L’escola a la literatura infantil

A l’escola els nens passen moltes hores, durant molts anys. És un espai amable on es canta, es riu, es juga i s’aprèn, un espai propici per a l’aventura on la literatura troba l’escenari ideal per recrear tot tipus de situacions.

En general, la visió de l’escola de primària que es dona és la d’un lloc acollidor on els infants creixen feliços, fan amistats, viuen històries divertides i, des de la seva mirada, qüestionen i avaluen el sistema educatiu. Altra cosa és quan els protagonistes van a l’institut. En aquest cas, apareixen situacions més complicades com el bulling, les bandes o els primers enamoraments; els mals socials afloren, es fan evidents en aquest microcosmos adolescent, on no hi falten els estereotips del professorat.

Les històries que passen a les escoles tenen un component d’atracció envers els infants lectors perquè es veuen reflectits en les peripècies o les poden comparar amb el que ells coneixen. Per això és tan habitual i proliferen les novel·les de formació situades als centres educatius, un bon escenari on els autors fan viure als protagonistes.

Normalment són nens o nenes que narren en primera persona tot allò que els preocupa o els passa i així veiem com interactuen amb altres infants i amb els adults que treballen a l’escola, ja siguin mestres, psicòlegs o directors.

El model d’escola que veiem a les obres per a infants i joves varia força segons les edats a les quals van adreçades i també si són còmiques, de fantasia o informatives. En algunes, el centre educatiu és un lloc acollidor i en d’altres és terrorífic. Veiem escoles on l’intercanvi, la col·laboració, el foment de la curiositat, regeixen la vida. I n’hi ha d’altres on es veu com un lloc discriminador, competitiu, allunyat de la realitat.

Merveilleuse êcole

La literatura infantil és un mirall dels canvis socials, de l’evolució de les normes de convivència i de les relacions que estableixen les criatures a casa i a l’escola i, per això, posar en mans de l’alumnat relats on pugui comparar les seves pròpies experiències amb les dels herois de paper és una bona manera d’incentivar la lectura.

A diferència del que ens recorda Tolstoi en el formidable inici d’Anna Karènina —Totes les famílies felices s’assemblen— cada escola és singular. Només cal entrar en diferents escoles, observar i flairar el que allà es viu, per adonar-nos si hi ha un ambient que convida a l’estudi, a l’aprenentatge significatiu. Només cal passejar-se i parar atenció per copsar si es parla a les aules, si es canta, si els infants són feliços en aquell espai o si, per contra, es nota certa tensió. Bé, de fet, dins d’un mateix centre hi ha mestres que estableixen lligams i complicitats meravelloses amb els seus alumnes, amb mètodes diferents.

Cadascú de nosaltres tenim records de la nostra escola i, òbviament, els autors també recorden com era el centre on van anar de petits, coneixen el dels seus fills i els que han vist si han pogut entrar a les aules a presentar les seves novel·les.

A més, tot i que l’escola no va al mateix ritme que la vida, també va canviant. A la literatura infantil queda reflectit, i llegir com era l’escola de fa trenta, cinquanta, cent anys és un exercici interessant perquè ens permet comparar-la amb la que coneixem.

Los distintos

A la revista Guix d’aquest mes de gener, he publicat un article on parlo d’algunes bones lectures que ajuden a entendre com ha evolucionat l’escola i presento exemples de les més repressives com a lloc aterridor — “La composición” o “Los distintos”, per exemple — fins a d’altres que s’aboquen a la vena còmica o la sàtira, com a “Poca broma amb l’escola!” o “Llegendes del pati: La mitja hora dels herois”.

Podeu llegir l’article a la revista GUIX del mes de setembre, núm. 481. També a AULA en castellà.

Formació (virtual) a l’Institut de la Infància (Sant Cugat)

El proper dissabte dia 20 de març, justament un dia abans que comenci la primavera, a l’Institut de la Infància organitzen una sessió formativa doble (matí i tarda).

Al matí es centraran en la quotidianitat de la vida escolar dels infants de cicle infantil i hi haurà tres potents intervencions d’en Gino Ferri, en David Altimir i l’Eva Sargatal.
Tota la informació i les inscripcions a través del web de l’Institut.

