Trobada amb les autores dels «Relats que el vent s’endugué»

Quan, fa uns mesos, vam iniciar el projecte lector “Relats que el vent s’endugué” no ens imaginàvem que els autors i les autores de la ciutat de l’Hospitalet col·laborarien de bon grat i amb tanta bona disposició. Els estem molt agraïts i aclaparats de la resposta rebuda.

De fet, aquests més ha sortit el tercer relat, tal com vam comentar en aquest mateix blog https://jaumecentelles.cat/2022/11/18/el-tercer-relat-que-el-vent-sendugue-es-un-poema/
i ja podeu passar per les biblioteques de l’H a buscar l’adhesiu i enganxar-lo a la porta de casa o allà on us vingui de gust perquè serà l’enveja dels veïns, segur.

A més, hem d’agraïr a les autores dels tres primers relats, que hagin accedit a conversar sobre la seva obra en una trobada que es farà el dimarts 20 de desembre a l’Espai Llamps i Centelles. Coneixerem i conversarem amb l’Helena Bonals, la Vanessa Requena i la Lola Toledano sobre literatura en general, sobre les seves motivacions i els seus interessos a l’hora d’escriure i altres curiositats.

Aprofitarem per presentar els autors i autores dels propers relats dels mesos de gener, febrer, març i abril.

Avançarem la idea de fer altres trobades periòdiques (tres cada any) amb els autors de l’H. Seran reunions de petit format, informals i de proximitat. La idea és donar a conèixer el potencial que hi ha a la ciutat i la varietat de registres, estils i manera d’entendre l’escriptura, que és com dir d’entendre la vida.

20 de desembre de 2022! No cal inscripció. Veniu amb ganes de gaudir i de deixar-vos sorprendre. Us hi esperem!

https://sites.google.com/site/autorslh/

El segon relat que el vent s’endugué

Regresó a la casa paterna cuarenta años después de aquel día en que aseguró a su madre ‒encendido de furia‒ que no volverían a verse. Aquella mañana se echó a la espalda, además de la mochila, las oposiciones a un relajado futuro de funcionario que, aunque le encadenaría a la pata de una mesa, hubiera llenado de orgullo a su família. Sin embargo, se puso por montera el brillante porvenir, con lo que consiguió que la ira paterna le alcanzase en la boca del estómago, cuando le oyó decir que no quería verle más. Varias jornadas después abrazó por última vez a su madre (¿o fue al contrario?) ‒el único cordón que le ligaba a aquella vida.

Així comença “El regreso”, el segon relat que el vent s’endugué. L’ha escrit la Lola Toledano, autora d’un grapat de bones lectures que podeu trobar a les biblioteques de l’Hospitalet. Podeu veure el que ha fet si entreu al web “l’Hospitalet escriu”:

Lola Toledano

https://sites.google.com/site/autorslh/index-d-autors/lola-toledano

«Els relats que el vent s’endugué» són una acció que promou la lectura i l’ús de les biblioteques, que fem amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de l’Hospitalet i el Diari de l’Hospitalet.

Cada mes, donem a conèixer un relat breu d’un autor o autora de la ciutat que es pot llegir en digital a lhdigital. A les revistes que es bustien a totes les cases de la ciutat també hi ha un codi QR que ens dirigeix directament al relat.

Doneu una ullada a la versió digital on trobareu tota la informació:

https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh

La idea és senzilla. Es tracta de descarregar el PDF del relat o retallar el QR del diari i, quan n’aconsegueixes tres, els portes a una Biblioteca de L’H i allà et lliuraran un adhesiu que t’acreditarà com a Membre de Famílies Lectores de l’Hospitalet.

També hi ha convocada una reunió-tertúlia-conversa amb les autores dels tres primers relats. Serà el 20 de desembre a l’Espai Llamps i Centelles (davant de la Biblioteca Tecla Sala). Anirem informant.

L’adhesiu és per a la porta de casa, la motxilla, etc. i, qui vulgui, podrà enviar una foto a l’adreça (espaillampsicentelles@gmail.com) que els facilitarem. El dia que vagin a la biblioteca amb els tres relats, la bibliotecària els segellarà i els retornarà amb l’adhesiu i un escrit d’agraiment.

Animeu-vos a participar!

