Berenar i llibres a Sant Josep – El Pi

IMG-20150522-WA0002M’agrada compartir experiències amb els grups de pares i mares interessants en l’educació literària dels seus fills. M’agrada conversar amb ells de lectures que conviden a la reflexió i al creixement dels infants.
Ahir vaig tenir el plaer de tornar a la meva escola, al lloc on durant trenta nou anys com a docent he viscut els moments més plens i meravellosos de la meva vida professional.
A la trobada hi van assistir un grup de pares i mares i també alguns dels companys mestres.
Em van convidar a parlar de llibres però, com sol passar vam acabar conversant d’educació, del futur, d’il·lustradors, de traductors, d’editors i de tot allò que envolta el món fascinant de la literatura infantil i juvenil. Vam riure força, vam prendre un cafè i unes galetes i el temps se’ns va passar volant.
És en aquestes trobades on m’adono del que realment preocupa als pares i mares i em serveix per relativitzar les investigacions (poc positives) que sovint llegeixo a la premsa especialitzada sobre com està la situació actual respecte als hàbits lectors.
Normalment hi vaig amb un guionet preparat i uns quants llibres que em serveixen per exemplificar el que comentem. Això ajuda bastant.
553Com que comprovo que en aquest blog mai us he parlat d’un document que és força útil per a les famílies us passo l’enllaç perquè el pugueu descarregar. Es diu “El mètode definitiu per tenir fills lectors” (Consells i receptes miraculoses que garanteixen l’èxit escolar). L’ha escrit en Joan Carles Girbés i l’edita la Fundació Jaume Bofill. Només cal que cliqueu a EL MÈTODE DEFINITIU PER TENIR FILLS LECTORS

Les fotografies que acompanyen aquest escrit estan fetes amb un telèfon mòbil. La seva qualitat no és la millor però us poden ajudar a viure el que us he comentat.

IMG-20150522-WA0003 IMG-20150522-WA0001 IMG-20150522-WA0005

 

lectures recomanades SANT JORDI 2015

Com cada any, aprofitem l’arribada de la Diada de Sant Jordi per recomanar unes bones lectures, d’entre les novetats que s’han editat els darrers mesos. Són deu per a cada cicle. Desitjo que us faci servei.
El tríptic que es repartirà als alumnes de l’escola el podeu descarregar clicant a Lectures recomanades Sant Jordi 2015 (format word) o en format pdf. 
Bona lectura!

 Cicle Infantil

¡Que viene el lobo!mensajero
Cédric Ramadier. Lóguez

El Mensajero del rey
Jutta Bauer. Lóguez

Jo no he sigut
Oliver jeffers. Andana

Feliu, rei de les ovelles
Olivier Tallec. Animallibres

El gato de Matilda
Emily Gravertt. Picarona

El oro de la liebregato matilda
Martin Baltscheit. Lóguez

Lola i Peret Tooodo el día en el circo
Imapla
Océano Travesía

El oso cazamariposas
Susanna Isern. OQO

El álbum de Adela
Claude Ponti. Lata de sal

La selva d’en Miquelet
Joaquim Carbó. Baulaadela

 

Cicle Inicial

L’odissea de sant Jordi
Gerard Quintana. Cruïlla

La muntanya de llibres més alta del món
Rocío Bonilla. Animallibres

El rei de la casa
Marta Altés. Blackie Bookssenyora-M

Per qué la senyora M. es va tornar tan malcarada…
Sonja Bougaeva. Takatuka

La Lluna i l’habitació blava
Magdalena Guirao
Corimbo

Les tres princeses pàl·lides
María José Martin. Kalandraka

Erik el constructor de sueños
Kike Gómez. Bululú

Feliz ferozferoz
El hematocrítico. Anaya

El señor Tigre se vuelve salvaje
Peter Brown
Océano Travesía

Si vols veure una balena
Julie Fogliano. Andana

 

Cicle Mitjà

El cas Go
Care Santos. Edebé

La botiga de mascotes extraordinàries
Rubèn Montañá. Barcanovano puedo dormir

Polvo de roca
Nono Granero. A buen paso

No puedo dormir
Stein Erik Lunde. BFE

Tan petita i ja saps…
Maria-Mercè Marçal. Andana

Imagina
Aaron Becker. Kokoro

Un trocito de horizonte
Arturo Abad & Miguel Cerro
OQO

No hay nadie enfadado?TROCITODEHORIZONTE
Toon Tellegen. Edelvives

Desde los ojos de Lucas
Juan Carlos Quezadas. A buen paso

La piscina
Ji Hyeon Lee. Barbara Fiore Editora

 

