Del maravilloso libro de Calila y Dimna

image001Contar la HISTORIA con mucho ARTE

Si viviu a Madrid o penseu anar-hi algun dels dies que la Rocío Martínez explica com va dibuixar el llibre Calila y Dimna, no us penedireu. Comparteixo la informació perquè crec que val a la pena i aprofito per tirar la canya a alguna de les llibreries que a casa nostra fan tallers similars. A veure si alguna s’anima!

Diu la Rocío: Si os apetece venir a escuchar la historia Del maravilloso libro de Calila y Dimna, si queréis saber cómo lo hice, si os gustaría hacer un cuentito con su misma estructura… ¡Os espero!

Calendari:
Divendres 16 de desembre a les sis de la tarda a la llibreria El DRAGÓN LECTOR
Dissabte 17 de desembre a les 12 h. a la Llibreria JARCHA
Diumenge 18 de desembre a la tarda a LA NAVIDEÑA, al centre cultural del Matadero.
Divendres 23 i dissabte 21 de gener a les 12 a la Casa ÁRABE

 

calila1

calila2

image003

image007

Xerrada “L’educació sexual a l’escola i a la literatura infantil”

explica-mhoComparteixo la informació de l’Associació de Mestres relativa a la organització d’una xerrada sobre el llibre de Katharina von der Gathen Explica-m’ho. 101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant, editat per Takatuka aquest 2016.

La trobada serà el dimecres 19 d’octubre a les sis de la tarda a la Sala d’actes de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (avinguda de les Drassanes, 3. Barcelona). Comptarà amb la presència de l’autora acompanyada de la Cristina Correro, membre del grup de treball Art i Literatura i de la Mariona Trabal, mestra i bibliotecària de l’escola Orlandai.

La xerrada és gratuïta, però per qüestions d’aforament cal inscriure’s. Ho podeu fer entrant a la pàgina http://www2.rosasensat.org/post/xerrada-l-educacio-sexual-a-l-escola-i-a-la-literatura-infantil on, a més, hi trobareu tota la informació.

D’aquest llibre ja en vam parlar en aquest bloc el dia 11 d’abril. Ho podeu rellegir clicant AQUÍ

logos_xerrada_sexual

Màquines, artilugis, enginys i altres andròmines

gilbertlegrand

imatge de Gilbert Legrand

Gianni Rodari deia que “el món de les joguines no té límits. Es reflecteix i interfereix amb el món adult, en la seva realitat canviant. Hi figuren fins i tot els tancs, per desgràcia… Hauríem de relacionar íntimament els tres substantius imaginació-joc-llibre per tal d’aconseguir que la literatura no caigui sobre els nens com un pes extern, o una tasca avorrida, sinó que surti d’ells, visqui amb ells, per ajudar-los a créixer.”
I també deia que els infants, durant el seu creixement, travessen una fase en què els objectes els hi serveixen sobretot com a símbols i que, fins i tot, els llibres s’haurien de considerar joguines, com la pilota o la nina, però fets de paraules i d’imatges.

El cert és que el llibres que inviten a jugar, a imaginar, a crear, tenen molta acceptació entre els alumnes, perquè els objectes estranys, els artefactes, sempre ens han acompanyat a la nostra vida diària (des del telèfon mòbil fins a les tisores o l’ascensor) i els trobem a la mitologia grega (les ales d’Ícar, el cavall de Troia), al cinema (els gadgets de l’agent 007), als tebeos (els invents dels professor Franz de Copenhaguen) però, sobretot, a la literatura.

Christian Voltz 10

Imatge de Christian Voltz

La literatura infantil i juvenil no és aliena a aquesta necessitat d’inventar nous món, noves formes de vida, nous objectes. Així trobem llibres on els objectes inanimats prenen vida (Era fosc i sospitosament tranquil), altres on apareixen enginyis que funcionen (L’extraordinari enginy parlant del professor Palermo), altres amb objectes imaginaris a partir d’elements de la natura (el taller de les papallones), artefactes fets amb objectes quotidians (Lindbergh: l’agosarada història d’un ratolí volador), etc.

