Un llibre ple d’errors

Un llibre d’imatges per —com llegim al paratext de la contraportada—«Fer volar la imaginació» i entendre que el procés creatiu pot tenir errors però aquests errors ens ajuden a millorar.
A la portada veiem uns nens que volen agafats d’uns globus i un títol que sembla trencat i que juga amb el concepte d’error tipogràfic.
Obres el llibre i trobes a l’interior de les guardes dues taques de tinta. Penses que es tracta d’un altre error però si fas una mica de trampa i vas a la guarda del final, llavors entens de què va la cosa.
Tornes i vas passant pàgines.
A la següent una mena d’animal que després sabrem que és una granota-gata-vaca i una altra taca que emmascara el títol. Un altre error? Sí? No? Dubtes, però ja estàs atrapat en el joc.
El disseny de l’àlbum és generós. Les pàgines són grans i el fons blanc sembla una temeritat per part de l’autora però de mica en mica veiem com l’espai es va emplenant i va prenent forma mentre construex una història preciosa sempre a partir d’errors que es van transformant en encerts i que ens conviden a seguir el procés creatiu de l’artista.


El primer text que llegim està a la pàgina de l’esquerra i diu «Tot va començar amb un error» i veiem a la dreta un esbós fet a llapis d’una cara que només té un ull, un nas i una orella i s’intueix una cella.
A la pàgina següent llegim «amb un error» i veiem l’error a la dreta on la cara de la nena ja està més perfilada però amb ull més gran que l’altre. Com ho resoldrà l’autora? Només cal passar pàgines i veure com els ulls quedem dissimulats darrera d’unes ulleres. «Allò va ser molt bona idea»—diu el text.
La narració avança sempre amb continus errors: Un coll massa llarg i uns peus que no toquen a terra i que ens fan somriure.

Les últimes pàgines recorden el mític Zoom!
Un llibre alegre i divertit que agradarà als infants d’entre 4 i 8 anys. El recomanem per al cicle inicial perquè ens pot permetre activitats creatives tipus “hirameki”.

Podeu llegir una interessantíssima entrevista amb l’autora en aquest enllaç:
http://www.designofthepicturebook.com/the-book-of-mistakes-an-interview-with-corinna-luyken/

El booktràiler:

LES DADES:
Títol: Un llibre ple d’errors
Autora: Corinna Luyken
Traductora: Aurèlia Manils
Editorial: Lumen
52 pàgines
Barcelona, 2017

Anuncis

Estimat Bau, un llibre que parla de llibres

Els llibres tracten tots els temes imaginables però hi ha alguns que formen part d’allò que es diu metaliteratura, llibres que parlen de llibres. A la producció adreçada a infants i joves també en trobem que tenen com a protagonista el llibre, així com altres on el llibre és un element important en la narració. Esquemàticament podem classificar-los en:

Narracions en les quals els personatges entren i surten dels llibres, com per exemple Sorra a les sabates, Historia de la ratita encerrada en un libro, o El libro en el libro.
Narracions que expliquen històries dels llibres com és el cas d’Artefactes, o Los libros errantes.
Narracions que presenten tipus de llibres com passa a Me gustan los libros.
Narracions que passen al lloc on viuen els llibres, a les biblioteques: Guillermo un ratón de biblioteca, El monstruo y la bibliotecària, o El segrest de la bibliotecària.
Narracions que ens transporten a d’altres móns a partir d’un llibre concret com és el cas de El saber perdut, La història interminable, etc.

Veiem-ne alguns exemples:

Olívia. Una porqueta feliç de ser-ho a qui agrada molt ballar i que acaba totes les seves aventures a la nit, amb un llibre entre els mans, abans d’anar a dormir.

—Avui només cinc llibres, mare —diu.
—No, Olivia, només un.
—Què et sembla si són quatre?
—Dos.
—Tres.
—Bé, d’acord, tres… Però ni un més!

Me gustan los libros
Un àlbum d’Anthony Browne que fa una repassada als diferents llibres per a infants. Les il·lustracions d’aquests autor són goril·les, com a gairebé totes les seves obres.