Cicle Superior

Catherine
Patrick Modiano. Blackie Books

Un amic excepcional
David Walliams. Montena

¡Al agua!aratornem
Txani Rodríguez. Saure

Els xiquets de la gorra
Enric Lluch. Bullent

Missió secreta al Museu d’Art
Amàlia Mora. Cruïlla

Jo que vaig dormir amb lleons
Laia Longan. Animallibres

Hachiko. El gos que esperaba
Lluis Prats. La Galera

Ara tornem, hem anar un momentet a l’Àfricaamic
Oliver Scherz. Cruïlla

Lindbergh. La increible aventura de un ratón volador
Torben Kuhlmann. Juventud

Brujarella
Iban Barrenetxea
Yhule


lindberg lleons al agua

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Món llibre 2015

CartellPepEl cap de setmana vinent (18 i 19 d’abril) torna Món Llibre, el festival de literatura per a nens i nenes que fa onze anys que s’organitza. Enguany amb més de 100 activitats singulars i divertides concebudes per apropar els llibres als més petits amb la voluntat de despertar-los o fer créixer el gust per la lectura. Més de 40 editorials de literatura infantil i juvenil se sumen a aquesta iniciativa pionera que compta també amb la col·laboració de les biblioteques barcelonines, els espais del CCCB i el MACBA que obren les seves portes per l’ocasió.

Món Llibre d’enguany, ha volgut dirigir la mirada especialment cap els nens i nenes de 8 a 13 anys habilitant un espai d’ús exclusiu per a ells, l’Espai dels Grans, on s’organitzaran diverses activitats centrades en la popular obra de Lewis Carroll Alícia al país de les meravelles. Els més petits també gaudiran d’un espai per a ells, on podran, entre altres coses, sentir cançons de bressol en diferents llengües, mentre que els lectors i lectores empedreïts podran, literalment, instal·lar-se al cel i gaudir del plaer de la lectura en una biblioteca plena de núvols. Una altra novetat d’enguany és la flamant MónLlibreria, un nou espai ubicat a la Plaça dels Àngels que acull al voltant d’una desena de llibreries amb una secció permanent de literatura infantil i juvenil, on podran comprar-se llibres, seguint els consells del seu personal.

He tret la informació del web de MónLllibre, on podreu consultar totes les activitats, programació, espectacles i novetats:

http://lameva.barcelona.cat/monllibre/

 

L’odissea de sant Jordi

lodisseadesantjordi-250x261La Ventafocs és el conte popular més conegut arreu del món. Se’n poden trobar més de tres-centes versions diferents i depenent del lloc i del temps hi passen diverses peripècies. Una cosa semblant passa amb altres contes tradicionals. A casa nostra tenim una llegenda molt coneguda, la del cavaller Sant Jordi i nombrosos autors hi han afegit variables amb més o menys encert. Hem conegut la versió d’en Josep-Francesc Delgado amb les imatges esfereïdores d’en Roger Olmos, l’hem vist acompanyant les Tres Bessones i també hem conegut la història contada pel mateix drac. I moltes més.
S’ha presentat una nova versió. L’editorial Cruïlla ha fet una bonica edició i ha preparat un parell de presentacions, una a la FNAC de Barcelona i una altra (el 27 de març) a Girona.
Vaig assistir a la presentació de Barcelona i vaig quedar content de com ho havien preparat tot: Una sala acollidora, punts de lectura, xapes gegants, la presència l’autor i la il·lustradora, un powerpoint amb les imatges, la presentació a càrrec de la Clara de l’editorial… Un luxe, vaja!
El conte es titula L’odissea de sant Jordi i l’autor és en Gerard Quintana, més conegut per la seva faceta de cantant d’un grup de rock molt popular, els Sopa de cabra. La il·lustradora del conte és l’Anna Clariana, que fa temps que s’hi dedica a il·lustrar contes i potser heu vist els seus dibuixos en algun que altre llibre de text.
El seu blog: http://annaclariana.blogspot.com.es/

img031 img032 img033
En aquesta versió es planteja un viatge iniciàtic on el llibre l’Odissea d’Homer té el seu protagonisme, les referències a alguns dels passatges són fàcilment identificables (els ciclops, les sirenes), i el protagonista aconsegueix vèncer els seus propis temors alhora que, com no pot ser d’altra manera, salvar la princesa i matar el drac (això sí, sense violència!).
Un valor afegit del conte és la cançó, interpretada pel mateix Quintana, i que es pot descarregar mitjançant un codi QR o una adreça electrònica.
Crec que la intenció de les persones que gestionen l’editorial Cruïlla han tingut un bon encert en intentar l’acotament del món cultural, musical en aquest cas, al món dels infants i la idea de sumar esforços en aplanar el camí per a un futur més sociable i més humà va en aquesta línia.
Si voleu llegir les primeres pàgines ho podeu fer clicant a PRIMERES PÀGINES
Un deixo amb unes imatges de la presentació.