Són llibres que es presten a imaginar però també a crear a partir de les propostes que, fàcilment, podem deduir. Són llibres que lliguen directament la ciència amb el medi, la plàstica, la imaginació, i conviden al treball cooperatiu. Aprofitem-los!

Durant el curs que ara acabem, el grup de treball Passió per la lectura hem elaborat un material al voltant d’alguns llibres que podeu consultar si entreu a la pestanya Propostes didàctiques que trobareu a la barra superior. El material complet estarà a partir del mes de juliol a la vostra disposició a la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.DSC00999
Els libres dels quals hem elaborat una proposta són:

Objectes imaginaris a partir d’elements de la natura
El taller de las mariposas
Mondo babosa
El país de jamás lo creerás
Artefactes fets amb objectes quotidians inanimats
Ens enlairem
El abuelo de Zulaimar
El pequeño inventor
Lindbergh: L’agosarada història d’un ratolí volador
Metamorfosis d’objectes inanimats que prenen vida
¿Todavía nada?
El gran Bazar
La princesa de Trujillo
El árbol tan poco árbol
Era fosc i sospitosament tranquil
El gran show de las pequeñas cosas
Enginys que funcionen
Pinzón y los inventos
L’extraordinari enginy parlant del Professor Palermo
La invenció de l’Hugo Cabret
Màquines
Trastario
Personatges
50 oficis esbojarrats

w1_aviary_3

Imatge de Hanoch Piven

Respira (conta-contes i taller)

Comparteixo la información de l’editorial FRAGMENTA.

El dimecres dia 24 de febrer, a les 18h, se celebrarà un conta-contes i un taller basat en el llibre Respira, amb text i il·lustracions d’Inês Castel-Branco, a la Biblioteca Sofia Barat (Girona, 64, Barcelona), amb l’objectiu de treballar la interioritat amb els més petits. L’activitat anirà a càrrec de la mestra Meritxell Alonso, de l’escola Escolàpies-Llúria, entitat organitzadora de l’acte, amb la Biblioteca, i de la pròpia autora.

respiraRespira és un diàleg entre un nen i la seva mare a l’hora d’anar a dormir. Però aquest diàleg podria esdevenir-se a qualsevol hora del dia i en qualsevol lloc. Perquè el que representa aquest llibre és un recull d’exercicis il·lustrats que poden ajudar els més petits a prendre consciència de la seva respiració.

—Mare, avui no puc dormir!
—¿Per què?
—No ho sé… Estic nerviós i el meu cap no para de pensar, pensar i pensar…
—¿Vols que t’ensenyi a respirar?
—¿ R E S P I R A R ? Si jo ja en sé, de respirar!
—¿Però t’has parat algun cop a veure com ho fas? Per on entra i surt l’aire, si omples més la panxa o el pit, si ho fas a poc a poc o amb presses…

En la primera part de la sessió es presentarà el llibre Respira, per Inês Castel-Branco. En la segona part es durà a terme el taller de manualitats per construir alguns dels elements visuals que apareixen en el conte, amb Meritxell Alonso.

Emily Arrow, canta contes

emily arrowHe conegut les cançons de l’Emily Arrow, una noia d’Ohio que va estudiar música (piano) i es va graduar com a mestra de música a Boston. Mentre treballava en una escola va començar a col·laborar amb el departament de biblioteca i d’aquell encontre en va sortir la idea d’ajuntar musica i literatura infantil.
Des de llavors no ha parat d’adaptar els llibres infantils que li agraden i convertir-los en cançó.
Actualment s’hi dedica a anar per escoles, llibreries i biblioteques presentant les seves composicions.
Si coneixeu algun mestre de música que tingui traça, no estaria gens malament que seguís el camí que ens marca l’Emily i adaptés els contes que més agraden als nostres alumnes.
De totes les composicions de l’Emily Arrow us passo la que ahir mateix van linkar des del diari “The Guardian” inserida en un article en el que experts en literatura infantil i juvenil anomenaven els millors llibres editats al Regne Unit durant el 2015.

