Contes fil per randa, de Kipling

Els contes que expliquem i que tenen més èxit entre els infants solen ser els populars però n’hi d’altres d’autor que a còpia de repetir-los, dramatitzar-los i explicar-los també esdevenen clàssics. És el que ha passat amb els contes de Kipling.
Ara, l’editorial Blackie Books ha fet una edició preciosa amb il·lustracions de la Marta Altés on podem tornar a gaudir de les aventures de la balena, del camell, del rinoceront, del gat i sobretot, sobretot, del petit elefantet, personatge mític dins la literatura infantil.
L’edició és molt acurada amb una portada espectacular, amb relleu —això de les portades amb relleu i amb disseny elaborat és una influència de les edicions americanes que estan fetes així per diferenciar-les d’una pràctica força habitual que és la pirateria perquè circulen edicions fotocopiades a baix preu i una manera de distingir si l’exemplar és copia o original és la portada— i uns dibuixos a color a cadascuna de les pàgines.
Els textos dels contes van ser escrits a principis del segle XX i publicats el 1902, amb il·lustracions del propi Kipling. Eren els contes que inventava per a la seva filla i van ser un homenatge perquè la nena havia mort feia tres anys a l’edat de set anys.
Kipling es conegut sobretot perquè va ser el primer anglès (va néixer a Bombai durant el “Raj britànic” l’època en què l’Índia, el Pakistan i Bangla Desh eren part de l’Imperi Britànic) en aconseguir el Premi Nobel i perquè una de les seves novel·les —El llibre de la selva— es va popularitzar moltíssim amb la versió disneyana.

Els contes fil per randa són històries breus protagonitzades pels animals de la selva. Són contes molt divertits que es presten a fer-hi veus i a dramatitzar-los amb els alumnes i/o els fills. Es basen en les típiques preguntes dels per què? ( Per què la balena té la gola que té? Per què el camell té el gep que té? etc.)
De les cinc històries que hi al llibre la més divertida és la de l’elefantet que pregunta Què, Com? Quan? i sobretot Per què? Per què? Resulta especialment espatarrant l’escena del cocodril estirant la trompa de l’elefant mentre la serp li agafa la cua.

Felicito a Blackie Books per l’edició tan delicada, i tant de bo en facin una presentació amb la Marta Altés i en Miquel Desclot que s’ha encarregat de la traducció.
Contes fil per randa (perquè els contes s’expliquen sempre igual, amb les mateixes paraules, fil per randa) és un bon llibre per ser llegit als nois i noies de P5 i també per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Contes fil per randa
Autor: Rudyard Kipling
Il·lustradora: Marta Altés
Traductor: Miquel Desclot
Editorial: Blackie Books
96 Pàgines
Barcelona, 2018

El tràiler de l’edició anglesa:

Björn és un ós

Björn és com es diu «ós» en suec (segons el diccionari català-suec). Ara l’editorial Joventut ha traduït aquest llibre que ens farà passar molt bones estones. Són, com diu la portada, sis històries d’un ós però podríem afegir que són històries senzilles i divertides, protagonitzades pels animals del bosc i que expliquen la bellesa de la natura i l’encant de la vida tranquil·la.

Björn viu dins una cova.
Les parets són ben llises i suaus.
El terra és confortable.
I just al davant hi ha herba tendra i un arbre rugós que va perfecte per a gratar-s’hi l’esquena.

Al llarg dels capítols del llibre, l’autora, Delphine Perret, ens presenta alguns moments de la vida al bosc. El títols ja ens avancen de què va la cosa. Per exemple, el primer conte, “El sofà”, ens explica que Björn rep de regal un sofà que li ha tocat en un sorteig.

—Björn, et quedaràs aquest sofà?
—Mmm, sí, és fantàstic tenir un sofà.
—De debò?
—Tothom ho diu…
—Sí, però… tu ho trobes fantàstic?
—Ehem…, no —confessa Björn.

Al segon, “Ball de disfresses”, els animals del bosc juguen a imitar les persones i es disfressen amb roba, organitzant un carnaval.

A les set en punt tots arriben disfressats i amb alguna cosa per compartir: avellanes, un pastís de nabius o unes puces.

El tercer “Res” ens explica que en Björn sovint no fa res però no s’avorreix mai.

El quart, “El regal” ens narra l’amistat de l’Ós amb una nena, la Ramona, i les cartes que s’envien l’un a l’altra

Encara un parell de capítols més on sabem de la visita al metge per fer una revisió completa i l’arribada de l’hivern.

