Takatuka

by

«Tota la carn a la graella», un llibre de coneixements molt útil

Segur que heu anat al supermercat i us heu fixat en la quantitat de productes que hi ha de procedències diverses. Crec que mai abans havíem vist tants productes i amb tanta varietat. Si ens apropem on es troba la carn, podem triar entre carn de porc, de vedella, de pollastre, de conill i també els productes que se’n deriven com ous, embotits, formatges, llet, etc. Cadascú de nosaltres podem escollir el nostre menú, segons siguin els nostres gustos.

Sobre la carn hi ha opinions diverses. N’hi ha que som més carnívors, altres només mengen carn d’aus de corral, alguns només peix i també hi ha vegetarians o vegans. És un tema interessant i que es presta a que cadascú defensi la seva opció, tot i que, de vegades, s’usen arguments de dubtosa credibilitat.

Aquest llibre de coneixements m’ha semblat extraordinari per diversos motius.

Primer perquè les explicacions són molt entenedores i els infants i joves poden trobar respostes a tota mena de preguntes: els animals que mengem han tingut una bona vida? Com han mort? Les granges d’engreix de porcs o de gallines són perjudicials per al medi ambient? Són més feliços els animals ecològics? Ens hem de sentir malament per menjar carn?

Després perquè es dediquen a explicar els fets tal com són sense prendre partit i sense demonitzar la carn. La informació que proporcionen és precisa, feta per experts i no suggereix que la carn sigui dolenta, sinó que posen l’accent en un missatge que apunta a que el consum conscient és la clau. S’entén perfectament quan diuen que no és sa el consum irreflexiu, igual que no pot ser eliminar el consum de carn.

També m’han semblat molt fàcils de llegir els capítols perquè tenen una longitud adequada, especialment per als infants. Amb nombroses il·lustracions, un bon disseny i una informació clara.

L’únic aspecte que no em va convèncer van ser les pàgines de colors; en algunes, les lletres són difícils de veure perquè es barregen amb el color de fons.

Lectura recomanada a partir de cicle mitjà

LES DADES:
Títol: Tota la carn a la graella. El que has de saber si t’agrada la carn
Autor: Christoph Drösser
Il·lustradora: Nora Coenenberg
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 120
Barcelona, 2026

by

«En Vingavà», la història d’un robot valent

Aquest àlbum il·lustrat explica la història d’un robot alegre, fet per ajudar els humans.

A les primeres pàgienes veiem com el fabriquen i veu la llum del dia per primer cop. En Vingavà, així es diu, comença a treballar en una empresa de paqueteria. L’empresari n’està més que satisfet perquè fa més feina que tots els altres treballadors junts. A més, no necessita menjar perquè s’alimenta amb energia solar, ni tampoc li cal fer pauses per descansar ni cobrar cap sou. És perfecte. Però com que amb ell ja n’hi ha prou, els altres empleats són acomiadats.

Un dia arriba un altre robot més modern, més eficient, més nou i millor que fa fora en Vingavà. A partir d’aquí veiem unes pàgines on el robot va fent diversos treballs, però cap acaba bé. Fa de repartidor, cuidant gossos, en una llar d’infants, d’escriptor de contes, etc.

Un dia, el recluten per fer una feina que cap humà vol fer: trobar mines en una zona de guerra, però, una bomba terrible, la més gran que es pugui imaginar arrasa tota la vida a la Terra.

La devastació dura moltíssims anys fins que gradualment les plantes tornen a créixer i en Vingavà i els altres robots que funcionen amb energia solar es desperten i comença una nova vida. Bé, falta una cosa. No hi ha persones.

A la segona part, en Vingavà se les farà per crear vida i una nova generació de terrícoles feliços començarà a habitar el planeta.

El relat té un final esperançador i me l’imagino llegit en veu alta i en companyia perquè també té un punt “fosc”. Convida a la reflexió, a parlar de la IA i de les preguntes que ara mateix se’ns plantegen (és bona? És dolenta?). No sé si “fosc” és l’adjectiu correcte —potser “trist” s’escau més—perquè la gràcia del llibre també està en l’humor que emana i les ironies que, com a adults, podem captar immediatament.

Pel que fa a les il·lustracions, m’agrada l’aspecte amable del robot, amb uns ulls exageradament grans i, a diferencia dels altres robots que apareixen, no té forma semblant als humans però sí que té braços, ulls, boca, cos i rodes que substitueixen a les cames.

