Noves aventures de N’Esteisi i en Pimiento!

El 2 d’abril de 2022, d’això ja fa set mesos, durant la inauguració del FAN CLUB ESTEISI I PIMIENTO vam tenir notícia que es publicarien noves aventures que s’afegirien a les setze ja existents.

Des d’aquell moment hem estat pendents del correu i de les xarxes socials buscant una pista que ens digués que el llibre ja havia sortit. Ara, després d’aquesta espera nerviosa hem pogut gaudir —parafrasejant la cançó d’en Serrat «tanto tiempo esperándote»— amb aquestes cinc noves aventures esbojarrades que ens fan riure i ens fan pensar en com som, o en com podem arribar a ser, les persones.

A diferència dels anteriors llibres, aquest és de tapa dura i amb un format més generós i agradable de llegir.

Els personatges són les mateixes noies que conviuen amb n’Esteisi: la Chelsi i la Kimberly, les seves millors amigues, la Shannon i la Brenda com a elements antagònics, les germanes de N’esteisi, la mestra Madame Baguette i la incorporació de la inspectora Rosita. I en Pimiento i la seva família de les Muntanyes Planes del Nord, naturalment.

Les cinc històries plantegen temes diversos.

A la primera, n’Esteisi se les empescarà, amb l’ajuda d’en Pimiento, per convertir-se en youtuber. Les seves germanes se’n riuen d’ella perquè no té seguidors, així és que té una idea i només li caldrà anar a cals xinos i comprar un parell de disfresses per fer-se passar per les seves germanes.

La segona es titula “n’Esteisi i la covid” i aquí aconseguirà fer-se passar per infermera que ve a fer una PCR a les companyes d’escola, però amb un bastonet una mica especial.

A la tercera va de visita a casa dels familiars d’en Pimiento i gairebé no la deixen dormir. A la quarta es fa el seu propi banyador de sirena —a la piscina totes les altres nenes van vestides de sirena. A la última reben la visita de la inspectora Rosita per comprovar com és el menjador de l’escola.

N’esteisi continua tan melodramàtica com sempre però la seva voluntat d’aconseguir tot allò que es proposa és formidable malgrat que, de vegades, les coses no surten com ella pensava.

Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento són ideals per a infants d’entre sis i nou anys, sempre i quan no siguin “moneiotes” ni “jipilichis”.

Moltes gràcies a tots els fans de “Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento” per la seva col·laboració ajudant a crear noves històries, encara més genials, si cap.

LES DADES:
Títol: No m’agraden les moneiotes!
Autor: Juan Feliu
Il·lustrador: Juan Feliu
Traductors del castellà: Txell Freixinet/Juan Feliu
Editorial: Takatuka
Pàgines: 64
Barcelona, 2022

Madame Baguette plora per dins

M’ha arribat aquest dibuix exclusiu com a fan de “Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento” juntament amb una polsera que lluiré aquest estiu. El detall va acompanyat d’un escrit de n’Esteisi que explica el següent:

Avui, Madame Baguette, la nostra mestra, estava molt contenta. Ens ha explicat que li passa cada any quan comencen a caure les flors d’uns arbres que hi ha a prop de l’escola. Diu que són acàcies de flors grogues i que el seu nom científic és Tipuana. També ens ha explicat que els fruits són aquelles fulles que llencem a l’aire i comencen a giravoltar com si fossin helicòpters. Ha dit que aquests arbres són “els arbres dels mestres”, però no sé perquè. Na Shannon diu que està contenta perquè s’acaba l’escola.
Li hem demanat a en Juan, el nostre creador, què en pensa de tot plegat i ens ha fet el dibuix tan divertit que trobaràs en aquest missatge i que compartim amb tu. Ens ha dit també que als voltants del mes d’octubre o així podrem llegir noves aventures nostres i que ja ens ho farà saber. Quina emoció!
Para atenció, també, a la bústia de casa, perquè t’arribarà una carta amb una polsera que podràs lluir aquests dies. Bé, només si m’has enviat la teva adreça, és clar.
La polsera és d’un sol ús. Això vol dir que quan te la posis no te la podràs treure i tornar a posar.