Me gustan los libros.
Los libros chistosos y los de espantos.
Los cuentos de hadas y las rimas.
Las historietas, y los cuadernos para colorear.
Los libros gordos y los delgados.
Estimat BauLos libros de dinosaurios y los de monstruos.
Me gustan los libros de números y los libros de letras.
Los libros sobre el espacio y los libros de piratas.
Los libros de canciones y los libros extraños.
Sí, de veras, me gustan mucho los libros.

L’Ot llegeix un conte
L’Ot, el bruixot, ha arribat de la biblioteca amb un llibre sota el braç.
—Quin llibre és aquest que portes? —li pregunta la Berta, curiosa.
—Es diu El viatge d’en Robert —li contesta l’Ot—. Vols que te’l llegeixi?
—D’acord —diu ella. I es disposa a escoltar.
—En Robert sempre s’estava a casa seva i no havia viatjat mai —llegeix l’Ot—. Un dia, en Robert va dir «He de sortir a conèixer món!»

La història interminable
Magradaria saber, es va dir a si mateix, què passa realment en un llibre mentre és tancat. És clar, a dins només hi ha lletres impreses sobre el paper, però, malgrat tot… Alguna cosa hi deu passar, perquè quan l’obro, hi apareix tot d’una una història sencera. Hi ha personatges que encara no conec, i totes les aventures i heroïcitats i batalles possibles… i, alguns cops, s’esdevenen tempestes al mar o algú que arriba a ciutats i països estrangers. D’alguna manera, tot això es troba dins del llibre. És clar, s’ha de llegir per poder-ho viure…

Sorra a les sabates
Va agafar el llibre obert i va aixecar-lo amb les dues mans per sobre el cap, com si es tractés d’una samarreta que anava a posar-se. I el va fer baixar, de mica en mica, com un avió de paper.
Però en arribar als cabells, ja no va poder anar més avall. No hi havia manera.
—Com s’ho deuen fer, l’Adrià i en Marcel, per ficar-se dins dels llibres? —es va preguntar.
Aleshores, la Maria es va estirar de panxa a terra i amb la mirada damunt del llibre. Va obrir-lo per la primera pàgina i va començar a llegir a poc a poc. No en sabia més. Tenia sis anys.

I podríem seguir amb L’ós que estimava els llibres (L’amistat entre un ós i una dona que llegeix i tot el que va passar un estiu a la cabana del bosc), On és el llibre de la Clara? (La Clara ha perdut el llibre que ha de tornar avui a la biblioteca), El segrest de la bibliotecària (Uns bandolers segresten la bibliotecària per demanar un rescat a l’Ajuntament però les coses es compliquen per culpa d’una inoportuna malaltia) El señor Todoazul, abrillantador de placas callejeras (Un funcionari de l’Ajuntament que té una feina ben especial, netejar els rètols dels carrers, es pregunta qui deuen ser els personatges que es poden llegir en aquelles plaques.) El monstruo y la bibliotecària (Un monstre que té molta calor somia en viure al Pol Nord però troba refugi a l’aparell d’aire condicionat de la biblioteca municipal), etc.

Estimat Bau

El darrer llibre que tracta d’aquest tema és «Estimat Bau», un àlbum il·lustrat amb text de la Mar Pavón i il·lustracions encertades de la Gemma Zaragüeta.
Explica la història d’un nen de cinc anys, en Bau (diminutiu d’Arquimbau), que viu amb una mare escriptora i un pare il·lustrador (quina sort, no?) i un dia, ell mateix, escriu i dibuixa un conte. Quan el té enllestit li demana a la seva mare que li llegeixi i la mare així ho fa. Li explica la història d’una nena que té el cap ple de cors vermells que un dia es converteixen en papallones i se’n van volant.

Un altre dia li demana al pare que li torni a llegir i el pare li explica que és la història d’una jove que estava enamorada.
—No! —protesta en Bau — l’estàs llegint malament.

Però el pare li explica que és un conte màgic i que cada cop que algú el llegeix sona diferent.
A la tercera part és el propi Bau qui el llegeix i és clar, la història torna a ser diferent. Ara és una nena que estima molt la seva mare i el seu pare i que està plena de cors per dintre seu.

