El hada acaramelada (Gloria Fuertes)

Diverses editorials s’han preocupat de recuperar els poemes de Gloria Fuertes fent que l’aniversari que ara acaba hagi estat un festival poètic inoblidable.
Vam comentar l’efemèride el 7 de novembre de 2016 en un post que intitulàvem Centenari Gloria Fuertes i ens fèiem ressò d’un recull de l’editorial Kalandraka. Amb posterioritat s’han anat editant nous poemaris (Anaya, Blackie Books, etc.) i l’últim que he llegit (El hada acaramelada) és magnífic, sobretot per la estimació amb que la Rocío Martínez, la il·lustradora, ha tractat cada poema.
La primera edició d’aquest llibre va ser l’any 1973 i és, per tant, un dels primers poemaris de la Gloria Fuertes.

Sovint diem que llegir poesia també es llegir, òbviament, i tot el que es diu de la lectura en general serveix per a la lectura de poemes, però amb un matís: El text poètic no és com els altres. La diferència no rau en les característiques de la rima, del ritme, etc. sinó en l’atenció particular que exigeix la poesia.
Georges Jean va escriure una vegada que “llegir poesia significa recórrer un univers conegut i nou alhora i captar les paraules no solament pel que diuen sinó pel que són”.
Amb els poemes de la Glòria Fuertes es posa en marxa la capacitat de commoure, d’accedir a un món imaginari i d’expressar vivències personals a través d’un codi conegut, ric i subjectiu que, a l’infant que llegeix o escolta llegir l’adult, li suggereix sensacions i sentiments que permeten veure el món amb uns altres ulls.

El hada acaramel·lada comença amb el conte poema que dóna títol al volum, la història d’una nena que vol ser fada:

De pequeña atolondrada
Pues soñaba con ser hada
De cucurucho y varita.
Su madre doña Rosita,
Dándole beso tras beso,
Le dijo: ¡Nada de hada,
Que ya no se lleva eso!
¿Cómo vas a ser un hada
Con ese flequillo tieso
Y esos ojos de ratón,
Si ya no se lleva eso?
-Somos pobres, no hay castillo,
Tu padre suda en el trillo,
Yo sudo en el lavadero

Segueixen un enfilall de poemes amb molt de ritme i musicalitat que recorden les cantarelles i jocs dels infants que juguen a les places dels pobles o als patis de les escoles. Vegeu l’inici d’alguns poemes i penseu què us recorda:

Cucú, cantaba la rana;
Cucú, debajo del agua.
Cucú asomó al cabeza.
Cucú, quería cerveza.
Cucú, pasó un tendero,
Cucú, vendiendo carero.

Este dedo uno
Es muy tuno.
Este dedo dos
Reza a Dios.
Este dedo tres
El más largo es.
Este dedo cuatro
Parece un pato.
….
¡Al carro de la zanahoria!
Comeremos escarola,
Lo que comen los jilgueros.
El puré para el abuelo.
¡Al corro de la batata!
Comeremos mermelada,
….

Hi ha, també, molts poemes que afavoreixen el joc creador i són fàcils de memoritzar. Per exemple, el que comença amb

Soy una mosca,
Me quiero casar
Con un mosquito
que sepa volar.
Soy un mosquito
me quiero casar
con una mosca
que sepa bailar.
….

Menció apart mereixen les il·lustracions, amb tons pastel. Són precioses perquè cada poema està tractat com si fos únic i especial i en passar pàgina ens trobem amb una sorpresa compositiva diferent i veiem com imatge i text es fusionen formant un cos únic. Podríem dir que les imatges són poètiques per se perquè van més enllà del propi text. Per exemple, el poema La luna es un globo (us sona?) acaba amb:

Y las ranas cantan,
y las vacas piensan
lamiendo su campo
que es todo de menta.


Y la Rocío, no té prou en dibuixar les granotes cantant i una vaca damunt d’un prat sino que va una passa per endavant i ens dibuixa una vaca verda, del color de la menta (que és com deuen quedar les vaques que mengen menta, i aquí la picada d’ullet a Rosa Caramel és evident)
El hada acaramelada és un llibre per tenir a casa però que a l’aula ens pot anar anar molt bé per jugar amb les paraules. M’ha recordat molt la poesia de Jiménez, d’Alberti i sobretot de Lorca. Alguns poemes són fàcils de passar a gestos per fer Poesia amb els braços, n’hi ha d’altres que són genials per practicar la Poesia amb forats i molts poden ser llegits com si d’un cor musical es tractés.
Com tota l’obra de Glòria Fuertes, aquest llibre també ens obre la porta a inventar-ne de nous “a partir de…”