Lectura recomanada a partir de set anys.

LES DADES:
Títol: En Vingavà. La història d’un robot valent.
Autora: Linda Bondestam
Traductora: Meritxell Salvany
Editorial: Takatuka
Pàgines: 88
Barcelona, 2026

by

«Història del NO» un àlbum infantil i un bon recurs per als adults

Aquest àlbum ens parla d’una de les paraules que més usem al llarg del dia i que, de vegades, ens consta de dir.

Amb unes il·lustracions divertides que combinen collage i tinta sabrem quin és l’origen de la paraula “no” i recordarem alguns del “no” que han estat significatius com el que va dir Rosa Park, quan es va negar a deixar el seient de l’autobús a un home blanc, o el “no a la guerra” d’aquest dies que estem vivint, el “no al racisme”, el “no a la contaminació”, etc.

El llibre també ens recorda que el “NO” és un toc d’alerta. És una de les primeres paraules que aprenen els infants i sovint no els agrada, especialment quan indica prohibició. Per exemple, quan els diem “no tiris pedres que pots fer mal”, “no t‘aboquis a la barana que pots caure”, etc.

El llibre de l’Elena Levi és de lectura fàcil i estimulant per als nens i un bon recurs per als pares i per als mestres. Si el llegiu en companyia us permetrà un diàleg interessant sobre el respecte als altres i la importància d’oposar-se a les injustícies.

Hi ha alguns il·lustradors que són camaleònics i canvien de registre d’una manera que no diries que són de la mateixa persona. És el cas d’en Serge Bloch. Segur que heu llegit molts llibres il·lustrats per ell però no sou capaces de relacionar-los. En aquest, alguna de les imatges m’han fet pensar en el gran Quentin Blake.

Lectura recomanada per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Història del NO
Autora: Elena Levi
Il·lustrador: Serge Bloch
Traductor: Gustau Raluy
Editorial: Takatuka
Pàgines: 40
Barcelona, 2026

by

«Sexe. Un viatge a través de la història», un llibre necessari, aclaridor i divertit

Takatuka és una editorial molt valenta i publiquen llibres de temes polèmics, sabent que la millora manera de combatre els tabús i la ignorància és donar-los visibilitat i deixar que l’aire fresc entri al pensament dels lectors.

«Sexe. Un viatge a través de la història» és un d’aquest llibre que potser no arribarà a les escoles i instituts perquè hi haurà censura prèvia o, encara més probable, formi part dels llibre prohibits i vagi directament a la foguera. No seria la primera vegada.

Recordo que parlar de sexualitat, quan jo era petit, era un tema tabú, a casa i a l’escola. Ningú ens informava i així ens va anar. No és que ara la cosa estigui millor. Actualment, sentim a dir que els joves aprenen veient el que s’exposa a través de les xarxes socials i les pàgines web. Sovint és pornografia i això comporta una visió esbiaixada del que entenem per sexualitat. Per aquest motiu s’agraeix que es publiquin llibres de coneixements com aquest.

L’autora, l’Elin Hägg, va estudiar etnologia i es dedica a escriure llibres divulgatius. En el cas del llibre «Sexe. Un viatge a través de la història» no es centra només en la biologia sinó que el seu enfocament està pensat en la història de la sexualitat als paisos occidentals. La seva idea és demostrar que allò que avui resulta obvi és producte del nostre pensament i ha estat modelat per un grapat de disputes religioses, polítiques i econòmiques.

Al web de Takatuka llegim, entre altres frases aquesta:

Uneix-te a nosaltres per a descobrir des de vulves parlants, fulles de figuera, proves de virginitat, caceres de bruixes, prohibicions i lleis de puresa racial, fins als moviments d’alliberament sexual, la legalització dels anticonceptius, les lleis del consentiment, el metoo i la teoria queer.

M’ha fet pensar que expressions com “metoo” o “queer” són paraules modernes que ja estan acceptades als diccionaris i, tot i que encara no estan normalitzades, potser en un futur seran un reflex del que s’estilava a principis del segle XXI.

El llibre també m’ha recordat que el tema de la sexualitat, com altres, cal explicar-lo i defensar-lo, sobretot ara que la deriva puritana s’està obrin pas a Europa.

Lectura recomanada per als joves, a partir de 13 anys.