La idea és potent  -recorda Roberto Piumini a Un amor de libro-  i serveix per reflexionar sobre el poder la imaginació i de com les paraules i les imatges ens ajuden a ser més feliços.
Estimat Bau és un conte de relacions familiars i d’estimació i que traspua tendresa. Els qui seguiu a la Mar ja sabeu quin és el seu estil (recordeu, per exemple, l’emotiu Inseparables) però potser el que més ens sorprèn d’aquest àlbum són les il·lustracions, unes imatges on es combinen les imitacions de dibuixos de nens de cinc anys amb altres que són primers plans, simetries i fins i tot veiem aproximacions al moviment (per exemple, a la pàgina central). Amb un format prou generós i un tractament del color força atractiu, és un bon àlbum que pot anar bé per a ser narrat a tot el grup quan al matí fem la rotllana de classe o a la sessió de contes a la biblioteca.
Recomanat per a infants a partir de 5 anys.

LES DADES:
Títol: Estimat Bau
Autora: Mar Pavón
Il·lustradora: Gemma Zaragüeta
Edicions del Pirata
Pàgines: 40
Barcelona, 2017

Per què?, el clàssic de Nikolai Popov

S’acaba de reeditar i és una bona notícia. A l’escola teníem una versió — vull recordar que editada per Grijabo— amb uns textos que sobtaven per innecessaris i que després vam saber que l’edició original anglesa només tenia imatges. Molt millor, esclar. L’editorial Kalandraka ha recuperat aquests clàssic, sense text, i ho aplaudim.
Per què? és un conte que ens parla de manera prou eloqüent sobre la inutilitat de la guerra, de totes les guerres. Els personatges que hi apareixen, pintats amb tons suaus, són granotes i ratolins que es barallen entre si. La situació s’accelera ràpidament fins a esdevenir un conflicte que pren forma de guerra destructiva.
A la primera imatge veiem una granota asseguda pacíficament sobre una roca, amb una flor a la ma i una expressió tranquil·la. De sobte, un ratolí surt d’un forat que ha excavat, al costat de la granota, amb un paraigua. El ratolí mira la granota i la granota mira el ratolí. L’expressió de la granota sembla suggerir: “Potser és un nou amic”.


Però no! El ratolí també vol una flor. N’hi ha moltes però ell vol la flor que té la granota (us sona?), així és que salta sobre la granota i li pren.
Dues granotes adultes arriben al rescat de la petita i persegueixen el ratolí. Però el ratolí torna, amb els seus propis amics, muntats en un cotxe blindat (una atrotinada bota militar) amb metralladora i rodes.


Les granotes fugen, però preparen una trampa força intel·ligent per als ratolins, amb l’esquer del paraigües que li han tret al ratolí. A partir d’aquest punt la situació es descontrola i arriba a una catarsi i bogeria extrema.
Al final, el ratolí i la granota del començament de la història es tornen a mirar, confusos. El ratolí té una flor marcida, la granota té el paraigua trencat.

El conte està molt ben construït: personatges potents, trama que segueix els tres passos (inici, nus i resolució) i possibilitats d’inferències en algunes imatges (especialment en la de la trampa sota el pont) i missatges amagats.


Lectura molt recomanable per als infants entre 4 i 8 anys.
La Fitxa que trobem a Kalandraka Catalunya hi diu:
Si els nens i les nenes són capaços de comprendre la insensatesa de la guerra, si s’adonen de com n’és de fàcil caure en un cicle de violència, potser en un futur es convertiran en impulsors de la pau.
Nikolai Popov

L’absurditat de la guerra, la violència, la venjança, la devastació i la mort es deixen veure, amb tota la seva cruesa, en les pàgines d’aquest llibre visual; una faula que comença amb una bucòlica imatge d’una granota gaudint de l’aroma d’una flor, fins a la irrupció d’un ratolí que l’ataca per arrabassar-li la flor. Sorgeix llavors una lluita entre dos bàndols cada cop més nombrosos, en individus i en mitjans bèl·lics que deixa pas a emboscades i bombardejos. D’un prat florit passem a un lloc desolat; d’una minúcia, a un gran conflicte sense haver intercedit ni una sola paraula.
La Segona Guerra Mundial va deixar una profunda petjada en la infància de Nikolai Popov: l’avançament de l’exèrcit nazi sobre la Unió Soviètica, les sirenes marcant la fugida de la població cap als refugis, jugar entre les restes de les bombes sense comprendre el seu efecte letal fins que una d’elles va esclatar a les mans d’un altre nen, el record dels soldats mutilats regressant després de la rendició alemanya… Però va ser l’obra de Tolstoi, Dostoyevsky, Hemingway i Remarque la que va decantar la ideologia pacifista de l’autor de “Per què?”.