L’estiu és temps de fer coses diferents.
Jo no em perdo mai els focs artificials de la Festa Major. M’agrada estirar-me panxa enlaire a la platja i veure els coets com pugen i esclaten. Tots fem un oooooh! ben fort i quan es forma la palmera de colors llavors aplaudim amb ganes.
També vaig a la biblioteca més propera i busco còmics que em facin riure i m’emocionin. M’agrada llegir i que em llegeixin.
I als vespres, després de sopar, juguem a cartes. Aquest any toquen les de la col·lecció de Pokemon. Jo ja en tinc un bon grapat, alguna de les daurades. En Pimiento no juga perquè diu que és massa complicat per a ell i prefereix mirar les estrelles, afartar-se de síndria i ballar claqué.

Bueno, estipiper (ai, Madame Baguette diu que no es diu bueno que es diu bé), fes bondat i passa-t’ho genial.
Si m’envies una foto teva amb la polsera posada, estaré feliç de presumir d’amics a les xarxes socials.

I, esclar, m’he fet una foto amb la polsera i així seguiré compartint l’afició per les fantàstiques aventis de n’Esteisi, les Moneiotes de les seves germanes, la seva millor amiga Chelsi, la Shannon, la Kimberli, Madame Baguette i els ponis de les muntanyes planes del Nord.

Diu n’Esteisi que a l’octubre tindrem noves aventures i possiblement muntarem una trobada del FAN CLUB.

Aqui teniu algunes de les moltes fotos que han compartit els Estipipers (socis del FAN CLUB ESTEISI i PIMIENTO)
Bon estiu!

«Bicicletes», història i anècdotes d’aquest vehicle

Cada any es fabriquen al món 140 milions de bicicletes. Cada any!

A la meva infantesa no vaig tenir bicicleta. La primera amb la que vaig aprendre a no caure va ser un artefacte atrotinadíssim que hi havia al poble de Castelló d’on eren els meus avis i on anàvem a passar l’estiu. No recordo d’on va sortir però aquell mes d’agost de quan tenia 11 anys té un record especial per a mi. Enfilar la carretera amb aquella bicicleta a la que amb prou feines arribava als pedats va ser un dels millors regals que vaig tenir. Em sentia Fausto Coppi, aquell llegendari ciclista italià de qui conservava com un tresor el seu cromo. Jo era de Coppi, potser perquè sempre he estat atret pels ateus, melancòlics i rebels. Coppi personificava tot el contrari que Gino Bartali, l’altra figura del ciclisme italià. Bartali era catòlic, conservador, elegant, guapo. A Coppi no l’entenia gairebé ningú…

Bé, també m’he sentit com Jacques Tati a «Jour de fête» però això ja és una altra història.

La meva relació amb la bicicleta ha estat tardana. Vaig tenir la primera amb 35 anys i des de llavors, he gaudit moltíssim fent passejades per la muntanya. Crea certa addicció, com tots els esports però anar en bici m’agrada. Molt.

De fet, vaig deixar de jugar a bàsquet perquè les lesions eren massa freqüents. Pedalar, en canvi, és un exercici més suau, on l’esforç no és tant brusc. El meu cos ho agraeix.

Aquest dies he llegit un llibre de coneixements adreçat a infants de cicle inicial que ens parla de la història de la bicicleta. Es diu «Bicicletes» i m’ha agradat la manera com expliquen tot el que envolta a aquests vehicle ecològic que no gasta gasolina ni contamina.

Són 32 pàgines amb il·lustracions divertides, collages amb panoràmiques amplies (i també primers plans de persones que han fet evolucionar l’invent) on aprenem com va provocar una revolució a la Xina, perquè es considerava que era un vehicle poc adequat per a les dones, i altres curiositat.

No espereu un compendi d’esquemes, dades i informacions útils. No és l’objectiu d’aquest llibre.
Es tracta d’una breu història de com ha anat evolucionant la bicicleta, per llegir amb els vostre alumnes, o casa amb els fills o nets.

Adequat entre els 6 i els 8 anys. Després aprofundiu, si voleu, en temes de conservació del medi ambient, mecànica de la bicicleta, perquè serveix el canvi de marxes, com es canvia una roda, etc. I si aquests estiu teniu oportunitat, programeu amb les criatures alguna sortida amb bicicleta i segur que repetiu. No us oblideu el casc!

