Sota la pell del llop, un estudi sobre els contes tradicionals i les emocions

D’ací uns dies veurem a les llibreries un llibre que parla de contes i emociones. L’ha escrit, l’Eva Martínez, mestra i experta en literatura infantil.
Feia molt que no apareixia un estudi seriós, potent, i que donés una mirada nova als contes de sempre. I això és el que fa «Sota la pell del llop», una aproximació actual on situa en el seu punt exacte les «emocions dels infants». En paraules de la pròpia autora:
El que es proposa en aquest llibre va en la direcció de permetre al nen estar en contacte amb els seus sentiments, siguin els que siguin, perquè progressivament pugui sentir que té permís per estar amb si mateix i comunicar-se amb el seu món emocional.
Els contes de fades impacten profundament en l’ànima de qui els escolta perquè no pretenen ensenyar res sinó que es dirigeixen directament a una part nostra molt més profunda i essencial que necessita ser acaronada.

Si sou subscriptors/es de la revista «Viure en família» rebreu el llibre directament a casa vostra durant el mes de maig, i mentre esperem que arribi, podem gaudir amb algunes perles que s’amaguen entre els seves pàgines:

“Darrere de cada princesa delicada, sempre hi ha una heroïna adormida; darrere de cada ogre malvat hi ha un nen que demana una abraçada; darrere d’una pèrfida bruixa, sol ser-hi la mare. Sempre hi ha alguna cosa sorprenent i imprevista Sota la pell del llop.”

“Les mares humanes tenim aquesta limitació, que no podrem satisfer sempre totes les demandes dels nostres fills. Afortunadament, ens queda la confiança que durant la resta del conte ells sabran trobar tresors que no buscarien si nosaltres els hi donéssim.”

“Els contes ens recorden una cosa que hem oblidat en la nostra societat moderna: que podem sentir-nos ferits, febles, fràgils, i que l’heroi que ens salvarà viu dins nostre.”

“Els contes ens recorden als grans per on hem caminat, quins són els passatges que ens han atemorit i quins cal tornar a transitar. També són beneficiosos per als adults, ajuden a curar velles ferides i a donar-li al nostre nen interior algunes escenes que puguin reparar antigues penes amb nous i inesperats desenllaços.”

“No podem prendre’ls el llop, ni la bruixa, ni altres monstres, ja que deixaríem els nens sols amb els seus terrors més foscos a dins.”

El llibre l’edita Graó i també hi ha edició en castellà.

He tingut el plaer de fer un petit pròleg i tindré la sort d’acompanyar l’Eva a la presentació que es farà el dia 17 de maig a Vic i el dia 23 a Barcelona.

Si veniu, no us empenedireu… fins aquí puc explicar!

Tres poemes

Avui , 21 de març, dia mundial de la poesía es fa difícil triar-ne una, només una, així que en copio tres de les que més m’agraden i  m’emocionen.

Les tres poesies són prou conegudes. La primera (el camí no explorat) és d’en Robert Lee Frost, la segona, d’en Fernando Pessoa, també parla d’un camí i la tercera (A veces) és d’en José Agustín Goytisolo.
Que les disfruteu!

El camino no elegido

Dos caminos se bifurcaban en un bosque amarillo,
Y apenado por no poder tomar los dos
Siendo un viajero solo, largo tiempo estuve de pie
Mirando uno de ellos tan lejos como pude,
Hasta donde se perdía en la espesura;

Entonces tomé el otro, imparcialmente,
Y habiendo tenido quizás la elección acertada,
Pues era tupido y requería uso;
Aunque en cuanto a lo que vi allí
Hubiera elegido cualquiera de los dos.

Y ambos esa mañana yacían igualmente,
¡Oh, había guardado aquel primero para otro día!
Aun sabiendo el modo en que las cosas siguen adelante,
Dudé si debía haber regresado sobre mis pasos.

Debo estar diciendo esto con un suspiro
De aquí a la eternidad:
Dos caminos se bifurcaban en un bosque y yo,
Yo tomé el menos transitado,
Y eso hizo toda la diferencia.