LES DADES:
Títol: Per què?
Autor: Nikolai Popov
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 40
Barcelona, 2018
El booktràiler:

El jardiner nocturn és un artista

Un dels àlbums amb els que he disfrutat darrerament és els dels germans Fan, L’Eric i en Terry. Un bon treball sobre la transformació de les persones a partir de l’art, en aquest cas del topiari. L’han titulat «El jardiner nocturn».

A la primera pàgina veiem un carrer gris, desordenat, amb persones que caminen capcotes i abatudes per les voreres descuidades. Un rètol ens indica el nom del carrer: Grimloch Lane.


A la pàgina següent el nen William dibuixa un mussol al terra amb un pal. Pel davant passa un personatge d’aspecte asiàtic que carrega una escala i una bossa amb eines: És el jardiner màgic que es convertirà en una mena de catalitzador i rejovenirà el carrer i de passada l’esperit dels veïns. El jardiner quan arriba la nit s’atura davant d’un arbre que hi ha enfront de l’orfenat on viu en William i dóna forma de mussol a la copa de l’arbre. D’aquest art se’n diu «art topiària» i és una pràctica de la jardineria que consisteix a donar formes artístiques a les plantes mitjançant l’esporga.


Quan en William es desperta l’endemà, troba el seu mussol representat a l’arbre del costat de la seva finestra que ha canviat màgicament durant la nit.
A partir d’aquí, cada nit es produeix una transformació en un arbre del veïnat. Apareixen un gat, un conill, un periquito i un elefant. Les persones es reuneixen al carrer per admirar les obres i nosaltres com a lectors veiem com tot es va transformant. El carrer comença a prendre color, les mirades de tothom assenyalen l’alegria que torna, el arbres amb formes acaronen les cases i van fent noves connexions entre elles.


Cap al final, en Wiliam descobrirà al Jardiner nocturn i, sota la llum de la lluna plena ambdós aniran al Parc Grimloch i faran unes escultures meravelloses. Definitivament, la vida del barri ha canviat.


Un llibre que ens parla de creativitat i de com la màgia de l’art transforma no només el món físic sinó també l’espiritual.
He fet la proba de llegir només les imatges i també funciona. Potser el text es podria obviar. També m’hagués agradat una mica més de brillantor en algunes imatges, però això ja és una percepció meva.
Aquest àlbum obre la porta a nombroses activitats a l’aula, començant pel tractament del color de les imatges i de com canvien al llarg de llibre, fina a aprofundir en l’art del topiari i/o també dels bonsais; fins i tot, per conèixer les eines de la jardineria.
Recomanat per a infants a partir de sis anys.

LES DADES:
Títol: El jardiner Nocturn
Autors: The Fan Brothers
Editorial: Estrella Polar
Pàgines: 48

¿Mau iz io? de Carson Ellis

978-84-15208-88-4_mau_iz_io-cover

¿Mau iz io? és el títol d’aquest genial àlbum il·lustrat per Carson Ellis, una artista que viu a Portand, Oregon.

«¿Mau iz io?» ve a dir quelcom que podríem traduir com «Què és això?». La frase la diu un insecte molt ben vestit i pentinat mentre assenyala una planta que brota del terra. Un altre insecte li contesta «Yuyo yaneta, muña-muña» que podem traduir com a «crec que és una planta». Bé, això és que intueixo perquè potser el significat és un altre i aquí rau la diversió del conte: El mestre o l’alumne va llegint les paraules impossibles i ha d’anar interpretant-les.