LES DADES
Títol: Bicicletes
Autor: Fleur Daugey
Il·lustradora: Karine Maincent
Traductor: Gustau Raluy
Editorial: Takatuka
Pàgines: 32 pàgines
Barcelona, 2022

Feliç Sant Jordi 2022

Aquest any, sí! Sembla que ens podrem trobar pels carrers i places remenant llibres, malgrat la pluja.

Comparteixo la felicitació que ens ha regalat en Juan Feliu als setanta-sis Estipipers, seguidors de «les aventures de n’Esteisi i en Pimiento» i membres actius del FAN CLUB!

Volem donar les gràcies a tots els amics del FAN CLUB que ens esteu fent arribar fotografies amb la primera carta postal. Els primers en fer-ho mereixen un aplaudiment!

Moltes gràcies, Mara i Pablo !!!

«Sant Jordi 2022: Recomanacions de llibres infantils i juvenils» a l’Ofici d’educar.

Ahir, a l’Ofici d’educar vam dedicar el programa a parlar amb alguns dels editors i editores que ens van oferir un grapat de recomanacions i ens van aportar la seva visió sobre el moment que passa el sector del llibre infantil i juvenil a Catalunya.

Van assegurar que amb la pandèmia s’ha passat d’un 50% a un 67% de lectors i que la literatura infantil i juvenil passa per un moment daurat. A més van defensar que un país tira endavant si hi ha nens i nenes lectors, i van reivindicar ser tractats de primera categoria. 

Entre altre pensaments que podeu sentir escoltant el programa van dir que cal apostar per la qualitat i evitar la tirania de les novetats. També es van mostrar convençuts que tot infant pot trobar un llibre fascinant amb l’ajuda de llibreters i bibliotecaris.

Marta Palomares, assessora pedagògica i editora d’Edebé va proposar, entre altres idees, començar les classes amb les pàgines d’una bona història per embadalir els alumnes; el llibre com a obsequi (per Reis i pels aniversaris), i que les criatures creïn la seva pròpia biblioteca a casa, com un tresor. Les recomanacions de la Marta Palomares per aquest sant Jordi són:

📚 “Uhrq“, de Sara Sánchez Buendía /Il·lustracions Sílvia Cabestany. Ed. Edebé. A partir de 8 anys.

Hi ha un nen nou a la classe de quart. Té un nom estrany i sembla avergonyit quan tothom el mira. Això sí, ningú sap si s’ha posat vermell, perquè l’Uhrq té una altra raresa a més del nom: és de color verd! Una història sobre el rebuig i la fascinació de la diferència.

📚 “Un ewok al jardí“, de Pedro Ramos. Premi Edebé de modalitat infantil. Juvenil.

La Zoe, preocupada per l’actitud d’en David, el seu germà petit, li escriu correus per treure’l del pou de foscor en què està enfonsat. A en David, amb setze anys, li costa trobar raons per continuar vivint. Durant un dia sencer, la trobada amb un home a qui qualifiquen de boig, que creu que té un ewok al jardí, el portarà per camins inesperats. Un llibre impactant i actual que capta el lector des del principi.

📚 “Rei“, de Mónica Rodríguez/Il·lustracions d’Ángel Trigo. Premi Edebé de literatura infantil. A partir de 10 anys.

Un cas esfereïdor i cert d’un nano que va fugir d’una casa on hi havia violència, i que va anar a parar a una bandada de gossos. Es converteix no en un gos com ells, però gairebé. Amb ells se sent protegit i aprèn a identificar els seus lladrucs, sentiments i necessitats. Una novel·la infantil que es presenta com un clàssic.

📚 Una llavor dorm“, de Dianna Hutts/Il·lustracions de Sylvia LongEntreDos. No ficció. A partir de 5 anys.

Àlbum il·lustrat de coneixements. Tracta de les llavors amb uns dibuixos magnífics, com neixen i es desenvolupen, fins i tot n’hi ha que poden estar anys sota la terra. Premi de la Societat d’Horticultura.