Recomanat per a infants a partir de cinc anys

Títol: El hada acaramelada
Autora: Gloria Fuertes
Il·lustradora: Rocío Martínez
Editorial: Nórdica Libros
Madrid, 2017
48 pàgines

Podeu llegir-ne les primeres pàgines AQUÍ

Anuncis

La revista escolar Mil Lletres

Fa molts i molts anys quan estudiava per a mestre va caure a les meves mans una col·lecció de llibres sobre la pedagogia Freinet. Eren uns volums fàcils de llegir, molt pràctics i que estaven inspirats en la manera d’entendre l’escola d’aquest pedagog francès. Encara en conservo alguns. El de “El diario escolar” és un d’ells. En aquest llibret s’explica com entenia Freinet el text lliure i el treball que feia amb la impremta.

Després, a l’escola, vam continuar editant revistes periòdicament. De vegades amb el suport de l’AMPA. Eren revistes d’escola, de cicle o d’aula fetes amb la mateixa múltiple intenció:  explicar el que es fa al centre (això implica escriure el text, posar-lo en comú, intercanviar coneixements, formular hipòtesis, conservar, difondre.), partint de la realitat que ens envolta (la vida dels infants, la seva realitat, la família) però també l’actualitat del món.

El treball cooperatiu, l’aprenentatge per tanteig experimental, el text lliure, la creació, la correspondència, el càlcul, etc. tot el que va idear Freinet encara avui té sentit però adaptat a les noves eines que ens faciliten la vida (ordinadors, internet)

Moltes escoles fan revistes i les publiquen al seu web. És una bona manera de compartir i així veiem el que fan, de vegades lluny de nosaltres. Aquest dies m’ha arribat la «Mil Lletres» que fan a l’escola de Sant Lluís (Menorca) i m’ha agradat molt comprovar amb quina passió viuen el fet lector, les activitats que emanen directament de la biblioteca i la implicació de bona part de la comunitat escolar. No puc fer altra cosa que compartir-la per si us ve de gust  fer-li una ullada perquè potser trobareu alguna idea per adaptar-la a la vostra realitat.

A l’índex veureu que tot gira al voltant de la biblioteca escolar, veritable mort de l’acció comunitària de l’escola.

Podeu llegir tota la revista clicant a MIL LLETRES

Gràcies Montse per l’enviament! Seguiu així, sou un referent del que es fa a Menorca.

Pren la paraula (segona edició)

Per segon any, l’ajuntament d’Abrera, municipi situat a l’extrem nord de la comarca del Baix Llobregat, a banda i banda del riu Llobregat, organitza «Pren la paraula» un esdeveniment cultural que es realitzarà a la Casa de Cultura.
Ho organitza el Departament d’Acció Cultural i Patrimoni de l’Ajuntament d’Abrera, es celebraran diversos aniversaris de coneguts escriptors, i que comptarà amb tallers creatius, la instal·lació «El camí que depèn del lloc on vulguis arribar», una exposició de narracions contemporànies i un photocall de Pipi Calcesllargues.

La persona que ho impulsa és la Maria José Orobitg, bibliotecària, escriptora, regidora de cultura de l’Ajuntament, amiga i activista de la cultura.
La festa serà demà divendres dia 12 de maig i dissabte 13 de maig i agraeixo que m’hagin convidat a la sessió de narració de contes.

Divendres 12
10:00h “Tu, contes”, narracions de contes a càrrec de veïns i entitats d’Abrera, i amb l’escriptor Pep Molist i Jaume Centelles.
17:00h Cinema infantil “Pas a pas”
17:00h Taller infantil “Pictogrames” a càrrec de Taleia Cultura
18:30h “Abrerap”, exhibició del participants del concurs de rap i lliurament del premi
22:00h “Sommeliers”, sopar amb degustacions a la carta
Dissabte 13
12:00h Espectacle “Galaxis” a càrrec de Teia Moner
17:00h Cinema infantil “Pànic, Black & Whity i molts més
22:00h Recital literari “Fuertes” a càrrec de Sílvia Comes en homenatge a Gloria Fuertes.
El fulletó del programa el pots descarregar AQUÍ

                                                 Us esperem! No hi falteu!

 

Centenari Gloria Fuertes

gloria_fuertes

imatge extreta del web gloriafuertes.org

En els propers mesos reviurem la poesia de Gloria Fuertes, una de les autores més estimada entre els infants, o almenys això és el que pensem quan els veiem llegint els seus llibres amb tanta afició.

