10 Octubre 2022 by jcentell

«El sot», un lloc encantat per jugar i crear

Enmig de l’allau de llibres que parlen d’emocions i de com s’han de comportar els infants, apareix “El sot”, un àlbum que és tot just el contrari i que va adreçat, també, als adults, especialment als mestres.

Imagino la possibilitat de començar un claustre llegint aquest llibre i m’agrada pensar la conversa que se’n derivi resultarà enriquidora. El sot va directament al moll de l’ós del que sovint passa als patis de l’escoles i, de fet, el tema central va més enllà dels joc dels infants perquè es tracta de la relació de poder adult-infant.

Però, anem a pams. L’argument ens explica que darrera de l’edifici del gimnàs de l’escola hi ha un gran forat on els nens juguen. És un espai màgic, que està ple de sorpreses, i permet l’experimentació, on els nois i noies inventen jocs, juguen a fer equilibris, salten, preparen pistes d’obstacles, un espai meravellós.

Però la mirada dels mestres no és la mateixa perquè el veuen com un lloc on es poden fer mal, on és fàcil patir algun accident, una caiguda o una esgarrapada. No entenen el potencial creatiu del sot i segurament també han oblidat quan ells eren infants i com de bé s’ho haguessin passat. Els mestres prefereixen que els nens juguin a futbol, que saltin a la corda, que es gronxin suaument, o que juguin a jocs més tranquils sota la seva mirada.

La solució que troben és tapar el sot, i així ho fan. Problema resolt? No! La imaginació dels infants és desbordant i trobaran altres maneres de divertir-se, lluny de la mirada de l’adult, allà on veritablement es creix.

Resulta curiós que l’única escena on una nena es fa mal passa a la porta de l’escola, lluny del sot.

M’ha agradat el posicionament de l’autora, clarament al costat dels infants. No sé el motiu pel qual ens arriben des del països del nord d’Europa aquestes històries amb personatges arquetípics, nens i nenes lliures, que són actius, que gaudeixen del joc, de la natura, experimentant amb la fantasia contínuament. Són infants feliços, uns relats on els avorrits són els adults. M’agrada veure els infants units en la seva causa, en la defensa del seu joc, de la seva imaginació.

Les il·lustracions són efectives, boniques i fresques.

Recomanat per a Cicle inicial i per a mestres.

LES DADES:
Títol: El sot
Autora: Emma AdBäge
Il·lustadora: Emma AdBäge
Traductora: Carolina Moreno
Editorial: entreDos
Pàgines: 32
Blanes, 2022

30 Setembre 2022 by jcentell

El Chinki Plonki, la joguina de moda al pati de l’escola

Fa un parell anys van aparèixer el dos primers números de la col·lecció «Llegendes del patí». El primer es titula «La mitja hora dels herois».

El segon, «Campions del món», és el més divertit al meu parer perquè ens explica que els nens protagonistes de la sèrie juguen a «Fet i amagar» al pati de l’escola i apareix un personatge que fa més de trenta anys que està amagat i ho capgira tot.

A aquella història delirant —fa riure molt—, la va seguir la tercera «Viatge pels patis infinits» i també la quarta que és la que vull comentar, «Conspiració a l’ombra».

Aquesta conspiració comença un dia, a la mitja hora del pati, quan la Martina veu que tots els companys de classe tenen un Chinki Plonki, la joguina de moda.

Als patis de les escoles és una imatge recurrent i cíclica. Hi ha èpoques de jugar a la baldufa, a cromos, a la corda, etc. Sempre són petits artugis que hi caben a les butxaques, lluny de la mirada de la mestra. De fet, els Chinki Plonkis són uns estris estranys que tenen als infants força enganxats.

És així, sempre ha estat així. No fa gaire parlava amb una nena que col·leccionava cromos de Pokemon i no sabia com s’hi jugava, però com que tots els amics en tenien, doncs ella també…

La Martina, com que no té Chinki Plonkis se’n va a jugar tota sola als gronxadors i descobreix un personatge estrany que volta per allà. El segueix i descobreix una societat secreta, que pertany a la industria farmacèutica i que són els responsables —això ja ho sabem, perquè és una llegenda urbana— dels polls que cíclicament apareix al cap dels infants, dels refredats i altre accidents que succeeixen habitualment als patis. Són els qui “mouen els fils a l’ombra per obtenir tot el benefici que puguin dels nens i nenes del món!”.