Robert Lee Frost

Más allà de la curva del camino

Más allá de la curva del camino
tal vez haya un pozo y tal vez un castillo,
o tal vez tan sólo continúe el camino.
No lo sé ni pregunto.
Mientras voy por el camino que hay antes de la curva
sólo miro el camino que hay antes de la curva,
porque no puedo ver más que el camino que hay antes de la curva.
De nada me habría de servir el mirar a otro lado
o hacia lo que no veo.
Impórtenos nada más que el lugar donde estamos.
Hay belleza suficiente en estar aquí y no en otra parte.
Si alguien existe más allá de la curva del camino,
quienes se preocupan por lo que hay más allá de la curva del camino
ahí tienen el camino que es el suyo.
Si ahí hemos de llegar, al llegar lo sabremos.
Por ahora tan sólo sabemos que ahí es donde no estamos.
Aquí no hay más camino que el de antes de la curva, y antes de la curva
el camino que hay no tiene curva alguna.

Fernando Pessoa

A veces

A veces
alguien te sonríe tímidamente en un supermercado
alguien te da un pañuelo
alguien te pregunta con pasión qué día es
hoy en la sala de espera del dentista
alguien mira a tu amante o a tu hombre con
envidia
alguien oye tu nombre y se pone a llorar.

A veces
encuentras en las páginas de un libro
una vieja foto de la persona que amas
y eso te da un tremendo escalofrío
vuelas sobre el Atlántico a más mil kilómetros
por hora y piensas en sus ojos y en su pelo
estás en una celda mal iluminada y te acuerdas de un día luminoso
tocas un pie y te enervas como una quinceañera
regalas un sombrero y te pones a dar gritos.

A veces
una muchacha canta y estás triste y la quieres
un ingeniero agrónomo te saca de quicio
una sirena te hace pensar en un bombero o en un equilibrista
una muñeca rusa te incita a levantarle las faldas a tu prima
un viejo pantalón te hace desear con furia y con dulzura a tu marido.

A veces
explican por la radio una historia ridícula
y recuerdas a un hombre que se llama Leopoldo
disparan contra ti sin acertar y huyes pensando en tu mujer y tu hija
ordenan que hagáis esto o aquello
y enseguida te enamoras de quien no hace ni caso
hablan del tiempo y sueñas en una chica egipcia
apagan lentamente las luces de la sala y ya buscas la mano de tu amigo.

A veces
esperando en un bar a que ella vuelva
escribes un poema en una servilleta de papel muy fino
hablan en catalán y quisieras de gozo o lo que sea morder a tu vecina
subes una escalera y piensas que sería bonito que el chico que te gusta te violara antes del cuarto piso
repican las campanas y amas al campanero
o al cura o a Dios si es que
existiera
miras a quien te mira y quisieras tener todo
el poder preciso para mandar
que en ese mismo instante se detuvieran todos los relojes del mundo.

A veces
sólo a veces gran amor.

José Agustín Goytisolo

Lectures recomanades per al cicle infantil. Nadal 2016

Els llibres són el millor regal de Reis i per això cada any elaborem un tríptic on assenyalem algunes de les novetats que més ens han agradat. De tota manera, la millor recomanació és que us passeu un matí o una tarda per alguna llibreria especialitzada i mireu i remireu, pregunteu al llibreter i estigueu atents als llibres que us cridaran perquè us els emporteu a casa.
En els propers dies farem quatre entrades en aquest blog i a cadascuna recomanarem deu lectures per a un cicle educatiu determinat. Amb la darrera, lliurarem el tríptic sencer. Comencem pel cicle infantil.

entrega-especialEntrega especial
Philip C. Stead. Océano

La Sandi és una nena que vol enviar a la seva tia àvia un elefant perquè se senti menys sola. El problema és la mida de l’animal. Primer va a una estafeta de correus però és tan gran la quantitat de segells que necessita que prefereix provar altres alternatives. Una amiga li deixa una avioneta però en ple vol es queda sense combustible, encara sort que cauen a un riu on un cocodril els porta fins a la via del tren on la Sandi s’uneix a uns micos bandits per després seguir el viatge en una furgoneta de venda de gelats…
Una història tendra i molt divertida, amb final sorprenent.

portada arbol.inddL’arbre de l’escola
Antonio Sandoval. Kalandraka

La importància de l’educació ambiental, el contacte directe dels alumnes amb la naturalesa i la col·laboració hi són presents en aquesta història d’estructura circular que narra la relació entre un nen i un arbre petit que va creixent gràcies a l’afecte d’ell i dels altres companys que segueixen el seu exemple.