«Björn» és un llibre molt bonic per mirar i remirar i descobrir l’encant de les coses petites, dels detalls delicats i també per riure una estona.

La mirada de l’ós ens acompanya durant tota la lectura i ens fa reflexionar sobre el veritable valor de les coses, perquè tot i que les aventures narren coses trivials, de la vida quotidiana, el transfons amaga grans veritats.

Hi ha molts petits detalls que ens enamoren. Segur que quedareu encisats amb la bústia ubicada al tronc de l’arbre, la forquilla que li envia la Ramona o les ulleres gruixudes a ratlles.

Que el llibre estigui protagonitzat per animals amb actitud humana no és nou a la literatura infantil però sovint trobem en altres llibres animals massa humanitzats o bé que es comporten només com a animals. Aquí, la mescla està molt aconseguida i podem veure com en Björn disfruta de la mateixa manera mirant els catàlegs de roba com quan es grata l’esquena o menja mel.

Crec que en Björn formarà part del grup d’óssos mítics de la literatura infantil, com ho van ser l’Otto, en Paddington, el Salvatge i d’altres.

El treball gràfic és molt delicat: Les imatges en blanc i negre sobre fons de paper de color, el traç expressiu dels animals, la tipografia, el disseny, tot està molt cuidat.

Un llibre molt recomanable. Per a infants a partir de 7 anys o per ser llegit en companyia a partir dels 4.

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial Joventut.

LES DADES:
Títol: Björn, sis històries d’un ós
Autora: Delphine Perret
Il·lustradora: Delphine Perret
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Joventut
Pàgines: 64
Barcelona, 2018

Què hi portes, a la bossa?, un conte per a cicle infantil

La Nayat Kaid és una il·lustradora independent que viu a Barcelona i compta amb uns estudis ben variats —Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, llicenciada en Sociologia, màster en Educació Secundària en l’especialitat d’anglès, formació artística a Brussel·les, Londres (Central Saint Martins School), Tòquio (Temple University Japan Campus) i Barcelona (Escola Massana)— que li permeten veure la vida des de diversos angles.

Ara acaba de publicar el seu primer àlbum, un conte anomenat «Què hi portes, a la bossa?» on explica la història d’un conill que passeja amb una bossa i tot el que troba ho fica dins.
Però, esclar! Tot el que troba no li pertany, és d’algú altre. Així que quan se n’adona farà esforços per retornar-ho als seus amos que estan buscant desesperadament els objectes: la girafa busca una arracada vermella, la guilla un rellotge, l’elefant les seves ulleres, etc.

Les il·lustracions són llampants i cada animal s’identifica amb un color ben viu, el groc de la girafa, el lila del mico o el rosa de l’elefant, per exemple. El fons blanc ajuda a centrar la mirada. Potser l’únic que no m’ha acabat de fer el pes és la maquetació perquè algunes imatges m’han costat de llegir. Tal vegada, si el format hagués estat apaïsat…

El conte està adreçat a infants de dos o tres anys. La trama és senzilla i les repeticions ajuden a entendre el problema que es genera quan algú pren quelcom que no és seu. Són diàlegs divertits:

—Ei! —va dir l’elefant.
—Ei! —va dir el conill.
—He perdut les meves ulleres quadrades. Les has vist?
—No.
—Llàstima. Què hi portes, a la bossa?
—Res.
—Qui te l’ha donat?
—Ningú.
—Molt bé.
—Molt bé.
—Adéu.
—Adéu.

A les mestres de cicle infantil segur que us fa venir al cap la situació viscuda a l’hora de marxar cap a casa. En més d’una ocasió, a l’escola, hem hagut de dir als nens que miressin a la bata perquè s’havia perdut un objecte (normalment una joguina nova) i era possible que s’hagués caigut «accidentalment» a la butxaca de l’abric, per exemple.
Sempre apareixia, misteriosament, algú deia «Ui! Aquí està! Ha caigut a la meva butxaca!» i la retornava. Més o menys com al conte de la Nayat.

A la presentació, els de l’editorial Quorum destaquen:

[… hi ha un treball del desenvolupament de l’empatia. És així que la intenció de l’àlbum és ajudar al nen a comprendre els sentiments d’altres persones, que molts cops poden ser provocats per les nostres accions, i a corregir el propi comportament si s’ha fet alguna cosa malament. I és que tan sols mitjançant l’ensenyament de la intel·ligència emocional s’aconsegueixen nens amables, tolerants, respectuosos i responsables, que seran els que milloraran el món.]

