Manifest en defensa de les biblioteques

Aquesta entrada al blog no és la que m’agradaria escriure però donades les circumstàncies, cal que se sàpiga que les biblioteques fan un servei essencial sempre (en temps de pandèmia també) i per això, m’adhereixo a la companya «Biblioteques Visibles» i us convido a signar el Manifest en defensa de les biblioteques i unitats d’informació que diu:

El març del 2020 va esclatar la crisi de la COVID-19 al nostre país i es van tancar de manera immediata tots els sectors econòmics, socials i culturals que no es van considerar bàsics. Les biblioteques van tancar el 13 de març, un dia després que ho fessin les escoles, i no van poder tornar a obrir fins al maig, amb uns serveis molt reduïts de préstec i devolució. Des de l’estiu, s’han adequat els equipaments i s’han anat obrint paulatinament altres serveis.

L’arribada de la segona onada, a finals d’octubre, va implicar un retorn als serveis mínims i, des d’aleshores, no s’han pogut realitzar activitats presencials, ni a l’interior ni a l’exterior dels equipaments. Tot plegat mostra un preocupant desconeixement del sector de les biblioteques i les diferents unitats d’informació que les relega a antigues concepcions que creiem ja, del tot, superades.

El tancament i la reducció de les funcions de les biblioteques està tenint un fort impacte tant en els propis serveis, que han vist com es redueix dràsticament l’afluència d’usuaris, com en tots aquells professionals de l’àmbit de la cultura i el coneixement, majoritàriament autònoms, que hi treballen.

Les biblioteques públiques són un dels serveis més ben valorats pel conjunt de la ciutadania amb un 8,8 sobre 10. No és casualitat sinó causalitat. El servei de totes les biblioteques (públiques, especialitzades, escolars, universitàries, nacional…) hauria de ser un eix vertebrador de la nostra societat. Som un servei cultural, de formació i de recerca bàsic. No només pel que fa al foment de la lectura, amb col·leccions immenses d’obres en diferents formats i tota la dinamització que hi ha al darrera, sinó també com un espai formatiu i de recerca; un espai comunitari i social de primer ordre. Les biblioteques són un servei democratitzador clau, valor que s’accentua en moments de crisi, i els usuaris que les visiten poden aprendre, relacionar-se teixint comunitat, construir nou coneixement o, senzillament, passar la tarda en un espai acollidor. El valor de les biblioteques és innegable -ho diuen i ho deixen clar els ciutadans- i els seus efectes tangibles i intangibles succeeixen gràcies a la presencialitat. I malgrat això seguim invisibilitzades i sense poder fer allò que ens és intrínsec: fomentar la cultura i formar als nostres ciutadans.

Els professionals que treballem en el món de les biblioteques i les diverses unitats d’informació sabem que la situació del país és molt delicada, però reivindiquem el nostre paper essencial per cohesionar la societat i oferir oportunitats formatives i culturals a la ciutadania que, en moments crítics, necessita el coneixement i l’intercanvi cultural per generar nous discursos i superar les adversitats individuals i col·lectives.

Així, els i les sotasignades, manifestem que:
Les biblioteques són un servei cultural, de formació i de recerca bàsic que garanteix la igualtat d’oportunitats entre tots els ciutadans.

• A les biblioteques es facilita l’aprenentatge, la descoberta i la generació de nous discursos que enforteixen les nostres comunitats i apoderen els ciutadans a través de la cultura i el coneixement.

• Les biblioteques són una inversió ciutadana que enforteix la societat del benestar i que genera un moviment econòmic important en el sector cultural (gairebé 400.000 € mensuals només en activitats presencials culturals i formatives a les biblioteques de Catalunya, que no s’estan duent a terme).

Les biblioteques són espais segurs que compleixen totes les mesures sanitàries i higièniques establertes pel PROCICAT, igual que tots els equipaments que es mantenen oberts.

