Literatura infantil i autoestima

 

La revista Guix de novembre conté un article sobre literatura infantil i autoestima en el que l’autora ens parla de com els llibres il·lustrats són una bona eina per tractar les emocions.
M’ha agradat veure com les mestres que comencen incorporen els àlbums il·lustrats com a element bàsic de comunicació a l’escola.
En aquest article, l’Anna Maria Hidalgo ens parla dels efectes positius per al creixement dels infants i diu (copio algunes frases):

[…] Quan llegim som capaços d’emocionar-nos, de gaudir, de distreure’ns… però la lectura també crea un efecte directe a la nostra autoestima que ens permet comparar, reflexionar i imitar bons comportaments oferts per les històries i els seus personatges meravellosos.
L’autoestima, pel que fa a la influència de persones afectivament properes o d’altres socialment importants en la vida dels infants, repercuteix en el seu desenvolupament personal integral i en les relacions socials que s’estableixen amb el pas del temps.
L’autoestima és el que un nen creu d’ell, tot i que el que cregui no correspongui amb el seu comportament i/o realitat.
Una bona eina educativa per iniciar un treball emocional relacionat amb l’autoestima són els àlbums il·lustrats i els llibres amb il·lustracions perquè ajuden, a més a més del desenvolupament de la comprensió lectora, a millorar el pensament crític i les relacions humanes; som persones que necessitem sentir-nos vinculats als altres per estar, també, bé amb nosaltres mateixos.
Els llibres ens ajuden a incidir en aspectes com la vinculació amb d’altres persones o animals, a conèixer les diferències entre individus, a confiar en els demés, a superar les pors i, en definitiva, a conèixer-nos millor.

A la segona part ho exemplifica amb una pràctica relacionada amb el llibre «Mart, l’elefant d’un altre planeta» que ens explica com una cinta rosa lligada en una pota recorda a en Mart cada dia que no s’ha de descuidar d’alguna cosa important. Volent saber el perquè de la cinta rosa, en Mart fa una visita diària als seus amics per veure si el poden ajudar a dilucidar el misteri. Tots el reben amb alegria i el conviden a un àpat, però no n’hi ha cap que sàpiga què s’amaga rere la cinta rosa. O potser sí, ja que és justament la cinta rosa la que ajuda en Mart a emprendre el nou dia amb la joia de qui té un objectiu al davant i una pila d’amics amb els qui compartir-lo. Una entranyable història sobre la memòria, l’amistat i el sentit de la vida.

 

 

El jardí curiós i altres històries

Dissabte passat vam viure la segona sessió del club de lectura «Kanalla inexplicable», aquesta vegada relacionada amb el llibre El jardí curiós de Peter Brown, un àlbum que explica com, de vegades, un petit acte provoca tota una sèrie de conseqüències impensables.
El llibre ens parla d’un nen, en Liam que, un bon dia, va trobar un petit arbre a punt de morir a unes vies de tren abandonades i va decidir tenir-ne cura d’ell.
Aquell gest va començar a canviar la fesomia de la ciutat passant del monòton gris al verd esperança, gràcies a l’esforç del noi i també al dels nous jardiners que van escampar el jardí per tota la ciutat, que apareixia en els llocs més insòlits.

Abans de llegir el llibre, hem explicat El jardiner nocturn i ens ha servit per relacionar ambdues històries que tracten un tema similar. Avui ens hem fixat en les imatges, deturant-nos en els detalls, els enquadraments, els colors i tot allò que sovint ens passa desapercebut.

Hem parlat de plantes i dels valors que transmet la història.
Hem acabat la sessió, com no podia ser d’altra manera, fent nosaltres, com en Liam, la nostra contribució a fer de la ciutat un lloc més verd, més agradable i més humà, decorant uns testos que després hem emplenat de terra i de planters diversos.
Ens han quedat preciosos i ens els hem endut a casa per posar-los al balcó o potser per deixar-los en algú racó del barri… tal com hem vist al conte.

Dolent, un llibre sobre els límits de les bromes

De tant en tant passen per les nostres mans libres que són autèntiques joies. Aquest «Dolent» m’ho va semblar des que el vaig veure (o potser em va veure ell a mi, que això mai se sap) en una llibreria. El vaig fullejar i m’hi vaig enamorar. Per diversos motius, és clar, però sobretot per les imatges tan expressives i per la maquetació tan original.

