Cases. Atles de les llars del món

L’ànima és el que fa que una casa sigui especial, i això no està relacionat amb el seu estil, el nombre d’habitacions, la seva grandària o el luxe. És la sensació que transmet quan entres en ella, és la seva personalitat… són algunes de les frases que podem llegir a l’inici del llibre que ahir es va presentar a la llibreria Abracadabra: Cases, atles de les llars del món, un àlbum escrit per la Mia Cassany i il·lustrat per la Paula Blumen.

La Paula

la Mia

 

La trobada va ser molt concorreguda i l’autora i la il·lustradora ens van explicar tot el procés de gestació del llibre. Es van fer moltes preguntes sobre el perquè de determinades cases, els esbossos, els animals i les persones que hi surten, l’ordre aleatori o no de les pàgines, etc. S’agraeix la predisposició a mostrar la feina, els dubtes, les il·lusions, i els projectes.
El llibre Cases presenta setze localitzacions d’arreu del món de llocs coneguts acompanyades d’uns textos breus, poètics i que conviden a somiar. Ens situen una família o uns personatges imaginaris en un lloc concret (de vegades reconeixible, de vegades inventat) i sempre van acompanyats d’algun animal. Per exemple, a la primera imatge podem llegir:

Dash – The Hamptons, EUA
Quan fa mal temps, les cases d’estiueig queden com aturades per la malenconia i els records. L’hivern és llarg i solitari, però elles saben esperar amb paciència, revivint el xivarri i els jocs dels dies de vacances.

I la imatge ens presenta un parell de cases dels Hamptons, una molt coneguda i força fidel a la realitat i l’altra adapta l’estil de les cases típiques de la zona i canvia la paleta de colors.
També veiem un parell de personatges (en Dash i companyia) i un gos que mira cap a l’horitzó. Aquesta imatge és molt potent i dins de la seva aparent simplicitat hi ha detalls de gran artista (els dos personatges situats a la banda esquerra que, d’entrada, fixen la nostra mirada i després ens conviden a avançar en sentit de la lectura, el punt de vista una mica per sota de l’habitual, el color del cel que crea una atmosfera hivernal, etc.) Si teniu al cap el conte d’en Benji Davies La balena segur que us transporta perquè és probable que la Paula i en Benji emprin les mateix eines informàtiques per aconseguir l’efecte concret. Aquesta és una de les gràcies de la lectura: la possibilitat de relacionar situacions, objectes, vivències, entre sí i amb nosaltres mateixos.
El mateix passa amb la resta d’imatges, cadascuna d’elles —com van explicar a la presentació— feta des d’un angle diferent i facilitant la sorpresa en passar pàgina.

Cases és un àlbum molt bonic, per mirar i remirar perquè cada vegada hi trobes nous detalls. Un àlbum que transmet pau, serenor, on tots els personatges són feliços, somriuen i ens mostren com som de diversos i d’iguals alhora.
Recomanat a partir de cicle inicial.
Si he triar una cosa on viure, em quedo amb la de l’Anika (Holanda), però, és clar, això va a gustos.

Les dades:

Títol: Cases. Atles de els llars del món
Autora: Mia Cassany
Il·lustradora: Paula Blumen
Editorial: Mosquito books
Pàgines: 40
Barcelona, 2017

Anuncis

La mare se’n va de viatge (Mariana Ruiz Johnson)

la-mare-sen-va-de-viatge-CatDe camí a la Fira de Bolonia, la Mariana Ruiz Johnson va fer una breu escala a Barcelona i de la mà de la Cristina Concellón va presentar el seu nou treball a la llibreria Abracadabra.
El llibre en qüestió es diu “La mare se’n va de viatge” i explica les angoixes inicials d’una mare que per motius laborals ha de deixar la casa per uns dies i pateix per com s’ho pendrà el seu fill.
Va ser una bona oportunitat per conversar amb l’autora sobre com il·lustra, quines són les seves motivacions personals, quins temes l’interessen i quins projectes futurs té al cap.DSC04647

