«Sentimientos encontrados», un llibre de filosofia de vida

L’escriptor Gustavo Puerta i la il·lustradora Elena Odriozola són els autors de «Sentimientos encontrados», un compendi d’emocions ben escrit i perfectament maquetat.
El títol és genial perquè expressa molt bé el que trobarem a l’interior. Són setze pàgines dividides en dues parts. La part superior són il·lustracions d’una casa dividida en quatre pisos i a cada pis quatre habitacions on podem veure qui hi ha, qui entra i qui surt. La part de sota és un text que aborda un sentiment, cadascuna d’elles. Així, la primera ens parla de la nostàlgia, la segona de l’empatia, la tercera de la por, etc. Són uns textos breus que es relacionen o es poden relacionar amb les històries que veiem a la part de dalt.
A les il·lustracions de la casa, a mesura que anem passant les pàgines, les setze vinyetes van canviant i van explicant històries diferents. Podeu seguir les peripècies del pare, de l’àvia, de l’àvia en esperit, del gos Mostaza, del pajarito I i del pajarito II, de la Clara, etc.
És un bon llibre per tenir a la biblioteca de l’escola i pot servir per tractar les emocions que de vegades no se saben expressar. També ens ajuda a reflexionar sobre com podem ser feliços, a fer-nos autoexamen de les nostres actuacions, a veure les coses amb uns altres ulls.
Gran llibre. Per a infants i per a adults.

Un fragment de DESEO (Anhelo):
“Los deseos están dentro de nosotros. Lo que deseamos, fuera. Una deliciosa tarta, besar a alguien, una mascota, que se rompa ese cenicero espantoso… Al obtener aquello que deseábamos, conseguimos que las cosas sean como fantaseamos. Saboreamos lo delicioso, tenemos un subidón, estamos muy a gusto, nos sentimos plenos. Lo que antes imaginábamos, ahora lo experimentamos.
Sin embargo, no siempre conseguimos lo que deseamos y ahí viene el disgusto: se abre una brecha entre fantasía y realidad. Puede que no lo hayamos logrado porque: nos lo prohibieron, era más difícil de lo que parecía, mala suerte… Algo o alguien de afuera nos lo impidió. Pero también puede suceder que aquello que deseábamos era mucho más atractivo en nuestra imaginación. Quisimos algo, lo obtuvimos y nos decepcionó. Algo falló en nuestro deseo.
Cuando deseamos, salimos por un momento de nuestro presente. Imaginamos como sucederían las cosas si tuviésemos eso, hiciésemos aquello o fuésemos de tal modo… Mientras mayor es nuestro deseo, más elaborada es la historia que nos contamos: nos recreamos en detalles, sentimos placer por adelantado y hasta fantaseamos anticipando la reacción de los demás. De ahí que fácilmente nos olvidemos de ver la realidad”.

LES DADES:

Títol: Sentimientos encontrados
Autor: Gustavo Puerta Leisse
Il·lustradora: Elena Odriozola
Editorial: Ediciones Modernas El Embudo
Sant Sebastià, 2019

Un reportatge que va fer en Javier Losilla per a TVE:

Amb la B de Babulinka Books

Babulinka  és una petita editorial, amb seu a Barcelona, que fa llibres molt ben fets i que expliquen bones històries.
Babulinka vol dir «àvia» en rus i imagino que han triat aquest nom perquè les àvies han estat tradicionalment una baula principal de transmissió de coneixements mitjançant els contes populars i uns personatges estimadíssims per als infants. Bé, també podria ser que hagués influït la «k» que hi ha en el nom… com passa a d’altres editorials (Kalandraka, Kókinos o Ekaré, per exemple).
Sigui com sigui, Babulinka és una editorial que ofereix garanties de qualitat i al seu catàleg hi trobem tres col·leccions:

  • Llibres per a l’educació emocional: Presenta llibres per identificar les emocions, aprendre a gestionar-les, a establir relacions saludables amb l’entorn i a treballar l’autoconeixement i l’autoestima.
  • Llibres per al benestar interior: Ajuden a conrear i despertar l’harmonia interior a grans i petits.
  • Petites Joies per a Grans Lectors: Una selecció d’obres literàries que transmeten valuoses ensenyances a través de belles històries.

Són tres col·leccions que ens presenten una pila de narracions boniques.