LES DADES:
Títol: Sexe. Un viatge a través de la història
Autora: Elin Hägg
Il·lustradora: Elin Hägg
Traductora: Elena Martí
Editorial: Takatuka
Pàgines: 112
Barcelona, 2025

by

«Kayabu», una història d’amistat

Les primeres paraules que llegim pertanyen al diari de l’autora quan va visitar un poble situat a la riba d’un afluent del riu Amazones. Escriu:

L’Amazònia,
allà on tothom s’amaga:
els animals s’amaguen d’altres animals,
els animals s’amaguen dels humans,
els humans s’amaguen dels animals
i de vegades fins i tot d’altres humans.

Aquest inici ens recorda com l’Amazònia està patint la desforestació que obliga els animals i les persones de la selva tropical a marxar del lloc on han viscut sempre, adaptar-se a noves formes de viure, a noves llengües, i patir la incomprensió de qui els acull.

En aquesta aventura, en Kayabu, un nen i la seva nombrosa família, arriben en canoa a un poblet apartat. Allà hi viu la Nanà, una nena que veiem mentre està pescant. En aquest lloc, a la riba del riu Urubu, la vida està ordenada segons les estacions de l’any. En l’època de pluges, el riu puja de nivell, l’aigua entra a les cases dels seus habitants i els nens han d’anar a escola amb barca.

En les imatges podem veure l’esclat de colors dels paisatges fascinant que l’autora, l’Eymard Toledo ha sabut plasmar amb uns collages fets amb elements naturals, fulles, sorra, cartró reciclat, etc.

En Kayabu i la Nanà es fan amics i el noi li explica la història de la seva família i els motius que els han obligat a abandonar la seva casa i la seva comunitat. Ens preguntem quan de temps queda per a que l’Amazones continuï amb la seva biodiversitat única, les seves llegües, els seus colors, els seus sorolls i la seva fauna.

El relat és bonic i la pròpia autora ens fa un epíleg que ens fa entenedor el perquè del final sobtat.
El que més m’ha agradat és la manera com ha construït les imatges i com aconsegueix centrar la nostra mirada en els detalls d’algunes escenes quotidianes.

Per exemple, mireu aquesta escena:

La noia està pescant i al fons veiem el poblat i els cases construïdes sobre uns pilars de troncs de fusta. Més endavant entendrem què passa quan arriba l’època de pluges i l’aigua entra fins i tot a dins les cases i han de caminar por sobre d’unes passarel·les per no mullar-se.

O aquesta altra escena de l’escola:

Veiem en Kayabu, a l’escola, assegut al costat de la Nanà. Ell té un peresós i la mestra li prohibeix que el porti. La resposta de la Nanà ens fa pensar en la discriminació de la mestra perquè argumenta que tots els altres nens han portat els seus animals a l’escola: un ocelot, una família d’armadillos o fins i tot una jararacussú, una serp molt verinosa. Però la mestra insisteix:

—Si dic que no, és que no!

Una mostra més de com en Kayabú i la seva família s’han d’adaptar a nous costums i actituds que no coneixen: l’ús de monedes per comprar productes o a dormir a l’aire lliure.

De manera inversa, ningú se n’adona de les habilitats del noi: esculpir una canoa a partir d’un tronc d’arbre, la seva facilitat per dirigir-la, saber llegir les constel·lacions del cel, etc.

Una lectura recomanada a partir de cicle inicial que ens ofereix la possibilitat de nombroses accions plàstiques com experimentar amb material reciclat o, a partir de una fotocòpia en color, cola de barra i sorra, entendre el concepte de desforestació i com els colors canvien tornant-se marrons, grisos i tristos.

LES DADES:
Títol: Kayabu. Una història de l’Amazònia
Autora: Eymard Toledo
Il·lustradora: Eymard Toledo
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 52
Barcelona, 2025

La fitxa que ha preparat l’editorial Takatuka:

by

«Una cosa» un relat bondadós per a les primeres edats

Quan posem un llibre en mans dels infants de cicle infantil, mai n’estem segur si serà una bona tria i entrarà a formar part dels seus preferits. No obstant, hi ha alguns indicadors que ens donen pistes perquè sigui ser entenedor, el infant pugui resseguir el relat i llegir i entendre les imatges.

L’editorial Takatuka acaba de traduir un àlbum escrit per Aviel Basil, un autor-il·lustrador egipci que ha seguit la fórmula tradiciconal de l’èxit.

