Al fons del mar, un cranc està buscant un lloc on descansar. Ha participat en una cursa d’anar marxa enrere i això és esgotador. En una doble pàgina el veiem lluny, a l’esquerra, i també en un primer pla a la pàgina senar.
Quan passem pàgina el tornem a veure buscant un lloc on amagar-se perquè s’acosta un depredador.
I en girar full el veiem (l’intuïm, millor dit) en una doble pàgina negra, a sang, on només es destaquen els ulls del cranc.
I ja està la seqüència completa. Apareix el cranc, busca un lloc per descansar, s’ensuma el perill i s’amaga. Creu que està segur. Es torna a començar però en aquest cas és un calamar. Busca un lloc per descansar els tentacles, veu el perill i troba on amagar-se, però ai! resulta que es la mateixa cova on està al cranc.
Aquesta escena s’anirà repetint cada vegada que hi apareix un nou animal. El següent és el bacallà i després arriba el tauró. Tots a les fosques.
És molt enginyós i el final ja us el podeu imaginar perquè qui arriba és el peix llanterna que il·lumina la cova. Hahaha, cames ajudeu-me!
És una bona lectura per ser narrada a l’inici d’una sessió de contes i per fer conversa sobre què s’imaginen què ha passat amb els animals i per què el peix llanterna fuig esperitat i mirant cap enrere.
Té els elements necessaris per a cicle infantil: animals, natura, repeticions, encadenament, misteri i final sorpresa.
Després de llegir aquest àlbum he pensat en com han canviat les històries des de fa quaranta anys ençà. Per una banda, les il·lustracions han experimentat un creixement exponencial i són una meravella per la quantitat de registres i matisos que s’han anat incorporant i millorant.
Incís: No parlo dels que estan fets amb ordinador i en quatre dies, que aquest es veuen de seguida que són fabricats perquè l’editorial tingui catàleg i pugui rebre les subvencions corresponents. A Catalunya, les empreses editorials poden optar a diferents tipus d’ajuts públics gestionats principalment pel Departament de Cultura de la Generalitat (a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals – ICEC i la Institució de les Lletres Catalanes) i per l’Institut Ramon Llull)
Seguim: Els infants poden gaudir de les il·lustracions d’un nombre d’il·lustradors fantàstic que tenen obra publicada aquí i a altres països. A la revista Cornabou, per exemple, hi ha censats més de vuit-cents (https://www.andreusotorra.com/cornabou/docus/illustlist.html) i això dona idea de la potència i el creixement del sector.
Aquest àlbum que presentem està dibuixat per en Francesc Rovira, un autor del qual han passat per les vostres mans molts llibres i la majoria amb un estil personal i fàcilment reconeixible. Si voleu, feu-li una ullada al seu portafoli que trobareu al blog https://francescrovira.net/ i entendreu de què us parlo.
El mateix podem dir dels que, per aquells anys 80, van començar a la revista Cavall Fort. Són noms que mereixerien un espai (museu?, centre de documentació?) gestionat pel Departament de Cultura on poguéssim disposar d’exposicions temporals, per exemple. Un lloc estable on els estudiants trobessin obres de Roser Capdevila, Francesc Infante, Carme Solé Vendrell, Maria Rius, Fina Rifà, Pilarin Bayés, Montserrat Ginesta, Arnal Ballester, Jordi Vila Delclòs, Lluïsot, Gemma Sales i molts altres.
I dels actuals també podríem fer un llistat prou extens per entendre que estem en el bon camí: Marta Altés, Anna Aparicio, Luciano Lozano, Xavier Salomó, Màriam Ben-Arab, Roger Olmos, etc.
Em venen al cap les frases de Paco Abril, a la darrera revista Lazarillo d’aquest 2026 quan feia un elogi dels il·lustradors. A “Carta del director”, amb el títol ILUSTRACIONES: LAS BOTAS DE SIETE LEGUAS DE LA LITERATURA INFANTIL, entre altres frases deia:
«Los buenos ilustradores no son los que muestran en dibujos aquello que el texto ya cuenta. Los verdaderos ilustradores narran historias con imágenes. Parten del texto del autor, por supuesto, pero jamás aceptan lo escrito como una limitación, sino como un acicate para la creación.»
«Tenemos en España –nacidos aquí o que viven en nuestro país– grandes artistas, hombres y mujeres que poseen el don de la iluminación, pues dan nueva luz a los textos que les ofrecen y, sin contradecirlos, los amplían y los engrandecen con sus imágenes.»
«Ahora que la inteligencia artificial pretende sustituir a los creadores humanos con obras robóticas sin alma y sin vida, hay que reivindicar más que nunca el valor de la ilustración hecha con el prodigio de las manos humanas.»