Els professionals de totes les biblioteques i unitats d’informació del país hem fet un esforç enorme per garantir el compliment de totes les indicacions que ens han marcat des dels diferents departaments i autoritats competents: aforaments limitats, neteja, ventilació constant, gel, mascareta, distància entre usuaris, etc. I reclamem que se’ns deixi exercir la nostra professió de manera plena, sense renunciar a cap servei ni activitat presencial, tal com succeeix en d’altres equipaments culturals, sempre garantint estrictament els aforaments i totes les mesures de seguretat que siguin necessàries i que s’elimini la quarantena de documents, contradictòria amb els criteris que s’apliquen a les llibreries, tot revisant, si cal, el pla de represa del nostre sector per adaptar-lo a les evidencies actuals de transmissió de la malaltia.

A data d’avui ja s’han recollit prop de 1500 signatures.

Podeu adherir-vos anant a l’adreça següent:
https://sites.google.com/view/bibliotequesvisibles

 

 

Reflexions més enllà del binomi “cultura i educació”

Fa unes setmanes es va celebrar a Barcelona un esdeveniment promogut per l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona on es va parlar de cultura, art, educació i de tot allò que fa una ciutat més rica i més pròspera, culturalment parlant.
Ara, enllaçant amb les jornades citades, s’acaba de publicar un document força complet que recull catorze articles variats que ofereixen un ventall d’opinions sobre el binomi cultura i educació.
A la pàgina de la comunitat virtual Interacció podem llegir, entre altres, frases com aquesta:
Sabem del cert que els municipis contribueixen, des de la seva política cultural, a l’educació dels ciutadans. Com també ho fan des de la resta de polítiques públiques. Ara bé, per fer-ho de manera conscient, explícita i, perquè no, intencionada, cal aprofundir les relacions entre els àmbits de l’educació i la cultura, barrejar-les, compartir espais -físics i mentals-, treure-li la bata a una i el barret a l’altra, assumir coresponsabilitats i, en definitiva, pensar en la cultura des de l’educació i en l’educació des de la cultura.

Al llibre, trobareu un primer article molt potent de l’Eulàlia Bosch sobre la naturalesa lingüística de l’educació, de la cultura i de les persones. Després hi ha altres tretze articles que, des de angles diversos, reflexionen sobre el binomi esmentat.
Estic content perquè hi ha l’article que em van demanar (La biblioteca, centre de gravetat de l’escola). Juntament amb el de la Magalí Homs i la Roser Ros, que també parlen de biblioteques, crec que hem contribuït a donar-li visibilitat i presència al llibre com a agent cultural de primer ordre.
Si voleu consultar el llibre, us el podeu descarregar anant al Servei de Publicacions de la Diputació. El pdf és gratuït i si el voleu en paper, té un cost de 5 euros.

Trobareu tota la informació als enllaços següents:
El monogràfic a la llibreria de la Diputació:
https://www1.diba.cat/llibreria/lstDetall_Publicacions.asp?Opener=Diputacio&ID=60875
La ressenya a la comunitat virtual Interacció:
http://interaccio.diba.cat/blogs/2018/11/14/despullar-leducacio-cultura

Podeu descarregar el pdf, clicant AQUÍ

Amor pels llibres a Finlàndia

Un dels projectes dels quals en sentirem a parlar els propers mesos és la Biblioteca Central d’Hèlsinki, construïda per celebrar els 100 anys de la independència de Finlàndia.

Imatge: ALA Architects

Finlàndia, país mític per als mestres, anomenat aquest 2018 com el més feliç de la Terra per l’ONU, destaca pel seu elevat nivell de serveis públics i sembla que les biblioteques es troben entre les comoditats que els finesos millor valoren. Els 5,5 milions d’habitants de Finlàndia agafen en préstec cada any més de 68 milions de llibres.
La Biblioteca Central d’Hèlsinki està programada per obrir les seves portes el desembre de 2018 i, a més a més de llibres, l’edifici també comptarà amb un cinema, un estudi d’enregistrament i un supermercat.
Degut a la seva ubicació esdevindrà el cor de la comunitat, de la cultura local i nacional perquè el concepte de biblioteca que tenen és que siguin centres d’esdeveniments públics, com ara concerts, xerrades literàries i espectacles de cinema.
Per a bibliòfils, estudiants, investigadors, la mateixa idea d’aquesta biblioteca sembla un paradís i contrasta amb altres països com els USA o Anglaterra on el préstec decau, el nombre de visitants minva i el fons comença a estar obsolet.
Expliquen a Finlàndia que la idea d’aquesta nova biblioteca és tornar a l’origen, a fer de l’espai un lloc on la gent es pot conèixer i aprendre, un lloc on la comunitat es troba, parla i connecta.

