Manolito truca a la porta

La por al desconegut és una de les més comunes i sovint es manifesta amb rebuig  o mirant cap a una altra banda.
La literatura infantil ens mostra nombrosos exemples de com ens comportem. De vegades ho fa de manera directa, explícita i en altres ocasions els autors empren les metàfores per fer evident el tracte que disposem als demés.
«Li vam posar Manolito» ens explica que un bon dia arriba a una casa una mena de bestioleta, un animaló que demana si el poden deixar entrar. Com que els que hi viuen a dins no el coneixen, li diuen que se’n vagi, però l’animaló insisteix i  torna a demanar que el deixin entrar, una vegada  i una altra, sense èxit.
El relat està posat en boca d’un personatge que viu a la casa i que veiem a través de la finestra.

L’autor, en Gustavo Roldán, ha bastit un relat que ens fa “pensar”,  emprant un to humorístic i unes situacions una mica absurdes. L’animal, per exemple, no se sap què és: Té trompa, dues potes, orelles molt grans, cos pelut, etc. Un animal singular, sens dubte.

L’ús del color és senzill, amb una paleta cromàtica de pocs colors: blanc, negre i vermell, bàsicament, amb tocs de groc i verd.
Lectura recomanada a partir de cicle inicial.
Té un final molt “snoopy”.

LES DADES:
Títol: Li vam posar Manolito
Autor: Gustavo Roldán
Traductor: Xavier Canyada
Editorial: A buen paso
Pàgines: 44
24 x 18 cm.
Barcelona, 2019

Iban Barrenetxea, l’il·lustrador del mes (agost 2015)

Imatge extreta del web de l’editorial A buen paso

Fa relativament poc, més o menys cinc anys, que coneixem les il·lustracions d’aquest autor (nascut a Elgóibar el 1973) des que el 2010 va veure la llum el seu primer llibre il·lustrat del qual també n’és l’autor. Va ser el magnífic

bombastica_cubiertaBombástica naturalis editat per A buen paso, un àlbum de format gran a manera de llibre de botànica en el que s’explica que un tal Bombastus Dulcimer recopila les seves invencions com ara la famosa Pera aerostàtica per volar en globus, o la Olivera Trabuc que només té el defecte que dispara un cop l’any, quan les olives estan madures, o la Carbassa Carruatge, el Narcís Mirall i molts altres fins a completar tot l’alfabet.
Uns textos curts descriuen els poders de l’invent presentat però podem ampliar la informació amb les il·lustracions detallistes.
D’aquest llibre, el narrador Pep Bruno, al seu bloc fa una anàlisi detallada i precisa dels nivells de lectura i, entre altres coses, escriu:
Las hermosas ilustraciones, con una estética muy personal y coherente, son perfectas para mostrar el mundo que sugieren y juegan, bellísimas y llenas de detalles delicados. Un regalo para el ojo, muy adecuado para glotones de cosas hermosas.

Les il·lustracions d’Iban Barrenetxea són fàcilment reconeixibles perquè té un estil propi molt definit. De línia clara, una estètica molt elegant i suggerent, amb molt detalls que ajuden a explicar les històries. Els vestits, els objectes, l’arquitectura i els escenaris són, per se, personatges dels seus contes.

Dels llibres que hi ha al mercat podem destacar-ne els següents:

el-unico-verdadero-rey-del-bosqueEl único y verdadero rey del bosque
A buen paso
Barcelona: 2013

En una caseta de fusta, enmig d’un bosc, viuen tres germans: en Jaska, en Kaspar i la Masia. Els dos primers no són gaire llestos però per sort, la seva germana Masia, els recorda cada matí com s’han de posar les botes. L’últim dia de tardor, al bosc de bedolls, la Masia pronuncia en veu alta un desig: vol tenir una bufanda extraordinària feta de pell de guineu per enlluernar Pekka el moliner i fer que Frigga la bugadera es mori d’enveja.
Els seus germans, en Jaska i en Kaspar, corren al bosc a la recerca d’una pell perfecta per a la bufanda i es donen de cara amb una guineu blanca.
La mateixa guineu blanca que, tot just uns moments abans, estava embrancada en una disputa amb tres corbs negres. També hi arriba al bosc la guàrdia reial conduïda pel mateix Rei Primus Primer.
Un conte hilarant, narrat a través de una prosa elegant i rica i d’unes il·lustracions riques en detalls, que no només marquen el ritme de la pròpia història, sinó que a més ofereixen referències a vegades tendres, altres, iròniques i mordaces. Una història que deixa clar qui és l’únic -i veritable- rei del bosc.

“Si un viajero se aventurase a cruzar los helados mares del norte, si los vientos y las mareas le fueran propicios, si sorteara las tempestades y los monstruos marinos se apiadasen de él, desembarcaría en un lugar donde los inviernos son largos y oscuros y en verano el sol jamás se va a dormir.”