«Una cosa» l’encerta amb el format: cantonades arrodonides, fulls de cartró que no es dobleguen, imatges apaïsades que l’infant lector pot sostenir amb els seves mans, mida ideal (21 d’ample i 18 d’alt).

També l’encerta amb els personatges. En aquestes edats, els animals ajuden a la identificació i si, com és aquest cas, per allà apareix un ratolí ja ho tindrem perquè el ratolí actua com a imant per als ulls dels infants. No sé perquè, però és així. El ratolins som com les estrelles del cinema, en quan apareix un, la resta de personatges passen a un segon pla.

Les il·lustracions destaquen pel fons neutre que ajuda a focalitzar la mirada. Com és estàtic, com un decorat de teatre, són els personatges els que van apareixent i afegint-se a la recerca de la “cosa”. Tenen tots la mateixa mida, tant és que sigui la tortuga, el conill o el ratolí. Apareixen per l’esquerra i avancen cap a la dreta, indicant-nos que la història no s’atura i que toca passa pàgina.

El relat explica que un Ratolí està molt enfeinat i cava sense parar. El Conill se li acosta i se’l queda mirant, encuriosit.
—Què busques?, li pregunta.
—Una cosa, respon el Ratolí.

El Conill no sap de què es tracta, però tant és: decideix ajudar-lo i es posa a cavar al seu costat. Van passant altres animals i l’escena es repeteix: tots s’uneixen a la recerca sense saber què deu ser això que el Ratolí busca amb tant d’afany. Entre tots arriben a la conclusió que ha de ser «una cosa bonica, brillant i grossa», i no s’equivoquen gens ni mica.

El relat, amb aquesta estructura acumulativa, permet un ritme in crecendo que ajuda a fer induccions, despertar la curiositat i les ganes de passar una pàgina rere l’altra.

La doble pàgina final ens mostra la cosa bonica, brillant, grossa i fantàstica, ideal per a ser compartida.

Alerta al talp!

Un llibre entranyable sobre la col·laboració i l’amistat que ens recorda que no fa falta cavar per a trobar coses boniques: l’únic que cal és obrir bé els ulls.

Títol: Una cosa
Autor: Aviel Basil
Il·lustrador: Aviel Basil
Traductora: Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 36 pàgines
Barcelona, 2025

by

«El Gegant nan i el Nan gegant» on tot és relatiu

He llegit aquesta darrera obra d’en Werner Holzwarth i en acabar m’ha vingut al cap el concepte de relativitat.

M’explico: No vull dir que Einstein volta pel llibre ni que estem davant d’un tractat de física, no!

Tampoc a la idea de percepció personal que tenim quan diem, davant d’un esdeveniment, que el temps passa més de pressa per a uns que per a d’altres. Per exemple, no fa gaire vaig acompanyar un amic a un concert de música d’un dels seus grups preferit (heavy metal!) i en acabar em dir que se li havia fet curt. En canvi, a mi em va avorrir molt i se’m va fer llarg (no li vaig dir, esclar!)

Em refereixo a quan afirmem el que sigui i ho podem comparar amb altres factors. Per exemple, si diem d’algú que està molt gras és perquè hi ha altres persones que no ho són.

Aquest és el nus del conte «El gegant nan i el nan gegant».

El relat comença a Gegantolàndia, un país de gegants com podria ser el regne de Brobdingnag que va visitar Gulliver en les seves famoses aventures arreu del món. S’explica que una criatura està a punt de néixer. Tothom espera la seva arribada amb alegria, fent els preparatius per a l’esdeveniment (mitjons llarguíssims, pastissos de la mida d’una roda de tractor, peluixos grandiosos, etc.)

Passem plana i veiem una llevadora cridant “os on non!” i en aquest moment ens adonem que els gegants parlem només amb la vocal “o” i fan que tot soni potent. Fa gràcia si ho dius en veu alta i cridant.
Al cap de poc temps, s’escampa la notícia que el bebè és petit i comencen a impacientar-se en veure que passen els dies, les setmanes, els mesos, i no creix. Proven diferents mètodes estrambòtics per mirar de fer-lo créixer: estirar-lo de braços i cames, donar-li beuratges fets amb saliva de girafa i arrels de sequoia i altres bestieses, però sense èxit.

I tornem al nus perquè, a Gegantolàndia, tenen els mateixos pensaments i impulsos que nosaltres i tot allò que és diferent ens decepciona o ens fa por.

