El comedor, un còmic humorístic boig, boig

«El comedor. Primer turno» és un llibre que recull tires còmiques al voltant d’aquest espai escolar on els infants passen cada dia una estona més o menys agradable i on es produeixen situacions còmiques que l’autor ha sabut recollir i dona’ls-hi una nova mirada.
El llibre segueix el curs de l’any per presentar els moments més bojos i també els més filosòfics al voltant del menjar, dels companys de taula, del cuiner i dels monitors de menjador. Trobem batalles de bròquil, els inevitables espinacs i les cols de Brussel·les, motiu de bromes divertides.


El llibre té una portada brillant i atractiva i a cada pàgina hi trobem el títol del gag i quatre caixes de colors suaus i línia clara amb una sèrie de personatges prou fidel a la realitat i a la diversitat que hi ha a les nostres escoles. Hi trobem nois grassonets que tot s’ho mengen (el seu plat i el dels altres), infants que amaguen el menjar, nois que s’adormen, la parella que menja els espaguetis com “la dama i el vagabund”, els qui parlen amb la boca plena, etc. Un llibre ple d’històries insòlites per llegir en companyia i que, de ben segur, agradarà també als pares que recordaran moments mítics del menjador escolar.
Imprescindible per a monitores de menjador.
Un còmic que combina la tendresa i l’humor.
Brutals algunes pàgines com “la ruleta de la gula” on la sort decideix què menjarà cadascú.
Un còmic per a infants a partir de set anys i que gairebé gairebé fa venir ganes d’apuntar-se al menjador (gairebé, eh!)

A la «promo» de l’editorial podem llegir:

Cuando eres pequeño, pasas muuuchas horas en la escuela. A veces es divertido, otras aburrido. Las lecciones, los exámenes, los recreos, los amigos… y el comedor. Aprendes a contar, escribir, situar los ríos en el mapa, quiénes fueron los Reyes de España, recitar una poesía de Verlaine… y a comer. El comedor es un poco como el recreo, un momento de pausa y relajación en la escuela. Aprovechas para reír y jugar con los amigos.
Una vez más Nob nos habla de la infancia con todo el talento gráfico y la sutileza narrativa que ya le conocemos gracias a sus otras obras publicadas en Dibbuks (Marieta. Los recuerdos de Naneta, Dad, La cocina de Naneta). Una vez más el trazo es colorido y dinámico, la narración fluida e intuitiva. Junta dos de sus pasiones, los más pequeños y la comida, para recordarnos que alimentarse es una fiesta y que es fuente de mucha diversión hasta en la propia escuela, donde, al fin y al cabo, estás con tus mejores amigos (y peores enemigos). Cada página es un gag, con su propio título, que te saca una sonrisa y te trae recuerdos, que hayas dejado la escuela o sigas yendo a ella. En este tomo seguimos a niños de primaria, los alimentos que les gustan y los que odian, los juegos y las travesuras que se inventan al comer, la gula, los modales… Nob no se olvida de nada y recuerda lo bien que lo pasas comiendo.
Esas páginas se publicaron en Francia por entrega en una reconocida y muy longeva revista para niños (J’aime lire, o “me gusta leer” del popular y gigantesco Grupo Bayard). Esta edición para España es una selección de los mejores chistes posteriormente publicados por tomos en Francia.

LES DADES:
Títol: El comedor. Primer turno
Autor i il·lustrador: Nob
Traducció: Fabián Rodríguez
Editorial: Dibbuks
Pàgines: 114
Madrid, 2017

El carter de l’espai, un còmic espacial (i especial)

En Bob és un carter espacial (de l’espai, vaja) que cada dia, de manera rutinària, reparteix cartes i paquets per l’espai.
La seva vida està pautada. Cada matí, es posa un vestit espacial, agafa la seva nau i condueix seguint un recorregut rutinari, tranquil, mil·limètric, sense incidents ni sobresalts. Però un dia el seu cap li diu que no farà la seva gira habitual i li assigna una nova ruta. En Bob s’enfada però accedeix, sense saber que cadascuna de les cinc entregues li suposarà viure un esdeveniment sorprenent i singular.
El carter de l’espai ens transporta a un univers de ciència ficció, mentre seguim el protagonista de planeta en planeta en el seu intent de lliurar el correu que se li ha encomanat.
El llibre té un principi còmic perquè veiem un antiheroi enfrontant-se a desafiaments no volguts ni triats per ell. Com que l’autor ens ho situa dins del marc de la ciència ficció, amb decorats una mica exagerats i personatges estrambòtics (com el cap que sembla un pop amb un només un ull, a manera de ciclop) en endinsa en la paròdia més divertida.