Notícies des de Medellín (Colòmbia)

El dos de setembre vam pujar l’entrada “Llibres: nous camins, fronteres que es traspassen” on informàvem, amb molta alegria, que l’enviament de llibres a Medellín, havia arribat perfectament.

Ara, hem rebut, una carta de la Secretaría de Cultura de l’Ajuntament de la ciutat agraint-nos la col·laboració i compartim la notícia amb totes les persones que ens vau fer arribar llibres.

La notícia als diaris:

Las Bibliotecas Populares y Comunitarias de Antioquia reciben donación de 7.200 libros libres procedentes de Barcelona.
– Más de 7.200 libros libres llegan a las bibliotecas populares y comunitarias de Medellín gracias a una alianza con la organización Forum Latinoamérica (Barcelona).
– La Alcaldía de Medellín gestionó el recurso técnico y económico para posibilitar que estos libros llegaran a Medellín; esta donación a las bibliotecas equivale a $360 millones, aproximadamente.
– Es la primera vez que Medellín recibe una donación de este tipo, de Barcelona con destino a las 26 bibliotecas populares y comunitarias adscritas a Rebipoa (Red de Bibliotecas Populares y Comunitarias de Antioquia).

Libros Libres Barcelona Medellín inició en 2020 como una colaboración entre la Secretaría de Cultura Ciudadana de la Alcaldía de Medellín y Forum Latinoamérica Barcelona. Luego de casi tres años de trabajo, una pandemia de por medio, los efectos económicos que esta dejó al transporte marítimo, entre otros aprendizajes, la ciudad recibió, al fin, más de 7.200 libros en 200 cajas, procedentes de Barcelona, recolectados por Forum Latinoamérica, con destino a las bibliotecas populares y comunitarias de Medellín.

Esta donación que reciben las 26 bibliotecas populares y comunitarias de Medellín, adscritas a Rebipoa (Red de Bibliotecas Populares y Comunitarias de Antioquia), equivale a una inversión aproximada de $360 millones.

Para el secretario de Cultura Ciudadana, Álvaro Narváez Díaz, “esta alianza que llega a feliz término con la donación de más de 7.200 libros, da cuenta de cómo la cooperación internacional, interinstitucional y territorial posibilita sacar proyectos de esta magnitud adelante y fortalecer los procesos de promoción de lectura, además, esto permitir que Medellín afiance sus lazos con las ciudades de Barcelona y Hospitalet”.
Las 200 cajas llegaron a la biblioteca popular y comunitaria del barrio Santander, en la Comuna 6 de Medellín, y desde allí serán distribuidos a las 26 bibliotecas populares y comunitarias que integran Rebipoa, las cuales están ubicadas en municipios como Medellín (zonas: Nororiental, Noroccidental, Centroccidental y Centroriental), Itagüí, Envigado y Bello, y de las que también hacen parte colectivos de origen comunitario que promueven la lectura.

Algunos de estos libros son nuevos; otros ya han sido leídos; pero todos fueron cuidadosamente seleccionados para que llegaran en muy buen estado a Medellín y enriquecieran los procesos lectores que se promueven desde las bibliotecas populares y comunitarias. Novelas, cómics, literatura infantil, libros de arte, entre otras joyas y curiosidades literarias, desde clásicos como Los tres mosqueteros y Veinte mil leguas de viajes submarinos hasta novedades, llegan a fortalecer las colecciones de libros de las bibliotecas populares y comunitarias de Medellín y su área metropolitana.

En ese sentido, Gloria Hernández, presidenta de Rebipoa, manifiesta que “en esta labor la comunidad ha hecho equipo con la Alcaldía, ha sido un trabajo muy bonito, con mucho acompañamiento y todos los bibliotecarios tenemos muchas expectativas con lo que sigue del proceso, con la distribución de los libros, pues sabemos que este material que llega será de mucha utilidad en nuestras bibliotecas”.

Las bibliotecas populares y comunitarias desde hace más de 50 años realizan una labor independiente en pro de la cultura y la promoción de la lectura. Están ubicadas en comunidades vulnerables. Muchas de estas bibliotecas no cuentan con recursos propios, se sostienen del voluntariado, de donaciones, autogestión y subvenciones esporádicas; por lo que esta donación de libros, de una diversidad y valor incalculable por lo que representarán a nivel cultural, de promoción de lectura y acceso al libro, son una oportunidad de fortalecimiento y proyección de su trabajo por mucho más tiempo en sus comunidades y territorios de impacto.