La Inês Castel-Branco, editorad’Akiara Books, es va lamentar dela política de novetats, que implica retorns i que resulta difícil de sostenir per petites editorials com la seva i ser visibles. Reconeix que amb la guerra d’Ucraïna els preus han pujat, costa trobar alguns papers i més si s’aposta per materials sostenibles. Defensa que la missió de mestres, bibliotecaris i llibreters és ajudar perquè cada infant trobi un llibre que l’atrapi. I reivindica que la literatura infantil es consideri de primera categoria. Les recomanacions de la Inês són:

📚 “Cues de somnis“, de Rita Sineiro/Il·lustracions de Laia Domènech. Akiara Books. A partir de 5 anys.

Un llibre inspirat en les crisis de refugiats. A través dels ulls d’un infant descriu quina és la situació, quan de cop i volta cauen bombes i s’ha de marxar de casa i s’arriba a un camp de refugiats on hi ha cues per tot. Un llibre emotiu i especial amb imatges molt boniques.

📚 “Per què tenim por?“, de Fran Pintadera/Il·lustracions d’Ana Sender. Akiara Books. A partir de 5 anys.

Un llibre poètic sobre la por, del mateix tàndem que va fer “Per què plorem?” (traduït a 10 llengües); un llibre diferent sobre emocions, gens moralista, que desitja explorar tots els matisos de la por, i que pot ser útil després de dos anys de pandèmia.

📚 “Juguem a amagar-nos“. Il·lustracions de Verónica Fabregat. Akiara Books. + 1 any.

Un llibre sense paraules, amb nens jugant a fet i amagar, sense adults, en llibertat en un bosc, amb mil detalls, i que és una petita aventura. És un llibre de producció sostenible que inicia una nova col·lecció d’Akiara Books.

El llibre infantil i juvenil, sobretot els àlbums il·lustrats, passa per un moment daurat, ens fa saber, orgullós, Lluís Zendrera, gerent de l’Editorial Joventut, a les portes de celebrar els 100 anys de llibres de l’editorial. El nombre de lectors ha passat d’un 50% a un 67% d’infants i adults, i a la Fira de Bolonya de 10 editors fa uns anys ara s’arriba als 100. Lluís Zendrera reivindica:

“Que Cultura i Educació treballin plegades perquè que un país tiri endavant depèn que hi hagi nens i nenes lectors, i més inversió en les biblioteques escolars portades per professionals.”

Lluís Zendrera, membre de la junta directiva del Gremi d’Editors de Catalunya, recomana:

📚 “Eintein“, de Torbel Kuhlmann. Editorial Joventut. A partir de 9 anys.

El fantàstic viatge d’un ratolí a través de l’espai-temps, amb il·lustracions majestuoses i realistes, que barreja història i fantasia, i inclou la biografia d’Einstein i els seus descobriments. El ratolí intentarà fer retrocedir el temps. Ho aconseguirà? No ho sabem, ja ho veurem.

📚 “El meu primer llibre d’Electromagnetisme“, de Sheddad Kaid-Salah Ferrón/Il·lustracions d’Eduard AltarribaA partir de 10 anys.

Què és en realitat l’electricitat? Què té a veure amb els imants? Què és el magnetisme? I què té a veure amb la llum? El meravellós món de l’electromagnetisme a l’abast dels nens i nenes. Forma part de la sèrie de ciències, estrenada el 2017 amb “El meu primer llibre de física quàntica”, que ha estat un èxit aquí i a tot el món, ja traduït a més de 20 idiomes, i que demostra la bona salut de l’autoria catalana.

📚 “El gran llibre de la Mare Terra, de Yuval Zummer. Editorial Joventut. A partir de 5 anys.

Un llibre informatiu que inspirarà els lectors de totes les edats i animarà a brotar una nova generació d’ecologistes. El llibre explica amb mil detalls el que passa als ecosistemes amb els animals i les plantes. Els fans d’aquesta sèrie “El gran llibre de les cuques“, “El gran llibre del mar“, “El gran llibre dels ocells“, “El gran llibre de les bèsties” i “El gran llibre de les flors“, trobareu l’il·lustrador Yuval Zummer firmant llibres aquest Sant Jordi.