«Llegendes del patí» és una sèrie de còmics força divertida i ben il·lustrada.

Per als infants de cicle inicial i mitjà.

Crec que aquests mesos, es faran algunes presentacions amb l’autor i, potser, també l’il·lustrador. Anirem informant.

LES DADES:
Títol: Conspiració a l’ombra
Autor: El Hematocrítico
Il·lustrador: Albert Monteys
Traductora: Mercè Estévez
Editorial: Barcanova
Pàgines:
Barcelona, 2022

5 gener 2021 by jcentell

L’Ubú a «l’Ofici d’educar»

El diumenge, 3 de gener, vam presentar el llibre «Ubú» de Jérôme Ruillier, publicat per l’editorial Joventut. El conte explica que, un dia, l’Ubú es menja una persona i ocupa el seu lloc. Ningú no protesta per por de ser el següent i l’Ubú, amb ànsies de poder i un ego enorme, comença a menjar-se a tothom fins que ja no hi queda ningú. Bé, després passa el que passa i tot sembla tornar a la normalitat.

Podeu sentir la píndola, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/ubu-de-jerome-ruillier/audio/1088678/

Vam plantejar la pregunta per al concurs. Molt fàcil:
Què és el primer que es va menjar l’Ubú? Quina va ser la primera víctima?

Si voleu participar heu d’enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge dia 10 de gener i podeu guanyar un exemplar del llibre “Ubú”.

A l’anterior concurs sobre el llibre “Bon Nadal, gos pudent” les guanyadores van ser la Bibiana i la Jordina, mare i filla. Els donem l’enhorabona!

En aquest mateix programa es van donar criteris per triar els regals d’aquesta nit als Mags de l’Orient. Va ser un programa per tornar a sentir perquè l’Imma Marín, de Marinva, ens va explicar el boom en pandèmia dels jocs de taula i del joc tecnològic en família, i la Claudia i la Carmen, de Jugar i Jugar, ens van recordar que cal pensar en l’autonomia i les necessitats de l’infant a l’hora de triar; l’Elisabet Portavella, psicòloga de Mobile Free Life, va fer unes propostes prou assenyades com no exposar els infants innecessàriament a la tecnologia, establir decàlegs d’ús i filar prim amb els valors que transmeten els jocs virtuals i la Paula Ramos, de “La vida del joc i de les joguines“, va apostar perquè els infants sàpiguen quines són les conseqüències ambientals i socials de les joguines, les triïn coeducatives i de proximitat, i optin per alternatives sostenibles, com llogar, intercanviar i allargar la vida de les joguines, cuidant-les i reparant-les, com planteja Noemí Batllori, de l‘Hospital de Joguines.

Podeu sentir el programa sencer clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/carta-als-reis-regals-sostenibles-coeducatius-i-amb-valors/audio/1088679/

20 Desembre 2020 by jcentell

Llibres i joguines, que no faltin!

A l’Ofici d’educar (Catalunya Ràdio) trobareu un parell d’articles amb recomanacions de cara a les properes dates de Nadal.

Un, presenta alguns llibres que tracten sobre les pandèmies i emocions. Amb aquesta premissa, hem inclòs un seguit de narracions —de ficció i de coneixements— que ajudin els infants i joves a conèixer com funcionen les malalties i empatitzar amb el personal mèdic que els atén en les seves visites ordinàries al Centre d’Atenció Primària, afavorint una mirada respectuosa i àmplia sobre el món hospitalari i assistencial.

A la tria, hem inclòs algun relat que estimula el coneixement dels hàbits que permeten una vida més saludable i d’altres que ajuden a entendre com ha de ser una vida feliç.

