La colla d’en Charlie Brown està de celebració

Quina emoció tan gran quant trobes una lectura que tenies oblidada i, de cop i volta, et fa venir records agradables de joventut, en el meu cas molt llunyana. Les tires còmiques d’en Charlie Brown les vaig descobrir gràcies a un bon amic de qui també fa molt de temps que no en sé res. Les seves aventures em van enganxar perquè en Charlie tenia un punt de timidesa, de noi a qui no li surt res bé, que sempre perdia en els partits de beisbol (els personatges viuen als Estats Units) i que era el prototip d’antiheroi molt semblant a les nostres misèries com a infants i joves d’un país força deprimit.

Encara guardo alguns del títols. Estan força atrotinats i esgrogueïts però me’ls estimo.

Aquest mes d’octubre se celebra que fa cent any va néixer el seu creador, Charles Schultz, i els de l’Editorial Meraki han estat molt encertats publicant novament «En Charlie Brown i companyia» i «Snoopy Cowabunga».

La trama d’aquests còmics dibuixats per Schulz gira al voltant d’uns nens que es mouen per l’escola, per les voreres dels carrers i per la pista de beisbol. Solen viure situacions d’infelicitat, d’incomprensió, de relacions amoroses no correspostes.

A part d’en Charlie Brown, hi ha el seu gos Snoopy (el que ha venut milions de samarretes amb la seva imatge) i la seva qualitat és la recerca de la vida fàcil (i de molestar als altres, que també li provoca cert plaer, esclar)

Altres personatges són en Linus que és el millor amic del protagonista i és un filòsof enganxat a una manta que li dona seguretat.

La Lucy, una nena saberuda que vol ser la líder del grup.

La Sally, la germana petita del Charlie, té problemes a l’escola perquè no li interessa gens i sovint acaba al consultori de la Lucy.

Hi ha altres nois que apareixen esporàdicament com la Patty, en Pig-Pen, l’Schroeder, etc.

Ah! i el gran Woodstock, l’ocell amic del Snoopy que parla en un llenguatge que només el gos entén.

La gràcia de les historietes és que en Charlie encara que les coses no li surten bé, sempre persisteix, mai no es rendeix, parla amb els amics perquè sap que parlant (o discutint) i escoltant-se els uns als altres, la vida és mes fàcil.

Del primer volum «En Charlie Brown i companyia» podem llegir a la contracoberta:

Pobre Charlie Brown… Quan no s’escalfa el cap perquè és un cagadubtes, el turmenta l’arbre que es menja els estels, perd l’enèsim partit de beisbol o continua terriblement enamorat de la noieta pèl-roja. Per sort, en Charlie sap que els amics sempre li faran costat: des del filòsof en miniatura que és en Linus, passant pel seu receptor a prova de bombes, l’Schroeder, fins al seu quisso lleial, que tant se l’estima, l’Snoopy! Descobreix la colla d’amics fidels d’en Charlie Brown amb aquest recull de vinyetes de Charles M. Schulz!

I de «Snoopy Cowabunga» diuen:

A l’Snoopy li encanta dormir i fer el dropo, però també es pren la vida com una gran aventura i es fica en mil peripècies d’una comicitat entranyable. A les tires de Cowabunga! el quisso d’en Charlie Brown s’esforçarà per dominar els esports dels humans, s’endinsarà al bosc
per demostrar la seva vàlua com a «ca de colla» i gaudirà de la companyia del seu amic alat, en Woodstock. A més, la seva gran personalitat no passarà pas desapercebuda entre els companys d’en Charlie.

LES DADES:
Autor: Charles M. Schulz
Il·lustrador: Charles M. Schulz
Traductor: Yannick Garcia
Editorial: Meraki
Pàgines: 216
La Seu d’Urgell, 2022

Exposició a la Biblioteca Tecla Sala (l’Hospitalet)

Tertúlia clandestina #3: Fan club Esteisi i Pimiento

Cada 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement d’en Hans Christian Andersen, l’IBBY promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.