Quòrum Llibres és una plataforma editorial que publica a través del crowdfunding (micromecenatge). Tenen la seu a Valls.

LES DADES
Títol: Què hi portes, a la bossa?
Autora/ il·lustradora: Nayat Kaid
Editorial: Quorum llibres
Col·lecció: Altres
40 pàgines
Valls, 2017

Un tastet aquí

Si voleu conèixer una mica més del conte, teniu una oportunitat formidable d’ací uns dies al Clot:

 

La unió fa la força. Les gallines s’organitzen

El galliner està en ebullició i el pànic s’ha apoderat de les gallines blanques. Ha desaparegut un gall, en Marcel, i això amoïna especialment la Noemí, la seva esposa que pensa que ha estat culpa de la mostela. D’altres gallines comenten que han vist la guineu pels voltants. El cert, però, és que ningú no sap que ha passat.
Entre les gallines negres no hi ha cap absència però entre les pèl-roges també es troba a faltar la Glòria, una gallina grossa.
El galliner prepara una reunió d’emergència del Consell de gallines per parlar-ne i s’arriba a la conclusió que cal organitzar-se i sortir a lluitar contra l’enemic, abans no sigui massa tard.
Però les gallines són moltes i sorolloses i l’acord es fa difícil. Després d’algunes tèbies intervencions, les veus més potents es deixen anar i finalment s’aprova la constitució d’un exèrcit.
I aquí comencen els problemes. Com s’organitzen? En batallons? Per colors? Per grandària? Qui anirà al capdavant del nou exèrcit de gallines? Les negres potser, ja que el seu gall té molt de carisma? I per què ha de tenir el comandament un gall i no una gallina?
Després de moltes discussions decideixen anar mesclades.
—Unir-se no és dividir-se, és barrejar-se!— criden.
Finalment estan preparades per lluitar i avancen juntes en la mateixa direcció, amb les mateixes intencions, però amb prou feines han començat la seva marxa que s’aturen en sec…Per què?


La unió fa la força és un àlbum que parla de gallines i de política i ens ofereix algunes idees sobre la solidaritat, la tolerància, la democràcia i la convivència. El seu gran format (25×35 cm) convida a la lectura compartida.
Les il·lustracions de les gallines són fantàstiques i divertides. La manera com està enfocat el punt de vista una mica elevat, deixant la part de dalt lliure i eliminant els decorats ajuda a copsar la idea de multitud però també de la singularitat de determinades gallines.
El text és senzill i el final és divertit. Els adults que llegeixen el conte ja intueixen com acabarà des d’un bon començament però, tot i així, la sorpresa és agradable.
A l’escola és un àlbum que pot donar moltes opcions de conversa sobre el gènere, el poder, la democràcia, les races, etc.
Molt recomanable.
L’autor, en Laurent Cardon, va néixer a França i actualment viu a Brasil. Aquest crec que és el primer llibre d’ell que s’edita en català, encara que ha il·lustrat més de quaranta llibres per a la mainada.

LES DADES:
Títol: La unió fa la força. Una història de gallines
Autor/ il·lustrador: Laurent Cardon
Traductora: Maria Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
Girona, 2017
52 pàgines

 

Bufaré, bufaré i la casa ensorraré

portada cerdos.indd

portada del conte

L’editorial Kalandraka té una especial cura amb les reedicions dels clàssics. A la seva col·lecció de contes tradicionals els trobem gairebé tots. Ara han incorporat una versió d’Els tres porquets, un dels contes més explicats als infants de cicle infantil, tant de viva veu com amb les nombroses versions que circulen.
Aquesta adaptació d’en Xosé Ballesteros  explica que hi havia una vegada una truja que tenia tres fillets. Se’ls estimava molt, però com que ja eren prou grans, els va animar perquè marxessin a córrer món i fer fortuna.
Els tres germans se’n van anar a viure al bosc. Un dia van sentir que rondava per allí un llop molt ferotge… Casa de palla, casa de fusta, casa de pedra i maons… Materials diversos per a tres porquets ben diferents -un mandrós, un poc treballador i un altre molt treballador que malgrat tot tenen una cosa en comú: la por al llop.