La tarda serà per a la literatura infantil. En la meva intervenció em centraré a retre un homenatge als escriptors anglesos que van ser precursors i visionaris del camí que després han anat seguint molts altres autors i autores. Recordaré la feina d’Anthony Browne i Michael Rosen i d’altres autors i autores que em semblen genials.

EL PROGRAMA DE LA TARDA ÉS AQUEST:
16:00 h Inauguració i benvinguda.
16:10 h Conferència Inaugural amb Noemí Mercadé, editora de Combel.
17:00 h L’hora del te amb Lord Jaume Centelles. Homentage als septuagenaris de la Literatura infantil anglesa: Anthony Browne, Michael Rosen, Julia Donaldson, Sam Mc Bratney, Martin Wadell.
17:45 h Presentació d’àlbums il·lustrats que no poden faltar a casa, a la biblioteca i a l’escola. Amb Núria Vouillamoz i Mont Soler (Llibreria Pati de llibres).
18:30 h Recursos i experiències: Minimons de Sant Jordi. Quan i com apropem els contes als Minimons amb la metodologia Crealij de l’Institut de la Infància. Diana Comes.

Inscripcions, programació i altres qüestions clicant a:
https://institutdelainfancia.org/grans-llibres-per-a-petits-lectors-literatura-infantil-de-0-a-6-anys/

Les heroïnes de la literatura infantil

Fa uns mesos, al Palau Robert (Barcelona) es va organitzar una exposició que duia per títol «Feminista havies de ser» on es feia un recorregut pels motius que justifiquen la necessitat del feminisme al segle XXI. L’exposició, comissariada per la periodista i escriptora Natza Farré, presentava dades relatives a aspectes com la diferència salarial, l’assetjament sexual, les tasques domèstiques, el prestigi social, la banalització de la salut femenina, la història recent de la conquesta dels drets de les dones, etc. i també es feia esment a activistes com l’Angela Davis —He deixat d’acceptar les coses que no puc canviar. Estic canviant les coses que no puc acceptar— o la Marielle Franco, política brasilera, feminista, defensora dels drets humans i del moviment LGTBI, assassinada per la seva defensa de les dones i els més vulnerables.
En sortir, les preguntes que em vaig fer com a mestre n’eren moltes i una, en concret, feia referència a si la literatura infantil i juvenil també ha patit o pateix aquest biaix masclista, si els protagonistes o els temes es tracten des d’una òptica poc igualitària.

Així comença l’article que amb el títol «De la terra de les Meravelles a Invernàlia. Les heroïnes de la literatura infantil i juvenil» podeu llegir aquest mes de març a la revista GUIX.

El podeu descarregar clicant AQUÍ

Aquest mes (com tots, vaja!) a la revista GUIX hi ha força articles interesants. L’índex del número d’AULA és el següent:

EDITORIAL
Sumamos nuevos profesionales en la escuela

EN VOZ ALTA
No sirvo para esto
Márquez Ordóñez, Antonio Alberto

RETRATO
Lluís Vila: «En las escuelas, además de más maestros y maestras, también hacen falta otros perfiles profesionales como el de la educadora y el educado
Forner Calpe, Rosa MariaAULA DE …: La educación social en la escuela
Educamos entre todas
Guitart Aced, Rosa M.
Incorporación de educadores sociales en las escuelas
Barranco Barroso, Rut / Bretones Peregrina, Eva
Una experiencia de educación social en la escuela
Santos Ponce, M. Dolores
La intervención comunitaria desde el sistema educativo
Sáez Pérez, Miguel Marcos

REFLEXIÓN
La LOMLOE a debate: ¿qué modifica la nueva ley?
Trujillo Sáez, Fernando
Punto y aparte en el Primer Congreso de Educación Pública: Valoraciones del Grupo Promotor
Grup Promotor del Primer Congrés d’Educació Públic