978-84-15208-88-4_mau_iz_io-03
M’ha recordat molt a una activitat que fem a l’escola i que anomenem «la carta polonesa» en que es presenta als infants un text escrit en polonès i han d’anar deduint el que hi diu a partir dels indicis (números, paraules repetides, etc). també m’ha recordat al meravellós «Sr. Minino» de David Wiesner on uns extraterrestres aterren en una cosa i podem anar seguint el que hi diuen en el seu estrany idioma.
En aquest cas, com que els dibuixos ens van explicant la història i algunes paraules es van repetint, resulta relativament fàcil entendre el seu significat.
El conte comença amb unes pàgines on l’autora ha situat a baix de tot uns petits insectes que veuen com creix un petit brot verd. Durant succesius dies i nits, apareixen insectes diversos: una eruga que formarà un capoll, un cargol que surt del seu cau per facilitar als altres insectes una escala («bacano»?) per enfilar-se dalt de la planta, un grill que toca el violí a la llum de la lluna, una aranya amenaçadora que sembla decidida a teixir una xarxa al voltant de la planta, etc.
Un àlbum molt divertit que val la pena conèixer.
Aquest llibre ha estat mereixedor d’un dels Premis Caldecott l’any 2016.
Recomanable per a l’alumnat de cicle inicial (5-7 anys) amb el que podem fer l’activitat d’escriure el text i al costat el que creiem que pot significar en realitat.

du-3


978-84-15208-88-4_mau_iz_io-01

Les imatges que acompanyen aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial Bárbara Fiore.

Lectures recomanades per al cicle inicial. Nadal 2016

l_efimera_portadaL’efímera
Stéphane Sénégas. Takatuka

Dos germans descobreixen un petit insecte molt divertit: una efímera. Busquen per internet i, quan saben que la seva nova amiga només viu un dia, decideixen fer mans i mànigues perquè aquest únic dia li sigui inoblidable, i la fan participar en tota mena de jocs i aventures…

FMP_9781406369069_HC_NT port.inddCinc minuts de tranquil·litat
Jill Murphy. Kalandraka

La senyora Gros només demana uns minuts de tranquil·litat a la banyera, ben calentona i plena d’escuma. Però els seus fills tenen tanta energia i fan tan d’enrenou com sempre i a la mare la pau li dura ben poc.

Sr_zorro_cubierta_2016.inddEl señor zorro y el hilo rojo
Franziska Biermann. Los cuatro azules

El Señor Zorro s’h convertit en un escriptor d’èxit amb l’ajuda del seu amic, l’editor Señor Schultz. El Señor Zorro es dedica a vagarejar amunt i avall a la recerca de noves idees per als seus llibres. Tot el que veu i li passa pel cap ho va anotant en unes llibretes d’apunts però un dia les llibretes li desapareixen i creu que la seva carrera com a escriptor s’ha acabat.

la-balena_a_hivern-2La balena a l’hivern
Benji Davies. Ed. Andana
Una nova aventura de Noè i la balena. Una història d’amistat que segueix la línia de La balena.
Mentre el pare d’en Noè emprèn la seva última sortida de pesca abans de l’hivern, ell l’espera a casa amb els seus gats. De sobte, esclata una gran tempesta i el noi decideix sortir a buscar-lo. Però la tempesta és molt perillosa i queda atrapat enmig d’un mar gelat.

mg-comptant-lleonsComptant lleons
Katie Cotton. Ed. Flamboyant

Un llibre de gran format amb unes il·lustracions molt boniques, en blanc i negre i a tota pàgina, que representen des d’un lleó regi fins a deu zebres impressionants, i que ens permeten veure molt de prop les criatures més salvatges de la naturalesa. Uns textos poètics, complementats amb informació molt clara, ens descobreixen com viuen i sobreviuen a la Terra els animals en perill d’extinció.

banc-blauEl banc blau
Albert Asensio. Babulinka Books

Una història on, al voltant d’un banc blau, uns s’enamoren, d’altres fan amistat i d’altres s’acomiaden per sempre. L’únic que roman, impertorbable, és el banc. Un àlbum il·lustrat que parla dels cicles de la vida, d’històries circulars, de la meravella que resulta saber que sempre podem tornar a començar.

cumpleanosEl peor cumpleaños de mi vida
Benjamin Chaud. Kókinos

El nen protagonista i el seu ninot conill que sempre l’acompanya van a la celebració de l’aniversari d’una companya de classe de qui està enamorat. Ell creu que és el moment de fer-li-ho saber amb el seu regal, però res del que estava previst passa…
Vergonya? Desil·lusió? Ganes de desaparèixer? No tot està perdut.