En canvi, amb els textos, em passa que em costa entrar en les històries actuals. Noto que han canviat els temes, els valors, la manera de presentar els personatges i és com s’hi hi hagués una mena de autocensura i un intent de mirar que tot tingui “correcció política” i sobretot que inclogui temes on no s‘oblidin la perspectiva de gènere, la igualtat entre nois i noies, la diversitat familiar i cultural, la inclusió, la identitat i altres problemàtiques socials.
Em costa trobar relats que expliquin bones històries, amb personatges més profunds, històries que incorporin més fantasia, aventures, humor i també realisme crític. Potser és cosa meva i segurament el que succeeix és que les problemàtiques socials són diferents.
Bé, tots aquests pensament van vingut al cap després de llegir el que fa l’elefant sota la pomera i m’ha agradar que l’animal mengi les pomes de quatre en quatre, faci una tifa per adobar les plantes, s’enfili fins a la copa per cantar-li a la lluna, es grati el cos contra el troncs, etc.
Un àlbum il·lustrat per al cicle infantil per llegir, gaudir dels dibuixos i jugar a imaginar, que sempre ve de gust.
LES DADES:
Títol: Què fa un elefant sota la pomera? Autora: Elisa Ramon Il·lustrador: Francesc Rovira Editorial: Iglú Pàgines: 32 València, 2024
El mercat de la literatura infantil i juvenil és ben curiós. No sé ben bé com funciona una editorial, però crec es publica molt i els llibreters comenten que hi ha un bon percentatge d’obres que no es venen i es podrien haver estalviat perquè queden a les prestatgeries i ningú no els compra. D’altra banda, en canvi, hi ha llibres que es venen, es llegeixen i passen de mà en mà, any rere any. Malgrat tot, alguns es descataloguen.
Fa uns mesos buscava un llibre que es va publicar fa vuit anys, va ser premi Atrapallibres i del que s’han venut més de cinc-mil exemplars. És «Zoo de paraules», ara descatalogat. No ho vaig entendre.
Per sort, el seu autor, en Ramon Besora, segueix actiu i manté l’esperit i la il·lusió de fer que els infants llegeixin i estimin la poesia. Aquest dies ha publicat «Zoo literari» que presenta onze poemes, relacionats amb un animal, cadascun dels quals comença per una de les lletres del títol. Ho podeu descobrir anant a la contracoberta.
Els poemes ens parlen de la natura, d’animals coneguts i no tan coneguts. En Besora ho fa amb aquella mirada seva, entrenada a extreure de cada poema el detall oportú i la metàfora que ens fa somriure, amb aquell transitar per les paraules de manera agradosa.
Destaca, també, la manera de presentar-los amb una maquetació molt atractiva, amb encunyats, i que respira molt bé.
Cada poema ocupa quatre pàgines. Ho exemplifiquem, per exemple, amb el poema dedicat a l’eriçó:
A la primera pàgina, un dibuix de l’eriçó i el títol del poema. La segona, amb un altre color, l’inici del poema: Al capvespre, a la nit…
A la tercera, el poema sencer i, a la quarta pàgina, una il·lustració de l’Anna Font que interpreta el poema i li confereix un toc de delicada poètica visual.
Tant de bo l’editorial Meraki el conservi al seu fons i no s’acabi descatalogant.
Lectura recomanada a partir de sis anys.
LES DADES: Títol: Zoo literari Autor: Ramon Besora Il·lustradora: Anna Font Editorial: Meraki Pàgines: 56 Barcelona, 2026
Ahir, vam presentar aquest àlbum il·lustrat que narra una història amb un origen fascinant.
L’any 1992 un vaixell va perdre uns contenidors que van caure al mar i a un, que contenia aneguets de goma i altres joguines també de goma, se li va obrir la porta i el carregament va quedar surant sobre l’aigua. Un oceanògraf, que estudiava els corrents marins, va aprofitar per resseguir el camí dels aneguets i, gràcies a aquell seguiment, va poder establir la teoria sobre corrents marins que encara avui serveix per orientar els vaixells.
Inspirant-se en aquesta aventura, l’Eric Carle va imaginar el viatge dels aneguets per aigües obertes i les criatures de l’oceà que van coneixent.
El relat comença en una fàbrica on els treballadors de la cadena de muntatge pinten els detalls dels ànecs de goma. Després es carreguen en un vaixell i durant una tempesta, una caixa amb 10 aneguets de goma cau al mar. Cadascun sura en una direcció diferent (oest, est, nord, sud, esquerra, dreta, amunt, avall, aquí i allà) i es troba amb un animal (un dofí, una foca, un os polar, etc.). El desè es troba amb una mare ànega i les seves cries i els acompanya fins al seu niu.