Cada any, una secció nacional de l’IBBY, s’encarrega de triar un escriptor representatiu del seu país i un reconegut il·lustrador perquè elaborin el missatge adreçat a tots els nens del món i el cartell, i es promoguin activitats a les biblioteques, centres escolars, llibreries, etc.
Aquest any correspon al Canadà i difonen un missatge de l’escriptor Richard Van Camp (amb el títol de «Les històries són ales que ens ajuden a volar cada dia»), il·lustrat per Julie Flett.

El text és aquest:

Les històries són ales que t’ajuden a volar cada dia.
Llegir és llibertat. Llegir és respirar.
Llegir et permet veure el nostre món amb uns altres ulls i et convida a habitar mons dels quals no voldràs marxar mai.
La lectura permet somiar al teu esperit.
Diuen que els llibres són amics per a tota la vida i hi estic d’acord.
El teu univers perfecte només creix quan llegeixes.
Les històries són ales que ens ajuden a volar cada dia, així que busca els llibres que parlin al teu esperit, al teu cor, a la teva ment.
Les històries són medicina. Ens curen. Són reconfortants. Ens inspiren. Ens ensenyen.
Benaurats siguin els narradors i els lectors i els oients. Beneïts els llibres. Són medicaments per a un món millor i més brillant.
Mahsi cho. Moltes gràcies.

Hem triat aquesta data significativa per a celebrar la tercera «TERTÚLIA CLANDESTINA» que en realitat serà la segona perquè la de gener es va ajornar, ja sabeu perquè.

Com anireu veient, no donarem gaires pistes sobre què farem i qui serà la persona convidada però ja us avancem que, en aquesta ocasió, les portes de l’Espai també estaran obertes a infants.

Una pista gràfica:

Data: dimarts, 2 d’abril de 2022
Hora d’inici: 12:00 h.
Hora d’acabament: 13:30 h.
Lloc: Espai Llamps i Centelles (carrer Rosalía de Castro 80, 08901 l’Hospitalet de Llobregat)
Com accedir: Dient la contrasenya. En aquest cas serà «Moneiota»

Si teniu clar que vindreu i ens ho dieu, us ho agrairem. Ho podeu fer enviant un correu electrònic a espaillampsicentelles@gmail.com

Una setmana abans ho tornarem a recordar i, potser, donarem alguna pista més. Del que podeu estar segurs és que “la liarem parda” i se sentirà a parlar d’aquesta tertúlia durant anys.

Us hi esperem!

N’Esteisi, en Pimiento, Madame Baguette, Shannon i altres

Els de Takatuka tenen un olfacte especial per trobar petits tresors com “Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento”, una col·lecció de divertits còmics que expliquen les vivències d’una nena de sis anys i el seu cavall que parla, talment com si fos Mister Ed, aquell inoblidable cavall parlant de la sèrie de televisió homònima que veiem de petits allà pels anys 60.

De moment s’han publicat tres volums, de 40 pàgines cadascun. Son de mida reduïda, gairebé de butxaca (15 x 15 cm) i a cada volum hi ha dues històries de n’Esteisi, capiculades, que comencen una pel davant i l’altra pel darrera. Els títols de les sis històries són:
N’Esteisi i el millor lloc de la classe
N’esteisi no es vol dutxar
N’Esteisi va a la platja
N’Esteisi es fa pipí al llit
N’Esteisi té polls
La increïble història dels ponis parlants…

Les il·lustracions i el text són d’en Juan Feliu, molt actuals i amb gran sentit de l’humor.

El ventall de personatges és reduït, de manera que podem reconèixer fàcilment a la mestra, la senyoreta Madame Baguette, que parla en francès, les companyes de l’escola i les amigues totes amb noms anglesos, com Shannon o Chelsi; també hi ha les germanes grans de n’Esteisi i sobretot, el cavall Pimiento.

