Escola d’Estiu de Literatura Infantil i Juvenil. Jornades Internacionals sobre Viure la Literatura: paraula, ritme i bones històries

 

Ja us podeu apuntar a l’Escola estiu que organtiza la Universitat de Vic en col·laboració amb l’Abadia de Montserrat. Serà la desena i com sempre gira al voltant de la Literatura Infantil i Juvenil. Està adreçada a persones que, des de l’àmbit de l’ensenyament, la biblioteca infantil, la recerca o la motivació personal, tinguin interès en l’aprofundiment d’aquest tema.
Aquesta edició permetrà reflexionar sobre el valor de la vivència literària durant la infància o la joventut i sobre alguns dels elements que fan possible una experiència literària de qualitat en diferents contextos (social, cultural, educatiu, etc).
Com és habitual les sessions combinen l’explicació de continguts teòrics i experiències didàctiques amb la realització de tallers per a la tria d’obres literàries, la recitació i la creació.

LES DADES:
Lloc d’impartició: Monestir de Montserrat. 08199 Montserrat, Barcelona
Dates: 2, 3 i 4 de juliol de 2019
Durada: 30 hores
L’Activitat està reconeguda pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a través del CIFE de la UVic-UCC.

El programa us el podeu descarregar al web següent, així com tota la informació i els accessos per a la matrícula a:
https://www.uvic.cat/formacio-continua/ca/cursos-i-jornades/educacio-i-societat/escola-destiu-de-literatura-infantil-i-juvenil-jornades-0

Destaco tres activitats (una de cada dia) que no em voldré perdre.

Dimarts 2 de juliol
10.30 – 11.30 h: Viure la literatura. Conferència inaugural a càrrec de Llorenç Soldevila, professor emèrit de la UVic-UCC i especialista en Geografies literàries i Didàctica de la literatura. Introducció i presentació a càrrec de Mia Güell, professora de la UVic-UCC.

Dimecres 3 de juliol
17.30 – 18.30 h: Narrar: comunicació d’alt voltatge. Taller a càrrec de Jordina Biosca, actriu, formadora i directora del Festival En Veu Alta (narració i tradició oral).

Dijous 4 de juliol
16.00 – 17.30 h: Acte d’homenatge a la figura i l’obra del Pare Josep Massot i Muntaner. A càrrec de Carme Rubio, professora de Literatura Infantil i Juvenil de la UVic-UCC, Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i Núria Mañé, editora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Ai, quins bons records…

 

Conversa amb l’escriptor Ricardo Alcántara

A L’Uruguai hi ha un programa de ràdio que emeten setmanalment, conduit per Dinorah López Soler, professora i experta en literatura infantil i juvenil. Dins d’aquest programa hi ha una secció que anomenen «Había una vez» i és l’únic espai destinat exclusivament a la difusió i anàlisi de la literatura infantil i juvenil, amb entrevistes a escriptors, il·lustradors, editors i promotors de la lectura del seu país i d’arreu.

Dinorah López

L’escriptor Ricardo Alcántara hi col·labora i convida persones que vulguin explicar les seves experiències.
Vaig tenir la sort de participar al programa fa poc. Ho vaig fer de bon grat, naturalment. Si voleu, el podeu escoltar al següent enllaç:
http://radiouruguay.uy/jaume-centelles-los-libros-deben-ser-propuestas-valiente-y-potentes/

Amb en Ricardo, moments abans de la gravació.

Amb la A d’Akiara books

Akiara books és el nom d’una editorial jove, nascuda aquest 2018, que camina amb pas ferm i decidit oferint uns llibres de molta qualitat.
Al capdavant del projecte està la Inês Castel-Branco que té una llarga història com a editora, escriptora i il·lustradora de llibres per a infants.
He tingut la sort de compartir una estona amb ella i conèixer de primera mà els seus llibres i, sobretot, els seus objectius i anhels. M’ha semblat una persona amb una visió prou clara de per on hem d’anar i quins són els reptes que tenim com a societat si volem fer un món més reflexiu, sociable i generós. Potser per això els seus llibres tenen una intenció clara d’aprofundir en “el cultiu de la saviesa, la interioritat i la qualitat humana”

