Un lleó molt petit

Vaig conèixer aquest àlbum de la mà de la Diana Comes, companya de Sant Cugat del Vallès, que me’l va mostrar amb tant entusiasme que no vaig poder estar-me de comprar-lo.

M’ha recordat algunes situacions que vivim a les escoles. Infants més grans, més forts, enfotent-se dels petits i dient-los paraules despectives. És un clàssic dels patis on se senten frases del tipus “tu no jugues amb nosaltres, que ets petit”, o “si vols jugar, et toca parar” i altres irreproduïbles. Si l’infant té algun tret especial (ulleres, color de la pell, síndrome, etc.) l’escarni pot agreujar-se. Per sort, també hi ha els defensors de totes les causes. És el que veiem en aquest bonic àlbum il·lustrat per la Hildegard Müller.

«El gran petit lleó» comença amb una portada que ens aporta moltes pistes. Veiem, en un raconet, un lleó petitet, amb el cap cop, i al seu davant tres animalassos que se’l miren. Són l’hipopòtam (grandària), el lleopard (rapidesa) i el cocodril (perill), dibuixats de manera que ocupen tota la pàgina. Si obrim i veiem com continua la contraportada veurem un corb que tindrà una importància cabdal en el desenvolupament de la trama. Per damunt del lleonet, la lluna també ens pica l’ullet i ens apunta el final del relat. Una portada magníficament feta.

La història és senzilla. Els tres ganàpies se’n riuen del lleó per la seva petitesa. Aquestes burles continuades li produeixen tristesa. A les primeres pàgines veiem com el lleó està arraconat i se’l veu petit, molt petit.

El cocodril li diu amb veu forta, cridant (amb caràcters vermells, que ens donen idea de la seva fúria):
—Ets un lleó escarransit.
Els lleons són grossos. Els lleons són molt grossos. Els lleons són tan grossos que, que… que amb la pota poden tocar la lluna!

El lleopard i l’hipopòtam li donen la raó i el lleó petit, al vespre, s’asseu en un turó i pensa que no arribarà mai a tocar la lluna.

Just en aquest moment de màxima pena, es produeix el canvi en el relat perquè hi arriba el corb i s’hi asseu al costat. El corb (el veritable heroi) simbolitza l’amistat, la força i el coratge que es necessita, de vegades, per vèncer els entrebancs que ens anem trobant. Un encert simbolitzar-ho amb el corb, perquè la solució passa per una astúcia que ja us podeu imaginar. La il·lustradora podia haver buscat el paper protector del lleó pare o la saviesa del mussol, per exemple però ha explotat la idea d’un company que té l’habilitat de trobar una sortida enginyosa.

I així succeeix. Veurem a les darreres pàgines un lleó segur de sí mateix, caminant amb el cap ben alt, més gran, mentre que la colla de sapastres apareixen empetitits.

Un llibre que ens parla de l’assetjament i de l’amistat. Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: El gran petit lleó
Autora i il·lustradora: Hildegard Müller
Traductora: Anna Soler
Editorial: Takatuka
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

Més informació aquí

Truman, quin show de tortuga!

En veure la portada d’aquest àlbum, vaig recordar la gran pel·lícula “El show de Truman” i després de llegir aquesta bonica història vaig entendre perquè.

Resulta que Truman és una tortuga que viu en una mena de terrari amb parets de vidre i tal com li passa a Jim Carrey, sortirà del seu confortable espai per viure una aventura emocionant.

La tortuga Truman viu en un pis d’una bulliciosa ciutat, amb la seva propietària, la Sara. Un dia, s’adona que la nena li ha deixat set mongetes verdes al seu plat (dues més de l’habitual) i comença a sospitar que alguna cosa diferent és a punt de passar. També veu com la nena prepara una motxilla més gran que de costum, i després es fa un petó al dit, l’hi acosta a la closca i li diu “Sigues valent!”… A continuació, la Sara se’n va i, per primera vegada, puja a l’autobús número 11 que va cap al sud!

Truman espera, mirant per la finestra a que torni la nena i, després d’esperar, i esperar, i esperar molta estona, decideix anar a buscar-la!

Surt del terrari enfilant-se per unes pedres, arriba a l’ampit de la finestra, camina lentament, puja pel braç del sofà, llisca per una bota d’aigua i lluita contra les joguines de la Sara que estan escampades per la catifa.