Es fa difícil recomanar quins llibres són imprescindibles perquè n’hi ha de molt bons però si n’hagués de triar tres, em quedaria amb:
L’illa de les cartes perdudes“, “El banc blau i “Stina. La nena de gel“, tot i que  sé que “La maleta” ho està petant i que “La sopa de l’avi” agrada moltíssim als infants.

Per conèixer més sobre Babulinka Books podeu entrar al seu web i/o enviar-li un correu electrònic a la Mar González, editora.

Web: http://babulinkabooks.com/

Adreça electrònica: hola@babulinkabooks.com

 

Amb la Mar, editora de Babulinka

Amb la A d’Akiara books

Akiara books és el nom d’una editorial jove, nascuda aquest 2018, que camina amb pas ferm i decidit oferint uns llibres de molta qualitat.
Al capdavant del projecte està la Inês Castel-Branco que té una llarga història com a editora, escriptora i il·lustradora de llibres per a infants.
He tingut la sort de compartir una estona amb ella i conèixer de primera mà els seus llibres i, sobretot, els seus objectius i anhels. M’ha semblat una persona amb una visió prou clara de per on hem d’anar i quins són els reptes que tenim com a societat si volem fer un món més reflexiu, sociable i generós. Potser per això els seus llibres tenen una intenció clara d’aprofundir en “el cultiu de la saviesa, la interioritat i la qualitat humana”

La Inês parla i s’emociona explicant els detalls de cadascun dels llibres que han publicat. Mentre l’escoltes tens la sensació d’estar davant d’una extraterrestre perquè el seu pensament va tan de pressa que mentre intentes processar el que t’està contant ja et mostra un altre llibre i et fa adonar, ara un detall gràfic, ara una composició, una anècdota, un pensament, i ho expressa de manera amable i divertida.
Al seu web podem llegir que «AKIARA sona com l’expressió “aquí i ara”, però s’escriu amb la K, la lletra més juganera dels nens. També prové del mot japonès akira, que vol dir clar, brillant, alegre». I també que «AKIARA busca provocar debats, dilatar horitzons, combatre prejudicis i educar en el sentit estètic, la creativitat, l’empatia, l’equilibri emocional, la sensibilitat ecològica, la interculturalitat i el creixement espiritual.»

Els tres últims llibres que acaben de publicar, i que podreu trobar aquests dies entre les novetats, són Per què plorem?, Parco i D’on venen les idees? però el seu catàleg conté joies com Respira, La gota d’aigua o Les Històries de Nasrudin.

Per què plorem? És un àlbum que planteja una pregunta i ofereix moltes possibles respostes: plorem per tristesa, per ràbia, perquè no entenem el món, perquè ens ajuda a créixer o simplement perquè en tenim ganes.
A cada doble pàgina hi ha un text breu acompanyat d’una il·lustració poètica amb símbols (alguns evidents i altres no tant).
M’han agradat força les dues darreres pàgines que són una guia de lectura que ens convida a tornar a mirar el llibre amb uns altres ulls i a reflexionar sobre el que hem llegit.
És un llibre —com tots els que fan a Akiara— que no et deixa indiferent i fa evident allò que sempre comentem de que un llibre és bo si quan l’acabes notes que has canviat, no ets el mateix i alguna cosa s’ha remogut dintre teu.

Parco és una altra de les novetats. No és un llibre fàcil però és un llibre valent perquè planteja el tema de la mort. Bé, això ho agraïm els mestres i, en aquest cas, és una altra eina que tenim per tractar la mort, de manera poètica, si voleu. L’autor, l’Àlex Nogués, i l’il·lustrador, en Guridi, es valen de la tradició mexicana per fer-nos veure què queda d’una persona després de morta.

La tercera novetat és D’on venen les idees? i planteja una qüestió ben habitual com és què fer quan no et venen les idees i et quedes en blanc.

Un aspecte que m’agrada d’aquesta col·lecció és el format i l’aposta per la varietat d’il·lustracions. Es nota que ho cuiden molt.
Si voleu fer un passeig pel web d’Akiara segur que ho disfrutareu perquè hi ha booktrailers ben fets i les primeres pàgines de tots els llibres, la qual cosa s’agraeix perquè permet fer-nos una idea del que després hi trobarem.