En palabras de Ricardo Reitano, director de Forum Latinoamérica, “En esta primera etapa de Libros Libres, gracias a un gran esfuerzo de trabajo en equipo, más de siete mil libros han llegado a destino para distribuirse a las 25 Bibliotecas Populares y Comunitarias adscritas a Rebipoa. Nuestro interés fundamental es aprovechar al máximo este impulso. En función de su sostenibilidad, seguimos trabajando para que este material sea utilizado en la generación de actividades culturales para la promoción de la lectura: Clubs de lectura, Talleres literarios, etc. Nuestro objetivo es que estos centros de cultura popular puedan situarse al mismo nivel del Sistema de Bibliotecas Públicas de Medellín, cuyo prestigio es de reconocimiento internacional”.

La Alcaldía de Medellín agradece a todas las entidades que se aliaron para sacar adelante este proyecto que hoy irradia de historias a estas 26 bibliotecas populares y comunitarias: Forum Latinoamérica, el Plan Ciudadano de Lectura, Escritura y Oralidad, el Sistema de Bibliotecas Públicas, Comfama, Comfenalco, Biblioteca Pública Piloto, Fundación Ratón de Bibliotecas, al apoyo institucional de organizaciones de Barcelona, de Hospitalet y al voluntariado de más de 30 personas: directores de bibliotecas, gestores culturales, promotores de lectura, autores, estudiantes, practicantes de labor social, libreros, entre otros.

Els dos darrers anys de la LIJ, segons Joan Portell

En Joan és escriptor, crític literari. He tingut la sort de coincidir amb ell en diverses ocasions i per diversos motius. Admiro la seva capacitat inconformista d’anar sempre una mica més enllà. Quan alguns ens quedem satisfets amb les respostes, ell té aquesta mirada periodística, aquesta manera tranquil·la d’anar buscant (i trobant) el que els altres no veiem.

He vist que acaba de redactar el primer article de l’Anuari del 2022, que recull les accions que s’han dut a terme durant els anys 2020 i 2021.

Els promotors de l’Anuari —la Maite Comalat i en Lluís Agustí— comenten com ha estat de complexa la seva realització, perquè els articles recullen el període de pandèmia que va suposar un ritme i un moment d’accions ben diferents als anteriors i creuen que això el fa especialment interessant per deixar constància de tota la feina feta i, també, d’allò que s’hauria pogut fer millor.

Com a novetat, en aquesta nova edició els articles es publiquen en pdf i en xml, per facilitar la consulta i millorar la presència dels articles als buscadors.

Podeu llegir l’article anant a https://revistes.ub.edu/index.php/Anuari-BLL/article/view/40359

Llegiu-lo, que val la pena. Agraeixo, a més, la bona pensada d’en Joan de contactar amb un grapat de persones de diferents àmbit que hi han donat la seva visió i, òbviament, agraeixo la conversa que vam mantenir on li vaig exposar com havia viscut aquests dos anys, i que tan generosament ha recollit.

Pel que no conegueu al Joan, podeu anar a https://llibresalrepla.cat/

Tres noves biblioteques, tres.

Aquest estiu he aprofitat per visitar tres nous equipaments: El «Bibliomercat» a L’Hospitalet i les biblioteques Teresa Pàmies i Clara Campoamor a Cornellà.

Són biblioteques petites, molt necessàries, en barris que no disposaven d’aquests servei de proximitat (bé, potser la Teresa Pàmies de Cornellà queda molt a prop de la de Can Sumarro a l’Hospitalet, però això és una altra història).

La de Santa Eulàlia és la més curiosa perquè està situada on abans hi havia dues parades del mercat i, com a curiositat, expliquen que entra un públic que no és l’habitual que freqüentava l’anterior del carrer Pareto (ara tancada). Veïns que entren, pregunten, passegen i acaben enduent-se una novel·la, un còmic o una pel·li. A més, es pot demanar en préstec qualsevol obra de les biblioteques municipals.


Les dues de Cornellà, se sumen a les tres que ja funcionen. D’aquesta manera, la Biblioteca Clara Campoamor al barri de Fontsanta, i la Biblioteca Teresa Pàmies al barri Almeda s’afegeixen a la xarxa de biblioteques de la ciutat amb la Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat, Biblioteca Marta Mata i Biblioteca Sant Ildefons.

