escola Gras i Soler

by

Premiats sense pati!

A la revista GUIX del mes de març (núm. 464) hi ha una pràctica de lectura molt bonica. La protagonitza el conserge d’una escola i ens explica que:

«Els conserges de les escoles tenim un horari i unes funcions regulades i ben explícites. Ens correspon estar al cas de les portes de l’edifici i vetllar pel bon funcionament de les instal·lacions. Ens encarreguem de realitzar petites reparacions com canviar un pany malmès, collar quadres i taulers a les parets, canviar vàlvules i boies dels vàters, reparar endolls, interruptors o fluorescents, i altres feines relacionades.
Formem part, directament o mitjançant els nostres representants, dels Consells Escolars i ens sentim corresponsables del projecte educatiu del centre. A més, això ho sap tothom, som la primera cara que veuen els pares i les mares quan venen a l’escola a demanar informació, per exemple.
En el meu cas, puc dir sense vergonya que em sento afortunat de poder compartir moments màgics, d’una màgia que floreix d’una manera tan subtil que, de vegades, ni ens n’adonem. La màgia de la que parlo prové de l’energia que desprenen els infants quan arriben, cada dia, amb la mirada neta i ganes de parlar, de comunicar-se i de compartir.
No és estrany, doncs, si ens sentim implicats i oberts a fer més fàcil la vida dels nens i les nenes i a col·laborar en aquelles activitats que —sense interferir en la tasca educativa de les mestres— el temps del que disposem ens permet.


El curs anterior, a l’escola vam començar una acció, un dia a la setmana, a l’hora de l’esbarjo, que es deia «Li he llegit al Gonzalo» i es tractava d’asseure’s i escoltar els infants que volguessin venir a llegir-me. Va tenir força èxit i hi havia una llista d’espera tan llarga que ens va obligar a atendre dos alumnes cada divendres. Va ser un regal perquè en aquesta activitat no hi havia pressió i no s’avaluava la capacitat de llegir de l’infant. Ningú patia si llegia a poc a poc, no coneixia determinades paraules o s’entrebancava amb alguns mots de difícil pronunciació.»

Després ens conta com organitza els torns, l’espai de lectura, el desenvolupament de la sessió, etc.
El personatge en qüestió és el gran Gonzalo, conserge de l’Escola Gras i Soler d’Esplugues.

Podeu aconseguir l’article entrant al web de Graó.

 

 

by

Escriure amb intenció

A la revista Guix d’aquest mes de setembre, les companyes Charo Arias i María Bote de l’escola Gras i Soler (Esplugues de Llobregat) ens expliquem una experiència fantàstica relacionada amb l’escriptura creativa.
Diuen que «els infants tenen dins seu un món imaginari i meravellós ple d’imatges sorprenents i aventures divertides, emotives i increïbles. N’hi ha prou en oferir-los la possibilitat d’explicar les seves «aventis» per veure com fabulen viatges, resolen misteris i evoquen secrets inconfessables.» I ho exemplifiquen amb la pràctica «No li he dit mai a ningú que…», una experiència que van realitzar amb els alumnes de sisè i que consistia en inventar uns textos i llegir-los als infants de cicle infantil mitjançant uns xiuxiuejadors.

Algunes de les frases de l’article:

No li he dit mai a ningú que el Ratolí Pérez amaga les dents que recull a la meva habitació. Imagineu-vos com n’està de plena! Estic segur que alguna d’aquestes dents és teva (…)


Així comença un del textos de l’activitat d’escriptura que consisteix en inventar un relat breu i fantàstic partint de la frase: “No li he dit mai a ningú que…”
Albert Einstein deia que la imaginació és més important que el coneixement perquè el coneixement és limitat i la imaginació ho abasta tot.
La proposta s’inicia escoltant cançons i explicant històries de missatges trobats al mar, dins d’ampolles. A mode d’exemple, s’ensenya una ampolla i es llegeix el text que conté en el seu interior.
Els alumnes, individualment, escriuen el seu propi secret (que pot ser real o imaginat). En acabar, llegeixen en veu alta els seus missatges, i la resta de companys hi fa aportacions que poden ser incloses o no, en el text original.
Al pati, es produeix la trobada entre ambdós grups. Els alumnes de sisè fan una presentació en la que expliquen que a la platja han trobat unes ampolles amb missatges secrets, que volen compartir amb ells, només amb ells!
Per parelles, es distribueixen pel pati i s’inicia la lectura i escolta dels secrets, a través dels xiuxiuejadors.