El primer lliurament el fa a un jardiner gegant al qual lliura un paraigua. La segona entrega la fa a una àvia que col·lecciona teteres, potser per lluitar contra la solitud. El gran paquet de la tercera entrega no té direcció i en Bob se les haurà de veure amb uns gossos afamats.
La seva quarta entrega el porta al planeta del senyor Petit i aquí ens quedem molt sorpresos perquè el senyor Petit és el Petit Príncep. El diàleg que mantenen ambdós és espatarrant de bonic i una picada d’ullet al clàssic de Saint-Exupéry.

I encara una cinquena entrega i un retorn a la (aparent) normalitat amb un final inesperat.

Estem davant d’un llibre en format còmic que recomanem a partir de tercer de primària però que en mans dels adults (pares i mares) produirà un efecte agradable, sens dubte.

Divertit i original, sense pretensions, ple d’humor i que en acabar de llegir ens farà veure la vida d’una altra manera. Seguint els passos d’en Bob el carter, els lectors descobriran que no hem de tancar la porta a les novetats. Una dificultat pot convertir-se en una experiència gratificant i agradable. Mirant el món de manera positiva, en Gillaume Perreault presenta una novel·la amb unes il·lustracions de línia neta, humorística, personatges entranyables i paisatges brillants on l´únic lament el notem a la darrera pàgina quan l’aventura s’acaba, ohh!


Gillaums Perreault és un dissenyador gràfic del Quebec (Canadà). Podeu saber més de la seva obra entrant al seu web: http://www.guillaumeperreault.com/

Les dades:
Títol: El carter de l’espai
Autor: Guillaume Perreault
Traductora: Susana Tornero
Editorial: Joventut
144 pàgines
Barcelona, 2018

l’àlbum il·lustrat a l’ESO

La revista Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia té com a objectiu proporcionar informació útil per a la pràctica docent i per a l’autoformació del professorat. Es publica trimestralment i aquest mes ha sortit el número 91 (ABRIL 18) que hi dedica el seu monogràfic a l’Àlbum il·lustrat com a eina per a l’aprenentatge de les ciències socials i on comprovem que la idea que l’àlbum il·lustrat TAMBÉ és per a l’Educació Secundària queda palesa.

La Pilar Rivero, com a coordinadora del número, ens fa la presentació a les primeres pàgines on diu:

