Llibres i propostes per al confinament – 7 (La llegenda del Nyaminyami)

Una llegenda és un tipus de narració diferent a la rondalla o al conte d’autor que mescla fets o elements reals amb d’altres imaginaris. Normalment, una llegenda està relacionada amb un lloc, un personatge o un fet històric.
A Catalunya en tenim un bon grapat, algunes de molt conegudes com la de Sant Jordi, la del Pont del diable de Martorell o la del Mariner de Sant Pau de Segúries.
Arreu del món, allà on hi ha un llac o un riu, trobem llegendes associades a animals mitològics o fantàstics que hi viuen. De vegades se’ls anomena monstres, però també en trobem de benefactors. El més conegut és el «Nessi», el monstre dels llac Ness, a Escòcia. A Girona trobem la «Cocollona», una criatura semblant a un cocodril amb ales de papallona, que neda pel riu Onyar les nits de lluna plena, i a Banyoles expliquen la llegenda del monstre del llac.

A l’Àfrica tenen el Nyaminyami, també conegut com a déu del riu Zambezi, un dels déus més importants del poble «tonga». Viu al riu, entre Zàmbia i Zimbabwe, i se’l descriu amb el cos de serp i el cap de peix o de drac.
Per explicar la vida de la tribu «tonga» s’usa un bastó de passeig tallat amb escenes que representen el Nyaminyami i que han estat històricament regals per a visitants de prestigi.

Hi ha una història real que va començar el 1956, quan els occidentals van pensar que aquella era una bona zona per construir la presa més gran del món. Se’n diu «la llegenda de la Kariba» i diu així:
El poble “tonga” va viure durant segles a la vall de Zambezi pacíficament i amb poc contacte amb el món exterior. Van ser persones senzilles que van construir les seves cases a la vora del riu i van creure que els seus déus els cuidaven proveint-los amb aigua i menjar.
Però el seu estil de vida idealista havia de ser destrossat. A principis dels anys quaranta del segle passat es va fer un informe sobre la possibilitat d’un embassament hidroelèctric per subministrar energia per a la indústria creixent que el colonialisme havia portat a la zona.
El 1956 es va iniciar la construcció del projecte i un equip de persones va començar a moure les terres, va arruïnar la vida a la vall, i va arrabassar milers d’arbres centenaris per construir carreteres i assentaments per allotjar els treballadors.
La pau i la solitud dels Tonga es va veure trencada i se’ls va dir que abandonessin les seves cases i s’allunyessin del riu per evitar la inundació que provocaria la presa i es van instal·lar no gaire lluny pensant que el Nyaminyami mai no permetria construir la presa i podrien tornar a casa.
El 1957, quan la presa estava en ple camí, les pitjors inundacions conegudes al Zambezi van eliminar gran part de la presa parcialment construïda i van matar a molts treballadors.

Alguns dels cossos dels treballadors morts van desaparèixer misteriosament i, després d’una cerca infructuosa, van demanar ajuda als ancians del poble tonga. Aquests van explicar que el Nyaminyami havia causat el desastre i per aplacar la seva ira s’havia de fer un sacrifici.
Un vedell negre va ser sacrificada i llençada al riu. L’endemà al matí, el vedell havia desaparegut i els cossos dels treballadors estaven al seu lloc. La desaparició del vedell no suposa cap misteri al riu infestat de cocodrils, però la reaparició dels cossos dels treballadors tres dies després de la seva desaparició no s’ha explicat mai satisfactòriament.
El projecte va sobreviure i el gran riu va ser finalment controlat. El 1960 es van posar en marxa els generadors i des de llavors subministren electricitat a Zimbabwe i Zàmbia.

PROPOSTA DIDÀCTICA: Juguem amb ritmes
Us proposem una activitat musical a partir d’una de les cançons que heu sentit al vídeo anterior (Ka baga ne ma), una cançó tradicional de Mali.
Us poseu en cercle (dempeus o asseguts). Un de vosaltres fa de director d’orquestra i va seguint el ritme amb gestos que els demés han d’imitar. Es tracta de colpejar rítmicament diferents parts del cos (cuixes, panxa, espatlles, cap, etc.) amb la palma o amb el dors de les mans. Qui s’equivoqui, queda eliminat.