 

Mo Willems, l’il·lustrador del mes (febrer del 2015)

MoWillemsL’il·lustrador del mes és en Mo Willems (nascut el febrer de febrer de 1968), conegut aquí, sobretot pel seu llibre “No deixis que el colom condueixi l’autobús!” que no hem deixat d’explicar-lo repetidament als alumnes de tres anys.

En Mo Willems va començar la seva carrera com a escriptor i presentador de televisió de programes tan conegudes com Barri Sèsam però ara mateix viu a Massachussets amb la seva dona i la seva filla, dedicat únicament a escriure i il·lustrar llibres infantils.

Explica que quan era petit i tenia 3 o 4 anys ja li agradava dibuixar i crear els seus propis personatges però quan veia que els adults elogiaven els deus dibuixos per cortesia quedava decebut. Això el va portar a dibuixar i escriure coses divertides. Si l’adult reia, volia dir que eren bones però si els comentaris eren de cortesia, sabia que la seva història era dolenta.

De gran, a Nova York, va començar la seva carrera com a escriptor i presentador del Barri Sèsam, i va obtenir sis premis Emmy entre el 1993 i el 2002. Durant aquest període també va escriure teatre i programes de ràdio.

Des del 2003, Willems ha estat autor de nombrosos llibres per a nens petits, molts dels quals han obtingut importants elogis de la crítica. Un dels llibres més bonics dels darrers deu anys és, sens dubte, No deixis que el colom condueixi l’autobús! i el personatge del colom s’ha fet molt popular entre la mainada. D’aquest colom, en Mo ha fet altres llibres però a casa nostra només s’ha editat “¡La paloma encuentra un hot dog!

paloma2Als EUA es poden trobar els altres llibres d’en Willems, la majoria amb personatges animals (un elefant amistós i brut, un gat, un conill, etc.)

Segons conta ell mateix en diverses entrevistes:

Cada llibre és diferent, però en general comencen amb una cosa que em fa riure (una idea o personatge o situació o gargot o expressió), sempre una cosa divertida.

Després de fixar la idea, començo a explorar els personatges principals en un esforç per arribar a conèixer-los. Això és important perquè són els personatges els qui realment creen la història. Jo dibuixo o millor faig els gargots en diverses situacions i llocs, escric fragments de diàleg, etc. Aquest procés pot trigar des d’uns mesos fins a uns pocs anys.

Quan els gargots s’acumulen i començo a descobrir què suggereixen, els personatges s’afirmen i permetent que la història es desenvolupi ràpidament. Llavors vaig per feina i vaig acabant allò que s’assemblarà a les il·lustracions definitives. Decideixo si fer-ho amb ploma, llapis o pinzells. Penso en els fons i en els colors i també quina mida i forma han de tenir les pàgines… Aquí és on jugo amb diferents tipus de paper, tipus de llapis, tipus de pinzells, tipografia, etc… per intentar trobar l’estil que millor comuniqui la vida del personatge.deixeu-me conduir

L’única regla que em proposo abans de començar és que l’estrella de cada llibre ha de ser dissenyada de tal manera que qualsevol persona la pugui dibuixar. Així, dedico el meu temps a intentar fer els meus dibuixos més simples, més senzills i més fàcils.
Al nostre país només podem trobar tres llibres d’en Mo Willem.

no dejes que la paloma conduzca el autobusUn és el meravellós No deixis que el colom condueixi l’autobús!
D’aquesta història s’han complert deu anys des de la seva publicació el 2004. El més impactant, a part de la història que fa petar de riure, és comprovar la reacció dels infants que miren el conte quan són interpel·lats pel colom. Veure com reconeixen les tàctiques que usa el colom per aconseguir pujar a l’autobús (la teva mare em deixaria, et donaré uns caramels, no ho sabrà ningú, etc…) i discutir-ho amb ells és un moment realment deliciós.

També està molt bé el treball sobre els fons (o millor, sobre l’absència total de fons, només insinuat mitjançant les ombres dels personatges) i la tipografia.