“El libro-álbum –también conocido como álbum ilustrado– constituye un modo específico de comunicación. Como su nombre indica, este tipo de productos editoriales presentan un protagonismo compartido por el texto y la imagen. En cierta medida, establecen dos niveles complementarios de lectura entre el aparato gráfico y las palabras, aunque muchos autores prefieren entender que se trata de un mensaje diferente que alude a realidades distintas de un mismo proceso de cognición.
La utilización de los álbumes ha sido habitual en los primeros niveles de aprendizaje al considerarse que facilita el acceso a ideas, sensaciones o asociaciones de un modo directo e intuitivo que están presentes en amplios sectores del conocimiento, incluido el ámbito científi co. Por ello la alfabetización visual que potencia el libro-álbum constituye una competencia fundamental en la formación de los estudiantes.
En algunos casos la imagen es en sí el contenido y el texto se limita a proporcionar instrucciones para su utilización –como en el caso del libro juego– o ni siquiera se considera necesario –como ejemplifica el magnífico Emigrantes , de Shaun Tan–, obras a partir de las cuales puede establecerse un tratamiento en el aula de temas conflictivos actuales.
En el caso de las ciencias sociales en general y de la historia en particular, la ilustración favorece la comprensión de ese «país extraño» que es el pasado, cada vez más lejano y ajeno a nuestros alumnos, facilitando la comparación entre el hoy y el ayer en sus aspectos materiales y la creación en el alumnado más joven de una imagen de época, de una identifi cación de la cultura o los períodos históricos con sus elementos de la vida cotidiana más característicos y el establecimiento de manera espontánea de una comparación entre pasado y presente que lleva a reflexionar sobre el cambio y la permanencia.
En función de los formatos y contenidos podremos establecer un tipo u otro de actividad. En la actualidad el libro-álbum ofrece una gran variedad para trabajar las ciencias sociales. Lo más habitual es recurrir a libros informativos cuya temática específi ca sea la historia o el arte. Se trata de obras –generalmente narratives y con un rico aparato ilustrado– que se centran en el desarrollo de un tema concreto para explicarlo a jóvenes de diferentes edades. En ciencias sociales suelen focalizarse en civilizaciones del pasado (egipcios, griegos, romanos, etc.) y en determinados aspectos histórico-culturales característicos de ellas (momias, gladiadores, piratas, mitología clásica, etc.), pero también en biografías, no exentas en su selección del peso de la ética en la historia como disciplina escolar –aunque se puedan tratar de manera crítica determinados aspectos o acciones del personaje seleccionado–, las cuales nos facilitan trabajar con los estudiantes refl exiones relativas a la propia relevancia histórica del personaje protagonista.
Con menor frecuencia se encuentran ejemplos en los que se atiende a la evolución a lo largo del tiempo de un elemento de la vida cotidiana (como una calle o un puerto a través del tiempo), muy útiles para el desarrollo del pensamiento temporal y para trabajar los conceptos de cambio y permanencia.
Especial mención ha de hacerse de las publicaciones que recientemente están lanzando museos y editoriales para facilitar la comprensión del arte, centradas en un museo o en un autor concreto. En estos casos el contenido gráfi co constituye una forma visual de acercamiento a la signifi cación del artista no limitado a la merareproducción de sus obras. Suelen tratar de responder a cuestiones como por qué un determinado artista hace lo que hace y por qué esto lo convierte en algo relevante en la historia, cuál es su aportación y su rasgo propio.
Esta variada tipología de contenidos se refleja en las diferentes propuestas de trabajo que presenta este monográfico, destinadas a animar a hacer uso del libro-álbum en la clase de ciencias sociales (historia, arte, geografía, economía…) desde infantil hasta secundaria y bachillerato, y según una perspectiva crítica y multidisciplinaria.
Este monográfico constituye en realidad una guía de iniciación dirigida al profesorado cuyo objeto es incluir el libro-álbum entre los materiales didácticos fundamentales en la enseñanza-aprendizaje de las ciencias sociales desde infantil a bachillerato. Una educación de la mirada, un aprendizaje por proyectos, un pensamiento crítico, transversalidad y educación en valores son las claves.”

L’index de la primera part de la revista, allà on hi ha el monogràfic, és el següent:
Álbum ilustrado para el aprendizaje de ciencias sociales
Rivero Gracia, M. Pilar

Cómo trabajar con libros-álbum en el aula de historia
Rivero Gracia, M. Pilar / Gil-Díaz Usandizaga, Ignacio

El álbum ilustrado, una herramienta para interpretar la realidad
Centelles Pastor, Jaume

El libro-álbum en la enseñanza del arte actual
Palacios Garrido, Alfredo / Uyá, Nívola

De conquistadores y conquistados
Molina Puche, Sebastián / Ruíz Guerrero, Leonor

La casa, de Innocenti
Lobato Suero, Mª José / Hoster Cabo, Beatriz

«Busca y encuentra» en el libro-álbum de tema histórico
Pelegrín Campo, Julián

Com heu comprovat he tingut la sort de participar en aquest monogràfic. En una posterior entrada us faré cinc cèntims del meu article.

Els Quiquè i el ninot de neu

Els Quiquè són en Raül, l’Olívia, en Max, la Paula, en Bernat i la Pamela, una curiosa colla d’amics, cadascú d’ells amb una característica ben definida i particular.
A França, d’on és originari aquest àlbum, els autors ja n’han publicat quatre amb molt d’èxit. Ara, l’editorial Birabiro ens ha presentat el primer: Els Quiquè i el ninot de neu que no es volia fondre.
El llibre és una introducció al format còmic. Està ben pensat i els infants s’ho passen bé, rient i identificant-se amb determinats personatges, com en Raül que sempre veu problemes a tot arreu.


