Projecte RIALLES

rialles1 Fa un any i mig vam començar a treballar en el nou projecte “Rialles” de l’editorial Cruïlla, adreçat als alumnes de cicle infantil. Han estat uns mesos intensos i plens de bons moments. Avui, satisfets, però també amb una mica de pena, hem tancat la barraca.
N’estic content del resultat i d’haver pogut compartir estones de treball amb l’Andrea Pozo, la Màriam Ben-Arab, la Núria Hervada i la Mireia Pedrol però també per les atencions rebudes de tota la gent de Cruïlla, especialment d’en Lluís, la Carme, la Margarida, la Carol, la Paca, la Maria Antònia i l’Enric… i segur que m’oblido d’algú.

una casa per a dos 1
Ara els contes i les propostes didàctiques queden en mans de les mestres que les vulguin aprofitar. Tant de bo els sigui útil!
Podeu consultar una part del projecte entrant al web
http://www.rialles.cruilla.cat/

També podeu obrir el dossier clicant AQUÍ

DSC05072 (2)

Amb la Núria i l’Andrea, avui 13 de juny de 2016

 

Mitjanit, un poemari de Martina Escoda

Coberta_Mitjanit_webLa poesia és una forma de llenguatge d’una intensitat superior a la narrativa i ens ajuda a comprendre’ns millor a nosaltres mateixos. Normalment és una crida a l’ésser humà que som i als sentiments que tenim.
Sempre que he llegit poesies als infants o he plantejat alguna sessió de lectura de poemes escrits per ells o d’autors reconeguts he notat que els envolta un sentiment que s’acosta molt al de les persones que veuen el món, les coses, per primera vegada. És fantàstic, perquè no estan contaminats per l’experiència que puguem tenir els adults i veuen els poemes com quelcom que no es difuminarà en el seu pensament i que els deixarà marca.
També he vist com els alumnes de cicle superior (imagino que a l’ESO passa alguna cosa semblant) s’enganxen amb molta facilitat a la poètica de les cançons dels cantants de moda, ja sigui de rock o de música pop i penso que és una bona porta d’entrada a la poesia. Conec mestres (pocs, tot s’ha de dir!) que treballen la llengua partint de les lletres de les cançons que agraden als alumnes… genial, no? Són mestres, la feina dels quals ha estat poc valorada.
Sortosament, ara estem començant a viure una bona època per a la poesia. Només cal veure la quantitat d’activitats de recitacions que es programen a les biblioteques, els festivals de poesia que s’organitzen, els certamens, el boom de l’Slam poetry, etc.
En canvi, paradoxalment, a les llibreries els llibres de poesia queden arraconats i es van emplenant de pols mentre llangueixen a l’espera de ser retirats i substituïts per altres llibres que, probablement, no deixaran la petja profunda que deixen els missatges poètics sobre la pell dels lectors. img132

Avui us presento una novetat que m’ha fet molta il·lusió de trobar a la llibreria. Es diu Mitjanit i l’ha escrit la Martina Escoda, persona que ha begut de les millors fonts i això es nota en la sensibilitat, la riquesa de vocabulari i la màgia de les imatges que ens ofereix.

Mitjanit és un poemari adreçat als alumnes de cicle superior. A la contraportada podem llegir:
En l’univers oníric d’aquests poemes obrirem la porta a la fantasia, amiga de tot infant, i viatjarem pel món màgic de les paraules i l’espai ple de misteri de la mitjanit. Els somnis ens meravellen i ens desvetllen la imaginació. De vegades amaguen secrets o desperten desitjos per inventar noves vides i, fins i tot, nous mots amb què jugar… Els deixem passar?
Mitjanit és un recull poètic escrit per Martina Escoda (Barcelona, 1980) amb il·lustracions de Sonja Wimmer (Munic, 1974) que convida a somiar a l’hora d’anar a dormir.