Si busqueu a Pinterest ( a http://www.pinterest.com/creeksidelearn/learning-with-literature) podreu trobar moltes de les activitats que s’han fet sobre aquest llibre, especialment a Amèrica.

paloma1Al web de Mo Willem (http://www.mowillems.com) podem trobar un apartat dedicat a aquest colom amb totes les seves aventures i un quadern per celebrar els 10 anys. El podeu veure clicant a l’enllaç següent:
http://www.pigeonpresents.com/teachersguides/pigeon_activity_10-year_v10.pdf

colom4

 

hot dog

¡La paloma encuentra un hot dog!
Explica que, de vegades, cal compartir les coses. El colom ho aprèn en aquest àlbum molt enginyós i divertit amb la presencia d’un aneguet encuriosit pel hot dog del colom.
Comença així:

-¡Ohhhh! ¡Un hot dog!
-¡Rico! ¡Rico! ¡Rico!
-Aaaaaaahhhh…
-¿Puedo ayudarte en algo?
-¿Es eso un hot dog?
-No es un hot dog; es mi hot dog

tengo pisTengo pis
Un llibre per als més menuts que explica les sensacions que experimenten els nens quan tenen ganes d’anar al lavabo. Ve a ser com un manual d’instruccions, però molt divertit.

Un deixo parell de videos interessants. El primer, sobre el fantàstic llibre del colom i l’autobús. El segon, una bonica entrevista que li van fer a la NBC. Que ho disfruteu!

https://www.youtube.com/watch?v=V10jhsNIMI8

NBC
http://www.today.com/video/today/52118995#52118995

Tomi Ungerer, l’Il·lustrador del mes (novembre 2014)

foto autorAquesta setmana, en Tomi Ungerer celebra els seus 83 anys (el 28 de novembre). En Tomi Ungerer és un autor-il·lustrador de literatura infantil amb una producció enorme de títols. Pel boc gros, en més de cinquanta anys de dedicació, ha fet entre 30.000 i 40.000 dibuixos, ha publicat cent cinquanta llibres infantils i s’ha expressat amb tècniques i gèneres diversos. Això sí, sempre amatent a reflectir en la seva obra la societat que l’ha envoltat, els personatges del seu temps i afirmant sempre que els infants necessiten la veritat.

Jean Thomas Ungerer, conegut com a Tomi Ungerer va néixer a Estrasburg l’any 1931. Va quedar orfe de pare als quatre anys i es va instal·lar amb la seva mare a la casa dels avis a Colmar, un poblet proper a Estrasburg. L’ocupació nazi d’Alsàcia el va enganxar en plena edat escolar i patí la forta germanització imposada pels ocupants, cosa que provocà, un cop es capgirà la situació, un fracàs escolar darrere l’altre.

Durant la seva adolescència i joventut va fer diversos viatges. Així, a l’edat de quinze anys es va embarcar en un vaixell de vela i va recórrer la costa francesa. Als vint anys, fent autostop va arribar a Lapònia i als vint-i-dos va començar a estudiar arts decoratives (però va ser expulsat per indisciplina). Va continuar viatjant. Els anys 1954 i1955 va recórrer Islàndia, Noruega, Grècia i Iugoslàvia, sempre fent autostop o com a mariner en un vaixell.

El 1956 va fer el salt a Nova York, on va començar a publicar llibres per a infants, 90 llibres en 10 anys. Això ho va compaginar amb una tasca de publicista i cartellista, destacant els que va fer contra la Guerra del Vietnam. Posteriorment es va instal·lar a Nova Escòcia i el 1975 va fer la primera donació de la seva obra i la seva col•lecció de joguines a la ciutat d’Estrasburg.

La seva tècnica bàsica és la tinta aplicada amb ploma. Empra línies negres però també hi afegeix una toc de color. El seu estil ha evolucionat amb el temps: dels primers dibuixos més incisius i aguts va anar passant a unes formes més suaus i arrodonides.
A la seva obra, traduïda a més de 20 idiomes, podem veure com es mostra com a pacifista compromès, una mica subversiu, humorístic, amb tocs d’absurditat i provocació.
El 1998, va rebre, per tot el seu treball, el més alt honor per a un autor-il·lustrador de llibres per a nens: el prestigiós Premi Hans Christian Andersen.