La Gloria Fuertes va néixer al madrileny barri de Lavapiés l’any 1917 i cent anys després, convé celebrar-ho com cal, és a dir, llegint i revivint la seva obra.

A més de ser una de les representants femenines de la poesia social a Espanya, va conrear la literatura infantil i juvenil amb enorme èxit. A partir de mitjans dels anys 70 va col·laborar activament en diversos programes infantils de Televisió Espanyola, com Un globo, dos globos, tres globos que li van donar molta popularitat entre els infants.

Entre molts altres premis, va ser guardonada amb el diploma d’Honor del Premi Internacional de Literatura Infantil Hans Christian Andersen.norwegian1

Per anar escalfant l’ambient, una empresa d’aviació noruega, la Norwegian, ha triat l’últim dels avions que acaba de posar en marxa, un Boeing 737-800, de 186 places, per portar la imatge de Gloria Fuertes a la seva cua. Serà un dels 81 avions que l’empresa identifca amb un personatge de la història, les arts o les ciències, com ja va fer amb Roald Dahl, Roald Amundsen o Greta Garbo, entre d’altres.
He tingut la sort de pujar en alguna ocasió a l’avió de la Brussels airlines que fa la ruta Barcelona-Brussel·les i que és un homenatge a Hergé. Sempre ha resultat un viatge diferent.

tintinThomas Ramdahl, director de Norwegian ha dit que «l’homenatge de Norwegian a Gloria Fuertes precedeix en uns mesos a la celebració del centenari del naixement de l’autora, que tindrà lloc el 2017. Gloria Fuertes és un dels referents de la poesia i literatura infantil i juvenil del segle XX i està estretament lligada a la història sentimental de milions d’espanyols, motiu pel qual és un honor per Norwegian comptar amb la seva figura en el nostre elenc d’herois».

oca-loca

Una visita al web de la Fundación Gloria Fuertes és molt recomanable. Allà hi trobareu tota la informació per preparar el merescut homenatge a aquesta dona que ens va deixar l’any 1998. De moment l’editorial Kalandraka acaba de publicar “la oca loca”. Serà un bon moment de bescanviar els vells exemplars que circulen per les biblioteques escolars o personals, com aquests dos de la colección Chicolibro que volten per casa des de fa més de trenta anys.dsc06032

No puc estar-me d’incloure alguns poemes per als qui no conegueu com n’és de divertida i compromesa la seva poesia.

Autobiografía

Gloria Fuertes nació en Madrid
a los dos días de edad,
pues fue muy laborioso el parto de mi madre
que si se descuida muere por vivirme.
A los tres años ya sabía leer
y a los seis ya sabía mis labores.
Yo era buena y delgada,
alta y algo enferma.
A los nueve años me pilló un carro
y a los catorce me pilló la guerra;
A los quince se murió mi madre,
se fue cuando más falta me hacía.
Aprendí a regatear en las tiendas
y a ir a los pueblos por zanahorias.
Por entonces empecé con los amores,
-no digo nombres-,
gracias a eso, pude sobrellevar
mi juventud de barrio.
Quise ir a la guerra, para pararla,
pero me detuvieron a mitad del camino.
Luego me salió una oficina,
donde trabajo como si fuera tonta,
-pero Dios y el botones saben que no lo soy-.
Escribo por las noches
y voy al campo mucho.
Todos los míos han muerto hace años
y estoy más sola que yo misma.
He publicado versos en todos los calendarios,
escribo en un periódico de niños,
y quiero comprarme a plazos una flor natural
como las que le dan a Pemán algunas veces.

Doña Pito Piturra

Doña Pito Piturra
tiene unos guantes,
Doña Pito Piturra
muy elegantes.
Doña Pito Piturra
tiene un sombrero,
Doña Pito Piturra
con un plumero.
Doña Pito Piturra
tiene un zapato,
Doña Pito Piturra
le viene ancho.
Doña Pito Piturra
tiene toquillas,
Doña Pito Piturra
con tres polillas.
Doña Pito Piturra
tiene unos guantes,
Doña Pito Piturra
le están muy grandes.
Doña Pito Piturra
tiene unos guantes,
Doña Pito Piturra
¡lo he dicho antes!

http://www.rtve.es/alacarta/videos/personajes-en-el-archivo-de-rtve/gloria-fuertes-recita-gato-garabato-1982/2877331/