Agente Ricitos
El hematocrítico. Anaya

Una nova aventura de la nena Ricitos de oro que amb l’ajuda de la seva lupa ajuda a tothom al bosc i descobreix els crims abans no es realitzin.

La llegenda del drac que dormia i roncava
Eva Mor. Cruïlla

Al poble tothom espera el dia en què celebren la Diada del Drac, però el seu protagonista, el drac més terrible del regne, està adormit i no hi ha manera de despertar-lo. Per molt que ho proven, cap dels intents no serveix per a desvetllar la bèstia, i el rei comença a preocupar-se de debò. La festa més important de l’any i la reputació de tot el seu poble estan en joc. Però, què li passa realment al drac?

Meravellosos veïns
Hélène Lasserre. Birabiro

Una família de llops en moto, unes vaques ecologistes, un porquet fotògraf, unes cigonyes sobre la teulada, uns cocodrils cambrers, uns elefants melòmans, una girafa i fins i tot un pop que teixeix uns petits barrets per als peixos…
Tt sembla molt tranquil en aquest edifici. Una casa que va canviant a mesura que avancem per les planes i nous veïns arriben al barri.

ricitos

cob_veins_400

173018_CO_drac dormia i roncava.indd

Lectures recomanades per al cicle inicial. Sant Jordi 2016 (2)

Deu bones lectures que s’han publicat en els darrers mesos, adreçades als infants de sis i set anys.

StinaStína. La nena de gel
Lani Yamamoto. Babulinka

Stína era una nena que sempre tenia fred. A l’estiu, vestia mitges i mitjons i no podia ni apropar-se a una piscina. A l’hivern encara era pitjor, no sortia mai, mai, mai, de casa. Com podien la resta de nens jugar a fora? Que no es morien de fred? Fins que un dia, la visita d’uns nens escalfarà el seu cor i canviarà la
seva vida per sempre.

aixo-era-un-alfabet1Això era un alfabet
Oliver Jeffers. Andana

Sota la pretesa idea de fer el típic alfabet per als infants més menuts ens sorprèn amb un enfilall d’imatges i d’idees genials que es podrien desenvolupar una mica més i fer-ne una aventura perquè les propostes són molt imaginatives.
El llibre està molt ben editat. Té més de cent planes (paper gruixut, format gran, coberta color carbassa molt cridanera) i a cada lletra se li assigna la seva peculiar història. La majoria d’històries són força originals. Oliver
Jeffers fa una barreja d’elements visuals (com si fossin dibuixos animats) i contes senzills que obren camins inversemblants. Els temes que es poden trobar són els que preocupen a l’autor i que ja hem pogut seguir en altres dels seus àlbums il·lustrats: La solitud, l’amistat, la vida.

Una llegenda de Sant JordiCobertaSanJordi
Joan Portell. Andana

Una variació sobre la coneguda llegenda. Comença amb la trobada d’una nena amb un nen que sembla trist i que s’està en una platja, a la vora del mar.
La nena el convida a jugar. Al fons s’albira un penyal que recorda molt, per la forma, al de Gibraltar. Tots dos infants comencen un joc molt especial. Amb les seves mans construiran un castell de sorra enorme, amb un rei… i així s’inicia la llegenda:
Vet aquí que una vegada en una terra molt llunyana, a l’altra banda del mar, hi havia un país molt ric amb un castell enorme. Un dia un drac va arribar al castell i va atemorir tota la gent de la comarca…
La història segueix pels viaranys de la coneguda llegenda però amb una aportació gràfica en forma de fotografies mesclades amb collage i il·lustracions que combinades amb una segona lectura la fan força interessant.
En Joan Portell ha escrit un final sorprenent i que ens porta a la reflexió i a la comparació i que lliga perfectament amb la (crua) realitat actual.

