8 Abril 2019 by jcentell

Un profitós i literari cap de setmana al Món Llibre

He estat gaudint de nombroses activitats al «Món llibre» i he pogut saludar a moltes persones implicades amb la literatura infantil i juvenil. Allò que m’ha sorprès és veure tantíssima canalla petita, de menys de vuit anys, i moltes famílies amb cotxets gaudint de les narracions de contes i dels espectacles gratuïts tan bonics i suggerents.
De les activitats que he viscut en ressenyo un parell que m’han fet especialment feliç: La presentació d’un poemari i una narració de contes on m’han convidat a participar.

Vull ser lliure

A ma casa no hi ha panys,
No hi ha portes ni parets.
Tot aquell que hi vulga entrar
Només cal que encenga un vers.

Las banderes a ma casa
Són draps xops de llibertat.
Són la nostra roba estesa
Onejant sobre el terrat…

Així comença un dels poemes de «Vull ser lliure», el darrer llibre de l’Andreu Galán que es va presentar dissabte 6 d’abril. L’Andreu, com sempre, va estar brillant: Cantant, recitant, dramatitzant i fent-nos riure i pensar.
«Vull ser lliure» conté dinou poemes de temàtica variada però que comparteixen l’estimació per les paraules, els sons i les rimes a que ens té acostumats l’autor.
Si l’anterior «Qui no sap riure no sap viure» va ser mereixedor d’elogis i de diversos premis (insòlit dins el món de la literatura infantil que es reconegui la vàlua d’un poemari) aquest crec que també serà un llibre celebrat a les escoles i entre els alumnes.
Hi ha un poema que m’ha agradat especialment («De franc») que acaba amb una frase molt bonica:

El que ens mou i ens porta a viure
és de franc, no costa res.
Sols allò que és fet de vida
no ho embruten els diners.

LES DADES
Títol: Vull ser lliure
Autor: Andreu Galán
Il·lustrador: Morad Abselam
Editorial: Andana
Col·lecció: Vagó de versos, 16
58 pàgines
ISBN: 9788417497279
València, 2019

Amb l’Andreu

La iaia no és la mateixa

Un conte de la María José Orobitg que finalment s’ha traduït al català. És un llibre que es va publicar en castellà, a Xile, fa quatre anys.
Narra les peripècies d’una nena que va a passar els estius a un poblet de platja on hi viu la seva àvia. El llibre té tres parts diferenciades. La primera, narra la joia dels dies compartits jugant, cantant i nedant a la platja. La segona, quan l’àvia comença a patir oblits, i la tercera quan decideixen portar-la a casa de la família, a ciutat. Un llibre per tractar l’envelliment i el pas del temps.

LES DADES:

Títol: La iaia no és la mateixa
Autora: Maria José Orobitg
Il·lustrador: Carles Ballesteros
Editorial: Tierra Trivium
42 pàgines
ISBN: 9788494937262
Madrid, 2018

Amb la Maria José

1 Juny 2017 by jcentell

I malgrat tot, si muove… La implicació dels ajuntaments amb el foment de la cultura.

A la revista Guix del mes de maig, la Maria José Orobitg ens explica com des de la Regidoria d’Acció Cultural i Patrimoni de l’Ajuntament d’Abrera s’impulsa i es promouen la literatura i les arts al municipi, vinculant-ho amb un treball transversal amb la resta de serveis municipals i centres educatius. També hi col·laboren les entitats i el veïnat.

Segons la Maria José:
Parlar de Cultura en polítiques municipals és sovint parlar de la Ventafocs. Com parlar de les biblioteques escolars dins del sistema bibliotecari.
Sovint la cultura és entesa com activitat d‘oci. Es parla inclús de consum cultural com si la cultura, les manifestacions culturals, fossin activitats a consumir, digerir i, ràpidament, oblidar-se’n.
Tanmateix, la cultura és un eix central de la societat. No en va, ha estat definida per la UNESCO com el quart pilar per a un desenvolupament sostenible, després del creixement econòmic, la inclusió social i l’equilibri mediambiental.
Reforçar les polítiques culturals locals i integrar-les com un element fonamental en el nostre model de desenvolupament són les propostes de l’Agenda 21.
Volem parlar d’aquesta cultura entesa per afavorir la cohesió social, per transformar la societat, com a gaudi i com a creació, com a creixement individual i conjunt i els governs locals tenim una gran responsabilitat.

