Ed. Graó

by

Any 2022 després de Crist. Tota l’escola llegeix còmics… Tota? No!

A la revista GUIX trobareu un article on presento algunes reflexions sobre els còmics a l’escola i també explico algunes accions pràctiques que podem realitzar fàcilment.

Els mestres que usen els còmics com a suport didàctic saben com s’entusiasmen els infants i com resulten d’útils en qualsevol projecte que es construeixi, ja sigui de ciència, d’història o d’art. Però aquests mestres encara en són pocs i tenen en comú el coneixement del món dels còmics gràcies a la seva passió individual.

La realitat és que malgrat que al currículum llegim que els nois de cicle superior han de «escriure textos de gèneres diversos i en diferents formats (contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies…) amb coherència, cohesió i correcció lingüística i amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar, escriure o elaborar i revisar» l’ús que se’n fa als centres és encara limitat i potser hi té a veure l’absència d’una biblioteca escolar dotada d’aquests materials, entre altres factors.

A l’article, també recordo que els còmics tenen molts punts en comú amb el cinema perquè comparteixen la importància que es dona a la imatge. En el cas del cinema es tracta d’una imatge en moviment i en el cas del còmic és l’intent de reproduir un moviment. També parteixen de la idea que cal fer un guió previ a la plasmació en imatges.

La lectura de còmics mescla text i imatge i estimula la capacitat d’anàlisis, les habilitats de síntesis, de desxifrar allò que l’autor ens vol explicar, de reforç de la reflexió sobre els judicis de valor que ens transmet la historieta. És com si ajuntéssim la novel·la amb la pintura. Els mestres que empren els còmics com a impulsors de projectes saben com es converteix en una veritable eina pedagògica, capaç d’activar la imaginació.

Els còmics són uns companys ideals en l’aprenentatge de la lectura, són un univers tranquil on l’infant troba els seus herois estimats i viu situacions conegudes, àlbum rere àlbum. Per això aportar perquè els còmics entrin a les escoles, s’aposti per la formació dels mestres, es creïn clubs de lectura i ocupin un lloc principal a l’aula, és una bona inversió.

Podeu llegir tot el text a la revista GUIX 492 del mes de setembre i també a la revista AULA en castellà.

by

La talpeta treu el cap a la revista «GUIX D’INFANTIL»

Luego vino lo del pájaro, que pasó volando y esbozó un poema entre sus hojas; así nació este libro, no me acuerdo en qué océano.
Poco a poco fue llegando todo lo demás; un pellizco de azulete, unas conchas, unas ballenas, alguna chica, un puñado de tristezas, una armónica, un grillo…

La cita correspon a un llibre que va escriure Julio Villar—¡Eh, petrel! Cuaderno de un navegante solitario— que és, per a molts, un lloc visitat freqüentment, especialment en els moments que necessitem energia positiva o quan hem de començar una nova aventura.

Encetem aquest any 2021 un viatge pels llibres que fan créixer però, a diferència del viatge d’en Villar, ho fem ben acompanyats per persones que fa anys que naveguen en les aigües meravelloses on viuen els nens i les nenes de cicle infantil. ParlO de «l’Institut de la Infància», una associació dedicada a millorar l’atenció d’infants i adolescents a través de la formació, una plataforma formada per psicòlegs, mestres, psicopedagogs, educadors socials, famílies i equip de voluntaris.

Amb l’equip de l’Institut de la Infància presentarem, a cada revista, un llibre que considerem adient per a aquestes edats. L’acompanyarem amb propostes —relacionades amb l’art, la natura, el joc, etc.— relativament fàcils d’adaptar a la realitat del vostre grup escolar.

Compartiu amb nosaltres aquest viatge tranquil, sense presses, que comença amb una talpeta que surt de la seva talpera…

Al primer número de la revista GUIX D’INFANTIL dels mesos de març-abril, parlem d’un llibre adequat per a infants a partir de quatre anys: «La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap».