Després, en llegir-lo amb deteniment he vist que, a més, té un missatge potent i fàcilment extrapolable a la nostra realitat habitual. Ah! ¿Quantes vegades no ens hem trobat amb nens a l’aula fent entremaliadures aparentment innocents i que després han resultat molestes i ofensives pels companys (o pel mestre)? Unes quantes, diríem. I sí, els nens bons fan entremaliadures en un moment donat per riure o per fer riure als altres perquè resulta divertit fer bromes… Fins que la broma passa de la ratlla i llavors la cosa no funciona com havíem previst. D’això va aquest magnífic àlbum il·lustrat.


«Dolent» és un bon exemple de com funciona la complementarietat narrativa text/imatge. En aquest cas, el text té el seu propi ritme però s’alia de forma espectacular amb unes imatges que t’atrapen i fan que et capbussis en la història.
Llegit en veu alta pot funcionar de meravella.

La història comença amb un grup d’animals de granja (porcs, un gat, una cabra, un gos, un cavall) que estan en conversa animada explicant cadascun d’ells una malifeta. Així, el gos explica com una vegada va espantar el gall, la cabra com es va menjar les flors de l’hort, el porc com va enganyar els altres dient que s’havia cruspit tot el que hi havia a la menjadora, etc., però en aquell moment apareix el ratolí i el gat diu que va a fer una dolenteria. Tots se’l mirem i s’espanten perquè el coneixen i saben quina en porta de cap:

El gos mira el gat.
El gall mira el gat.
La cabra mira el gat.
El gart s’acosta al ratolí.
Els porcs mirem el gat.
El colom mira el gat.
El gat s’apropa cada cop més al ratolí.

En aquell moment, el cavall té una reacció inesperada…

Un final sorpresa que ens fa pensar sobre el bé i el mal i sobre com les aparences enganyen.

Recomanat a partir de 5 anys.
Al web de Takatuka trobareu més informació.
Pàgina web de la il·lustradora: http://kathrinschaerer.ch/

LES DADES
Títol: Dolent
Autor: Lorenz Pauli
Il·lustradora: Kathrin Schärer
Traducció: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 32
Barcelona, 2018

D’aquí no passa ningú!


Aquest és un àlbum il·lustrat  ideal per iniciar o acabar una sessió de narració de contes a la biblioteca escolar. Està il·lustrat amb retoladors dels que fem servir a l’escola, amb uns personatges de nas gran que no necessiten de decorats ni de línia de terra per fer-nos entenedor el missatge. El conte té molt de ritme i és força divertit. Presenta una història que ajuda a entendre què volen dir paraules com «revolució» «llibertat» o «desobediència» i s’agraeix que estigui adreçat a infants petits, perquè tot i ser un tema recurrent en la literatura feia temps que no n’apareixien.

Les guardes són fantàstiques perquè a la d’entrada se’ns presenten els més de seixanta personatges que anirem veient i dels quals podrem anar seguint la seva periècia a mesura qe avança el conte. Són gent normal: nens que juguen, una parella d’enamorats, famílies senceres, ciclistes, el doctor, el músic, el policia, etc. i alguns altres de més estrambòtics com el fantasma, l’astronauta, el grunf o la inclasificable Isabel. A baix a l’esquerra també hi veiem al general, el dolent de la pel·lícula.

A les primeres pàgines el general ordena a un soldat ras que no deixi passar a ningú a la banda dreta del llibre; la vol blanca i per a ell sol i les seves medalles. Amb aquesta absurditat ja quedem trasbalsats perquè veiem com la separació dels fulls esdevé com una mena de mur —invisible, però mur— on s’està palplantat el guàrdia, quiet, atent a que ningú no passi a l’altra banda del llibre.


Primer es veu un gos que entra per un cantó i després un jove despistat també apareix i preten arribar a la banda dreta de llibre. Llavors el guàrdia li crida:
«ALTO! Ho sento, però no es pot passar a la pàgina de la dreta»
El noi protesta :
«Però… per què? Que… és perillòs? Hi ha una invasió? Una manifestació?»
«No, no, i ara. El meu general es reserva el dret de mantenir la pàgina en blanc per passar a la història sempre que li vingui de gust» —contesta el guàrdia. I mentrestant van apareixent altres personatges (un àvi, dos nens que juguen a pilota, una parella que balla, etc..)

A mesura que anem avançant veiem com cada vegada hi ha més gent (amb la que ens idenfiquem perquè representa que som tots nosaltres) que protesta perquè vol anar a la pàgina en blanc de la dreta però que no pot passar perquè hi ha una mena de frontera, una tanca invisible que els hi ho impedeix.


