Club de lectura “Inexplicable”

Dissabte vam iniciar el cicle «Kanalla inexplicable», un club de lectura que inclou activitats complementàries relacionades amb els llibres. Serà de periodicitat mensual i està adreçat a infants d’entre 7 i 9 anys, aproximadament.
El primer llibre que vam llegir va ser Ciudad laberinto, un poemari de Pedro Mañas, editat per Kalandraka.

Les llibreteres Inexplicables han escrit una entrada al seu blog. Podeu veure-la clicant a:
https://lainexplicable.cat/2018/10/21/inici-dels-dissabtes-de-kanalla-inexplicable-amb-ciudad-laberinto-de-pedro-manas/

El proper llibre que llegirem serà El jardí curiós de Peter Brown, editat per Takatuka.

Notícies de Xangai (Xina)

website-qrL’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) en el seu Manifest afirma que “La biblioteca escolar proporciona informació i idees que són fonamentals per tal de reeixir en la societat contemporània, basada en la informació i el coneixement. La biblioteca escolar dota els estudiants de les eines que els permetran d’aprendre al llarg de tota la vida i desenvolupar la imaginació, fent possible així que esdevinguin ciutadans responsables”.

A part d’aquest manifest, s’han publicat altres informes que demostren l’impacte positiu de la biblioteca escolar en els resultats dels estudiants. A més, hi ha molts indicadors que assenyalen que els mestres-bibliotecaris canvien positivament la vida d’una escola i ajuden a millorar el rendiment dels estudiants.
En una investigació que va fer en Ken Haycock l’any 2003 va mostrar que les escoles amb més llibres i amb un mestre-bibliotecari es correlacionen amb nivells de rendiment més alts. Les millores van ser encara més grans quan els mestres-bibliotecaris van col·laborar en l’ensenyament d’habilitats de lectura, escriptura i van participar en la gestió de la tecnologia dins de l’escola.

img-20161027-wa0000Aprofito l’avinentesa per comentar, novament, com una escola amb resultats baixos i poca valoració pot canviar amb la presència i l’empenta d’un mestre bibliotecari de qui ja hem anat explicant els seus èxits en anteriors entrades. Parlo d’en Daniel Becerra, company i amic que treballa a la Hong Qiao International School de Xangai http://www.hqis.org/
Com a mostra tres de les activats que estan fent aquest desembre.

Club de lectura amb pares i mares. Cada mare va recomanar 5 llibres a les altres mares. Els llibres que agraden més als seus fills!

ping_mu_kuai_zhao_2016-12-05_11-07-36_am ping_mu_kuai_zhao_2016-12-05_11-15-24_am

Aquests propers dies tindran una sessió amb especialistes de EAL (especialista en lectura i llenguatge xinès) en que respondran a les preguntes dels pares i mares sobre els nivells de lectura, els nens bilingües, els millors llibres segons l’edat, problemes amb la lectura i l’aprenentatge … o qualsevol altra pregunta que puguin tenir.
img-20161113-wa0000
Després, els dies 14 i 15 de desembre celebraran La Fira del Llibre GRAN! Durant to el dia, al llarg del passadís de l’entrada dues distribuïdors de llibres (Obido i Xangai Book Traders) que treballen amb diferents editorials presentaran els llibres de 0 als 16 anys, en xinès i bilingües.

img-20161113-wa0001

 

Tres o quatre llibres recomanats per en Daniel i l’arbre de Nadal que els acompanya aquests dies.

ping_mu_kuai_zhao_2016-12-05_11-19-00_amunnamed unnamed-1 ping_mu_kuai_zhao_2016-12-05_11-20-05_am
_mg_1723

 

