Va de revistes! MiBiblioteca i Namaka

S’ha publicat el número 62 de MiBiblioteca. Sembla mentida que faci setze anys quan vam començar aquesta aventura. De la mà de la seva directora, Conchi Jiménez, han fet molt bona feina. La revista és en format paper i de periodicitat trimestral. Un dels seus objectius és donar veu a qualsevol persona implicada en la realitat bibliotecària i el foment de la lectura.

A cada revista hi ha un parell o tres d’articles relacionats amb la biblioteques escolars. Solen ser experiències viscudes amb més o menys èxit, amb més o menys lluentor, però totes elles ens serveixen per poder comparar el que fan a altres llocs, el que els preocupa a les persones encarregades d’aquest servei. M’agrada saber què fa la gent que està gestionant, dinamitzant, patint les mancances pressupostàries i la indiferència de les autoritats educatives que encara no han entès el potencial d’una escola amb biblioteca de qualitat. En aquest número hi ha dos articles ben diferents:
Un és d’en Rafael Bailón i ens parla de «El cómic como recurso en las bibliotecas escolares».

L’altre l’ha escrit el gran Juan José Lage i furga en la polèmica sobre els contes tradicionals. L’article es titula: Caperucita y los lobos feroces. ¿Cuentos de siempre expurgados en la biblioteca?

A part d’aquests dos escrits n’hi ha d’altres que us poden agradar. El sumari el teniu a continuació, clicant AQUÍ

Una altra revista, aquesta per a infants i joves, s’ha consolidat definitivament. La Namaka arriba al número 20 i en aquesta ocasió ens parlen de l’espai i les preguntes transcendentals sobre la vida, el món i l’univers: «Com és la vida en altres planetes?», «Els extraterrestres són de color verd?», «Quant trigaria a arribar a Mart?», «Per què algunes estrelles brillen tant?», «Algú s’ha dedicat a comptar-les?».

També fa una pinzellada a problemes que se’ns escapen de les mans, com la brossa espacial perquè l’ésser humà ha embrutat la Terra. I també ha convertit l’espai en un abocador. Al voltant de la Terra hi ha piles i piles de fragments de brossa espacial que viatgen a una velocitat altíssima per les òrbites terrestres i posen en perill els satèl·lits i els astronautes que es mouen per l’espai. Sort que la NASA i l’Agència Espacial Europea tenen un pla!

Aquests i altres temes interessants els podeu trobar en aquest monogràfic.

Tota la informació a http://www.revistanamaka.com

La Namaka fa dos anys!

Quan una revista arriba al número 4, solem dir que ha superat la barrera on topen molts altres projectes editorials que es queden en les tres primeres revistes i desapareixen. Ara, la Namaka arriba al número 12, després de dos anys d’anar publicant regularment.
Han canviat el format del web i l’han modernitzat. Val pena que li feu una ullada: http://www.revistanamaka.com

Les editores, la Sara i l’Helena, estan convençudes que la revista (la més gamberra, segons diuen) té un lloc a les cases i a les escoles, com ho tenen el Cavall Fort, la Tiroliro, la Cucafera, i altres, com la “Cocoter”, nova en aquest camp.

Diuen que «Ja han passat dos anys des de la Namaka núm. 1! Hem publicat 12.000 exemplars, hem escrit 384 pàgines plenes d’històries esbojarrades i hem encarregat centenars i centenars d’il·lustracions. I ho hem fet seguint el nostre to namakià, divertit i salvatge, no podria ser d’un altra manera! Els nostres lectors, personetes intrèpides i curioses, han pogut llegir la revista a més de
300 biblioteques d’arreu de Catalunya i les Illes Balears. I, a més a més, Namaka arriba a centenars de bústies de tot Catalunya, Andorra, València i, fins i tot, dels Estats Units. Tot un èxit!»

Amb propostes com aquesta, serem una comunitat més lectora, segur.

Felicitats namakianes!

il·lustracions

 

La Namaka fa un any!

La Namaka, la revista infantil en català més divertida i salvatge arriba al número 7 i, després de 7.000 exemplars editats, la Helena Ortiz i Sara Molina, responsables del projecte, estan molt contentes i ho volen celebrar regalant llibres als nous subscriptors.