helenaLa capsa de l’Helena
Antonio Ventura. Tramuntana

Helena sap coses que els adults no entenen, i s’enfada especialment quan no escolten les seves fascinants històries, com la d’aquella casa que va quedar buida al final del carrer i que està poblada d’estranys personatges.
Una deliciosa reivindicació de la fantasia i la sensibilitat infantil amb unes precioses il·lustracions que combinen imatges reals amb dibuixos a tinta i carbó.

el-llop-no-ens-mossegara-picarona-510x521El llop no ens mossegarà!
Emily Gravett. Picarona

Una recreació del conte dels tres porquets i el llop però capgirant la història. Les il·lustracions d’Emily Gravett, com sempre, ens encanten.

 

disputaLa disputa
Édouard Manceau. Cruïlla

Dos conills i dues motos expliquen una història tan antiga com el món:
L’encontre dels dos conills, la conversa, la reciprocitat, l’intercanvi educat, la invitació a passejar junts, la cursa, la soledat, la reconciliació, etc.
Un conte amb un mínim text i que s’explica pàgina a pàgina amb la presència dels personatges i dels colors. Un conill per pàgina, un vermell i una moto verda. Minimalisme.

bona-nitBona nit a tothom
Chris Haughton. Milrazones

Tots els animals del bosc donen per finalitzada la jornada, excepte una óssa petita que sembla conservar tota la seva energia. Intenta afegir adeptes a la diversió, però davant els successius badalls dels seus amics, a poc a poc s’adona que realment només li queda una opció: dormir!
El component visual és clau. El cansament va creixent progressivament: comencen a badallar els ratolins, els segueixen les llebres i junts semblen contagiar als cérvols. Fins i tot la mare óssa decideix anar-se’n al llit!
Les primeres pàgines s’han retallat perquè la grandària guardi relació amb la mida dels animals.
Les guardes són una aportació extra al llibre. En totes dues es pot contemplar el sistema solar.

Mai facis pessigolles al tigretigre
Pamela Butcharta. Libros del Zorro rojo

Quan ets una nena inquieta, curiosa, dinàmica, vital, o sigui, d’allò que els grans en diuen «hiperactiva», hi ha ordres impossibles de complir, per exemple: «Mai facis pessigolles a un tigre.» Animals, humor i acció, en un conte sobre una nena elèctrica a qui no podrem deixar de seguir a través de la seqüència de les pàgines, fins a la sorpresa final.

barretHem trobat un barret
Jon Klassen. Milrazones

Dues tortugues es troben un barret. Els agradaria quedar-se’l a totes dues, però només hi ha un barret. Els seus ulls ho diuen tot…
En Klassen imprimeix a aquesta història un tractament de novel.la gràfica, dividint-la en tres parts amb títols diferents, que es corresponen amb l’estructura clàssica d’exposició, nus i desenllaç.

 

Si us plau, Senyor Pandapanda
Steve Antony. Nubeocho

El Panda pregunta a diversos animals si els hi ve de gust menjar-se un dònut.
Tots contesten que SÍ! però sense dir SISPLAU o GRÀCIES. Es mereixen el dònut?
Un conte sobre l’educació de demanar les coses ben demanades

armandoArmando
Fernando Pérez Hernando. Takatuka

El pare d’Armando és un enamorat del futbol i avui li ha fet un regal molt especial: la seva primera pilota de futbol! Per fi podrà compartir amb ell la seva gran passió ensenyant-li a jugar a futbol. Però Armando no mostra el mateix entusiasme que el pare per aquest esport ni sembla que ho porti en el gens, però s’ho farà venir bé per incorporar la pilota als seus jocs.