És un llibre ideal per a cicle infantil, a partir de 4 anys.
A cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, podeu guanyar el llibre, gentilesa de l’editorial Beascoa.
La pregunta per al concurs sobre el llibre ««10 aneguets de goma» és:
Amb qui es troba el desè aneguet de goma?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 22 de març.
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
És molt probable que el primer que et vingui al cap quan vegis la portada és el record d’una sèrie de llibres que es van publicar els anys 30 del segle passat. Tenien com a protagonista un elefant anomenat Babar.
Cinquanta anys més tard, a la dècada del 80, Paul Cox fa fer una altra sèrie de llibres que compartien amb en Babar alguns trets característics: Format generós, protagonistes animals, lletra lligada, etc. D’aquesta sèrie, protagonitzada per l’Arxibals, un coala, detectiu privat, es van escriure quatre volums i a cada aventura hi havia un cas a resoldre.
Ara, l’editorialLibros del Zorro Rojo ha editat aquest primer de la sèrie anomenada «Les aventures del coala Arxibald a l’illa de Rastepap». No ho sé, però imagino que aniran publicant la resta de títols.
De què va? Va d’una petita illa que està la mig de l’oceà Pacífic on viuen coales i teixons. Al poble del coales hi viuen 25 coales que anirem coneixent a les primeres pàgines. Sabrem com es diuen, a què es dediquen i altres curiositats. Llegit en veu alta fa petar de riure. A l’altra punta de l’illa hi viuen vint-i-cinc teixons que també tenen noms curiosos.
Després de la presentació, sabrem que fins aquest moment els coales i els teixons han viscut en perfecta harmonia: Els coales assistien feliços a l’òpera de Ciutat Teixó i els teixons anaven al restaurant de Ciutat Coala on el mestre cuiner Arxipiró els delectava amb els deliciosos plats d’eucaliptus.
Però no tot va bé a Rastepap perquè un misteri plana sobre l’illa. Els preciosos eucaliptus de Ciutat Coala s’estan marcint: les fulles estan desapareixent i, aviat, tothom haurà de reduir el consum d’eucaliptus, i el restaurant haurà de tancar. Quina llàstima!
Però l’Archibald, el detectiu, té algunes sospites perquè veu com els habitants de Ciutat Teixó s’estan enriquint sobtadament i, a més, van fent el fatxenda per tota l’illa. L’Arxibald es pregunta si els coales podrien ser ells els responsables de tot plegat i decideix investigar.
A la promo de l’editorial llegim:
Aquesta aventura combina una imaginació desbordant amb il·lustracions expressives, i convida els lectors més joves a exercitar la seva lògica deductiva a cada pàgina. Les trames entrellacen humor, fantasia i misteri, amb una estètica visual que evoca l’encant dels dibuixos animats clàssics de mitjan segle XX.
Una bona lectura que ens parla d’ecologia i de convivència, tot amanit amb un punt de vista policíac i molt d’humor.
No us perdeu el desplegable de les pàgines 30-31.
Lectura recomanada a partir de cicle inicial
LES DADES: Títol: El misteri de l’eucaliptus Autor: Paul Cox Il·lustrador: Paul Cox Traductor: Xavier Valls Editorial: Libros del Zorro Rojo Pàgines: 42 Barcelona, 2026
“L’Estruç al mercat” és un àlbum il·lustrat magnífic, ideal per llegir en companyia i deixar-se endur per unes imatges plenes de detalls.
Ens presenta una història senzilla. La senyora Estruç vol anar a veure la seva amiga, la senyora Gacela, que està malalta, i pensa que, en acabar la jornada laboral, li portarà un regalet. A partir d’aquí, l’argument se centra en el recorregut que fa pel mercat a la recerca d’un detall per a la seva amiga. Però, aggg!, no serà fàcil perquè a totes les parades troba inconvenients i no la volen atendre.
Incís: Mentre llegia aquesta part central del relat, m’he sentit identificat amb l’estruç perquè, tot i que no és freqüent, quan he de fer alguna gestió trobo els mateixos inconvenients i sento que perdo el temps i no aconsegueixo resoldre res. He recordat les queixes dels pagesos quan expliquen les peripècies burocràtiques o les mestres que es passen hores i hores emplenat formularis, estadístiques i papers sovint incomprensibles. Però aquest és un altre tema.
Tornant a la senyora Estruç, els seus problemes comencen quan en una parada li diuen que no obren fins a més tard, a l’altra que allò que vol només es pot comprar els dimecres, a la següent que el regal que demana és per a animals sense ploma, etc. Un desfici i una frustració. Finalment marxa sense regal.
