Amor pels llibres a Finlàndia

Un dels projectes dels quals en sentirem a parlar els propers mesos és la Biblioteca Central d’Hèlsinki, construïda per celebrar els 100 anys de la independència de Finlàndia.

Imatge: ALA Architects

Finlàndia, país mític per als mestres, anomenat aquest 2018 com el més feliç de la Terra per l’ONU, destaca pel seu elevat nivell de serveis públics i sembla que les biblioteques es troben entre les comoditats que els finesos millor valoren. Els 5,5 milions d’habitants de Finlàndia agafen en préstec cada any més de 68 milions de llibres.
La Biblioteca Central d’Hèlsinki està programada per obrir les seves portes el desembre de 2018 i, a més a més de llibres, l’edifici també comptarà amb un cinema, un estudi d’enregistrament i un supermercat.
Degut a la seva ubicació esdevindrà el cor de la comunitat, de la cultura local i nacional perquè el concepte de biblioteca que tenen és que siguin centres d’esdeveniments públics, com ara concerts, xerrades literàries i espectacles de cinema.
Per a bibliòfils, estudiants, investigadors, la mateixa idea d’aquesta biblioteca sembla un paradís i contrasta amb altres països com els USA o Anglaterra on el préstec decau, el nombre de visitants minva i el fons comença a estar obsolet.
Expliquen a Finlàndia que la idea d’aquesta nova biblioteca és tornar a l’origen, a fer de l’espai un lloc on la gent es pot conèixer i aprendre, un lloc on la comunitat es troba, parla i connecta.

Pren la paraula (segona edició)

Per segon any, l’ajuntament d’Abrera, municipi situat a l’extrem nord de la comarca del Baix Llobregat, a banda i banda del riu Llobregat, organitza «Pren la paraula» un esdeveniment cultural que es realitzarà a la Casa de Cultura.
Ho organitza el Departament d’Acció Cultural i Patrimoni de l’Ajuntament d’Abrera, es celebraran diversos aniversaris de coneguts escriptors, i que comptarà amb tallers creatius, la instal·lació «El camí que depèn del lloc on vulguis arribar», una exposició de narracions contemporànies i un photocall de Pipi Calcesllargues.

La persona que ho impulsa és la Maria José Orobitg, bibliotecària, escriptora, regidora de cultura de l’Ajuntament, amiga i activista de la cultura.
La festa serà demà divendres dia 12 de maig i dissabte 13 de maig i agraeixo que m’hagin convidat a la sessió de narració de contes.

Divendres 12
10:00h “Tu, contes”, narracions de contes a càrrec de veïns i entitats d’Abrera, i amb l’escriptor Pep Molist i Jaume Centelles.
17:00h Cinema infantil “Pas a pas”
17:00h Taller infantil “Pictogrames” a càrrec de Taleia Cultura
18:30h “Abrerap”, exhibició del participants del concurs de rap i lliurament del premi
22:00h “Sommeliers”, sopar amb degustacions a la carta
Dissabte 13
12:00h Espectacle “Galaxis” a càrrec de Teia Moner
17:00h Cinema infantil “Pànic, Black & Whity i molts més
22:00h Recital literari “Fuertes” a càrrec de Sílvia Comes en homenatge a Gloria Fuertes.
El fulletó del programa el pots descarregar AQUÍ

                                                 Us esperem! No hi falteu!

 

Un hotel dedicat a Marcel Proust

façanaL’autor d’A la recerca del temps perdut, l’escriptor Marcel Proust, té un hotel dedicat a la seva obra. Es troba a Paris, a la Rue de Constantinoble, darrere de l’estació de Saint-Lazare i molt a prop del Boulevard Haussmann, on va viure Proust.
No és l’únic hotel monotemàtic del món però aquest és molt elegant i fa enveja que aquí no siguem una mica més chovinistes amb els nostres autors. Els francesos, això si que ho tenen; recordo, per exemple, que fa tres anys vam estar a un hotel dedicat a Jules Verne a Poitiers.
El que comento és l’hotel Swann i disposa de 82 habitacions repartides en sis plantes, cadascuna corresponent a un dels diferents universos esmentats a les seves obres: Combray, Balbec, barri de Sant-Germain, Verdurin, Venècia i els pintors. Hi ha una cambra dedicada al pintor Marià Fortuny, d’inspiració veneciana i amb el fragment on Proust parla d’ell a La presonera.