Però, ah! En un moment donat la pilota dels nens que juguen s’escapa i «poing»«poing»«poing» va a parar a l’altra pàgina davant la mirada incrèdula de tothom.
El que vindrà a continuació és la revolta… però això ho haureu de descobrir… No vull espatllar-vos la sorpresa. Espòiler.
Un àlbum il·lustrat molt recomanable per a cicle inicial, que ens ajuda a pensar en el que representa el poder i l’absurditat de les dictadures.

Les dades:
Títol: D’aquí no passa ningú!
Autora. Isabel Minhós
Il·lustrador: Bernardo Carvalho
Editorial: Takatuka
Febrer 2017
40 pàgines

CUIDA’M!, un àlbum il·lustrat de Lorenz Pauli

cuida_m_portada_gran—Indis! Què et semblaria si et fes un arc i unes quantes fletxes?
En Roc diu: —De cap manera: és massa perillós.
—I una foguera? —proposa el senyor Bocí.
—Fa fum, i no és bo per a la salut.
L’autor suís Lorenz Pauli i la il·lustradora Miriam Zedelius han fet un llibre divertit e inusual. Però no és inusual per la història (el tema del nen que es relaciona amb l’adult ve de lluny, des de “El Petit Príncep”) sinó per la manera en com expliquen la història. Des de la primera plana entrem en un joc molt enginyós en el qual, en lletra cursiva, l’autor s’adreça directament a nosaltres, lectors, fent-nos partícips de l’aventura.
Comença així:

El senyor Bocí és a l’hamaca, reposant tranquil·lament…
I s’està al nostre llibre com si nosaltres no hi fóssim.
No el molestem, doncs, i mirem que fa.

Després se li presenta un nen, en Roc, i li pregunta si el pot cuidar. Quan el senyor Bocí va a buscar un llibre per llegir junts, el nen ha desaparegut i està penjar a dalt d’un arbre, cap per avall. Hem de girar el llibre per poder llegir el que hi diu. A la pàgina següent ens trobem amb una plana que s’ha de girar,… i així tot el llibre.
Els dibuixos són senzills, a l’estil dels dels nens. No obstant això, les cares són molt expressives, i veiem com la d’en Roc del principi es va tornant més i més divertida a mesura que avança la història.
M’agradat llegir-lo i el recomanaria per als alumnes de P5.

Podeu consultar la fitxa del llibre AQUÍ

 

Explica-m’ho (101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant)

explica-m'hoLa millor vacuna sempre és parlar amb els infants dels temes que els preocupen, abans que es facin gran, tinguin vergonya i s’hagin d’espavilar preguntant als companys sobre sexualitat. Sortosament, l’explicació de les abelles i les flors en les polsoses classes de biologia ja ha quedat oblidada (espero!) i ara tenim alguns llibres que esdevenen imprescindibles a la biblioteca escolar. Un d’ells, molt especial i educatiu, és aquest Explica-m’ho (101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant), recomanat per a alumnes de cicle superior.
M’agrada perqué es directe i les autores no defugen cap pregunta, per complicada que pugui semblar. Us el recomano especialment.

Al web de l’editorial Takatuka podem llegir:

el sexe és divertit!

Per tal que la joventut actuï de manera responsable amb el seu cos i en els temes relacionats amb la sexualitat i l’amor és important que tingui a mà la informació des d’aviat. Però, què és el que han de saber els nens i les nenes de primària? Tant com vulguin, diuen els experts. I què volen saber? Això és el que podreu veure per les preguntes que fan, i que l’Explica-m’ho recull.
Una àvia pot tenir fills? Una dona es queda embarassada cada vegada que fa sexe? Quants espermatozoides produeixen els homes? Hi ha animals gais? Es pot fer sexe sota l’aigua? Per què es pot perdre un bebè? La imaginació i les ganes de saber no tenen límits. Aquestes són algunes de les preguntes que trobareu en aquest llibre tan voluminós com informatiu i divertit.
L’experimentada pedagoga sexual Katharina von der Gathen va treure d’una bústia les preguntes anònimes de l’alumnat de tercer i quart de primària que havia assistit a les seves xerrades sobre el cos, l’amor i la sexualitat. En aquest llibre l’educadora aplega les qüestions més destacades i les respon amb tota la franquesa i la cura necessàries i, sobretot, amb molt de respecte per allò que la mainada vol saber.
Anke Kuhl, amb les seves il·lustracions d’estil còmic, interpreta aquestes preguntes amb molt d’humor, intel·ligència i sensibilitat.

Explica-m’ho va ser guardonat com a Llibre de l’Any 2015 per l’International Congress of Young Booksellers (ICYB).