Club de lectura en veu alta

A la biblioteca central Tecla Sala de l’Hospitalet fa més de deu anys que funciona un club de lectura en veu alta. Normalment llegeixen obres potents com Cien años de soledad o Guerra i pau i ho combinen amb d’altres més curtes com Pedra de tartera, per exemple. Durant una hora, els dimarts a les dotze del migdia, i amb la coordinació dels bibliotecaris, l’Olga i en Carles, van fent via, tranquil·lament, que és com es fan bé les coses. De tant en tant, en acabar el trimestre, els hi queden algunes sessions que aprofiten per llegir altres literatures més breus que es poden acabar en una o dues sessions. Aquestes dues setmanes han llegit Les galetes del Saló del Te Continental i van tenir l’amabilitat de convidar-me a la darrera trobada.
dsc06092 dsc06091

No cal ni dir-ho que va ser un plaer conversar amb persones que tenen uns records molt presents del que va ser la seva infantesa, una infantesa que, com la del protagonista del llibre, va viure i patir la Guerra Civil. Em va agradar sentir opinions sobre com, en realitat no es tracta de la Guerra Civil, o de la Segona Guerra Mundial, o de altres conflictes, del que es tracta és de la condició humana.
dsc06089Per acabar-ho d’amanir l’Olga havia preparat unes galetes que, com en el llibre, estaven decorades en forma de lletres. Bé, i també un vinet dolç que ens va alegrar el dia.
Va ser un matí memorable perquè vaig veure persones amb ganes d’aprendre, de saber, de relacionar-se, de compartir, de divertir-se. Va ser un plaer i un honor que m’haguessin deixar entrar en el seu cercle virtuós i que em deixessin fer fotografies, algunes de les quals les he compartit en aquesta entrada.

dsc06097

dsc06088 dsc06087

 

Hilos de sangre. Conversa amb Gonzalo Torné al Club de lectura Vapor Vell

Ramón Alcoberro ens explica que a l’àgora… s’hi arriba i un s’hi atura. És un espai fet per i per a l’home, el que camina -no pas el que va sobre rodes-, que es complau a parlar amb els seus semblants, que està disposat a anar a asseure’s amb ells a la terrassa d’un cafénion, a explicar-los la seva vida i a escoltar les seves confidències. Aquestes li seran fetes davant d’un got d’uzo, d’una tassa de cafè o d’una llimonada; i no pas forçosament en veu baixa.” I encara més: “Totes les opinions hi seran expressades, les proposicions passades pel sedàs, debatudes i rebutjades amb fermesa o acceptades amb entusiasme.”

vapor3El més semblant a l’àgora grega que conec és la trobada mensual del club de lectura del barri. Aquest dimecres hem fet la darrera sessió i, com sempre, moments abans, l’Oriol, el bibliotecari, diligent, ha preparat l’espai, l’aire condicionat a punt, les taules arraconades, les cadires al mig, en cercle (curiosament com a les σχολή, les escoles hel·lèniques, que s’associaven al lleure, l’oci i el temps lliure, tot el contrari del que, per nosaltres significa escola: deure, estudi i treball. Bé, potser no és tant diferent, perquè si bé el club de lectura està vinculat al nom originari -els plaers- també és un lloc d’aprenentatge… això sí, lluny de les preocupacions quotidianes del treball i la subsistència).

De mica en mica anem arribant, ens saludem (avui d’una manera especial perquè és la darrera trobada i això sempre té un puntet de tristesa, de melangia, de sentiment estrany –…y aquí estamos ahora,… rodeados de tus libros y poemas, pasando páginas, subrayando frases y sentencias,…, -Benedetti dixit-), molts ens asseiem a la mateixa cadira que durant tot l’any ens ha acompanyat – som gent de costums- i, mentre esperem, anem recordant a Sagarra, Carpentier, Highsmith, Nabokov, Basnegas, Banville i Ruiz Sosa, els autors que tan bé ens ho han fet passar aquesta temporada.