Pren la paraula (segona edició)

Per segon any, l’ajuntament d’Abrera, municipi situat a l’extrem nord de la comarca del Baix Llobregat, a banda i banda del riu Llobregat, organitza «Pren la paraula» un esdeveniment cultural que es realitzarà a la Casa de Cultura.
Ho organitza el Departament d’Acció Cultural i Patrimoni de l’Ajuntament d’Abrera, es celebraran diversos aniversaris de coneguts escriptors, i que comptarà amb tallers creatius, la instal·lació «El camí que depèn del lloc on vulguis arribar», una exposició de narracions contemporànies i un photocall de Pipi Calcesllargues.

La persona que ho impulsa és la Maria José Orobitg, bibliotecària, escriptora, regidora de cultura de l’Ajuntament, amiga i activista de la cultura.
La festa serà demà divendres dia 12 de maig i dissabte 13 de maig i agraeixo que m’hagin convidat a la sessió de narració de contes.

Divendres 12
10:00h “Tu, contes”, narracions de contes a càrrec de veïns i entitats d’Abrera, i amb l’escriptor Pep Molist i Jaume Centelles.
17:00h Cinema infantil “Pas a pas”
17:00h Taller infantil “Pictogrames” a càrrec de Taleia Cultura
18:30h “Abrerap”, exhibició del participants del concurs de rap i lliurament del premi
22:00h “Sommeliers”, sopar amb degustacions a la carta
Dissabte 13
12:00h Espectacle “Galaxis” a càrrec de Teia Moner
17:00h Cinema infantil “Pànic, Black & Whity i molts més
22:00h Recital literari “Fuertes” a càrrec de Sílvia Comes en homenatge a Gloria Fuertes.
El fulletó del programa el pots descarregar AQUÍ

                                                 Us esperem! No hi falteu!

 

Un hotel dedicat a Marcel Proust

façanaL’autor d’A la recerca del temps perdut, l’escriptor Marcel Proust, té un hotel dedicat a la seva obra. Es troba a Paris, a la Rue de Constantinoble, darrere de l’estació de Saint-Lazare i molt a prop del Boulevard Haussmann, on va viure Proust.
No és l’únic hotel monotemàtic del món però aquest és molt elegant i fa enveja que aquí no siguem una mica més chovinistes amb els nostres autors. Els francesos, això si que ho tenen; recordo, per exemple, que fa tres anys vam estar a un hotel dedicat a Jules Verne a Poitiers.
El que comento és l’hotel Swann i disposa de 82 habitacions repartides en sis plantes, cadascuna corresponent a un dels diferents universos esmentats a les seves obres: Combray, Balbec, barri de Sant-Germain, Verdurin, Venècia i els pintors. Hi ha una cambra dedicada al pintor Marià Fortuny, d’inspiració veneciana i amb el fragment on Proust parla d’ell a La presonera.

A cadascuna de les habitacions li han assignat el nom d’un personatge de les seves obres. A cada cambra hi ha un text en francès del personatge en qüestió, il·lustrat amb una aquarel·la. Gravat a la paret de vidre del bany, també hi ha un fragment d’una carta manuscrita de Proust, i sobre la tauleta de nit una de les seves fotografies.
Al vestíbul de l’hotel, es pot disfrutar d’una biblioteca proustiana que conté 500 volums (300 títols diferents) en tots els idiomes.
L’hotel és un quatre estrelles molt còmode i les habitacions valen molt la pena, són impecables: edredons tous, mobiliari elegant, bona il·luminació i màquines de cafè Nespresso.
I a en Marcel Proust també el sents a prop… a la taula de l’habitació, entre les càpsules de cafè o crema, hi ha el símbol màxim i més conegut de l’autor: embolicada en cel·lofana trobem… una magdalena!
Bé, si aquest estiu volteu per París o rodalies, potser us vindrà de gust fer-hi un tomb per aquest espai. Si no, sempre us podeu conformar llegint alguna de les novel·les de Proust.