Projecte RIALLES

rialles1 Fa un any i mig vam començar a treballar en el nou projecte “Rialles” de l’editorial Cruïlla, adreçat als alumnes de cicle infantil. Han estat uns mesos intensos i plens de bons moments. Avui, satisfets, però també amb una mica de pena, hem tancat la barraca.
N’estic content del resultat i d’haver pogut compartir estones de treball amb l’Andrea Pozo, la Màriam Ben-Arab, la Núria Hervada i la Mireia Pedrol però també per les atencions rebudes de tota la gent de Cruïlla, especialment d’en Lluís, la Carme, la Margarida, la Carol, la Paca, la Maria Antònia i l’Enric… i segur que m’oblido d’algú.

una casa per a dos 1
Ara els contes i les propostes didàctiques queden en mans de les mestres que les vulguin aprofitar. Tant de bo els sigui útil!
Podeu consultar una part del projecte entrant al web
http://www.rialles.cruilla.cat/

També podeu obrir el dossier clicant AQUÍ

DSC05072 (2)

Amb la Núria i l’Andrea, avui 13 de juny de 2016

 

Mitjanit, un poemari de Martina Escoda

Coberta_Mitjanit_webLa poesia és una forma de llenguatge d’una intensitat superior a la narrativa i ens ajuda a comprendre’ns millor a nosaltres mateixos. Normalment és una crida a l’ésser humà que som i als sentiments que tenim.
Sempre que he llegit poesies als infants o he plantejat alguna sessió de lectura de poemes escrits per ells o d’autors reconeguts he notat que els envolta un sentiment que s’acosta molt al de les persones que veuen el món, les coses, per primera vegada. És fantàstic, perquè no estan contaminats per l’experiència que puguem tenir els adults i veuen els poemes com quelcom que no es difuminarà en el seu pensament i que els deixarà marca.
També he vist com els alumnes de cicle superior (imagino que a l’ESO passa alguna cosa semblant) s’enganxen amb molta facilitat a la poètica de les cançons dels cantants de moda, ja sigui de rock o de música pop i penso que és una bona porta d’entrada a la poesia. Conec mestres (pocs, tot s’ha de dir!) que treballen la llengua partint de les lletres de les cançons que agraden als alumnes… genial, no? Són mestres, la feina dels quals ha estat poc valorada.
Sortosament, ara estem començant a viure una bona època per a la poesia. Només cal veure la quantitat d’activitats de recitacions que es programen a les biblioteques, els festivals de poesia que s’organitzen, els certamens, el boom de l’Slam poetry, etc.
En canvi, paradoxalment, a les llibreries els llibres de poesia queden arraconats i es van emplenant de pols mentre llangueixen a l’espera de ser retirats i substituïts per altres llibres que, probablement, no deixaran la petja profunda que deixen els missatges poètics sobre la pell dels lectors. img132

Avui us presento una novetat que m’ha fet molta il·lusió de trobar a la llibreria. Es diu Mitjanit i l’ha escrit la Martina Escoda, persona que ha begut de les millors fonts i això es nota en la sensibilitat, la riquesa de vocabulari i la màgia de les imatges que ens ofereix.

Mitjanit és un poemari adreçat als alumnes de cicle superior. A la contraportada podem llegir:
En l’univers oníric d’aquests poemes obrirem la porta a la fantasia, amiga de tot infant, i viatjarem pel món màgic de les paraules i l’espai ple de misteri de la mitjanit. Els somnis ens meravellen i ens desvetllen la imaginació. De vegades amaguen secrets o desperten desitjos per inventar noves vides i, fins i tot, nous mots amb què jugar… Els deixem passar?
Mitjanit és un recull poètic escrit per Martina Escoda (Barcelona, 1980) amb il·lustracions de Sonja Wimmer (Munic, 1974) que convida a somiar a l’hora d’anar a dormir.

Si voleu conèixer una mica més a aquesta autora i/o voleu contactar amb ella podeu visitar el seu web: http://www.martinaescoda.cat/
El web de Sonja Wimmer: http://sonjawimmer.blogspot.com.es/

DADES:

Autora: Martina Escoda
Il·lustradora: Sonja Wimmer
Andana Editorial
Col·lecció Vagó de versos, núm. 10
ISBN:978-84-16394-33-3
Idioma: Català / valencià
Format: 20 x 15 cm.
Pàgines: 40 a color
Edició: 1ª abril 2016

img133

 