Aconseguirà aquesta valenta tortuga reunir-se amb la nena?


Les il·lustracions de la Lucy Ruth Cummins són potents, fetes amb llapis de colors, carbonet, retoladors, guaix i acabats a l’ordinador.

Un llibre recomanat per al cicle infantil i especialment per als amants de les mascotes i pels aventurers.

Podeu descarregar-vos un paquet d’activitats (en anglès) clicant AQUÍ

LES DADES:
TÍTOL: Truman
Autora: Jean Reidy
Il·lustradora: Lucy Ruth Cummins
Traductora: Maria Lucchetti
Editorial: entreDos
Pàgines: 48
Blanes (Girona), 2020

Vaig coincidir amb la Cristina, una de les tres persones que han iniciat aquest viatge literari, i em va comentar que, de moment, només han publicat tres títols i que pensen anar a poc a poc. La Cristina té molta experiència en aquest sector de la literatura infantil i un ull avesat a descobrir llibres que valen la pena.

També han editat dos clàssics d’Arnold Lobel, els entranyables “Sapo y Sepo” que ara es diuen “Gripau i Gripere”. Dos llibres ben editats, amb tapa dura, format gran i una elaboració cuidada.
No vaig poder estar-me de fer-me una foto amb ella i desitjar-li molta sort en aquesta nova aventura.

Dins l’ou, una història que passa fora de l’ou

Dins l’ou ens mostra a la primera pàgina dotze ous de diferents mides i colors i una frase que comença dient “Tot era fosc i silenciós”.

Quan passem pàgina veiem l’interior dels ous on hi ha dotze animals simpàtics que sembla que estan satisfets i encantats de la vida que els espera. Llegim “calent i confortable

A la tercera doble pàgina els animals (l’ànec, el pingüí, la tortuga, el cocodril, la serp, etc.) han crescut i estan a punt de sortir de l’ou. En aquest moment imaginem què passarà, esclar, quan girem full. I així és. Neixen…

i després els veiem en una doble pàgina magnifica ocupant tot l’espai com en una mena de «tetris». Aquesta:


Més endavant una veu desconeguda diu “quan vaig sortir del meu ou, em va sorprendre constatar que no estava sola” i no serà fins més tard que no sabrem que qui parla és la serp pitó. Aggg!

Anem veient com a cada pàgina desapareix un animal i la panxa de la pitó s’infla i pren formes estranyes. Ai, ai, ai! S’està empassant els seus companys, sense dir ni “hola”, ni “bon dia” ni “encantada de saludar-te”.

Un àlbum per anar comptant. Molt divertit i que, quan l’expliqueu a classe, provocarà comentaris ben interessants dels infants perquè el que es desprèn del relat és que el més fort es menja el més feble.

Al final, serà la pròpia pitó qui desvelarà què li passa. Dirà que té molta fam. Bé, però sempre hi haurà algú més fort i amb més gana que la serp, no?

Aquest àlbum també pot servir per jugar a veure qui ha desaparegut. Com si juguéssim una partida de Pictureka.

Les imatges dels animals també van variant a mesura que avança la història i així la felicitat inicial i les cares de bonhomia, de mica en mica, es transformen en sorpresa i por. Els animals sembla que van entenent que el món exterior no és tan acollidor com imaginaven!

Un àlbum ben fet i que recomanem per a cicle infantil, especialment.

LES DADES:
Títol: Dins l’ou
Autora i il·lustradora: Emma Lidia Squillari
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 40
Mides: 23,5 x 28,5 cm
Barcelona, 2020

El pdf de l’editorial AQUÍ

Un final inesperat, amb un llop que no és el que sembla

«Un final inesperat» comença amb la imatge d’un prat ple d’ovelles menjant herba, tranquil·les, el cel amb núvols blancs i tot molt bucòlic. A la portada hem vist la imatge d’un llop que ens mira directament als ulls darrera el teló d’un escenari i ja sabem que segurament ronda pels voltants atent a aparèixer d’un moment a l’altre per cruspir-se alguna ovelleta. Bé, sempre és així en els contes de llops.

En aquest cas, però, les ovelles tenen qui les defensi: La SUPEROVELLA! Una superheroïna que les organitza perquè el llop no hi pugui fer res contra elles. Quan ja estan preparades per fer front al llop, aquest no apareix.