Hi ha moments màgics en què un llibre desperta de cop les ganes de llegir d’un nen o una nena. Després d’anys a l’ensenyament Noemí Mercadé, editora de Combel Editorial, ha pogut comprovar algunes d’aquestes epifanies. I per facilitar-les proposa oferir llibres diversos i accessibles. La Noemí té molt clar que un dels tresors de la feina d’editora és treballar per un tàndem feliç: cultura i infància. La Noemí recomana:

📚 “El bruixot d’Oz“, de L. Frank Baum/Il·lustracions d‘Iban Barrenetxea. Combel Editorial. A partir de 8 anys.

La Dorothy, el gosset Totó, l’Espantaocells, el Llenyataire de llauna i el Lleó són els protagonistes de la recerca del Gran Oz. De la col·lecció “L’Hora dels Clàssics” i traduït excepcionalment per Miquel Desclot, reprodueix perfectament l’esperit de la literatura clàssica americana.

📚 “La meravellosa i horripilant casa de la iaia“,de Meritxell Martí/Il·lustracions de Xavier Salomó. Combel Editorial. A partir de 4 anys.

La casa de la iaia és un lloc una mica especial perquè amaga moltes sorpreses. Un nou títol del tàndem Martí&Salomó, amb una pila de detalls per descobrir i solapes que amaguen secrets misteriosos. Un llibre que és un joc de por i riure, també per als adults, perquè està ple de picades d’ullet al món del cinema i la literatura de terror.

📚 “Un cas difícil“, de Jaume Copons/Il·lustracions de Liliana Fortuny. A partir de 8 anys.

L’Agus Pianola passa un mal moment, perquè el seu pare està ficat en un embolic dels grossos, però amb l’ajuda dels monstres i la inspiració dels grans detectius se’n sortirà. Forma part d’una sèrie d’èxit en molts països, “L’Agus i els monstres”, que combina sentit de l’humor, divertimento i picades d’ullet al món de la cultura i de la literatura i el cinema.

Les recomanacions de l’editorial Takatuka del seu editor, Patric de San Pedro:

📚 “Petit, el monstre“, d’ISOL (Marisol Misenta, Premi Astrid Lindgren). Editorial Takatuka. A partir de 5 anys.

En Petit pot ser un bon jan amb l’avi Quico i una mala bèstia amb els coloms, sent que és bo i dolent alhora i voldria un manual d’instruccions per a la vida. És un conte divertit i filosòfic que fa pensar i riure sobre la relació entre adults i infants.

📚 “Bicicletes“, de Fleur Deaugey/Il·lustracions de i Karine Maincent. Editorial Takatuka. A partir de 6 anys.

Un àlbum informatiu que ens proposa un viatge a través de la història i diferents cultures del món per veure la importància i els usos diversos que té el vehicle més utilitzat del planeta, la bicicleta. Cada any es fabriquen 140 milions de bicicletes a tot el món.

📚 “Cuc i garsa”, de Ramón D. Veiga/Il·lustracions de Ivan R. Editorial Takatuka. A partir de 5 anys.

És la segona entrega d’un còmic protagonitzat per un cuc de terra amant de la pizza i amb un gran sentit de l’humor, que ens introdueix en la vida dels cucs de terra. El cuc es troba amb la garsa, que li fa la gara-gara perquè se’l vol cruspir.

Les recomanacions de Jaume Centelles, autor d'”El abrazo de la literatura“, els “Llibres per somiar” i la pàgina “Invitació a la lectura“:

📚 “La roca del cielo“, de Jon Klassen. Ed. NubeOcho. A partir de 5 anys.

Una història particular que parla de l’amistat de dos animals i d’una roca enorme flotant al cel que està a punt de caure. Però no se sap on ni quan. Mentrestant, la vida de diversos animals es desenvolupa aliena al que tenen a sobre. Cinc històries en cent pàgines que ens parlen del futur, dels extraterrestres i de la por a allò desconegut.

📚 “9 kilómetros“, de Claudio Aguilera/Il·lustracions de Gabriela LyonEkaréInfants de 6 a 9 anys.