El final és bonic: El sentit comú, la solidaritat i la comprensió es fan present.
Les il·lustracions ,algunes a doble pàgina i d’altres més menudes amb enquadres com de còmic acompanyades d’un text, breu, ben visible.
Hi ha molts animals, tots ells coneguts pels infants, que són una delícia visual. També les fruites, verdures, una parada de llibres!, gelats, formatges, flors, etc. que conformen un esclat de colors i conviden a anomenar i recordar tot allò que coneixem.
L’argument està ben pensant, directe a l’estructura que ha de tenir un relat per a les primeres edats: Personatges amb els quals et pots identificar, un petit conflicte, la recerca d’una solució, repeticions, i un final feliç. Penseu en el clàssic “De què fa gust la lluna?” i ho entendreu.
Un llibre per mirar i remirar. A cada relectura trobareu detalls que us han passat desapercebuts (seguiu la mosca!).
Lectura recomanada per a cicle infantil.
LES DADES: Títol: L’Estruç al mercat Autora: Cristina Oleby Il·lustradora: Paula Bossio Traductora: Maria-Arboç Terrades Editorial: Flamboyant Pàgines: 34 Barcelona, 2026
Les aventures gràfiques adreçades als primers lectors tenen força èxit. Em ve al cap la sèrie de Narval i Medu. També recordo el colom que volia conduir l’autobús. Històries divertides, hilarants per moments, que conviden a gaudir de la lectura.
En aquesta sèrie, en el primer número titulat “Pluto Rocket arriba a la ciutat” una extraterrestre anomenada Pluto Rocket es troba a un colom (Pep Colom) amant de les bromes, positiu, elegant i bon coneixedor del barri on ha aterrat la Pluto.
Quan es presenten, en Pep Colom s’ofereix a mostrar-li a la Pluto Rocket -està en missió secreta- com és la vida en el nostre planeta. Es fan amics de seguida, i el colom també acabarà aprenent alguna cosa. Aquesta és la gràcia de tenir amics, no?
El llibre està dividit en tres capítols (M’esclata el cervell, Mengem-nos un taco! i Missió secreta) amb unes imatges cridaneres però no carregades, i un text amb lletra de mida prou gran i adequada pels nens que comencen a llegir.
Lectura recomanada per al cicle inicial. Els farà riure molt, segur.
LES DADES: Títol: Pluto Rocket arriba a la ciutat Autor: Paul Gilligan Il·lustrador: Paul Gilligan Traductora: Bel Olid Editorial: Andana Pàgines: 88 Picassent, 2023
Dilluns passat vam presentar aquest àlbum il·lustrat perfecte per a a les primeres edats. Té protagonistes animals, imatges clares, format generós, repeticions, música, poesia, sorpresa i una estructura clara (inici, conflictes, final feliç). També xucla de la tradició anglesa, del nonsense d’Alicia en terra de meravelles.
L’argument és senzill. Es tracta d’un noi que va a fer unes compres. A cada botiga on va, demana una cosa diferent (unes pastanagues, un barret, un abric, un pastís, etc.) i es crea una certa confusió perquè li ofereixen un animal.
Aquest embolic fa riure força als infants. És una mena de joc perquè han d’imaginar quin animal li ofereixen amb les pistes que ajuden a identificar-lo.
Destaco la sorpresa final quan, truquen a la porta, després dels descontrol que s’organitza amb totes les bèsties i veiem el nen obrin la porta que és com si nosaltres passéssim pàgina i llavors, ai! renoi!… Quin descans i quina tornada a la normalitat!
És un àlbum que convida a compartir, a ser amables, a cuidar-nos, a riure, a recordar, a rimar, etc.
Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre. En aquest cas, gràcies a la gentilesa de l’editorial Ekaré.
La pregunta per al concurs sobre el llibre «Ai, renoi!» és:
Quin animal li donen al protagonista quan va a comprar pastanagues?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 1 de febrer.
La guanyadora del llibre «El Jim i la Janis» és la Bet Solà. L’enhorabona!
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
Ahir vam presentar aquest enginyós àlbum que ens mostra situacions quotidianes que potser hem viscut a casa. Els protagonistes són animals humanitzats amb petits problemes, que busquen la solució preguntant i demanant consell que és una bona manera de resoldre les coses.
Potser els avis i les àvies, en llegir el títol tindran un “dejà vu” amb un programa radiofònic molt popular entre el 1947 i 1984.
El llibre esn parla de com un grup d’animals fa les seves preguntes mitjançant cartes que envien al consultori de la senyora Ainou, que ho sap tot.