Al web de l’editorial Kalandraka podem llegir aquestes paraules:
Tras el éxito de “Mamá” (VI Premio Internacional Compostela de Álbum Ilustrado), Mariana Ruiz Johnson nos presenta en este nuevo álbum la experiencia de una madre que tiene que ausentarse del hogar por motivos laborales durante un tiempo. “El viaje de mamá” abarca todo el proceso: la preparación del equipaje, la despedida en el aeropuerto, los cambios en la rutina doméstica, la comunicación a distancia gracias a los avances de la tecnología y el regreso a casa. A través de un sencillo relato en primera persona, asistimos a la evolución en las emociones del hijo pequeño, que pasa de extrañar la presencia, la voz e incluso el aroma de su madre, a descubrir el día a día en compañía de su padre.
Los personajes de esta historia son animales humanizados que se mueven en escenarios próximos a los lectores, representándolos con tonos cromáticos suaves y cálidos. Más allá del texto, las ilustraciones también permiten apreciar los sentimientos de los miembros de la familia, pasando de la preocupación y la inseguridad inicial, a la normalidad, lo que finalmente depara una vivencia enriquecedora para todos. En suma, un álbum con el que muchas familias se sentirán identificadas, por la empatía con sus protagonistas.

Lectura recomanada per a cicle infantil.
Algunes imatges de la trobada:

DSC04646 DSC04651 DSC04654

 

Rebeca Luciani, la il·lustradora del mes (octubre 2015)

rebecaHe conegut a la Rebeca Luciani. Ahir, 27 d’octubre, va presentar el seu darrer treball “Animales que hacen cosas en silencio” sobre un text de la Lolita Bosch, també present a l’acte que va conduir la Cristina Concellón de l’editorial Kalandraka.
La trobada va ser a la llibreria Abracadabra de Barcelona, amb un bon grapat d’amics i coneguts de les autores, i un ambient alegre i còmplice que fa que sempre sigui un goig visitar aquest espai únic.
De la Rebeca Luciani tinc un parell de records. Un, llunyà, de fa nou anys quan es va publicar El somriure de la Daniela, un àlbum del que vaig tenir la sort de seguir de ben a prop el procés de traducció al català. I el segon record, més recent, de fa tres cursos quan a l’escola vam gaudir moltíssim del conte El baile de la taràntula l’any que vam dedicar a la música. El baile de la taràntula ens va servir per conèixer i practicar amb els infants alguns passos de “la tarantel·la” napolitana. Ambdós llibres els conservo a la prestatgeria dels “llibres estimats”.

DSC03342A la Rebeca no li agrada gaire que expliquem els seus mèrits però alguna dada sí que hem d’aportar, no?

Va néixer a La Plata, Argentina, on va estudiar dibuix i pintura a l’Escola de Belles Arts de la Universitat Nacional. L’any 2000 va viatjar a Barcelona, on s’hi ha quedat fins ara i on ha il·lustrat la majoria de les seves obres de literatura infantil. També ha fet diversos cursos de formació artística i tallers d’il·lustració.
La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis, alguns de realment importants com el el White Ravens International.

Allò que destaca de les seves il·lustracions és el seu estil ple de color, amb una paleta cromàtica amplia i càlida. Les seves figures són sempre molt vitals i traspuen sentiments molt potents.

La tècnica que empra habitualment és la tradicional: dibuixa amb llapis, pinta amb acrílics i, de vegades, també hi afegeix algun petit element enganxat. En aquest llibre d’“Animales…” es nota la presència del grafit. Normalment digitalitza les il·lustracions i, abans de lliurar-les a l’editorial, les millora amb alguns retocs fets a l’ordinador.

portadaEl llibre Animales que hacen coses en silencio és un text molt poètic que va encadenant situacions en les que els animals en són els protagonistes. No sé ben bé com classificar-lo, encara, perquè la primera lectura m’ha deixat “tocat” i el deixaré reposar uns dies abans de tornar-lo a agafar. He notat certa tristesa (¡Huy! Una punzada de tristeza en el centro de la panza. Como si un arco hubiera hecho diana) però també, encara que sembli contradictori, uns sentiments de vitalitat i unes ganes d’acompanyar als personatges que caminen pel poema, com la tortuga que es va perdre, el pop que es desplaça sobre la catifa d’eriçons de mar, els gats patinadors, les formigues constructores de paraigües, els dofins que es van empassar les grues de les ciutats dels nans de les platges rocalloses, etc.

