religió

Fa une setmanes vaig seguir per televisió, a la plataforma Netflix, la minisèrie Unorthodox. Està basada en l’autobiografia de Deborah Feldman, una noia que va abandonar el moviment satmar, una comunitat hassídica de la ciutat de Nova York. He conegut molts aspectes curiosos d’aquesta comunitat.

Casualment, dies després, vaig conèixer una novetat que ha publicat l’editorial Joventut amb el títol «Els estels». En mirar la portada vaig veure un personatge caminant amb una mena de barret com els que apareixen a la sèrie mencionada. Quines coses, oi? Bé, la portada ens dona moltes pistes sobre el contingut. Veiem un noi jueu menjant bagel, una mena de pa que té l’origen a Israel, acompanyat d’una noia amb un mocador al cap que ens indica que és musulmana. Passen pel davant d’una llibreria i assenyalen llibres i objectes relacionats amb l’espai. Els ulls se’ls il·luminen. Reconeixem un coet rus i un altre americà i també el d’en Tintin. Amb aquestes pistes gràfiques ja intuïm de què pot anar la història.

De què va «Els estels»? En Jacob, el noi jueu, ens explica que no té temps de fer allò que més li agrada, mirar els estels, perquè ha de cuidar a les seves germanes petites. A més, el seu pare vol que continuï amb el negoci familiar, una botiga de queviures i deixi de somiar amb els estels, el cosmos i els viatges espacials. Les poques estones que té són quan acompanya les petites al parc i llavors ell s’entafora entre les pàgines dels llibres que expliquen els misteris de l’espai. De fet, el seu somni és ser astronauta o treballar a la NASA.

Un dia, però, coneix a l’Aisha, una noia que tampoc té temps de pensar en les estrelles perquè ha de cuidar als seus tres germans petits. En Jacop i l’Aisha es troben al parc i així s’inicia una aventura, una amistat que va teixint uns vincles molt forts entre ells.

La passió per l’espai i les converses entre el noi jueu i la noia musulmana no seran ben vistes per la comunitat, la seva amistat no s’adapta als que s’espera d’ells. I, a partir d’aquí, comencen els problemes. Però no patiu, perquè hi ha retrobament, anys després, i un final feliç.

Aquest llibre és una mena de Romeu i Julieta que ens recorda les barreres culturals que aixequem pels nostre prejudicis. M’ha agradat l’enfocament que es dona al tema. Les il·lustracions estan molt aconseguides i ajuden a entendre el relat d’una manera extraordinària.

L’autor aborda el tema de les religions d’una manera delicada, sense ofendre, amb humor i valorant les coses que ens uneixen, més que les que ens separen.
Algunes escenes són antològiques, com quan el noi descobreix els dits dels peus de l’Aisha.

Bé, també hi ha una escena que no m’ha agradat. A la biblioteca es presenta una bibliotecària malcarada i un rètol enorme de “SILENCI” que ens fa mal.

Un àlbum amb un relat intel·ligent, que recomanem per a infant de cicle mitjà. Es poden estirar molts fils: Astronomia, història, religions, etc.
Preneu nota per aquest proper Sant Jordi.

LES DADES:
Títol: Els estels
Autor: Jacques Goldstyn
Il·lustrador: Jacques Goldstyn
Traductora: Susana Tornero
Editorial: Joventut
Pàgines: 68
Barcelona, 2021

Aquest llibre està a mig camí de la autobiografia, la novel·la d’aventures i el conte meravellós. Ben bé no sé com definir-lo perquè hi ha un aspecte metafòric i un munt de preguntes que es fan els protagonistes relacionades amb l’amistat, la religió, la tolerància, la generositat, l’altruisme, etc. que el col·loquen en un espai atemporal i fora dels corrents actuals.

La novel·la està situada cap al final de la Segona Guerra Mundial. Comença quan una mare i el seu fill surten del gueto on viuen i es dirigeixen a un bosc proper. La mare li diu al seu fill Adam, de nou anys, que no tingui por i que es quedi al bosc, un lloc que ell coneix prou bé de les vegades que hi ha anat amb el seu pare. Li diu que tornarà quan pugui i li deixa una manta, una motxilla amb menjar i un llibre.

L’endemà , un altre noi, també de nou anys, en Thomas, apareix al bosc i es troba amb l’Adam a qui li explica que la seva situació és la mateixa. L’Adam i en Thomas, companys d’escola, decideixen continuar junts al bosc.

De dia busquen menjar i parlen entre ells de la seva situació. Com que tots dos són força diferents, els diàlegs són molt interesants. L’Adam creu que Déu els ajudarà a aconseguir menjar i els seus pensaments positius contrasten amb els d’en Thomas, un noi més racional que ha viscut en el si d’una família dedicada a l’estudi i a la ciència.

Els nois decideixen construir un niu en un arbre molt alt per a la seguretat. Pel bosc passen fugitius que fugen dels nazis i ells entenen que la seva vida també perilla perquè són jueus.

Il·lustració de Philippe Dumas

Un dia descobreixen una vaca en un prat i comencen a munyir-la per aconseguir una mica de llet. Un altre dia troben una noia que anava a la seva classe. És la Mina que també s’amaga dels nazis a casa d’un pagès.

Els dies van passant, i les setmanes i els mesos i les mares no apareixen. Tot i que sembla que el final de la guerra és a prop, el temps comença a ser cada vegada més fred i comença a nevar. ¿Com sobreviuran al dur hivern, amb poc menjar, sense un lloc on arrecerar-se i ni tan sols un foc per escalfar-se?

La història de l’Adam i en Thomas va ser escrita originàriament en hebreu i segons conta l’autor, està basada en les seves pròpies experiències. Aharon Apelfeld, quan era jove, va perdre a la seva mare assassinada en un camp pels nazis. Ell va poder fugir del camp de concentració, on havia estat empresonat amb el seu pare, i va estar molts mesos amagat en un bosc d’Ucraïna.

El llibre està escrit amb claredat, amb un vocabulari senzill, frases curtes i pocs adjectius. Forma part de la tria del Premi Protagonista Jove.

Dades:
ADAM I THOMAS
Aharon Appelfeld
Cruïlla, 2016
128 pàgs.