«Una invitació a viatjar amb els llibres», a la revista GUIX

Su vida había sido solamente una sucesión de días y viajes iguales, como los vagones de un tren: pero más allá de esas ventanillas, tal vez, había otra realidad. Por eso dicen que es peligroso asomarse.

La cita que encapçala l’article de la revista Guix del mes de març pertany a un llibre que forma part d’allò que s’anomena literatura fantàstica. «La hora azul» és un relat de viatges però també hi ha un viatge oníric que comença quan el protagonista, un home normal, col·leccionista de segells, puja al tren i troba un llibre al compartiment del vagó on s’acomoda. El llibre és un diari personal escrit dos cents anys abans per una noia jove anomenada Hortense. Quan l’obre i comença a llegir es produeix una metamorfosi estranya perquè a través del vidre de la finestra apareixen paisatges romàntics de muntanyes, núvols, arbres i cascades que tenen a veure amb el relat de la noia. Mentre el tren avança, l’home llegeix i descobreix una intriga amorosa i nosaltres, els lectors, anem seguint encuriosits aquest viatge gràcies a la relació entre text i imatges.

Un altre llibre que uneix somni i viatge és «Vuelo libre» de David Wiesner, un àlbum sense paraules on un infant se’n va a dormir i el somni el porta a viatjar per un món similar al del llibre que llegia mentre s’adormia. Somia una aventura llunyana on hi ha palaus, castells, boscos, dracs, criatures estranyes, peces d’escacs que parlen, etc. Recorda els viatges de Gulliver. Com és previsible, el viatge del noi acaba amb el retorn a la seguretat de la seva habitació.

I encara un tercer, «Imagina» d’Aaron Becker comença quan una nena obre una porta misteriosa que ens permet descobrir llocs increïbles. Aquí, el viatge porta la protagonista a un espai inversemblant on viu peripècies que ens remeten a altres obres formidables de la literatura infantil com el viatge en tren de «L’Exprés Polar» o la catifa voladora d’Aladí i la llàntia meravellosa, per exemple.

Els viatges són un dels temes que es remunten als orígens de la literatura i per això trobem tantíssims llibres que el tracten. Per citar-ne tres dels més coneguts, penseu en «Alícia en terra de meravelles», «Allà on viuen els monstres» o els «Viatges extraordinaris» de Jules Verne.

Viatjar és una activitat força usual i les persones ens movem d’un lloc a un altre per diferents motius. Viatgem per conèixer altres realitats, buscant un millor clima, fugint de les guerres, allunyant-nos de les ciutats a la recerca de la natura i la llibertat, pel plaer de l’aventura o per trobar-nos a nosaltres mateixos. Des de fa més de dos milions d’anys hem estat nòmades i no va ser fins que vam descobrir l’agricultura que vam esdevenir sedentaris.

També viatgem mentalment, gràcies a la lectura. Busquem conèixer llocs exòtics, saber dels perills i les belleses que hi ha en altres indrets. Ens complau agafar un llibre i explorar altres mons, reals o imaginaris, propers o allunyats, fantàstics o de ciència ficció; la qüestió és descobrir per conèixer-nos, també, a nosaltres mateixos. Evasió o exploració d’altres mons, la literatura de viatges ens permet abastar múltiples enfocaments de la nostra pròpia vida i alhora ens ofereix models on emmirallar-nos per créixer. Àlbums il·lustrats, llibres de coneixements, novel·les iniciàtiques, d’aventures o de colles, còmics, novel·les gràfiques, etc. tracten totes les possibilitats que els viatges ens faciliten.

De viatges i aventures va l’article que hem publicat al número 497 de la revista GUIX (en castellà a la 324 d’AULA) on també citem algunes bones lectures que estan relacionades amb la geografia, la fauna, els costums, les creences, l’alimentació, les matemàtiques, etc. Només es tracta d’obrir el llibre per la primera pàgina, com qui obre una finestra i es deixa sorprendre per les meravelles que hi ha a l’altra banda. De fet, aquestes finestres són reversibles i en obrir-les també ens coneixerem millor a nosaltres mateixos.