Al principi veiem l’Olivia pintant un cel de color gris. Els amics arriben i quan veuen el cel gris diuen que fa fred, s’abriguen i comença el deliri… Imaginen que neva, que neva molt, i decideixen fer un ninot de neu. Com que no hi ha pastanaga per al nas li posen un plàtan i l’anomenen Bernulf. Quan surt el sol, el ninot de neu comença a fondre’s i per salvar-lo el porten a la muntanya nevada. Allà trobaran éssers estranys com l’abominable gnom de les neus i altres.


M’ha agradat i m’ha fet riure. És un àlbum fresc que recomanem a partir de cinc anys.

Les dades:
Títol: Els Quiquè i el ninot de neu que no es volia fondre
Autor: Laurent Rivelaygue
Il·lustrador: Olivier Tallec
Editorial: Birabiro
Pàgines: 32
Barcelona, 2017

Si esteu a Barcelona el proper dia 5 d’octubre a les 7 de la tarda i us atanseu a la llibreria Jaimes podreu gaudir d’una conversa entre l’Olivier Tallec i l’Ignasi Blanch, parlant del seu ofici com a il·lustradors. A la publicitat de l’acte podem llegir:

Olivier Tallec

Dijous 5 d’octubre a les 7h
Diàleg entre il·lustradors: Ignasi Blanch conversarà amb Olivier Tallec
Olivier Tallec, il·lustrador per la premsa, l’edició infantil i el còmic i Ignasi Blanch, il·lustrador i coordinador de l’àrea d’il·lustració de l’Escola de la dona parlaran del seu ofici.
Olivier Tallec és il·lustrador de més d’una cinquantena de llibres. Es l’autor dels fantàstics «Qui que qui», de «Feliu, rei de les ovelles entre molts altres»
Ignasi Blanch, il·lustra llibres per a diferents editorials de Catalunya i de l’Estat espanyol. Coordina els estudis d’il·lustració de l’Escola de la Dona-Espai F. Bonnemaison
Traducció consecutiva – Entrada lliure

Ignasi Blanch

 

 

Saló del Còmic de Barcelona 2017

cartel_29x46_SC17_sinlogos_V3

Cartell obra del dibuixant Jaime Calderón

Ja hi ha data i programa del 35 Saló Internacional del Còmic, que se celebrarà del dijous 30 de març al diumenge 2 d’abril a Barcelona.
Com cada any, tots els gèneres del còmic estaran presents en les diverses exposicions, hi haurà tallers de temàtiques variades i la presència de destacats dibuixants i guionistes nacionals i estrangers. Serà curiosa de veure una exposició amb avions reals de diferents èpoques, com una rèplica del primer avió que va fer el trajecte de Barcelona a Palma de Mallorca. Per això, el cartell representa una aviadora sobrevolant la plaça Espanya i és un homenatge a les primeres dones aviadores. S’agraeix que el tema no sigui bèl·lic (hagués estat el més previsible). L’autor és en Jaime Calderón.
Al Saló hi haurà una exposició amb 100 originals del TBO i també les esperades visites d’il·lustradors de prestigi com el belga Bruno Gazzotti o el cubà Juan Padrón, entre altres.
Altres exposicions estaran dedicades al creador de la novel·la gràfica Will Eisner, a la sèrie de còmic Fanhunter de Cels Piñol, als viatges de Tintín al voltant del món o als superherois populars gràcies al cinema, com la Màscara, Hulk o l’Esquadró Suïcida. Crec que també hi haurà un homenatge al creador del Capitán Trueno, Víctor Mora, que ens ha deixat no fa gaire.
Si no heu anat mai a un Saló d’aquestes característiques, us ho recomano. No us defraudarà perquè com diu en Patrici Tixis, president del FICOMIC, “el còmic és la porta d’entrada a la lectura”
Tota la informació sobre horaris, preus i altres detalls logístics es poden consultar al web del Saló: http://ficomic.com/

35-comic

Gran i Petit 1

portadaUn dels llibres que m’ha fet riure molt darrerament és Gran i Petit, un còmic que acaba de publicar Pagès editors. Es tracta d’un recull dels quatre primers títols d’una sèrie de còmics molt populars a l’Argentina, on ja van pel volum desè.
El llibre ens explica que un nen, en Nacho, és el centre de l’univers fins que…  arriba el seu germà! Des d’aquest moment l’autor ens va narrant les peripècies familiars però amb la mirada de l’infant. Hi surten els pares, els avis, els amics dels pares, la tieta, etc.
És realment brillant la manera com presenta les situacions quotidianes i els raonaments dels nens que tantes vegades ens sorprenen a casa i a l’escola. L’autor és en Chanti, pseudònim del dibuixant Santiago González Rigael que segons explica es va inspirar en els seus nebots per fer la tira que cada diumenge publica a la revista Rumbos.

