Records de l’Escola d’Estiu de Montserrat

Com al llibre «el Petit Príncep» he disfrutat del plaer d’esperar l’arribada de l’Escola d’estiu de Montserrat. Ara ja ha passat; massa de pressa… afegiria.
Han estat tres dies intensos envoltats de bona gent, persones amables, intel·ligents, curioses, amb els que he establert (enfortit, en algun cas) lligams perdurables.
De tot el que he viscut us comento un parell de momentassos.
Un, la sessió de contes a la llum de les estrelles, perduts per les muntanyes màgiques amb els focs artificials que s’albiraven en la llunyania i que algú va dir que estaven situats a Terrassa, la visió d’una cuca de llum, la narració de contes que ens van divertir i entretenir, les aromes, la bona companyia, etc.

El segon momentàs, al menys per a mi, va ser l’acte final amb el reconeixement a la feina dels mestres bibliotecaris que creiem en el poder transformador de la lectura. La gran Carme Rubio va tenir unes paraules molt elogioses que em van pujar els colors i em va donar pas per compartir un joc fet exprés per a l’ocasió. Un final de Jornades que no oblidaré mai.


No tinc més que paraules d’agraïment i admiració envers la Universitat de Vic per haver pensat en mi i a la biblioteca de Montserrat per la cura amb que van organitzar l’espai on exposar les meves publicacions.
També tinc un agraïment personal al Pare Massot, una de les persones més sàvies i estudioses que conec i que representa perfectament l’esperit de la seva comunitat.

Un altre agraïment a la Maica Bernal i la Vanessa Amat per la bona organització i per fer-nos l’estada tan fàcil.
I encara un altre agraïment a tots els ponent que ens van il·luminar amb les seves paraules i ens van obrir “una mirada otra” a realitats diverses relacionades totes elles amb la lectura.


En aquesta Escola d’Estiu de Festa, joia i cançó en la Literatura Infantil i Juvenil hem gaudit de la saviesa d’en Cinto Torrents que ens va endinsar en les festes tradicionals relacionades amb el curs de l’any i amanit amb unes imatges antigues precioses i vam xalar moltíssim cantant les glosses que ens van proposar l’Àlex Carrera i la Gemma Pla, mestres responsables del projecte La glosa a l’escola que durant deu anys s’ha dut a terme a l’escola Puig d’Arques de Cassà de la Selva. Ens van explicar com treballen les rimes i els exercicis que ho faciliten. Va ser una sessió pràctica molt reeixida.

Amb l’Artur Gaia i en Jordi Fusté, membres del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, van compartir les seves experiències i el perquè de la necessitat de recuperar l’hàbit de cantar, completant-ho amb unes jotes tortosines que ens van embadalir.
Em vaig perdre la Ruta artísticoliterària: del monestir a la Santa Cova, a càrrec d’Àngels Rius, bibliotecària de Montserrat, Ramon Pinyol i M. Àngels Verdaguer, responsables de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la UVic-UCC. Llàstima! Però potser l’estiu vinent la repeteixen i em reservaré la data per gaudir d’aquest museu d’art a l’aire lliure, il·lustrat amb poemes de Jacint Verdaguer i comentaris historicoartístics dels monuments que es troben al llarg del trajecte.
Vam tenir una immersió verdagueriana amb la conversa al voltant del musical Ombres i Maduixes, protagonitzada per l’Arnau Tordera, del grup Obeses i amb el professor especialista en Literatura Pere Tió.
I el darrer dia va començar amb els interrogants, dubtes i propostes que ens van fer la Maica i la Vanessa al voltant del llibres i les emociones. Van insistir en que la literatura de qualitat és necessària per al desenvolupament lingüístic, social i emocional de l’infant però també ens van alertar sobre la tendència a usar la literatura a l’escola per tractar determinats aspectes, en ocasions, de manera reduccionista i banal.
Després, la Montse Ginesta ens va parlar d’il·lustracions i dibuixos en els llibres infantils i juvenils. Força interessant i revelador de com els autors reflecteixen el món.
Finament la Glòria Bordons i en Joan Portell van centrar les intervencions en la reveladora taula rodona:
Com engrescar els joves a trobar el gust per la literatura?

La propera edició serà sonada perquè serà la desena i mereixerà la nostra atenció, segur. A mi, com a la guineu del Petit Príncep ja m’han domesticat.

Què significa «domesticar»?
—És una cosa molt oblidada —digué la guineu—. Vol dir «crear lligams».
—Crear lligams?
—Sí —digué la guineu —. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no soc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre.? Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
—Començo a entendre —digué el petit príncep—. Hi ha una flor… em penso que m’ha domesticat…