Les il·lustracions recorden els còmics per a adults de «El Jueves», especialment el traç de l’Ivà; els nassos ens fan pensar en les vinyetes punyents d’en Forges.

Si voleu que els vostres fills i alumnes riguin una estona, aquestes aventures (i les que vindran) són un bon inici.

Més detalls curiosos a l’entrevista que li van fer els de COMICAT a l’autor, en Juan Feliu. És força aclaridora.
http://www.comicat.cat/2020/07/entrevista-en-juan-feliu-sastre.html

El vídeo promocional:
https://www.youtube.com/watch?time_continue=5&v=IxijCjqBXnI&feature=emb_logo

Resums, fitxes, ressenyes i altres informacions a Takatuka còmics:
http://www.takatuka.cat/llibres.php?col=comic

LES DADES:
Títol: Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento
Autor: Juan Feliu Sastre
Traductora: Txell Freixinet
Editorial: Takatuka
Pàgines: 48 pàgines
Barcelona, 2020

 

Entrevista a Picanyol

Ja es pot llegir el darrer Faristol, la revista de referència dels lletraferits que ens movem per les escoles, biblioteques, places dels pobles i ciutats d’arreu dels Països Catalans.
És la que fa 89 i està dedicada als món dels còmics.
En destaco l’emotiva entrevista que fa en Pep Molist al gran Picanyol, un dels il·lustradors del qual trobem dibuixos seus a moltes escoles (amb permís de la Pilarín i de l’omnipresent Turu) perquè diria que les ha visitades totes (o gairebé).
El seu Ot és mereixedor d’una escultura (crec que la té… a Moià?) en algun espai significatiu de casa nostra.
Si us voleu descarregar la revista en format pdf heu d’anar a la pàgina web del CLIJCAT i allà la trobareu. (https://www.clijcat.cat/faristol/)
Podeu llegir l’entrevista a en Picanyol, clicant AQUÍ

Roger Zanni, l’il·lustrador del mes (maig 2018)

Els llibres que presentem en aquest blog, normalment són d’autors i il·lustradors que publiquen en format llibre o àlbum il·lustrat dins del que coneixem com a literatura de ficció. Tanmateix hi ha uns altres il·lustradors que orienten la seva feina envers els llibres de text, majoritàriament, o envers les revistes infantils.

És el cas d’en Roger Zanni, a qui he tingut el gust de conèixer recentment amb motiu de la inauguració de la biblioteca escolar que porta el seu nom.

En Roger és fill d’Esplugues de Llobregat, ciutat on té les seves arrels i on està lligat emocionalment. Em va comentar que es va iniciar en el món del dibuix a la prestigiosa Escola de Còmic Joso, quan estava situada a prop de la Plaça Universitat. Quines coses! En aquells anys, un dels meus fills, l’Ignasi, també hi anava i amb en Roger compartien el mestratge d’alguns grans professors com l’Oriol García. Vaig tenir una conversa amb en Roger recordant aquells llunyans dies de la Joso i els mítics viatges a Angoulême, bressol dels il·lustradors francesos on es celebra cada gener una fira molt potent, que no es pot deixar de visitar un cop a la vida, si més no.

En Roger ara treballa a Barcelona i està abocat a fer il·lustracions per a infants i joves. El seu estil, amb un toc comiquero, és fresc i amb colors brillants. Podeu veure els seus dibuixos a diferents editorials d’aquí (La Galera, Anaya, Vicens Vives, Barcanova, Casals, Combel, etc.) i també d’altres països.