El mètode Glifing

DSC01702A la Jornada “Del somni a la lletra”, celebrada a Vic el dia 11 d’abril, vaig tenir la sort de compartir taula de reflexió amb la Montserrat García i l’Eva Martínez.
A l’Eva ja la coneixia d’altres trobades però amb la Montserrat era la primera vegada que coincidíem i vaig quedar molt sorprès de les coincidències que compartim pel que fa a la situació de la lectura entre els infants i joves. Malgrat que només vam poder disposar d’una mitja hora cadascú per fer les explicacions corresponents, sí que em va semblar que el seu treball, la seva passió i la seva dedicació valien la pena i anaven pel camí encertat.
Va parlar sobretot de com un cervell lector amb dificultats genera desajustos emocionals a l’infant que els pateix (baixa autoestima, tristesa, rebuig a l’escola, manca d’interès, desmotivació, sentiment de culpabilitat) i també al seu entorn familiar.
Ens va recordar, a més a més, que el 80% dels problemes d’aprenentatge són produïts per problemes de lectura i que a les aules hi ha molts alumnes que no se’n surten per culpa d’aquestes dificultats lectores.
DSC01700 DSC01707També va apuntar que sovint confonem capacitats intel·lectuals i dificultats específiques de l’aprenentatge perquè nens i nenes amb dificultats específiques poden fracassar a l’escola malgrat tenir una capacitat intel·lectual que els situa en la mitjana del seu curs i edat.
I allò més greu, és que els alumnes que no llegeixen bé, o al ritme dels companys poden quedar exclosos a l’escola.
Per intentar pal·liar aquestes dificultats, la Montserrat va presentar un mètode que ja fa uns anys estan posant en pràctica i que és eficaç i útil. L’anomenen Glifing i és un mètode d’entrenament de la lectura que s’adapta a cada nen i entrena la lectura a través d’un joc d’ordinador. ”
Com funciona el Glifing?
Primer es fa una avaluació mitjançant una prova Glifing dissenyada per especialistes. Dura pocs minuts i permet conèixer el perfil lector del nen de manera precisa i objectiva.
Després s’analitzen les dades obtingudes per saber què és exactament allò que el nen necessita reforçar.
A continuació, des de casa, amb un ordinador i fent de la lectura un joc, el nen treballa amb el mètode Glifing entre 15 i 20 minuts al dia 4 dies a la setmana.
Al final del procés es nota que millora l’actitud vers la lectura i l’autoestima. També descendeix el nombre d’errors de manera significativa alhora que va augmentant la velocitat de lectura. El resultat és una lectura més fluïda i una millor comprensió.
Si voleu contactar amb Monserrat García o conèixer què és aquest mètode visiteu el seu blog http://avesedari.blogspot.com.es i el web http://www.avesedari.com/ca/glifing/

DSC01722

La taula de reflexió amb la Montserrat García, l’Eva Martínez, la Carolina Moreno i jo mateix.

 

Les impressionants mestres de Menorca

He estat tres dies a Menorca compartint experiències pedagògiques amb les mestres de l’illa. Tres dies intensos que m’han servit per reafirmar-me en la convicció que les mestres són fetes d’una matèria especial, feta de generositat, entusiasme, valentia i amor envers la seva professió. Si hi ha herois, cal buscar-los a les escoles.
La idea del curset que em van demanar era dedicar unes hores, vuit, a reflexionar sobre lectura i sobre biblioteques escolars. Es van apuntar seixanta-quatre mestres, la qual cosa em va preocupar perquè inicialment el curs estava pensant per a un nombre entre 15 i 25 que em permetés fer algunes pràctiques vistoses, talment com si fóssim infants d’un grup classe que va a la biblioteca a fer alguna sessió d’invitació a la lectura. Però 64 és un nombre que em sobrepassa. Vaig fer el que vaig poder i crec que finalment ens en vam sortir.

Trobada amb els mestres del CP Toni Juan (Maó)

Trobada amb els mestres del CP Toni Juan (Maó)

DSC09187

La Montse en el nou espai de la futura biblioteca del CP Sant Llúís

També vaig tenir ocasió de visitar dues escoles. A la primera, l’escola Antoni Juan, vam fer una sessió amb tot l’equip de mestres i a la segona, l’escola pública de Sant Lluís vaig assistir a l’inici d’un nou projecte de biblioteca que la Montse de la Asunción està intentant consolidar en un nou espai.