A la mateixa revista he tingut el goig de col·laborar amb la Maria del Mar Lluelles i les quatres escoles que presenten experiències relacionades amb els ODS i la Carta de la Terra. En parlarem en una propera entrada al blog.

Tertúlia clandestina # 6. La LIJ des de l’altra banda (del Carib a l’Espai)


«Alicia a través del mirall» comença quan l’Alicia vol veure què hi ha a l’altra banda del mirall i sense saber ben bé com, es troba jugant una partida d’escacs on ella és un peó que vol arribar a ser reina. De la mateixa manera que Carroll ens mostra una realitat on les coses no són com són, o com pensem que són, a la tertúlia de dimarts passat vam tenir l’oportunitat de comprendre algunes de les coses que passen a l’altra banda dels llibres, a la cuina on es couen. Vam poder satisfer la nostra curiositat afirmant o descobrint com funciona una editorial.

Abans de les sis de la tarda, tot just quan érem a punt de començar, esperant al carrer i passant fred, vaig tenir un pensament curiós: Em preguntava què pensaven les persones que venien a la tertúlia sense saber de què aniria la cosa, només amb la intuïció que passarien una bona estona parlant de literatura infantil i juvenil i prou. També feia uns càlculs pessimistes, és clar. El fred, la pluja lleugera, i el cansament del dia no convidaven a venir a l’Espai. Em vaig equivocar i ho agraeixo.

A les persones que organitzem les tertúlies ens fa feliç comprovar com, de mica en mica, l’Espai es va convertint en un punt de trobada. Sovint recordo les tertúlies que organitzava el pintor Rafael Barradas, persona optimista, que pels vols de la segona dècada del segle XX va viure a l’Hospitalet i en un espai que es coneixia com l’Ateneillo organitzava tertúlies amb personatges del mon de les arts plàstiques com Lorca, Dalí o Marinetti, entre altres.

I, de mica en mica, els amics, les mestres i bibliotecàries, els parents i convidats van arribant, com a la cançó d’en Sisa, i són benvinguts a la festa de la literatura infantil.

Abans de començar la tertúlia vam repartir els carnets VIP que permeten accedir a l’Espai sense dir la contrasenya i que, a més, a mesura que es vagin acumulant punts (un per cada tertúlia) permetran obtenir un premi especial. El carnet:

Després vam presentar a les persones que venien a explicar-nos com funciona una editorial. Ens feia especial il·lusió perquè són bona gent, són divertits i, com ells diuen, més que una empresa són una mena de clan que van tots a una. La Irene i en Pablo, en representació d’Ekaré, van ocupar els llocs preferents i amb ells vam iniciar la conversa preguntant-los si una editorial té, o ha de tenir, una funció social o només es tracta de guanyar diners i anar fent. També els acompanyaven, camuflades entre els assistents la Mercè, l’Araya i l’Alejandra, companyes de treball a Ekaré.

Sovint, a les presentacions amb mestres, ens demanem criteris per triar llibres i sempre diem que un de fiable és conèixer les persones que hi ha al darrera del segell editorial. Sol ser garantia de bon llibre. És el que passa amb Ekaré, que l’èxit està assegurat.

La Irene ens va explicar el significat de la paraula Ekaré que en la llengua de l’ètnia Pemón que habita al sud-est de Veneçuela, significa narració veritable, història o conte.

Ekaré va començar a publicar a Veneçuela fa quaranta-quatre anys, el 1978, amb objectiu de fer llibres de qualitat, significatius i de diverses parts del món.

Va ser una conversa molt agradable i que se’ns va fer curta. Vam poder recordar alguns dels seus llibres mítics com «La composición», «La caimana» o «Anem a caçar un ós» i també algunes de les darreres publicacions, com «La casa del ratolí», «Uugh! Un relat del plistocé» o «Mites al cel».

Ah! Vam poder gaudir, en exclusiva, de la presentació d’un llibre (llibre-joc?) que veurà la llum d’ací uns dies: «Enigma animal».