Al web de Kalandraka podem llegir:
“Animales que hacen cosas en silencio” no es un poemario al uso; es una colección de atractivas imágenes, una montaña rusa de emociones, una serie de reflexiones cotidianas que se desarrollan en un paisaje surrealista donde todo puede suceder. Se trata de un largo y un divertido poema que invita a la lectura en voz alta para así degustar mejor su sonoridad; un canto a la libertad creativa -tanto a nivel formal como estético que rezuma aromas mexicanos.
Esta amplia composición de verso libre y lectura vertical se desarrolla sin solución de continuidad; la parte literaria es un todo. Una voz omnisciente interactúa con un amplio elenco de animales -desde hormigas a ranas, pasando por gatos o pájaros- al margen de estereotipos poéticos, e invita a la complicidad de los lectores: “¿Y tú? ¿Ya volaste?”.
Lolita Bosch juega con el lenguaje metafórico, proyectando hermosas y rotundas imágenes. Las enumeraciones y repeticiones, los juegos tipográficos y las onomatopeyas, refuerzan el caràcter lúdico y transgresor de la obra: pensamientos en voz alta convertidos en auténtico lirismo. Las ilustraciones de Rebeca Luciani aportan la armonía estètica y potencian la creatividad de la obra literaria: levedad, verticalidad, dimensión onírica, ensoñación y saturación cromática son algunes cualidades de este trabajo artístico, elaborado con la técnica del grafito y las anilinas, donde también destaca el protagonismo de la naturaleza.”

Aquest poemari és per alumnes grans. Per a l’educació secundària o per al cicle superior (si el mestre fa un bon acompanyament, és clar!)
A la presentació van explicar molt bé el perquè del format del llibre, però no em van convèncer. M’hagués agradat un format més generós que no tallés les imatges per la meitat, a l’estil d’altres obres que la Faktoría ha editat. La limitació que imposa encabir un text en una col·lecció té aquestes coses.
Algunes imatges de la presentació del llibre, a continuació:

Altres llibres il·lustrats per la Rebeca Luciani:
Mishiyu_Rebeca LucianiMishiyu és un nen orfe que viu amb por però alhora amb esperança la seva adopció. La commovedora història del nen s’entrellaça amb l’emoció continguda de la dona que decideix adoptar-lo, fins que finalment tots dos es reconeixen com a mare i fill.
kiwiKiwi. Un dia el Ratolí li va explicar una cosa sorprenent al Kiwi: «He sentit a dir que ets un ocell.» «Un ocell?», es va estranyar el Kiwi. «Com vols que sigui un ocell si no tinc plomes ni tampoc unes ales grans, no puc volar, el meu pèl punxa i tinc un bec llarg i bigotut…?» Un conte que ens parla de les diferències.
el baile de la tarántulaEl baile de la tarántula. En alguns llocs del sud d’Europa podria succeir que et piqués una taràntula. En aquest moment quedaves atarantat i només hi havia una manera de treure el verí de l’aranya: amb la música i el ball.
dimitriDimitri és un titella. Uns fils li mouen el cos de manera graciosa. Però, com tots els titelles, és manipulat…Les seves actuacions no li fan ni fred ni calor. No l’amoïna l’obscuritat del bagul on descansa. Mai no sent la mossegada de la soledat ni l’espurneig de l’alegria… Fins que un dia es deslliura dels fils que li lliguen l’ànima…
nubeLa nube de Martín
Soy Martín, tengo una gata, un ojo de cada color y una nube. Me subo a ella todos los días, por la mañana, por la tarde o por la noche. No importa que esté en la cama, en el parque o en el metro. A veces, paso mucho tiempo en ella; otras, un poco menos. Da igual que llueva, nieve, haga sol o sople el viento. Estoy encantado con mi nube; aunque no les gusta a todos…
el somriure de la danielaEl somriure de la Daniela
El somriure d’aquest conte te ales i vola d’un cor a l’altre, alhora que desprèn optimisme i alegria a tothom que estigui trist o decaigut… És un somriure contagiós.
Altres llibres de la Rebeca Luciani:

“Cachtánka”. Text de Chekhov . Globo Ed. 2013
“What’s the color of love?”. Text de Fatima Sharafeddine. Kalimat Ed. 2013
“Diáfana”. Text de Celso Sisto. Scipione Ed. 2011
“Vivir es fácil”. Poemes de Gabriel Celaya. Edelvives Ed. 2011
“La princesa malalta”. Text de Carme Bernal i Carme Rubio. Publicacions L’Abadia de Montserrat Ed. 2010
“Una puerta bajo la almohada”. Text d’Eulalia Canal. Baula Ed. 2009
“Canciones y palabras de otro cantar”. Text de Juan Carlos Martín. Edelvives Ed. 2009
“Carnaval”. Text de Javier Sobrino. La Galera Ed. 2008
“25 cuentos populares de Europa”. Textos de Michi Strausfeld and Ramon Besora. Siruela-Aura Ed. 2006
Més informació al web de la il·lustradora, clicant AQUÍ.

Marta Altés, la il·lustradora del mes (març 2015)

SIGNATURAFa sis anys, la Marta Altés va iniciar una aventura d’aquelles que et canvien la vida. Va agafar les maletes i va marxar a Anglaterra. L’esperava un màster a l’escola d’Art de Cambridge. Probablement aquell pas i les circumstàncies que sempre envolten als qui estan lluny de casa la va empènyer a treballar més que ningú i aquell esforç li va obrir les portes al meravellós món de la il·lustració de literatura infantil.

La Marta va néixer a Barcelona l’any 1982, va estudiar disseny gràfic a Eina, Escola d’Art i Disseny (Barcelona) i va treballar com a dissenyadora gràfica durant gairebé cinc anys abans de fer el salt a Londres.

La seva visió personal del món és positiva i això, inevitablement, queda reflectit en els seus dibuixos, uns dibuixos plens de detalls que ens fan somriure. En una entrevista al blog de Boolino ens apunta algunes idees dels seu procés creador. Diu:

Altés -no!Intento que tots els llibres que faig tinguin diferents lectures: el nen ha de gaudir del llibre però, a la vegada, vull que ho gaudeixin els pares també.

És molt diferent un àlbum il·lustrat que una novel·la, el joc que hi ha entre paraules i imatges, és una cosa que no pots trobar en una novel·la. Per exemple, quan comences a llegir, els llibres tenen molts dibuixos, però quan el nivell de lectura va sent major, els dibuixos van quedant en un segon pla, a mi m’agraden els dibuixos! és una pena que desapareguin quan el nivell de lectura és “més gran”.

Els nens són lectors d’imatges, és el primer que llegeixen i, en aquest sentit, m’agrada crear contradicció entre imatges i paraules en els llibres.

I sobre el seu procés creador afegeix:

Tot comença amb una idea, l’avantatge de treballar amb text i il·lustració és que poden canviar al mateix temps, mentre treballes, en canvi si has de il·lustrar un text, és difícil trobar l’equilibri entre el text i la imatge. En qualsevol cas un àlbum il·lustrat hauria de tenir aquest equilibri entre paraules i imatge, que un no pogués viure sense l’altre.