Les dues biblioteques són de titularitat municipal, formen part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona, i s’integren en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya (SLPC), que permet disposar d’un seguit d’ajuts i serveis facilitats pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura.

24 d’octubre, Dia de les Biblioteques

El proper diumenge celebrarem el dia de totes les biblioteques: les públiques, les escolars, les universitàries, les especialitzades, les nacionals i les regionals. Totes són espais que ofereixen eines i serveis per impulsar l’aprenentatge. Els motiu que les connecta a totes és que les persones puguem adquirir nous coneixements i ens enriquim, obrint les nostres mirades i generant noves idees.

Enguany serà molt especial perquè, finalment, un dels meus somnis esdevindrà realitat gràcies al suport de molta gent que també hi creu en el poder transformador de la lectura. Us informaré, abastament, la propera setmana.

El cartell commemoratiu que encapçala aquest post és obra de la il·lustradora extremenya Mayte Alvarado.

Els propers dies també circularà per les xarxes un vídeo commemoratiu, en línia amb el lema d’aquest any: «Biblioteques: llegir, aprendre, descobrir».

Manifest en defensa de les biblioteques

Aquesta entrada al blog no és la que m’agradaria escriure però donades les circumstàncies, cal que se sàpiga que les biblioteques fan un servei essencial sempre (en temps de pandèmia també) i per això, m’adhereixo a la companya «Biblioteques Visibles» i us convido a signar el Manifest en defensa de les biblioteques i unitats d’informació que diu:

El març del 2020 va esclatar la crisi de la COVID-19 al nostre país i es van tancar de manera immediata tots els sectors econòmics, socials i culturals que no es van considerar bàsics. Les biblioteques van tancar el 13 de març, un dia després que ho fessin les escoles, i no van poder tornar a obrir fins al maig, amb uns serveis molt reduïts de préstec i devolució. Des de l’estiu, s’han adequat els equipaments i s’han anat obrint paulatinament altres serveis.

L’arribada de la segona onada, a finals d’octubre, va implicar un retorn als serveis mínims i, des d’aleshores, no s’han pogut realitzar activitats presencials, ni a l’interior ni a l’exterior dels equipaments. Tot plegat mostra un preocupant desconeixement del sector de les biblioteques i les diferents unitats d’informació que les relega a antigues concepcions que creiem ja, del tot, superades.

El tancament i la reducció de les funcions de les biblioteques està tenint un fort impacte tant en els propis serveis, que han vist com es redueix dràsticament l’afluència d’usuaris, com en tots aquells professionals de l’àmbit de la cultura i el coneixement, majoritàriament autònoms, que hi treballen.

Les biblioteques públiques són un dels serveis més ben valorats pel conjunt de la ciutadania amb un 8,8 sobre 10. No és casualitat sinó causalitat. El servei de totes les biblioteques (públiques, especialitzades, escolars, universitàries, nacional…) hauria de ser un eix vertebrador de la nostra societat. Som un servei cultural, de formació i de recerca bàsic. No només pel que fa al foment de la lectura, amb col·leccions immenses d’obres en diferents formats i tota la dinamització que hi ha al darrera, sinó també com un espai formatiu i de recerca; un espai comunitari i social de primer ordre. Les biblioteques són un servei democratitzador clau, valor que s’accentua en moments de crisi, i els usuaris que les visiten poden aprendre, relacionar-se teixint comunitat, construir nou coneixement o, senzillament, passar la tarda en un espai acollidor. El valor de les biblioteques és innegable -ho diuen i ho deixen clar els ciutadans- i els seus efectes tangibles i intangibles succeeixen gràcies a la presencialitat. I malgrat això seguim invisibilitzades i sense poder fer allò que ens és intrínsec: fomentar la cultura i formar als nostres ciutadans.

Els professionals que treballem en el món de les biblioteques i les diverses unitats d’informació sabem que la situació del país és molt delicada, però reivindiquem el nostre paper essencial per cohesionar la societat i oferir oportunitats formatives i culturals a la ciutadania que, en moments crítics, necessita el coneixement i l’intercanvi cultural per generar nous discursos i superar les adversitats individuals i col·lectives.