Té una altra manera d’actuar ben curiosa. La Superovella va a buscar-lo i se’l troba estirat, dormint. Vaja, quin contratemps! A moltes històries —sobretot a les de llops—hi ha un contrari, algú que crea el conflicte. En aquest cas, sembla que el llop no està disposat a ser novament el dolent de la pel·lícula, o millor de l’obra de teatre, perquè el que estan fent és representar una obra, segons veiem pels detalls dels decorats amb rodes, per exemple.

De sobte apareix la Caputxeta Vermella que el reclama i, més tard, encara els Tres Porquets. Tots estan molt enfadats en veure el llop fent el dropo i negant-se a participar de les seves aventures.

Estem davant d’un relat que juga amb personatges coneguts i que ens fa creure que assistim a una història amb moralitat on el llop, finalment, serà diferent. Per moments, ens recorda aquelles històries que acaben amb el llop integrat a la societat, un llop bo i amable. Però només es un miratge? Alerta! Cal seguir llegint per veure com acaba…

Un àlbum amb format horitzontal amb indicadors que ens fan la sensació d’estar davant d’un escenari teatral. Una història enginyosa, divertida i original adreçada a infants a partir de quatre anys. Les il·lustracions, força explícites, permeten a l’infant que encara no sap llegir seguir la història.

LES DADES:
Títol: Un final inesperat
Autor: Jérome Camil
Traductora: Maria Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
Pàgines: 48
Sant Feliu de Guíxols, 2020

 

Les balenes arriben volant

Agafes la portada d’aquest àlbum i què veus? Una imatge surrealista d’un grup de balenes surant pel cel entremig dels edificis d’una ciutat. Es tracta d’un dibuix fet a llapis i la sensació que transmet és de tristesa.

Abans d’obrir-lo te n’adones que és una ciutat com qualsevol altra ciutat populosa del món perquè a la part inferior hi ha l’embús habitual dels cotxes i els edificis són alts (oficines?). També veus que les balenes no són totes de la mateixa espècie. Es distingeix una balena blava, un catxalot i una balena grisa, totes avançant cap a la dreta i convidant-nos a obrir el llibre.Abans, però, recordem que no fa gaire em llegit o hem vist a la tele la notícia que el govern del Japó torna a autoritzar la cacera de balenes adduint que és una tradició, i ens passa pel cap la idea fantàstica de pensar que potser les balenes el que fan és fugir dels pescadors i buscar refugi al continent.

Bé, tot això són suposicions perquè el llibre no té text. Anem passant les 40 pàgines i podem llegir les imatges i entreveure una història força salvatge. Els cetacis semblen tranquils i algunes persones aixequen els ulls i els admiren, sense mostrar sensació de por, potser una mica de sorpresa i prou.

Però, ai, las!, les autoritats no pensen el mateix i la seva reacció serà violenta i envien un exèrcit format per mariners proveïts d’arpons a liquidar les balenes. Fa pensar en les reaccions d’alguns governs davant l’arribada d’immigrants, d’uns governs que no acaben d’entendre què està passant. Les balenes no fan pinta de voler fer mal a ningú, es diria que senzillament van de camí no sé sap on, com si estiguessin fugint, o potser es volen trobar totes a la ciutat de Melville com apunta la dona del temps (gran homenatge a Melville; més endavant veurem la paraula Achab en un dels tancs).

Les imatges de les autoritats militars són tremendes, i mostren una agressivitat que corprèn. En lloc de quedar fascinats, bocabadats, davant la bellesa que suposen aquests animals, els manaires de la metròpolis acaben tirant pel dret, com si tinguessin por, i eliminant-les del tot.

Ja hem apuntat que l’obra no té text i, per tant, cadascú, interpreta allò que l’autor i l’il·lustrador ens volen mostrar.

Molts dels dibuixos ocupen dues planes i tots estan enquadrats, limitats pel blanc. La última vinyeta és espectacular.

Novel·la gràfica recomanada per a alumnes de l’ESO

LES DADES:
Autor: Davide Calì (Cornelius)
Il·lustrador: Tommaso Carozzi
Editorial: Océano Travesía
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

 

El primer cas del comissari Gordon

Aquests dies estic buscant llibres que tinguin capítols curtets i es puguin llegir en veu alta, un cada dia. N’he trobat de ben bonics.