M’ha agradat tot el que hi diu, sobretot després que aquestes darreres setmanes hem viscut episodis desafortunats sobre com s’entén la cultura i com es viu des dels despatxos, ja siguin dels ajuntaments de ciutats grans com des del Govern, però aquesta és una altra qüestió. Com diu la Maria José: malgrat tot, si mouve.
L’article complet el podeu llegir al Guix número 434 i inclou l’exitosa experiència Pren la Paraula! de la que ja ens hem fet ressò en aquest web.

11 Mai 2017 by jcentell

Pren la paraula (segona edició)

Per segon any, l’ajuntament d’Abrera, municipi situat a l’extrem nord de la comarca del Baix Llobregat, a banda i banda del riu Llobregat, organitza «Pren la paraula» un esdeveniment cultural que es realitzarà a la Casa de Cultura.
Ho organitza el Departament d’Acció Cultural i Patrimoni de l’Ajuntament d’Abrera, es celebraran diversos aniversaris de coneguts escriptors, i que comptarà amb tallers creatius, la instal·lació «El camí que depèn del lloc on vulguis arribar», una exposició de narracions contemporànies i un photocall de Pipi Calcesllargues.

La persona que ho impulsa és la Maria José Orobitg, bibliotecària, escriptora, regidora de cultura de l’Ajuntament, amiga i activista de la cultura.
La festa serà demà divendres dia 12 de maig i dissabte 13 de maig i agraeixo que m’hagin convidat a la sessió de narració de contes.

Divendres 12
10:00h “Tu, contes”, narracions de contes a càrrec de veïns i entitats d’Abrera, i amb l’escriptor Pep Molist i Jaume Centelles.
17:00h Cinema infantil “Pas a pas”
17:00h Taller infantil “Pictogrames” a càrrec de Taleia Cultura
18:30h “Abrerap”, exhibició del participants del concurs de rap i lliurament del premi
22:00h “Sommeliers”, sopar amb degustacions a la carta
Dissabte 13
12:00h Espectacle “Galaxis” a càrrec de Teia Moner
17:00h Cinema infantil “Pànic, Black & Whity i molts més
22:00h Recital literari “Fuertes” a càrrec de Sílvia Comes en homenatge a Gloria Fuertes.
El fulletó del programa el pots descarregar AQUÍ

Us esperem! No hi falteu!

19 Març 2015 by jcentell

Disbagats

Per a vosaltres

Tinc dins del meu cor molts flasconets
on desaré, un a un, els meus afectes.

El dels pares, amics, germans,
amors.

El de foques, gats, mussols….
Tot el que es mou.

La música
de lletres i paraules.
De cançons.
D’imatges.

Una posta de sol, el mar, el xiu-xiu del riu….
La Natura sencera.
L’Univers.
La Vida.

I quan en senti sola,
els obriré,
Molt poc a poc
tancant els ulls
tot olorant-los.

Escoltant el món.
Escoltant el silenci.

M. José Orobitg i Della

El dissabte 21 de març se celebra el dia mundial de la poesia. M’afegeixo a la celebració comentant la trobada que vam tenir el dia 12 d’aquest mes amb la Maria José Orobitg quan va venir a l’Hospitalet a fer una trobada amb quatre grups d’alumnes de cinquè de primària.
L’encontre, organitzat pel servei de biblioteques de la ciutat, va tenir lloc a la Biblioteca Central Tecla Sala i hi van participar un centenar d’alumnes de les escoles Mare de Déu de Bellvitge, Fax, Pau Vila i sant Josep – El Pi.

Vam conversar amb la Maria José amb motiu de la tria del seu llibre Disbagats per a la Lliga dels llibres.
Vaig tenir la sort de fer-li la presentació i vaig recordar que l’any 2004 ja ens vam trobar per celebrar el seu primer poemari “esqueixada de versos” en una altra presentació a Barcelona.

La Maria José ha anat escrivint els seus poemes i ha tingut el reconeixement i el suport de l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat que ens ha permès veure i llegir els, de moment, tres poemaris “esqueixada de versos”, “Descabellat de versos descabdellats” i “Disbagats”.

Vam parlar, sobretot, de poesia i de com la paraula poètica ens explica els pensament, les idees d’una persona, amb poques paraules però ben triades. De fet només fa servir les vint-i-quatre lletres que emprem per escriure qualsevol text. De vegades la seva lectura no és fàcil i l’has de llegir una i altra vegada fins que comprens el seu significat ocult. Bé, la lectura té aquest misteri i si t’esforces al final tens la recompensa que busques.

També vam parlar de gats i de poesia visual. Ens va ver un recorregut pels gats més coneguts, des del cinema fins a la literatura universal i ens llegir un poema sobre la història d’un gat i la lluna. Ens va mostra un vídeo genial on s’explica en portuguès aquest poema. El podeu veure a continuació.