EN LA PRÁCTICA
Tafonomía en educación primaria
Muñoz Rodríguez, Mónica / Precioso Costa, Celia / Ferrando Bueno, María / Veiga Graña, Olalla / Arceredillo Alonso, Diego / Blasco, Ruth
Una redacción y un plató de televisión en la escuela
Flórez Fernández, Andrés
La música: una herramienta de integración en el aula
Polini, Erica / González Martín, Cristina / Ortín Lozano, Ruth

VENTANA ABIERTA-LECTURA/ESCRITURA
De la tierra de las Maravillas a Invernalia
Centelles Pastor, Jaume

TEMA DEL CURSO
Las maestras de apoyo en los centros inclusivos
Alcón Ayora, Celia / Montserrat Ferrer, Diana

YA LO DECÍA…
León Tolstói y la escuela de Yásnaia Poliana
Sanchez Margalef, Ferran

ACTIVISMO CLIMÁTICO
Hacia el residuo cero
Franquesa Codinach, Teresa / Vilar Recasens, Marta / Meléndez Aguilar, Gemma

TIC-TAC
CoSpaces_Edu, el poder de los videojuegos al servicio de la historia
Codesal Patiño, María Begoña

STEM/STEAM
PrograMación en Scratch con «M» de matemáticas
García León, Gorka

PUENTES ESCUELA-FAMILIA
Comisiones mixtas de familias y maestros y maestras en la escuela Els Encants
París Romia, Gemma

VISUAL THINKING
El trabajo en el aula con grupos estables de convivencia (II)

CUÍDATE
Relaciones familia y escuela en un curso marcado por la COVID-19. Respuestas saludables
Equip Cuidem-nos

EL HATILLO
Biblioteca de Aula. Encuentros y convocatorias

MILENA EN CUESTIÓN
Turu Sánchez, Joan

Més informació al web de Graó: https://www.grao.com/es/producto/revista-aula-302-marzo-21-la-educacion-social-en-la-escuela-au302

El abrazo de la literatura


Estic feliç de comunicar-vos la publicació d’un assaig al voltant dels llibres que m’agraden i que considero que poden ajudar els infants a créixer.

Es titula «El abrazo de la literatura» i l’he escrit amb admiració envers els llibres que ens conviden a pensar i ens ajuden a trobar respostes al silenci. També dels llibres que ens parlen de temes vitals, d’aquells temes que ens ofereixen pensaments i idees per a una educació en valors, d’aquelles lectures que ens sacsegen per dins i ens il·luminen el camí.
El llibre pretén ser un document pràctic que faciliti el coneixement de títols de literatura infantil que tracten sobre alguns dels temes universals.

A la primera part exposo algunes reflexions compartides que intenten donar resposta a aspectes relacionats amb la lectura. Parlo també d’història de la lectura, fake news i lectura en pantalles, i plantejo les estratègies que ajuden els nens a comprendre el que estan llegint.

La segona part està estructurada seguint un ordre de dins cap a fora, d’allò personal a allò més general. Són cinc blocs en els que hem seleccionat per a cada un d’ells tres temes i a cada tema hi ha tres lectures que abasten diferents franges d’edat.
Al primer bloc, titulat «A bordo del Proteus» en record de la novel·la d’Asimov «Viatge al·lucinant», hi trobareu aquells llibres que versen sobre el creixement personal i la relació amb els altres. Se centra en aspectes d’autoconeixement, ètica i filosofia de vida.
El segon és «Dickens vive» titulat així per Charles Dickens, autor anglès que va escriure obres plenes de sentiments trobats. Els sentiments convé conèixer-los per poder controlar-los. Tres d’ells, els tractem en aquest capítol: La por, la venjança i el dol.
El tercer, «Círculo de confianza», relata situacions que ens passen amb la família més propera, englobant als germans, pares, mares i avis. També formen part del cercle les mascotes.
El quart, «La tribu educa», és un homenatge a Tonucci, pedagog italià que defensa una infància autònoma, usant aquesta frase per valorar a tots els que conformen el món proper a l’infant: L’escola, els veïns, els amics, els grups de teatre, les activitats extraescolars, la biblioteca, etc., com a agents educadors.
L’últim bloc ens obre els horitzons al viatge, a escalar muntanyes per poder gaudir del paisatge, per no perdre’ns i per comprendre la transparència que explicava Neruda quan deia que el món és «Una esfera de cristal». Les propostes lectores d’aquest bloc inclouen també alguns enginys mecànics que ajuden a la conquesta de nous mons.

