El blog de l’Escola de Llibreria té com a funció donar a conèixer l’existència d’aquesta plataforma de formació entre tots els interessats, divulgar notícies relacionades amb el sector de la llibreria a Catalunya i al món, i facilitar el coneixement d’organismes, llibreries i fonts d’informació relacionades.
Els responsables d’aquest blog són en Lluís Agustí i l’Amadeu Pons.
A l’apartat Ressenyes trobareu, regularment, resums de treballs, articles i estudis d’interès relacionats amb la cadena del llibre.
Divendres passat (12 de febrer) vaig col·laborar amb la presentació d’un llibre que m’ha agradat molt. L’ha escrit Juan Kruz Igerabide i es tituta «Del pecho a la palabra: infancia de canto y cuento».
«Manual de l’oralitat en set jornades i set contes», és un assaig novel·lat per la Roser Ros, que ens recorda com de necessàries són els contes narrats de forma oral, sense cap mena de suport que no sigui la paraula, primera eina de comunicació i de lligam entre les persones.
La Roser té una llarga experiència i coneixements de folklore, i ha escrit diversos estudis que confirmen el que molts sabem, sobretot els mestres: Cal explicar contes a les criatures, des de l’escola bressol fins a la Universitat, perquè són una bona manera de combatre el fracàs escolar, millorar l’expressió oral, ordenar el pensament, centrar l’atenció i desenvolupar la intel·ligència emocional. Dominar el llenguatge oral és necessari si volem que els infants creixin crítics i sociables.
Les mestres de cicle infantil practiquen la narració de contes en diferents suports (també «de viva veu») en les estones que hi dediquen a l’hora del conte. A l’educació primària i a la secundària, en canvi, aquesta pràctica comença a esvair-se fins a desaparèixer de les aules. És a aquest professorat que li aniria bé llegir el «Manual de l’oralitat»
El llibre està estructurat en dues parts.
A la primera, s’enfila un relat situat en un hostal on arriben tres velletes per descansar i refrescar-se. Són la «memòria», la «veu» i l’«oïda» i allà coincidiran amb un grup de vint joves que s’estan explicant històries.
Durant set jornades, s’aniran trobant a l’hostal (malgrat que cada dia alguns joves van abandonant) i conversaran sobre la narració oral. Així, els capítols —set— fan referència a diversos elements que cal tenir en compte per ser un bon narrador: Quins contes són els més adients, com recordar l’argument, quines paraules emprar, en què es diferencies els relats populars dels relats d’autor, etc.
La primera part s’acaba presentant uns exercicis que es poden fer a casa i ajuden a tenir confiança en sí mateix i a perdre la por a narrar.
A la segona part, la Roser ens regala alguns contes —set, novament— per a gaudi de tots nosaltres i tancar de manera emotiva el relat.
El «Manual» convé llegir-lo a poc a poc, perquè el vocabulari emprat és ric i farcit de paraules que cal anotar en llibreta apart —o si sou dels qui ratlleu els llibres, podeu anar subratllant o fent anotacions al marge, tot s’hi val. Crec que aquesta idea li agrada a la Roser— per poder recordar i revisitar-les després.
Si voleu saber-ne més, encara hi sou a temps d’apuntar-vos a la presentació que es farà el proper dijous 21 d’octubre al Zoom de la llibreria Sendak, a les 18:30h. Us podeu inscriure entrant al web de la llibreria o clicant a:
Contarà amb dos convidats de luxe: La M. Carme Bernal, professora emèrita de la UVic-UCC i especialista en literatura infantil i en Gabriel Janer Manila, Catedràtic emèrit d’Antropologia de l’Educació i escriptor. Ambdós conversaran amb la Roser Ros.
Ray Bradbury va escriure aventures de ciència ficció, terror i fantasia. Se’l recorda, sobretot, per les Cròniques marcianes i la novel·la Fahrenheit 451. També va escriure alguns contes fantàstics, un dels quals, «Uncle Einar», és un clàssic d’aquests dies d’acabament de primavera. Sol formar part del repertori de contes a explicar el tercer trimestre de curs, quan comencen a aparèixer aventures relaciones amb el mar com «el colombre» de Dino Buzzatti, «el gegant de l’illa d’es Vedrà» de la tradició popular mallorquina o «ladrón de gallinas» de la Béatrice Rodriguez, entre d’altres.