Vam aprendre molt del que hi ha al darrera d’un llibre i vam saber els problemes que pateixen “entre bambolines” amb la maquetació, el color, els càlculs dels costos, la tria d’un paper o un altra, què passa quan se’ls escapa algun error tipogràfic, com trien un manuscrit i el procés que cal seguir fins que esdevé un llibre físic que podem tocar, etc.

Ekaré Europa fa vint anys que són a Catalunya i vam aprofitar per celebrar-ho, adequadament, però si no haguessin fet vint anys, també els hauríem convidat.

Ens va faltar temps per parlar de col·leccions o exemplars únics, com trien els il·lustradors, si aposten o no per autors novells, què significa formar part del grup de editorials que conformen “Àlbum”, etc. Bé, això va ser un bon motiu per tornar-los a convidar i seguir conversant i aprenent tots plegats. Però no esperarem vint anys més, no!

A continuació podeu veure un petit vídeo de quatre minuts amb algunes imatges que ens han enviat les companyes que van venir i a qui agraïm que ens les hagin fet arribar. Gràcies Imma, Désirée, Laura i Carmeta!

La colla d’en Charlie Brown està de celebració

Quina emoció tan gran quant trobes una lectura que tenies oblidada i, de cop i volta, et fa venir records agradables de joventut, en el meu cas molt llunyana. Les tires còmiques d’en Charlie Brown les vaig descobrir gràcies a un bon amic de qui també fa molt de temps que no en sé res. Les seves aventures em van enganxar perquè en Charlie tenia un punt de timidesa, de noi a qui no li surt res bé, que sempre perdia en els partits de beisbol (els personatges viuen als Estats Units) i que era el prototip d’antiheroi molt semblant a les nostres misèries com a infants i joves d’un país força deprimit.

Encara guardo alguns del títols. Estan força atrotinats i esgrogueïts però me’ls estimo.

Aquest mes d’octubre se celebra que fa cent any va néixer el seu creador, Charles Schultz, i els de l’Editorial Meraki han estat molt encertats publicant novament «En Charlie Brown i companyia» i «Snoopy Cowabunga».

La trama d’aquests còmics dibuixats per Schulz gira al voltant d’uns nens que es mouen per l’escola, per les voreres dels carrers i per la pista de beisbol. Solen viure situacions d’infelicitat, d’incomprensió, de relacions amoroses no correspostes.

A part d’en Charlie Brown, hi ha el seu gos Snoopy (el que ha venut milions de samarretes amb la seva imatge) i la seva qualitat és la recerca de la vida fàcil (i de molestar als altres, que també li provoca cert plaer, esclar)

Altres personatges són en Linus que és el millor amic del protagonista i és un filòsof enganxat a una manta que li dona seguretat.

La Lucy, una nena saberuda que vol ser la líder del grup.

La Sally, la germana petita del Charlie, té problemes a l’escola perquè no li interessa gens i sovint acaba al consultori de la Lucy.

Hi ha altres nois que apareixen esporàdicament com la Patty, en Pig-Pen, l’Schroeder, etc.

Ah! i el gran Woodstock, l’ocell amic del Snoopy que parla en un llenguatge que només el gos entén.

La gràcia de les historietes és que en Charlie encara que les coses no li surten bé, sempre persisteix, mai no es rendeix, parla amb els amics perquè sap que parlant (o discutint) i escoltant-se els uns als altres, la vida és mes fàcil.

Del primer volum «En Charlie Brown i companyia» podem llegir a la contracoberta:

Pobre Charlie Brown… Quan no s’escalfa el cap perquè és un cagadubtes, el turmenta l’arbre que es menja els estels, perd l’enèsim partit de beisbol o continua terriblement enamorat de la noieta pèl-roja. Per sort, en Charlie sap que els amics sempre li faran costat: des del filòsof en miniatura que és en Linus, passant pel seu receptor a prova de bombes, l’Schroeder, fins al seu quisso lleial, que tant se l’estima, l’Snoopy! Descobreix la colla d’amics fidels d’en Charlie Brown amb aquest recull de vinyetes de Charles M. Schulz!

