«Un estiu de luxe» en un paradís inversemblant

Fa uns dies, una amiga ha tornat d’un viatge a Noruega, a Bergen concretament. Me n’ha parlat meravelles d’aquell país, de la seva cultura i del seu nivell de vida. No he estat mai a Noruega i la imatge que tinc coincideix amb el que m’ha explicat.

La lectura d’«Un estiu de luxe» m’ha fet veure que, a tot arreu, les classes socials estan ben incrustades, que la pobresa no és patrimoni de determinats països i que les desigualtats existeixen vagis on vagis.

Aquesta novel·la extraordinària de Marianne Kaurin presenta una història romàntica, malgrat que pugui semblar un cant a l’amistat i a l’aventura. També hi ha un transfons que ens fa pensar que les mentides no porten enlloc i que cal acceptar-se tal com és cadascú.

Al primer capítol ens explica el darrer dia de curs d’un grup d’alumnes de sisè que s’acomiaden fins al setembre, quan es trobin al primer curs de la secundària. Justament aquell últim dia de curs arriba un nou alumne, en Vilmer:

Té una mà a la butxaca i a l’altra hi té una gorra. La samarreta que porta és de les que venen al zoo, i fa l’efecte que els pantalons curts marrons com un cagarro li venen una mica grans perquè li fan bosses, però no la mena de bosses que estan de moda i que queden tan bé.Porta unes sabatilles de roba que fa un segle o dos devien ser blanques. Té els braços i les cames prims i més aviat pàl·lids, i sembla que tots aquells rínxols no parin de bellugar-se-li dalt del cap fins i tot quan s’està ben quiet.

En Vilmer i la protagonista de la història, l’Ina, son els dos joves que viuen en un barri deprimit, pobre, i són els únics que aquell estiu no aniran de vacances enlloc.

L’últim dia de classe, l’Ina explica als seus companys que ella i la seva mare passaran uns dies al sud en un complex hoteler de somni. «El sud no és cap lloc concret», protesta una de les nenes de la classe. I és ben cert que el sud no és cap país que un pugui assenyalar al mapa del món.

És una mentida ben grossa perquè la realitat és que l’Ina no sortirà del barri on viu amb la amb la seva mare.

El sud no és cap lloc concret, però si es pensa bé potser que el sud sigui qualsevol lloc.

A partir d’aquest punt, la novel·la va explicant l’estiu de l’Ina i com s’ho passarà de bé amb en Vilmer, el seu veí, amb qui construiran una mena de paradís perdut en un soterrani abandonat a prop de casa seva. Es barallaran, riuran, s’enamoraran i viuran unes vacances úniques.

És una novel·la que es llegeix força bé, que té bon ritme i que, de tant en tant, com a les bones novel·les, un fet inesperat fa trontollar tot el que estem esperant que passi.

M’ha agradat força i és una bona lectura per a recomanar als alumnes de primer d’ESO.


LES DADES:
Títol: Un estiu de luxe
Autora: Marianne Kaurin
Il·lustradora: Lorena Rivega
Traductora: Meritxell Salvany
Editorial: Pagès
Col·lecció: Nandibú
Pàgines: 286
Lleida, 2022

Madame Baguette plora per dins

M’ha arribat aquest dibuix exclusiu com a fan de “Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento” juntament amb una polsera que lluiré aquest estiu. El detall va acompanyat d’un escrit de n’Esteisi que explica el següent:

Avui, Madame Baguette, la nostra mestra, estava molt contenta. Ens ha explicat que li passa cada any quan comencen a caure les flors d’uns arbres que hi ha a prop de l’escola. Diu que són acàcies de flors grogues i que el seu nom científic és Tipuana. També ens ha explicat que els fruits són aquelles fulles que llencem a l’aire i comencen a giravoltar com si fossin helicòpters. Ha dit que aquests arbres són “els arbres dels mestres”, però no sé perquè. Na Shannon diu que està contenta perquè s’acaba l’escola.
Li hem demanat a en Juan, el nostre creador, què en pensa de tot plegat i ens ha fet el dibuix tan divertit que trobaràs en aquest missatge i que compartim amb tu. Ens ha dit també que als voltants del mes d’octubre o així podrem llegir noves aventures nostres i que ja ens ho farà saber. Quina emoció!
Para atenció, també, a la bústia de casa, perquè t’arribarà una carta amb una polsera que podràs lluir aquests dies. Bé, només si m’has enviat la teva adreça, és clar.
La polsera és d’un sol ús. Això vol dir que quan te la posis no te la podràs treure i tornar a posar.

L’estiu és temps de fer coses diferents.
Jo no em perdo mai els focs artificials de la Festa Major. M’agrada estirar-me panxa enlaire a la platja i veure els coets com pugen i esclaten. Tots fem un oooooh! ben fort i quan es forma la palmera de colors llavors aplaudim amb ganes.
També vaig a la biblioteca més propera i busco còmics que em facin riure i m’emocionin. M’agrada llegir i que em llegeixin.
I als vespres, després de sopar, juguem a cartes. Aquest any toquen les de la col·lecció de Pokemon. Jo ja en tinc un bon grapat, alguna de les daurades. En Pimiento no juga perquè diu que és massa complicat per a ell i prefereix mirar les estrelles, afartar-se de síndria i ballar claqué.

Bueno, estipiper (ai, Madame Baguette diu que no es diu bueno que es diu bé), fes bondat i passa-t’ho genial.
Si m’envies una foto teva amb la polsera posada, estaré feliç de presumir d’amics a les xarxes socials.

I, esclar, m’he fet una foto amb la polsera i així seguiré compartint l’afició per les fantàstiques aventis de n’Esteisi, les Moneiotes de les seves germanes, la seva millor amiga Chelsi, la Shannon, la Kimberli, Madame Baguette i els ponis de les muntanyes planes del Nord.

Diu n’Esteisi que a l’octubre tindrem noves aventures i possiblement muntarem una trobada del FAN CLUB.

Aqui teniu algunes de les moltes fotos que han compartit els Estipipers (socis del FAN CLUB ESTEISI i PIMIENTO)
Bon estiu!

«Juguem a amagar-nos», un àlbum per mirar i jugar

«Una mona hi ha al terrat amb el cul arremangat», «Pito pito gorgorito», «Dalt del cotxe hi ha una nina», «La gallina ponicana pon un ou cada setmana», i altres cantarelles similars s’escolten encara als patis de les escoles. Formen part dels jocs de triar. Una que he escoltat als infants de cicle inicial i mitjà, en castellà i molt divertida, diu una cosa com «zapatito blanco, zapatito azul, dime cuantos años tienes tu…»

Segurament, n’hi moltes cantarelles que són locals i d’altres que han corregut pels patis de les escoles d’arreu. M’ho ha recordat una imatge d’aquest àlbum que explica un joc prou conegut amb unes normes senzilles i al que tots els infants han jugat. Es veu un rogle de sis peus i imaginem que algú està contant per anar eliminant-ne un a un fins a trobar qui pari. També hi ha un parell de sabates que no entren en el joc d’eliminar i quan passem pàgina descobrirem perquè.

«Juguem a amagar-nos» explica aquest joc i ho fa centrant-se en set infants de diferents edats que passen un dia al bosc. A mesura que anem passant pàgines anem descobrint on s’han amagat cadascun dels infants, en un recorregut per diferents espais, fent un camí d’anada i tornada. El final té gràcia.
Les il·lustracions estan fetes a llapis de colors i combinen diferents plans que ajuden a seguir perfectament la història.

És un bon llibre per llegir-lo durant aquestes vacances i anar trobant tots els animals que hi apareixen: llebres, esquirols, guineus pica-soques, cérvols, pit-roigs, ratolins, àligues, abelles, ànecs, granotes, serps d’aigua, sargantanes, senglars, bernats pescaires, guatlles, mussols, conills.