WEB: https://akiarabooks.com/

CONTACTE:
AKIARA books, SLU
Plaça del Nord, 4, pral. 1.ª
08024 Barcelona
ESPANYA
tel.: (+34) 93 217 20 31
info@akiarabooks.com

Amb la Inês, editora d’Akiara

Kitty Crowther, la il·lustradora del mes (juny 2017)

La il·lustradora d’aquest mes es diu Kitty Crowther. De pare anglès i mare sueca, va nèixer el 1970 a Brussel·les on encara hi viu. Probablement el fet que en néixer patís un problema d’audició va provocar que li costés molt parlar. A les dificultats físiques potser es va ajuntar el batibull de llengües perquè el pare anglès i la mare sueca en un país de parla francesa o flamenca compliquen (o enriqueixen, que això no se sap mai) l’aprenentatge. El cert és que la Kitty va trobar en l’art la seva manera d’expressar sentiments i emocions i des d’aquells llunyans dies de la seva infantesa encara no ha parat de dibuixar i d’escriure.
L’any 2010 va ser guardonada amb el Premi Astrid Lindgren, el més prestigiós que existeix en el món de la literatura infantil i juvenil. Aquest premi li va donar l’oportunitat de ser més coneguda i que els seus llibres es traduïssin a molts idiomes.
La Kitty Crowther parla de temes com l’amistat, la soledat o la pèrdua d’un ésser estimat, subjectes quotidians com la por (Scric scrac bibib blub!), l’espera, el temps que passa (I doncs?) o els petits triomfs de cada dia (la sèrie Poka y Mina). La natura també és molt present en les seves obres.

Diu que no intenta fer llibres bonics, sinó històries que li interessen profundament i té la sensació que són aquests temes els que la trien a ella. Els seus contes estan plens de misteris i éssers estranys i pertorbadors però tendres i delicats. El seu món és força intens i combina la foscor amb els somnis. Un món màgic, vaja.
Segons la Kitty el dibuix és una forma d’escriptura. Ella escriu i dibuixa al mateix temps. Comenta que si la història l’emociona continua pàgina rere pàgina sense saber com acabarà. La mà li marca el ritme i ella va traudint el que li passa pel cap en imatges. Segons diu: «Una de les meves grans alegries és aquesta sensació de llibertat total.»

D’entre els seus moltíssims llibres, recomanem:

I doncs?
A la sala de jocs tot està tranquil. La nina llegeix un llibre.
Arriba l’ós blau.
—Llavors? —pregunta l’ós— Ha arribat?
—No —respon la nina
Arriba el conill rosa.
—Ha arribat?
—Encara no
—Llavors? Llavors? —pregunten tots… Xist, se sent un soroll…

La sèrie Poka y Mina
Las alas nuevas
El fútbol
De pesca
En el cine
Despertar

Són uns llibres protagonitzats per dos insectes farcits de bones intencions i sentiments que els infants poden reconèixer. Les frases són senzilles.

Mi amigo Juan
El Nico és una merla però el mar l’ha atret des de sempre. Un dia decideix deixar el bosc. Quan arriba a la vora de la mar troba a en Joan, la gavina. És el principi d’una gran amistat.

¡Scric scrac bibib blub!
Amb aquesta família de granotes, Kitty Crowther se les arregla per fer-nos riure i emocionar-nos. Les imatges senzilles fetes a llapis i una o dues frases són suficients perquè els lectors se submergeixin en aquesta història. El tema és clàssic. És l’hora d’anar a dormir i en Jerónimo, la petita granoteta, té por de quedar-se sol a la seva habitació, a les fosques. Els pares han fet el que cal per prendre totes les precaucions (llegir-li un conte, el petó de bona nit…) però, quan finalment es troba sol, els monstres i els sorolls de la nit tornen a aparèixer, especialment un estrany soroll: ¡SCRIC SCRAC BIBIB BLUB! La solució és anar a dormir al llit dels pares. Però el pare, despert, comença a sentir el mateix soroll …

El niño raiz
La guineu porta a en Leslie cap al bosc profund, un bosc que no apareix als mapes. En una clariana, trobarà un ésser estrany i misteriós que li canviarà la vida.

