Aquest llibre està a mig camí de la autobiografia, la novel·la d’aventures i el conte meravellós. Ben bé no sé com definir-lo perquè hi ha un aspecte metafòric i un munt de preguntes que es fan els protagonistes relacionades amb l’amistat, la religió, la tolerància, la generositat, l’altruisme, etc. que el col·loquen en un espai atemporal i fora dels corrents actuals.
La novel·la està situada cap al final de la Segona Guerra Mundial. Comença quan una mare i el seu fill surten del gueto on viuen i es dirigeixen a un bosc proper. La mare li diu al seu fill Adam, de nou anys, que no tingui por i que es quedi al bosc, un lloc que ell coneix prou bé de les vegades que hi ha anat amb el seu pare. Li diu que tornarà quan pugui i li deixa una manta, una motxilla amb menjar i un llibre.
L’endemà , un altre noi, també de nou anys, en Thomas, apareix al bosc i es troba amb l’Adam a qui li explica que la seva situació és la mateixa. L’Adam i en Thomas, companys d’escola, decideixen continuar junts al bosc.
De dia busquen menjar i parlen entre ells de la seva situació. Com que tots dos són força diferents, els diàlegs són molt interesants. L’Adam creu que Déu els ajudarà a aconseguir menjar i els seus pensaments positius contrasten amb els d’en Thomas, un noi més racional que ha viscut en el si d’una família dedicada a l’estudi i a la ciència.
Els nois decideixen construir un niu en un arbre molt alt per a la seguretat. Pel bosc passen fugitius que fugen dels nazis i ells entenen que la seva vida també perilla perquè són jueus.
Un dia descobreixen una vaca en un prat i comencen a munyir-la per aconseguir una mica de llet. Un altre dia troben una noia que anava a la seva classe. És la Mina que també s’amaga dels nazis a casa d’un pagès.
Els dies van passant, i les setmanes i els mesos i les mares no apareixen. Tot i que sembla que el final de la guerra és a prop, el temps comença a ser cada vegada més fred i comença a nevar. ¿Com sobreviuran al dur hivern, amb poc menjar, sense un lloc on arrecerar-se i ni tan sols un foc per escalfar-se?
La història de l’Adam i en Thomas va ser escrita originàriament en hebreu i segons conta l’autor, està basada en les seves pròpies experiències. Aharon Apelfeld, quan era jove, va perdre a la seva mare assassinada en un camp pels nazis. Ell va poder fugir del camp de concentració, on havia estat empresonat amb el seu pare, i va estar molts mesos amagat en un bosc d’Ucraïna.
El llibre està escrit amb claredat, amb un vocabulari senzill, frases curtes i pocs adjectius. Forma part de la tria del Premi Protagonista Jove.
Dades:
ADAM I THOMAS
Aharon Appelfeld
Cruïlla, 2016
128 pàgs.