I de «Snoopy Cowabunga» diuen:

A l’Snoopy li encanta dormir i fer el dropo, però també es pren la vida com una gran aventura i es fica en mil peripècies d’una comicitat entranyable. A les tires de Cowabunga! el quisso d’en Charlie Brown s’esforçarà per dominar els esports dels humans, s’endinsarà al bosc
per demostrar la seva vàlua com a «ca de colla» i gaudirà de la companyia del seu amic alat, en Woodstock. A més, la seva gran personalitat no passarà pas desapercebuda entre els companys d’en Charlie.

LES DADES:
Autor: Charles M. Schulz
Il·lustrador: Charles M. Schulz
Traductor: Yannick Garcia
Editorial: Meraki
Pàgines: 216
La Seu d’Urgell, 2022

Exposició a la Biblioteca Tecla Sala (l’Hospitalet)

2 de febrer: Dia de la lectura en veu alta

D’ací a una setmana, el dimecres 2 de febrer se celebra el «Dia Mundial de la lectura en veu alta». És un bon moment perquè des de les escoles, i a casa també, dediquem una estona a llegir i celebrar el poder de la lectura com a eina transformadora del mon. També recordem que avui en dia encara hi ha més de 265 milions d’infants que no estan escolaritzats i que cal defensar l’alfabetització com a dret fonamental.

Aquell dia, a molts llocs, lectors, escriptors i lletraferits en general es trobaran per compartir històries, conscients que la lectura obre nous camins, ens recorda que formem part del mateix planeta, i que els desitjos, anhels i emocions són compartits.

Busqueu un bon llibre, o deixeu que cada infant porti el que més el agradi, habiliteu un faristol a la biblioteca, a l’aula o al pati (si no fa gaire fred), i deixeu que, qui vulgui, llegeixi als companys. Serà una jornada entranyable, segur.

Algunes entitats, llibreries i editorials també participen organitzant esdeveniments similars. L’editorial Famboyant ha organitzat una lectura en veu alta i m’han convidat a llegir un capítol en companyia d’autors, il·lustradors, actrius, llibreteres i altres persones que estimen la literatura. Estic més que content.

A continuació, us comparteixo una mica d’informació que han penjat al seu web.

«Creiem que tothom hauria de tenir la oportunitat de compartir històries.» Sota aquest lema, l’associació sense ànim de lucre LitWorld va posar en marxa fa 12 anys una iniciativa a escala global per celebrar el poder de la lectura en veu alta com un mitjà per crear comunitat, amplificar noves històries i defensar l’alfabetització com un dret humà fonamental. El World Read Aloud Day ha reunit milions de lectors d’arreu del món per celebrar el poder de la lectura i de compartir històries.

Enguany, Flamboyant s’ha tornat a sumar a la iniciativa. Durant aquell dia, llegirem en veu alta Mofeta i Teixó, escrita per Amy Timberlake i il·lustrada per Jon Klassen. Pel matí en català, a partir de les 10:30 hores. Cadascú dels convidats llegirem un capítol. Crec que serà força divertit i emotiu.

Podeu llegir tota la informació relacionada entrant al web de l’editorial Flamboyant o clicant a:
https://www.editorialflamboyant.com/ca/actualidad/flamboyant-se-suma-al-world-read-aloud-day-amb-una-jornada-dedicada-a-celebrar-i-a-fer-valdre-la-importancia-de-la-lectura-en-veu-alta/

Etern Rodari. Cent anys del seu naixement

Acabo de rebre la revista GUIX del mes de febrer i he quedat sorprès dels canvis.
La Guix (AULA, en castellà) ja fa anys que va modificar el seu aspecte dotant-la d’un aire més modern, amb imatges i fotografies a color que la fan agradable de llegir, però ara han reblat el clau i el nou disseny és magnífic. La portada, per exemple, respira molt bé i s’ensumen les influències de la neurociència. L’interior és més complet amb noves seccions amb més idees pràctiques al bloc.