Plouen poemes! Poesia per a infants

A totes les escoles que conec encara conserven un dels llibres més llegits i treballats en els darrers quaranta anys, una joia anomenada «Recull de poemes per a petits i grans», un poemari amb un format generós que ens ha donat molts moments de joia amb tota mena d’infants.
Avui es presenta un de semblant. A lEs set de la tarda a la llibreria Al·lots de Barcelona. L’han titulat «Plouen poemes!» I és una antologia pensada per a primers lectors. Les compiladors són les companyes de la Universitat de Vic Vanesa Amat i Maica Bernal, juntament amb la Isabel Muntañá, mestra a l’escola El Despujol de les masies de Voltregá.
Les il·lustracions que acompanyen els poemes són molt alegres i fetes totes elles amb figures més o menys geomètriques. Les ha composat en Morad Abselam.
Des de l’editorial EUMO diuen que:
Plouen poemes! conté més de cent trenta textos poètics d’autors en llengua catalana, clàssics i contemporanis: des de Montserrat Abelló fins a Olga Xirinacs, passant per Núria Albó, Joan Brossa, Josep Carner, Miquel Martí i Pol, Miquel Obiols, Joana Raspall i quaranta més.
Com que la selecció s’ha fet pensant en els infants, fins i tot en aquells que encara no llegeixen, els textos contenen sempre elements atractius per treballar i desenvolupar el llenguatge i la sensibilitat literària: repeticions de sons, jocs de paraules, rodolins, cal·ligrames, metàfores, històries amagades…
Per a les editores és important que el llibre sigui un recurs per a la lectura en veu alta, tant a casa com a l’aula. Per això, Plouen poemes! inclou també composicions de tradició oral, com refranys i embarbussaments, que permeten un treball ric d’expressió oral gràcies al ritme, la musicalitat i la rima dels seu versos.

Podeu llegir alguns dels poemes clicant AQUÍ

Faules de sempre i altres contes d’animals

Baner Faules_

Les faules són un gènere literari molt antic que conserva, encara, la força de la seva imaginació i la possibilitat d’extreure’n un ensenyament. Normalment són peces breus que les fan ideals per començar o cloure una sessió de contes.
Isop, Fedre, però sobretot, La Fontaine, han estat els grans mestres d’aquest gènere en el que els personatges són animals que posen l’accent en alguna qualitat, virtut o vici humà, per oferir-nos una moralitat que ens fa reflexionar en com som les persones.

L’editorial Eumo, adscrita a la Universitat de Vic, que normalment publica textos pedagògics, també té una col·lecció que anomenen Contes. Dins d’aquesta col·lecció acaben de presentar un recull de faules. De la mà de la Maica Bernal i la Carme Rubio, dues excel·lents professores de l’escola de mestres de la UVIC, amb qui he tingut la sort i el plaer de compartir algunes aventures relacionades amb la literatura infantil i l’educació, ens ofereixen aquestes Faules de sempre i altres contes d’animals.
Algunes de les  faules són abastament conegudes, com és el cas de La tortuga i els dos ànecs, adaptació lliure d’una faula de La Fontaine però n’hi ha d’altres que provenen de la tradició búlgara, sarda o italiana i, de ben segur, ens sorprendran.

A la promoció que fa l’editorial podem llegir:paó i deesa007
Aquest llibre ens porta al món fantàstic de gallines més astutes que una guilla, formigues eixerides, ratolins presumits i óssos gemegaires. En comptes de comportar-se com el que són, aquests animals actuen com les persones. I ens mostren, amb humor i murrieria, tots els defectes humans.

Les faules s’acompanyen d’unes il·lustracions de la Laura Reixach, que usa els colors càlids i terrosos per donar-li un aire més proper i alguns dels animals els humanitza amb petits detalls de peces de roba (bufandes, camises, etc..). Una il·lustració clàssica i elegant.
L’edició està cuidada, amb lletra de cos generós i paper del bo, que fan d’aquest llibre un objecte delicat que caldria incloure en la carta als Reis.
Amb la col·laboració del servei de biblioteques de L’Hospitalet han organitzat una presentació a la biblioteca Tecla Sala. M’han convidat i ja he començat a preparar la narració d’una d’aquestes faules, tal com faran les autores. Crec que pot ser una presentació diferent, a la que hi esteu convidats, faltaria més!
El fliyer que anuncia la presentació és el següent:

presentacio_Faules_Hospitalet (2)
Aprofito per citar les tres darreres novetats de la col·lecció Contes, relacionades amb la cultura popular i les nostres tradicions:

Coberta_BusquemHome.smallBusquem l’home dels nassos
Pilarín Bayés | Adelina Palacín | Assumpta Verdaguer
Dins la col·lecció En Pau i la Laia, que ja deu anar al voltant dels quaranta títol de la sèrie, aquest home dels nassos, que té tants nassos com dies té l’any, es passeja per pobles i ciutats cada 31 de desembre. En Pau i la Laia el volen veure de totes passades, però comença a nevar i es fa difícil circular pel país. Aconseguiran de veure’l, malgrat tot?

fem-el-pessebre_9788497665285.smallFem el pessebre d’Eva Santana Bigas
Avui la Maria s’ha posat a fer el pessebre. Ho té tot a punt: la molsa, el bou i la mula, el nen Jesús, un caganer, fins i tot un dimoni! Què seria un Nadal sense pessebre! I un pessebre sense neu?

 

on_ha_anat_tio.smallOn ha anat el tió? d’Eva Santana Bigas
On ha anat el tió? S’ha escapat de casa? Aquest matí, en Pau s’ha endut un bon ensurt quan ha vist que no hi era.