DSC02225Arriba l’Óscar Carreño, somrient com sempre, feliç de retrobar-nos. En aquest moment, penso que no sé si sap ben bé que estem fent aquí. Un club de lectura? Veïns del barri que habitualment ens creuem pels carrers de Sants, ens trobem al mercat (olé!) o coincidim a la sala d’espera del CAP (grrr!), asseguts, ara, en aquest cau dels superherois per conversar-nos un llibre? Doncs sí, aquí estem cadascú de nosaltres amb les nostres preocupacions, amb la nostra feina, la nostra família, els nostres anhels, tan diferents i alhora tan semblants. I penso que és una meravella que ens puguem trobar per parlar de llibres, de literatura, de vida! Som una de les tres potes que, segons el mateix Óscar, conformem un club de lectura:

…los libros objeto de lectura, los lectores participantes, y el coordinador o “conductor”:
En primer lugar, la cuestión de la selección de las lecturas (de los best sellers a las más exigentes, a las orientadas temáticamente, por género o por intereses específicos).
En segundo lugar, el papel del lector, la recepción de la obra literaria, su reconstrucción por quien la lee significativamente relacionándola con su vida y experiencia.
Y en tercer lugar, el rol de los guías de los clubes de lectura y su capacidad de apasionar en la lectura y el comentario, saber ayudar a la interpretación y a la mirada intertextual de las obras, y finalmente tener empatía para gestionar la diversidad de expectativas y emociones de los lectores… (llegit a El profesional de la información)

Els clubs de lectura ja comencen a tenir una historia, el seu recorregut fa patxoca però encara som a les beceroles del que han d’arribar a ser. És cert que n’hi ha d’oberts, com el nostre, i altres més específics com els de novel·la històrica, novel·la negra, etc. i de transoceànics com el que coordina en Ricardo Reitano a la biblioteca Can Fabra de Sant Andreu, però encara hem de trobar la clau de volta que aconsegueixi engrescar als joves. En aquest sentit s’han engegat algunes iniciatives amb poc èxit i potser la idea s’ha de repensar i donar-li un altre “aire”. (Incís: La propera setmana us presentaré com enfoquen a “La casa del lector” de Madrid les lectures de Verne combinant-les amb la ciència i la tecnologia, fent un recorregut pels moments de les novel·les d’aquest autor a través de tallers on dissenyen i construeixen alguns dels enginys mecànics d’aquestes obres.)

DSC02228Algunes cadires estan buides. El mes d’octubre, quan vam iniciar aquest viatge, això no passava. Cada any és el mateix. Pel camí, hi ha un degoteig de desercions, normalment de la gent més jove. No sé quin és el motiu, però fa ràbia perquè quan t’apuntes adquireixes un compromís d’assistència (signem el full cada dia) i ets conscient que d’altres persones s’han quedat “en llista d’espera”. I fa ràbia perquè l’activitat té un cost, assumit pel servei de biblioteques de Barcelona (el lots de llibres, les fotocòpies de les guies, el personal, els convidats, etc.), que surt dels pressupostos municipals (escassos) i, en els temps de penúria econòmica que vivim, no estem per molts luxes. (Un altre incís: faria bé el nou consistori que ara entrarà a dirigir l’Ajuntament en augmentar la partida dedicada a biblioteques)

I amb l’Òscar també arriba en Gonzalo Torné, l’autor convidat, per parlar amb nosaltres d’una de les seves obres: Hilos de sangre. En Gonzalo és valent. Jo no sé si seria capaç d’exposar-ne a un grup de persones que han llegit el llibre i que vés a saber amb quina et sortiran o si te n’aniràs escaldat o no.

