi com una seqüència on el text balla a la perfecció amb les il·lustracions. En una societat on tots correm tot el temps, l’autora ens descobreix el plaer de la contemplació i de prendre’s el temps per a gaudir de les petites coses.

Recomanat per a cicle infantil

LES DADES:
Títol: De pressa, de pressa!
Autora i il·lustradora: Clotilde Perrin
Traductor: Pau Joan Hernández
Editorial: Joventut
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

Missió Planeta, una col·lecció sobre els objectius de l’Agenda 2030

Des de fa uns mesos s’estan publicant força libres que tracten els objectius de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Les editorials s’esforcen en fer comprensibles els 17 objectius i els adapten a les edats dels infants amb il·lustracions entenedores i explicacions senzilles.

Un dels que m’ha agradat és «Escombraries i més escombraries» adreçat al cicle inicial. Editat per Barcanova, forma part de la col·lecció MISSIÓ PLANETA.

Dona respostes a preguntes relacionades amb les tres R (reduir, reciclar reutilitzar) i ho acompanya d’unes il·lustracions prou directes.

Al darrera llegim: Què passa amb les coses que llencem a les escombraries? Per què és important consumir de manera responsable? Tots podem fer coses per cuidar el nostre planeta, la casa on vivim, i intentar deteriorar-los el mínim possible. Què pots fer tu? Descobreix idees per reduir el consum, reutilitzar i reciclar millor.

M’ha agradat perquè, a més a més d’explicar què vol dir reciclar, reduir i reutilitzar, planteja situacions pràctiques en que ens hem de preguntar què cal fer, com per exemple, no comprar a la babalà.

Recomanat per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Escombraries i més escombraries
Autora: Lucía Serrano
Il·lustradora: Lucía Serrano
Traductora: Mercè Estévez
Editorial: Barcanova
Pàgines: 32
Barcelona, maig de 2020

Altres títols de la col·lecció MISSIÓ PLANETA:

 

 

 

 

 

L’Associació de Mestres Rosa Sensat, també ha publicat un dossier força extens i acurat on podreu trobar un bon grapat de libres que us ajudaran a tractar els objectius de l’Agenda 2030 amb els vostres alumnes. eL Podeu descarregar clicant AQUÍ.

Plasticus marítimus, un “ecocidi” més

“Plasticus marítimus. Una especie invasora” és una mena de quadern o guia de camp de les que usen els biòlegs quan fan observacions científiques. M’ha agradat el format, amb els fulls arrodonits, els dibuixos amb llapis I retoladors de colors dels que emprem a l’aula i, tot plegat, amb un aspecte de llibreta «moleskine» ben agradable.

El contingut és una altra història perquè l’autora, l’Ana Pêgo, va directe al problema, que no és altre que la conservació del planeta.

Un llibre imprescindible per a l’escola. Bé, i també pot ser un bon company de viatge aquest estiu, tan si aneu a la platja, a la muntanya o com si us quedeu a casa.

El text ens recorda que per poc que fem cadascú de nosaltres, ja estarem contribuint a la conservació de la natura. L’autora ens proposa que ens fem “beach cleaners” i que tinguem consciència ecològica.

A la contraportada podem llegir:
Quan era petita, la biòloga Ana Pêgo no jugava al pati de casa, sinó que ho feia gairebé sempre a la platja. Hi feia passejades, observava els bassals de marea i col·leccionava fòssils. Tanmateix, a mesura que va anar creixent, va entendre que una nova espècie es tornava cada cop més comuna a la sorra: el plàstic.
Per alertar sobre les seves conseqüències a la vida del planeta, l’Ana va decidir col·leccionar i donar un nom a aquesta espècie. La va anomenar Plasticus maritimus, i des de llavors va començar un projecte de sensibilització per a un ús més sensat dels plàstics i mai més no els ha donat treva.
Inspirat en aquest projecte, aquest llibre conté informació sobre la relació entre el plàstic i els oceans.
També inclou una guia per preparar excursions a la platja i motivar el lector per aquest canvi. Aquest Plasticus maritimus, pel fet de ser artificial, invasor, contaminant i tenir una vida tan llarga, es mereix tenir els dies comptats!

El reportatge sobre el llibre que han fet els de “Kalandraka televisió” el podeu veure a continuació:
http://kalandraka.tv/es/seccion2.php?id=29&pagina=1&video=Plasticus%20maritimus%20-%20Booktrailer#PD_Plasticus%20maritimus%20-%20Booktrailer

Cada hora que passa, mil tones de plàstic van a parar al mar. Més o menys és el que aboca un camió ple de plàstic cada minut. És una bestiesa!

LES DADES:
Títol: Plasticus matítimus, una especie invasora
Autores: Ana Pêgo, Isabel Minhós
Il·lustrador: Bernardo P. Carvalho
Traductor: Àlex Tarradellas
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 178
Barcelona, 2020