Aquests temes són recurrents, repetits i conformen un corpus que plana per les aules, tot i no ser, de vegades, curriculars. La vida de l’escola és això, precisament, “vida” que es va construint i que necessita donar respostes a uns alumnes que, sovint, tenen altres necessitats, altres inquietuds i mil preguntes.

Cadascuna de les lectures va acompanyada d’una proposta didàctica, més o menys estimulant, divertida, reflexiva o emotiva.
Confio en que aviat el puguem presentar físicament. M’agradarà conversar-lo amb vosaltres.

El podeu adquirir clicant AQUÍ

Joc: La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap

 

Ressenyes:

Jaume Carbonell al Diari de l’educació: https://diarieducacio.cat/dotze-llibres-sobre-educacio-collita-de-2020-1r-semestre/

Laura Lagunas al GUIX de juliol 2020: aquí

Susanna Turon: No estem sols, al Blog Escola de Llibreria

El abrazo de la literatura, un ensayo crítico. Por Yosoytuprofe

LES DADES:
Títol: El abrazo de la literatura. Itinerarios lectores para infantil y primaria
Autor: Jaume Centelles
Editorial: Graó
Col·lecció: Graó educación, núm. 334
Barcelona, 2020

Joc de cartes: El árbol de los recuerdos

Literatura infantil i autoestima

 

La revista Guix de novembre conté un article sobre literatura infantil i autoestima en el que l’autora ens parla de com els llibres il·lustrats són una bona eina per tractar les emocions.
M’ha agradat veure com les mestres que comencen incorporen els àlbums il·lustrats com a element bàsic de comunicació a l’escola.
En aquest article, l’Anna Maria Hidalgo ens parla dels efectes positius per al creixement dels infants i diu (copio algunes frases):

[…] Quan llegim som capaços d’emocionar-nos, de gaudir, de distreure’ns… però la lectura també crea un efecte directe a la nostra autoestima que ens permet comparar, reflexionar i imitar bons comportaments oferts per les històries i els seus personatges meravellosos.
L’autoestima, pel que fa a la influència de persones afectivament properes o d’altres socialment importants en la vida dels infants, repercuteix en el seu desenvolupament personal integral i en les relacions socials que s’estableixen amb el pas del temps.
L’autoestima és el que un nen creu d’ell, tot i que el que cregui no correspongui amb el seu comportament i/o realitat.
Una bona eina educativa per iniciar un treball emocional relacionat amb l’autoestima són els àlbums il·lustrats i els llibres amb il·lustracions perquè ajuden, a més a més del desenvolupament de la comprensió lectora, a millorar el pensament crític i les relacions humanes; som persones que necessitem sentir-nos vinculats als altres per estar, també, bé amb nosaltres mateixos.
Els llibres ens ajuden a incidir en aspectes com la vinculació amb d’altres persones o animals, a conèixer les diferències entre individus, a confiar en els demés, a superar les pors i, en definitiva, a conèixer-nos millor.

A la segona part ho exemplifica amb una pràctica relacionada amb el llibre «Mart, l’elefant d’un altre planeta» que ens explica com una cinta rosa lligada en una pota recorda a en Mart cada dia que no s’ha de descuidar d’alguna cosa important. Volent saber el perquè de la cinta rosa, en Mart fa una visita diària als seus amics per veure si el poden ajudar a dilucidar el misteri. Tots el reben amb alegria i el conviden a un àpat, però no n’hi ha cap que sàpiga què s’amaga rere la cinta rosa. O potser sí, ja que és justament la cinta rosa la que ajuda en Mart a emprendre el nou dia amb la joia de qui té un objectiu al davant i una pila d’amics amb els qui compartir-lo. Una entranyable història sobre la memòria, l’amistat i el sentit de la vida.