La Inês parla i s’emociona explicant els detalls de cadascun dels llibres que han publicat. Mentre l’escoltes tens la sensació d’estar davant d’una extraterrestre perquè el seu pensament va tan de pressa que mentre intentes processar el que t’està contant ja et mostra un altre llibre i et fa adonar, ara un detall gràfic, ara una composició, una anècdota, un pensament, i ho expressa de manera amable i divertida.
Al seu web podem llegir que «AKIARA sona com l’expressió “aquí i ara”, però s’escriu amb la K, la lletra més juganera dels nens. També prové del mot japonès akira, que vol dir clar, brillant, alegre». I també que «AKIARA busca provocar debats, dilatar horitzons, combatre prejudicis i educar en el sentit estètic, la creativitat, l’empatia, l’equilibri emocional, la sensibilitat ecològica, la interculturalitat i el creixement espiritual.»

Els tres últims llibres que acaben de publicar, i que podreu trobar aquests dies entre les novetats, són Per què plorem?, Parco i D’on venen les idees? però el seu catàleg conté joies com Respira, La gota d’aigua o Les Històries de Nasrudin.

Per què plorem? És un àlbum que planteja una pregunta i ofereix moltes possibles respostes: plorem per tristesa, per ràbia, perquè no entenem el món, perquè ens ajuda a créixer o simplement perquè en tenim ganes.
A cada doble pàgina hi ha un text breu acompanyat d’una il·lustració poètica amb símbols (alguns evidents i altres no tant).
M’han agradat força les dues darreres pàgines que són una guia de lectura que ens convida a tornar a mirar el llibre amb uns altres ulls i a reflexionar sobre el que hem llegit.
És un llibre —com tots els que fan a Akiara— que no et deixa indiferent i fa evident allò que sempre comentem de que un llibre és bo si quan l’acabes notes que has canviat, no ets el mateix i alguna cosa s’ha remogut dintre teu.

Parco és una altra de les novetats. No és un llibre fàcil però és un llibre valent perquè planteja el tema de la mort. Bé, això ho agraïm els mestres i, en aquest cas, és una altra eina que tenim per tractar la mort, de manera poètica, si voleu. L’autor, l’Àlex Nogués, i l’il·lustrador, en Guridi, es valen de la tradició mexicana per fer-nos veure què queda d’una persona després de morta.

La tercera novetat és D’on venen les idees? i planteja una qüestió ben habitual com és què fer quan no et venen les idees i et quedes en blanc.

Un aspecte que m’agrada d’aquesta col·lecció és el format i l’aposta per la varietat d’il·lustracions. Es nota que ho cuiden molt.
Si voleu fer un passeig pel web d’Akiara segur que ho disfrutareu perquè hi ha booktrailers ben fets i les primeres pàgines de tots els llibres, la qual cosa s’agraeix perquè permet fer-nos una idea del que després hi trobarem.

WEB: https://akiarabooks.com/

CONTACTE:
AKIARA books, SLU
Plaça del Nord, 4, pral. 1.ª
08024 Barcelona
ESPANYA
tel.: (+34) 93 217 20 31
info@akiarabooks.com

Amb la Inês, editora d’Akiara

Amb la C de El Cep i la Nansa

El Cep i la Nansa és una editorial amb seu a Vilanova i la Geltrú des de l’any 1979.
El nom ve del lligam amb les vinyes de la zona (el cep) i les arts de la pesca (la nansa). Així ajunten terra i mar que són els elements que defineixen la zona on s’ubiquen.
Tenen un catàleg força extens i complert on trobem iniciatives curioses com la col·lecció Ginjoler que ajunta el text amb pictogrames de llenguatge de signes.
Una actuació que han encetat darrerament i que és força interessant és el projecte Edita.cat, una web de micromecenatge on els escriptors són acompanyats i guiats per l’editorial durant tot el procés d’edició i promoció de la seva obra.

Al seu ideari trobem que el seu interès passa per impulsar autors i autores del territori català, promoure la lectura a totes les edats i publicar obres d’autors disruptius, entre altres objectius.