Podeu llegir l’article What are the best children’s books of 2015? (gràcies Daniel, novament) a l’enllaç següent:
http://www.theguardian.com/childrens-books-site/2015/dec/14/what-are-the-best-childrens-books-of-2015

Però, la cançó que m’ha agradat és l’adaptació d’un àlbum que probablement coneixereu: El jardí curiós de Peter Brown. Amb l’adaptació d’aquest àlbum va guanyar el Concurs de Composició John Lennon.

Per saber-ne més d’aquesta cantant podeu entrar al seu web: http://www.emilyarrow.com/

Llibres per als més petits (0-3)

En les primeres edats de l’infant convé anar-los familiaritzant amb els llibres. Per això, cal dedicar estones durant el dia per asseure’s junts i mirar-los conjuntament. S’ha de buscar un moment en que estiguin tranquils, alerta i disposats a participar. Així, lentament, anirem establint una bona comunicació, metre anem passant passat els fulls i li llegim en veu alta.0-3

S’ha de triar un lloc tranquil i còmode, posar la criatura a la falda i i llegir-li o cantar-li amb veu suau i tranquil·litzadora. Si la cosa funciona, es nota de seguida que es diverteix.

Els llibres de tapes dures, són els ideals. Seleccioneu llibres de cartró amb imatges de rostres i objectes que siguin familiars.

A l’hora de llegir podem afegir les nostres pròpies paraules o inventar una història que acompanyi les imatges. Utilitzarem paraules senzilles, conegudes i podem fer efectes de so que coincideixin amb la història. Els cotxes “Bruuum! bruuum!”, els trens “Xuuu, xuuuu!”, els ànecs “Cuac! Cuac!”,…

Entre els 4 i els 12 mesos notarem com ja tracten d’agafar, mastegar o acariciar els llibres; és la seva manera de dir que estan entusiasmats i que els interessats en el llibre.

Dedicar una estona a llegir és un bon regal.
Ara que s’acosten les festes nadalenques, és un bon moment per iniciar la seva biblioteca personal. Segur que el tió, el Pare Noel, o els Reis els portaran bons llibres. Dels que s’han publicat darrerament, recomanem els deu següents:

on vius, cargolOn vius, cargol?
Petr Horácek
Joventud

 

 

 

_13BBO_160340.pdfEn Pep va a l’escola
Nick Denchfield
Cruïlla

 

 

 

es meuÉs meu!
Jeong Soon-Hee
Tramuntana

 

 

 

Nyam nyamNyam nyam
Mar Benegas
Combel

 

 

 

cançonsCançons del meu entorn. Canto i jugo
Jaume Barri
Baula

 

 

 

mi pequeño mercadoMi pequeño mercado
Xavier Deneux
Combel

 

 

 

superniñoSuperniño
Michael Escoffier
Kokinos

 

 

 

Album-de-l'adelaL’àlbum de l’Adela
Claude Ponti
Lata de sal

 

Mira, mira…
Édouard Manceau
Cruïlla

 

al llibreAl llibre
Fani Marceu
Corimbo

 

 

 

adele

Imatge de “l’àlbum de l’Adela”

 

 

 

Faules de sempre i altres contes d’animals

Baner Faules_

Les faules són un gènere literari molt antic que conserva, encara, la força de la seva imaginació i la possibilitat d’extreure’n un ensenyament. Normalment són peces breus que les fan ideals per començar o cloure una sessió de contes.
Isop, Fedre, però sobretot, La Fontaine, han estat els grans mestres d’aquest gènere en el que els personatges són animals que posen l’accent en alguna qualitat, virtut o vici humà, per oferir-nos una moralitat que ens fa reflexionar en com som les persones.