img179

detall del conte

Aquesta adaptació del conte popular anglès destaca també per la seva proposta plàstica, de tonalitats suaus i plena de detalls, tant a l’arquitectura i decoració dels espais domèstics, com en l’expressivitat dels personatges. L’il·lustrador és en Marco Somà, un jove italià que val la pena conèixer (http://marcosoma.blogspot.com.es/)

img178

detall

Els tres porquets és un conte molt conegut arreu del món. Simbolitza el procés de creixement i desenvolupament de la personalitat. El nen que escolta el conte aprèn, per mitjà de la identificació amb cadascun dels porquets, que les persones evolucionen i que créixer té avantatges. És per aquest motiu que el porquet gran és qui aconsegueix vèncer al llop gràcies al seu esforç en construir una casa de maons i a la seva intel·ligència preparant l’olla on li cremarà el cul.

El conte ens mostra el simbolisme de les cases que es construeixen que va paral·lel a l’evolució de la humanitat i passa d’una casa sense estabilitat, la de palla, seguint per la de fusta, fins a una de més sòlida i duradora, la de maons.

img180

detall de la contraportada

Si, habitualment, en els contes, el germà petit és el més llest i eixerit, el qui troba la solució, Els tres porquets se’ns surt de la norma i ens mostra que el germà gran (la representació d’un estadi més avançat de la personalitat) és el més madur, el més racional, el més realista, capaç de vèncer el llop.

El conte va ser publicat per primera vegada a Londres, l’any 1843, i en aquella versió el llop es menjava els dos porquets petits. Amb el temps la versió més coneguda és la que presentem, on els dos germans petits van a buscar aixopluc a casa del germà gran i sobreviuen.

Dades del llibre:

ELS TRES PORQUETS

Xosé Ballesteros (text)
Marco Somà (il·lustració)
María Luchetti (traducció)
40 Pàg. 22 x 22 cm.
ISBN: 978-84-8464-279-4
Preu: 13,00 €

 

Feridun Oral, l’il·lustrador del mes (desembre 2016)

feridun-kedili-fotograf1L’il·lustrador d’aquest mes el vaig descobrir en un viatge a Istanbul on, remenant per la secció de llibres infantils, vaig veure que n’hi havia un bon grapat d’àbums il·lustrats signats per ell. En vaig comprar alguns. En tornar a casa vaig comprovar que en català només n’hi havia un de traduït: La poma vermella. Vaig pensar que  la globalització es mou per paràmetres estranys.

A la seva biografia podem llegir que Feridun Oral va néixer a Turquia el 1961 i que la seva àvia li explicava molt contes. Sabem també que es va graduar en Belles Arts per la Universitat d’Istanbul Màrmara el 1985.
A més a més dels llibres per a infants, que són la seva activitat més coneguda, també treballa amb d’altres elements com els tèxtils, la ceràmica i la fusta.
A tots els seus llibres hi trobem una gran presència d’animals perquè creu que els infants s’estimen els animals i que d’aquest amor en podem treure ensenyaments per tal que els nens (i els adults, naturalment) aprenguem a respectar-nos i estimar-nos els uns als altres.
Els seus personatges es mouen entre el realisme i el surrealisme. Els animals que dibuixa són molt expressius i aquestes expressions ajuden els nens a identificar-se amb els protagonistes.
Feridun Oral usa colors càlids i acollidors que, al seu torn, desperten emocions càlides en els lectors. Utilitza les aquarel·les amb precisió per tal de donar detalls als seus personatges i al món que crea al seu voltant.
Ha guanyat diversos premis literaris, incloent el de Millor llibre il·lustrat de l’any el 2008 pel seu llibre La poma vermella.
3756El llibre d’en Feridun Oral que podeu trobar en castellà i català és precisament La poma vermella que explica com, un dia d’hivern molt fred, un conill famolenc va sortir de casa seva per anar a buscar una mica de menjar. Ni un bri d’herba ni res no va trobar. Tot estava cobert de neu.
Finalment, va trobar una poma vermella en un arbre, però la poma estava molt alta i per més que va saltar no hi podia arribar. Llavors va demanar ajuda a la musaranya i aquesta s’enfila damunt del conill però la poma encara està massa alta i no hi arribaven. La guineu els ajuda i intenta fer-la caure amb la cua però no ho aconsegueix. Ho proven enfilant-se els uns damunt dels altres però tampoc no hi ha sort. Després de molta estona de pensar com podien agafar la poma van sentir els grunys de l’ós que estava a la seva cova i li van explicar el cas.
Amb l’ajut de l’ós, s’enfilen l’un damunt de l’altre i quan ja són a punt d’agafar la poma, la guineu esternuda i cauen al terra, poma inclosa.
Van compartir la poma i després van dormir abraçats dins la cova del gran ós.