Ara mateix, la Namaka ja arriba a gairebé el 70% de les biblioteques catalanes. Diuen l’Helena i la Sara:
«Estem entusiasmades amb l’acollida. De moment, Namaka és un projecte petit, però la gent ha valorat la qualitat de la publicació i la possibilitat d’oferir als nanos propostes entretingudes de lectura».

Per altra banda, Namaka ha començat a circular per les escoles que ja s’hi han subscrit i sembla que també comença a arribar a les famílies, si fa no fa, com la indestructible Cavall Fort.

El número 7 va de futur, ciència-ficció i altres bogeries, com s’apunta a la portada, obra de la il·lustradora Laufer. A més a més, és una picada d’ullet al cinema i la literatura de
ciència-ficció i als adults, que sempre troben en la Namaka la possibilitat d’establir un diàleg amb els petits lectors que va més enllà de la pròpia revista.

Més informació a:
http://www.revistanamaka.com
http://www.facebook.com/revistanamaka

Namaka, una revista divertida i salvatge

Ara que sembla que el temps de penúries econòmiques ha passat, és un bon moment perquè des de les biblioteques, esplais i escoles es faci un pensament per recuperar l’hàbit de rebre periòdicament publicacions en format revistes adreçades als infants. També des de les famílies, és clar. De revistes infantils n’hi ha de moltes i de molt bones, algunes clàssiques i que han acompanyat a una pila de generacions d’infants i joves com és el cas de «Cavall fort», d’altres que ja estan arrelades i són una garantia de producte acurat i bonic com «Cucafera», «El tatano», «Tiroliro», «Reporter Doc», etc., i finalment hi ha les que arriben amb força per ajudar a fer d’aquest país un lloc on la lectura formi part de la quotidianitat. És el cas de la nova revista «Namaka», un projecte impulsat aquest 2017 per l’Helena Ortiz i la Sara Molina i fet realitat gràcies a un micromecenatge Verkami.
A l’escola, quan arriba una publicació, des de la biblioteca es fan algunes fotocòpies de la portada i els alumnes ajudants les reparteixen per les aules a les que pot interessar i també es pengen algunes als suros de la sala de mestres, passadissos, etc. Es tracta que tothom sàpiga que ha arribat. El mestre que valora el producte, la llegeix i si hi ha algun article que valgui molt la pena el presenta als seus alumnes. Normalment les revistes es guarden un parell de cursos i, si hi ha algun monogràfic molt valuós perquè és un tema recurrent (l’espai, les granotes, l’home primitiu,etc.) llavors es fitxa i es guarda en l’espai corresponent de coneixements.
Aquests dies ha arribar a les meves mans el número 2 de la «Namaka» i una lectura acurada ja ens fa veure per on anirà aquesta «revista infantil més divertida i salvatge» que és com podem llegir a la portada.
El format és l’idoni per a les mans d’uns infants d’educació primària i la tipografia és molt estimulant, especialment el tractament dels títols. Vegeu-ne uns exemples:

M’ha agradat la intenció de fer participar els nois i noies, convidant-los a escriure contes, resoldre entreteniments, pintar, dibuixar, etc., de fet, és una de les idees de la revista. Al seu web podem llegir: Es tracta d’una revista participativa, que els suposa un repte i un estímul visual i creatiu. Volem que els nostres lectors formin part activa de la revista i que esdevinguin editors de Namaka!
Al llarg de les pàgines del número 2 trobareu tres contes (trampolinistes, Súper Xop!, El secret de l’avi), curiositats relacionades amb l’aigua (superherois, pluges estranyes, criatures d’aigua, la moda de bany al llarg del temps), entreteniments (con dues gotes d’aigua, la pesca de lletres, laberint, pintar el far, les dotze diferències, com un autèntic tatuador), poemes, lectures recomanades, orientacions per fer manualitats, una secció de cuina, informació científica, etc. En total, 34 pàgines relaciones entre sí per un fil conductor: «L’aigua».
No podem encara valorar la revista perquè cal, al menys, tenir a les mans els quatre primers números per poder intuir si el projecte serà exitós o no. El número quatre és el clau perquè vol dir que la cosa tira. Confiem en que hi arribin.
A la revista també he trobat coses a millorar, però els la faré arribar les propostes de millora directament a les editores, via correu electrònic, que ara el que toca és celebrar i desitjar llarga vida a la NAMAKA.
Si voleu llegir unes pàgines cliqueu AQUÍ.
Més informació al web de la revista: https://www.revistanamaka.com/