L’editorial Eumo, adscrita a la Universitat de Vic, que normalment publica textos pedagògics, també té una col·lecció que anomenen Contes. Dins d’aquesta col·lecció acaben de presentar un recull de faules. De la mà de la Maica Bernal i la Carme Rubio, dues excel·lents professores de l’escola de mestres de la UVIC, amb qui he tingut la sort i el plaer de compartir algunes aventures relacionades amb la literatura infantil i l’educació, ens ofereixen aquestes Faules de sempre i altres contes d’animals.
Algunes de les  faules són abastament conegudes, com és el cas de La tortuga i els dos ànecs, adaptació lliure d’una faula de La Fontaine però n’hi ha d’altres que provenen de la tradició búlgara, sarda o italiana i, de ben segur, ens sorprendran.

A la promoció que fa l’editorial podem llegir:paó i deesa007
Aquest llibre ens porta al món fantàstic de gallines més astutes que una guilla, formigues eixerides, ratolins presumits i óssos gemegaires. En comptes de comportar-se com el que són, aquests animals actuen com les persones. I ens mostren, amb humor i murrieria, tots els defectes humans.

Les faules s’acompanyen d’unes il·lustracions de la Laura Reixach, que usa els colors càlids i terrosos per donar-li un aire més proper i alguns dels animals els humanitza amb petits detalls de peces de roba (bufandes, camises, etc..). Una il·lustració clàssica i elegant.
L’edició està cuidada, amb lletra de cos generós i paper del bo, que fan d’aquest llibre un objecte delicat que caldria incloure en la carta als Reis.
Amb la col·laboració del servei de biblioteques de L’Hospitalet han organitzat una presentació a la biblioteca Tecla Sala. M’han convidat i ja he començat a preparar la narració d’una d’aquestes faules, tal com faran les autores. Crec que pot ser una presentació diferent, a la que hi esteu convidats, faltaria més!
El fliyer que anuncia la presentació és el següent:

presentacio_Faules_Hospitalet (2)
Aprofito per citar les tres darreres novetats de la col·lecció Contes, relacionades amb la cultura popular i les nostres tradicions:

Coberta_BusquemHome.smallBusquem l’home dels nassos
Pilarín Bayés | Adelina Palacín | Assumpta Verdaguer
Dins la col·lecció En Pau i la Laia, que ja deu anar al voltant dels quaranta títol de la sèrie, aquest home dels nassos, que té tants nassos com dies té l’any, es passeja per pobles i ciutats cada 31 de desembre. En Pau i la Laia el volen veure de totes passades, però comença a nevar i es fa difícil circular pel país. Aconseguiran de veure’l, malgrat tot?

fem-el-pessebre_9788497665285.smallFem el pessebre d’Eva Santana Bigas
Avui la Maria s’ha posat a fer el pessebre. Ho té tot a punt: la molsa, el bou i la mula, el nen Jesús, un caganer, fins i tot un dimoni! Què seria un Nadal sense pessebre! I un pessebre sense neu?

 

on_ha_anat_tio.smallOn ha anat el tió? d’Eva Santana Bigas
On ha anat el tió? S’ha escapat de casa? Aquest matí, en Pau s’ha endut un bon ensurt quan ha vist que no hi era.

Rebeca Luciani, la il·lustradora del mes (octubre 2015)

rebecaHe conegut a la Rebeca Luciani. Ahir, 27 d’octubre, va presentar el seu darrer treball “Animales que hacen cosas en silencio” sobre un text de la Lolita Bosch, també present a l’acte que va conduir la Cristina Concellón de l’editorial Kalandraka.
La trobada va ser a la llibreria Abracadabra de Barcelona, amb un bon grapat d’amics i coneguts de les autores, i un ambient alegre i còmplice que fa que sempre sigui un goig visitar aquest espai únic.
De la Rebeca Luciani tinc un parell de records. Un, llunyà, de fa nou anys quan es va publicar El somriure de la Daniela, un àlbum del que vaig tenir la sort de seguir de ben a prop el procés de traducció al català. I el segon record, més recent, de fa tres cursos quan a l’escola vam gaudir moltíssim del conte El baile de la taràntula l’any que vam dedicar a la música. El baile de la taràntula ens va servir per conèixer i practicar amb els infants alguns passos de “la tarantel·la” napolitana. Ambdós llibres els conservo a la prestatgeria dels “llibres estimats”.