 

 

José Ángel Labari, l’Il·lustrador del mes (febrer 2018)

Hi ha un grup cada vegada més nombrós d’il·lustradors que combinen els treballs a la literatura infantil amb altres passions com poden ser el disseny gràfic o els còmics. Un és en José Labari, amb qui vaig tenir la sort de compartir la experiència de gestació d’uns personatges i unes històries per a infants de quatre anys a l’editorial Cruïlla.
Em va agradar molt veure tot el procés que segueix i imagino que és el que fan altres autors. Primer va definir el personatges, després ens va presentar els decorats, les accions, els enquadraments, etc. És un treball molt creatiu perquè si el text apunta, per exemple, que “En una vall a prop del Bosc daurat, tot està disposat per a la celebració de l’arribada del bon temps” o “a l’altra banda de els muntanyes nevades, on comença l’arc de Sant Martí, entre el gel i la boira” amb aquest pocs incidís, au! espavila i imagina el teu propi escenari. És en aquesta part del procés quan s’esdevé la màgia i, els que som maldestres amb el llapis, veiem com algú altre plasma negre sobre blanc quelcom que sovint no s’assembla al que hem pensat. I és genial!

He conegut alguns il·lustradors i il·lustradores i tots tenen en comú que són molt treballadors, sovint solitaris, i que hi dediquen moltíssimes hores a fer i a refer, fins a l’extenuació (literal). Ara que, després, el resultat paga la pena.
Aquest mes presento al José Ángel Labari, un  il·lustrador que té la taula plena de projectes i l’agenda superplena d’idees i encàrrecs.


En José diu:
Nací en el 1977 en Pamplona (Navarra). Mi interés por el dibujo viene ya desde muy pequeño. Siempre he estado rodeado de libros de cuentos y de cómics que leía una y otra vez. Me encantaba pararme a observar los dibujos que luego intentaba copiar inventando mis propios personajes y las aventuras en las que se veían envueltos.
A los 18 años vine a Barcelona a estudiar la carrera de Bellas Artes. Después de terminarla empecé a buscarme la vida como dibujante. Conseguí publicar 5 cómics dibujados y escritos por mí, estuve un año trabajando en una empresa de dibujos animados, colaboré durante 3 años en una revista de humor gráfico y durante 2 años colaboré como dibujante de una tira cómica en un periódico.
Actualmente estoy más interesado por el mundo de la ilustración. Me encanta dibujar, disfruto enormemente, sobre todo si son trabajos dirigidos al público infantil, sin duda el público más exigente. Me apasiona inventar personajes, crear historias con ellos y plasmarlo todo en dibujos.
Así que si estas buscando un ilustrador eficiente, divertido, profesional, versátil, rápido y más cosas que diría mi abuela, no busques más porque ¡¡¡ya lo has encontrado!!!

Si el voleu conèixer més a fons podeu visitar el seu bloc J. A. LABARI Ilustrador: http://plxigls.blogspot.com.es/
I també veure il·lustracions seves a Pinterest: https://www.pinterest.es/jalabari/jalabari-imc/

Li estic agraït perquè la imatge que encapçala aquest bloc és un fragment d’un dels contes de Les històries de la fada Nora que compartim.

El podeu trobar en altres projectes solidaris com Dibujos por sonrisas on, juntament amb d’altres artistes, recullen diners per a projectes solidaris en els camps de refugiats. Podeu consultar el projecte a: https://www.dibujosporsonrisas.org/ (Cada dibujo que escoges se convierte en ayuda directa gracias a tu donativo para el campo que lo necesita. Así de fácil. Así de solidario.)

Gràcies José!

Literatura infantil a l’Aula TV de l’Hospitalet

Aula L’H és el programa d’Educació de Televisió de l’Hospitalet que s’emet els dimecres a les 20 hores. Està estructurat en una secció d’entrevistes, un espai per a notícies d’actualitat, reportatges en profunditat i seccions de participació directa d’alumnes i professors de la ciutat. Fan bona feina visitant les escoles i parlant amb alumnes, mestres i pares i mares per tal de compartir l’experiència d’aprendre.
El passat dimecres 31 de gener em van convidar a parlar de literatura infantil. Quan em va trucar la Núria Toril, presentadora i conductora del programa, vaig acceptar immediatament perquè si ha una oportunitat als mitjans (ràdio, premsa o tele) de recordar que la literatura és part vital de la nostra quotidianitat, l’hem d’aprofitar.
Si voleu veure el programa ho podeu fer anant al web de TV L’H o també clicant a l’enllaç següent:
http://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/12452113

una selfie post gravació

Una nova terra. Una vivència compartida.