Tinc una estimació especial per «Uncle Einar» —l’expliquem com “la història de l’home de les ales verdes”— i amb el temps l’he anat personalitzant tant que el presento com un amic meu que hi viu al Garraf, hahaha!
El conte explica com l’oncle Einar té unes ales que li permeten volar a la nit, quan ningú no el veu. Un dia, una topada amb un pal d’alta tensió fa que perdi la capacitat d’orientació, aquella mena de radar que tenen alguns animals com els ratpenats. Aquella pèrdua de percepció nocturna serveix perquè l’oncle Einar conegués a la Brunil·la, amb qui, com ja podeu imaginar, acaba casant-s’hi.
La Brunil·la i l’Einar vivien feliços i tenien quatre fills però un dia, l’home de les ales verdes es va adonar que la seva percepció nocturna s’havia perdut per sempre més. Aquesta certesa el va deprimeir i es va obsessionar amb el cel, els núvols i els horitzons infinits, definitivament tancats per a ell.
Però no tot estava perdut perquè va descobrir la manera de volar durant el dia sense que ningú no sospités qui era. Així s’arriba al final feliç esperat.
«L’home de les ales verdes» és un conte que també ens parla de la sensació de solitud i aïllament que sent l’oncle Einar quan perd els seus poders sobrenaturals.
Us l’explico a continuació:
Amb una companya mestra, la Neus Martínez, vam fer una adaptació del conte. Ella va il·lustrar les escenes del relat i vam fer un pòster que es va distribuir a les biblioteques escolars de l’Hospitalet, a iniciativa del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de la ciutat. Aquest:
Proposta didàctica: Fem un estel!
Ara que arriba el bon temps i podrem anar a la platja, estigueu molt atents al cel, no fos cas que veiéssiu un estel amb forma d’home amb ales verdes i penséssiu “Oh! Quin estel més ben fet” perquè us equivocaríeu. Potser és l’oncle Einar…
Podeu aprofitar i enlairar el vostre estel. Primer cal fer-ne un. N’hi ha de molts tipus i no són complicats de construir. Hi ha nombrosos llibres de manualitats i tutorials on line
que expliquen maneres senzilles de fabricar estels amb materials escolars.
Per fer un senzill estel casolà necessitareu:
2 pals (els pals de jardí són ideals, però si no en teniu podeu usar les broquetes de fusta)
Corda fina, cordill o fil de pescar.
Una bossa de plàstic o papers de seda.
Cel·lo i tisores
Quan el tingueu fet, espereu un dia una mica ventós i sortiu al carrer a provar-lo. Sort! Segur que vola!
Bé, i si ja teniu una edat, no us perdeu la pel·li “Cometas en el cielo”, val molt la pena! :-)))
Un dels temes recurrents en la literatura infantil és la por. Tots en tenim, de por. És la primera de les emocions, la més potent i té un paper protector, de defensa contra alguna cosa: La foscor, els monstres, el desconegut, etc. Ho estem veien aquests dies amb l’experiència desagradable de la pandèmia que estem patint.
Una manera de vèncer les pors és conèixer-les. Quan el nen llegeix històries de por, aprèn a controlar-la, a distingir la por real de la imaginària i, amb l’ajuda o la presència tranquil·litzadora de l’adult, la supera.
Llegir contes de por ajuda a créixer i a domesticar les pors reals, les ansietats, els malsons. Trobar-se amb el llop o la bruixa alimenta la capacitat d’imaginar i permet que el nen conegui maneres de vèncer els seus propis temors, empatitzant amb el protagonista que aconsegueix guanyar, sempre, al monstre.
Avui expliquem “El oro de la liebre”, un conte escrit per Martin Baltscheit i il·lustrat per la Christine Schwartz que va publicar Lóguez l’any 2015. Una història impactant que ens explica com una llebre a punt de morir deixa en testament un bagul ple d’or per a qui demostri que és el més poruc, despertant la cobdícia entre els animals de bosc.
Unes il·lustracions molt expressives, sobretot en el tractament dels ulls que són el reflex del cor. El missatge és profund i ens ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre qüestions com els diners, la prosperitat o la soledat.