Si esteu amb un grup d’infants, és un bon moment per aturar el relat i reflexionar sobre aquest tema.
Seguim. Acaba l’episodi i el Gegant nan ha d’abandonar el seu país.

Girem pàgina i una nova aventura comença a Nanolàndia, que ve a ser con la terra dels lil·liputencs dels viatges d’en Gulliver.

Sorprenentment, passa quelcom de semblant perquè li preparen regals, roba a mida dels nans, etc. i quan neix és molt gran. La història es repeteix, aquí parlen amb la lletra “i”. “Is in nin” crida la llevadora.

El nan gegant acabarà marxant del seu regne i caminarà perdut durant uns quants dies fins que es trobarà amb un altre nen que ve de Gegantolàndia. Imagineu-vos el final.

Les il·lustracions d’en Roger Olmos tenen el seu estil i ha afegit detalls que fan créixer el relat. La paleta de colors suaus contrasta amb algunes expressions dels personatges que poden semblar estranyes. Juga amb la idea de mostrar els contrastos del relat: colors suaus-expressions rudes.

L’àlbum és de mides generoses, amb imatges a sang que presenten diferents perspectives i maximitzen el que es vol explicar, convidant a mirar-les diverses vegades.

Lectura recomanada a partir de sis anys.

LES DADES:
Títol: El Gegant nan i el Nan gegant
Autor: Werner Holzwarth
Il·lustrador: Roger Olmos
Traductors: Patric de San Pedro i Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 48
Barcelona, 2024

by

«Ai!» ens explica què passa quan ens fem mal.

En alguna ocasió, he recordat en aquest blog la preocupació per com l’educació i la sanitat no estan prou coordinades. Per aquest motiu quan apareix un llibre sobre salut, adreçat als infants, me’l miro amb una altres ulls i, si està bé i és prou entenedor per als infants, l’afegeixo a les recomanacions.

Els qui treballeu a l’escola, l’institut o l’esplai, i també els pares, mares i avis, sabeu que sovint hi ha situacions on la salut entra en contacte directa amb la vida dels infants. És el cas de la batalla endèmica contra els polls, les campanyes de vacunació o la detecció de trastorns visuals i auditius.

A l’escola, s’ha d’anar amb un cert tacte i cal estar atents quan es tracten aquests temes perquè quan es parla de salut, se solen abordar qüestions personals que afecten l’àmbit familiar i poden suposar una ingerència incòmoda.

De la mateixa manera, l’alumne que expressa la seva situació té dret a ésser escoltat amb atenció i a no ser jutjat. Valoracions sobre qualsevol tema personal poden comportar estigmatitzacions i generar sentiments de culpabilitat a qui parla. Convé apostar pel respecte pels altres, acceptar les diferències i destacar totes les opinions.

Per això, com he comentat, soc sensible als llibres sobre salut i malalties diverses que apareixen al mercat. Aquest “Ai!”, amb una coberta tan cridanera, de color sang, val la pena, et convida a agafar-lo i endinsar-te en el seu contingut.

De què tracta?

“AI!” té un títol és prou explícit per entendre què trobarem al seu interior: ¿Què passa en el nostre cos quan ens fem una ferida, una fractura, un tall, una cremada solar, etc?

Cada capítol ens explica com sovint els nens es fereixen i solen tenir molta por, malgrat que els cossos, en la gran majoria de casos, es curen ells mateixos (o amb una mica d’ajuda). Aquest llibre recull situacions quotidianes d’accidents d’una forma còmica, i explica amb paraules i imatges com funciona el procés de curació física, com tractar ferides o lesions i quan és millor anar al metge o fins i tot a l’hospital.

Al llibre es presenten vuit lesions, cadascuna amb una primera part sota la pregunta “Què passa?, la segona amb un “què cal fer?” i la tercera “Com es cura?”. Són capítols breus que ens expliquen molts conceptes i com són i com funcionen les diferents parts del cos, la pell, els ossos, els lligaments, les dents, el cervell o la nostra sang.

Acompanyen el text, unes il·lustracions divertides.

Lectura recomanada per ser llegida especialment amb l’acompanyament adult.

LES DADES:
Títol: Ai! Un llibre sobre el cos, les ferides i com ens curem.
Autor: Johannes Vogt
IL·lustradora: Felicitas Horstschafer
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 80
Barcelona, 2024

by

Un llibre premiat a l’Atrapallibres del 2023, censurat!