D’entre els seus llibres en destaquem els següents:

El primer llibre
melops-1Va aparèixer l’any 1957, quan feia pocs mesos que havia arribar a Nova York. The Mellops Go Flying (Los Melops se lanzan a volar, editat en castellà per Alfaguara), el primer volum de les aventures d’una família de porquets. Com que són un porquets humanitzats, així Ungerer es situa directament en la línia que havia encetat Beatrix Potter, recuperant l’esperit de les velles faules de La Fontaine. Aquest primer llibre no va estar exempt d’alguna queixa de les feministes que veien en la senyora Melops un estereotip de la dona tradicionalment lligada a la cuina i les tasques domèstiques. Els Melops recorden molt les aventures de Babar, per com estan dibuixats, amblínies de traç lleuger i ambients afrancesats.

adelaidaemile-tomi-ungerercrictor portada.fh11rufus

 

Cinc faules 

 

 

Durant els anys seixanta apareixen cinc contes protagonitzats per animals: Críctor la boa constrictor, Adelaide la cangur, Emil el pop, Rufus el ratpenat i Orlando, el voltor. Són cinc animals poc reconeguts i poc estimats pels infants. El que lliga aquests cinc animals és l’amistat que s’estableix entre ells i els homes, malgrat no siguin gaire benvinguts en el nostre món. Però són més humans que els propis humans.
La tècnica emprada evoluciona cap a una línia de colors més vius.

els trs banditsEl tres bandits
El 1961 va aparèixer un àlbum que es convertiria en un clàssic: Els tres bandits. Per a molts de nosaltres, el millor dels llibres d’Ungerer i un àlbum imprescindible en qualsevol biblioteca escolar o personal.
El conte narra la història de la Úrsula, una entremaliada nena condemnada a anar a un orfenat, i que té la sort de trobar-se als tres bandits, quan passa pel camí que creua el bosc.
A la portada es veuen els capells dels bandolers i la seva ondulació ens recorda el famós quadre de Hokusai, La gran ona de Kanagawa. Tot el conte té un aire japonès, amb l’ús del color blaus d’alguns fons, les diagonals que estructures algunes planes i el vigor del traç de les línies negres.
Si voleu treballar aquest àlbum amb els vostres alumnes de cicle inicial, podeu clicar a:
 Fitxa
Dossier del mestre
Quadern alumne
tres bandidosD’aquesta obra mestra se n’han fet diverses adaptacions al cinema i a l’animació. La més recent, i molt aconseguida és Les trois brigands, una producció alemanya de l’any 2007, de 80 minuts de durada i realitzada per Hayo Freitag.

el-ogro-de-zeraldaEl ogro de Zeralda
Publicat recentment en castellà i amb certa polèmica entre alguns mestres que el consideren poc correcte, El ogro de Zeralda segueix la línia argumental de Els tres bandits perquè es basa en la conversió del mal al bé gràcies a la influència d’una nena. Aquí es diu Zeralda (és el nom del camp algerià on Ungerer va fer el seu servei militar).
El conte narra com una nena sedueix a l’ogre que se la vol menjar, preparant-li un àpat deliciós. El ogro de Zeralda està molt ben escrit, té similituds amb contes tradicionals com El Petit Polzet, hi apareixen ogres (imatges antològiques) però el final és feliç i inesperat. Aquest és un llibre una mica massa acolorit, menys radical que Emile visualment. Destaca la portada, inquietant.
Ens va anar molt bé quan vam treballar a l’escola sobre alimentació, lligant-ho amb els llibres de cuina i les receptes.

Hombre luna
Aquest àlbum narra el malaguanyat viatge que Hombre Luna, habitant del nostre satèl·lit, realitza a la Terra per sortir del seu avorriment i gaudir de les mateixes diversions que contempla des de la seva talaia. El seu accidentat aterratge el converteix en un presoner, i després en un fugitiu de la justícia. Però en la seva fugida, i abans de tornar a la seva llar, Hombre Luna té l’oportunitat d’experimentar la llibertat, la bellesa i la bondat.
hombre_lunaSegon Ungerer, aquest home és una mica ell mateix, és a dir, una mica “llunàtic”. El llibre critica la injustícia, la intolerància i el militarisme. Quan va sortir aquest llibre, l’autor estava immers en la il·lustració d’una sèrie de cartells contra la guerra de Vietnam, la qual cosa li va suposar algun que altre problema amb l’FBI. Maurice Sendak va dir d’aquest llibre que era “el millor llibre de l’any”.