3755img1

3755img4

3755img7

3755img8

En francès i anglès en podeu trobar alguns altres.

tour-de-lapinTour de lapin
Que bons són els trèvols frescos! Com li agraden al conill! Quina delícia! Però, per què el gran gos els hi vol prendre cada matí? Per què? Senzill -pensa el gos- sempre ha estat així.
El conill intentarà resistir-se però el gos l’ataca dia rera dia… fins que el conill trobarà la manera de desempallegar-se del gos…

 

Une si longue nuit
une-si-longue-nuitEl petit conillet es desperta sobresaltat a la nit, després de tenir un malson. Intenta tornar a agafar el son però té gana. Se’n va a buscar menjar però tot està molt fosc. Gràcies a la lluna i la seva brillantor les coses seran més fàcils.

199 224 un-hivern

 

 

 

 

 

 

Si teniu oportunitat de viatjar a Istanbul i us passegeu per alguna de les llibreries, segur que en podreu comprar altres de bonics, d’aquest força desconegut autor-il·lustrador.

Les seves lecture són recomanades per a cicle infantil, entre tres i sis anys.

lluna

Mélanie Rutten, la il·lustradora del mes (maig 2015)

Mela2Nascuda el 1974 a Leuven (Bèlgica), Melanie Rutten va passar la seva infantesa a diversos països de l’Amèrica Central i de l’Àfrica abans de tornar a Brussel·les, on va seguir estudis de psicologia, fotografia i arts plàstiques.
El 2001 va participar en un taller d’il·lustració amb la Montse Gisbert i va començar a conèixer i a interessar-se per treball de determinats autors/il·lustradors de literatura infantil, especialment de la Kitty Crowther, una autora belga com ella, de qui es nota la seva influència i qui li va donar un bon consell: No busquis les històries lluny d’on ets, les històries són dins teu.

Aquesta idea la va impulsar a escriure el seu primer conte “Mitsu, un dia perfecte”, la història d’una granota (?) que és una mica el seu alter ego, segons explica ella mateixa.
Aquest va ser el començament de la tetralogia que més avall comentem i que consta de, a més a més de “Mitsu, un jour parfait” que va ser escrit el 2008, “Oko, un thé en hiver” (2010), “Eliott i Néstor, l’heure du matin “(2011) i” Nour, le moment venu “(2012), tots ells mereixedors de nombrosos premis.

La manera com va generant aquesta sèrie de contes resulta curiosa. Diu que té dos quaderns, un amb línies pautades i un altre amb pàgines en blanc. Al primer va escrivint les idees amb frases curtes “passejar amb els peus nus per un riu…”, per exemple, i després pensa a quin personatge li pot passar això. A l’altre quadern realitza una sèrie de croquis sobre aquest personatge.

En els seus llibres el menys important és la intriga, allò que es percep sobretot és el pas del temps, la quotidianitat, la pausa. Els diferents moments del dia configuren el ritme de la història que s’explica. Els seus personatges són els antiherois que reconeixen les seves limitacions i les seves febleses.
En les seves històries, també es nota una certa influència d’Arnold Lobel i de Jean de Brunhoff, entre d’altres -sense oblidar la quantitat de bons il·lustradors que han treballat i viscut a Brussel·les (Hergé, Peyo, Morris etc.) i que de ben segur han acompanyat la seva infantesa i adolescència.

D’entre els seus llibres en destaco la tetralogia citada abans, uns llibres en els quals els personatges s’entrecreuen, on un personatge secundari d’un d’ells esdevé el protagonista d’un altre, i també l’únic que, de moment, podem llegir en castellà i català (aprendre a viure junts).

mitsuMitsu, un jour parfait
Narra les aventures de la Mitsu –una mena de cocodril o granota- que un matí no té ganes de fer res. No li agrada res. No vol res. Així que decideix anar a l’aventura seguint el consell de la seva amiga Mia, l’oca.
La Mitsu vol canviar d’aires, es deprimeix en la seva vida quotidiana. Els amics vénen a donar-li suport, a ajudar-la, però ella no vol saber res d’ells. Al final de la seva aventura no arribarà gaire lluny però es trobarà amb algú molt especial… “Crec que he trobat el que estava buscant,” li xiuxiueja a l’oïda. Al final, la Mitsu es reconciliarà amb els seus amics, i el dia resultarà perfecte…