Si entreu al seu web podreu veure totes les col·leccions que tenen, els llocs on presenten llibres properament i on es fan xerrades en les que hi participen. Si dediqueu una estona a conèixer-los, no us defraudaran.

Tota la informació a: https://elcepilanansa.com/

Amb la Lourdes Ribé, editora de “el Cep i la Nansa”

Records de l’Escola d’Estiu de Montserrat

Com al llibre «el Petit Príncep» he disfrutat del plaer d’esperar l’arribada de l’Escola d’estiu de Montserrat. Ara ja ha passat; massa de pressa… afegiria.
Han estat tres dies intensos envoltats de bona gent, persones amables, intel·ligents, curioses, amb els que he establert (enfortit, en algun cas) lligams perdurables.
De tot el que he viscut us comento un parell de momentassos.
Un, la sessió de contes a la llum de les estrelles, perduts per les muntanyes màgiques amb els focs artificials que s’albiraven en la llunyania i que algú va dir que estaven situats a Terrassa, la visió d’una cuca de llum, la narració de contes que ens van divertir i entretenir, les aromes, la bona companyia, etc.

El segon momentàs, al menys per a mi, va ser l’acte final amb el reconeixement a la feina dels mestres bibliotecaris que creiem en el poder transformador de la lectura. La gran Carme Rubio va tenir unes paraules molt elogioses que em van pujar els colors i em va donar pas per compartir un joc fet exprés per a l’ocasió. Un final de Jornades que no oblidaré mai.


No tinc més que paraules d’agraïment i admiració envers la Universitat de Vic per haver pensat en mi i a la biblioteca de Montserrat per la cura amb que van organitzar l’espai on exposar les meves publicacions.
També tinc un agraïment personal al Pare Massot, una de les persones més sàvies i estudioses que conec i que representa perfectament l’esperit de la seva comunitat.

Un altre agraïment a la Maica Bernal i la Vanessa Amat per la bona organització i per fer-nos l’estada tan fàcil.
I encara un altre agraïment a tots els ponent que ens van il·luminar amb les seves paraules i ens van obrir “una mirada otra” a realitats diverses relacionades totes elles amb la lectura.


En aquesta Escola d’Estiu de Festa, joia i cançó en la Literatura Infantil i Juvenil hem gaudit de la saviesa d’en Cinto Torrents que ens va endinsar en les festes tradicionals relacionades amb el curs de l’any i amanit amb unes imatges antigues precioses i vam xalar moltíssim cantant les glosses que ens van proposar l’Àlex Carrera i la Gemma Pla, mestres responsables del projecte La glosa a l’escola que durant deu anys s’ha dut a terme a l’escola Puig d’Arques de Cassà de la Selva. Ens van explicar com treballen les rimes i els exercicis que ho faciliten. Va ser una sessió pràctica molt reeixida.

Amb l’Artur Gaia i en Jordi Fusté, membres del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, van compartir les seves experiències i el perquè de la necessitat de recuperar l’hàbit de cantar, completant-ho amb unes jotes tortosines que ens van embadalir.
Em vaig perdre la Ruta artísticoliterària: del monestir a la Santa Cova, a càrrec d’Àngels Rius, bibliotecària de Montserrat, Ramon Pinyol i M. Àngels Verdaguer, responsables de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la UVic-UCC. Llàstima! Però potser l’estiu vinent la repeteixen i em reservaré la data per gaudir d’aquest museu d’art a l’aire lliure, il·lustrat amb poemes de Jacint Verdaguer i comentaris historicoartístics dels monuments que es troben al llarg del trajecte.
Vam tenir una immersió verdagueriana amb la conversa al voltant del musical Ombres i Maduixes, protagonitzada per l’Arnau Tordera, del grup Obeses i amb el professor especialista en Literatura Pere Tió.
I el darrer dia va començar amb els interrogants, dubtes i propostes que ens van fer la Maica i la Vanessa al voltant del llibres i les emociones. Van insistir en que la literatura de qualitat és necessària per al desenvolupament lingüístic, social i emocional de l’infant però també ens van alertar sobre la tendència a usar la literatura a l’escola per tractar determinats aspectes, en ocasions, de manera reduccionista i banal.
Després, la Montse Ginesta ens va parlar d’il·lustracions i dibuixos en els llibres infantils i juvenils. Força interessant i revelador de com els autors reflecteixen el món.
Finament la Glòria Bordons i en Joan Portell van centrar les intervencions en la reveladora taula rodona:
Com engrescar els joves a trobar el gust per la literatura?