Amb aquesta proposta puntual el que s’aconsegueix és, per una banda, fer que l’escriptura esdevingui funcional i per l’altra, afavorir la relació entre alumnes de diferents cicles o nivells, més o menys com la coneguda activitat “Padrins de lectura”.

L’article complet el podeu llegir a la revista GUIX número 459 (setembre 2019) i a la revista AULA, en castellà.

 

by

Matinal de contes amb l’Aquil·les, el puntet

Ahir em van convidar a fer una sessió de contes amb els nens de cicle infantil de l’escola Gras i Soler d’Esplugues. Va ser un matí força agradable i emotiu. Veure les carones dels infants i sentir els seus comentaris va ser impagable.
Als de P3 els vaig explicar alguns dels contes que el gran Xesco Boix tenia al seu repertori, alguna que altra anècdota relacionada amb l’estiu i la platja i ho vam acabar amb el conte «Aquil·les, el puntet».
Als de P4 els vaig explicar una variable personal del relat mític «Matrioska», amanit amb les imprescindibles matrioixques russes, un altre conte acumulatiu d’animals de la granja i vam repetir l’Aquil·les, el puntet.
Amb el grup de P5 ens vam centrar en contes de mar i d’estiu. La narració d’en Dino Buzzati «El colombre» els va agradar especialment i va provocar nombrosos comentaris, imagino que per aquell neguit de saber si serà o no veritat l’existència d’un tal monstre marí.

L’estrella del matí va ser el conte de la Guia Risari, amb il·lustracions d’en Marc Taeger, explicat com ho fa en Marc, amb la col·laboració dels infants.
Aquil·les el puntet és un conte que va creixent. Un punt inquiet que vol transformar-se contínuament: es fa créixer els ulls, la boca, el nas, les orelles, els braços i les cames; tot plegat amb la idea d’anar més enllà, d’experimentar noves vivències, de créixer com a ésser viu. Com llegim a la promo de l’editorial «l’Aquil·les vol conèixer tot el que l’envolta, explorar el seu entorn, gaudir amb les petites coses de la vida, experimentar sensacions com la felicitat, i enriquir-se dia rere dia en emocions i sentiments són algunes de les coses que Aquil⋅les ens convida a compartir»

Una bonica manera d’acabar el curs!

LES DADES:
Títol: Aquil·les, el puntet
Autora: Guia Risari
Il·lustrador: Tarc Taeger
Traductor: Joan Barahona
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 40
Pontevedra, 2006

El reportatge que va fer l’escola:

by

Visites d’autors, una experiència notable

Una de les trobades amb autors més reeixides que he pogut seguir darrerament és la que presenten les companyes de l’escola Gras i Soler i que ara podeu llegir a la revista GUIX núm. 446 de juliol-agost on presenten la seva experiència. Diuen, entre altres coses:

La visita d’un escriptor a l’escola per conversar sobre alguna de les seves obres és un esdeveniment inoblidable per als infants. Per tal que la trobada sigui reeixida i tothom surti enriquit cal tenir clars quins són els objectius:

  • Que els nostres alumnes llegeixin més?
  • Conèixer la persona que hi ha al darrera dels llibres?
  • Parlar dels temes que planteja la lectura?

L’estratègia per preparar la visita pot ser diversa:
Pot ser una visita sorpresa anunciada el dia abans. És possible que alguns alumnes coneguin les obres de l’autor, però la majoria descobriran un nou món i potser tot seguit aniran a la biblioteca a buscar els seus llibres.
També es dona el cas que la visita s’anunciï una setmana abans i, a corre cuita, es faci una cerca a la biblioteca i/o per internet per conèixer la vida i la bibliografia de l’autor. En aquest cas, l’encontre tindrà una connexió més sòlida i les preguntes i comentaris seran més rellevants.

