Maria Luchetti

Hi ha una història ben curiosa al voltant d’aquest llibre. Diuen que l’any 2005 van trobar els dibuixos d’en Crockett Johnson arxivats amb d’altres papers i documents a l’Institut Smithsonian (Washington). L’Institut és un centre d’investigació que està format, entre altres edificis, per 19 museus. És una instal·lació monumental que no ens la podem imaginar.

Bé, entre els documents hi havia aquesta història de dos nens, l’Anna i en Benjamí, que van a una platja a buscar conquilles i de tot el que allà els passa.

Al principi, la nena diu que està cansada i avorrida.

«No m’importaria ser dins d’un conte -va dir l’Anna- perquè als contes la gent no es passa el dia buscant conquilles. Els passen coses interessants.»

I en Benjamí li respon que els contes només són paraules. I les paraules només són lletres. I les lletres només són traços diversos. I comença a dibuixar lletres a la sorra.

Escriu «MELMELADA» i , de cop, apareix al seu davant un bol ple de melmelada.

És clar, la platja està encantada i tot el que escriuen esdevé realitat. Després posen «PA», «LLET», «ARBRE», «DOLÇOS» i tot apareix màgicament.

Mentre anem llegint i mirant les imatges notem que hi ha alguna cosa poètica al darrera que ens arriba ben endins i ens emociona.

A continuació, els nois escriuen a la sorra la paraula «REI» i apareix un rei trist que està assegut amb una canya de pescar. Llavors fem la connexió amb la pel·lícula “El rei pescador” i després recordem la llegenda artúrica i l’episodi d’un rei pescador que guardava el Sant Greal.

L’aventura va planant prou bé i van apareixent nous escenaris a mesura que escriuen «BOSC», «GRANGES», «CASTELL», etc. cap a un final tan plàcid i tranquil com podem suposar, en aquest viatge d’anada i tornada. Ve a ser com el “conte contat” que tanca la història i ens retorna a la realitat.

Les imatges estan inacabades, són esbossos fets a llapis i alguns traços estan sense esborrar. El llibre manté un aspecte com de quadern de dibuixos o quadern de naturalista, amb una coberta preciosa, amb cartró de color cru i llom de roba negra. Estètica anys seixanta.

«La platja màgica» és un relat que ens endinsa en el món imaginari de les paraules que segueix la idea de l’autor Crockett Johnson, el qual va escriure, 40 anys abans, una altra joia amb el mateix missatge. Recordeu «Harold i el llapis de color porpra?» Doncs sí, aquest.

LES DADES:
Títol: La platja màgica
Autor: Crockett Johnson
Il·lustrador: Crockett Johnson
Traductora: Maria Luchetti
Editorial: Corimbo
Pàgines: 62
ISBN: 978-84-8470-633-5
Barcelona, 2021

portada del conte

L’editorial Kalandraka té una especial cura amb les reedicions dels clàssics. A la seva col·lecció de contes tradicionals els trobem gairebé tots. Ara han incorporat una versió d’Els tres porquets, un dels contes més explicats als infants de cicle infantil, tant de viva veu com amb les nombroses versions que circulen.
Aquesta adaptació d’en Xosé Ballesteros explica que hi havia una vegada una truja que tenia tres fillets. Se’ls estimava molt, però com que ja eren prou grans, els va animar perquè marxessin a córrer món i fer fortuna.
Els tres germans se’n van anar a viure al bosc. Un dia van sentir que rondava per allí un llop molt ferotge… Casa de palla, casa de fusta, casa de pedra i maons… Materials diversos per a tres porquets ben diferents -un mandrós, un poc treballador i un altre molt treballador que malgrat tot tenen una cosa en comú: la por al llop.

detall del conte

Aquesta adaptació del conte popular anglès destaca també per la seva proposta plàstica, de tonalitats suaus i plena de detalls, tant a l’arquitectura i decoració dels espais domèstics, com en l’expressivitat dels personatges. L’il·lustrador és en Marco Somà, un jove italià que val la pena conèixer (http://marcosoma.blogspot.com.es/)

detall

Els tres porquets és un conte molt conegut arreu del món. Simbolitza el procés de creixement i desenvolupament de la personalitat. El nen que escolta el conte aprèn, per mitjà de la identificació amb cadascun dels porquets, que les persones evolucionen i que créixer té avantatges. És per aquest motiu que el porquet gran és qui aconsegueix vèncer al llop gràcies al seu esforç en construir una casa de maons i a la seva intel·ligència preparant l’olla on li cremarà el cul.

El conte ens mostra el simbolisme de les cases que es construeixen que va paral·lel a l’evolució de la humanitat i passa d’una casa sense estabilitat, la de palla, seguint per la de fusta, fins a una de més sòlida i duradora, la de maons.

detall de la contraportada

Si, habitualment, en els contes, el germà petit és el més llest i eixerit, el qui troba la solució, Els tres porquets se’ns surt de la norma i ens mostra que el germà gran (la representació d’un estadi més avançat de la personalitat) és el més madur, el més racional, el més realista, capaç de vèncer el llop.

El conte va ser publicat per primera vegada a Londres, l’any 1843, i en aquella versió el llop es menjava els dos porquets petits. Amb el temps la versió més coneguda és la que presentem, on els dos germans petits van a buscar aixopluc a casa del germà gran i sobreviuen.

Dades del llibre:

ELS TRES PORQUETS

Xosé Ballesteros (text)
Marco Somà (il·lustració)
María Luchetti (traducció)
40 Pàg. 22 x 22 cm.
ISBN: 978-84-8464-279-4
Preu: 13,00 €