A cadascuna de les habitacions li han assignat el nom d’un personatge de les seves obres. A cada cambra hi ha un text en francès del personatge en qüestió, il·lustrat amb una aquarel·la. Gravat a la paret de vidre del bany, també hi ha un fragment d’una carta manuscrita de Proust, i sobre la tauleta de nit una de les seves fotografies.
Al vestíbul de l’hotel, es pot disfrutar d’una biblioteca proustiana que conté 500 volums (300 títols diferents) en tots els idiomes.
L’hotel és un quatre estrelles molt còmode i les habitacions valen molt la pena, són impecables: edredons tous, mobiliari elegant, bona il·luminació i màquines de cafè Nespresso.
I a en Marcel Proust també el sents a prop… a la taula de l’habitació, entre les càpsules de cafè o crema, hi ha el símbol màxim i més conegut de l’autor: embolicada en cel·lofana trobem… una magdalena!
Bé, si aquest estiu volteu per París o rodalies, potser us vindrà de gust fer-hi un tomb per aquest espai. Si no, sempre us podeu conformar llegint alguna de les novel·les de Proust.

Hotel-Litteraire-Gustave-Flaubert-4

Pren la paraula! Jornades de poesia

cartellEl cap de setmana del 6, 7 i 8 de maig se celebren a Abrera, població situada al nord de la comarca del Baix Llobregat les primeres jornades poètiques. Les han batejat amb el nom de Pren la paraula! i el programa és força atractiu.
Comparteixo la informació per si algú s’anima a fer un tomb qualsevol del tres dies (o els tres).

progrma

 

Llegir ens fa més feliços?

He llegit l’enquesta que van fer a Itàlia sobre la relació entre lectura i felicitat. El resultat és el previsible, tenint en compte que el va encarregar un grup editorial, però no sé si té gran valor aquest estudi perquè imagino que si el resultat hagués estat el contrari, no hauríem deixat de llegir, no? Si el resultat hagués estat “llegir et mata” “la lectura provoca colesterol” “llegir t’entristeix” o qualsevol aspecte negatiu,  crec que els lectors no hauríem deixat de llegir. Estem enganxat a la lletra impresa i necessitem la dosi diària. És així.

De tota manera, resulta interessant conèixer el resultats d’aquesta enquesta feta a més de mil persones.

LA FELICITAT ÉS LLEGIR UN LLIBRE, O DOS, O TRES...

LA FELICITAT ÉS LLEGIR UN LLIBRE, O DOS, O TRES…

Amb motiu del seu desè aniversari el grup editorial italià Mauri Spagnol (GeMS) va presentar un estudi basat en unes enquestes fetes per la Universitat de Roma a una mostra representativa de la població italiana. L’estudi mostra com els lectors són més feliços que els no-lectors, més capaços de valorar el temps lliure i més ben preparats cognitivament per enfrontar-se a les emocions negatives.
El president del Grup editorial Stefano Mauri va dir: “Nosaltres, juntament amb els autors, treballem amb entusiasme i serietat en els llibres que fem i que després publiquem; així que volíem saber si el nostre compromís es reflecteix en la vida dels lectors. No ens hem limitat a valorar la satisfacció del consumidor, sinò que volíem saber si els llibres enriqueixen les vides dels lectors com a persones. Els resultats són encoratjadors i ofereixen una imatge del lector que s’allunya dels estereotips”.

La pregunta era: Els lectors de llibres (en paper o en digital) són més feliços que els que no llegeixen? O dit d’una altra manera: La lectura augmenta el nostre benestar?
Normalment les enquestes es fixen en el nombre de llibres que llegim per, després, lamentar-se del baix nivell lector que com a societat tenim, però que jo sàpiga, mai es pregunta si la lectura ens proporciona beneficis emocionals.
Per això m’ha semblat interessant aquesta enquesta feta a Itàlia, un país proper i molt semblant al nostre pel que fa la consum i als hàbits lectors.
De tot el que es pot extreure de l’anàlisi del qüestionari en destaco el següent:

  • Els lectors són, en general, més feliços que els no lectors

QUAN LLEGEIXES PERDS EL MÓN DE                        VISTA… PER UNS MOMENTS

L’índex de la felicitat dels lectors és més gran que la dels no lectors. Els resultats de l’estudi, registren un índex de felicitat en els lectors de 7,44, mentre que els no lectors tenen un índex de 7,21; una diferència que pot semblar curta però que segons comenten els qui han fet l’estudi, estadísticament és molt significativa.

  • Els lectors senten emocions positives amb més freqüència que els no lectors
    Aquí la diferència també es significativa, segons diuen. D’acord amb l’escala, els lectors tenen un índex més gran que no Lectors: 21,69 vs 20,93, respectivament.
  • Els lectors senten emocions negatives amb menys freqüència que els no lectors.
    En particular, els lectors estan enfadats amb menys freqüència que els no lectors, i es confirma que la lectura ofereix valuoses eines per fer front a les dificultats cognitives.
  • Els lectors estan més satisfets amb l’ús del seu temps lliure que els no lectors

La investigació també va mostrar el paper crucial de les famílies i les escoles en relació amb l’educació dels infants a la lectura.
Per no avorrir-vos amb números, taules i comparacions, només deixo caure que, de mitjana, els lectors s’enfronten a la vida de manera més positiva que els no lectors i saben com gaudir del temps lliure d’una manera més rica i variada.

chardin

EL FILÒSOF QUE LLEGEIX (CHARDIN)