La nostra secció «viure l’escriptura» també ha passat per manicura i presenta un «look» més bonic.
En aquest número parlem de Gianni Rodari i expliquem que a «El llibre dels perquè», Rodari es pregunta per què s’ha d’estudiar. I ell mateix respon que cal estudiar per conèixer el món i mirar de fer-lo més amable, més bonic i més bo. I afegeix un exemple divertidíssim d’un ratolí que es menjava els llibres de dos en dos fins que va trobar en un dels exemplar la imatge d’un gat. Ai!
El 23 d’octubre de 2020 farà cent anys del seu naixement i, per aquest motiu, hi haurà moltes celebracions i serà una temporada plena d’iniciatives per recordar un dels autors més creatius i que més va fer per dignificar l’educació dels infants.
Rodari va ser mestre, periodista, activista polític i escriptor. Acabada la Segona Guerra Mundial, va començar a publicar obres per a nens que van ser acceptades amb força d’èxit. El seu estil va ser determinant per guanyar, l’any 1970, el premi Hans Christian Andersen, considerat el premi Nobel de la literatura infantil.
Els seus pensaments, els missatges que enviava amb els seus personatges inoblidables, continuen essent ben actuals. I per als mestres, ens va deixar la imprescindible «Gramàtica de la fantasia», un recull de totes les tècniques que ell emprava anant i venint per les escoles d’Itàlia, treballant amb grups d’infants i creant i recreant el llenguatge.
També ho exemplifiquem amb una de les seves tècniques més conegudes: Què passaria si…

 

El contingut de la Guix 463 (FEBRER 20) – Lideratges que transformen l’escola és el següent:

EDITORIAL
Comunitat professional

EN VEU ALTA
Models organitzatius per a l´atenció a la diversitat
García Pérez, José Blas

RETRAT
Júlia Garcia: «Dels meus viatges he après que no hi ha un tipus únic de pedagogia ni una sola manera de transmetre coneixements ni d´aprendre»
Forner Calpe, Rosa Maria

A FONS
Lideratges que transformen l’escola
Bolívar Botia, Antonio
ADN Santo Ángel: l´emoció i el lideratge compartits
Sánchez García , Manuel / Muñoz Hueso, Ana Carmen
Escola Octavio Paz: si es vol, es pot
López Ortín, Xavier


De la meva escola a la nostra escola
Azpiri Akarregi, Josebe
Un col·le rural: llaurar el present per somiar el futur
Cubero Capilla, Antonia / Agredano Guerra, Isidora / Montero Monterroso, Antonio

REFLEXIÓ
Les possibilitats de ser
Muelas Sanz, Laura

EN LA PRÀCTICA
El llop ens ha visitat! Pot quedar-se a viure als Pirineus?
Jiménez Bargalló, Isabel / Amat Vinyoles, Arnau / Codony, Lídia
Un taller d´estimulació sensorial per a alumnat amb TEA
Pérez Raimundo, Andrea / González Pérez, Mar / Marín Suelves, Diana

TEMA DEL CURS
Viu la teva escola. Atreveix-te a canviar, un projecte de transformació social des de la participació
Llorente García, Rosa María

GUIX DOS
Una llegenda amb sorpresa
Padín Pujoldevall, Noa
Taules de programació: Una llegenda amb sorpresa. Un tomb pel Timbaler del Bruc
Padín Pujoldevall, Noa

FILOSOFEM
Per què algunes coses diem que són «bones»?
Grup IREF

ACTIVISME CLIMÀTIC
El nostre clima, el nostre entorn, la nostra responsabilitat
Franquesa Codinach, Teresa

TIC-TAC
Scratch i Makey Makey: un duet amb un potencial altament educatiu
Serrano Gil, Marta

VIURE L’ESCRIPTURA
Etern Rodari: Cent anys del seu naixement
Centelles Pastor, Jaume

APRENENTATGE SERVEI
Cervell, cor… Acció!
Mondélar López, Antonia María

STEM/STEAM
Què és l´educació STEM o STEAM? Per què ens hi hem de posar?
Couso Lagarón, Digna / Grimalt Álvaro, Carme

