espai

by

“Astronautas” a l’Ofici d’Educar

Ahir a “L’ofici d’educar”, vam parlar de llibre “Astronautas. Bitácora de un viaje espacial”, de Chang-hoon Jung, un llibre de coneixements publicat per Ekaré.

“Astronautas” ens mostra el viatge de tres nois a l’estació orbital, la fascinació que suposa veure la Terra des de l’espai i imaginar-se quines sensacions senten els astronautes amb la ingravidesa, i també veurem com s’ho fan a l’estació per dutxar-se, menjar, dormir, quins experiments fan allà dalt i quins perills els esperen quan fan una passejada espacial.

Una bona lectura per a infants de cicle mitjà i per a afeccionats a l’astronomia i els viatges espacials.

Podeu sentir el podcast clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/astronautas-de-chang-hoon-jung/audio/1097649/

I, com sempre, fem una pregunta sobre el llibre. Entre els participants farem un sorteig i al guanyador li regalarem el llibre en qüestió. Aquesta setmana la pregunta del concurs és:

Amb què escriuen els astronautes quan són a l’espai?

Les respostes per correu electrònic a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge i podeu guanyar un exemplar del llibre “Astronautas”.

En el darrer concurs del llibre “El primer cas”, els guanyadors han estat la Cristina i el seu fill Marc. L’enhorabona!

El programa d’ahir va estar dedicat als libres que han escrit mestres i professors fora de sèrie que afavoreixen l’esperit crític i la creativitat. Es van presentar cinc assajos i memòries de docents que entenen l’educació com un desafiament per aprendre i créixer com a persones. Ho podeu sentir clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/llibres-de-profes-fora-de-serie-que-afavoreixen-lesperit-critic-i-la-creativitat/noticia/3089905/

La propera setmana, el diumenge 18, dedicarem tot el programa a presentar llibreters i llibreteres que ens recomanaran bones lectures de cara a Sant Jordi.

by

Estels als ulls

Fa une setmanes vaig seguir per televisió, a la plataforma Netflix, la minisèrie Unorthodox. Està basada en l’autobiografia de Deborah Feldman, una noia que va abandonar el moviment satmar, una comunitat hassídica de la ciutat de Nova York. He conegut molts aspectes curiosos d’aquesta comunitat.

Casualment, dies després, vaig conèixer una novetat que ha publicat l’editorial Joventut amb el títol «Els estels». En mirar la portada vaig veure un personatge caminant amb una mena de barret com els que apareixen a la sèrie mencionada. Quines coses, oi? Bé, la portada ens dona moltes pistes sobre el contingut. Veiem un noi jueu menjant bagel, una mena de pa que té l’origen a Israel, acompanyat d’una noia amb un mocador al cap que ens indica que és musulmana. Passen pel davant d’una llibreria i assenyalen llibres i objectes relacionats amb l’espai. Els ulls se’ls il·luminen. Reconeixem un coet rus i un altre americà i també el d’en Tintin. Amb aquestes pistes gràfiques ja intuïm de què pot anar la història.

De què va «Els estels»? En Jacob, el noi jueu, ens explica que no té temps de fer allò que més li agrada, mirar els estels, perquè ha de cuidar a les seves germanes petites. A més, el seu pare vol que continuï amb el negoci familiar, una botiga de queviures i deixi de somiar amb els estels, el cosmos i els viatges espacials. Les poques estones que té són quan acompanya les petites al parc i llavors ell s’entafora entre les pàgines dels llibres que expliquen els misteris de l’espai. De fet, el seu somni és ser astronauta o treballar a la NASA.

Un dia, però, coneix a l’Aisha, una noia que tampoc té temps de pensar en les estrelles perquè ha de cuidar als seus tres germans petits. En Jacop i l’Aisha es troben al parc i així s’inicia una aventura, una amistat que va teixint uns vincles molt forts entre ells.