L’Oblit (Casa Anita) me’n va recomanar un bon grapat. Un és d’en Ulf Nilsson, un autor suec de força prestigi i que té una sèrie de llibres amb el mateix protagonista, el comissari Gordon, un gripau amb molta experiència però una mica gran per anar pujant arbres i fer segons quines coses.

De què va «El primer cas»? És una novel·la que reprodueix alguns estereotips de les novel·les policíaques per a adults. Va de resoldre el cas d’un robatori. A l’esquirol li han robat durant la nit una pila de nous i va a la comissaria de policia a comentar-ho al comissari Gordon. Aquest detectiu farà tot el possible per esbrinar qui són els lladres però necessitarà algú que l’ajudi perquè ell es troba vell i cansat. Aquí és on entra en joc una ratolina que esdevindrà la seva ajudant i junts formaran un tàndem molt entranyable, ple d’una saviesa càlida i divertida.

Deixant de banda l’entrellat del cas, hi ha diàlegs i pensament filosòfics tendres com quan la ratolina diu que no té nom:

Si no tens un nom, és com si no fossis ningú —va dir en Gordon— Sense un nom és com si no existissis.
El ratolí es va observar les mans i les va bellugar del dret i del revés. «Així doncs, no existeixo?», va pensar.

I el que segueix són les reflexions del gripau fins que li assigna un nom:

—Et diràs Pat—va decidir el comissari—. És un nom preciós.

O, quan al final de llibre parlen de la presó:

—Nosaltres dos, com a policies que som, desitgem que no hi hagi crims ni delictes. Un bon districte policial ha d’estar lliure de crims!

I més endavant diu: El millor és que no passi res. Res de res!

Aquest parell són els protagonistes de tota una sèrie de llibres que, tant de bo, els de Viena edicions els puguin traduir perquè segur que valen la pena.

D’aquest primer cas se n’ha fet una pel·lícula. El tràiler, a continuació:

https://www.youtube.com/watch?time_continue=97&v=w7Ow4bctbhM&feature=emb_logo

Les il·lustracions que acompanyen els capítols són de la Gitte Spee i són càlids, amb tons pastel, com fets amb guixos de colors.

LES DADES:
Títol: El primer cas
Autor: Ulf Nilssson
Il·lustradora: Gitte Spee
Traductora: Elena Martí
Editorial: Viena
Col·lecció: El jardí secret de Viena, 26
Pàgines: 104
Barcelona, 2019

Zooescrivint

En algunes biblioteques s’organitzen sessions de lectura amb gossos. Es tracta de llegir-li un conte a un amic pelut. Hi ha associacions com «Perros y Letras – R.E.A.D. España», «Comparteam» i altres, gestionen un servei de lectura amb gossos. Ho he vist a la biblioteca de Bellvitge i es tracta d’una sessió de trenta minuts en que l’infant li llegeix en veu alta al gos. Com que són animals tranquils, els lectors se senten més relaxats i llegeixen sense pressió.

Els avantatges són molts perquè es reforcen les habilitats lectores i comunicatives de l’infant, es promou la lectura, s’estimula la concentració, es redueix l’estrès, s’afavoreix un clima de confiança, seguretat i tranquil·litat, i es milloren l’autoestima i el resultats acadèmics, de manera significativa.

Les mascotes i, en general, les bèsties són un centre d’interès que desperta interrogants i curiositat. Probablement heu tingut a l’aula un nen que sap el nom i les característiques del diplodocus, el triceratop, el tiranosaure, etc. oi?

No és estrany, doncs, que a la literatura infantil veiem animals en accions típicament humanes i puguin resultar inquietants, amables, poètics o malvats. La gràcia és que són transparents i permeten una identificació ràpida. La guineu és astuta, l’os és fort.

A l’hora d’escriure passa el mateix. La proposta d’escriure una història sobre un dofí, un pardal, un cavall o una zebra, sol ser ben rebuda i les connexions neuronals es posen en marxa per redactar les peripècies més fantàstiques que puguem imaginar. Les mascotes, i els animals en general, són un bon estímul per a l’aventura formidable d’emplenar els fulls amb paraules boniques, màgiques i divertides.

A la revista guix del mes de setembre presentem una proposta d’escriptura a partir del llibre La caimana que segurament us pot inspirar altres accions d’escriptura. Ho podeu llegir a la GUIX núm. 470, dins la secció «viure l’escriptura». En castellà a la revista AULA.

