Llibres per combatre el canvi climàtic

El dia 11 de març vaig viure una experiència molt bonica amb les estudiants de magisteri de la UB. Em van convidar a compartir amb elles algunes lectures que van bé per a què els infants entenguin què és i com combatre l’emergència climàtica.
Estan associats sota les sigles «APRENENT x EDUCAR» i tenen com a idea millorar la seva pròpia formació i crear una xarxa amb referents del món educatiu i amb altres estudiants. El seu objectiu és clar: Crear una onada de canvi que empoderi estudiants, mestres, famílies i altres membres de la comunitat educativa i que transformi l’educació.
El seu ideari i tota la informació la podreu trobar al web:
https://aprenentxeducar.wordpress.com/

Vaig contactar amb la Désirée Grifé i l’Imma Palahí perquè m’acompanyessin, com han fet en altres ocasions en que hem compartit activitats del projecte «Implica’t amb la Carta de la Terra» i perquè expliquessin i dibuixessin en directe el conte “Lota, la catxalota”.

Agraeixo, també, la col·laboració de la Montse Marcet de la llibreria “Lectors, al tren!” que em va facilitar una exhaustiva bibliografia que vaig completar amb altres llibres estimats.

Vam sortir molt contents de veure que el futur de l’educació a casa nostra està en mans de gent entusiasta i que creu en la formació permanent.
Algunes fotos de la sessió:

“Lota, la catxalota” i la contaminació dels mars

Demà, dimarts 22 d’octubre es presenta Lota, la catxalota a la Biblioteca Manuel Arranz de Poblenou (Barcelona). Es tracta d’un àlbum que ha editat Takatuka i té com tema de fons la contaminació dels mars per l’acumulació de plàstics i altres deixalles.
L’ha escrit i dibuixat un col·lectiu d’il·lustradores que es fan dir «Rosa Sardina» i l’escriptora Roser Rimbau. També hi serà l’Ignasi Blanch, coordinador de l’Àrea d’Il·lustració de l’Escola de la Dona, que n’ha sigut el seu mentor. Tots junts conversaran sobre el procés creatiu i de tots els temes i reflexions que han sorgit durant la creació d’aquest llibre coral.
Serà a les 18h a la Sala d’Actes. Allà hi serem i m’agradarà saludar a la gran Imma Palahí, que també ha participat del projecte.

 

 

Literatura infantil i autoestima

 

La revista Guix de novembre conté un article sobre literatura infantil i autoestima en el que l’autora ens parla de com els llibres il·lustrats són una bona eina per tractar les emocions.
M’ha agradat veure com les mestres que comencen incorporen els àlbums il·lustrats com a element bàsic de comunicació a l’escola.
En aquest article, l’Anna Maria Hidalgo ens parla dels efectes positius per al creixement dels infants i diu (copio algunes frases):

[…] Quan llegim som capaços d’emocionar-nos, de gaudir, de distreure’ns… però la lectura també crea un efecte directe a la nostra autoestima que ens permet comparar, reflexionar i imitar bons comportaments oferts per les històries i els seus personatges meravellosos.
L’autoestima, pel que fa a la influència de persones afectivament properes o d’altres socialment importants en la vida dels infants, repercuteix en el seu desenvolupament personal integral i en les relacions socials que s’estableixen amb el pas del temps.
L’autoestima és el que un nen creu d’ell, tot i que el que cregui no correspongui amb el seu comportament i/o realitat.
Una bona eina educativa per iniciar un treball emocional relacionat amb l’autoestima són els àlbums il·lustrats i els llibres amb il·lustracions perquè ajuden, a més a més del desenvolupament de la comprensió lectora, a millorar el pensament crític i les relacions humanes; som persones que necessitem sentir-nos vinculats als altres per estar, també, bé amb nosaltres mateixos.
Els llibres ens ajuden a incidir en aspectes com la vinculació amb d’altres persones o animals, a conèixer les diferències entre individus, a confiar en els demés, a superar les pors i, en definitiva, a conèixer-nos millor.

A la segona part ho exemplifica amb una pràctica relacionada amb el llibre «Mart, l’elefant d’un altre planeta» que ens explica com una cinta rosa lligada en una pota recorda a en Mart cada dia que no s’ha de descuidar d’alguna cosa important. Volent saber el perquè de la cinta rosa, en Mart fa una visita diària als seus amics per veure si el poden ajudar a dilucidar el misteri. Tots el reben amb alegria i el conviden a un àpat, però no n’hi ha cap que sàpiga què s’amaga rere la cinta rosa. O potser sí, ja que és justament la cinta rosa la que ajuda en Mart a emprendre el nou dia amb la joia de qui té un objectiu al davant i una pila d’amics amb els qui compartir-lo. Una entranyable història sobre la memòria, l’amistat i el sentit de la vida.