MANUAL DE GUERRILLA URBANA
Conquerint els espais del nostre col·le
Hidalgo García, Juan Miguel

VISUAL THINKING
Els projectes interdisciplinaris
Villar, Juan

CUIDA’T
Autoestima saludable
Equip Cuidem-nos

RECULL
Recomanacions de Bibliomèdia. Hem llegit. Trobades i convocatòries

MILENA EN QÜESTIÓ
Turu Sánchez, Joan

Efemèrides de la mort d’en Saint-Exupéry i del naixement d’en Batman

Saint Exupéry

Lockheed_P-38_Lightning_USAFEl proper dijous 31 de juliol recordarem que fa 70 anys una avioneta model Lightning P-38 que anava en missió de reconeixement cap a Lió -on estaven les tropes alemanyes, segona guerra mundial- es va estimbar i va caure al mar davant  les costes de Marsella. El pilot era l’Antoine de Saint-Exupéry i només feia un any que havia publicat “El petit príncep”.

Per recordar la vida d’aquest autor s’ha fet un llibre homenatge que explica la seva vida. L’il·lustra en Peter Sis i explica  moltes d’anècdotes, com que mentre volava, Saint-Exupéry acostumava a llegir i escriure, que li agradava jugar a escacs, fer avions de paper i sorprendre amb jocs de cartes i màgia els seus amics. També explica com  gairebé s’ofega després de provar un hidroavió, que es va tirar en paracaigudes des de la Torre Eiffel durant l’Exposició Internacional del 1937 o que era molt alt i gairebé no hi cabia a la cabina.

Saint-Exupéry va néixer el 1900, una època daurada dels descobriments amb una gran sensibilitat per les exploració i els invents. Un Antoine de 12 anys va construir una màquina voladora improvisada.l'antoine infant

Quan va arribar la guerra i va ser cridat al servei militar va poder volar portant el correu de França fins a Espanya i va ser quan va conèixer el seu gran amic Guillaument.

Saint-Exupéry vivia el seu somni, volar entre Europa i l’Àfrica Occidental. Amb el temps, la companyia aèria el va enviar a un camp d’aviació al sud del Marroc, i els dos anys que va passar al desert van ser dels més feliços de la seva vida. Allà hi vivia en una barraca de fusta i tenia poques pertinences i encara menys visites. Amb l’oceà a un costat i el desert a tot arreu, semblava un dels  llocs més solitaris del món. Però ell estimava aquesta soledat i veure cada nit milions d’estrelles. Segurament, aquella estada al desert li va servir d’inspiració per escriure  El Petit Príncep.pàgina interior

Desitjós d’explorar altres cels, l’Antoine es va unir als seus companys aviadors en la creació de noves rutes de correu a Amèrica del Sud. Res no el podia aturar mentre creuava les glaceres, les selves tropicals, i els pics de les muntanyes, lluitant contra els forts vents i les tempestes salvatges…

el pilot i el petit princep portadaEl llibre continua explicant les peripècies de l’Antonie fins a la seva desaparició el dia que esperaven la seva arribada a les 12:30. Mai no va tornar.

El llibre The Pilot and the Little Prince. The Life of Antoine de Saint-Exupéry l’ha escrit i il·lustrat Peter Sis i l’ha editat Farrar, Straus and Giroux (BYR), el maig de 2014.

Té 48 pagines a tot color i està recomanat per a nens d’entre 5 i 8 anys.

BATMAN

Batman va néixer fa  75 anys el 23 de juliol de 1939. Us recomano la lectura d’un molt bon reportatge sobre el s 75 anys d’en Batman, que es pot llegir a l’edició del País digital.

Imatge del superheroI si ho voleu saber tot sobre aquesta celebració  només cal que aneu a l’especial que va fer el mateix País digital AQUÍ.

Més informació  al Biblioblog de la biblioteca Armand Cardona de Vilanova i la Geltrú. AQUÍ.

batman 1