En aquest mateix número trobareu un molt bon article de la Vanesa Amat sobre lectura i escriptura a cicle inicial.

 

Inspiració i creativitat a “Battle Bunny”

El llibre d’en Jon Scieszka i Marc Barnett encara no s’ha traduit al català ni al castellà i és possible que no hi hagi cap editor que aposti per ell. Llàstima! Llàstima perquè és una proposta molt enginyosa. El vaig conèixer gràcies a la recomanació del meu amic Daniel.

Parteix de la idea que a un infant, l’Àlex, la seva àvia li regala un conte per al seu aniversari. El llibre en qüestió és un conte amb imatges ensucrades i dolces sobre un conill que també fa anys. Es titula “Birthday Bunny” i al noi no li acaba de fer el pes. Ell hagués preferit un llibre d’aventures més emocionants, així que agafa el llapis i comença a modificar el conte del conillet, transformant-lo en una història totalment diferent. L’Àlex és molt creatiu i fa que el viatge del conill a través del bosc esdevingui una missió secreta. El conillet té males intencions i només l’Alex serà capaç d’aturar-lo.

A la primera pàgina ja entenem la idea del noi. Hi ha un cor dibuixat i al seu interior es llegeix «Moltes felicitats, Alexander». Després una frase escrita amb aquella lletra que en dèiem «redondilla» on podem llegir «Al meu petit conillet en aquest dia especial. T’estimo, l’avia» i més avall d’aquesta inscripció s’ha ratllat i tornat a escriure, amb un retolador i una mà maldestra, el títol original i allà on deia «Birthday Bunny» ara llegim «Battle Bunny».

El llibre té dues capes. La primera és la història original de «L’aniversari del conillet» tal com si fos un llibre ordinari, pintat amb colors suaus i un text imprès. La segona és el mateix llibre però s’han guixat, afegit, canviat els motius i les paraules per convertir el conte en una esbojarrada aventura bèl·lica. Representa que ho ha fet el nen Àlex amb el llapis i una imaginació que el porta a narrar com el conill és ben boig i vol destruir el planeta. Sort que algú (el propi nen) serà capaç de véncer-lo.

l’original

transformat per l’Àlex

El conillet es transforma en una mena de guerrer tipus Rambo que lluita contra tots els animals del bosc i va dient “El poder és meu”. Les seves armes són bombes de megatrons, abelles assassines, robots, serres elèctriques. Pel camí del bosc va fent estralls a tot el que troba, des de la Torre Eiffel fins a l’Estàtua de la Llibertat. Sort en tindrem que l’Àlex aconseguirà salvar el mon de la devastació total en una lluita final que succeirà, curiosament, el dia del seu aniversari. Sort.

L’he trobat genial i m’ha fet pensar en aquells llibres que esporguem a les biblioteques. De ben segur que els podríem donar un altre ús en mans dels infants si els animem a transformar el seu contingut, com fa l’Àlex aturant l’horrible conillet. Segur que heu vist (o fet) quelcom de semblant als llibres dels vostres alumnes… Qui no li ha pintat un bigoti a la Gioconda?

Un llibre entretingut, recomanat per als lectors que busquen alguna cosa diferent.

LES DADES:
Títol: Battle Bunny
Autors:Jon Scieszka i Mac Barnett
Il·lustradora: Matthew Myers
Editorial: Walker Books
Pàgines: 40
London, 2015

Les il·lustracions són d’en Matthew Myers. És molt enginyós i té molta gràcia modificant també les paraules que diuen els personatges. Podeu veure com va dibuixar el conte, a continuació:

Si us ve de gust, a l’enllaç següent podeu descarregar-vos el vostre propi BIRTHDAY BUNNY i transformar-lo. També podeu veure com l’han modificat altres infants.

http://mybirthdaybunny.com/

Llibres i propostes per al confinament – 6 (La cigonya)

Hi ha llibres que t’acompanyen tota la vida. Fa un parell de setmanes en parlava amb el meu amic Daniel per vídeo conferència. En Daniel treballa en una biblioteca escolar a Tailàndia i em comentava la mitja dotzena de llibres que l’han acompanyat per tot el món. Recordo que citava «El círculo de los mentirosos», «¡Eh, petrel!», «No digas que fue un sueño», «Viajes con Heródoto» i d’altres.