El grup musical «Golpes bajos» ens va deixar una cançó amb una frase que es pot extrapolar a moltes situacions. Deien que venien “malos tiempos para la lírica” i, com si fossin endevins, la realitat s’entesta en confirmar-ho.

Us expliquem la última sobre prohibicions de llibres.

Que la novel·la «L’Amy i la biblioteca secreta» és molt potent ho sabem des del moment que la vam llegir i la vam aplaudir com una obra «valenta» que vol dir que obre moltes possibilitats de conversa amb els alumnes, sobre com està escrita però especialment pel missatge que ens envia. De fet, a l’Espai LLamps i Centelles li hem dedicat un lloc principal on, gràcies a amics que tenen molta traça, vam reproduir l’armariet de l’Amy i hem anant ampliant el volum de llibres prohibits que es mencionen al relat. La idea era que algun dia, quedés buit però, el que no podíem sospitar, ni de bon tros, és que «L’Amy i la biblioteca secreta» acabaria també dins de l’armariet, al costat de la Matilda, el Capità Calçotets, la Pippi i altres.

La Marta Torra de l’editorial Takatuka ens fa saber la mala notícia amb la nota de premsa següent:

L’Amy i la biblioteca secreta, premi Atrapallibres 2023, censurada als Estats Units

Els membres de la Junta Escolar del comtat d’Indian River (Florida) han prohibit la novel·la Ban this book d’Alan Gratz, editada en català i castellà per Takatuka el 2021 amb el títol L’Amy i la biblioteca secreta. Per una banda van argumentar que no els agradava que fes referència a altres llibres que ja havien estat retirats de les escoles i, d’altra banda, la van acusar d’ensenyar als nens a revelar-se contra l’autoritat de la Junta Escolar.

La novel·la juvenil explica la història d’una estudiant de quart de primària, apassionada lectora, que veu com el seu llibre favorit (Pippi Calcesllargues, a l’edició en català) així com altres títols desapareixen de la biblioteca perquè uns quants pares els han considerat inapropiats pels seus fills. Per fer front a la situació, l’Amy i els seus amics decideixen crear la Biblioteca dels Llibres Prohibits l’Armariet i viuran una aventura protagonitzada per tots aquests llibres.

Aquesta novel·la, que inicialment s’havia considerat adequada per part del propi comitè de revisió de llibres del districte escolar, va ser qüestionada per Jennifer Pippin, presidenta del capítol local de Moms for Liberty, Mares per la Llibertat. Estem parlant d’un grup ultraconservador, recolzat pel governador Ron DeSantis, que s’ha convertit en un dels defensors més acèrrims de la prohibició de llibres que s’ha estès pels Estats Units durant els darrers anys. DeSantis aplica a l’escola i a les universitats una censura molt restrictiva i està bloquejant l’accés d’infants i adolescents als llibres que tracten sobre sexualitat, identitat de gènere, religió o crítica racial.

Alan Gratz, autor de L’Amy i la biblioteca secreta, ha qualificat la decisió del comptat d’Indian River d’increïblement irònica. «Van prohibir el llibre perquè parla dels llibres que han prohibit i perquè parla de la prohibició de llibres», va dir en una entrevista amb Usa Today Network-Florida. «Dona la sensació de que saben exactament el que fan i de que, d’alguna manera estan avergonyits del seu comportament i per això no volen que hi hagi un llibre a les estanteries que els ho recordi».

L’Amy i la biblioteca secreta no és el primer llibre que es retira de les escoles públiques del comtat d’Indian River. Segons una llista obtinguda a través d’una sol·licitud de registres públics, han estat retirats més de 140 llibres de les prestatgeries de les escoles del comtat. De fet, les prohibicions de llibres han agafat força els darrers anys als Estats Units. Segons dades de principi de 2024 publicades per l’Associació Americana de Biblioteques, hi ha hagut un augment exponencial dels títols censurats a les biblioteques públiques dels EUA el 2023 fins arribar als 4240 llibres. Això representa un augment del 92% respecte al l’any anterior (2022) i suposa al voltant del 46% de tots els llibres impugnats el 2023.

L’any 2023 L’Amy i la biblioteca secreta va guanyar el premi Atrapallibres en la categoria d’11 anys.