Podeu veure algunes pàgines del llibre clicant AQUÍ

Les dades:
Explica-m’ho
101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant
Katharina von der Gathen
Anke Kuhl
Traducció: Anna Soler Horta
216 pàgines
14 x 18,5 cm
Ed. Takatuka

Fitxa del llibre: AQUÍ

Les imatges i informacions d’aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial Takatuka.

eva

Peter Schössow: l’il·lustrador del mes de setembre

Peter Schössow va néixer a Hamburg, on encara hi viu, el 1953. És un dels grans peter_schossowdibuixants alemanys. Va estudiar Comunicació Visual i Il·lustració a la Universitat de Ciències Aplicades d’Hamburg. Treballa com a il·lustrador freelance per a editorials de llibres infantils, programes de televisió, diaris i revistes.
Els seus treballs combinen la tècnica mixta i usa l’ordinador de manera genial per aconseguir els escenaris màgics que trobem als seus contes.
Dels seus llibres publicats a casa nostra destaco un parell que són imprescindibles: El meu primer cotxe era vermell i No és possible! La història d’Elvis. A l’escola, també ens han fet passar bones estones altres llibres seus com El vent, La ratera i El petit Dodo.
Els comento, breument, a continuació. Si teniu oportunitat, no deixeu d’incloure’ls en la vostra tria per a la biblioteca escolar.

cotxe 1El meu primer cotxe era vermell
Des de la primera pàgina ja veiem que es tracta d’un cotxe de joguina. Un avi i el seu nét converteixen les restes d’un cotxe de pedals, rovellat, abonyegat, en un fantàstic cotxe de joguina i el deixen com nou.
Quan el tenen a punt, és l’hora del gran viatge. Una gran aventura pels voltants de la casa on hi viuen. El nen i el seu germà petit, que també hi puja al darrere, es trobaran amb sots, maniobres difícils i obstacles diversos i perillosos (vespes, arbres, túnels i porcs).
Schössow narra aquesta història de manera senzilla, però amb molt de diàleg i molt d’humor, sovint irònic.
El ritme narratiu és equivalent a la velocitat de la conducció, és a dir, cada vegada més ràpid, salvatge i impetuós. cotxe 2
El fons, fet amb ordinador, és borrós (com a moltes de les seves obres) però en primer pla hi ha una quantitat de detalls divertits i personatges fàcilment reconeixibles (com ara la Caputxeta i el llop)
Les il·lustracions, amb siluetes elaborades amb línia gruixuda negra i amb contrastos entre llum i ombra, ofereixen efectes que inviten a imaginar els objectes com si sortissin del paper.
Aquest àlbum va ser mereixedor del Premi Llibreter l’any 2011.

elvis 1¿Cómo es posible??! La historia de Elvis
En aquest cas, l’inici del llibre és difícil d’entendre: Una nena camina penosament a través d’un parc ple de gent i, de tant en tant, s’atura i enfadada, mira a tothom i crida: Com és possible?!
Ningú no li respon però tots perceben que es tracta d’una pèrdua. A poc a poc, cada vegada més persones la segueixen per veure què passa i finalment li pregunten. Llavors ella crida: “Elvis és mort!”.
Tots pensem immediatament, per descomptat, en el cantant movent els malucs, però quan la nena obre la bossa que duu, s’hi veu un petit ocell groc que es troba mort. L’ocell, de nom Elvis, necessita un funeral com cal. Un funeral complet amb processó, espelmes, flors, encens, etc. elvis 2
La nena explica com havia estat la vida del seu ocell, tots ploren una mica, s’abracen i s’imaginen com serà, allà al cel, quan els dos Elvis es trobin.
Per a mi, el millor llibre d’en Peter Schössow. Imprescindible.

el ventEl vent!
Els homes hem après molt al llarg de la nostra historia. Des del moment que vam baixar dels arbres i vam posar els peus a terra, hem aprés a córrer i també a nedar. L’únic que encara no som capaços de fer és volar. Per acomplir aquest somni hem inventat enginys i màquines.
En aquest conte sense paraules es veu un home, un dia de vent, a la platja. Porta abric, barret i una bufanda. El dia és tempestuós. Llavors el vent li arrenca el barret del cap, i abans que pugui fer res, una tempesta violenta s’emporta l’home com si fos un trosset de paper volant pel cel. En realitat no és un vol, és més aviat una passejada a través de l’aire. L’home estira els seus braços per anar més amunt, més enllà, com si fos un avió. Quan la tempesta amaina, l’home torna plàcidament a la seva platja. Està content d’haver sobreviscut i llavors agafa una caixa, s’hi puja a sobre i espera la següent tempesta mentre diu les úniques paraules de la història: “Una vegada més!”
L’escala de colors d’aquest conte es redueix a tons marrons, verdosos i vermellosos. L’aspecte de l’home va variant a mesura que va gaudint de l’experiència. Només cal veure com Schössow li modifica els ulls, els dits aprestats i el cabell despentinat per fer-nos veure el seu estat d’ànim.
Un llibre per somiar.