La propera edició serà sonada perquè serà la desena i mereixerà la nostra atenció, segur. A mi, com a la guineu del Petit Príncep ja m’han domesticat.

Què significa «domesticar»?
—És una cosa molt oblidada —digué la guineu—. Vol dir «crear lligams».
—Crear lligams?
—Sí —digué la guineu —. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no soc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre.? Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
—Començo a entendre —digué el petit príncep—. Hi ha una flor… em penso que m’ha domesticat…

Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2016-17)

Acaba d’aparèixer el quart article de l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura corresponent al volum 5 que recull les opinions del binomi 2016-17.

En aquest cas, en Joan Portell ens presenta el Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya  i val la pena llegir les seves encertades anàlisis sobre el moment actual.

A la introducció hi diu:

El bienni 2016-2017 es caracteritza per la consolidació de la literatura infantil i juvenil (LIJ), i més concretament de la catalana. I diversos elements permeten afirmar-ho: l’augment de pes que té en els balanços comptables de moltes editorials; el naixement de nombrosos segells que augmenten i diversifiquen l’oferta; l’aparició de llibreries especialitzades arreu del territori; la gestació d’associacions d’escriptors, il·lustradors i editors; l’aparició de nous oficis vinculats; l’organització de noves activitats a les biblioteques, etc. La LIJ està, a més, en un clar procés de creixement com a forma d’expressió —especialment l’àlbum il·lustrat— amb lectors que s’hi apropen més com a art que no pas com a element propi de la construcció del petit lector, potser paradigma dels moments de canvi que estem vivint. Tot i això hi ha encara greus mancances, especialment en la baula més dèbil, els lectors, amb falta de títols per a algunes franges d’edats especialment sensibles i amb una presència gairebé nul·la als mitjans de comunicació que queda coberta, en part, per les xarxes i l’entorn digital.

Si voleu llegir l’article sencer o descarregar-lo en format pdf aneu a l’adreça:
https://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/index

Amb la B de BiraBiro

La segona editorial que presentem és BiraBiro, una petita editorial relativament jove, —va néixer el dia de Sant Fermí del 2015— i que publiquen al voltant de vuit llibres de literatura infantil i juvenil l’any. Ara mateix al seu catàleg podem trobar una vintena de títols, alguns dels quals són veritables meravelles.
Diuen que els agrada «llegir per llegir, perquè llegir és aprendre, descobrir, distreure’s, passar-s’ho bé, plorar, formar-se, riure, jugar, créixer…» i entenc que és una bona filosofia i una aposta per la qualitat.
Les dues persones que van iniciar el projecte són la Mireia Guerola, companya del grup de treball i l’Oriol González. La Mireia és Llicenciada en Ciències econòmiques i empresarials i l’Oriol és Llicenciat en Filologia catalana. Ambdós han estat lligats al món editorial des de fa força anys.
Els àlbums que més m’agraden del seu catàleg són «Qui què qui» un llibre-joc pensat per potenciar les capacitats d’observació on a cada doble pàgina hi ha una pregunta que cal encertar i molts personatges divertits que es van repetint en diferents moments i accions, «La iaia no hi toca», «Meravellosos veïns» i «Què en fas, d’una idea?».


No ho he dit però veient el segell ja podeu imaginar que significa aquesta paraula, oi?


Els que he anat referenciant en aquest blog i que podeu recuperar en els següents enllaços són:
Presentació 
Meravellosos veïns
Els Quiquè i el ninot de neu
Què en fas, d’una idea? 
Hi ha una vaca dins del bric de llet 

Trobareu tota la informació de Birabiro al seu web:
http://birabiroeditorial.com/ca/novetats/

A més, estan adscrits a LLEGIR EN CATALÀ, l’associació d’editors independents.

 

Amb l’Oriol González, editor de Birabiro