L’Associació de Mestres Rosa Sensat acaba de publicar la reedició d’aquest llibre clàssic d’en Paco Candel, amb les il·lustracions originals d’en Cesc i la traducció de la Marta Mata.
Es tracta de la primera edició en català d’aquest conte que és va publicar l’any 1971, dins de la col·lecció «Desplegavela» de l’editorial La Galera. El text en castellà és anterior, del 1967. La col·lecció «Desplegavela» es deia així perquè les pàgines del final s’obrien en forma d’acordió. En l’edició que ara s’ha reeditat, aquest detall no hi apareix, imagino que per estalviar costos.
El llibre és un regal per diversos motius.
Primer perquè recupera un text mític i ens recorda la figura d’aquests escriptor tan proper per als qui, com jo, ens hem mogut pels mateixos espais físics. Sovint hi vaig a la Zona Franca on hi viu part de la meva família i on hi ha la magnífica biblioteca que porta el nom d’en Paco Candel. Mentre passejo pel barri i pels carrers on vivia l’autor, el recordo.
També perquè els qui som de l’Hospitalet tenim un deute amb ell des de l’època en que va ser elegit regidor de la ciutat per la llista del PSUC i es va fer càrrec de la regidoria de Cultura. Era l’any 1979.
En tercer lloc perquè la història que explica «Una nova terra» és la història de moltes de les nostres famílies que van arribar a Catalunya els anys 50 i 60 amb les mateixes condicions dels protagonistes del relat. A més, les anècdotes i les situacions que s’expliquen són compartides.
I finalment perquè «Una nova terra» continua essent actual i encara avui hi ha fluxos migratoris que viuen la mateixa circumstància vital.

El relat l’explica un infant i comença quan ell, la germana i la mare reben una carta del pare que va marxar a treballar a una gran ciutat. Agafen el poc que tenen i emprenen un llarg viatge de tres dies en tren fins a la ciutat. Hi van neguitosos perquè no saben què es trobaran.
S’instal·len en una barraca que el pare ha comprat.

El pare pregunta:
—Què us sembla?
—Estupenda! Està molt bé!
La barraca, si fa no fa és com la cova que teníem al poble.
El que jo no sé és d’on sóc, ara. Jo era del meu poble; però ara, d’on sóc?

La narració continua explicant com els infants van a l’escola, com juguen al parcs, com fan nous amics i com van descobrint els espais que els envolten.
El somni de la família és aconseguir un dels pisos que s’estan construint a l’extraradi.

Aquests jardins tenen a la vora unes cases molt, molt altes. Al poble no n’hi havia pas. Aquestes cases es diuen pisos. Uns amics meus hi viuen. Jo hi he pujat. M’agraden els pisos perquè hi ha lloc per a tot. I també perquè es veuen moltes coses i moltes cases de la ciutat des de la finestra.

Al web de l’Associació han penjat un Vimeo amb imatges del conte que podeu veure a continuació:
https://vimeo.com/238939856
Al grup de treball «Passió per la lectura» el comentarem en la propera sessió i valorarem si l’incloem en la tria sobre llibres que parlen de les ciutats. Diria que sí.
Aquest llibre i la resta de títols de la Col·lecció (que comença a fer molta patxoca) els podeu aconseguir entrant a http://rosasensat.org/editorial/ca/colleccions/?colleccio=MARS

LES DADES:
Títol: una nova terra
Autor: Francesc Candel
Il·lustrador: Cesc
Traductora: Marta Mata
Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat
Col·lecció: MARS, 10
Pàgines: 28

Kees Moerbeek, l’il·lustrador del mes (setembre 2017)