DSC03342A la Rebeca no li agrada gaire que expliquem els seus mèrits però alguna dada sí que hem d’aportar, no?

Va néixer a La Plata, Argentina, on va estudiar dibuix i pintura a l’Escola de Belles Arts de la Universitat Nacional. L’any 2000 va viatjar a Barcelona, on s’hi ha quedat fins ara i on ha il·lustrat la majoria de les seves obres de literatura infantil. També ha fet diversos cursos de formació artística i tallers d’il·lustració.
La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis, alguns de realment importants com el el White Ravens International.

Allò que destaca de les seves il·lustracions és el seu estil ple de color, amb una paleta cromàtica amplia i càlida. Les seves figures són sempre molt vitals i traspuen sentiments molt potents.

La tècnica que empra habitualment és la tradicional: dibuixa amb llapis, pinta amb acrílics i, de vegades, també hi afegeix algun petit element enganxat. En aquest llibre d’“Animales…” es nota la presència del grafit. Normalment digitalitza les il·lustracions i, abans de lliurar-les a l’editorial, les millora amb alguns retocs fets a l’ordinador.

portadaEl llibre Animales que hacen coses en silencio és un text molt poètic que va encadenant situacions en les que els animals en són els protagonistes. No sé ben bé com classificar-lo, encara, perquè la primera lectura m’ha deixat “tocat” i el deixaré reposar uns dies abans de tornar-lo a agafar. He notat certa tristesa (¡Huy! Una punzada de tristeza en el centro de la panza. Como si un arco hubiera hecho diana) però també, encara que sembli contradictori, uns sentiments de vitalitat i unes ganes d’acompanyar als personatges que caminen pel poema, com la tortuga que es va perdre, el pop que es desplaça sobre la catifa d’eriçons de mar, els gats patinadors, les formigues constructores de paraigües, els dofins que es van empassar les grues de les ciutats dels nans de les platges rocalloses, etc.

Al web de Kalandraka podem llegir:
“Animales que hacen cosas en silencio” no es un poemario al uso; es una colección de atractivas imágenes, una montaña rusa de emociones, una serie de reflexiones cotidianas que se desarrollan en un paisaje surrealista donde todo puede suceder. Se trata de un largo y un divertido poema que invita a la lectura en voz alta para así degustar mejor su sonoridad; un canto a la libertad creativa -tanto a nivel formal como estético que rezuma aromas mexicanos.
Esta amplia composición de verso libre y lectura vertical se desarrolla sin solución de continuidad; la parte literaria es un todo. Una voz omnisciente interactúa con un amplio elenco de animales -desde hormigas a ranas, pasando por gatos o pájaros- al margen de estereotipos poéticos, e invita a la complicidad de los lectores: “¿Y tú? ¿Ya volaste?”.
Lolita Bosch juega con el lenguaje metafórico, proyectando hermosas y rotundas imágenes. Las enumeraciones y repeticiones, los juegos tipográficos y las onomatopeyas, refuerzan el caràcter lúdico y transgresor de la obra: pensamientos en voz alta convertidos en auténtico lirismo. Las ilustraciones de Rebeca Luciani aportan la armonía estètica y potencian la creatividad de la obra literaria: levedad, verticalidad, dimensión onírica, ensoñación y saturación cromática son algunes cualidades de este trabajo artístico, elaborado con la técnica del grafito y las anilinas, donde también destaca el protagonismo de la naturaleza.”