Si voleu conèixer una mica més a aquesta autora i/o voleu contactar amb ella podeu visitar el seu web: http://www.martinaescoda.cat/
El web de Sonja Wimmer: http://sonjawimmer.blogspot.com.es/

DADES:

Autora: Martina Escoda
Il·lustradora: Sonja Wimmer
Andana Editorial
Col·lecció Vagó de versos, núm. 10
ISBN:978-84-16394-33-3
Idioma: Català / valencià
Format: 20 x 15 cm.
Pàgines: 40 a color
Edició: 1ª abril 2016

img133

 

El mètode Glifing

DSC01702A la Jornada “Del somni a la lletra”, celebrada a Vic el dia 11 d’abril, vaig tenir la sort de compartir taula de reflexió amb la Montserrat García i l’Eva Martínez.
A l’Eva ja la coneixia d’altres trobades però amb la Montserrat era la primera vegada que coincidíem i vaig quedar molt sorprès de les coincidències que compartim pel que fa a la situació de la lectura entre els infants i joves. Malgrat que només vam poder disposar d’una mitja hora cadascú per fer les explicacions corresponents, sí que em va semblar que el seu treball, la seva passió i la seva dedicació valien la pena i anaven pel camí encertat.
Va parlar sobretot de com un cervell lector amb dificultats genera desajustos emocionals a l’infant que els pateix (baixa autoestima, tristesa, rebuig a l’escola, manca d’interès, desmotivació, sentiment de culpabilitat) i també al seu entorn familiar.
Ens va recordar, a més a més, que el 80% dels problemes d’aprenentatge són produïts per problemes de lectura i que a les aules hi ha molts alumnes que no se’n surten per culpa d’aquestes dificultats lectores.
DSC01700 DSC01707També va apuntar que sovint confonem capacitats intel·lectuals i dificultats específiques de l’aprenentatge perquè nens i nenes amb dificultats específiques poden fracassar a l’escola malgrat tenir una capacitat intel·lectual que els situa en la mitjana del seu curs i edat.
I allò més greu, és que els alumnes que no llegeixen bé, o al ritme dels companys poden quedar exclosos a l’escola.
Per intentar pal·liar aquestes dificultats, la Montserrat va presentar un mètode que ja fa uns anys estan posant en pràctica i que és eficaç i útil. L’anomenen Glifing i és un mètode d’entrenament de la lectura que s’adapta a cada nen i entrena la lectura a través d’un joc d’ordinador. ”
Com funciona el Glifing?
Primer es fa una avaluació mitjançant una prova Glifing dissenyada per especialistes. Dura pocs minuts i permet conèixer el perfil lector del nen de manera precisa i objectiva.
Després s’analitzen les dades obtingudes per saber què és exactament allò que el nen necessita reforçar.
A continuació, des de casa, amb un ordinador i fent de la lectura un joc, el nen treballa amb el mètode Glifing entre 15 i 20 minuts al dia 4 dies a la setmana.
Al final del procés es nota que millora l’actitud vers la lectura i l’autoestima. També descendeix el nombre d’errors de manera significativa alhora que va augmentant la velocitat de lectura. El resultat és una lectura més fluïda i una millor comprensió.
Si voleu contactar amb Monserrat García o conèixer què és aquest mètode visiteu el seu blog http://avesedari.blogspot.com.es i el web http://www.avesedari.com/ca/glifing/

DSC01722

La taula de reflexió amb la Montserrat García, l’Eva Martínez, la Carolina Moreno i jo mateix.

 

Les impressionants mestres de Menorca

He estat tres dies a Menorca compartint experiències pedagògiques amb les mestres de l’illa. Tres dies intensos que m’han servit per reafirmar-me en la convicció que les mestres són fetes d’una matèria especial, feta de generositat, entusiasme, valentia i amor envers la seva professió. Si hi ha herois, cal buscar-los a les escoles.
La idea del curset que em van demanar era dedicar unes hores, vuit, a reflexionar sobre lectura i sobre biblioteques escolars. Es van apuntar seixanta-quatre mestres, la qual cosa em va preocupar perquè inicialment el curs estava pensant per a un nombre entre 15 i 25 que em permetés fer algunes pràctiques vistoses, talment com si fóssim infants d’un grup classe que va a la biblioteca a fer alguna sessió d’invitació a la lectura. Però 64 és un nombre que em sobrepassa. Vaig fer el que vaig poder i crec que finalment ens en vam sortir.

Trobada amb els mestres del CP Toni Juan (Maó)

Trobada amb els mestres del CP Toni Juan (Maó)

DSC09187

La Montse en el nou espai de la futura biblioteca del CP Sant Llúís

També vaig tenir ocasió de visitar dues escoles. A la primera, l’escola Antoni Juan, vam fer una sessió amb tot l’equip de mestres i a la segona, l’escola pública de Sant Lluís vaig assistir a l’inici d’un nou projecte de biblioteca que la Montse de la Asunción està intentant consolidar en un nou espai.