dodo 1El petit Dodo
A Peter Schössow se li nota que li encanta el mar i, per això, molts dels seus llibres hi estan relacionats.
A El Petit Dodo, l’inici ens mostra un petit vaixell remolcador al port d’Hamburg en el que la seva tripulació només està formada per una mostela, una llúdriga i un gripau de ventre groc.
Els tres personatges han patit un naufragi durant una tempesta.
Ells es poden salvar però el cost de la reparació del seu vaixell és tan cara que no la poden assumir.
Un dia, passejant per la platja, un d’ells troba un ou molt gran amb taques. El porta a casa i mira d’aclarir el seu origen.
Un altre dia mentre miren la televisió s’assabenten que l’ou, el seu ou, l’estan buscant uns investigadors i afirmen que és un ou d’un Dodo, una au ara ja extingida (sí, aquell que apareix a l’Alicia d’en Carroll). Comenten que fa anys que està extingit i, per tant, és molt valuós. Ofereixen una recompensa elevada. Els tres mariners veuen la possibilitat de cobrar la recompensa i amb els diners arreglar el seu vaixell.
Aconsegueixen els diners i neix el Dodo, però els mariners tenen dubtes quan el van a veure al parc. El Dodo està trist i llavors planegen un robatori per retornar l’animal a l’Illa Maurici…. on trobaran la família del Dodo, la seva mare i la resta de Dodos que encara hi viuen amagats en aquesta illa.dodo 2
És una historia més llarga del que ens té acostumats l’Schössow però hi ha una composició de les imatges molt curiosa perquè fa servir diferents enquadraments segons l’estat d’ànim dels personatges. Hi trobem imatges a doble pàgina, a sang, i altres més petites i emmarcades al costat del text.
Especialment ben trobades són les imatges que reflecteixen perfectament els ambients (l’ambient nàutic tan convincent com el soroll d’un pub abarrotat o la tranquil•litat d’un dia de família al zoològic). La seqüència d’imatges de la boira, les escenes en blanc i negre de la televisió, els interiors càlids i l’esplendor tropical de l’illa, per exemple, provoquen en nosaltres una gran impressió per la diversitat de recursos.

viaje 1El mar en calma y Viaje Feliz
El títol fa referencia a uns versos de Goethe. La primera part (“El mar en calma”) retrata l’estat de frustració d’un mariner en mig del mar envoltat de silenci i quietud, on ni tan sols es mouen les ones.
Schössow crea imatges que il•lustren cadascun dels versos i podem notar el sentiment d’estar perdut en mig del mar, sense límits perceptibles, desesperat, impotent, amb la sensació d’infinitud que envolta el mariner. viaje 2
A la segona part “Viaje Feliz”, un pàl•lid sol que s’obre camí a través de la boira i un estol de gavines donen pas al vent que comença a empènyer la barca amb suavitat. La cara del mariner somriu feliç.
Uns relats molt poètics, molt bonics.

la rateraLa ratera
En aquesta història, en Palström, un home molt alt, veu indefens com un ratolí s’ha instal•lat a la seva masia. Té un amic que el visita, en Von Korf, que li dóna la solució per enxampar el ratolí. Construiran una ratera molt gran i en Palström si ficarà dins i tocarà el violí per atraure el ratolí.
Quan el ratolí sent la música entra a la gàbia i en Von Korf la tanca i la trasllada, amb un camió, fins al bosc. ratera 2
El text és una mica surrealista. Els dos amics semblen “Laurel i Hardy”, la parella còmica del cinema. Schössow ha fet un treball molt meticulós amb l’ordinador, sense que les seves imatges es sobrecarreguen artificialment o tecnològicament. Les imatges de la gespa no es poden imaginar més realistes pel que fa a l’enfocament, el color, les ombres…

Altres llibres que ha il·lustrat en Peter Schössow i que podem trobar en català  (Símbol, Takatuka) o castellà (Lóguez) són:

yo contigouna cucharaditapaula-i-la-lleugeresa-de-l-esser-9788492696192el-pobre-peterñamrico 3rico 2