40_Mitsu-nuit-enti-re

 

 

 

 

 

okoÖko, un thé en hiver
A l’hivern, la llagosta Madeleine mor. L’Oko, la granota, i els seus amics hauran d’aprendre a viure amb la seva absència. L’Oko trobarà un nou amic que l’ajudarà.
En aquest conte, la Melanie Rutten construeix un món en un petit bosc habitat per animals imaginaris on la vida social és molt intensa. Emocions fortes que sempre troben els bons moments en la solidaritat, en el desig de compartir.
Les aquarel·les suaus esbossades en pàgines grans de color crema ajuden a entendre els sentiments que es desprenen dels personatges.

96_ko3

 

 

 

 

 

 

 

 

elliotElliott et Nestor, l’heure du matin
És l’estiu i l’Elliot ha convençut a en Nestor de fer un viatge plegats però, de camí, el mal humor d’en Néstor i les seves petites obsessions, acaben amb la paciència de l’Elliott. Es barallen…
Una història d’amistat i aventures de dos amics que van caminant riu avall, fent un pícnic sota un arbre, mirant les estrelles i escalant una muntanya.

72_Eliott-Nestor5

 

 

 

 

 

 

 

 

nourNour, le moment venu
L’últim títol de la tetralogia ens presenta a la Nour preparada per fer un viatge però sense saber quina direcció prendre. Al bosc tot està canviant. També hi és l’Oko, qui li va prometre una sorpresa que no arriba. La Nour no s’atreveix a recordar-li.
Paciència, Nour: És primavera.

100_Nour2

 

 

 

 

 

 

 

 

En aquest quatre llibres hi ha algunes constants: la llum i el color, l’omnipresència de la natura on l’aigua, els boscos, el camí, etc., proporcionen el marc, de vegades inquietant, de vegades benèvol, però sempre poètic d’aquestes petites obres d’art, d’aquest univers coherent i acollidor, amb personatges que es creuen d’un títol a un altre, cadascú ocupant, al seu torn, el centre de la narració, amb estats d’ànim variables.
Recomano una mirada especial a com estan pintats els cels, el pesant sol de la tarda, la pàl·lida llum blava del matí o de la nit, moments de pura poesia visual, d’una poesia que enlluerna i emociona.

L’any 2013, la Melanie va canviar la tècnica pictòrica amb “L’ombre de chacun”, traduït a casa nostra com “Aprendre a viure junts”, un llibre diferent, que et sorprén i que, al meu entendre és molt bonic, impressionant diria.

aprendreAquest àlbum ens narra la història d’un grup grup format per un cérvol inquiet, un petit conill que vol créixer, un soldat, un gat que cada dia somia el mateix, un llibre que ho vol saber tot i un ombra misteriosa que els va seguint.
Està estructurat com un tot però dividit en petits contes que es relacionen entre sí. Hi ha, per exemple, la trobada del petit soldat enfadat i el conill que ha marxat massa ràpid de casa seva. En el seu camí es creuen amb un gat a la recerca de la seva pilota perduda, i amb els altres personatges. Enmig de tot plegat, ningú no es preocupa per l’ombra silenciosa…

A través d’aquest relat coral, la Melanie evoca temes potents com la separació, la mort, el coratge o l’amistat. Els personatges s’enfronten a les preguntes existencials, mentre avancen pel camí que els portarà al volcà.
Un llibre enlluernador, poètic, emotiu, delicat i sensible, ple de paisatges lluminosos, brillants, amb belles escenes de tendresa i imatges reconfortants. Hi podem trobar moltes pistes ocultes en les il·lustracions de paisatges exuberants (les aparicions de l’ombra, el cotxe vermell,…).

90_OMBRE22

 

 

 

 

 

 

107_Source-couv-site 108_Les-sauvages-CouvBDAltres llibres de la Mélanie Rutten són:
Les sauvages
La source des jours

Tant de bo, ben aviat poguem gaudir dels seus llibres traduïts al català.

Més informació sobre l’autora al web: http://www.melanierutten.com/
I també al web de l’editorial MeMo: http://www.editions-memo.fr/Melanie-Rutten?lang=fr
d’on hem extret les imatges i algunes informacions que acompanyen el post.

97_Mitsu199_Nour1 68_Eliott-Nestor1 95_ko2