Aquest poemari és per alumnes grans. Per a l’educació secundària o per al cicle superior (si el mestre fa un bon acompanyament, és clar!)
A la presentació van explicar molt bé el perquè del format del llibre, però no em van convèncer. M’hagués agradat un format més generós que no tallés les imatges per la meitat, a l’estil d’altres obres que la Faktoría ha editat. La limitació que imposa encabir un text en una col·lecció té aquestes coses.
Algunes imatges de la presentació del llibre, a continuació:

Altres llibres il·lustrats per la Rebeca Luciani:
Mishiyu_Rebeca LucianiMishiyu és un nen orfe que viu amb por però alhora amb esperança la seva adopció. La commovedora història del nen s’entrellaça amb l’emoció continguda de la dona que decideix adoptar-lo, fins que finalment tots dos es reconeixen com a mare i fill.
kiwiKiwi. Un dia el Ratolí li va explicar una cosa sorprenent al Kiwi: «He sentit a dir que ets un ocell.» «Un ocell?», es va estranyar el Kiwi. «Com vols que sigui un ocell si no tinc plomes ni tampoc unes ales grans, no puc volar, el meu pèl punxa i tinc un bec llarg i bigotut…?» Un conte que ens parla de les diferències.
el baile de la tarántulaEl baile de la tarántula. En alguns llocs del sud d’Europa podria succeir que et piqués una taràntula. En aquest moment quedaves atarantat i només hi havia una manera de treure el verí de l’aranya: amb la música i el ball.
dimitriDimitri és un titella. Uns fils li mouen el cos de manera graciosa. Però, com tots els titelles, és manipulat…Les seves actuacions no li fan ni fred ni calor. No l’amoïna l’obscuritat del bagul on descansa. Mai no sent la mossegada de la soledat ni l’espurneig de l’alegria… Fins que un dia es deslliura dels fils que li lliguen l’ànima…
nubeLa nube de Martín
Soy Martín, tengo una gata, un ojo de cada color y una nube. Me subo a ella todos los días, por la mañana, por la tarde o por la noche. No importa que esté en la cama, en el parque o en el metro. A veces, paso mucho tiempo en ella; otras, un poco menos. Da igual que llueva, nieve, haga sol o sople el viento. Estoy encantado con mi nube; aunque no les gusta a todos…
el somriure de la danielaEl somriure de la Daniela
El somriure d’aquest conte te ales i vola d’un cor a l’altre, alhora que desprèn optimisme i alegria a tothom que estigui trist o decaigut… És un somriure contagiós.
Altres llibres de la Rebeca Luciani:

“Cachtánka”. Text de Chekhov . Globo Ed. 2013
“What’s the color of love?”. Text de Fatima Sharafeddine. Kalimat Ed. 2013
“Diáfana”. Text de Celso Sisto. Scipione Ed. 2011
“Vivir es fácil”. Poemes de Gabriel Celaya. Edelvives Ed. 2011
“La princesa malalta”. Text de Carme Bernal i Carme Rubio. Publicacions L’Abadia de Montserrat Ed. 2010
“Una puerta bajo la almohada”. Text d’Eulalia Canal. Baula Ed. 2009
“Canciones y palabras de otro cantar”. Text de Juan Carlos Martín. Edelvives Ed. 2009
“Carnaval”. Text de Javier Sobrino. La Galera Ed. 2008
“25 cuentos populares de Europa”. Textos de Michi Strausfeld and Ramon Besora. Siruela-Aura Ed. 2006
Més informació al web de la il·lustradora, clicant AQUÍ.

Màriam Ben-Arab, la il·lustradora del mes (juny 2015)

mariam ben arab

cliqueu sobre la imatge!