El-único-y-verdadero-rey-del-bosque-A-buen-paso-20131

brujarellaBrujarella
Ed. Thule
Barcelona: 2014

Aquesta novel·la segueix l’estela de El único y verdadero rey del bosque, protagonitzada per personatges que viuen en un món de màgia i fantasia, talment com si fos un conte popular.
Brujarella es una bruixa que viu al bosc de Terragrís, juntament amb altres bruixes que també tenen nom curiosos com Viejarella, la bruixa més vella. Brujarella és la més neta i polida de totes però un dia descobreix que algú li ha robat un mitjó. Aquest serà l’inici d’una recerca detectivesca en la que participaran, a més a més de les altres bruixes, diversos personatges com un llop poeta o un pingüí.
La historia es complica quan descobreixen que totes les granotes, també han desaparegut i és ben sabut que els granotes són un ingredient bàsic per elaborar les pocions màgiques.
La narració es àgil, amena i fàcil de llegir, malgrat la seva llargària. El text s’acompanya d’unes il·lustracions en blanc i negre, precioses.
El missatge final és clar: Quan busques alguna cosa és probable que en trobis una altra. I, possiblement, quan deixis de buscar-la, apareixerà.

la cata 1La cata
Nórdica Libros
Madrid 2014
La cata (Taste, en l’original) és un conte de Roald Dahl que es va publicar al Regne Unit l’any 1953, dins d’una col·lecció titulada Someone like you (algú com tu).
La història se situa durant el transcurs d’un sopar a la casa d’un corredor de borsa anomenat Mike Schofield. Al costat del propietari de la casa estan la seva dona i la seva filla, el narrador (sense nom) i la seva dona i un convidat, Richard Pratt, un famós gourmet que gaudeix mostrant els seus amplis coneixement dels vins i dels aliments.
Durant el sopar, Pratt es mostra com una persona completament desagradable. En les dues anteriors ocasions en què Pratt va sopar amb Schofield, els dos homes van fer una aposta curiosa: Van apostar a que Pratt no podria identificar un vi especial que havia comprat per a aquesta nit. En ambdues ocasions, Pratt va guanyar. Però aquesta vegada, Schofield posseeix una ampolla de claret d’un petit Château francès i n’està convençut que Pratt no serà capaç d’endevinar de quin vi es tracta.
Pratt accepta l’aposta arriscada i la porta fins al límit: Ofereix les seves dues cases si falla però demana la mà de Louise, la filla de Schofield, en matrimoni si encerta.
Tant la jove Louise com la seva mare estan en contra de l’aposta, però Schofield aconsegueix convèncer-les perquè acceptin, convençut com n’està que en Pratt no té cap possibilitat de guanyar.Iban-Barrenetxea_La-Cata

La liga de los pelirrojos
Anaya
Madrid 2013

Es tracta d’un conte d’Arthur Conan Doyle que comença un dia que Watson va de visita al 221 de Baker Street, i es troba a Sherlock Holmes al costat d’un corpulent home pèl-roig anomenat Jabez Wilson, el qual necessita dels serveis del gran detectiu per resoldre el misteri de la seva recentment perduda ocupació, copiant el primer tom de l’Enciclopèdia Britànica, a La lliga dels pèl-rojos.
“Todo empezó por aquí. Léalo usted mismo, señor.
A la liga de los pelirrojos: (…) se ha producido otra vacante que da derecho a un miembro de la liga a percibir un salario de cuatro libras a la semana por servicios puramente nominales. Pueden optar al puesto todos los varones pelirrojos, sanos de cuerpo y de mente, y mayores de veintiún años.”

L’edició és extraordinària, des del seu format de grans dimensions fins a les il·lustracions, sense oblidar la innegable gràcia d’aquest cas del detectiu per antonomàsia. El resultat és un llibre pensat per al gaudiment del lector, en més d’un sentit.
Un cas curiós, molt sentit de l’humor i algunes deduccions sorprenents converteixen aquesta lectura en una petita joia de les nostres biblioteques.sherlock_1

El-cuento-del-carpinteroEl cuento del carpintero
A buen paso
Barcleona 2011
Firmín és el millor fuster que mai hagi existit, de manera que el dia en què el baró Von Bombus perd un braç en el fragor de la batalla, el metge, la Baronessa, el ministre i el Cardenal acudiran a ell perquè li fabriqui un de nou a l’incansable guerrer.
El resultat serà tan espectacular, que les ganes del baró de seguir combatent seguiran creixent en lloc de minvar i Firmín s’encarregarà d’anar reemplaçant les extremitats danyades en les seves conteses fins gairebé quedar-se sense fusta. Així arribarem a l’hilarant desenllaç de la història, un final tan rodó com la figura del Baró.
Les imatges, a doble pàgina, són riques en detalls i tocs d’humor.

