Giovanna Zoboli

«La sopa del senyor Lepron» és un àlbum molt ben il·lustrat que ens parla d’una llebre de pèl esponjós i orelles llargues que fa la millor sopa del món i cap animal del bosc no sap perquè les seves sopes són tan bones, ni quin és el seu secret.

En aquest llibre, a més a més d’assaborir la sopa del senyor Lepron i les verdures que la fan possible, plenes d’olors i sabors, assaborim unes il·lustracions boniques de debò que conformen diversos relats paral·lels. Mireu per exemple, l’eriçó assegut al vàter, llegint…

Hi ha un dia que és l’assenyalat al calendari perquè el senyor Lepron faci la seva famosa sopa: El primer dia de la tardor. Amb l’ajuda de tota la seva família, prepara la sopa. Totes les llebres s’impliquen en la recerca dels ingredients: mongetes verdes, mongetes, sàlvia, naps, cebes, pastanagues, carabasses, cols, api, espinacs, costelles, espàrrecs, etc. i, quan té tots els ingredients, en Lepron es posa a la feina.

Primer va al rebost, un espai que la il·lustradora converteix en un món de sensacions i objectes que creen una calidesa extraordinària i ajuden a que el relat flueixi perfectament.

Quan la sopa es va fent, en un procés de cocció lent, recordem que les coses ben fetes requereixen un temps.

Finalment, com cada any la sopa és un èxit i ningú no entén com pot ser tan bona.

Hi ha qui diu que la bondat depèn de l’aigua del bosc, altres que és cosa de l’aire, o de la terra on creixen les hortalisses. Però els pagesos de la zona expliquen que no, perquè ells ho fan tot igual que el senyor Lepron, amb els mateixos ingredients, mateix procés, mateix aire, mateixa aigua i, no obstant això, la sopa és diferent.

Ningú no coneix el secret i la sopa esdevé famosa. D’aquesta manera, arriba un moment en que al bosc es construeix una fàbrica, la fàbrica Lepron, que farà la sopa i l’exportarà a tot el món, en una llaunes formidables que recorden les famoses Campbell de Warhol.

Però alguna cosa ha canviat… i la sopa ja no és la famosa sopa. El final fa que pensar, molt.

Lectura recomanada per al cicle inicial

LES DADES:
Títol: la sopa del senyor Lepron
Autora: Giovanna Zoboli
Il·lustradora: Marichiara Di Giorgio
Traductora: Clara Jubete
Editorial: A buen paso
Pàgines: 48
Barcelona, 2022

Profesión: Cocodrilo, escrit per la italiana Giovanna Zoboli i il·lustrat per Mariachiara Di Giorgio, és un àlbum sense paraules que explica un matí qualsevol en la vida del cocodril. El veiem com es desperta, esmorza, es vesteix i camina pels carrers, agafa el metro i arriba a la feina.

El recomanem per la seva bellesa i per la cura en l’observació dels detalls del comportament humà i dels petits gestos quotidians. Per exemple, la manera tranquil·la i educada de relacionar-se a l’ascensor, el respecta als qui llegeixen al metro en hora punta i ple de gent que es desplaça també a la feina.

Les il·lustracions ens mostren també els olors de la ciutat. Les botigues d’aliments i la floristeria són tan reals que podem flairar i assaborir aquests moments que recorden els nostres barris, els passeigs per la ciutat.

El llibre és per infants a partir de set anys perquè la lectura de les imatges té una certa complicació. Comença amb una del cocodril al llit, amb pijama i màscara de dormir, somiant amb la vida salvatge. Quan es desperta, fa les rutines diàries: raspallar-se les dents, seure al vàter, esmorzar o triar una corbata. Les il·lustracions combinen els detalls amb els plans generals i convé aturar-se a descodificar cadascuna de les «vinyetes» i observar què fa i amb qui es relaciona el cocodril.

El final és sorprenent perquè no t’imagines que pot treballar a… bé, millor que ho descobriu vosaltres mateixos.
És un llibre ben pensat, començant pel format allargat que en obrir-lo fa la sensació de tenir un cocodril a les mans. Un llibre intel·ligent, enginyós, dolç, tendre i ple d’encant. Hi ha molts detalls que veuran els nens, com els animals que viatgen al metro i conviuen amb els humans o l’infant i la mare que van amb el cotxe que esquitxa el cocodril amb l’aigua del bassal.
És un cant a la vida, a la celebració dels plaers quotidians.