De totes les accions que em van mostrar em va agradar especialment “el club de lectura” que els funciona la mar de bé. El testimoni de les lectures personals el recull cada infant en un “Lectòmetre” que li serveix per anar conservant en la memòria escrita les bones lectures fetes en companyia. Molt xulo.
Un altre projecte que impulsen des de el CEP de Menorca és el de les emocions. Creuen, amb raó, que el futur de l’educació passa per les emocions, més que no pas pel coneixements (al contrari del que proposa la LOMCE, curiosament) i en aquesta primera fase estan intentant formar els mestres amb conferències molt interessants, com les que podeu veure en el cartell, si cliqueu a CARTELL CICLE DE CONFERÈNCIES CEP
Repeteixo. Les mestres de Menorca (i en general de tot arreu) són impressionants. Ho estic comprovant ara que la distància em fa ser més objectiu. Penso que, com a societat, tenim el deure de valorar la seva feina.
I, si més no, el que pots fer, amic o amiga, és tenir un detallet per les que tingueu més al a vora. No sé… per exemple, escriure’ls un poema, invitar-les a un cafè amb llet a la sortida de l’escola, o simplement agrair-les la seva dedicació i el seu amor a la professió. Segur que els hi alegreu el dia, i això que només és dilluns.

DSC09188

lector de l’escola Sant Lluís amb el seu “lectòmetre”

DSC09189

L’esperit d’en Marx (Groucho, és clar!)

la_venjança_dels_mofetesLa lectura suposa un intercanvi de pensaments i d’emocions entre el lector i la paraula escrita. Per això llegim, per relacionar-nos entre nosaltres. Un dels aspectes que millor ens ajuden a viure és l’humor, la capacitat de riure, perquè alliberem tensions, reduïm l’estrès i millorem la pròpia sensació de benestar.
A l’educació primària, la literatura humorística juga un paper principal i fa la vida dels infants una mica més agradable. Les cançonetes, els acudits, les cantarelles, els àlbums il·lustrats i les novel·les que aposten per l’humor tenen conseqüències positives respecte a la salut física i les emocions.

A més, d’un temps ençà, l’ús del riure s’ha mostrat un excel·lent suport en situacions terapèutiques perquè ajuda a motivar i alhora mostra un camí a seguir. El doctor en Medicina Francisco Mora ho explica perfectament al seu llibre Neuroeducación: “avui només es pot ensenyar a través de l’alegria, perquè coneixem bé els substrats cerebrals d’aquests processos”.

A l’escola hem notat com els llibres que fan riure són força ben acceptats i buscats ─més pels nois que per les noies, curiosament─ i mitjançant aquestes novel·les, còmics o àlbums il·lustrats els alumnes milloren el llenguatge, amplien el seu vocabulari i s’engresquen a seguir llegint i gaudint de l’absurd, de l’inesperat o, simplement, de l’escandalós.

La literatura infantil i juvenil està ben farcida d’herois meravellosos que ens fan passar molt bones estones. Així, sense furgar gaire segur que se us passen pel cap les aventures entremaliades del Petit Nicolàs, el món inversemblant d’en Manolito Gafotas, les situacions sense sentit de l’Alícia en terra de meravelles, els còmics espaterrants de l’Astèrix i l’Obelix, les il·lustracions divertidíssimes de la Babette Cole, les contradiccions de Carlota i Miniatura, els contes d’en Tomi Ungerer, de Gianni Rodari o el recent L’al·lucinant, galàctic i piràtic viatge del pare de Neil Gaiman, entre d’altres.

L’únic que hem de tenir present és l’edat dels infants, perquè cada moment requereix un tipus de text humorístic. Un infant de cicle inicial potser riurà més si els personatges són animals amb característiques exagerades amb harmonia amb el que ells coneixen (la girafa del coll curt de l’Herminia Mas, o les Dues granotes de Chris Wormell) i un de cicle superior entendrà millor la sàtira i la ironia(de Roald Dahl, per exemple).

A la revista Guix núm. 409 i a AULA núm. 234 presentem una experiència basada en el llibre La venjança dels mofetes. Podeu llegir l’article complet AQUÍ o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

DSC09390

Contes per créixer

Aquesta setmana ens ha visitat de l’Eva Martínez, mestra i contacontes. Hem tingut la sort de participar d’una xerrada al CRP de l’Hospitalet sobre les emocions a través dels contes.
Crec que els vint-i-cinc mestres que hi vam assistir vam quedar encantats i se’ns va obrir una nova finestra per entendre la nostra feina.
L’Eva Martínez és una de les persones que impulsa un projecte anomenat Associació ARAE que val la pena conéixer i per això us convido a visitar el seu bloc.