vinyetes

Quina emoció tan gran quant trobes una lectura que tenies oblidada i, de cop i volta, et fa venir records agradables de joventut, en el meu cas molt llunyana. Les tires còmiques d’en Charlie Brown les vaig descobrir gràcies a un bon amic de qui també fa molt de temps que no en sé res. Les seves aventures em van enganxar perquè en Charlie tenia un punt de timidesa, de noi a qui no li surt res bé, que sempre perdia en els partits de beisbol (els personatges viuen als Estats Units) i que era el prototip d’antiheroi molt semblant a les nostres misèries com a infants i joves d’un país força deprimit.

Encara guardo alguns del títols. Estan força atrotinats i esgrogueïts però me’ls estimo.

Aquest mes d’octubre se celebra que fa cent any va néixer el seu creador, Charles Schultz, i els de l’Editorial Meraki han estat molt encertats publicant novament «En Charlie Brown i companyia» i «Snoopy Cowabunga».

La trama d’aquests còmics dibuixats per Schulz gira al voltant d’uns nens que es mouen per l’escola, per les voreres dels carrers i per la pista de beisbol. Solen viure situacions d’infelicitat, d’incomprensió, de relacions amoroses no correspostes.

A part d’en Charlie Brown, hi ha el seu gos Snoopy (el que ha venut milions de samarretes amb la seva imatge) i la seva qualitat és la recerca de la vida fàcil (i de molestar als altres, que també li provoca cert plaer, esclar)

Altres personatges són en Linus que és el millor amic del protagonista i és un filòsof enganxat a una manta que li dona seguretat.

La Lucy, una nena saberuda que vol ser la líder del grup.

La Sally, la germana petita del Charlie, té problemes a l’escola perquè no li interessa gens i sovint acaba al consultori de la Lucy.

Hi ha altres nois que apareixen esporàdicament com la Patty, en Pig-Pen, l’Schroeder, etc.

Ah! i el gran Woodstock, l’ocell amic del Snoopy que parla en un llenguatge que només el gos entén.

La gràcia de les historietes és que en Charlie encara que les coses no li surten bé, sempre persisteix, mai no es rendeix, parla amb els amics perquè sap que parlant (o discutint) i escoltant-se els uns als altres, la vida és mes fàcil.

Del primer volum «En Charlie Brown i companyia» podem llegir a la contracoberta:

Pobre Charlie Brown… Quan no s’escalfa el cap perquè és un cagadubtes, el turmenta l’arbre que es menja els estels, perd l’enèsim partit de beisbol o continua terriblement enamorat de la noieta pèl-roja. Per sort, en Charlie sap que els amics sempre li faran costat: des del filòsof en miniatura que és en Linus, passant pel seu receptor a prova de bombes, l’Schroeder, fins al seu quisso lleial, que tant se l’estima, l’Snoopy! Descobreix la colla d’amics fidels d’en Charlie Brown amb aquest recull de vinyetes de Charles M. Schulz!

I de «Snoopy Cowabunga» diuen:

A l’Snoopy li encanta dormir i fer el dropo, però també es pren la vida com una gran aventura i es fica en mil peripècies d’una comicitat entranyable. A les tires de Cowabunga! el quisso d’en Charlie Brown s’esforçarà per dominar els esports dels humans, s’endinsarà al bosc
per demostrar la seva vàlua com a «ca de colla» i gaudirà de la companyia del seu amic alat, en Woodstock. A més, la seva gran personalitat no passarà pas desapercebuda entre els companys d’en Charlie.

LES DADES:
Autor: Charles M. Schulz
Il·lustrador: Charles M. Schulz
Traductor: Yannick Garcia
Editorial: Meraki
Pàgines: 216
La Seu d’Urgell, 2022

Exposició a la Biblioteca Tecla Sala (l’Hospitalet)

Coincidint amb el Saló del Còmic, l’Andrea Pozo, bibliotecària de Can Butjosa (Parets del Vallès), escriu a la revista AULA del mes de maig unes reflexions sobre aquesta mena de lectura que combina text i imatge. Ho acompanya amb una experiència pràctica relacionada amb la sèrie d’aventures dels còmics de la Hilda. L’article el podeu llegir també a la revista GUIX. Amb permís de l’Andrea, us faig a mans algunes de les frases que podeu llegir:

El cómic es un medio de extraordinaria riqueza para transmitir historias. La unión entre texto e imagen conecta con unos alumnos que se esfuerzan por descifrar el primero, mientras manejan con soltura la segunda. Se impone la necesidad de establecer un puente entre ambos, aprendiendo las técnicas utilizadas en la narración de cómics.
El cómic vive una buena época: Premios, salones, adaptaciones cinematográficas, publicaciones especializadas y generalistas que se hacen eco de las novedades, etc. Ya no resulta extraño hablar de cómic como hablamos de libros, a nivel de variedad y, sobre todo, de calidad.
En el ámbito infantil y juvenil, el cómic se ha reinventado, adquiriendo una nueva dimensión, gracias a la oleada de obras de calidad dirigidas específicamente a público infantil y juvenil. Editoriales como Dibbuks o Norma mantienen líneas editoriales dirigida a estos lectores, con algunas obras nacionales y muchas de importación, sobre todo europea y nipona. La editorial Bang!, por otro lado, apuesta por una colección de cómic específicamente creada para los niños y adaptada a tres franjas de edad lectora (Mamut +3, +6 y +9).

Comic Strip Speech Bubbles

En las aulas, el cómic no es un recurso nuevo. Muchos programas de dinamización lectora incluyen cómics entre sus lecturas recomendadas, al igual que incluyen narrativa, poesía y teatro. El cómic, junto al álbum ilustrado, se ha convertido en un buen recurso para fomentar la lectura entre aquellos alumnos que demandan el soporte de la imagen para interesarse por una historia. Y es que el éxito de ambos tiene mucho que ver con esta combinación de medios (la imagen y el texto), que resulta más cercana a los niños que han crecido en la era audiovisual.

El cómic también tiene un código propio, que hay conocer y comprender para descodificar la historia de forma correcta. En muchos casos las normas son más intuitivas que las que rigen el código escrito. Sin embargo, existen aspectos complejos que requieren soluciones imaginativas, como la expresión del tiempo sobre el medio impreso. Estudios como los de Scott McCloud arrojan luz sobre el tema, a través del análisis de las viñetas y del espacio vacío entre ellas. Ese espacio, conocido como “calle”, lo ha de llenar el lector con su imaginación, creando desde instantes de metraje a secuencias que pueden durar años o, ¿porqué no?, toda una vida.