Un nen surt a l’alba de casa seva. Mentre va comptant els seus passos, s’endinsa per boscos, travessa prats i rius cabalosos. Va a l’escola i ha de caminar 9 quilòmetres, cada dia. Com ell, milers d’infants arreu del món han de recórrer llargues distàncies a través de selves, rius, turons i planes per poder estudiar. Aquest relat és un homenatge al seu esforç diari, al desig d’aprendre i al dret a l’educació.

📚 “People Power. Protestes que han canviat el món“, de Rebecca June/Il·lustracions de Ximo Abadia. Zahorí BooksA partir de 10 anys i ESO.

Al llarg de la història grans protestes pacífiques han aconseguit fer del món un lloc millor. Algunes persones es van enfilar a arbres per salvar una selva tropical o es van manifestar per reivindicar el dret de vot de les dones. En aquest llibre trobem algunes de les protestes que han fet d’aquest món un lloc millor.

Podeu sentir tot el programa clicant al podcast:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/sant-jordi-2022-recomanacions-de-llibres-infantils-i-juvenils/audio/1131125/

Inauguració del FAN CLUB ESTEISI I PIMIENTO

Dissabte passat vam fer una presentació dels llibres de «Les aventures de N’Esteisi i en Pimiento» que va ser la constitució del FAN CLUB.

Van acudir a la cita una cinquantena de «groupies» d’aquests còmics frescos i divertits. També ens va acompanyar l’autor, en Juan Feliu i l’editor de Takatuka, en Patric de San Pedro.

Primer vam explicar perquè se celebrava el 2 d’abril el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil en memòria d’en Hans Christian Andersen.

Després vam comentar els què i els perquès dels còmics en general i de “les aventures de n’Esteisi i Pimiento” en particular. Vam riure amb algunes anècdotes simpàtiques.

La Cristina Alcaraz que serà la presidenta del Fan Club durant aquest primer any ens va llegir els estatuts i ens va indicar en què consisteix formar part d’aquest club. Entre altres coses, va dir que com a membres, havíem de de saber que tenim uns compromisos i obligacions:

És determinant per formar part del FAN CLUB ESTEISI I PIMIENTO participar en alguna (no a totes!) de les següents activitats:
Assistir a alguna de les reunions que es realitzaran periòdicament.
Compartir les noves aventures i fer-ne difusió a les diferents xarxes socials.
Se’ns assignarà un altre soci del Fan Club al qual haurem de saludar de tant en tant.

La Cristina ens va recordar que si ens apuntem a un club és per participar-hi.
El carnet del club el podem plastificar i l’hem de conservar perquè conté, també, el nostre número de soci i ens el demanaran en alguna ocasió.

I, sobretot va remarcar que:

No hem de dir que som fans de “les aventures de N’Esteisi i Pimiento”. Nosaltres no som fans, som SUPERFANS, som GROUPIES, som més que fans, i ens diem Estipipers, que és més xulo.

Ser estipiper vol dir fer coses a casa, sense gastar-nos un euro. Podem fer dibuixos i penjar-los a les parets, decorar-nos uns mitjons, una samarreta, o el que sigui. Les coses fetes a mà son molt més “cool”.

Com a estipipers, hem de conèixer tota la vida de n’Esteisi i en Pimiento. Qualsevol estipiper sap que la Shannon no es amiga de n’Esteisi, que la família d’en Pimiento viu a les muntanyes planes i que sovint les millors solucions es troben a cals xinos.

No ens avergonyim de ser estipipers. Potser hi haurà qui se’n riurà però nosaltres aguantarem i contestarem, cridant ben fort: MONEIOTA!

I va acabar amb aquestes paraules:

Tracteu d’omplir la vostra habitació amb pòsters. Cada vegada que algú vingui a casa a fer una festa de pijames o simplement a estar amb vosaltres, sabrà que sou fans de “les aventures de N’Esteisi i en Pimiento” i això serà genial!
I recordeu, els Estipipers som una raça a part, encara que la gent es burli de nosaltres, hem d’estar orgullosos, perquè ser Estipiper vol dir que tenim bon cor.

