La Namaka fa dos anys!

Quan una revista arriba al número 4, solem dir que ha superat la barrera on topen molts altres projectes editorials que es queden en les tres primeres revistes i desapareixen. Ara, la Namaka arriba al número 12, després de dos anys d’anar publicant regularment.
Han canviat el format del web i l’han modernitzat. Val pena que li feu una ullada: http://www.revistanamaka.com

Les editores, la Sara i l’Helena, estan convençudes que la revista (la més gamberra, segons diuen) té un lloc a les cases i a les escoles, com ho tenen el Cavall Fort, la Tiroliro, la Cucafera, i altres, com la “Cocoter”, nova en aquest camp.

Diuen que «Ja han passat dos anys des de la Namaka núm. 1! Hem publicat 12.000 exemplars, hem escrit 384 pàgines plenes d’històries esbojarrades i hem encarregat centenars i centenars d’il·lustracions. I ho hem fet seguint el nostre to namakià, divertit i salvatge, no podria ser d’un altra manera! Els nostres lectors, personetes intrèpides i curioses, han pogut llegir la revista a més de
300 biblioteques d’arreu de Catalunya i les Illes Balears. I, a més a més, Namaka arriba a centenars de bústies de tot Catalunya, Andorra, València i, fins i tot, dels Estats Units. Tot un èxit!»

Amb propostes com aquesta, serem una comunitat més lectora, segur.

Felicitats namakianes!

il·lustracions

 

Aquí vivía yo, un llibre de Dani Torrent que emociona

Hi ha una frase repetida que diu que «la pàtria és la infantesa» i que s’atribueix a Rilke, a Beaudelaire i a d’altres personatges. L’he recordat  en acabar de llegir “Aquí vivía yo” un bonic àlbum amb text i dibuixos d’en Dani Torrent (fa tres anys en vam parlar en aquest blog amb motiu de l’exposició d’originals del seu «àlbum per a dies de pluja») i m’ha fa reviure moments personals i records de la meva infància.
La lectura segueix la jornada de “Don Gregorio”, un home que treballa en una immobiliària, mostrant pisos.
En arribar a l’edifici que ha d’ensenyar exclama sorprès «¡Aquí vivía yo!» i busca delerosament un dibuix que va fer ell darrera de la porta de la seva habitació. Quan el troba, recorda que es va dibuixar a sí mateix. Ara el dibuix del petit Don Gregorio li parla i el convida a reviure els jocs i els viatges imaginaris que feien anys enrere. S’agafen de la mà i fan un vol fins al País de Mai Més, naveguen deu mil milles amb un submarí, caminen per la Terra de les Meravelles i fan enfadar els tres gats de Don Melitón.
Una estona després arriba la parella a qui ha d’ensenyar el pis i la tornada a la realitat li depararà noves sorpreses.
Les il·lustracions, tot i semblar naïfs, tenen una certa dificultat de lectura perquè combinen plans generals, amb primeríssims plans i d’altres que requereixen girar el llibre per entendre’ls. Aquí l’acompanyament de l’adult és necessari per fer una bona comprensió lectora.


M’ha agradat força i el recomano per a alumnes de cicle inicial de Primària.
Les possibilitats de conversa que ens ofereix són nombroses: Les famílies, els veïns, la ciutat, els oficis, etc.
Les pàgines on es troba don Gregorio amb el seu passat i viatgen fins a la Lluna són delicioses.

LES DADES:
Títol: Aquí vivía yo
Autor i il·lustrador. Dani Torrent
Editorial: Edelvives
20 x 30 cm
40 pàgines
ISBN: 9788414016060
Saragossa, 2018