Aquesta i moltes altres cançons tradicionals les trobareu al llibre-cedé Canciones infantiles i nanas del baobab (el África negra en 30 canciones infantiles)

El hada acaramelada (Gloria Fuertes)

Diverses editorials s’han preocupat de recuperar els poemes de Gloria Fuertes fent que l’aniversari que ara acaba hagi estat un festival poètic inoblidable.
Vam comentar l’efemèride el 7 de novembre de 2016 en un post que intitulàvem Centenari Gloria Fuertes i ens fèiem ressò d’un recull de l’editorial Kalandraka. Amb posterioritat s’han anat editant nous poemaris (Anaya, Blackie Books, etc.) i l’últim que he llegit (El hada acaramelada) és magnífic, sobretot per la estimació amb que la Rocío Martínez, la il·lustradora, ha tractat cada poema.
La primera edició d’aquest llibre va ser l’any 1973 i és, per tant, un dels primers poemaris de la Gloria Fuertes.

Sovint diem que llegir poesia també es llegir, òbviament, i tot el que es diu de la lectura en general serveix per a la lectura de poemes, però amb un matís: El text poètic no és com els altres. La diferència no rau en les característiques de la rima, del ritme, etc. sinó en l’atenció particular que exigeix la poesia.
Georges Jean va escriure una vegada que “llegir poesia significa recórrer un univers conegut i nou alhora i captar les paraules no solament pel que diuen sinó pel que són”.
Amb els poemes de la Glòria Fuertes es posa en marxa la capacitat de commoure, d’accedir a un món imaginari i d’expressar vivències personals a través d’un codi conegut, ric i subjectiu que, a l’infant que llegeix o escolta llegir l’adult, li suggereix sensacions i sentiments que permeten veure el món amb uns altres ulls.

El hada acaramel·lada comença amb el conte poema que dóna títol al volum, la història d’una nena que vol ser fada:

De pequeña atolondrada
Pues soñaba con ser hada
De cucurucho y varita.
Su madre doña Rosita,
Dándole beso tras beso,
Le dijo: ¡Nada de hada,
Que ya no se lleva eso!
¿Cómo vas a ser un hada
Con ese flequillo tieso
Y esos ojos de ratón,
Si ya no se lleva eso?
-Somos pobres, no hay castillo,
Tu padre suda en el trillo,
Yo sudo en el lavadero

Segueixen un enfilall de poemes amb molt de ritme i musicalitat que recorden les cantarelles i jocs dels infants que juguen a les places dels pobles o als patis de les escoles. Vegeu l’inici d’alguns poemes i penseu què us recorda:

Cucú, cantaba la rana;
Cucú, debajo del agua.
Cucú asomó al cabeza.
Cucú, quería cerveza.
Cucú, pasó un tendero,
Cucú, vendiendo carero.

Este dedo uno
Es muy tuno.
Este dedo dos
Reza a Dios.
Este dedo tres
El más largo es.
Este dedo cuatro
Parece un pato.
….
¡Al carro de la zanahoria!
Comeremos escarola,
Lo que comen los jilgueros.
El puré para el abuelo.
¡Al corro de la batata!
Comeremos mermelada,
….

Hi ha, també, molts poemes que afavoreixen el joc creador i són fàcils de memoritzar. Per exemple, el que comença amb

Soy una mosca,
Me quiero casar
Con un mosquito
que sepa volar.
Soy un mosquito
me quiero casar
con una mosca
que sepa bailar.
….

Menció apart mereixen les il·lustracions, amb tons pastel. Són precioses perquè cada poema està tractat com si fos únic i especial i en passar pàgina ens trobem amb una sorpresa compositiva diferent i veiem com imatge i text es fusionen formant un cos únic. Podríem dir que les imatges són poètiques per se perquè van més enllà del propi text. Per exemple, el poema La luna es un globo (us sona?) acaba amb:

Y las ranas cantan,
y las vacas piensan
lamiendo su campo
que es todo de menta.


Y la Rocío, no té prou en dibuixar les granotes cantant i una vaca damunt d’un prat sino que va una passa per endavant i ens dibuixa una vaca verda, del color de la menta (que és com deuen quedar les vaques que mengen menta, i aquí la picada d’ullet a Rosa Caramel és evident)
El hada acaramelada és un llibre per tenir a casa però que a l’aula ens pot anar anar molt bé per jugar amb les paraules. M’ha recordat molt la poesia de Jiménez, d’Alberti i sobretot de Lorca. Alguns poemes són fàcils de passar a gestos per fer Poesia amb els braços, n’hi ha d’altres que són genials per practicar la Poesia amb forats i molts poden ser llegits com si d’un cor musical es tractés.
Com tota l’obra de Glòria Fuertes, aquest llibre també ens obre la porta a inventar-ne de nous “a partir de…”


Recomanat per a infants a partir de cinc anys

Títol: El hada acaramelada
Autora: Gloria Fuertes
Il·lustradora: Rocío Martínez
Editorial: Nórdica Libros
Madrid, 2017
48 pàgines

Podeu llegir-ne les primeres pàgines AQUÍ