Després vam cantar la cançó d’aquest primer any i vam repartir punts de lectura, fruti cutxis, xapetes, i en Juan Feliu ens va signar una pila de còmics.

Van venir fans des de l’Hospitalet, Barcelona, Sant Joan Despí, Sant Feliu, Esplugues, Guardiola de Font Rubí. Olot, Menorca, Mallorca i Brussel·les. Gràcies a tots ells!

Una jornada inoblidable, sens dubte!

Un petit vídeo de la trobada, a continuació:

L’armariet de l’Amy

Ja hi tornem a ser! Hem encetat aquest nou any —el tretzè del blog— amb la mateixa il·lusió de compartir experiències, idees, anhels i desitjos de fer de la literatura infantil i juvenil un motiu de trobada, de creixement i de, seguint a Octavio Paz, entendre la literatura com un mitjà per fer crítica creadora, constructiva, del món en que vivim.

Seguirem l’aventura de compartir les nostres experiències com a docents i persones compromeses amb la lectura, oferint recursos i reflexions per entendre i gaudir de la literatura infantil.

El primer dels llibres que volem comentar és un dels que m’ha tocat en el darrer any: «L’Amy i la biblioteca secreta». En vam parlar el 22 d’octubre — https://jaumecentelles.cat/2021/10/22/els-llibres-prohibits-de-lamy-i-la-biblioteca-secreta/ — i aquests dies hem rebut un regal molt especial. La família Guilera Guerra, generosos com són, i conscients de la devoció que li tinc a aquesta novel·la, han dedicat unes quantes hores a fer realitat l’armariet de l’Amy, i a guarnir-lo adequadament.

No cal ni dir que ara se’m gira feina perquè la intenció es emplenar-lo amb els llibres prohibits que s’esmenten al relat i amb altres que he anat guardant durant molt anys.

L’armariet té llum, un compartiment secret i, de moment, ja conté els primers llibres prohibits. L’hem instal·lat en lloc principal de l’Espai i ens servirà per fer algunes converses sobre censura, autocensura i altres temes que no s’escapen de la nostra visió del món.

Cuc i conill, un còmic per a primers lectors

A la portada, en lletres grans, hi llegim CUC. També llegim a sota “I CONILL” però amb una tipografia més petita que ens indica que el veritable protagonista d’aquesta aventura es el cuc.

I a la il·lustració veiem un conill amb cara de sorpresa i malhumorat i un cuc amb ulleres de sol, talment com si fos una estrella de cinema, sortint de sota terra.

Passem full i veiem les guardes farcides de racions de pizza i ens preguntem si és això el que mengen els conills i els cucs. Sabem que no. Sabem que els conills són més de pastanagues i els cucs —bé, els cucs, ejem!— s’alimenten de restes orgàniques en descomposició… de caca, vaja.

Seguim passant pàgina i oh! Sorpresa!, resulta que el conill i el cuc són col·legues. Alguna cosa no quadra i ens disposem a veure com acaben així i quina aventura ens trobarem.
Primer, hi ha l’encontre:

I després, el rebuig, la discussió, etc. fins a arribar a l’acceptació i l’amistat.

Estem davant d’un còmic per a primer lectors, ideal per a infants a partir dels cinc-sis anys. Aquest primer episodi és molt divertit. Al final, ens quedem amb ganes de veure què li passarà al cuc en el segon número (cuc i garsa) però també amb certa pena perquè li hem agafat carinyo al conill.

A la contracoberta podem llegir:
El cuc de terra i el conill es troben i, tot i que d’entrada sembla que no s’avenen gaire, de seguida s’adonen que l’amistat està per damunt de les diferències… gairebé sempre.

LES DADES:
Títol: Cuc i conill
Autor: Ramón D. Veiga
Il·lustrador: Iván Rodríguez
Traductora: Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 64
Barcelona, 2021

La biblioteca dels llibres prohibits a L’ofici d’educar

Ahir a “L’ofici d’educar” vam presentar el llibre «L’Amy i la biblioteca secreta» d’Alan Gratz, publicat per Takatuka que ens explica com una nena, l’Amy, que fa 4t de primària en una escola dels Estats Units, cada setmana va a la biblioteca a buscar el seu llibre preferit però un dia la bibliotecària li diu que no pot ser perquè, segons el Consell Escolar, no és adequat i l’han hagut de retirar. A partir d’aquell moment l’Amy va recollint tots els llibres prohibits que pot i fa una biblioteca paral·lela, amagada al seu armariet, aquella taquilla que tenen els infants al passadís i on guarden les seves pertinences. Un llibre molt recomanable.