Aquest premi, convocat pel Consell Català del Llibre infantil i Juvenil (Ibbycat) és una activitat de foment de la lectura que convida els joves lectors catalans entre 9 i 12 anys a convertir-se en jurat. Cada any hi participen gairebé 11.000 infants i joves de Catalunya, que llegeixen tres llibres de la categoria que els hi correspon segons l’edat i, amb la seva puntuació, acaben decidint quina és la guanyadora. A Takatuka ens fa molta il·lusió que els participants de l’Atrapallibres 2023 escollissin L’Amy i la biblioteca secreta com a guanyadora, ja que el considerem un llibre perfecte per fomentar la lectura i el debat sobre la llibertat de llegir i el dret a formar-se un criteri propi.


Fonts:

by

«El viatge d’en Jep» a l’Ofici d’Educar

Acabem temporada regular amb l’aventura d’un personatge entranyable, en Jep, que és convocat pel rei per a una missió perquè sap que és el animal més ràpid del reialme. Ha d’anar fins al palau del rei veí i li ha de lliurar un missatge important.

El nostre heroi surt a la carrera però no arriba gaire lluny perquè aviat, tot just arribar al primer turó, es troba amb el pare esquirol que està ferit i l’ajuda a refer-se. Uns dies més tard, pel camí, es troba un altre animal que plora perquè ha perdut la pilota i també l’ajuda. Després trobarà a una mare molt esgotada amb molts fills, una cabra vella, etc. fins que finalment veu, no gaire lluny el castell del rei veí. Ah! però algú s’interposa i en Jep decideix agafar una altre camí abans no li prenguin el missatge.

Un relat amb un missatge prou explícit i que ens recorda com és de necessari que ens ajudem els uns als altres.

Lectura molt recomanada a partir de cicle inicial.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial “Bindi Books” regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “El viatge d’en Jep” la pregunta és :

A qui ha de lliurar el missatge en Jep?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 7 de juliol.

Al darrer concurs, el guanyador va ser la Sé Alió i s’emporta un exemplar de «Te’n recordes?». L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/el-viatge-den-jep-de-jutta-bauer/audio/1212436/

En el mateix programa hem fet tres bones recomanacions per a l’estiu. Aquestes:

1. La sopa està llesta
Ja és l’hora de dinar. L’hora d’una bona sopa. Tots els animals saben què volen portar per fer-la: el cavall porta remolatxes; la cabra, branquillons tendres; el gos, un os cruixent… Però, quedarà bona, la sopa?

El relat de Susanna Straßer seguint el patró de conte acumulatiu, amb un traç en línia clara i colors vius.

La sopa està llesta parteix d’un conte tradicional europeu, del que se n’han fet nombroses versions.

Recomanat a partir de dos anys.

2. Anybody. Gras & prim & pelut & pelat: Un abecedari sobre tot el que interessa o preocupa del nostre cos.

“Anybody” ens parla del cos i del amor a un mateix. Ens fa pensar, ens sorprèn, i ens fa riure.
Ens parla de les diferents parts del cos però també tracta temes relacionats amb qüestions de gènere, la pubertat o com envellim. Ens parla de bellesa, de com el temps ha canviat els cànons de bellesa, de sentiments, de llenguatge corporal, etc.

Un gran llibre amb moltes sorpreses com les cobertes que hi ha sota la faixa, les guardes, el qüestionari del final, etc.

Un llibre “valent” recomanat per a infants a partir de vuit anys. Als pre-adolescents els pot anar de perles la lectura de determinats capítols relacionats amb els canvis físics i l’estètica corporal. Com ens indiquen a la contraportada: Per a nois baixets i noies altes i tothom que hi ha entremig.

3. Un viatge gota a gota

A la coberta veiem un llop i un conill (amb cara espantada) damunt d’una moto amb sidecar i també hi ha un degotador d’hospital, d’aquelles on es pengen les bosses de sèrum. El títol en fa referència i intuïm que el conill està malalt.

En aquest viatge dels dos animals, tenen al seu darrera un caçador i el seu gos que els segueixen i aquesta persecució per les Muntanyes Rocalloses ens fa viure moments i situacions de gran tensió argumental que ajuden a empatitzar amb els protagonistes.

Situacions tendres, discussions, moments que fan caure la llàgrima, aquesta novel·la gràfica ho té tot, és una paràbola de l’amistat de dos animals molt diferents entre ells, un conill malalt, espantat i lluny de la seva colònia i un llop solitari que potser no sap on va però que es mostra molt valent en tot moment.

Una novel·la amb molta sensibilitat, humor i emoció que recomanem per a l’ESO. Sobretot m’ha fet pensar en els hospitals pediàtrics i els esforços que cal fer per humanitzar la sanitat. Però aquest és un altre tema.