Hotel-Litteraire-Gustave-Flaubert-4

Pren la paraula! Jornades de poesia

cartellEl cap de setmana del 6, 7 i 8 de maig se celebren a Abrera, població situada al nord de la comarca del Baix Llobregat les primeres jornades poètiques. Les han batejat amb el nom de Pren la paraula! i el programa és força atractiu.
Comparteixo la informació per si algú s’anima a fer un tomb qualsevol del tres dies (o els tres).

progrma

 

Llegir ens fa més feliços?

He llegit l’enquesta que van fer a Itàlia sobre la relació entre lectura i felicitat. El resultat és el previsible, tenint en compte que el va encarregar un grup editorial, però no sé si té gran valor aquest estudi perquè imagino que si el resultat hagués estat el contrari, no hauríem deixat de llegir, no? Si el resultat hagués estat “llegir et mata” “la lectura provoca colesterol” “llegir t’entristeix” o qualsevol aspecte negatiu,  crec que els lectors no hauríem deixat de llegir. Estem enganxat a la lletra impresa i necessitem la dosi diària. És així.

De tota manera, resulta interessant conèixer el resultats d’aquesta enquesta feta a més de mil persones.

LA FELICITAT ÉS LLEGIR UN LLIBRE, O DOS, O TRES...

LA FELICITAT ÉS LLEGIR UN LLIBRE, O DOS, O TRES…

Amb motiu del seu desè aniversari el grup editorial italià Mauri Spagnol (GeMS) va presentar un estudi basat en unes enquestes fetes per la Universitat de Roma a una mostra representativa de la població italiana. L’estudi mostra com els lectors són més feliços que els no-lectors, més capaços de valorar el temps lliure i més ben preparats cognitivament per enfrontar-se a les emocions negatives.
El president del Grup editorial Stefano Mauri va dir: “Nosaltres, juntament amb els autors, treballem amb entusiasme i serietat en els llibres que fem i que després publiquem; així que volíem saber si el nostre compromís es reflecteix en la vida dels lectors. No ens hem limitat a valorar la satisfacció del consumidor, sinò que volíem saber si els llibres enriqueixen les vides dels lectors com a persones. Els resultats són encoratjadors i ofereixen una imatge del lector que s’allunya dels estereotips”.

La pregunta era: Els lectors de llibres (en paper o en digital) són més feliços que els que no llegeixen? O dit d’una altra manera: La lectura augmenta el nostre benestar?
Normalment les enquestes es fixen en el nombre de llibres que llegim per, després, lamentar-se del baix nivell lector que com a societat tenim, però que jo sàpiga, mai es pregunta si la lectura ens proporciona beneficis emocionals.
Per això m’ha semblat interessant aquesta enquesta feta a Itàlia, un país proper i molt semblant al nostre pel que fa la consum i als hàbits lectors.
De tot el que es pot extreure de l’anàlisi del qüestionari en destaco el següent:

  • Els lectors són, en general, més feliços que els no lectors

QUAN LLEGEIXES PERDS EL MÓN DE                        VISTA… PER UNS MOMENTS

L’índex de la felicitat dels lectors és més gran que la dels no lectors. Els resultats de l’estudi, registren un índex de felicitat en els lectors de 7,44, mentre que els no lectors tenen un índex de 7,21; una diferència que pot semblar curta però que segons comenten els qui han fet l’estudi, estadísticament és molt significativa.

  • Els lectors senten emocions positives amb més freqüència que els no lectors
    Aquí la diferència també es significativa, segons diuen. D’acord amb l’escala, els lectors tenen un índex més gran que no Lectors: 21,69 vs 20,93, respectivament.
  • Els lectors senten emocions negatives amb menys freqüència que els no lectors.
    En particular, els lectors estan enfadats amb menys freqüència que els no lectors, i es confirma que la lectura ofereix valuoses eines per fer front a les dificultats cognitives.
  • Els lectors estan més satisfets amb l’ús del seu temps lliure que els no lectors

La investigació també va mostrar el paper crucial de les famílies i les escoles en relació amb l’educació dels infants a la lectura.
Per no avorrir-vos amb números, taules i comparacions, només deixo caure que, de mitjana, els lectors s’enfronten a la vida de manera més positiva que els no lectors i saben com gaudir del temps lliure d’una manera més rica i variada.

chardin

EL FILÒSOF QUE LLEGEIX (CHARDIN)