Com cada quinzena llancem un repte relacionat amb la lectura, una pregunta que aquesta setmana és:
Quin és el llibre preferit de l’Amy?

Si ho sabeu i voleu participar envieu la resposta a loficideducar@ccma.cat; teniu temps fins diumenge dia 21 de novembre.

A l’anterior concurs va resultar guanyadora la família d’en Marc, el Lluc i el Robin.

L’audio de la secció:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/lamy-i-la-biblioteca-secreta-dalan-gratz/audio/1115193/

En aquest mateix programa es va parlar de videojocs i d’addiccions. Molt interessant perquè resulta que durant el confinament es va disparar el consum de videojocs entre els menors. Alguns se n’han desenganxat, uns altres s’hi han quedat atrapats, amb baralles diàries a casa, i Es va parlar del primer cas d’ingrés d’un menor per addicció al Fortnite a Espanya i de com diversos estudis científics avalen que els videojocs estan deteriorant la salut física i emocional dels menors.

Vam comptar amb les opinions sàvies del psiquiatre del menor ingressat per addicció al Fornite, Matías Real-López, de l’Hospital Provincial de Castelló; amb Gabriela Paoli, psicòloga clínica, experta en addiccions tecnològiques i autora de “Salut digital”, i amb Francesc Canals, corresponsal a la Xina de Catalunya Ràdio, perquè avalués la mesura de restringir el temps de videojocs als menors que s’ha implantat a la Xina.

Podeu sentir tot el programa a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/videojocs-dissenyats-per-enganxar-els-millors-cervells-del-mon-hi-treballen-nit-i-dia/audio/1115195/

Els llibres prohibits de «L’Amy i la biblioteca secreta»

Si mireu la columna de la dreta veureu que hi ha un avís del Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes del País Valencià.

Té a veure amb el recurs que una Associació d’Advocats Cristians ha presentat perquè els 32 llibres que l’Ajuntament de Castelló va enviar a 11 institut de la ciutat es retirin. Son llibres de temàtica LGTBI i ara estan esperant que la justícia es pronunciï si els deixen en mans dels joves o no.

Paral·lelament a aquests fets, he acabat de llegir «l’Amy i la biblioteca secreta», una novel·la situada als Estats Units, en un col·legi on també es prohibeixen lectures.

“L’Amy i la biblioteca secreta” explica com una nena del curs de quart va a buscar el seu llibre preferit a la biblioteca escolar. Es tracta de Pippi Calcesllargues i ha estat retirat per inadequat, a instàncies una mare del Consell escolar, segons li explica la bibliotecària.

L’Amy pensa que no és just i inicia una campanya de recollida llibres prohibits que va guardant al seu armariet. És una escola americana i allà —ho veiem a les pel·lícules— cada alumne té un armariet al passadís.

El llibre planteja qui té dreta decidir què es pot llegir i què no. I, al cap i a la fi, un cop prohibit un llibre es poden prohibir més, de fet es podrien prohibit tots, per diversos motius.

Potser hagués estat més adequat que els protagonistes fossin una mica més grans perquè crec que aquesta novella i el debat posterior tindria més suc amb alumnes de la ESO.

M’agrada que els nens de la novel·la no siguin obedients del tot i es qüestionin el que passa al seu voltant.

Aquest llibre ens convida a pensar en moltes coses, no només en l’obvietat de la prohibició de llibres i qui decideix què llegeixen els nens. També ens permet debatre, a l’aula i a casa, com defensar les causes en les quals creiem o com seguir essent fidels als amics.

Es llegeix molt bé i els últims capítols són molt emocionants.

LES DADES:
Títol: L’Amy i la biblioteca secreta
Autor: Alan Gratz
Il·lustradora: Kristyna Litten
Traductora: Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 240
Barcelona, 2021