De totes les accions que em van mostrar em va agradar especialment “el club de lectura” que els funciona la mar de bé. El testimoni de les lectures personals el recull cada infant en un “Lectòmetre” que li serveix per anar conservant en la memòria escrita les bones lectures fetes en companyia. Molt xulo.
Un altre projecte que impulsen des de el CEP de Menorca és el de les emocions. Creuen, amb raó, que el futur de l’educació passa per les emocions, més que no pas pel coneixements (al contrari del que proposa la LOMCE, curiosament) i en aquesta primera fase estan intentant formar els mestres amb conferències molt interessants, com les que podeu veure en el cartell, si cliqueu a CARTELL CICLE DE CONFERÈNCIES CEP
Repeteixo. Les mestres de Menorca (i en general de tot arreu) són impressionants. Ho estic comprovant ara que la distància em fa ser més objectiu. Penso que, com a societat, tenim el deure de valorar la seva feina.
I, si més no, el que pots fer, amic o amiga, és tenir un detallet per les que tingueu més al a vora. No sé… per exemple, escriure’ls un poema, invitar-les a un cafè amb llet a la sortida de l’escola, o simplement agrair-les la seva dedicació i el seu amor a la professió. Segur que els hi alegreu el dia, i això que només és dilluns.

DSC09188

lector de l’escola Sant Lluís amb el seu “lectòmetre”

DSC09189

L’esperit d’en Marx (Groucho, és clar!)

la_venjança_dels_mofetesLa lectura suposa un intercanvi de pensaments i d’emocions entre el lector i la paraula escrita. Per això llegim, per relacionar-nos entre nosaltres. Un dels aspectes que millor ens ajuden a viure és l’humor, la capacitat de riure, perquè alliberem tensions, reduïm l’estrès i millorem la pròpia sensació de benestar.
A l’educació primària, la literatura humorística juga un paper principal i fa la vida dels infants una mica més agradable. Les cançonetes, els acudits, les cantarelles, els àlbums il·lustrats i les novel·les que aposten per l’humor tenen conseqüències positives respecte a la salut física i les emocions.

A més, d’un temps ençà, l’ús del riure s’ha mostrat un excel·lent suport en situacions terapèutiques perquè ajuda a motivar i alhora mostra un camí a seguir. El doctor en Medicina Francisco Mora ho explica perfectament al seu llibre Neuroeducación: “avui només es pot ensenyar a través de l’alegria, perquè coneixem bé els substrats cerebrals d’aquests processos”.

A l’escola hem notat com els llibres que fan riure són força ben acceptats i buscats ─més pels nois que per les noies, curiosament─ i mitjançant aquestes novel·les, còmics o àlbums il·lustrats els alumnes milloren el llenguatge, amplien el seu vocabulari i s’engresquen a seguir llegint i gaudint de l’absurd, de l’inesperat o, simplement, de l’escandalós.

La literatura infantil i juvenil està ben farcida d’herois meravellosos que ens fan passar molt bones estones. Així, sense furgar gaire segur que se us passen pel cap les aventures entremaliades del Petit Nicolàs, el món inversemblant d’en Manolito Gafotas, les situacions sense sentit de l’Alícia en terra de meravelles, els còmics espaterrants de l’Astèrix i l’Obelix, les il·lustracions divertidíssimes de la Babette Cole, les contradiccions de Carlota i Miniatura, els contes d’en Tomi Ungerer, de Gianni Rodari o el recent L’al·lucinant, galàctic i piràtic viatge del pare de Neil Gaiman, entre d’altres.

L’únic que hem de tenir present és l’edat dels infants, perquè cada moment requereix un tipus de text humorístic. Un infant de cicle inicial potser riurà més si els personatges són animals amb característiques exagerades amb harmonia amb el que ells coneixen (la girafa del coll curt de l’Herminia Mas, o les Dues granotes de Chris Wormell) i un de cicle superior entendrà millor la sàtira i la ironia(de Roald Dahl, per exemple).

A la revista Guix núm. 409 i a AULA núm. 234 presentem una experiència basada en el llibre La venjança dels mofetes. Podeu llegir l’article complet AQUÍ o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

DSC09390

Contes per créixer

Aquesta setmana ens ha visitat de l’Eva Martínez, mestra i contacontes. Hem tingut la sort de participar d’una xerrada al CRP de l’Hospitalet sobre les emocions a través dels contes.
Crec que els vint-i-cinc mestres que hi vam assistir vam quedar encantats i se’ns va obrir una nova finestra per entendre la nostra feina.
L’Eva Martínez és una de les persones que impulsa un projecte anomenat Associació ARAE que val la pena conéixer i per això us convido a visitar el seu bloc.