El conte del llop carregat de mocscoberta llop
Eva Mor. Cruïlla

Aquest llibre ens presenta el llop d’es d’una altra perspectiva. Aquí fa molta gràcia perquè tal com podem llegir a la contraportada:
El llop més temut de la contrada s’ha posat malalt i no pot sortir de casa per terroritzar les criatures i els animalons del bosc. Els seus intents per a treballar des del llit no fan cap efecte així que, per fi, la caputxeta, les set cabretes i els tres porquets poden viure tranquils i sense por de res. Sembla que aquesta vegada el llop s’ha de donar per vençut i demanar una baixa indefinida…
El río de los cocodrilosrio coocdrilos
Gustavo Roldán. A buen paso

L’home amb un vestit vermell mai havia sentit parlar d’aquell filòsof grec que va dir que no et pots banyar dues vegades en el mateix riu. Un dia, l’home arriba al riu dels cocodrils esgrimint un contracte i dient que acabava de comprar el riu. El cocodril més gran no hi està d’acord…
Gustavo Roldán proposa una història senzilla que ens recorda que hi ha coses que no es poden vendre ni comprar, donant-li forma amb diàlegs vius i amb les seves il·lustracions minimalistes, contundents, dinàmiques i expressives.

Àlbum per a dies de plujaÀlbum1
Dani Torrent. Cal·lígraf

El text ens parla d’un infant, un nen, que explica en primera persona:
Hi ha gent a qui no li agrada quan s’acaben els vacances però jo sempre dic que l’últim dia d’estiu és el meu preferit. De vegades no em creuen, però és clar, jo tinc les meves raons.
I comença a explicar que aquell dia és el seu aniversari és motiu de reunió de tota la família. Aquest any l’oncle Ramón li ha regalat una màquina de fer fotos i aquesta és l’excusa de la que es val en Dani per anar presentant tota la família del noi amb uns dibuixos aquarel·lats molt emocionants, sobre un paper que li dona un aspecte vintage, molt antics.
Crec que la idea del conte és la d’estimar el moment present i de recordar les
estones bones compartides amb les persones estimades.

lagrannevadaLa gran nevada
John Rocco. Tramuntana

Va nevar durant dos dies i tot va quedar cobert per un gruix de més d’un metre de neu. Vuit vegades l’alçada d’aquest llibre! El vent bufava a més de 80 kilòmetres per hora. Les màquines llevaneus van trigar més d’una setmana en arribar. Aquesta història està basada en l’experiència viscuda per l’autor del llibre quan tenia deu anys i explica com s’ho va fer per anar al supermercat , a un kilòmetre i mig de casa seva, i després tornar amb el que havia comprat per la seva família i alguns veïns.

Cuida’mcuida_m
Lorenz Pauli. Takatuka

El món a l’inrevés: l’adult pregunta al nen com s’han de cuidar les criatures; i el nen renya l’adult perquè les propostes de joc que fa són, suposadament, massa perilloses o nocives. Alguna cosa no rutlla quan la mainada adopta un paper d’adult supercontrolador, però, sortosament el senyor Bocí no està gens familiaritzat amb les normes i les prohibicions de la cura infantil, i acaba organitzant una cursa amb carretó.
En aquest llibre no només es capgiren els rols generacionals, sinó que el llibre mateix també ens atrapa, i el joc i les aventures s’apoderen del text i de les imatges.
No apte per a mares i pares superprotectors.

la filla del grufalLa filla del grúfal
Julia Donaldson. Bruíxola

El grúfal va advertir la seva filla que no havia d’ endinsar-se mai al bosc, perquè, si ho feia, el Gran Ratolí Malvat la perseguiria. Però vet aquí que una nit de neu i vent, la filla del grúfal no va fer cas de l’ avís del seu pare i va sortir de la seva cova. Al cap i a la fi, el Gran Ratolí Malvat no existeix…, o potser sí?

LacancodelesbalancesLa cançó de les balances
Alba Salvador Llopis. Takatuka

Hi havia una vegada un rei que cada matí comptava i recomptava totes les seves possessions des de la finestra del castell. Tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases. A ell només l’importava el preu de les coses, però no la felicitat de la gent.
Quan el jove Ovidi es presenta al castell per fer-li una petició en nom del poble, el monarca l’ignora sobiranament. Necessiten un pont per travessar el riu i arribar a l’escola sense recórrer la llarga distància que hi havia fins al pont següent. El jove, malgrat el rebuig reial, decideix tornar dies més tard al castell per cantar-li una cançó que el faci canviar d’actitud.