DSC02226I comencem. L’Óscar fa la presentació del perquè de la tria d’aquesta obra que va guanyar el Premio Jaén de Novela i que, des del primer moment va tenir molt bones crítiques, tant per la seva estructura interna com per la història que explica.
La novel·la planteja, a la primera part, un moment de la vida de la Clara, una dona de trenta anys que està vivint una crisi matrimonial i busca la manera d’afrontar els seus sentiments i les relacions familiars. D’una banda hi ha en Joan-Marc, el seu marit, un personatge que l’autor qualifica de mesquí i vividor (però que, curiosament, per alguns dels participants de la tertúlia té un punt positiu) i la relació amb els seus germans.
A la segona part es centra en la història de l’avi de la Clara, un home que va viure una joventut marcada per la militància en un grup anarquista en els temps de la preguerra civil i el fracàs i els desastres d’un conflicte que el va portar a prendre decisions poc ètiques (si volem dir-ho així). Els “Hilos de sangre” són els lligams entre aquestes dues generacions (avis-néts), la recerca del passat per part de la Clara Montsalvatges, i els “fils” que expliquen el perquè de la seva existència.

hilosDesprés, en Gonzalo Torné, a preguntes i comentaris dels assistents, va anar esmicolant els capítols, els personatges, les escenes, intentant desentrellar (desentrellar-nos) els motius d’uns i altres per actuar com van actuar.

I com sol passar en aquestes tertúlies, acabem parlant del que ens afecta, del que hem viscut, i del perquè una frase, un detall, una omissió, ens “toca”. La literatura serveix per això, precisament, per relacionar, per comparar, per inferir, per entendre’ns a nosaltres mateixos.

Crec que al final vam quedar molt satisfets de la trobada.

Si no heu llegit aquest llibre, apunteu-vos-el a l’agenda de lectures per a l’estiu. No us decebrà.
Us deixo amb algunes imatges de la trobada.

https://youtu.be/xc1xkvFBkBw

I també amb l’enllaç a l’entrevista que li va fer l’Óscar López al programa Página 2:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/pagina-2/pagina-2-entrevista-gonzalo-torne-hilos-sangre-mondadori/966233/

DSC02231 - copia

See you el proper curs!

 

John Banville a Barcelona

Ahir vaig assistir al Pregó de la Lectura d’enguany. El presentava el novel·lista irlandès John Banville, en un format conversa amb el periodista literari Antonio Lozano al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
Hi vaig anar amb una bona representació del Club de lectura de la biblioteca Vapor Vell, amb els qui hem participat del vídeo que es va passar al principi de l’acte i que podeu seguir a continuació.

Va ser un bon preludi del que ens espera avui pels carrers de la ciutat.
L’Antonio Lozano va començar la presentació amb aquestes paraules: Tenim un escriptor, tenim un ‘alter ego’ i tenim un esperit. L’escriptor és John Banville, l’alter ego és Benjamin Black i l’esperit és Raymond Chandler.
A continuació van mantenir una llarga conversa en la que l’escriptor va explicar anècdotes de la seva vida i algunes reflexions sobre lectura. Alguns dels pensaments d’en Banville que em van quedar de la jornada d’ahir:

foto de elpuntavui

foto de elpuntavui

  • A la meva infantesa i joventut, llegir era una manera de fugir d’un món del qual no gaudia i la porta d’entrada d’un món real. Això és el que fa la bona literatura, intensificar el sentit d’estar viu. Les biblioteques són com un refugi.
  • No ens adonem fins a quin punt les biblioteques són extraordinàries.
  • Vaig descobrir que les històries de Joyce eren increïbles. Tot i estar ambientades al segle XIX em parlaven directament i vaig descobrir que la literatura podia parla de la vida tal i com la coneixia.
  • Escriure és una feina ben difícil. Segueixo practicant a veure si puc escriure bé abans de morir. Moriré escrivint una frase, i espero arribar al punt i apart.
  • La millor crítica que m’han fet mai tenia tres paraules: hòstia, un llibre collonut!
  • No em sembla espantós que es venguin milions de còpies d’un llibre espantós com ’50 ombres d’en Grey’, no és terrible. Que la gent segueixi llegint és fantàstic! La paraula és el tresor més gran que tenim. Que la gent segueixi llegint, el que sigui.
  • Un llibre que ha tingut un gran èxit comercial, no hauria de rebre premis. El premis haurien de ser per a llibres no comercials.