A Espanya s’editen, actualment, més de seixanta mil llibres anuals (68.378 l’any 2014). D’aquests prop de 70.000 títols, el 12% són de literatura infantil (8.400 títols cada any). Només a Espanya. I una bona part d’aquests 8400 estan il·lustrats. És una bona notícia per als lectors i per als il·lustradors, i és una tendència que va creixent poc a poc des que es tenen dades fiables.
Davant d’aquesta allau de títols ens trobem que no sabem ben bé per on començar a triar i llavors hem d’anar a demanar ajuda als llibreters de confiança, als especialistes que fan ressenyes en determinades revistes o deixar-nos guiar pel nostre instint i/o experiència.
En aquesta secció hem anant comentant els treballs d’alguns grans autors, des d’Emily Gravett, que va ser la primera, passant per noms consagrats com Jutta Bauer, Anthony Browne o Roberto Innocenti i descobrint a Melánie Rutten o Anna Laura Cantone, entre d’altres.
He tingut la sort de conèixer personalment a alguna d’aquestes persones però mai m’havia passat el que ara us explicaré i que em servirà per introduir a la il·lustradora d’aquest mes.
DSC02421Amb la gent amable, la bona gent de Cruïlla, estem treballant sobre un projecte que, si tot va com ha d’anar, veurà la llum el 2016. Són sis contes que hem escrit conjuntament amb l’Andrea Pozo, sota la supervisió de l’editora Núria Hervada. Quan vam tenir els contes més o menys acabats ens van presentar la persona que, segons l’editorial, tenia el millor perfil com a il·lustradora. Es tractava de la Màriam Ben-Arab i vam quedar un dia amb ella per fer una sessió de treball, una mena de brainstorming per acabar de polir i fer-li avinent com estava enfocada la sèrie. La Màriam ens va passar alguns esbossos del que havia interpretat i imaginat i els ulls se’ns van posar com a taronges. Una divinitat, ho podeu creure!

De camí a casa, vaig fer una parada obligatòria a la llibreria a comprar alguns dels llibres de la Màriam i a intentar entendre el seu estil, perquè té una varietat de registres que fa difícil dir si s’assembla a la Cristina Losantos (que sí, de vegades!), ens recorda a l’Oliver Jeffers (que també!), ens evoca Luke Pearson (força!) però sobretot ens recorda als camaleons, aquelles bestioles capaces d’adaptar-se a l’entorn (llegiu, capaces d’entendre el text, pescar la idea i aportar els colors, les perspectives, els moviments, etc., tot el necessari per transmetre les emocions que multipliquin l’aventura). Com molts dels il·lustradors les primeres idees les treballa a llapis i després les escaneja i continua polint la composició en pantalla. Però també podem veure que alguns dels seus treballs empren tècniques més convencionals com els llapis de colors o els acrílics.
La Màriam de seguida es va entusiasmar amb el projecte (cerc que s’apassiona fàcilment) i vull compartir en aquest blog el poc que conec d’ella. (bàsicament informació que podeu trobar al seu web http://www.mariambenarab.com/ i al seu blog https://mariambenarab.wordpress.com/ d’on he manllevat algunes de les imatges que us mostro.

La Màriam Ben-Arab va néixer l’any 1983 a la Roca i va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i també a la Llotja. S’ha especialitzat en il·lustració infantil i juvenil. Ha publicat diversos àlbums il·lustrats a nivell nacional i internacional i col·labora en diverses revistes infantils amb els seus dibuixos i còmics.
Ha il·lustrat, per exemple, els llibres infantils La llegenda de Sant Jordi (Empúries) i Opa ist überall (Edelkids, Hamburg), Endevinalles per jugar i Refranys per jugar (Vox). També ha il·lustrat Politik, una novel·la gràfica escrita per Emma Reverter i publicada per Roca Editorial.
Hi col·labora amb editorials com Ara Llibres, Barcanova, Casals, La Galera, Larousse, Teide i amb les revistes infantils Cavall Fort, El Tatano i Súpers! El 2009 va quedar finalista del Premi de Còmic Cavall Fort.