El més freqüent, no obstant, és planificar la visita amb mesos d’antelació. És el que fem a l’escola Gras i Soler perquè hi hagi temps de llegir els llibres, enviar-li un correu electrònic a l’autor, gaudir amb l’espera anunciada, preparar alguna activitat relacionada, consensuar les preguntes, anunciar-ho a la revista i al web de l’escola, informar els pares i les mares, preparar el comitè de benvinguda, elaborar el detall d’agraïment, etc.
Amb aquestes trobades situem la lectura i els llibres al centre del debat perquè l’objectiu —sobretot si ens esmercem en la preparació— és que l’experiència arribi al cor d’una nois i noies que quedaran marcats per la màgia de la visita. Per a ells serà una ocasió en que podran conversar amb algú que els ha conduit pels viaranys desconeguts de les paraules.

Es un article que val la pena llegir perquè aquesta pràctica sol ser freqüent en els centre educatius i no sempre s’aconsegueix treure un bon aprofitament i un impuls efectiu de la lectura.
En castellà, el podeu llegir a la revista AULA.

by

Inauguració de la biblioteca escolar Roger Zanni

Carta oberta a l’escola Gras i Soler d’Esplugues de Llobregat:

L’equip de mestres de l’escola Gras i Soler heu dedicat tot el curs a renovar i organitzar les activitats al voltant de la biblioteca escolar. Una de les dates que teníeu marcades era la del 23 d’abril i volíeu inaugurar el nou equipament literari del centre. I hi ho heu aconseguit. La tarda de dilluns va ser inoblidable i agraeixo que em convidéssiu a participar de la festa. Amb estimació, elegància i cuidant tots els detalls vau fer possible el pensament de l’Emili Teixidor quan sovint emprava el conegut proverbi africà que diu «a un nen l’educa la tribu sencera» per indicar que ni la família sola, ni l’escola sola eduquen.

Al pati de l’escola es va aplegar tota la comunitat: Els familiars joiosos i contents de veure l’espectacle i sentir els poemes que havien fet els seus fills, les àvies enganxades al mòbil cremant megues, les mestres tutores totes de blanc (amb detallets en forma de roses i algun que altre mitjó de colors perquè no s’ha de perdre mai la singularitat), l’equip directiu ansiós perquè no fallés l’equip de so, que tot estigués a punt i se seguís l’horari establert, en Gonzalo Conserge Imprescindible, etc. Entre els convidats hi era present en Roger Zanni qui, des del primer instant va dir que estava content de formar part d’aquesta família i d’apadrinar la biblioteca escolar, els companys del CRP, l’EAP, la Marina assessora LIC, la regidora de l’Ajuntament, el tinent d’alcalde,  la Montse i en Narcís de la biblioteca d’Esplugues, còmplices principals de la bibliorevolució i algú més a qui no coneixia.

Em va semblar molt emotiu, la veritat, i amb actes i activitats com la que vaig viure s’evidencien molts dels meus somnis, sobretot la idea d’una escola que aposta per sumar amb la mirada posada en la idea de formar part d’una ciutat literària, d’un país lector.

Em va agradar molt que els primers reconeixement fossin per a les famílies col·laboradores. Després, van arribar els drac, la Mariona i en Llegendari, dos símbols de l’escola que van mostrar-nos el camí fent-se un petó ben gran.

I també vaig tenir l’honor de poder dir unes paraules en les que, entre altres reflexions relacionades amb la lectura, vaig recordar la Doris Lessing i fer-m’ho venir bé per comparar l’escola d’Eton amb la Gras i Soler per dir que a diferència de l’anglesa, aquesta d’Esplugues «disposa d’una comunitat implicada en el procés de construcció d’espais de llibertat, d’espais per aprendre, per comprendre i que ajudarà a emprendre camins nous, itineraris diferents, a no restar impassibles enfront els múltiples interrogants i les inèrcies conformistes, generant consciència col·lectiva entorn la necessitat d’un ús efectiu de la biblioteca escolar com a dinamitzadora d’accions que afavoreixin el gust per la lectura. La biblioteca escolar facilitarà el treball interdisciplinari, la recerca significativa que ajudi a transformar la informació en coneixement i oferir possibilitats d’aprenentatge global perquè els mestres de la Gras i Soler creieu que la lectura ens ajuda a ordenar els pensaments, ens fa més lliures i ens permet viure millor».