Així, els i les sotasignades, manifestem que:
Les biblioteques són un servei cultural, de formació i de recerca bàsic que garanteix la igualtat d’oportunitats entre tots els ciutadans.

• A les biblioteques es facilita l’aprenentatge, la descoberta i la generació de nous discursos que enforteixen les nostres comunitats i apoderen els ciutadans a través de la cultura i el coneixement.

• Les biblioteques són una inversió ciutadana que enforteix la societat del benestar i que genera un moviment econòmic important en el sector cultural (gairebé 400.000 € mensuals només en activitats presencials culturals i formatives a les biblioteques de Catalunya, que no s’estan duent a terme).

Les biblioteques són espais segurs que compleixen totes les mesures sanitàries i higièniques establertes pel PROCICAT, igual que tots els equipaments que es mantenen oberts.

Els professionals de totes les biblioteques i unitats d’informació del país hem fet un esforç enorme per garantir el compliment de totes les indicacions que ens han marcat des dels diferents departaments i autoritats competents: aforaments limitats, neteja, ventilació constant, gel, mascareta, distància entre usuaris, etc. I reclamem que se’ns deixi exercir la nostra professió de manera plena, sense renunciar a cap servei ni activitat presencial, tal com succeeix en d’altres equipaments culturals, sempre garantint estrictament els aforaments i totes les mesures de seguretat que siguin necessàries i que s’elimini la quarantena de documents, contradictòria amb els criteris que s’apliquen a les llibreries, tot revisant, si cal, el pla de represa del nostre sector per adaptar-lo a les evidencies actuals de transmissió de la malaltia.

A data d’avui ja s’han recollit prop de 1500 signatures.

Podeu adherir-vos anant a l’adreça següent:
https://sites.google.com/view/bibliotequesvisibles

 

 

Conjugar la complicitat en un món complex

Dilluns 18 de novembre es celebrarà la quarta matinal B-EDU, aquesta vegada sota el lema «complexitats i complicitats» i és una invitació a la reflexió i a l’intercanvi de recursos entre els professionals del sector bibliotecari.

Organitza la Xarxa de Biblioteques de Cornellà i el Servei Educatiu del Baix Llobregat V, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cornellà i la Diputació de Barcelona.

A la presentació podem llegir el següent:

Vivim en entorns complexos i contingents on les diferents visions i accions dels nostres equipaments públics -biblioteques i centres educatius- són com un mostrari de les diferents interpretacions d’un món globalitzat i d’una modernitat líquida en la que les realitats sòlides s’han esvaït.
Conviure en aquest entorn comporta acceptar la incertesa i la perplexitat mentre teixim, amb la nostra feina del dia a dia, un tapís subtil de respecte a les dignitats i a les identitats dels infants i adolescents. Altrament, la interpretació de cada situació concreta va més enllà del discurs sobre la importància de l’accés universal a la informació, la inclusió o els retrats de situacions producte únicament de les dades estadístiques.
Al llarg d’aquesta matinal, volem afrontar la complexitat dels aprenentatges menys exactes com ara els intuïtius, els creatius i els interpretatius que van lligats a la lectura, a l’observació i a la visibilitat d’aquells i aquelles que creixen amb nosaltres i a qui volem acompanyar.
Aquests sabers es despleguen en el marc de construccions individuals, culturals i socials. Mai no serem plenament competents a abordar-los, perquè formen part d’un procés que no s’acaba.
Interpretar, saber, intuir, dialogar, crear, aportar, construir, observar, descodificar, créixer, reconèixer… són verbs pensadors, lectors i constructors de persones i de societats inclusives.
Ens atrevim a conjugar-los?

Les persones interessades ja podeu fer la inscripció.

Tota la informació la trobareu al web de Serveis Educatius del Baix Llobregat 5 o clicant a:

https://serveiseducatius.xtec.cat/baixllobregat5/jornada-biblioteca-comunitat-educativa/iv-jornada-biblioteca-comunitat-educativa-2019/