 

 

El jardí curiós i altres històries

Dissabte passat vam viure la segona sessió del club de lectura «Kanalla inexplicable», aquesta vegada relacionada amb el llibre El jardí curiós de Peter Brown, un àlbum que explica com, de vegades, un petit acte provoca tota una sèrie de conseqüències impensables.
El llibre ens parla d’un nen, en Liam que, un bon dia, va trobar un petit arbre a punt de morir a unes vies de tren abandonades i va decidir tenir-ne cura d’ell.
Aquell gest va començar a canviar la fesomia de la ciutat passant del monòton gris al verd esperança, gràcies a l’esforç del noi i també al dels nous jardiners que van escampar el jardí per tota la ciutat, que apareixia en els llocs més insòlits.

Abans de llegir el llibre, hem explicat El jardiner nocturn i ens ha servit per relacionar ambdues històries que tracten un tema similar. Avui ens hem fixat en les imatges, deturant-nos en els detalls, els enquadraments, els colors i tot allò que sovint ens passa desapercebut.

Hem parlat de plantes i dels valors que transmet la història.
Hem acabat la sessió, com no podia ser d’altra manera, fent nosaltres, com en Liam, la nostra contribució a fer de la ciutat un lloc més verd, més agradable i més humà, decorant uns testos que després hem emplenat de terra i de planters diversos.
Ens han quedat preciosos i ens els hem endut a casa per posar-los al balcó o potser per deixar-los en algú racó del barri… tal com hem vist al conte.

Dolent, un llibre sobre els límits de les bromes

De tant en tant passen per les nostres mans libres que són autèntiques joies. Aquest «Dolent» m’ho va semblar des que el vaig veure (o potser em va veure ell a mi, que això mai se sap) en una llibreria. El vaig fullejar i m’hi vaig enamorar. Per diversos motius, és clar, però sobretot per les imatges tan expressives i per la maquetació tan original.

Després, en llegir-lo amb deteniment he vist que, a més, té un missatge potent i fàcilment extrapolable a la nostra realitat habitual. Ah! ¿Quantes vegades no ens hem trobat amb nens a l’aula fent entremaliadures aparentment innocents i que després han resultat molestes i ofensives pels companys (o pel mestre)? Unes quantes, diríem. I sí, els nens bons fan entremaliadures en un moment donat per riure o per fer riure als altres perquè resulta divertit fer bromes… Fins que la broma passa de la ratlla i llavors la cosa no funciona com havíem previst. D’això va aquest magnífic àlbum il·lustrat.


«Dolent» és un bon exemple de com funciona la complementarietat narrativa text/imatge. En aquest cas, el text té el seu propi ritme però s’alia de forma espectacular amb unes imatges que t’atrapen i fan que et capbussis en la història.
Llegit en veu alta pot funcionar de meravella.

La història comença amb un grup d’animals de granja (porcs, un gat, una cabra, un gos, un cavall) que estan en conversa animada explicant cadascun d’ells una malifeta. Així, el gos explica com una vegada va espantar el gall, la cabra com es va menjar les flors de l’hort, el porc com va enganyar els altres dient que s’havia cruspit tot el que hi havia a la menjadora, etc., però en aquell moment apareix el ratolí i el gat diu que va a fer una dolenteria. Tots se’l mirem i s’espanten perquè el coneixen i saben quina en porta de cap:

El gos mira el gat.
El gall mira el gat.
La cabra mira el gat.
El gart s’acosta al ratolí.
Els porcs mirem el gat.
El colom mira el gat.
El gat s’apropa cada cop més al ratolí.

En aquell moment, el cavall té una reacció inesperada…

Un final sorpresa que ens fa pensar sobre el bé i el mal i sobre com les aparences enganyen.

Recomanat a partir de 5 anys.
Al web de Takatuka trobareu més informació.
Pàgina web de la il·lustradora: http://kathrinschaerer.ch/

LES DADES
Títol: Dolent
Autor: Lorenz Pauli
Il·lustradora: Kathrin Schärer
Traducció: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 32
Barcelona, 2018

D’aquí no passa ningú!