En una entrevista a la revista Imaginaria, l’autor deia :
“Gran i petit és una historieta per a tota la família que reflecteix les relacions que es donen entre germans.
Tinc una gran afinitat amb els nois. Ells tenen una manera de pensar més lliure, raonen per si mateixos, i treuen les seves pròpies conclusions (cosa que molts grans hem oblidat). Em va semblar bo mostrar tot aquest univers i especialment el de les relacions entre germans; que tot i tenir els mateixos pares no és el mateix néixer primer o segon. Les relacions són diferents. Tinc nebots i ells van ser la meva musa inspiradora.
Mai vaig pensar que fora a atrapar a públics tan diversos i de totes les edats, des nois que estan aprenent a llegir fins avis superlectors”.

La traducció al català ha comportat alguns problemes d’adaptació, com quan l’acció passa al Nadal i es veuen tots els protagonistes amb poca roba (a l’Argentina és estiu).

dsc06081

També comenta en Chanti que no va permetre canviar la samarreta esportiva que llueixen els nens quan animen a la selecció de futbol argentina per una altra del Barça, per exemple.dsc06080

Es va optar per deixar el nom del nen com a Nacho, malgrat que en català no es fa servir com a substitutiu afectiu d’Ignasi.
A l’Argentina, sobretot a les zones de l’interior, les tires còmiques d’en Nacho i Tobi tenen molta acceptació, gairebé a l’alçada de les de Mafalda i en algunes escoles s’usen com a material didàctic per entendre els vincles entre germans.
mayormenorEl llibre es pot anar llegint tira a tira i segur que moltes de les situacions us son conegudes, sobretot per als que heu conviscut amb germans.
Les il·lustracions són molt expressives i tenen el punt de vista a nivell del terra, talment com si fóssim nens. M’agrada també el traç ample de les línies perquè ajuden a centrar l’atenció i defineixen perfectament els personatges. Tot queda reforçat pels fons plans, gairebé neutres i de colors càlids.

Un bon regal per a aquests nadals. Per a infants a partir de vuit i sobretot per als adults amb fills.

Facebook: https://www.facebook.com/mayorymenorsitiooficial/

Dades:
Gran i Petit
Chanti
Pagès editors, S. L.
19,50 €
25 x 19 cm
192 pàgines

Exposició “Tintín al Tibet”

expo_tintin_al_tibet_paret_principal_full_gallery

Al Museu d’Història de Catalunya, del 15 de juny fins al 2 d’octubre, es pot visitar gratuïtament l’exposició que combina imatges de les expedicions alpines a l’Annapurna amb les aventures de Tintín al Tibet.

Segons s’explica a l’exposició “Tintín al Tibet és el treball més personal d’Hergé. En aquell moment, l’autor patia una forta crisi espiritual i la seva creació va constituir una veritable teràpia introspectiva. Hergé ens mostra la part més humana i trascendent de Tintín alhora que dóna via lliure a la seva fascinació per Orient. Des de la seva publicació en el 1958, es calcula que s’han venut més de 250 milions d’àlbums arreu del món, en mes de cent idiomes. El 1965, apareix l’edició catalana, traduïda per Joaquim Ventalló. La publicació del llibre coincideix amb la fugida del Dalai-lama cap a l’Índia, fugint de la repressió xinesa. Una qüestió que, més de mig segle després, continua d’actualitat.”DSC05093

És una bona ocasió per conèixer com ha patit el poble tibetà i, de passada, gaudir del traç net dels còmics d’Hergé.
L’exposició és gratuïta i val la pena atansar-s’hi aquests dies d’estiu amb els infants del Casal d’estiu o, senzillament, mentre vagaregem per la ciutat. L’horari és de dimarts a dissabtes, de 10 a 19 h i els diumenges i festius (excepte 15 d’agost) de 10 a 14.30 h. Els dilluns i el 15 d’agost, el museu està tancat.
Si voleu saber-ne més, teniu tota la informació AQUÍ