Les propostes estan relacionades amb el joc, la dramatització i la conversa. Les podeu llegir a la revista núm. 108. En castellà a AULA DE INFANTIL.

by

Escriure sense por. Instruccions per a escriptors valents

Aconseguir que els infants escriguin bé requereix hores de pràctica i inversió d’energies, sí!, però els esforços paguen la pena i els resultats són positius perquè sovint es descobreixen les fortaleses i els talents ocults que tenen els nois i noies. També fa veure les deficiències que tenim com a mestres, genera més preguntes que respostes i ens porta a un camí —màgic, sens dubte— sense retorn on alguns dels nostres hàbits queden sacsejats, definitivament.
Escriure és difícil i complex: Per aconseguir que els textos que es construeixen siguin reeixits, al crear un ambient que ajudi els alumnes a exposar els seus pensaments, emocions i opinions pròpies i que permeti que ells mateixos es facin les preguntes —els dubtes ortogràfics, per exemple— i avancin sense deturar-se, impulsant les idees que flueixen.
L’escriptura ajuda els alumnes a pensar com explicar determinada història, quines paraules usar, quines són les més adients i com s’escriuen, quina estratègia és la millor i com sortir-se’n quan es queden en blanc.
L’escriptura ens porta directament a la lectura. Com apunta en Víctor Moreno, els nois i joves que són escriptors habituals són també lectors, sempre. A l’inrevés, això no passa: els nens i joves lectors no són necessàriament escriptors.
Aquest mes de febrer encetem una nova sèrie d’articles que venen a ocupar l’espai que durant vuit anys s’ha anomenat «viure la lectura» i que ara passa a anomenar-se «viure l’escriptura».
La idea és oferir pistes i pràctiques que ens reconcilien amb l’escriptura perquè tots els infants tenen coses a dir i només cal trobar les paraules oportunes perquè la por al que pensin els altres, la por a equivocar-se i els dubtes, s’esvaeixin. Exposarem idees que ajudin a trobar el plaer d’escriure en llibertat i ho acompanyarem de textos literaris que proposen idees genials que poden servir de model i referència.
En el primer article expliquem una pràctica d’escriptura en la que relacionem el quadre realista de Hooper «Four lane road» amb un d’en Dalí «La persistència de la memòria» i mostrem com les obres d’art serveixen de rampa d’enlairament al fet creatiu.
El podeu llegir a la revista GUIX número 452 del mes de febrer de 2019. També en castellà a AULA.

by

Sota la pell del llop, un estudi sobre els contes tradicionals i les emocions

D’ací uns dies veurem a les llibreries un llibre que parla de contes i emociones. L’ha escrit, l’Eva Martínez, mestra i experta en literatura infantil.
Feia molt que no apareixia un estudi seriós, potent, i que donés una mirada nova als contes de sempre. I això és el que fa «Sota la pell del llop», una aproximació actual on situa en el seu punt exacte les «emocions dels infants». En paraules de la pròpia autora:
El que es proposa en aquest llibre va en la direcció de permetre al nen estar en contacte amb els seus sentiments, siguin els que siguin, perquè progressivament pugui sentir que té permís per estar amb si mateix i comunicar-se amb el seu món emocional.
Els contes de fades impacten profundament en l’ànima de qui els escolta perquè no pretenen ensenyar res sinó que es dirigeixen directament a una part nostra molt més profunda i essencial que necessita ser acaronada.

Si sou subscriptors/es de la revista «Viure en família» rebreu el llibre directament a casa vostra durant el mes de maig, i mentre esperem que arribi, podem gaudir amb algunes perles que s’amaguen entre els seves pàgines:

“Darrere de cada princesa delicada, sempre hi ha una heroïna adormida; darrere de cada ogre malvat hi ha un nen que demana una abraçada; darrere d’una pèrfida bruixa, sol ser-hi la mare. Sempre hi ha alguna cosa sorprenent i imprevista Sota la pell del llop.”

“Les mares humanes tenim aquesta limitació, que no podrem satisfer sempre totes les demandes dels nostres fills. Afortunadament, ens queda la confiança que durant la resta del conte ells sabran trobar tresors que no buscarien si nosaltres els hi donéssim.”

“Els contes ens recorden una cosa que hem oblidat en la nostra societat moderna: que podem sentir-nos ferits, febles, fràgils, i que l’heroi que ens salvarà viu dins nostre.”

“Els contes ens recorden als grans per on hem caminat, quins són els passatges que ens han atemorit i quins cal tornar a transitar. També són beneficiosos per als adults, ajuden a curar velles ferides i a donar-li al nostre nen interior algunes escenes que puguin reparar antigues penes amb nous i inesperats desenllaços.”

“No podem prendre’ls el llop, ni la bruixa, ni altres monstres, ja que deixaríem els nens sols amb els seus terrors més foscos a dins.”

El llibre l’edita Graó i també hi ha edició en castellà.

He tingut el plaer de fer un petit pròleg i tindré la sort d’acompanyar l’Eva a la presentació que es farà el dia 17 de maig a Vic i el dia 23 a Barcelona.

Si veniu, no us empenedireu… fins aquí puc explicar!