L’article l’hem dividit en quatre apartats: Lectures a partir de 3 anys, a partir de 6, a partir de 9 i a partir de 12 anys. Ho podeu veure clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/llibres-infantils-i-juvenils-per-entendre-el-coronavirus-i-gestionar-les-emocions/noticia/3065585/

L’altre article l’ha preparat l’Imma Marín, experta en joc, fundadora de Marinva i presidenta d’International Play Association a Espanya i ens ofereix consells per triar els jocs i les joguines més educatives. El podeu llegir a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/10-consells-per-triar-jocs-i-joguines-educatives-aquest-nadal/noticia/3065937/

Amb l’Imma ens veurem el dia 3 de gener al programa l’Ofici d’Educar previ a l’arribada dels Reis de l’Orient i conversarem sobre jocs i llibres, amb altres expertes que ens presentaran jocs digitals i també com reciclar i recuperar les joguines velles.

26 Abril 2019 by jcentell

La Namaka fa dos anys!

Quan una revista arriba al número 4, solem dir que ha superat la barrera on topen molts altres projectes editorials que es queden en les tres primeres revistes i desapareixen. Ara, la Namaka arriba al número 12, després de dos anys d’anar publicant regularment.
Han canviat el format del web i l’han modernitzat. Val pena que li feu una ullada: http://www.revistanamaka.com

Les editores, la Sara i l’Helena, estan convençudes que la revista (la més gamberra, segons diuen) té un lloc a les cases i a les escoles, com ho tenen el Cavall Fort, la Tiroliro, la Cucafera, i altres, com la “Cocoter”, nova en aquest camp.

Diuen que «Ja han passat dos anys des de la Namaka núm. 1! Hem publicat 12.000 exemplars, hem escrit 384 pàgines plenes d’històries esbojarrades i hem encarregat centenars i centenars d’il·lustracions. I ho hem fet seguint el nostre to namakià, divertit i salvatge, no podria ser d’un altra manera! Els nostres lectors, personetes intrèpides i curioses, han pogut llegir la revista a més de
300 biblioteques d’arreu de Catalunya i les Illes Balears. I, a més a més, Namaka arriba a centenars de bústies de tot Catalunya, Andorra, València i, fins i tot, dels Estats Units. Tot un èxit!»

Amb propostes com aquesta, serem una comunitat més lectora, segur.

Felicitats namakianes!

il·lustracions

22 febrer 2019 by jcentell

Aquí vivía yo, un llibre de Dani Torrent que emociona

Hi ha una frase repetida que diu que «la pàtria és la infantesa» i que s’atribueix a Rilke, a Beaudelaire i a d’altres personatges. L’he recordat en acabar de llegir “Aquí vivía yo” un bonic àlbum amb text i dibuixos d’en Dani Torrent (fa tres anys en vam parlar en aquest blog amb motiu de l’exposició d’originals del seu «àlbum per a dies de pluja») i m’ha fa reviure moments personals i records de la meva infància.
La lectura segueix la jornada de “Don Gregorio”, un home que treballa en una immobiliària, mostrant pisos.
En arribar a l’edifici que ha d’ensenyar exclama sorprès «¡Aquí vivía yo!» i busca delerosament un dibuix que va fer ell darrera de la porta de la seva habitació. Quan el troba, recorda que es va dibuixar a sí mateix. Ara el dibuix del petit Don Gregorio li parla i el convida a reviure els jocs i els viatges imaginaris que feien anys enrere. S’agafen de la mà i fan un vol fins al País de Mai Més, naveguen deu mil milles amb un submarí, caminen per la Terra de les Meravelles i fan enfadar els tres gats de Don Melitón.
Una estona després arriba la parella a qui ha d’ensenyar el pis i la tornada a la realitat li depararà noves sorpreses.
Les il·lustracions, tot i semblar naïfs, tenen una certa dificultat de lectura perquè combinen plans generals, amb primeríssims plans i d’altres que requereixen girar el llibre per entendre’ls. Aquí l’acompanyament de l’adult és necessari per fer una bona comprensió lectora.

M’ha agradat força i el recomano per a alumnes de cicle inicial de Primària.
Les possibilitats de conversa que ens ofereix són nombroses: Les famílies, els veïns, la ciutat, els oficis, etc.
Les pàgines on es troba don Gregorio amb el seu passat i viatgen fins a la Lluna són delicioses.