13 Mai 2017 by jcentell

La revista escolar Mil Lletres

Fa molts i molts anys quan estudiava per a mestre va caure a les meves mans una col·lecció de llibres sobre la pedagogia Freinet. Eren uns volums fàcils de llegir, molt pràctics i que estaven inspirats en la manera d’entendre l’escola d’aquest pedagog francès. Encara en conservo alguns. El de “El diario escolar” és un d’ells. En aquest llibret s’explica com entenia Freinet el text lliure i el treball que feia amb la impremta.

Després, a l’escola, vam continuar editant revistes periòdicament. De vegades amb el suport de l’AMPA. Eren revistes d’escola, de cicle o d’aula fetes amb la mateixa múltiple intenció: explicar el que es fa al centre (això implica escriure el text, posar-lo en comú, intercanviar coneixements, formular hipòtesis, conservar, difondre.), partint de la realitat que ens envolta (la vida dels infants, la seva realitat, la família) però també l’actualitat del món.

El treball cooperatiu, l’aprenentatge per tanteig experimental, el text lliure, la creació, la correspondència, el càlcul, etc. tot el que va idear Freinet encara avui té sentit però adaptat a les noves eines que ens faciliten la vida (ordinadors, internet)

Moltes escoles fan revistes i les publiquen al seu web. És una bona manera de compartir i així veiem el que fan, de vegades lluny de nosaltres. Aquest dies m’ha arribat la «Mil Lletres» que fan a l’escola de Sant Lluís (Menorca) i m’ha agradat molt comprovar amb quina passió viuen el fet lector, les activitats que emanen directament de la biblioteca i la implicació de bona part de la comunitat escolar. No puc fer altra cosa que compartir-la per si us ve de gust fer-li una ullada perquè potser trobareu alguna idea per adaptar-la a la vostra realitat.

A l’índex veureu que tot gira al voltant de la biblioteca escolar, veritable mort de l’acció comunitària de l’escola.

Podeu llegir tota la revista clicant a MIL LLETRES

Gràcies Montse per l’enviament! Seguiu així, sou un referent del que es fa a Menorca.

2 Març 2015 by jcentell

Les impressionants mestres de Menorca

He estat tres dies a Menorca compartint experiències pedagògiques amb les mestres de l’illa. Tres dies intensos que m’han servit per reafirmar-me en la convicció que les mestres són fetes d’una matèria especial, feta de generositat, entusiasme, valentia i amor envers la seva professió. Si hi ha herois, cal buscar-los a les escoles.
La idea del curset que em van demanar era dedicar unes hores, vuit, a reflexionar sobre lectura i sobre biblioteques escolars. Es van apuntar seixanta-quatre mestres, la qual cosa em va preocupar perquè inicialment el curs estava pensant per a un nombre entre 15 i 25 que em permetés fer algunes pràctiques vistoses, talment com si fóssim infants d’un grup classe que va a la biblioteca a fer alguna sessió d’invitació a la lectura. Però 64 és un nombre que em sobrepassa. Vaig fer el que vaig poder i crec que finalment ens en vam sortir.

Trobada amb els mestres del CP Toni Juan (Maó)

La Montse en el nou espai de la futura biblioteca del CP Sant Llúís

També vaig tenir ocasió de visitar dues escoles. A la primera, l’escola Antoni Juan, vam fer una sessió amb tot l’equip de mestres i a la segona, l’escola pública de Sant Lluís vaig assistir a l’inici d’un nou projecte de biblioteca que la Montse de la Asunción està intentant consolidar en un nou espai.

De totes les accions que em van mostrar em va agradar especialment “el club de lectura” que els funciona la mar de bé. El testimoni de les lectures personals el recull cada infant en un “Lectòmetre” que li serveix per anar conservant en la memòria escrita les bones lectures fetes en companyia. Molt xulo.
Un altre projecte que impulsen des de el CEP de Menorca és el de les emocions. Creuen, amb raó, que el futur de l’educació passa per les emocions, més que no pas pel coneixements (al contrari del que proposa la LOMCE, curiosament) i en aquesta primera fase estan intentant formar els mestres amb conferències molt interessants, com les que podeu veure en el cartell, si cliqueu a CARTELL CICLE DE CONFERÈNCIES CEP
Repeteixo. Les mestres de Menorca (i en general de tot arreu) són impressionants. Ho estic comprovant ara que la distància em fa ser més objectiu. Penso que, com a societat, tenim el deure de valorar la seva feina.
I, si més no, el que pots fer, amic o amiga, és tenir un detallet per les que tingueu més al a vora. No sé… per exemple, escriure’ls un poema, invitar-les a un cafè amb llet a la sortida de l’escola, o simplement agrair-les la seva dedicació i el seu amor a la professió. Segur que els hi alegreu el dia, i això que només és dilluns.

lector de l’escola Sant Lluís amb el seu “lectòmetre”

11 Març 2013 by jcentell

Edicions del Roure de Can Roca, una editorial de garatge

Les grans editorials del nostre país controlen el mercat. Els seus llibres ocupen els millors llocs a les prestatgeries i aparadors de les llibreries. Tenen una infraestructura potent, inverteixen molts diners en promocions i recomanacions als diferents mitjans escrits (diaris, revistes especialitzades, ràdios, webs, twiters, etc) i així els és més fàcil l’accés als lectors. També compten amb comercials que visiten les escoles i fan promocions i descomptes generosos.
En front d’aquesta indústria hi ha una altra més casolana que nosaltres definim com “de garatge”. Són petites editorials que s’arrisquen a invertir els seus calers (migrats) en editar una dotzena de llibres l’any (com a molt). Tenen al seu favor una acurada selecció dels llibres que ofereixen, una aposta arriscada per fer-nos conèixer obres i il·lustracions, diferents. Els ho agraïm i fem l’esforç d’anar a cercar aquestes petites joies que estimularan el desig de llegir als nostres alumnes. Editorials com Flamboyant, Takatuka o el Roure de Can Roca, per exemple, són una garantia de producte ben acabat, estimat i que aposta per mantenir un nivell que depassa l’efímer, el que és fàcil, literàriament digerible.
L’últim llibre editat pel Roure de Can Roca que he llegit és “l’Empaitagrills i la noia de la Lluna”. M’ha agradat i estic pensant incloure’l en el llistat de recomanat per al curs vinent. El llibre en explica la història d’en Roger, un noi que viu a Menorca amb els seus pares i es fa amic d’en Quel, un pescador que li mostra les meravelles del mar.Un dia en Quel li explica al noi que ja no queden foques a les illes Balears, i que segons la llegenda, antigament les foques que eren retornades al mar es convertien en noies de la lluna.
A la novel·la hi trobem el món dels pescadors menorquins i la seva mar. És un món que va viure l’autor, en Josep-Francesc Delgado, quan era infant durant els anys seixanta del segle passat. La novel·la, breu, poc més de cent pàgines, ens parla dels valors fonamentals en la nostra vida: l’amistat, la solidaritat, l’agraïment, la bondat i la importància de tenir la consciència tranquil·la. Molt recomanable.