Em va fer pensar en els que estan a prop meu des de sempre i on he trobat inspiració per a les sessions de narració de contes. A part de la clàssica «Rondallística» d’en Joan Amades, la col·lecció de «Rondalles mallorquines» d’en Jordi d’es Racó o els recopilatoris de contes del país valencià d’Enric Valor, hi ha tres exemplars que estan al top ten dels més rebregats, llegits i rellegits. Un és «Fiesta» d’Herminio Almendros, el segon és «Les rondalles de Putxinel·lis Claca» (aquest ha passat pel sastre de llibres més d’una vegada) i el tercer és d’en Xesco Boix.

Xesco Boix va ser un dels iniciadors de l’animació al nostre país. El vaig conèixer a les Escoles d’Estiu de Rosa Sensat a la dècada dels 70 on el podies sentir cantar i contar animant els migdies d’aquelles extraordinàries jornades estiuenques. Un dels llibres que va publicar era un recull d’on he tret moltes narracions. Era una edició casolana amb il·lustracions de la Pilarín Bayés i que duia per títol «L’arbre generós». Allà hi ha molts contes que es poden adaptar per explicar a l’escola o a casa. N’hi ha quatre, en concret, que es van dibuixant a mesura que es narren: «L’elefant», «La tortuga Filomena», «El gat» i «La cigonya». Els he explicat sovint, a l’escola.

La Galera va tenir l’encert de fer-ne una edició acurada, en tapa dura, fa deu anys, amb motiu del 25è aniversari de la mort del cantant.

Avui, us n’explicaré el de «La cigonya» que jo sempre acabo dient que sembla un pollastre.

PROPOSTA DIDÀCTICA: Dibuixem i narrem
Al recull citat d’en Xesco Boix trobem el conte «El gat», una adaptació de la història original “The Tale of a Cat Black” que va escriure Carl Withers i va il·lustrar Alan Cover, l’any 1966, i es va publicar als Estats Units.
Diu que «Hi havia una vegada un nen petit que es deia Tommy. I aquesta es la T de Tommy…

En Xesco ho va transformar en “Una vegada era un senyor que es deia Pere i que es volia construir una casa. Es posa a la feina i comença a construir-se una habitació, una cambra,…


Una bona idea és anar dibuixant un animal qualsevol i anar inventant la seva història. Ben esbojarrada, si pot ser. Penseu en una balena, un pingüí, una girafa, etc. Segur que us en sortiu!

«El encargo», una rondalla oriental

«El encargo» és un llibre singular que presenta una història prou coneguda que forma part de diversos reculls de narracions orals.
Explica que una vegada un emperador va cridar a palau al millor artista perquè li pintés un quadre d’un gall. L’emperador era un amant d’aquestes aus i volia una plasmació ben bonica en forma de pintura.

El pintor va acceptar l’encàrrec i va marxar. El temps anava passant. Els dies, les setmanes, els mesos, els anys se succeïen i l’emperador estava impacient per veure l’obra. Quan no va poder esperar més, va anar a veure el pintor i li va retreure la seva mandra i la poca dedicació. L’emperador no sabia que per a fer un dibuix cal, abans, fer esbossos, proves i més proves, des de tots els angles, fins a trobar la imatge precisa.

El missatge que ens envia «El encargo» és que cal tenir paciència perquè tot costa molt de fer. És un ensenyament que ens repetia l’entrenador de bàsquet, als entrenaments. Ens deia que per encistellar un tir lliure calia llançar-ne molts, amb bona tècnica, respirant i concentrant-nos. Ens demanava que ens prenguéssim seriosament els entrenaments i així, el dia dels partits, no fallaríem. És un bon consell que es pot aplicar a moltes feines, especialment les creatives.

El llibre té una part gràfica que lliga perfectament amb el text perquè constantment veiem com la il·lustradora va fent esbossos del gall i de l’emperador, alguns millors que d’altres. Amb les il·lustracions i les proves de color que anem veient ens fem una idea de com és de complexa la feina de l’il·lustrador. Al final, l’espera té premi i els galls resultants són espectaculars.

Lectura recomanada per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: El encargo
Autora: Claudia Rueda
Editorial: Océano Travesía
Pàgines: 48
Barcelona, 2019