Manifest en defensa de les biblioteques

Aquesta entrada al blog no és la que m’agradaria escriure però donades les circumstàncies, cal que se sàpiga que les biblioteques fan un servei essencial sempre (en temps de pandèmia també) i per això, m’adhereixo a la companya «Biblioteques Visibles» i us convido a signar el Manifest en defensa de les biblioteques i unitats d’informació que diu:

El març del 2020 va esclatar la crisi de la COVID-19 al nostre país i es van tancar de manera immediata tots els sectors econòmics, socials i culturals que no es van considerar bàsics. Les biblioteques van tancar el 13 de març, un dia després que ho fessin les escoles, i no van poder tornar a obrir fins al maig, amb uns serveis molt reduïts de préstec i devolució. Des de l’estiu, s’han adequat els equipaments i s’han anat obrint paulatinament altres serveis.

L’arribada de la segona onada, a finals d’octubre, va implicar un retorn als serveis mínims i, des d’aleshores, no s’han pogut realitzar activitats presencials, ni a l’interior ni a l’exterior dels equipaments. Tot plegat mostra un preocupant desconeixement del sector de les biblioteques i les diferents unitats d’informació que les relega a antigues concepcions que creiem ja, del tot, superades.

El tancament i la reducció de les funcions de les biblioteques està tenint un fort impacte tant en els propis serveis, que han vist com es redueix dràsticament l’afluència d’usuaris, com en tots aquells professionals de l’àmbit de la cultura i el coneixement, majoritàriament autònoms, que hi treballen.

Les biblioteques públiques són un dels serveis més ben valorats pel conjunt de la ciutadania amb un 8,8 sobre 10. No és casualitat sinó causalitat. El servei de totes les biblioteques (públiques, especialitzades, escolars, universitàries, nacional…) hauria de ser un eix vertebrador de la nostra societat. Som un servei cultural, de formació i de recerca bàsic. No només pel que fa al foment de la lectura, amb col·leccions immenses d’obres en diferents formats i tota la dinamització que hi ha al darrera, sinó també com un espai formatiu i de recerca; un espai comunitari i social de primer ordre. Les biblioteques són un servei democratitzador clau, valor que s’accentua en moments de crisi, i els usuaris que les visiten poden aprendre, relacionar-se teixint comunitat, construir nou coneixement o, senzillament, passar la tarda en un espai acollidor. El valor de les biblioteques és innegable -ho diuen i ho deixen clar els ciutadans- i els seus efectes tangibles i intangibles succeeixen gràcies a la presencialitat. I malgrat això seguim invisibilitzades i sense poder fer allò que ens és intrínsec: fomentar la cultura i formar als nostres ciutadans.

Els professionals que treballem en el món de les biblioteques i les diverses unitats d’informació sabem que la situació del país és molt delicada, però reivindiquem el nostre paper essencial per cohesionar la societat i oferir oportunitats formatives i culturals a la ciutadania que, en moments crítics, necessita el coneixement i l’intercanvi cultural per generar nous discursos i superar les adversitats individuals i col·lectives.

Així, els i les sotasignades, manifestem que:
Les biblioteques són un servei cultural, de formació i de recerca bàsic que garanteix la igualtat d’oportunitats entre tots els ciutadans.

• A les biblioteques es facilita l’aprenentatge, la descoberta i la generació de nous discursos que enforteixen les nostres comunitats i apoderen els ciutadans a través de la cultura i el coneixement.

• Les biblioteques són una inversió ciutadana que enforteix la societat del benestar i que genera un moviment econòmic important en el sector cultural (gairebé 400.000 € mensuals només en activitats presencials culturals i formatives a les biblioteques de Catalunya, que no s’estan duent a terme).

Les biblioteques són espais segurs que compleixen totes les mesures sanitàries i higièniques establertes pel PROCICAT, igual que tots els equipaments que es mantenen oberts.

Els professionals de totes les biblioteques i unitats d’informació del país hem fet un esforç enorme per garantir el compliment de totes les indicacions que ens han marcat des dels diferents departaments i autoritats competents: aforaments limitats, neteja, ventilació constant, gel, mascareta, distància entre usuaris, etc. I reclamem que se’ns deixi exercir la nostra professió de manera plena, sense renunciar a cap servei ni activitat presencial, tal com succeeix en d’altres equipaments culturals, sempre garantint estrictament els aforaments i totes les mesures de seguretat que siguin necessàries i que s’elimini la quarantena de documents, contradictòria amb els criteris que s’apliquen a les llibreries, tot revisant, si cal, el pla de represa del nostre sector per adaptar-lo a les evidencies actuals de transmissió de la malaltia.

A data d’avui ja s’han recollit prop de 1500 signatures.

Podeu adherir-vos anant a l’adreça següent:
https://sites.google.com/view/bibliotequesvisibles

 

 

la Biblioteca de Birmingham

Ara que diuen que els espais físics no són necessaris i que estem abocats a la tirania del món digital, resulta que es construeixen biblioteques colossals on l’arquitectura s’alia amb la tecnologia per dissenyar uns espais destinats als llibres, com la biblioteca més gran d’Europa que es troba a Birmingham.
Va ser inaugurada a finals de 2013 amb la presència de la Malala Yousafzai, la jove que amb 13 anys es va fer famosa gràcies a un blog que escrivia sota el pseudònim de Gul Makai per la BBC on explicava la seva vida sota el règim dels talibans a Pakistan. De la Malala recordem sobretot la frase “un llibre, un llapis, un nen i un mestre poden canviar el món”.
La Biblioteca Pública (http://www.libraryofbirmingham.com/) està ubicada a la Plaça del Centenari, recoberta per una mena de cèrcols de metall i l’utilitzen més de tres milions de persones l’any. Amb una superfície de 333.000 m² i amb els arxius cívics de Birmingham, a les seves deu plantes hi ha més d’un milió de llibres, incloent 128 volums impresos abans de 1501, un amfiteatre a l’aire lliure i accessos al teatre Birmingham Repertory.
Però no és l’única llibreria monumental. Aquest trimestre, a la revista MiBiblioteca, la María Antonia Moreno, ens presenta les últimes meravelles arquitectòniques del món bibliotecari i podem disfrutar de les anècdotes que acompanyen les més espectaculars com la Nacional de China, la Rolex Learning Center de Suïssa o la Pública de Ceuta.

A la revista (la número 52) també hi ha altres articles interessants com un sobre la reutilització dels llibres expurgats, un altre que explica la vida de la bibliotecària Elizabeth Taylor i les seccions habituals.

Si voleu consultar el sumari, cliqueu AQUÍ

Si voleu llegir l’article Un club de lectura en Youtube, cliqueu aquí