Va de revistes! MiBiblioteca i Namaka

S’ha publicat el número 62 de MiBiblioteca. Sembla mentida que faci setze anys quan vam començar aquesta aventura. De la mà de la seva directora, Conchi Jiménez, han fet molt bona feina. La revista és en format paper i de periodicitat trimestral. Un dels seus objectius és donar veu a qualsevol persona implicada en la realitat bibliotecària i el foment de la lectura.

A cada revista hi ha un parell o tres d’articles relacionats amb la biblioteques escolars. Solen ser experiències viscudes amb més o menys èxit, amb més o menys lluentor, però totes elles ens serveixen per poder comparar el que fan a altres llocs, el que els preocupa a les persones encarregades d’aquest servei. M’agrada saber què fa la gent que està gestionant, dinamitzant, patint les mancances pressupostàries i la indiferència de les autoritats educatives que encara no han entès el potencial d’una escola amb biblioteca de qualitat. En aquest número hi ha dos articles ben diferents:
Un és d’en Rafael Bailón i ens parla de «El cómic como recurso en las bibliotecas escolares».

L’altre l’ha escrit el gran Juan José Lage i furga en la polèmica sobre els contes tradicionals. L’article es titula: Caperucita y los lobos feroces. ¿Cuentos de siempre expurgados en la biblioteca?

A part d’aquests dos escrits n’hi ha d’altres que us poden agradar. El sumari el teniu a continuació, clicant AQUÍ

Una altra revista, aquesta per a infants i joves, s’ha consolidat definitivament. La Namaka arriba al número 20 i en aquesta ocasió ens parlen de l’espai i les preguntes transcendentals sobre la vida, el món i l’univers: «Com és la vida en altres planetes?», «Els extraterrestres són de color verd?», «Quant trigaria a arribar a Mart?», «Per què algunes estrelles brillen tant?», «Algú s’ha dedicat a comptar-les?».

També fa una pinzellada a problemes que se’ns escapen de les mans, com la brossa espacial perquè l’ésser humà ha embrutat la Terra. I també ha convertit l’espai en un abocador. Al voltant de la Terra hi ha piles i piles de fragments de brossa espacial que viatgen a una velocitat altíssima per les òrbites terrestres i posen en perill els satèl·lits i els astronautes que es mouen per l’espai. Sort que la NASA i l’Agència Espacial Europea tenen un pla!

Aquests i altres temes interessants els podeu trobar en aquest monogràfic.

Tota la informació a http://www.revistanamaka.com

El cocoter, una nova revista per a nois i noies

Quan fem reunions amb els pares i les mares, els proposem accions senzilles per encomanar l’hàbit de la lectura als infants i n’hi ha algunes que no fallen mai.
La més efectiva sol ser que el nen o la nena vegi a casa un ambient lector. Si la mare i el pare van amb un llibre, diari o revista sota el braç i passen estones llegint en silenci, diàriament, el nen, inevitablement, per imitació (que és com aprenem) valorarà i s’afeccionarà a aquesta activitat.
Una altra que resulta efectiva és assignar un dia a la setmana per anar a la biblioteca o llibreria més propera a remenar i deixar que triïn ells mateixos el que els vingui de gust. Després a casa, cal asseure’s i compartir la lectura (de lectura compartida ja n’hem parlat abastament).

Aquestes dues accions impliquen una dedicació i un temps que, de vegades, costa de trobar. En canvi, n’hi ha d’altres que són ben simples i que també actuen de manera poderosa per estimular el desig de saber, el gust per la lectura. Em refereixo a les subscripcions a les revistes. Al mercat en trobareu algunes de molt bones, per a totes les edats, fetes a casa nostra com El Tatano, Cavall fort o Namaka i també traduccions de potents grups editorials com Cucafera o Tiroliro.
Sigui com sigui, el ventall és prou ampli, indicatiu que tenen sortida i que hi ha interès en rebre a casa periòdicament un material que s’espera amb il·lusió perquè proporciona estones d’entreteniment familiar i ofereix motius de joc i de conversa.

Fa un dies vaig conèixer una nova iniciativa: la revista COCOTER. El primer número no l’he pogut llegir encara. Vaig comprar el segon.
Seran d’aparició trimestral. Aquest (i pel que he entès, tots seguiran el mateix format) és generós en la forma i el nombre de pàgines i està tan ben enquadernat que és fàcil de conservar i arxivar.
Cada revista tracta un tema sobre el que s’ofereixen tota mena de recursos. En aquesta segona es commemora el 50 anys del viatge a la Lluna i hi ha contes, poemes, còmics, informacions precises, dades curioses i fins i tot entreteniments que giren al voltant de la Lluna i els viatges espacials. Per als grups d’alumnes que facin un projecte sobre astronomia pot resultar un material molt valuós i per això, les escoles faran bé de subscriure’s i guardar-les a la biblioteca.
La revista està adreça a infants a partir de 7 anys. Si voleu fer una ullada al projecte podeu accedir-hi al seu web: http://www.cocoter.cat

Roger Zanni, l’il·lustrador del mes (maig 2018)

Els llibres que presentem en aquest blog, normalment són d’autors i il·lustradors que publiquen en format llibre o àlbum il·lustrat dins del que coneixem com a literatura de ficció. Tanmateix hi ha uns altres il·lustradors que orienten la seva feina envers els llibres de text, majoritàriament, o envers les revistes infantils.