 

El sombrero
Un conte que explica les aventures d’en Benito Badoglio, un invàlid de guerra que no tenia ni un cèntim a la butxaca. Un dia, un barret que volava d’ací cap allà es va aturar sobre el seu cap pelat. En Benito aviat va descobrir que aquest barret era viu i que era un barret molt especial.
el sombreroAquest és un dels pocs llibres que Ungerer situa en un lloc concret (Itàlia) i un temps determinat (segle XIX). Tot el conte està ple de detalls i al·lusions que els adults podem reconèixer, com les escales de la pel·lícula El acorazado Potemkin. El llibre critica l’exclusió, la pobresa i la guerra.

Altres llibres que podeu trobar al mercat són:

Ningún beso para mamá.
Las aventures de la família Melops
Los Melops a la pesca del tesoro
Los Melops encuentran petróleo
La Navidad de los Melops
Otto, autobiografia de un osito de peluche
El hombre niebla
On és la meva sabata?
Pàgina oficial de Tomi Ungerer:
http://www.tomiungerer.com/

Visiteu el seu Museu a Strasbrug: http://www.musees.strasbourg.eu/index.php?page=musee-tomi-ungerer-en

 

Escarabajo en compañía

ekare

L’escarabat i els seus amics s’ho passen d’allò més bé: empenyen una pilota gegant muntanya amunt, busquen la sabata del centpeus, preparen una festa molt especial … De vegades s’avorreixen (com qualsevol altre bestiola), però amb aquests amics fins i tot avorrir-se resulta divertit.

Escarabajo en compañía és un llibre format per cinc relats curts escrits per Pep Bruno i il·lustrats amb el toc personal de la Rocío Martínez.
En Pep Bruno, de professió “contador de contes” com el mateix ens explica a la nota de l’autor al final del llibre, fa un homenatge a “aquests contes i autors que l’han acompanyat al llarg de molts anys” com l’Arnold Lobel (autor de Sopa de ratolí, Històries de ratolins, Sapo y Sepo) l’Eric Carle amb el seu Grill silenciós, Leo Lionni i el seu ratolí poeta Frederick, i altres.ekaré 2
Aquest conte té molts detalles que agradaran als infants de cicle infantil i cicle inicial. El proper dissabte 22 de novembrer a les 18:00 h. es farà la seva presentació a Casa Anita (carrer Vic 14, al barri de Gràcia de Barcelona) i serà un bon moment per conèixer la seva gestació i l’inici d’una nova sèrie de contes de petites bestioles. La presentació anirà a càrrec de la Mariona Martínez Dorado, mestra i especialista en Literatura Infantil i Juvenil.
El llibre s’ha editat, de moment, en castellà.
Podeu trobar més informació al web de l’editorial EKARÉ i també al web d’en Pep Bruno. d’on he extret les imatges i les informacions d’aquest post.

ekare 3

 

 

A buen paso

unnamedVaig anar a la presentació de les dues darreres novetats de l’editorial A buen paso. L’acte es va celebrar a la llibreria infantil Abracadabra on de la mà d’en Ricardo Rendón s’entesten en presentar aquella literatura que té més dificultats en entrar en les escoles.
Els llibres en qüestió són els àlbum “El intruso” i “Rasabadú”, ambdós il·lustrats per la Cristina Sitja Rubio, una il·lustradora veneçolana que viu a cavall de Barcelona i Berlín.
A les parets de la petita sala d’exposicions hi han els originals de les dues obres, tal com els va acabar la Cristina, amb les notes al marge i indicacions per a la edició. Molt interessant.
La presentació va anar a càrrec de l’editora Arianna Squilloni, que ens va fer una explicació molt passional del que li suggerien els dibuixos i les històries. Ho va anar farcint amb anècdotes personals i aquell ímpetu de les persones que disfruten amb la seva feina.DSC08964
DSC08959El intruso tal com podem llegir a la pàgina web de A buen paso narra la història d’una pilota que… “A partir del dia en què una pilota entra per la finestra de la seva habitació, el jove protagonista d’aquesta història no tindrà tranquil·litat … Què vol aquesta pilota? Voldrà ocupar el seu espai?
El protagonista observa com la pilota va ocupant la seva habitació, fent amistat amb les altres joguines. Les seves intencions no poden ser bones.DSC08966
Obsessionat, el noi prendrà mesures contra la intrusa i, potser, d’aquesta manera el que farà serà complicar la seva situació.
El conte té un punt de claustrofòbic al voltant d’una obsessió. La seva prosa nítida, concisa i calibrada contrasta amb el color de les imatges que presenten un món fantàstic i alegre.
Un conte per a comentar i conversar. Un conte per reflexionar sobre les dinàmiques de grup, els nouvinguts, els canvis, el lloc que cada un acaba ocupant en el món ”