HORARIS
08.30 h – 09.00 h: Recollida de la documentació
09.00 h – 09.15 h: Presentació de la 4a Jornada de Biblioteca i Comunitat Educativa
09.15 h – 09.30 h: Benvinguda institucional
09.30 h – 11.45 h: Veus davant la complexitat (Anna Juan –antropòloga social i especialista en LIJ-, Jaume Funes –psicòleg, educador i periodista- i dos membres de l’institut escola Trinitat Nova: Joan Artigal –director- i Agustí Montardit -coordinador de la biblioteca comunitària-)
11.45 h – 12.15 h: Pausa i cafè
12.15 h – 13.15 h: I tu, què en penses? (Espai per al diàleg, intercanvi i debat amb els ponents)
13.15 h – 14.00 h: Teixim complicitats (Taula rodona amb la participació de tots els ponents)
14.00 h – 14.15 h: Tancament de la Jornada

 

Reflexions més enllà del binomi “cultura i educació”

Fa unes setmanes es va celebrar a Barcelona un esdeveniment promogut per l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona on es va parlar de cultura, art, educació i de tot allò que fa una ciutat més rica i més pròspera, culturalment parlant.
Ara, enllaçant amb les jornades citades, s’acaba de publicar un document força complet que recull catorze articles variats que ofereixen un ventall d’opinions sobre el binomi cultura i educació.
A la pàgina de la comunitat virtual Interacció podem llegir, entre altres, frases com aquesta:
Sabem del cert que els municipis contribueixen, des de la seva política cultural, a l’educació dels ciutadans. Com també ho fan des de la resta de polítiques públiques. Ara bé, per fer-ho de manera conscient, explícita i, perquè no, intencionada, cal aprofundir les relacions entre els àmbits de l’educació i la cultura, barrejar-les, compartir espais -físics i mentals-, treure-li la bata a una i el barret a l’altra, assumir coresponsabilitats i, en definitiva, pensar en la cultura des de l’educació i en l’educació des de la cultura.

Al llibre, trobareu un primer article molt potent de l’Eulàlia Bosch sobre la naturalesa lingüística de l’educació, de la cultura i de les persones. Després hi ha altres tretze articles que, des de angles diversos, reflexionen sobre el binomi esmentat.
Estic content perquè hi ha l’article que em van demanar (La biblioteca, centre de gravetat de l’escola). Juntament amb el de la Magalí Homs i la Roser Ros, que també parlen de biblioteques, crec que hem contribuït a donar-li visibilitat i presència al llibre com a agent cultural de primer ordre.
Si voleu consultar el llibre, us el podeu descarregar anant al Servei de Publicacions de la Diputació. El pdf és gratuït i si el voleu en paper, té un cost de 5 euros.

Trobareu tota la informació als enllaços següents:
El monogràfic a la llibreria de la Diputació:
https://www1.diba.cat/llibreria/lstDetall_Publicacions.asp?Opener=Diputacio&ID=60875
La ressenya a la comunitat virtual Interacció:
http://interaccio.diba.cat/blogs/2018/11/14/despullar-leducacio-cultura

Podeu descarregar el pdf, clicant AQUÍ

Amor pels llibres a Finlàndia

Un dels projectes dels quals en sentirem a parlar els propers mesos és la Biblioteca Central d’Hèlsinki, construïda per celebrar els 100 anys de la independència de Finlàndia.

Imatge: ALA Architects

Finlàndia, país mític per als mestres, anomenat aquest 2018 com el més feliç de la Terra per l’ONU, destaca pel seu elevat nivell de serveis públics i sembla que les biblioteques es troben entre les comoditats que els finesos millor valoren. Els 5,5 milions d’habitants de Finlàndia agafen en préstec cada any més de 68 milions de llibres.
La Biblioteca Central d’Hèlsinki està programada per obrir les seves portes el desembre de 2018 i, a més a més de llibres, l’edifici també comptarà amb un cinema, un estudi d’enregistrament i un supermercat.
Degut a la seva ubicació esdevindrà el cor de la comunitat, de la cultura local i nacional perquè el concepte de biblioteca que tenen és que siguin centres d’esdeveniments públics, com ara concerts, xerrades literàries i espectacles de cinema.
Per a bibliòfils, estudiants, investigadors, la mateixa idea d’aquesta biblioteca sembla un paradís i contrasta amb altres països com els USA o Anglaterra on el préstec decau, el nombre de visitants minva i el fons comença a estar obsolet.
Expliquen a Finlàndia que la idea d’aquesta nova biblioteca és tornar a l’origen, a fer de l’espai un lloc on la gent es pot conèixer i aprendre, un lloc on la comunitat es troba, parla i connecta.