Altres llibres amb il·lustracions de l’Iban Barrenetxea són:
Traficantes de milagros y sus métodoshoudini
H. Houdini
Nórdica libros, Madrid 2014

Blancanieves
Germans Grimm
Nórdica libros
Madrid 2012

Blancanieves-Barrenetxea-we

 

 

 

Web de l’autor: http://www.ibanbarrenetxea.com/

Podeu seguir-lo també a: http://ibanbarrenetxea.blogspot.com.es/

Unes imatges del seu portfoli:

A buen paso

unnamedVaig anar a la presentació de les dues darreres novetats de l’editorial A buen paso. L’acte es va celebrar a la llibreria infantil Abracadabra on de la mà d’en Ricardo Rendón s’entesten en presentar aquella literatura que té més dificultats en entrar en les escoles.
Els llibres en qüestió són els àlbum “El intruso” i “Rasabadú”, ambdós il·lustrats per la Cristina Sitja Rubio, una il·lustradora veneçolana que viu a cavall de Barcelona i Berlín.
A les parets de la petita sala d’exposicions hi han els originals de les dues obres, tal com els va acabar la Cristina, amb les notes al marge i indicacions per a la edició. Molt interessant.
La presentació va anar a càrrec de l’editora Arianna Squilloni, que ens va fer una explicació molt passional del que li suggerien els dibuixos i les històries. Ho va anar farcint amb anècdotes personals i aquell ímpetu de les persones que disfruten amb la seva feina.DSC08964
DSC08959El intruso tal com podem llegir a la pàgina web de A buen paso narra la història d’una pilota que… “A partir del dia en què una pilota entra per la finestra de la seva habitació, el jove protagonista d’aquesta història no tindrà tranquil·litat … Què vol aquesta pilota? Voldrà ocupar el seu espai?
El protagonista observa com la pilota va ocupant la seva habitació, fent amistat amb les altres joguines. Les seves intencions no poden ser bones.DSC08966
Obsessionat, el noi prendrà mesures contra la intrusa i, potser, d’aquesta manera el que farà serà complicar la seva situació.
El conte té un punt de claustrofòbic al voltant d’una obsessió. La seva prosa nítida, concisa i calibrada contrasta amb el color de les imatges que presenten un món fantàstic i alegre.
Un conte per a comentar i conversar. Un conte per reflexionar sobre les dinàmiques de grup, els nouvinguts, els canvis, el lloc que cada un acaba ocupant en el món ”

Rasabadú és la història d’un drac de paper. Diu la Ressenya que han preparat: “Rasabadú és un drac de DSC08960paper que viu en un celler juntament amb famílies de taràntules, mosques, rates i altres bestioles. En Rasabadú escolta la ràdio, llegeix el paper de diari amb el qual està fet, repeteix les notícies que hi té escrites sense saber ben bé què està dient, passeja pel celler, saluda els altres. Però un dia es constipa. A partir de llavors viurà angoixat amb el dubte: ¿esternudarà foc destruint-se a si mateix i als seus amics perquè és un drac? O, com que és de paper, esternudarà tan sols confeti?
La taràntula ho té clar: l’esternut d’en Rasabadú acabarà amb el celler, els altres dubten, en Rasabadú es consumeix en la incertesa.
La Cristina Sitja Rubio, ha creat un univers ple de vida i afectes, donant cos a aquest tendre drac que l’Edgar Omar Avilés ha retratat en el moment més delicat, el moment en què un es troba tot sol amb si mateix i descobreix qui és en realitat. Un llibre intens per comentar, discutir, llegir junts. Un llibre per reflexionar sobre la identitat de cadascú de nosaltres.”

Una vintena de persones vam poder gaudir i comprar aquestes dues obres i vam acabar prenent una copeta, que sempre és d’agrair, i demanant-li a la il·lustradora una dedicatòria per a nosaltres o per a les persones que estimem.DSC08956

foto amb la il·lustradora

De tornada a casa reflexionava sobre les meves lectures, que són variades i diverses, gairebé com a tota la gent que m’envolta. Llegeixo llibre infantils però també novel·la policíaca, llibres d’història, novetats, tot el que em passa per les mans. De vegades no els acabo, altres faig una lectura en diagonal d’aquells fragments que no m’interessen, però de mica en mica vaig construint el meu propi itinerari. Sovint subratllo frases amb retolador marcador o enganxo post-it.
Ara mateix he acabat de llegir “Vida privada” de Josep M. De Sagarra, una lectura que he compartit amb la gent del club de lectura de la biblioteca Vapor Vell. També he xalat de valent amb “Intemperie” de Jesús Carrasco, una novel·la colpidora que és una joia, “L’altra” de la Marta Rojals no m’ha acabat de fer el pes, malgrat que té un inici potent es va fent massa evident el seu desenllaç, “Neuroeducación” de Francisco Mora que s’ha de llegir amb una llibreta al costat, i altres. Entre mans tinc “Segui vora el foc” de Jair Domínguez i “El siglo de las luces” d’Alejo Carpentier, un llibre màgic que ens explica una part de la història de la revolució francesa i la vida a les illes del Carib en aquella època convulsa.
Com a molts de vosaltres, m’encanta llegir, el tacte del paper, la seva olor… assegut a la terrassa de casa, al sillonet de llegir, amb un cafè a la vora, ah!
Els llibres viuen amb nosaltres i com deia C.S. Lewis (crec) “ens recorden que no estem sols” i en acabar notem com ja no som els mateixos. M’atreviria a dir que el llibre també ha canviat, perquè sabem que els llibres estan vius, tenen ànima i sentiments.
No pareu de llegir… i si em voleu dir què esteu llegir ara mateix, estaré encantat de la vida!