També col·labora amb una empresa de prestatgeries: https://www.brickbox.es/es

 

Si voleu conèixer més d’en Roger, feu una passejada pel seu web: http://www.rogerzanni.com

Us deixo el booktrailer d’un dels llibres que ha il·lustrat per a l’editorial COMBEL, amb text de la Bel Olid:

José Ángel Labari, l’Il·lustrador del mes (febrer 2018)

Hi ha un grup cada vegada més nombrós d’il·lustradors que combinen els treballs a la literatura infantil amb altres passions com poden ser el disseny gràfic o els còmics. Un és en José Labari, amb qui vaig tenir la sort de compartir la experiència de gestació d’uns personatges i unes històries per a infants de quatre anys a l’editorial Cruïlla.
Em va agradar molt veure tot el procés que segueix i imagino que és el que fan altres autors. Primer va definir el personatges, després ens va presentar els decorats, les accions, els enquadraments, etc. És un treball molt creatiu perquè si el text apunta, per exemple, que “En una vall a prop del Bosc daurat, tot està disposat per a la celebració de l’arribada del bon temps” o “a l’altra banda de els muntanyes nevades, on comença l’arc de Sant Martí, entre el gel i la boira” amb aquest pocs incidís, au! espavila i imagina el teu propi escenari. És en aquesta part del procés quan s’esdevé la màgia i, els que som maldestres amb el llapis, veiem com algú altre plasma negre sobre blanc quelcom que sovint no s’assembla al que hem pensat. I és genial!

He conegut alguns il·lustradors i il·lustradores i tots tenen en comú que són molt treballadors, sovint solitaris, i que hi dediquen moltíssimes hores a fer i a refer, fins a l’extenuació (literal). Ara que, després, el resultat paga la pena.
Aquest mes presento al José Ángel Labari, un  il·lustrador que té la taula plena de projectes i l’agenda superplena d’idees i encàrrecs.


En José diu:
Nací en el 1977 en Pamplona (Navarra). Mi interés por el dibujo viene ya desde muy pequeño. Siempre he estado rodeado de libros de cuentos y de cómics que leía una y otra vez. Me encantaba pararme a observar los dibujos que luego intentaba copiar inventando mis propios personajes y las aventuras en las que se veían envueltos.
A los 18 años vine a Barcelona a estudiar la carrera de Bellas Artes. Después de terminarla empecé a buscarme la vida como dibujante. Conseguí publicar 5 cómics dibujados y escritos por mí, estuve un año trabajando en una empresa de dibujos animados, colaboré durante 3 años en una revista de humor gráfico y durante 2 años colaboré como dibujante de una tira cómica en un periódico.
Actualmente estoy más interesado por el mundo de la ilustración. Me encanta dibujar, disfruto enormemente, sobre todo si son trabajos dirigidos al público infantil, sin duda el público más exigente. Me apasiona inventar personajes, crear historias con ellos y plasmarlo todo en dibujos.
Así que si estas buscando un ilustrador eficiente, divertido, profesional, versátil, rápido y más cosas que diría mi abuela, no busques más porque ¡¡¡ya lo has encontrado!!!

Si el voleu conèixer més a fons podeu visitar el seu bloc J. A. LABARI Ilustrador: http://plxigls.blogspot.com.es/
I també veure il·lustracions seves a Pinterest: https://www.pinterest.es/jalabari/jalabari-imc/

Li estic agraït perquè la imatge que encapçala aquest bloc és un fragment d’un dels contes de Les històries de la fada Nora que compartim.

El podeu trobar en altres projectes solidaris com Dibujos por sonrisas on, juntament amb d’altres artistes, recullen diners per a projectes solidaris en els camps de refugiats. Podeu consultar el projecte a: https://www.dibujosporsonrisas.org/ (Cada dibujo que escoges se convierte en ayuda directa gracias a tu donativo para el campo que lo necesita. Así de fácil. Así de solidario.)

Gràcies José!