tatano

Imatge revista El Tatano

el jarí de les emocions

El jardí de les emocions

el vestit nou de l'emperador cruilla

El vestit nou de l’emperador

D’entre els seus treballs en destaco:
endevinallesEndevina quantes endevinalles endevinaràs, escrit per Nathalie Pons, ens presenta un seguit d’endevinalles i jocs de paraules que ens ajuden a enriquir el vocabulari. En els seus dibuixos introdueix algunes pistes per trobar les solucions.
la-llegenda-de-st-jordiLa llegenda de Sant Jordi, un conte que explica la coneguda llegenda però des d’un punt d vista una mica especial.
El meu primer llibre de la mona és un conte en cartoné, adreçat als infants més petits
Quin estiu! : diari de les meves vacances, escrit per l’Àngels Farré és com una mena de diari on els infants poden escriure els coses que els hi passen durant l’estiu. A més d’espais per escriure, també n’hi ha per enganxar fotos i, al final, una capseta per muntar i desar-hi els records de l’estiu.
Xiroi, el meu amic núvol, d’en Carles Sala, explica la història de la Berta que, una tarda de divendres, va amb la seva germana xiroigran al parc. Però tots els seus amics han marxat de cap de setmana. Seu tota sola a l’ombra d’un núvol i sent una veu que la saluda. Mira al seu voltant, però no hi ha ningú. Aixeca el cap, i només hi ha un nuvolet petit que li fa ombra i sembla que l’estigui mirant a ella. Pot ser que hagi estat el núvol?
el-meu-primer-llibre-LA-MONAEl misteri del caganer d’Antoni Dalmases presenta una situació en la qual els personatges del pessebre estan enfadats per la pudor que desprèn el caganer.
També ha publicat alguns contes a d’altres països que no estan traduïts a casa nostra. En destaco Dave the Dinosaur , una historia adreçada a infants de cicle infantil i inicial, que planteja els terribles hàbits alimentaris del dinosaure però en clau humorística i divertida. Tracta de potenciar l’alimentació saludable.

 

dave

I els tres llibres de la col·lecció d’educació emocional “El jardín de las emociones” amb textos d’Eulàlia Canal. Són preciosos!

El día en que Qanik rompió el hielo. 
Una noche muy oscura. 
Niebla en el bosque de los renos. 

el día niebla noche oscura

 

 

 

 

 

Si podeu, feu-li una ullada al seu portfoli:
http://www.mariambenarab.com/portfolio.html?lang=en&page=portfolio

equip

Amb la Màriam, la Núria i l’Andrea, superequip!

 

Berenar i llibres a Sant Josep – El Pi

IMG-20150522-WA0002M’agrada compartir experiències amb els grups de pares i mares interessants en l’educació literària dels seus fills. M’agrada conversar amb ells de lectures que conviden a la reflexió i al creixement dels infants.
Ahir vaig tenir el plaer de tornar a la meva escola, al lloc on durant trenta nou anys com a docent he viscut els moments més plens i meravellosos de la meva vida professional.
A la trobada hi van assistir un grup de pares i mares i també alguns dels companys mestres.
Em van convidar a parlar de llibres però, com sol passar vam acabar conversant d’educació, del futur, d’il·lustradors, de traductors, d’editors i de tot allò que envolta el món fascinant de la literatura infantil i juvenil. Vam riure força, vam prendre un cafè i unes galetes i el temps se’ns va passar volant.
És en aquestes trobades on m’adono del que realment preocupa als pares i mares i em serveix per relativitzar les investigacions (poc positives) que sovint llegeixo a la premsa especialitzada sobre com està la situació actual respecte als hàbits lectors.
Normalment hi vaig amb un guionet preparat i uns quants llibres que em serveixen per exemplificar el que comentem. Això ajuda bastant.
553Com que comprovo que en aquest blog mai us he parlat d’un document que és força útil per a les famílies us passo l’enllaç perquè el pugueu descarregar. Es diu “El mètode definitiu per tenir fills lectors” (Consells i receptes miraculoses que garanteixen l’èxit escolar). L’ha escrit en Joan Carles Girbés i l’edita la Fundació Jaume Bofill. Només cal que cliqueu a EL MÈTODE DEFINITIU PER TENIR FILLS LECTORS

Les fotografies que acompanyen aquest escrit estan fetes amb un telèfon mòbil. La seva qualitat no és la millor però us poden ajudar a viure el que us he comentat.

IMG-20150522-WA0003 IMG-20150522-WA0001 IMG-20150522-WA0005