Si en alguna ocasió hem comentat que estem davant de la segona revolució de l’àlbum il·lustrat, els llibres de la Marta Altés en són un bon exemple. Tot i que el seu procés s’inicia, com sol ser habitual, amb una idea que es guarda en algun lloc (un esbós ràpid en un full de paper, una nota a l’ordinador, un pensament que ronda pel cervell) i després hi ha la feina de plasmar en llapis, retocar amb aquarel·les, esborrar, refer, etc. en el cas de la Marta és un pèl diferent perquè, segons explica ella mateixa, treballa per parts i després amb l’ajut de l’ordinador maqueta, amplia, mou, gira, solapa… i es val dels avantatges que ofereix el domini dels actuals programes d’edició que permeten un resultat millor i més brillant (incís: és clar que això no és possible si no ets un artista de debò)
Ho entendreu millor si us fixeu en la següent imatge i penseu en com està feta. Només cal imaginar cadascun dels objectes dibuixats per separat i, un cop escanejats, ordenats en la pantalla per donar-li la forma definitiva.

Marta-Altes_-I-am-an-artist_aecid

Fa uns dies va venir a Barcelona a presentar el seu darrer treball. A la llibreria Abracadabra va tenir la gentilesa de preparar un taller d’il·lustració per als infants als quals va convidar a construir un taumatrop i després, juntament amb l’Alice Incontrada de l’editorial Blackie Books, van explicar tot el procés creador de “El rei de la rei-casa1casa”, una història d’animals que planteja la síndrome del príncep destronat, aquella que té a veure amb la gelosia que provoca l’arribada d’un germà. En aquesta història, però, la Marta es val dels animals per presentar situacions quotidianes que suavitzen el conflicte i generen un corrent de simpatia envers el protagonista de la pèrdua d’exclusivitat.

Aquest llibre no és l’únic d’aquesta autora que Blackie Books ha publicat. Abans ja havien apostat fort amb Sóc un artista i Canviem de casa.

soc un artistaSóc un artista és la història d’un nen apassionat dels colors, les formes, les textures, el moviment i tot allò que l’inspira: els mitjons, el que guarda a la nevera… ni tan sols els seu gat pot escapar-se d’una bona mà de pintura! Veu art a totes bandes i no pot deixar de crear! Només hi ha un problema, però: la seva mare no sembla tan entusiasmada com ell…

soyunartista5

Canviem-de-casaCanviem de casa narra les sensacions de por, tristesa i angoixa que suposa deixar la que ha sigut casa teva fins ara i allunyar-te de la gent que estimes. Però començar de zero pot esdevenir una aventura, i allò que és nou, tot i que ens faci por, pot ser molt emocionant. Una història colpidora sobre canviar de casa, fer amics nous i trobar una nova llar.

Altres llibres de la Marta Altés que podeu trobar són:

No-MAltes-ThuleNo! és la història d’un gos simpàtic, amb bones intencions i impulsiu i el misteri que envolta el seu nom. Ell pensa que es diu No, però en realitat això és el que tothom crida quan fa qualsevol cosa. Una història divertida, amb gran sentit de l’humor i que enganxa a tots els públics. Publicat per Thule. El llibre més exitós, de moment, i del que tenim entès que hi haurà segona part el proper any.

 

el meu aviEl meu avi és un relat breu ple de tendresa sobre l’estimació d’un nen cap al seu avi. Planteja situacions normals entre avis i àvies (es fan grans, se senten sols, no reconeixen els seus parents) i el contrapunt que suposen els detalls afectius i sincers d’estimació del seu nét. Editat per MacMillan.