70 anys d’en Lucky Luke

Als infants els agrada llegir còmics, i el proper dia 7 de desembre tindran una ocasió molt especial per recordar els 70 anys d’en Lucky Luke, perquè precisament va ser un 7 de desembre del 1946 quan va veure la llum el primer dibuix d’aquest cowboy solitari.

fond_ecran_hd_27gdMolt probablement a moltes biblioteques s’organitzaran exposicions, xerrades o tallers al voltant d’aquest personatge. A l’Hospitalet, la biblioteca Tecla Sala ha muntat una exposició molt xula amb tots els còmics d’en Lucky Luke i a més faran dues activitats relacionades. Una serà Un taller de còmic: Lucky Luke, a càrrec de l’Oscar Julve, el dimecres 19 d’octubre de 2016 a les sis de la tarda. L’Òscar Julve explicarà com dibuixava en Morris i els assistents coneixeran i recrearan en Lucky Luke, l’home que dispara “més de pressa que la seva ombra”.

Una altre taller serà el dissabte 29 d’octubre a les 11 del matí. Serà un taller de disfresses: La Família Dalton, en la que

Primer dibuix de Lucky Luke

Primer dibuix de Lucky Luke

tots els assistents es convertiran en un dels germans Dalton. No cal preocupar-se pels materials, el posa la biblioteca.
En ambdues activitats cal inscripció prèvia.

A països com França o Bèlgica el personatge creat per Maurice de Bevere, alias Morris, ha tingut i té molta popularitat, ja des de la primera aventura Arizona 1880 que va aparèixer al setmanari Spirou i es considera al seu autor un dels grans homes del còmic. Morris va morir el 2001 i dues persones el van influir, orientar i ajudar sobre manera: l’André Franquin que el va introduir en el món dels còmics i en René Goscinny amb qui va compartir alguns àlbums entre el 1955 i el 1977.

cigarret-per-palleta

l’últim còmic on apareix fumant una cigarreta

El personatge té molta força, en part, pels dibuixos animats que tots hem vist per televisió (on el cigarret va ser substituït per un bri d’herba) i, sobretot, l’encertada cançó que l’acompanya.

Si sempre hem defensat que la lectura és una de activitats principals de l’escola, crec que la lectura de còmics hauria d’estar en primera línia, perquè la motivació i l’entreteniment estan garantits. Bona ocasió, doncs, per retrobar-nos amb en Lucky Luke, el seu caball Jolly Jumper, el gos Rantanplan (aparegut el 1960) i els entranyables germans Dalton, Joe, Jack, William i Averell, el pes dels quals és inversament proporcional a la seva intel·ligència i que van existir en realitat al segle XIX als Estats Units.

rielesenlapradera

primer guió de René Goscigny

Un dels homenatges que s’han fet darrerament és la publicació d’un còmic El hombre que mató a Lucky Luke, escrit i dibuixat per Matthieu Bonhomme i que val la pena llegir.

Si voleu més informació, visiteu la pàgina web oficial:

http://www.lucky-luke.com/fr

des del dia 13 d’octubre ja es pot aconseguir un especial Lire dedicat a en Lucky Luke

Mise en page 1

Còmic i vivenda

A la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet tenen un fons de còmics impressionant. És la biblioteca de referència i editen un butlletí que anomenen Còmic Tecla que us comictecla44podeu descarregar a la seva pàgina web (http://www.bibliotequeslh.cat/851843_1.aspx) Ara acaben de publicar el número 44 que inclou les notícies sobre els “Esenciales 2015” de l’ACDCómic i el Premio Nacional de Cómic 2015, les seccions de microressenyes i “Joyas de la Tecla” a càrrec de Jaume Vilarrubí, les novetats recomanades a càrrec de David Cuadrado, i diverses ressenyes de còmics apareguts darrerament.

Però també inclouen un article que m’ha semblat molt interesant sobre còmic i vivenda, perquè ja fa uns anys que venim donant voltes al fet que als contes infantils i  àlbums il·lustrats, la casa i la ciutat (el lloc on vivim) tenen influència en les accions dels personatges. Encara no ens hem posat a investigar-ho seriosament però potser aquest article de Pepe Gálvez al Còmictecla44 ens anima.