A cada doble pàgina, al full de l’esquerra llegim la pregunta i tot seguit la resposta. A la dreta, unes imatges precioses de la Rocío Bonilla que fa la interpretació de la pregunta.
La primera carta és de la Blanca, l’ossa a qui la seva mare li fa menjar salmó, quan ella prefereix la mel. A la següent doble pàgina, l’esquirol Pol no sap que fer perquè el pare li diu que vagi descalç per casa i l’àvia li diu que se li faran els peus amples i agafarà una pulmonia.Després, l’ovelleta que no vol que li gastin el nom, el gat que té molt de fred al lloc on viu, el teixó que li demana consell sobre com començar un conte per a un concurs, la libèl·lula, el rat penat, etc. Cap al final, l’Eric Sont, l’eriçó que juga a futbol amb els gallines vol saber què pot fer perquè li passin la pilota i quan rep la resposta, intrigat torna a escriure amb un “Qui és vostè?”. És el moment en que ell i tots els animals segueixen algunes pistes fins arribar a casa de la senyora Ainou. No es diu ni se li veu la cara però els nois i noies que llegeixin el llibre segur que sabran qui és la senyora Ainou.
És una lectura que recomanem per a infants a partir de vuit anys, però que poden llegir abans, si els acompanya un adult. Està editat per Flamboyant i té 44 pàgines. La Meritxell Martí i la Rocío Bonilla fan un extraordinari tàndem.
Com a cada programa, vam fer una pregunta relacionada amb el llibre. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre gràcies a la gentilesa de l’editorial Flamboyant. La pregunta per al concurs sobre el llibre «El consultori de la senyora Ainou» és:
Quin animal té un problema amb la pilota?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 14 de desembre.
La guanyadora de l’anterior concurs sobre el llibre «Llop a la neu» és la Mònica Monteagudo. L’enhorabona!
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
I si voleu saber que en pensen els mestres de la situació actual de l’educació, el programa obre la”Sala de mestres” per conèixer la situació de les escoles, i com s’ho maneguen els mestres per superar els obstacles.
Els mestres senten que estan sostenint la complexitat del sistema educatiu, però, a quin preu? “Pinten bastos per a la docència!” exclama una mestra”. “Els han venut un sistema educatiu inclusiu, difícil de fer realitat amb els recursos actuals” lamenta un altre mestre. Se senten sobrepassats amb els nouvinguts i les neurodivergències, i molt tensionats, reconeixen tots. I se’n surten gràcies a la força dels equips docents, i la complicitat de les famílies.
Veient la coberta em va venir al cap la frase que se sentia en alguna ocasió a l’escola (poques, tot s’ha de dir) quan alguna mestra enviava a un racó de l’aula on hi havia “la cadira de pensar” a algun infant que havia fet una entremaliadura. Crec que és una pràctica que ja no s’estila i s’agraeix. Sempre em va remoure que s’associés “pensar” amb càstig.
Aquest àlbum il·lustrat comença amb un nen (en Jasper, segons llegim a la contracoberta) de cara a la paret amb una forquilla i un ganivet a les mans. També té fils d’espaguetis al cap, a la cara, a l’espatlla i enganxats a la paret.
Arriba una oca i li pregunta què hi fa? I ell respon que “diuen” que s’ha portat malament. És un detall molt important perquè no diu “m’he portat malament” sinó “diuen que m’he portat malament” i aquesta precisió serà determinant al final del relat.
Després arriba un gos dàlmata que diu que s’ha portat malament i també es queda de cara a la paret, al racó de pensar. Se’l veu amb una pilona arrencada del terra i lligada a la seva corretja.
A partir d’aquí, diversos animals van arribant i es van afegint al racó. Primer un ruc, després una serp i un ant. Cadascú va explicant la seva història.
El moment més hilarant és quan arriben les gavines i no són benvingudes. Marxen i es vengen deixant caure les excrements sobre el nen i els animals. Com que és una entremaliadura, les deixen unir-se al racó.
Les il·lustracions són brillants i tenen molts detalls divertits que cal anar seguint. No us perdeu les expressions de les cares.
Cap al final, l’ant es disculpa, diu “ho sento” i marxa. La resta d’animals fan el mateix i el nen es queda sol, novament. Un final sorprenent donarà molt de joc per a la conversa.
Molt recomanable per a cicle infantil. LESDADES: Títol: El racó de pensar Autor: Pieter van den Heuvel Il·lustrador: Pieter van den Heuvel Traductora: Maria Rosich Editorial: Litera Pàgines: 40 Albuixech (València) 2025