Kees Moerbeek

Els pop-up són uns llibres per a infants i per a adults que es caracteritzen perquè juguen amb la sorpresa de veure com les imatges prenen volum. Passar pàgina i veure com es despleguen els personatges i els paisatges és fascinant i un oooh! acompanya a cada escena. L’única pega que tenen és que a l’escola cal tenir-los ben cuidats perquè sovint els infants hi posen les seves mans curioses a sobre intentant esbrinar quina és la màgia que s’amaga entre els plecs i les pestanyes, i el resultat sol ser un full estripat o malmès. Ja procurem que ho entenguin i els avisem que són llibres fràgils i delicats però tot i així acaben força deteriorats.
De tota manera, el plaer que proporcionen segur que ajuda en allò que anomenem la invitació a la lectura i a la descoberta.
Hi ha autèntics genis de la composició en tres dimensions. A casa nostra, per exemple, els d’en Xavier Salomó són molt celebrats i altres com el mític Popville encara segueixen essent insuperables. De tots els artistes que es dediquen a la composició en volum, als pop-ups, he triat com a il·lustrador d’aquest mes a en Kees Moerbeek, un enginyer del paper holandes que fa llibres i obres realment diferents. El vaig conèixer amb els seus llibres cascada que va editar Pirueta fa uns anys. Alguns dels seus llibres estan descatalogats malauradament però es poden aconseguir en anglès, francès i/o altres idiomes.
Kees Moerbeek, a més de llibres per a infants, també ha fet exposicions i muntatges espectaculars com el pop-up que va dissenyar per a una empresa de contenidors holandesa, la APMT, la més avançada del món, amb grues i vehicles de transport completament robotitzats i controlats per ordinador i zero impacte de CO2.
El llibre mostra les principals activitats d’aquesta terminal de contenidors d’última generació.

Un altre llibre impactant va ser el que va fer per a una òptica belga. En Kees Moerbeek va dissenyar el llibre pop-up més gran mai realitzat. Feia 4 m per 3 m quan estava tancat però quan s’obria els objectes emergents arribaven a 2,35 m. d’alçada.  El llibre, titulat “La meva paraula“, va ser utilitzat com a promoció en un anunci de televisió.
Podeu veure com es va fer al següent vídeo:

Però allò que ens interessa són els llibres per a infants. Els més curiosos són els llibres cascada (Roly Poly) en que el conte està dins d’un cub que es va obrint i va mostrant les diferents escenes. Es tracta d’anar obrint les caixetes i a dins veiem les escenes dibuixades i en relleu fetes de forma increïble perquè no es trenquin fàcilment i sigui senzill de moure i de recollir quan s’acaba el conte.
Us passo alguns dels llibres d’en Kees Moerbeek que podem trobar en català o castellà
La petita capsa dels horrors
Els tres porquets
La Ventafocs

Persecución feroz
Les aventures del conillet Benny
Bon Nadal
No puc dormir
Quan els ferotges pirates se’n van a navegar
Els quatres valents escaladors
Qui m’espia?
Sis valents exploradors
De l’1 al 10

Trobareu més informació al web de l’autor:
http://keesmoerbeek.com/
I per conèixer-lo una mica més, podeu veure el següent video i unes fotos que he manllevat del seu web.

Del maravilloso libro de Calila y Dimna

image001Contar la HISTORIA con mucho ARTE

Si viviu a Madrid o penseu anar-hi algun dels dies que la Rocío Martínez explica com va dibuixar el llibre Calila y Dimna, no us penedireu. Comparteixo la informació perquè crec que val a la pena i aprofito per tirar la canya a alguna de les llibreries que a casa nostra fan tallers similars. A veure si alguna s’anima!

Diu la Rocío: Si os apetece venir a escuchar la historia Del maravilloso libro de Calila y Dimna, si queréis saber cómo lo hice, si os gustaría hacer un cuentito con su misma estructura… ¡Os espero!

Calendari:
Divendres 16 de desembre a les sis de la tarda a la llibreria El DRAGÓN LECTOR
Dissabte 17 de desembre a les 12 h. a la Llibreria JARCHA
Diumenge 18 de desembre a la tarda a LA NAVIDEÑA, al centre cultural del Matadero.
Divendres 23 i dissabte 21 de gener a les 12 a la Casa ÁRABE

 

calila1

calila2

image003

image007