Akiara books és una editorial que es caracteritza per cuidar moltíssim l’aspecte del llibre i, en aquests cas, s’han lluït triant un llom de tela, unes cobertes de cartró dur gruixut i un paper de qualitat que fa de molt bon llegir.

Una lectura per a infants a partir de quatre anys (millor acompanyats)
LES DADES:
Títol: Juguem a amagar-nos
Autora: Verónica Fabregat
Il·lustradora: Verónica Fabregat
Editorial: Akiara
Col·lecció: Akimira, 1
Pàgines: 36
Barcelona, 2022

Algunes de les imatges estan extretes de la pàgina web d’Akiara Books

«Si vens a la terra» a L’Ofici d’educar

Ahir a «Llibres per somiar» del programa «L’ofici d’educar» (Catalunya ràdio) vam parlar de Si vens a la terra, un àlbum de mides generoses que ens explica en 80 pàgines com és el nostre planeta. Ho fa de la mà d’un infant, que escriu una carta a uns imaginaris extraterrestres. Comença així:

Estimats visitants de l’espai exterior: Si veniu a la Terra, us caldrà saber unes quantes coses….
Vivim en tota mena de cases
Amb tota mena de famílies
Tots tenim un cos però cada cos és diferent

A la portada veiem el noi escrivint una carta que sembla no tenir final. Aquest mateix full anirà apareixent en diferents moments fins a l’acabament del relat.

És molt interessant l’explicació que en fa l’autora a la darrera pàgina on explica el com i el perquè d’aquest llibre. Comenta on va trobar la inspiració i ens parla dels milers d’infants que ha conegut en els seus viatges arreu del mon, en suport a l’UNICEF i a Save the Childrens.

Vam acabar amb el concurs. Si voleu participar, podreu guanyar un exemplar del llibre “Si vens a la terra” contestant la pregunta: Com és diu el nen que apareix a la portada del llibre?

Per concursar heu d’enviar via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat
Teniu temps fins al proper diumenge dia 27 de juny.

Vam dir també qui eren les persones que han guanyat un exemplar del darrer concurs sobre el llibre Clara Campoamor: en Dani i la seva filla Emma. Enhorabona!

El podcast de la secció, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/si-vens-a-la-terra-de-sophie-blackall/audio/1104577/

Al mateix programa es va parlar dels avantatges d’aprendre a la natura i l’aire lliure.

Aquest estiu, més que mai necessitem natura: colònies, casals i escoles de bosc són una bona manera de conèixer i experimentar l’entorn natural i, alhora, protegir-lo, entenent que som naturalesa. Un entorn com el bosc millora les defenses, desperta els sentits, ajuda a regular les emocions i relaxa, fomenta la creativitat, el joc, l’autonomia i la llibertat, i desenvolupa la creativitat, la motricitat i la resiliència d’infants i joves.

L’Elisabert Pedrosa va parlar amb Gloudina Greenacre, directora de Wild me; Katia Hueso, biòloga, autora d'”Educar en la naturaleza”; Anna Borràs, de l’Escola de bosc El Sauc, projecte educatiu a la natura; Júlia Garcia, cap d’Educació Ambiental de Fundesplai, i Pere Vives, cap d’Educació Ambiental i Colònies de la Fundació Pere Tarrés. De tot plegat en va fer un article que podeu llegir clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/els-avantatges-daprendre-a-la-natura-i-laire-lliure/noticia/3104926/

Llibres, llibres i més llibres per a l’estiu

Les bibliotecàries de les comarques gironines fan unes guies molt acurades de les novetats aparegudes els darrers mesos. Són les guies CLER.