Bon estiu i fins al setembre! Us esperem a l’Ofici d’Educar amb novetats i la celebració dels 10 anys de programa.

………………………………………………

En el mateix programa es va parlar del poder transformador del teatre a l’aula amb la doctora en Teatre i Educació Xesca Vela Carmona, autora del llibre “Teatre i educació” i que ha observat canvis espectaculars en l’alumnat gràcies al teatre. I també amb la Montserrat González, doctora en Pedagogia, llicenciada en Psicologia i en Direcció i Dramatúrgia, i subdirectora de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD), i amb David Bueno, doctor en Biologia i professor de Genètica de la Universitat de Barcelona i autor d’“Educa el teu cervell”. Sentirem també el testimoni de l’Aroa i el David, alumnes de teatre, de la mestra Susana Brieba i de l’actriu i pedagoga Rosa Gamiz.

L’Eisabet ha fet un resum que val la pena llegir. Diu:

Teatralitzar una suma o un procés químic, treballar la vergonya, la creativitat, l’expressió oral, l’empatia, els conflictes, l’autoconeixement o la cooperació són algunes de les oportunitats que ofereix el teatre als centres educatius. Som “teatreros” des de petits, assegura la doctora en Teatre i Educació Xesca Vela Carmona: dels 3 als 5 anys amb el joc simbòlic, dels 5 als 9 amb el joc dramàtic i entre els 9 i els 13 anys amb la creació dramàtica.

Què desperta el teatre?
La professora Xesca Vela fa anys que aposta pel teatre a secundària i ha observat canvis extraordinaris. Com un infant amb dislèxia i moltes dificultats per llegir que al pujar a escena era brutal com interpretava qualsevol personatge amb seguretat, i gaudia com amb cap altra matèria. El teatre incideix en la dimensió artística, socioemocional i sociocultural de l’infant, assegura Xesca Vela, activant la sorpresa i la capacitat d’aprendre. Trobareu la seva experiència al llibre “Teatre i educació”, amb 110 propostes teatrals adaptades al nivell maduratiu de l’alumnat. El teatre és un exercici a l’aula de convivència, de posar-se a la pell de l’altre, per treballar conflictes i combatre estereotips, defensa la doctora en Pedagogia Montserrat González, subdirectora de l’Escola Superior d’Art Dramàtic. El teatre és una eina d’autoconeixement per la Susanna Brieva, mestra de primària, perquè permet jugar a ser alguna cosa que no són per aprendre a ser qui són.

Què activa el teatre al cervell?
Les arts són les activitats que més incrementen la plasticitat neuronal: la capacitat del cervell de fer noves connexions, que són a la base de l’aprenentatge, assegura el neurocientífic David Bueno. El cervell humà de mitjana té 200 bilions de connexions, però gràcies a l’art es pot fer un salt gegant i arribar a MIL BILIONS de connexions. Fer teatre a l’aula activa connexions i fomenta el vincle de grup i la seguretat personal. Però a més es pot utilitzar per teatralitzar qualsevol contingut, fins i tot una suma, perquè el moviment ajuda a fixar l’aprenentatge. I portar els alumnes al teatre també activa el cervell, si es viu amb una actitud activa, assegura David Bueno.

Més teatre a l’aula
El teatre està infrautilitzat a l’aula, lamenten els experts. El teatre enriqueix l’ànima de l’alumnat i pot contribuir a l’adquisició de competències bàsiques en totes les etapes, apunten. Però per aconseguir-ho cal més formació teatral de mestres i professorat de secundària, batxillerat i universitats. El teatre és bàsic perquè permet aprendre a ocupar l’espai de l’aula amb la veu i el cos i ser millor docent, assegura David Bueno. Pel neurocientífic, s’ha de promoure una educació que doni més valor a l’art i al benestar. I per la Xesca Vela és essencial preparar molt bé les sortides amb l’alumnat al teatre. I també disposar d’un kit de teatre a l’aula: un espai buit on moure’s, focus per quan s’apaguen els llums, objectes per despertar la imaginació, i si hi ha attrezzo i vestuari ja és la bomba, conclou aquesta docent apassionada del teatre.

Tot el programa a:

https://www.ccma.cat/3cat/david-bueno-el-teatre-hauria-de-ser-obligatori-a-lescola-una-suma-es-pot-teatralitzar/audio/1212437/