L’article en qüestió es titula LA VIVIENDA (Encrucijada de historias y de historietes) i comenta algunes de les obres que des de diferents perspectives desenvolupen relats al voltant de la relació que les persones establim o hem establert amb la construcció on habitem.

Algunes frases:
«La casa y el urbanismo reflejan, recogen y transmiten una parte significativa de qué somos y cómo estamos tanto individual como colectivamente, ya que son obra nuestra, producto de nuestras decisiones, de nuestro esfuerzo, y al mismo tiempo condicionan nuestra vidas.

percebe2La estructura de una vivienda tiene mucha similitud con la forma en que se ordenan las viñetas en una pàgina de historieta. Así, el corte transversal de un edificio sirvió de cuadricula a la serie 13 Rue del Percebe de Ibáñez, si bien no había narración secuencial sinó acumulación de gags de los diferentes vecinos de la casa con excepcionales interrelaciones entre ellos. Will Eisner fue más allá en la portada de un episodio de la serie Spirit al convertir ese corte transversal en el escenario de una escena única y a la vez plural en la que se conectaba narrativamente lo que sucedía en las diferentes habitaciones y lugares de la casa.

vivienda-paris-de-haussmann

vivienda-paris-de-haussmann

Eisner incorporó la vivienda como un contexto determinante de las vivencias que se nos quiere narrar. Así en El Edificio (Integral de Norma 2008) una construcción de este tipo se convierte en protagonista como albergue de historias, de trozos de vida y como elemento clave del paisaje urbano, en cuyas puertas se dan cita enamorados, músicos callejeros… además de objeto de deseo de constructores y especuladores.

Como hemos visto, nuestra historieta ha reflejado en sus viñetas y relatos un paradójico proceso social, que tiene mucho de involución, por el que hemos pasado de las chabolas y pisos de realquilados hasta el desahucio, pasando por la lucha por una vivienda digna, la expansión de la segunda residencia y la burbuja Inmobiliaria»

Podeu llegir tot l’article clicant AQUÍ

 

Exposició: Els papers d’Astèrix

expasterixEls amants de les aventures d’Astèrix i Obèlix tenim una cita a la biblioteca Ignasi Iglesias- Can Fabra perquè del 28 d’abril al 25 de juny es podrà veure l’exposició “Els papers d’Astèrix. Astèrix en 36 imatges de l’àlbum 36: El papir del Cèsar”.

Es tracta d’una mostra que ressegueix el procés creatiu d’un àlbum a partir de l’últim títol, alhora que convida els lectors a recrear personatges i pàgines dels altres llibres de la col·lecció.

El proper dijous 28 d’abril, a les 19h, s’inaugura l’exposició amb visita comentada de Joaquim Noguero (comissari de l’exposició) però a partir d’avui ja hi ha algunes activitats relacionades. En concret, les següents:

Dimarts 26 d’abril: Taller Recreem els personatges d’Àsterix , per als alumnes de 3r A de primària de l’Escola Eulàlia Bota de Sant Andreu, amb el dibuixant Pedro Rodríguez.
Dimarts 26 d’abril, a les 18 h. : Taller Muntem una pàgina d’Astèrix , amb el dibuixant Manel Fontdevila. Públic juvenil i adult. Cal inscripció prèvia. Sala d’exposicions.
Dimecres 27 d’abril: Taller Recreem els personatges d’Àsterix, per als alumnes de 3r B de primària de l’Escola Eulàlia Bota de Sant Andreu, amb el dibuixant Òscar Julve.
Dijous 28 d’abril, a les 17.30 h: Taller familiar Àsterix et dóna ales! No tenim poció màgica, però podràs ser un gal si véns a la biblioteca a fer-te el casc amb ales de l’Àsterix. Sala infantil.

Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra
Segre, 24-32
Tel 93 360 05 50
b.barcelona.ii@diba.cat
http://www.barcelona.cat/bibcanfabra

obelix