Us deixo amb unes fotografies de la presentació de “El rei del a casa”: AQUÍ

Web de la autora: http://www.martaltes.com/

La notícia de la presentació a BTV la podeu veure AQUÍ

DSC01599

A buen paso

unnamedVaig anar a la presentació de les dues darreres novetats de l’editorial A buen paso. L’acte es va celebrar a la llibreria infantil Abracadabra on de la mà d’en Ricardo Rendón s’entesten en presentar aquella literatura que té més dificultats en entrar en les escoles.
Els llibres en qüestió són els àlbum “El intruso” i “Rasabadú”, ambdós il·lustrats per la Cristina Sitja Rubio, una il·lustradora veneçolana que viu a cavall de Barcelona i Berlín.
A les parets de la petita sala d’exposicions hi han els originals de les dues obres, tal com els va acabar la Cristina, amb les notes al marge i indicacions per a la edició. Molt interessant.
La presentació va anar a càrrec de l’editora Arianna Squilloni, que ens va fer una explicació molt passional del que li suggerien els dibuixos i les històries. Ho va anar farcint amb anècdotes personals i aquell ímpetu de les persones que disfruten amb la seva feina.DSC08964
DSC08959El intruso tal com podem llegir a la pàgina web de A buen paso narra la història d’una pilota que… “A partir del dia en què una pilota entra per la finestra de la seva habitació, el jove protagonista d’aquesta història no tindrà tranquil·litat … Què vol aquesta pilota? Voldrà ocupar el seu espai?
El protagonista observa com la pilota va ocupant la seva habitació, fent amistat amb les altres joguines. Les seves intencions no poden ser bones.DSC08966
Obsessionat, el noi prendrà mesures contra la intrusa i, potser, d’aquesta manera el que farà serà complicar la seva situació.
El conte té un punt de claustrofòbic al voltant d’una obsessió. La seva prosa nítida, concisa i calibrada contrasta amb el color de les imatges que presenten un món fantàstic i alegre.
Un conte per a comentar i conversar. Un conte per reflexionar sobre les dinàmiques de grup, els nouvinguts, els canvis, el lloc que cada un acaba ocupant en el món ”

Rasabadú és la història d’un drac de paper. Diu la Ressenya que han preparat: “Rasabadú és un drac de DSC08960paper que viu en un celler juntament amb famílies de taràntules, mosques, rates i altres bestioles. En Rasabadú escolta la ràdio, llegeix el paper de diari amb el qual està fet, repeteix les notícies que hi té escrites sense saber ben bé què està dient, passeja pel celler, saluda els altres. Però un dia es constipa. A partir de llavors viurà angoixat amb el dubte: ¿esternudarà foc destruint-se a si mateix i als seus amics perquè és un drac? O, com que és de paper, esternudarà tan sols confeti?
La taràntula ho té clar: l’esternut d’en Rasabadú acabarà amb el celler, els altres dubten, en Rasabadú es consumeix en la incertesa.
La Cristina Sitja Rubio, ha creat un univers ple de vida i afectes, donant cos a aquest tendre drac que l’Edgar Omar Avilés ha retratat en el moment més delicat, el moment en què un es troba tot sol amb si mateix i descobreix qui és en realitat. Un llibre intens per comentar, discutir, llegir junts. Un llibre per reflexionar sobre la identitat de cadascú de nosaltres.”

Una vintena de persones vam poder gaudir i comprar aquestes dues obres i vam acabar prenent una copeta, que sempre és d’agrair, i demanant-li a la il·lustradora una dedicatòria per a nosaltres o per a les persones que estimem.DSC08956