És el cas d’en Roger Zanni, a qui he tingut el gust de conèixer recentment amb motiu de la inauguració de la biblioteca escolar que porta el seu nom.

En Roger és fill d’Esplugues de Llobregat, ciutat on té les seves arrels i on està lligat emocionalment. Em va comentar que es va iniciar en el món del dibuix a la prestigiosa Escola de Còmic Joso, quan estava situada a prop de la Plaça Universitat. Quines coses! En aquells anys, un dels meus fills, l’Ignasi, també hi anava i amb en Roger compartien el mestratge d’alguns grans professors com l’Oriol García. Vaig tenir una conversa amb en Roger recordant aquells llunyans dies de la Joso i els mítics viatges a Angoulême, bressol dels il·lustradors francesos on es celebra cada gener una fira molt potent, que no es pot deixar de visitar un cop a la vida, si més no.

En Roger ara treballa a Barcelona i està abocat a fer il·lustracions per a infants i joves. El seu estil, amb un toc comiquero, és fresc i amb colors brillants. Podeu veure els seus dibuixos a diferents editorials d’aquí (La Galera, Anaya, Vicens Vives, Barcanova, Casals, Combel, etc.) i també d’altres països.

També col·labora amb una empresa de prestatgeries: https://www.brickbox.es/es

 

Si voleu conèixer més d’en Roger, feu una passejada pel seu web: http://www.rogerzanni.com

Us deixo el booktrailer d’un dels llibres que ha il·lustrat per a l’editorial COMBEL, amb text de la Bel Olid:

40 anys de la revista GUIX

EL mes de juny de l’any 1977 es publicava la primera revista Guix. Aquesta era la portada:

Una publicació en blanc i negre, gairebé artesanal, feta amb estimació i dedicant-hi moltes hores. Al primer editorial s’expressava un desig: «Fent i desfent, aprèn l’aprenent» , una declaració d’intencions que s’ha mantingut fins avui.
El proper juny farà quaranta anys i des de llavors, la revista ens ha acompanyat periòdicament. Alguns números els hem guardat perquè el monogràfic ens ha interessat o perquè s’explica alguna experiència que ens sembla reeixida o perquè senzillament apareix un article signat per nosaltres.
Personalment, estic agraït a les persones tan professionals que hi treballen. Han acceptat gairebé tots els meus articles i quan ha calgut m’han fet les esmenes amb elegància. No he comptabilitzat les col·laboracions que he fet amb ells però estan per sobre de les setanta, segur. Estic especialment content de la secció «viure la lectura» que he coordinat els darrers vuit anys i també recordo amb molt d’afecte un monogràfic que també vaig coordinar sobre la lectura a Europa i que em va permetre conèixer mestres d’altres països i una entrevista amb dos senyors escriptors, en Joaquim Carbó i en Sebastià Sorribes.

Per celebrar-ho organitzaran diversos actes. El primer va ser la publicació d’un magnífic recull de les millors entrevistes que s’han reproduït a la revista. Es diu «15 diàlegs d’educació» i val molt la pena.

I ara veurà la llum un llibre que promet. Són reflexions d’en Francesc Imbernón i l’han titulat «Ser docente en una Sociedad compleja»
A la promoció hi diuen:
Aquest llibre analitza i desgrana amb minuciositat la figura dels i les docents i la seva situació actual, en una societat desigual, multicultural i complexa, tan diferent a la de fa unes dècades i tan diferent, sens dubte, a la qual ens depararà el demà . I també es qüestiona el rol docent en un moment en què el procés d’ensenyament és tan discutit, quan apareixen noves formes d’aprendre fora de l’escola.
El professorat és, doncs, l’autèntic protagonista d’aquest llibre. No es tracta de reproduir en aquestes pàgines el que diuen els informes nacionals i internacionals, amb estadístiques i dades quantitatives sobre com són o haurien de ser els docents, com si es tractés d’un producte més. El llibre pretendre valorar-los, a ells i a elles, i a la seva aportació, en la seva justa mesura, sense demonitzar-los, acusar-los o insultar-los com sovint es fa des d’algunes disciplines acadèmiques, per part d’alguns polítics i també, de vegades, des d’alguns mitjans de comunicació.
Amb una crítica constructiva molt ben fonamentada vers aquells aspectes que haurien de millorar en la professió docent, ja sigui en els ambients relacionats amb la formació inicial, la formació permanent o la cultura professional, entre d’altres, el llibre pretén que el professorat prengui consciència de la importància del seu compromís social, polític i educatiu en la tasca d’educar.
Al final de cada capítol es dona la paraula als protagonistes oferint testimonis de vida significatius del sentir docent.

L’índex és el següent:
¿Por qué este libro?
La sociedad, ¿premia o castiga al profesorado?
Ser docente en una sociedad desigual, multicultural y compleja
Desafíos y conflictos del nuevo siglo
¿Quiénes son los profesores y profesoras?
¿Cómo se llega a ser docente y quién los forma o los deforma?
La formación permanente del profesorado o, si se prefiere, la formación a lo largo de la vida
¿Cómo adquiere el profesorado su cultura profesional? ¿Y de qué culturas se trata?
¿Existe desarrollo profesional o carrera docente? El impacto de esa carencia
¿Las condiciones laborales del profesorado tienen alguna influencia en la enseñanza?
Epílogo: ¿hacia el futuro o hacia el pasado?
Referencias bibliográficas
Anexo: El profesorado y su formación como actores necesarios y comprometidos con la educación pública

els tres darrers números. Aquest any, les portades van de peus.