 

 

Un talpet força inquiet

Quan en Talpet es lleva, s’acaba la calma!
Amunt i avall, ho toca tot. Es distreu. Perd les coses.
No para mai quiet.
Li diuen:
Plom, hiperactiu, nerviós, pesat, impulsiu…
Els pares estan preocupats. Els mestres estan desesperats. I ara, a sobre, ha de presentar un treball de fi de curs…

Aquest és el text que hi ha a la contraportada del darrer llibre de l’Anna Llenas que continua el camí començat amb «El monstre de colors» donant visibilitat a les emocions i apuntant com canalitzar-les. En aquest cas, el protagonista és el Talpet terratrèmol, un talp amb tanta energia que li generarà conflictes amb la família, els amics i els companys d’escola.

Els de Beascoa no han estalviat esforços ni recursos per editar un llibre molt bonic, generós amb la mida i bellament presentat.


Demà dissabte dia 27 de maig , a les 12, el presenten a la Casa del Llibre de Barcelona (Rambla de Catalunya, 37) i, pel que hem pogut saber, hi haurà activitats per als infants inquiets (o no) i també una presentació a càrrec de l’Anna Llenas que estarà acompanyada de la Verónica Bronstein  (psicòloga i fundadora de l’Institut de la Infància) i l’Esther Martínez (mestra i mare bloguera)


Recordeu que el mes de novembre de 2015, la vam tenir com a il·lustradora del mes.
Lectura recomanada a partir de quatre anys.

Les dades:
Títol: Talpet terratrèmol
Autora/il·lustradora: Anna Llenas
Editorial: Beascoa
Pàgines: 48
Maig 2017

Sota la pell del llop, un estudi sobre els contes tradicionals i les emocions

D’ací uns dies veurem a les llibreries un llibre que parla de contes i emociones. L’ha escrit, l’Eva Martínez, mestra i experta en literatura infantil.
Feia molt que no apareixia un estudi seriós, potent, i que donés una mirada nova als contes de sempre. I això és el que fa «Sota la pell del llop», una aproximació actual on situa en el seu punt exacte les «emocions dels infants». En paraules de la pròpia autora:
El que es proposa en aquest llibre va en la direcció de permetre al nen estar en contacte amb els seus sentiments, siguin els que siguin, perquè progressivament pugui sentir que té permís per estar amb si mateix i comunicar-se amb el seu món emocional.
Els contes de fades impacten profundament en l’ànima de qui els escolta perquè no pretenen ensenyar res sinó que es dirigeixen directament a una part nostra molt més profunda i essencial que necessita ser acaronada.

Si sou subscriptors/es de la revista «Viure en família» rebreu el llibre directament a casa vostra durant el mes de maig, i mentre esperem que arribi, podem gaudir amb algunes perles que s’amaguen entre els seves pàgines:

“Darrere de cada princesa delicada, sempre hi ha una heroïna adormida; darrere de cada ogre malvat hi ha un nen que demana una abraçada; darrere d’una pèrfida bruixa, sol ser-hi la mare. Sempre hi ha alguna cosa sorprenent i imprevista Sota la pell del llop.”

“Les mares humanes tenim aquesta limitació, que no podrem satisfer sempre totes les demandes dels nostres fills. Afortunadament, ens queda la confiança que durant la resta del conte ells sabran trobar tresors que no buscarien si nosaltres els hi donéssim.”

“Els contes ens recorden una cosa que hem oblidat en la nostra societat moderna: que podem sentir-nos ferits, febles, fràgils, i que l’heroi que ens salvarà viu dins nostre.”

“Els contes ens recorden als grans per on hem caminat, quins són els passatges que ens han atemorit i quins cal tornar a transitar. També són beneficiosos per als adults, ajuden a curar velles ferides i a donar-li al nostre nen interior algunes escenes que puguin reparar antigues penes amb nous i inesperats desenllaços.”

“No podem prendre’ls el llop, ni la bruixa, ni altres monstres, ja que deixaríem els nens sols amb els seus terrors més foscos a dins.”

El llibre l’edita Graó i també hi ha edició en castellà.

He tingut el plaer de fer un petit pròleg i tindré la sort d’acompanyar l’Eva a la presentació que es farà el dia 17 de maig a Vic i el dia 23 a Barcelona.

Si veniu, no us empenedireu… fins aquí puc explicar!