Rasabadú és la història d’un drac de paper. Diu la Ressenya que han preparat: “Rasabadú és un drac de DSC08960paper que viu en un celler juntament amb famílies de taràntules, mosques, rates i altres bestioles. En Rasabadú escolta la ràdio, llegeix el paper de diari amb el qual està fet, repeteix les notícies que hi té escrites sense saber ben bé què està dient, passeja pel celler, saluda els altres. Però un dia es constipa. A partir de llavors viurà angoixat amb el dubte: ¿esternudarà foc destruint-se a si mateix i als seus amics perquè és un drac? O, com que és de paper, esternudarà tan sols confeti?
La taràntula ho té clar: l’esternut d’en Rasabadú acabarà amb el celler, els altres dubten, en Rasabadú es consumeix en la incertesa.
La Cristina Sitja Rubio, ha creat un univers ple de vida i afectes, donant cos a aquest tendre drac que l’Edgar Omar Avilés ha retratat en el moment més delicat, el moment en què un es troba tot sol amb si mateix i descobreix qui és en realitat. Un llibre intens per comentar, discutir, llegir junts. Un llibre per reflexionar sobre la identitat de cadascú de nosaltres.”

Una vintena de persones vam poder gaudir i comprar aquestes dues obres i vam acabar prenent una copeta, que sempre és d’agrair, i demanant-li a la il·lustradora una dedicatòria per a nosaltres o per a les persones que estimem.DSC08956

foto amb la il·lustradora

De tornada a casa reflexionava sobre les meves lectures, que són variades i diverses, gairebé com a tota la gent que m’envolta. Llegeixo llibre infantils però també novel·la policíaca, llibres d’història, novetats, tot el que em passa per les mans. De vegades no els acabo, altres faig una lectura en diagonal d’aquells fragments que no m’interessen, però de mica en mica vaig construint el meu propi itinerari. Sovint subratllo frases amb retolador marcador o enganxo post-it.
Ara mateix he acabat de llegir “Vida privada” de Josep M. De Sagarra, una lectura que he compartit amb la gent del club de lectura de la biblioteca Vapor Vell. També he xalat de valent amb “Intemperie” de Jesús Carrasco, una novel·la colpidora que és una joia, “L’altra” de la Marta Rojals no m’ha acabat de fer el pes, malgrat que té un inici potent es va fent massa evident el seu desenllaç, “Neuroeducación” de Francisco Mora que s’ha de llegir amb una llibreta al costat, i altres. Entre mans tinc “Segui vora el foc” de Jair Domínguez i “El siglo de las luces” d’Alejo Carpentier, un llibre màgic que ens explica una part de la història de la revolució francesa i la vida a les illes del Carib en aquella època convulsa.
Com a molts de vosaltres, m’encanta llegir, el tacte del paper, la seva olor… assegut a la terrassa de casa, al sillonet de llegir, amb un cafè a la vora, ah!
Els llibres viuen amb nosaltres i com deia C.S. Lewis (crec) “ens recorden que no estem sols” i en acabar notem com ja no som els mateixos. M’atreviria a dir que el llibre també ha canviat, perquè sabem que els llibres estan vius, tenen ànima i sentiments.
No pareu de llegir… i si em voleu dir què esteu llegir ara mateix, estaré encantat de la vida!

Ian Falconer, l’il·lustrador del mes (juliol 2014)

L’il·lustrador que volem comentar aquest mes és un novaiorquès anomenat Ian Falconer, conegut sobretot pel seu personatge estrella, l’irresistible porqueta Olivia.

falconerL’Ian Falconer va néixer l’any 1959 i va començar il·lustrant portades per a la revista The New Yorker. També es va dedicar fent dissenys de vestuaris i decorats de teatre per a diverses companyies com el l New York City Ballet, l’Ópera de San Francisco i el Covent Garden, entre altres. Això explica, en part, els homenatges que trobem (per exemple a Pollock i a Degas) en les diverses aventures de l’Olivia.
olivia6Olivia_DegasLa característica principal dels llibres de l’Olivia és l’ús del color. Normalment els personatges (l’Olivia, els seus pares, els seus germans petits) estan dibuixats amb tons de grisos i només inclouen l’ús del vermell per destacar-ne alguns elements.
L’Olivia és un personatge que ja podem considerar un clàssic de la literatura infantil. Tant és així que té la seva pròpia pàgina web i les seves mercaderies suposen una font d’ingressos major que la que es deriva de la venda dels seus àlbums il·lustrats a nombrosos idiomes (inclòs el llatí).
Alguna vegada hem comentat la diferència entre els autors europeus i els americans i hem qüestionat la poca imaginació que semblen tenir mar enllà, però l’Ian Falconer és una de les excepcions.
A casa nostra podem trobar els àlbums que ha editat Fondo de Cultura Económica:

OliviaOlivia. Aquest va ser el primer àlbum i es va publicar l’any 20001. És al carta de presentació de la porqueta i potser el més ben resolt, juntament amb Olivia i la seva banda.

olivia-salva-circoOlivia salva el circ. El primer dia re retorn a classe a l’Olivia li toca explicar als seus companys què va fer durant les vacances. El relat de l’anada al circ amb la seva mare i el seu germanet Ian esdevé una fabulosa aventura, on la porqueta posa a prova totes les seves capacitats circenses però especialment tota la seva imaginació.
olivia-y-el-juguete-desaparecido

 

 

Olivia i la joguina perduda. A l’Olivia no li agrada el color verd del seu uniforme de futbol; així que, mentre la seva mare li fa un de vermell, l’Olivia surt a jugar amb el gat. En tornar, l’uniforme ja és a punt, però no troba per enlloc la seva joguina favorita.

olivia en veneciaOlivia en Venecia narra les vacances familiars visitant la plaça de Sant Marc, menjant gelats italians i gairebé naufragant mentre passegen en góndola.

Olivia-y-su-bandaOlivia i la seva banda. La mare de l’Olivia li diu que es prepari perquè aniran a veure els focs artificials de l4 de juliol. Llavors l’Olivia, boja d’entusiasme, exclama que a més podran escoltar la banda de música. La mare li diu que no, que no creu que hi hagi una banda musical. En aquell moment l’Olivia pren una decisió: formarà la seva pròpia banda amb els membres de la seva família.

Olivia recibe la Navidad. És la Nit de Nadal i l’Olivia està molt emocionada: hi ha tantes coses a fer! Decorar l’arbre, ajudar la mare a preparar el sopar, embolicar els regals, cantar nadales; en fi, tot el que es fa la nit de Nadal. Però l’Olivia no pot estar tranquil•la perquè hi ha alguna cosa que la preocupa i la manté inquieta: A quina hora arribarà el Pare Noel?

olivia-y-las-princesas-L’Olivia i les princeses. Aquest és el darrer dels seus àlbums il·lustrats publicats i ens explica que l’Olivia no vol ser una princesa com la resta de les seves amiguetes. Primer té una “crisi d’identitat” i no compren per què totes les altres porquetes es disfressen amb faldilletes lluentes, varetes màgiques i corones. Es qüestiona, a més, que sempre vulguin ser princeses ensucrades. Per què no pensen a ser unes princeses índies, tailandeses, africanes o xineses? L’Olivia no ho entén.

El 15 d’abril de 2012 la revista Babar va fer una entrevista a l’Ian Falconer que val la pena enllaçar. Només cal que entreu AQUÍ.

Acabem amb un vídeo de la porqueta Olivia.

 

Món llibre (10a edició)

Monllibre1Món Llibre, el festival de literatura per a nens i nenes, celebra enguany la 10a edició amb un munt d’activitats singulars i divertides, concebudes per apropar els llibres als més petits amb la voluntat de despertar-los el gust per la lectura o fer-los-hi créixer.
Més de 30 editorials de literatura infantil i juvenil se sumen a aquesta iniciativa pionera, que compta també amb la col·laboració de les biblioteques barcelonines, revistes literàries, professionals del sector editorial, etc.

Els espais del CCCB i el MACBA obren les seves portes per a l’ocasió, així com les dues llibreries d’aquests dos centres culturals: Laie i La Central.
Món Llibre 2014 oferirà al llarg de cinc dies més de 50 activitats que garanteixen l’accés, a través de la lectura, a diferents àrees del coneixement.
ELEPHANT INTERA destacar la vista de la canadenca Marianne Dubuc, il·lustradora convidada a Món Llibre i la presència d’Irene Vasco, autora colombiana amb una gran trajectòria professional.
irene vascoPodeu veure tot el programa al pdf que us aduntem AQUÍ
Reserveu les dates del 12 i 13 d’abril.
Si aneu el 12 per la tarda no us oblideu de passar a saludar-me per l’espai Hall del CCCB. Ens conversarem algunes novetats.

 

Glubbs! M’acabo d’assabentar que aquest post és el que fa 200! post-milestone-200-1x