Ara acaben d’editar la guia corresponent a l’estiu 2021 per al públic infantil i juvenil, però també per als pares, mestres i educadors. Cada llibre seleccionat es classifica en una secció segons l’edat a qui va adreçat i el seu contingut. La podeu consultar clicant a l’enllaç següent:

https://www.bibgirona.cat/biblioteca/servei-de-biblioteques/documents/1541/show_guide?type=read

Una altra guia de lectures recomanades, elaborada per en Joan Portell i la Glòria Gorch per a les escoles i instituts dels Municipis Lectors, la podeu consultar a continuació:

En aquest sentit, us informem que el Premi Atrapallibres i el Premi Protagonista Jove, a iniciativa del CLIJCAT, ja ha indicat el llistat de libres seleccionats per al proper curs. Són aquests:

Inscripció, bases i tota la informació a:

https://www.clijcat.cat/Atrapallibres-Inscripcio-i-Bases

Algunes lectures per a l’estiu

L’estiu és una època formidable per llegir novetats i per recuperar aquella pila de llibres que s’ha anat acumulant a la tauleta. “Per manca de temps” diem, però no és ben bé així perquè de temps sempre en trobem per al que volem.

També és un bon moment per anar a la llibreria de confiança i demanar a les llibreteres que ens orientin sobre els temes que ens preocupen.

Algunes de les guies que s’han presentat aquestes darreres setmanes són guies fetes per col·lectius i persones amb criteri i crec que ens poden orientar prou bé. En comentem quatre:

GUIA CLER
El grup CLER (Club de LEctures Recomanables) del Servei de biblioteques de la Diputació de Girona està format per professionals de les biblioteques públiques de les comarques gironines i treballa des de l’any 2004 per tal de difondre la literatura infantil i juvenil.
Les guies CLER estan fetes per les bibliotecàries de les biblioteques infantils de les comarques gironines. Cada llibre seleccionat es classifica en una secció segons l’edat a qui va adreçat i el seu contingut. Cliqueu a GUIA CLER

GUIA DE LECTURA “ESTIU 2020” és la nova guia elaborada pel seminari de coordinació de Biblioteques Escolars de Gràcia, amb el suport de la llibreria «Casa Anita». Hi trobareu recomanacions bibliogràfiques per a l’alumnat dels quatre cicles d’educació Infantil i Primària. Cliqueu a GUIA DE LECTURA

El CLIJCAT, Consell Català del llibre Infantil i Juvenil, presenta una bona tria de recomanacions. L’han elaborat la Glòria Gorchs i en Joan Portell. Cliqueu AQUÍ.

I finalment la que, amb bon criteri, han elaborat a l’Associació de Mestres Rosa Sensat sota el títol «LECTURES QUE ENS FAN SENTIR BÉ». Podem llegir que la lectura ens fa sentir millor i que en aquests moments necessitem reconfortar-nos i riure una mica. La podeu descarregar clicant AQUÍ.

Recomanacions de lectures estiuenques de LIJ

El Grup Bibliomèdia és un àmbit de treball de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya format per persones dedicades a l’educació, que treballen per a l’establiment i consolidació de la biblioteca escolar en centres educatius d’infantil, primària i secundària perquè tenen el convenciment professional que la biblioteca escolar és imprescindible per a la formació dels nois i noies.
Una de les persones del grup, la Sílvia Solé, m’envia informació de l’entrada que han fet recollint diversos enllaços de centres educatius i altres grups de treball on recomanen lectures per a l’estiu. Ho podeu veure clicant a:
https://grupbibliomedia.blogspot.com/2018/06/recomanacions-destiu.html
i de passada, feu una navegació pel seu web. L’han deixat ben atractiu.


Un altra document que és força útil és el Garbell, butlletí periòdic de la Biblioteca de Rosa Sensat, que fa una tria dels llibres que han arribat a la biblioteca, i que el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil ha llegit i valorat, citats i ressenyats en el butlletí Quins llibres.
Ara també han pujat unes recomanacions de les darreres novetats. És «El Garbell 14» i podeu enllaçar-ho clicant a:
http://www2.rosasensat.org/pagina/el-garbell

Agraïm a l’Amàlia i la Sílvia que comparteixin informacions que ens orienten i ens pisten sobre llibres que d’altra manera passen desapercebuts, potser.