La passió per l’espai i les converses entre el noi jueu i la noia musulmana no seran ben vistes per la comunitat, la seva amistat no s’adapta als que s’espera d’ells. I, a partir d’aquí, comencen els problemes. Però no patiu, perquè hi ha retrobament, anys després, i un final feliç.

Aquest llibre és una mena de Romeu i Julieta que ens recorda les barreres culturals que aixequem pels nostre prejudicis. M’ha agradat l’enfocament que es dona al tema. Les il·lustracions estan molt aconseguides i ajuden a entendre el relat d’una manera extraordinària.

L’autor aborda el tema de les religions d’una manera delicada, sense ofendre, amb humor i valorant les coses que ens uneixen, més que les que ens separen.
Algunes escenes són antològiques, com quan el noi descobreix els dits dels peus de l’Aisha.

Bé, també hi ha una escena que no m’ha agradat. A la biblioteca es presenta una bibliotecària malcarada i un rètol enorme de “SILENCI” que ens fa mal.


Un àlbum amb un relat intel·ligent, que recomanem per a infant de cicle mitjà. Es poden estirar molts fils: Astronomia, història, religions, etc.
Preneu nota per aquest proper Sant Jordi.

LES DADES:
Títol: Els estels
Autor: Jacques Goldstyn
Il·lustrador: Jacques Goldstyn
Traductora: Susana Tornero
Editorial: Joventut
Pàgines: 68
Barcelona, 2021

by

Va de revistes! MiBiblioteca i Namaka

S’ha publicat el número 62 de MiBiblioteca. Sembla mentida que faci setze anys quan vam començar aquesta aventura. De la mà de la seva directora, Conchi Jiménez, han fet molt bona feina. La revista és en format paper i de periodicitat trimestral. Un dels seus objectius és donar veu a qualsevol persona implicada en la realitat bibliotecària i el foment de la lectura.

A cada revista hi ha un parell o tres d’articles relacionats amb la biblioteques escolars. Solen ser experiències viscudes amb més o menys èxit, amb més o menys lluentor, però totes elles ens serveixen per poder comparar el que fan a altres llocs, el que els preocupa a les persones encarregades d’aquest servei. M’agrada saber què fa la gent que està gestionant, dinamitzant, patint les mancances pressupostàries i la indiferència de les autoritats educatives que encara no han entès el potencial d’una escola amb biblioteca de qualitat. En aquest número hi ha dos articles ben diferents:
Un és d’en Rafael Bailón i ens parla de «El cómic como recurso en las bibliotecas escolares».

L’altre l’ha escrit el gran Juan José Lage i furga en la polèmica sobre els contes tradicionals. L’article es titula: Caperucita y los lobos feroces. ¿Cuentos de siempre expurgados en la biblioteca?

A part d’aquests dos escrits n’hi ha d’altres que us poden agradar. El sumari el teniu a continuació, clicant AQUÍ

Una altra revista, aquesta per a infants i joves, s’ha consolidat definitivament. La Namaka arriba al número 20 i en aquesta ocasió ens parlen de l’espai i les preguntes transcendentals sobre la vida, el món i l’univers: «Com és la vida en altres planetes?», «Els extraterrestres són de color verd?», «Quant trigaria a arribar a Mart?», «Per què algunes estrelles brillen tant?», «Algú s’ha dedicat a comptar-les?».

També fa una pinzellada a problemes que se’ns escapen de les mans, com la brossa espacial perquè l’ésser humà ha embrutat la Terra. I també ha convertit l’espai en un abocador. Al voltant de la Terra hi ha piles i piles de fragments de brossa espacial que viatgen a una velocitat altíssima per les òrbites terrestres i posen en perill els satèl·lits i els astronautes que es mouen per l’espai. Sort que la NASA i l’Agència Espacial Europea tenen un pla!

Aquests i altres temes interessants els podeu trobar en aquest monogràfic.