A continuació, la part més important: la lectura de poemes i contes que havien fet els infants i el repartiment de llibres i roses als més reeixits.

El moment culminant el va protagonitzar en Roger Zanni, l’il·lustrador que dóna nom a partir d’ara a la biblioteca escolar. Va explicar els seus records i vivències a la ciutat que el va veure néixer i créixer. L’home estava emocionat i se li notava que encara no havia paït el reconeixement. En una propera entrada us en faré cinc cèntims de la vida d’en Roger, amb qui, en conversa posterior, vam trobar coincidències i persones conegudes relacionades amb el món dels còmics,… quines coses!

Diuen els etnògrafs i folkloristes que perquè una festa sigui realment una festa no pot faltar la música, el ball i el tiberi. I així va anar: Ball del Rogle i coca.

I després a visitar el nou espai.

Gràcies amics i amigues, per obrir-me les portes i per construir el pont que ens uneix, un pont molt més sòlid que el del Drina d’Ivo Andric que ens ha inspirat aquests mesos.

Continuarà.

 

by

Un primer maó a la biblioteca de l’escola Gras i Soler

No descobrim res quan diem que la col·laboració entre l’escola, la família i la comunitat és un factor essencial per a l’èxit acadèmic. Hi ha nombrosos estudis que així ho confirmen i fa més de trenta anys que el consens en aquest sentit és ampli. Si hi ha una bona connexió entre l’escola i la família el desenvolupament de l’infant ho agraeix i es nota. No em refereixo a les entrevistes personals, ni al butlletí de notes que signen i retornen, ni a la presència dels pares en esdeveniments puntuals, no. El repte real és fomentar i aconseguir la participació activa i integrada dels pares i mares en el bon funcionament de l’escola.
Exemples en tenim a cabassos però això no exclou que quan ho veiem amb els propis ulls, no deixi de sorprendre’ns (positivament, esclar).
I si parlem de projectes de biblioteca, resulta inversemblant comprovar com comencen a moure’s (arreu i de manera autònoma) iniciatives que aposten per dinamitzar la lectura a través de la biblioteca. No sé si és fruit de la eufòria renovadora que estem vivint però és un goig rebre notícies com la que m’ha arribat aquest cap de setmana i que fan veure el futur amb optimisme.

M’explico: A l’escola Gras i Soler d’Esplugues de Llobregat vam tenir fa un parell de mesos la primera trobada amb l’equip de coordinació de la biblioteca escolar. Es tracta d’un espai que s’ha quedat obsolet i que cal tornar a impulsar. Vam fer un primer pla de xoc per a aquest curs amb l’objectiu de tenir l’espai a punt per al mes d’abril i fer coincidir la inauguració amb Sant Jordi. Les accions primeres que vam preveure eren canviar el terra (posar-hi parquet), que les prestatgeries respiressin (obrir-les) i reordenar l’espai.
Doncs la sorpresa és que van convocar a un grup de pares i mares dissabte passat i en un plisplàs ja ho tenen gairebé enllestit. No puc estar-me de compartir les fotos del moment (avís: són fotos fetes amb el telèfon mòbil, poc nítides, però allò que importa és el testimoni).

La propera acció serà emparquetar tot l’espai. L’AMPA farà l’aportació econòmica i és un detall que cal valorar moltíssim (i que hauria de fer pensar a les administracions locals i nacionals sobre el paper galdós que tenen envers les biblioteques escolars pel que fa a dotació pressupostària).
Bé, seguirem informant. Ara toca felicitar aquesta comunitat i treure’s el barret: Chapeau!