Aquest és un àlbum il·lustrat  ideal per iniciar o acabar una sessió de narració de contes a la biblioteca escolar. Està il·lustrat amb retoladors dels que fem servir a l’escola, amb uns personatges de nas gran que no necessiten de decorats ni de línia de terra per fer-nos entenedor el missatge. El conte té molt de ritme i és força divertit. Presenta una història que ajuda a entendre què volen dir paraules com «revolució» «llibertat» o «desobediència» i s’agraeix que estigui adreçat a infants petits, perquè tot i ser un tema recurrent en la literatura feia temps que no n’apareixien.

Les guardes són fantàstiques perquè a la d’entrada se’ns presenten els més de seixanta personatges que anirem veient i dels quals podrem anar seguint la seva periècia a mesura qe avança el conte. Són gent normal: nens que juguen, una parella d’enamorats, famílies senceres, ciclistes, el doctor, el músic, el policia, etc. i alguns altres de més estrambòtics com el fantasma, l’astronauta, el grunf o la inclasificable Isabel. A baix a l’esquerra també hi veiem al general, el dolent de la pel·lícula.

A les primeres pàgines el general ordena a un soldat ras que no deixi passar a ningú a la banda dreta del llibre; la vol blanca i per a ell sol i les seves medalles. Amb aquesta absurditat ja quedem trasbalsats perquè veiem com la separació dels fulls esdevé com una mena de mur —invisible, però mur— on s’està palplantat el guàrdia, quiet, atent a que ningú no passi a l’altra banda del llibre.


Primer es veu un gos que entra per un cantó i després un jove despistat també apareix i preten arribar a la banda dreta de llibre. Llavors el guàrdia li crida:
«ALTO! Ho sento, però no es pot passar a la pàgina de la dreta»
El noi protesta :
«Però… per què? Que… és perillòs? Hi ha una invasió? Una manifestació?»
«No, no, i ara. El meu general es reserva el dret de mantenir la pàgina en blanc per passar a la història sempre que li vingui de gust» —contesta el guàrdia. I mentrestant van apareixent altres personatges (un àvi, dos nens que juguen a pilota, una parella que balla, etc..)

A mesura que anem avançant veiem com cada vegada hi ha més gent (amb la que ens idenfiquem perquè representa que som tots nosaltres) que protesta perquè vol anar a la pàgina en blanc de la dreta però que no pot passar perquè hi ha una mena de frontera, una tanca invisible que els hi ho impedeix.


Però, ah! En un moment donat la pilota dels nens que juguen s’escapa i «poing»«poing»«poing» va a parar a l’altra pàgina davant la mirada incrèdula de tothom.
El que vindrà a continuació és la revolta… però això ho haureu de descobrir… No vull espatllar-vos la sorpresa. Espòiler.
Un àlbum il·lustrat molt recomanable per a cicle inicial, que ens ajuda a pensar en el que representa el poder i l’absurditat de les dictadures.

Les dades:
Títol: D’aquí no passa ningú!
Autora. Isabel Minhós
Il·lustrador: Bernardo Carvalho
Editorial: Takatuka
Febrer 2017
40 pàgines

CUIDA’M!, un àlbum il·lustrat de Lorenz Pauli

cuida_m_portada_gran—Indis! Què et semblaria si et fes un arc i unes quantes fletxes?
En Roc diu: —De cap manera: és massa perillós.
—I una foguera? —proposa el senyor Bocí.
—Fa fum, i no és bo per a la salut.
L’autor suís Lorenz Pauli i la il·lustradora Miriam Zedelius han fet un llibre divertit e inusual. Però no és inusual per la història (el tema del nen que es relaciona amb l’adult ve de lluny, des de “El Petit Príncep”) sinó per la manera en com expliquen la història. Des de la primera plana entrem en un joc molt enginyós en el qual, en lletra cursiva, l’autor s’adreça directament a nosaltres, lectors, fent-nos partícips de l’aventura.
Comença així:

El senyor Bocí és a l’hamaca, reposant tranquil·lament…
I s’està al nostre llibre com si nosaltres no hi fóssim.
No el molestem, doncs, i mirem que fa.

Després se li presenta un nen, en Roc, i li pregunta si el pot cuidar. Quan el senyor Bocí va a buscar un llibre per llegir junts, el nen ha desaparegut i està penjar a dalt d’un arbre, cap per avall. Hem de girar el llibre per poder llegir el que hi diu. A la pàgina següent ens trobem amb una plana que s’ha de girar,… i així tot el llibre.
Els dibuixos són senzills, a l’estil dels dels nens. No obstant això, les cares són molt expressives, i veiem com la d’en Roc del principi es va tornant més i més divertida a mesura que avança la història.
M’agradat llegir-lo i el recomanaria per als alumnes de P5.

Podeu consultar la fitxa del llibre AQUÍ