Tota la informació a http://www.revistanamaka.com

by

Un primer maó a la biblioteca de l’escola Gras i Soler

No descobrim res quan diem que la col·laboració entre l’escola, la família i la comunitat és un factor essencial per a l’èxit acadèmic. Hi ha nombrosos estudis que així ho confirmen i fa més de trenta anys que el consens en aquest sentit és ampli. Si hi ha una bona connexió entre l’escola i la família el desenvolupament de l’infant ho agraeix i es nota. No em refereixo a les entrevistes personals, ni al butlletí de notes que signen i retornen, ni a la presència dels pares en esdeveniments puntuals, no. El repte real és fomentar i aconseguir la participació activa i integrada dels pares i mares en el bon funcionament de l’escola.
Exemples en tenim a cabassos però això no exclou que quan ho veiem amb els propis ulls, no deixi de sorprendre’ns (positivament, esclar).
I si parlem de projectes de biblioteca, resulta inversemblant comprovar com comencen a moure’s (arreu i de manera autònoma) iniciatives que aposten per dinamitzar la lectura a través de la biblioteca. No sé si és fruit de la eufòria renovadora que estem vivint però és un goig rebre notícies com la que m’ha arribat aquest cap de setmana i que fan veure el futur amb optimisme.

M’explico: A l’escola Gras i Soler d’Esplugues de Llobregat vam tenir fa un parell de mesos la primera trobada amb l’equip de coordinació de la biblioteca escolar. Es tracta d’un espai que s’ha quedat obsolet i que cal tornar a impulsar. Vam fer un primer pla de xoc per a aquest curs amb l’objectiu de tenir l’espai a punt per al mes d’abril i fer coincidir la inauguració amb Sant Jordi. Les accions primeres que vam preveure eren canviar el terra (posar-hi parquet), que les prestatgeries respiressin (obrir-les) i reordenar l’espai.
Doncs la sorpresa és que van convocar a un grup de pares i mares dissabte passat i en un plisplàs ja ho tenen gairebé enllestit. No puc estar-me de compartir les fotos del moment (avís: són fotos fetes amb el telèfon mòbil, poc nítides, però allò que importa és el testimoni).

La propera acció serà emparquetar tot l’espai. L’AMPA farà l’aportació econòmica i és un detall que cal valorar moltíssim (i que hauria de fer pensar a les administracions locals i nacionals sobre el paper galdós que tenen envers les biblioteques escolars pel que fa a dotació pressupostària).
Bé, seguirem informant. Ara toca felicitar aquesta comunitat i treure’s el barret: Chapeau!

by

Inauguració del projecte de biblioteca escolar del col·legi Sant Miquel

Els companys del col·legi Sant Miquel de Barcelona em van convidar el dimarts dia 3 de març a conèixer i inaugurar el nou espai que han habilitat com a biblioteca escolar.
DSC01525 DSC01526 DSC01527

 

 

 

Els ha quedat molt digne i acollidor  i el que més em va agradar és que hi ha hagut la implicació d’un bon grapat de mestres en fer possible aquest somni. El projecte de posada en marxa el van dissenyar a tres anys vista. El curs anterior, el primer, van redactar i consensuar el Pla de Lectura i van iniciar la feixuga tasca de catalogació del fons. Paral·lelament van pensar en com distribuïen l’espai.
Ara estan en el segon curs i han previst acabar la catalogació del fons per començar a fer préstec el mes de setembre, data que tenen in mente per oferir un servei a tota la comunitat i mantenir un funcionament regular.
Han passat cinc dies de la visita i mentre ho recordo em vénen al cap, d’una banda, la seva amabilitat i les deferències que van tenir amb mi mostrant-me la seva escola i, per l’altra, uns pensaments relatius a la iniciativa que hem de tenir, el self-made man (o self-made woman) que diuen els americans, i no estar sempre plorant i demanant a l’Administració educativa corresponent que consolidi, d’una vegada, el funcionament de la biblioteca escolar de qualitat.

Agraeixo l’entrada que han fet al seu web on han penjat fotos de les sessions que vaig fer amb els seus alumnes. La podeu llegir AQUÍ.

DSC01488 DSC01509 DSC01511