Tres poemes

Avui , 21 de març, dia mundial de la poesía es fa difícil triar-ne una, només una, així que en copio tres de les que més m’agraden i  m’emocionen.

Les tres poesies són prou conegudes. La primera (el camí no explorat) és d’en Robert Lee Frost, la segona, d’en Fernando Pessoa, també parla d’un camí i la tercera (A veces) és d’en José Agustín Goytisolo.
Que les disfruteu!

El camino no elegido

Dos caminos se bifurcaban en un bosque amarillo,
Y apenado por no poder tomar los dos
Siendo un viajero solo, largo tiempo estuve de pie
Mirando uno de ellos tan lejos como pude,
Hasta donde se perdía en la espesura;

Entonces tomé el otro, imparcialmente,
Y habiendo tenido quizás la elección acertada,
Pues era tupido y requería uso;
Aunque en cuanto a lo que vi allí
Hubiera elegido cualquiera de los dos.

Y ambos esa mañana yacían igualmente,
¡Oh, había guardado aquel primero para otro día!
Aun sabiendo el modo en que las cosas siguen adelante,
Dudé si debía haber regresado sobre mis pasos.

Debo estar diciendo esto con un suspiro
De aquí a la eternidad:
Dos caminos se bifurcaban en un bosque y yo,
Yo tomé el menos transitado,
Y eso hizo toda la diferencia.

Robert Lee Frost

Más allà de la curva del camino

Más allá de la curva del camino
tal vez haya un pozo y tal vez un castillo,
o tal vez tan sólo continúe el camino.
No lo sé ni pregunto.
Mientras voy por el camino que hay antes de la curva
sólo miro el camino que hay antes de la curva,
porque no puedo ver más que el camino que hay antes de la curva.
De nada me habría de servir el mirar a otro lado
o hacia lo que no veo.
Impórtenos nada más que el lugar donde estamos.
Hay belleza suficiente en estar aquí y no en otra parte.
Si alguien existe más allá de la curva del camino,
quienes se preocupan por lo que hay más allá de la curva del camino
ahí tienen el camino que es el suyo.
Si ahí hemos de llegar, al llegar lo sabremos.
Por ahora tan sólo sabemos que ahí es donde no estamos.
Aquí no hay más camino que el de antes de la curva, y antes de la curva
el camino que hay no tiene curva alguna.

Fernando Pessoa

A veces

A veces
alguien te sonríe tímidamente en un supermercado
alguien te da un pañuelo
alguien te pregunta con pasión qué día es
hoy en la sala de espera del dentista
alguien mira a tu amante o a tu hombre con
envidia
alguien oye tu nombre y se pone a llorar.

A veces
encuentras en las páginas de un libro
una vieja foto de la persona que amas
y eso te da un tremendo escalofrío
vuelas sobre el Atlántico a más mil kilómetros
por hora y piensas en sus ojos y en su pelo
estás en una celda mal iluminada y te acuerdas de un día luminoso
tocas un pie y te enervas como una quinceañera
regalas un sombrero y te pones a dar gritos.

A veces
una muchacha canta y estás triste y la quieres
un ingeniero agrónomo te saca de quicio
una sirena te hace pensar en un bombero o en un equilibrista
una muñeca rusa te incita a levantarle las faldas a tu prima
un viejo pantalón te hace desear con furia y con dulzura a tu marido.

A veces
explican por la radio una historia ridícula
y recuerdas a un hombre que se llama Leopoldo
disparan contra ti sin acertar y huyes pensando en tu mujer y tu hija
ordenan que hagáis esto o aquello
y enseguida te enamoras de quien no hace ni caso
hablan del tiempo y sueñas en una chica egipcia
apagan lentamente las luces de la sala y ya buscas la mano de tu amigo.

A veces
esperando en un bar a que ella vuelva
escribes un poema en una servilleta de papel muy fino
hablan en catalán y quisieras de gozo o lo que sea morder a tu vecina
subes una escalera y piensas que sería bonito que el chico que te gusta te violara antes del cuarto piso
repican las campanas y amas al campanero
o al cura o a Dios si es que
existiera
miras a quien te mira y quisieras tener todo
el poder preciso para mandar
que en ese mismo instante se detuvieran todos los relojes del mundo.

A veces
sólo a veces gran amor.

José Agustín Goytisolo