PROPOSTA DIDÀCTICA. El Hedbanz de les pors.
El Hedbanz té com a objectiu endevinar una imatge, normalment situada al front del jugador que pregunta als altres jugadors.
És un joc divertit que permet desenvolupar la lògica, el raonament, el llenguatge oral i la memòria. Les normes s’aprenen ràpidament perquè són molt senzilles. El que s‘ha de fer és preparar les cartes. A cadascuna d’elles es dibuixa una por (dentista, gos, llamps, fantasma, foscor, ratolins, avions, sorolls, monstres, serps, aranyes, globus, pallassos, etc.) o també es pot escriure només el nom.
Les cartes es col·loquen al mig del grup, sobre la taula i de cap per avall.
Cada jugador disposa d’una cinta al voltant del seu cap. El primer jugador agafa una carta, sense veure-la, i la col·loca entre la cinta i el seu front, encarada als altres, de manera que tots, excepte ell, vegin la imatge. A continuació, formula preguntes als companys amb la intenció d’endevinar quin tipus de por és la que té al seu front. Les preguntes es contesten amb «sí», «no», «potser» o «no ho sabem».
Des del 1992, la ciutat de Guadalajara es transforma en la festa de la paraula. Durant 46 hores, la ciutat es converteix en un escenari màgic pel qual passen centenars de narradors —nens i grans, sols o en grup, professionals i aficionats, d’aquí i d’allà— disposats a explicar històries, contes, anècdotes, narracions, poemes…
A la Marató s’expliquen al voltant de vuit-cents contes i només hi ha una norma: Els contes han de ser narrats, no es poden llegir.
La propera serà la 27a Marató i es celebrarà entre els dies 15 i 17 de juny. En aquesta ocasió el tema triat és «les estrelles» i el cartell ha estat escollit d’entre 60 dissenys presentats. La seva autora ésla Júlia Gómez.
La Marató és una successió ininterrompuda de contes que comença el divendres 15 de juny a les 17 h. amb el primer conte narrat habitualment per l’alcalde, i acaba el diumenge a les 17 amb música.
Si voleu consultar el completíssim programa d’enguany, cliqueu AQUÍi si mai no heu tingut l’ocasió de deixar-vos caure per Guadalaja, no us ho perdeu perquè val molt la pena.
D’ací uns dies veurem a les llibreries un llibre que parla de contes i emociones. L’ha escrit, l’Eva Martínez, mestra i experta en literatura infantil.
Feia molt que no apareixia un estudi seriós, potent, i que donés una mirada nova als contes de sempre. I això és el que fa «Sota la pell del llop», una aproximació actual on situa en el seu punt exacte les «emocions dels infants». En paraules de la pròpia autora: El que es proposa en aquest llibre va en la direcció de permetre al nen estar en contacte amb els seus sentiments, siguin els que siguin, perquè progressivament pugui sentir que té permís per estar amb si mateix i comunicar-se amb el seu món emocional. Els contes de fades impacten profundament en l’ànima de qui els escolta perquè no pretenen ensenyar res sinó que es dirigeixen directament a una part nostra molt més profunda i essencial que necessita ser acaronada.
Si sou subscriptors/es de la revista «Viure en família» rebreu el llibre directament a casa vostra durant el mes de maig, i mentre esperem que arribi, podem gaudir amb algunes perles que s’amaguen entre els seves pàgines:
“Darrere de cada princesa delicada, sempre hi ha una heroïna adormida; darrere de cada ogre malvat hi ha un nen que demana una abraçada; darrere d’una pèrfida bruixa, sol ser-hi la mare. Sempre hi ha alguna cosa sorprenent i imprevista Sota la pell del llop.”
“Les mares humanes tenim aquesta limitació, que no podrem satisfer sempre totes les demandes dels nostres fills. Afortunadament, ens queda la confiança que durant la resta del conte ells sabran trobar tresors que no buscarien si nosaltres els hi donéssim.”
“Els contes ens recorden una cosa que hem oblidat en la nostra societat moderna: que podem sentir-nos ferits, febles, fràgils, i que l’heroi que ens salvarà viu dins nostre.”