El vídeo resum de l’acte:

Feliç, feliç, feliç Diada de Sant Jordi

Bé, l’única recomanació que es pot fer avui és que no pareu de llegir, no pareu!

Les impressionants mestres de Menorca

He estat tres dies a Menorca compartint experiències pedagògiques amb les mestres de l’illa. Tres dies intensos que m’han servit per reafirmar-me en la convicció que les mestres són fetes d’una matèria especial, feta de generositat, entusiasme, valentia i amor envers la seva professió. Si hi ha herois, cal buscar-los a les escoles.
La idea del curset que em van demanar era dedicar unes hores, vuit, a reflexionar sobre lectura i sobre biblioteques escolars. Es van apuntar seixanta-quatre mestres, la qual cosa em va preocupar perquè inicialment el curs estava pensant per a un nombre entre 15 i 25 que em permetés fer algunes pràctiques vistoses, talment com si fóssim infants d’un grup classe que va a la biblioteca a fer alguna sessió d’invitació a la lectura. Però 64 és un nombre que em sobrepassa. Vaig fer el que vaig poder i crec que finalment ens en vam sortir.

Trobada amb els mestres del CP Toni Juan (Maó)

Trobada amb els mestres del CP Toni Juan (Maó)

DSC09187

La Montse en el nou espai de la futura biblioteca del CP Sant Llúís

També vaig tenir ocasió de visitar dues escoles. A la primera, l’escola Antoni Juan, vam fer una sessió amb tot l’equip de mestres i a la segona, l’escola pública de Sant Lluís vaig assistir a l’inici d’un nou projecte de biblioteca que la Montse de la Asunción està intentant consolidar en un nou espai.

De totes les accions que em van mostrar em va agradar especialment “el club de lectura” que els funciona la mar de bé. El testimoni de les lectures personals el recull cada infant en un “Lectòmetre” que li serveix per anar conservant en la memòria escrita les bones lectures fetes en companyia. Molt xulo.
Un altre projecte que impulsen des de el CEP de Menorca és el de les emocions. Creuen, amb raó, que el futur de l’educació passa per les emocions, més que no pas pel coneixements (al contrari del que proposa la LOMCE, curiosament) i en aquesta primera fase estan intentant formar els mestres amb conferències molt interessants, com les que podeu veure en el cartell, si cliqueu a CARTELL CICLE DE CONFERÈNCIES CEP
Repeteixo. Les mestres de Menorca (i en general de tot arreu) són impressionants. Ho estic comprovant ara que la distància em fa ser més objectiu. Penso que, com a societat, tenim el deure de valorar la seva feina.
I, si més no, el que pots fer, amic o amiga, és tenir un detallet per les que tingueu més al a vora. No sé… per exemple, escriure’ls un poema, invitar-les a un cafè amb llet a la sortida de l’escola, o simplement agrair-les la seva dedicació i el seu amor a la professió. Segur que els hi alegreu el dia, i això que només és dilluns.

DSC09188

lector de l’escola Sant Lluís amb el seu “lectòmetre”

DSC09189

Biblioteques de Barcelona

forgesL’últim post de l’any el dedico a les biblioteques de Barcelona, en especial a la Vapor Vell. En aquest espai, situat a prop de casa passo bon moments compartint lectures amb la gent del “club de lectura” i sempre trobo un personal molt atent, disposat a conversar sobre literatura.
Les biblioteques són el servei públic més ben valorat per tots nosaltres i farien bé l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat de no seguir en la línia de retallar pressupost per a l’adquisició de novetats ni de reduir el nombre de persones que hi treballen.
Han editat un vídeo resum de l’any que val la pena mirar amb atenció perquè és una mostra de la quantitat d’activitats que s’hi generen. El podeu disfrutar a continuació:

Bona lectura!