foto amb la il·lustradora

De tornada a casa reflexionava sobre les meves lectures, que són variades i diverses, gairebé com a tota la gent que m’envolta. Llegeixo llibre infantils però també novel·la policíaca, llibres d’història, novetats, tot el que em passa per les mans. De vegades no els acabo, altres faig una lectura en diagonal d’aquells fragments que no m’interessen, però de mica en mica vaig construint el meu propi itinerari. Sovint subratllo frases amb retolador marcador o enganxo post-it.
Ara mateix he acabat de llegir “Vida privada” de Josep M. De Sagarra, una lectura que he compartit amb la gent del club de lectura de la biblioteca Vapor Vell. També he xalat de valent amb “Intemperie” de Jesús Carrasco, una novel·la colpidora que és una joia, “L’altra” de la Marta Rojals no m’ha acabat de fer el pes, malgrat que té un inici potent es va fent massa evident el seu desenllaç, “Neuroeducación” de Francisco Mora que s’ha de llegir amb una llibreta al costat, i altres. Entre mans tinc “Segui vora el foc” de Jair Domínguez i “El siglo de las luces” d’Alejo Carpentier, un llibre màgic que ens explica una part de la història de la revolució francesa i la vida a les illes del Carib en aquella època convulsa.
Com a molts de vosaltres, m’encanta llegir, el tacte del paper, la seva olor… assegut a la terrassa de casa, al sillonet de llegir, amb un cafè a la vora, ah!
Els llibres viuen amb nosaltres i com deia C.S. Lewis (crec) “ens recorden que no estem sols” i en acabar notem com ja no som els mateixos. M’atreviria a dir que el llibre també ha canviat, perquè sabem que els llibres estan vius, tenen ànima i sentiments.
No pareu de llegir… i si em voleu dir què esteu llegir ara mateix, estaré encantat de la vida!

“El Garbell”, amb les recomanacions de literatura infantil i juvenil per aquest estiu

Ja es pot consultar al web de l’Associació de Mestres Rosa Sensat  el Garbell – 2, un document molt útil en el que ha treballat totes persones que formen part del Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil,  adscrit a la  biblioteca de Rosa Sensat.

El Garbell-2 és un butlletí que conté una molt bona tria dels darrers llibres publicats i serà presentat el proper dijous 12 de juny a les 17.30 h a la Biblioteca de l’Associació.

portada_garbell_2

Clica sobre la imatge que és la portada del butlletí.

Segons podem llegir al web de l’Associació :

“Un Garbell, el segon, que ens omple les motxilles de llibres per seguir gaudint de bones lectures durant l’estiu, que ens fan pensar en accions diverses per traspassar les emocions de les paraules ben dites i de les imatges ben expressades.

D’ençà de la publicació del primer Garbell ha passat tot un trimestre que ha estat farcit d’esdeveniments literaris, però amb poca producció editorial adreçada a infants i joves. Ja ens ho pensàvem, que aniria així; el gruix de la producció editorial es concentra al Nadal i a Sant Jordi. Per això hem aprofitat aquest període més tranquil de novetats per recordar aquells llibres que cal tenir presents per recomanar com a lectures d’estiu, per valorar si es poden convertir en lectures d’aula, o, simplement, per llegir sota la capçada d’un arbre o a la terrassa d’un cafè.”

Ara que s’acosta el final de curs, està bé recordar a les famílies que l’estiu és una època meravellosa per llegir.

Si podeu, feu difusió del document perquè val la pena.

El podeu veure aquí.

I si, després de la presentació del dijous, us animeu, podeu atansar-vos a la llibreria Abracadabra perquè es fa la presentació del darrer llibre de Kalandraka “Elefante, un guisante” amb la presència de l’il·lustrador Marc Taeger.

elefante3

Un no-parar, tu!

Abracadabra

Abracadabra és una de les meves llibreries preferides. Només tenen literatura infantil i juvenil (sobretot àlbum il·lustrat). Una part dels llibres que comprem a l’escola els adquirim en aquesta llibreria. L’ambient és agradable i en Ricardo, el llibreter, és capaç de trobar el llibre que necessites i recomanar-te les darreres novetats. Estan especialitzats en llibres en diferents llengües. Pots trobar llibres en anglès, francès, italià, alemany i naturalment en català i castellà.
A més ( i això els fa diferents) fan exposicions d’originals dels il•lustradors, narració de contes en diferents idiomes, presentacions de llibres, tallers diversos, etc.
Us recomano que la visiteu amb calma. I si us apunteu a la seva newletter us enviaran informació periòdica de les seves activitats. L’última és aquesta
La seva adreça és Abracadabra Llibres. c/ Gral. Álvarez de Castro, 5. 08003 – Barcelona
(a prop de la Catedral de Barcelona, a tocar del mercat de Santa Caterina)