“Els contes ens recorden als grans per on hem caminat, quins són els passatges que ens han atemorit i quins cal tornar a transitar. També són beneficiosos per als adults, ajuden a curar velles ferides i a donar-li al nostre nen interior algunes escenes que puguin reparar antigues penes amb nous i inesperats desenllaços.”
“No podem prendre’ls el llop, ni la bruixa, ni altres monstres, ja que deixaríem els nens sols amb els seus terrors més foscos a dins.”
El llibre l’edita Graó i també hi ha edició en castellà.
He tingut el plaer de fer un petit pròleg i tindré la sort d’acompanyar l’Eva a la presentació que es farà el dia 17 de maig a Vic i el dia 23 a Barcelona.
Si veniu, no us empenedireu… fins aquí puc explicar!
Les jornades literàries que organitza l’Associació de Mestres Rosa Sensat arriben a la tercera edició. Serà el dissabte 26 de novembre i enguany estarà dedicada a la narració oral. Estic content perquè m’han convidat a presentar els ponents de la taula de la tarda, en David Altimir i la Maria Lluïsa Erill, i serà un luxe i un plaer.
Se’ns gira feina perquè tres dies després (dimarts 29 de novembre a les 18 hores a la seu de l’associació (avinguda de les Drassanes, 3, Barcelona) es lliuren els Guardons Marta Marta i un dels premiats és en Joaquim Carbó. El jurat de l’Associació l’ha clavat!
Allà hi serem!
Estic agraït a Catalunya Ràdio per haver-me ofert la possibilitat de seguir, per segona temporada, recomanant un llibre infantil i juvenil cada setmana dins del programa L’Ofici d’educar. La setmana que ara acaba he recomanat “Qui-Què- Qui” d’Olivier Tallec i l’anterior “Train Kids”. Ho podeu seguir entrant a la pestanya de dalt (llibres per somiar – l’ofici d’educar) on vaig penjant els diferents programes que anem gravant: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/llibres-per-somiar/fitxa-programa/seccio/1647/5726/
Aprofito per comentar que, demà dissabte 8 d’octubre a les 21h a l’antena de Catalunya Ràdio emeten el programa “Hi havia una vegada…” El poder transformador dels contes. També és una emissió de l’Ofici d’educar que dirigeix l’Elisabet Pedrosa i en aquesta ocasió parlarem de contes populars i de contes d’autor amb el mestratge de la Teresa Duran. Si no ho podeu sentir, no patiu perquè també es pot escoltar per internet entrant a Catalunya Ràdio i anant a l’apartat “A la carta”.
La 25a edició de la Marató dels Contes que se celebra cada any a a Guadalajara, enguany es farà els dies 17,18 i 19 de juny.
Tots els anys, la ciutat de Guadalajara es transforma en una festa, pel seu caràcter cultural i perquè és eminentment participativa.
Durant 46 hores seguides, el Palacio del Infantado es converteix en un escenari màgic pel qual passen centenars de narradors -nens i grans, individuals i grups, professionals i aficionats, d’aquí i d’allà, … – disposats a fer gaudir a milers d’oients de les seves històries, contes, anècdotes, narracions, poemes…
Però el que li dóna personalitat a aquesta festa és que gira entorn a una cosa tan etèria com la paraula: els milers de paraules pronunciades i escoltades al llarg de tot un cap de setmana, des d’un divendres a les cinc de la tarda fins diumenge següent a les tres de la tarda. Durant tot aquest temps, centenars de persones narren i/0 escolten contes sense parar, sense dormir, menjant ràpidament per seguir comptant i escoltant.
A més a més de les narracions de contes també hi ha una Marató de fotografia, una Marató de ràdio, una Marató d’il·lustració, conferències a càrrec d’especialistes en literatura oral, tallers relacionats amb l’animació a la lectura, exposicions, espectacles, etc.
La Marató té una única norma, i és que els contes han de ser narrats, no es poden llegir.
Si mai no heu tingut l’oportunitat d’assistir a la Marató del Contes de Guadalajara, aquest any que es celebren els 25 i la volen fer grossa, pot ser un bon moment.
Si voleu més informació podeu entrar al web de LA MARATÓN DE LOS CUENTOS http://maratondeloscuentos.org/spip/
O llegir el programa complet clicantPROGRAMA_MARATON_2016
La invitació a la lectura 